El famós vas de l'Alhambra, exhibit en la «Sala de las dos hermanas,. (Cl. Mas.)

GASETA DE LES AHTS15 N O VE YI K It F, 1924 DIRECTOR: JOAQUIM FOLCH I TORRES I,ny 1.—Ntím. 13

ITnn non exemplar de la sèrie dels g raus vasos ceràmi«esHispano - Morescos

D e no fa molt, és conegut un nouexemplar de la sèrie dels grans vasoshispano-morescos del tipus del del'Alhambra de Granada. Aquestnou exemplar que ve a donar actua-litat a tota la sèrie, formava partde la Col • lecció Burgio, a Mazaradel Vallo, a la Sicília, d'on avui hafugit, per a passar a engrossir laCol • lecció famosa de l'Institut deValència de Don Juan a Madrid.La seva coneixença i l'interès desituar-lo entre els exemplars parells,hem cregut que seria un tema inte-ressant als nostres lectors, que enveure reunides, mal sigui en repro-ducció, aquest seguit de grans peces,avui disperses per tot el món,afermarà la idea, ja comú, de comfou esplendorosa a Andalusia la pro-ducció de la cerámica de reflexemetàl•lic.

En son conjunt, aquesta sèrie ésúnica, entre els restes ceràmics detot el món musulmà. Dins la sevacategoria artística, res s'ha produïtenlloc en tant grandiós tamanv, ibé que el tamany no pot donarcategoria a les coses, en aquest cas,les dificultats de técnica són tantimportants, que la seva resolucióindica en les manufactures árabesd'Andalusia, un grau de perfecciói de domini, extraordinari.

L'atenció dels estudiosos sobreaquesta sèrie d'exemplars, ha suscitatalgunes qüestions interessants, nopas definitivament resoltes encara,i una d'elles és la relativa al llocde la seva fabricació.

Per la majoria, tots aquests vasosserien producte de les manufacturesmalaguenyes. Málaga és la ciutatanomenada pels autors musulmans,en els seus poemes i en els seus viat-ges, com a centre productor de lacerámica de reflexe metàl • lic a An-dalusia. Un exemplar a la Col•leccióSarre de Berlín, porta en el seu dorsla inscripció Màlaga, certificant aixíla realitat del referit centre produc-tor, i els autors que així opinen,oposen als partidaris d'una manu-factura reial a Granada, el fet del'escassesa de cerámica de reflexesen els revestiments del dit palau.

Els partidaris d'una manufacturagranadina, contesten aquesta ob-servació, a base del carácter limitatde la suposada manufactura prin-cipesca, reduïda a algunes bellís-simes peces que porten l'escut reialen la seva decoració, i a alguns vasosd'ornament i entre ells, el famósexemplar avui exposat en la «Salade las dos hermanas», que aquíreproduïm. Hi ha encara entre ells,autors més radicals, que afirmen queel vas de l'Alhambra no és mala-gueny perquè no té reflexe metàl•lic,i que aquesta és una distintiva entre,els productes de Málaga i els de Gra

-nada, que en la primera són deco-rats després de cuita la peça en estat.de biscuit, i en la segona, és a dir,en els granadins, la decoració es fetan base d'esmalts opacs, essent lapeça crua. No obstant, el vas de laAlhambra, és un vas de reflexe me--tàl . lic i amb el reflexe pàlit i malreeixit per excés de calcinació potser.Així, l'autoritat de M. Migeon, delLouvre, i del Prof. Gómez Moreno

de la Universitat de Madrid, que afir-men la naturalesa, reflexe metàl•lic,del vas de l'Alhambra, ens sembladecisiva. Encara és al Dr. GómezMoreno a qui devem l'aportaciómés sòlida per a l'afirmació de l'exis-tència d'una manufactura grana-dina, quan declara que «este ejem-plar, con otros, es granadino, con-firmado por su barro rojo (almagremuy abundante en un yacimientoal lado de la Alhambra).

Hi ha dones, una manufacturamalaguenya que fabrica per a laexportació. Peces d'aquesta pro-cedència semblen ésser algunes de

les que s'han trobat a Itàlia, i entrielles, la copa de la Col-lecció Sarrcde Berlín, els plats del campanasde 1 -lavenna, un encara en son lloi altres dos al Museu de Berlín, algu

trobat a Fostat (VelCaire), els gerros sicilians de Paleri de Mezara, el vas Fortuny al Musede Petrograd i alguns altres. Hi htambé una manufactura reial granadina, de producció limitada aPalau, amb tons de reflexe mébaixos i menys reeixits, a la qual epot atribuir el vas de l'Alhambri algunes peces de revestiment, aixcom possiblement els altres vaso

desapareguts d'aquell palau i delsquals els autors ens en donen refe-rències.

La qüestió de la cronologia, hadonat lloc també a l'emissió d'opi -nions diverses. El Sr. Osma feia c1vas de l'Alhambra de principisdel segle xv, i en contra les sevesraons, altres autors opinen que calsituar-lo a la meitat del xiv. Elsfonaments d'aquestes datacions, noseria propi exposar-los en aquestbreu resum, i el lector interessatpodrà consultar la bibliografia quedonem a la fi de l'article, de manera,que resumint les opinions referides,pot dir-se que la sèrie comença a laprimera meitat del segle xiv i queels més moderns d'aquests vasos,serien de la fi d'aquest segle o deprincipis del següent, com a màxim.

D'algunes d'aquestes peces se'nsap una mica la història. La del vasde l'Alhambra, i dels seus parellsdesapareguts, té una mica de lle-genda i tot, interessant i pintoresca.

Segons aquesta llegenda, en elsegle xvi foren descoberts en unsoterrani del palau, el vas de la«Sala de las dos hermanas* junt ambaltres dos plens de monedes d'or.De la troballa en aquestes circums-tàncies i del lloc de la mateixa, enel segle xvii, alguns autors en parlen(Pedraza i Argote entre ells) i en elXVIII, el P. Echevarría, en els seusPaseos por Granada ysus contornos,1767, se'n fa ressò en els pintorescosdiàlegs entre «El Granadino y ElForastero», del qual transcriuremaquí la part que especialment in-teressa:

«Granadino. —No nos detengamos;vamos a ver un primor de escultura;vamos a la Sala de las Ninfas.

Forastero. — ¡Qué bella bóveda!Esto está debajo el Cuarto de Co-mares. ¿Y no tiene inscripción nin-guna?

Granadino. — No, señor, nada hayaquí que hable; sólo estas dos esta-tuas lo hablan todo, porque pareceestán vivas.

Forastero. — ¡Hermoso primor sonlas Ninfas!

Granadino. —¿Ve usted ese modode mirar de las dos a un lado mismoy aun a un mismo punto? Pues ambasdirigían su vista al sitio donde habíaoculto un gran tesoro, que consistíaen unas jarras llenas de oro quelas verá usted en los Adarves.. Forastero.—Feliz encuentro... etc.»

I continua el passeig.

e «Forastero. —Volvamos a las ja-n rras, que usted me dijo contenían el1 Tesoro. ¿Dónde se hallan?m Granadino. — En los Adarves. Enu un jardincico muy precioso, que loa adornó y puso en muy bello estado,

el Marqués de Mondexar, con el oro1 de este Tesoro, y tal vez fué su desig-s nio perpetuar allí la memoria, colo-s cando las jarras en él como piezasa muy exquisitas. Vamos allá y loí verá usted. Entremos por esta puer-

ta y saldremos por la otra.-\d.uMilr

r'c c

El vas del Museu Nacional de Palermo.(Cl. Museu de Palermo.}

GASETA DE LES ARTS

No 13

El vas del Museu Arqueològic de Madrid.(CL Kumseick.)

MARIAN FORTUNY. — El vas de la col •lecció de MarianFortuny, avui al ,Museu de l'Hermitatge» de Petrograd.

(CI. del Museu de 1'Hermilalge.)

Foraslero. — ¡Qué jardín tan pre-cioso! ¡Qué vista tan admirable!Veamos las jarras. ¡Qué dolor! ¡Quémaltratadas están! Y lo peor es queexpuestas a la inclemencia, cada díase irán deteriorando más.

Granadino. — Se llegarán a extin-guir. Ya no quedan más que estasdos, y aquellos tres o cuatro peda-zos de la otra. Cada uno que entra

El vas de la col • lecció Ulrica, al MuseuNacional de Stokolm.

(C1. Museu de Slokolm.)

aquí procura llevar su memoria, yasí lo han pagado las jarras.»

Eren dones tres vasos els que estrobaren en el segle xvi, segons latradició, i en 1659, l'Abat Bertaut ceRouen, en el Journal d'un Voyageen Espagne, en trobà dos i els restesd'un tercer trencat. Ve el P. Eche-varría després, en 1764, i en els seusPaseos constata encara la presènciade dos i els fragments del tercer.Sobre la forma tradicional de latroballa res hi ha que la certifiqui,ni en la descripció de l'Alhambraque en 1526 fa Navarejo, es diu resde les gerres i menys del descobri-ment que li podia ésser posterior.Per D. Rafel Contreras, en lletraescrita en 1873 al Sr. Rada i Del-gado, que estudià la qüestió, sabem,que «Marmol vió estos jarros y dosarcas de hierro en la bóveda de laSala de las Ninfas, debajo de la Salade Embajadores, y que oyó dealgunos moriscos el relato de quelas referidas arcas, guardaban cau-dales en tiempo de los moros».

En 1820, Ford, en <,Hanbook forSpain» troba els dos vasos, servintper a posar flors en el jardí del Go-vernador de l'Alhambra, D. IgnacioMontilla. El Baró Davillier recull laversió de que en aquesta època, unadama anglesa, amiga de Montilla,se n'emportà un dels vasos a Gibral-tar. La desaparició es constata, però,en 1850, junt amb la dels trossosdel tercer. Sortosament, l'autor an-glès James Cavanah Murphy, enla seva obra The Arabian anliquilíeso/ Spain, 1813, publicava el dibuixdel vas desaparegut que publiquemaquí, directament reproduït del seullibre. Es creu que uns fragmentsd'aquest vas o els trossos del tercerja trencat en el segle xvii, foren ofertsmodernament per un antiquari al

col • leccionista D. Guillem Osma,qui no els va adquirir pel seu altpreu. Es suposa també, si el collexistent en el Museu de la Socie-tat Hispánica de Nova York teniad'origen aquesta procedència, peralgunes semblances que es trobenamb el Vas dibuixat per CavanahMurphy. De tota manera, res potdir-se en concret sobre això, essentpossible pel dibuix de 1Vlurphy, fer

-nos càrrec de la magnificència de lapeça desapareguda.

En 1872, Riaño vegé a l'esglé-sia d'El Salar (província de Gra-nada), servint de peu a la pica del'aigua beneita, un vas de tamanyi forma semblant al de 1'Alhambra,amb inscripcions. En 1873, el senyorContreras afirma que el vas de ElSalar el posseeix un «caballero deésa» (Granada), i en 1875, Rada iDelgado diu que aquest el posseeixel pintor Fortuny. Com és sabut,el vas fou posat a la venda en morirl'artista, amb tots els objectes d'artdel seu taller, i el vas fou adquiritaleshores, pel príncep Vasilewski deRússia, i passà al Museu de 1'Her-mitatge a Petrograd, on actualmentes troba

Un altre vas de la sèrie fou trobatsense coll i nanses i amb el vernístot destruït, a l'Alhambra. El se-nyor Contreras dóna compte de latroballa i d'haver-lo posat a la dis-posició de la Comissió de Monu-ments de la dita ciutat, la qual elconservà en el Museu Provincial deGranada on avui pot veure's encara.L'estat de destrucció del vernís éstal, que lleva a n'aquest exemplartot interés.

Altre dels de niés categoria aEuropa, similar al vas de Petro-grad, anomenat <«Vas Fortuny», ésdel Museu de Palerm, també ambinscripció constituint el principal

ornament i de tipus marcadamentmalagueny. L'exportació a Sicíliaes creu antiga.

Queda encara, referència d'altreexistent en la Col • lecció Fortuny,descrit en el Catàleg de la mateixa,el destí del qual és desconegut. Diuel catàleg de la venda Fortuny:«Très-grand Vase, auquel manquenle col et les anses. La panse est ornéeen bleu d'une zone d'inscriptions encaractère neskhy peu visibles, d'ara

-besques d'entrelacs, d'étoiles, etc.,du méme goút que ceux du vase del'Alhambra; deux gazelles affron-tées, rappellent beaucoup celles qui

Dibuix del vas desaparegut de l'Al-hambra. (Reproducció del dibuix

publicat a la obra de iliury)hp.)

GASETA DE LES ARTS

El vas de la col • lecció Burgio de Mazara del Vallo (Sicilia) ara adquirit perl'Institut de Valencia de Don Juan de Madrid. (CI. del Museo Internazio-

nale delle Ceramiche "Faenza'.)

N.e 13

se voient sur ce vase. Traces derefets métalliques; hauteur 0`77metres.»

Altre vas conté la sèrie; el delMuseu de Stokolm. No es sap laprocedència d'origen d'aquest vas,que es considera de fabricació mala-guenya. Ingressà al Museu de Sto-kolm; amb altres objectes d'art,procedents de la Col • lecció de laPrincesa Lluïsa Ulrica. Mancat d'unade les nanses, fou muntat sobre unpeu i se li posà una nansa decora-tiva de metall de gust molt dubtós.Així el tenen encara exhibit a Sto-kolm. La seva decoració ofereix alcostat dels altres exemplars unaassenyalada monotonia.

Altre exemplar, procedent d'Hor-nos, hi ha al Museu Arqueològic Na-cional de Madrid, considerat tambéInalagueny. La seva decoració dife-reix molt dels anteriors i en la qualprincipalment hi intervenen fullat

-ges, disposats en faixes verticals.Es molt ben conservat. Gómez Mo-reno el qualifica d'obra malaguenya«de batalla», és a dir, de genre pocacurat.

Un altre exemplar és el de laCol'lecció Simonetti _de Roma, moltincolnplet, i amb la decoraciómolt destruïda; també consideratd'origen malagueny.

Finalment, cal esmentar entre elsdiversos fragments importants degrans vasos d'aquest tipus, els delKensigton de Londres i sobre totel del Museu de Berlín, decorat ambgrans medallons on es desenrotlla unterna de llaceries.

A l'ornament d'aquests, afectasimilituds el vas de Mazara delVallo, ara ingressat a la Col • lecció del'Institut de València de Don Juan

En ésser coneguda la presènciad'aquest vas, fou interessada la sevaadquisició a Anglaterra. No s'arribàa un acord, i el vas passà a Roma,d'on sembla que ha sortit per a in-gressar al gran Museu que D. Guillemd'Osma llegà a Espanya, amb el nomd'Institut de València de Don Juan.

Cal felicitar a la institució madri-lenya, per aquest ingrés que li faun veritable honor.

El vas, perteneixia a la Col•lecciódel Baró Burgio. Les seves midesson 1`20 m. d'alt per 1`85 de circum-ferència. Es mutilat de les duesnanses, i té un dels seus flancs, ambel vidriat i l'ornamentació molt des-truida. La decoració és a frangeshoritzontals, i amb grans caràc-ters neskhy que formen l'ornamentde la més ample, interromput permedallons, on es dibuixen unes

Coll d'un vas del tipus del de l'Al-hanibra, a la col • lecció de la SocietatHispànica de Nova York.

(Cl. S. H. N. Y.)

llaceries. Es considerat com a mala-gueny també i datable al segle xiv.

Heu's aquí, doncs, la llista comen-tada de la sèrie dels vasos del tipusdel de l'Alhanibra, que ha vinguta enriquir-se amb un non exemplar,que fa honor veritable a la inigua-lada col • lecció, i al Museu de l'Ins-titut de València de Don Juan, queha fet l'esforç tan lloable de la sevaadquisició.

Al Cav. Dr. Gaetano Ballardini,Director del «Museo Internazionaledelle Ceramiche» i del seu butlletíFaenze, devem la gentilesa del clixéque publiquem del nou vas encarainèdit al nostre país, així com lesdades i informacions sobre el mateix,que amb dit sen y or ens ha propor-cionat l'arqueòleg i col-leccionista dePalermo, l'advocat Sr. Guido Russó,als qui remerciem des d'aquestespàgines.

JOAQUIM FOLCH I TORRES.

BIBLIOGRAFIA.—Friederic Sarre: DicSpanisch - Maurischen lüs(erfayencen (lesmil(elalters und itere herstellung in Dlalaga,Berlín, 1903. — Ernest Künel: DlaurischeKunst, Berlín, 1924. — Gómez Moreno:Apunts personals presos, en les seves lliçonsa 1' Universitat de Barcelona. Curset de1922-23 a la Facultat de Filosoila i Lle-tres. — Gaetano Ballardini: Obra de Ma

-lica, e ceramiche di Granada, Faenza, 1922.— Luis Seco de Lucena: La Alhambra,Granada, 1920. — Rada y Delgado: Jarrónárabe que se conserva en la Alhambra deGranada -Museo Español ele Antigüedades,Vol. V.— Riaño: Classified and descriptivecatalogue of (he art objects of Spanish pro-rluction in (he south I^ensigton 111useum.London, 1872. — Murphy: Arabian anti-quities of Spain. London, 1861. — Opten

Jones: Plans, elevacions, seccions and detallsof che Alhambra, London, MDCCCYLII.— Baron Davillier: Hisloire des layencesHispano-Dlauresques. París, 1861. — OttoVon Falle: Dlajolilca, Berlín, 1896. -Rafael Contreras: L'Alhambra, l'Alcazarel la grande Dlósquée d'Occident, Madrid,1889.

La Pitti,ra hitel'liQàzio-nale alla XIV Espo-sizione d'Arte dellacittit di Venezia.

Italia, Stati Uniti, Itumenia, Olanda

(Continuació del n. o 12.)

E vorrernmo — mentre altri mol-tissimi nomi ci vengono alla me-moria — additare almeno Giusep-pe Graziosi, plasmatore e model

-latore di ritmi un po' scabri nelbronze che egli tratta con spiaglia-tezza e acquafortista dei miglioriche abbia oggi ¡'Italia, nel qualeforse qualche volta un soverchiovirtuosismo tecnico soffoca la sen-sibilità ch'egli avrebbe schietta, mache si fa ammirare per la fega el'ardore di vita espresse in ognunadelle suc opere.

Ma lo spazio ci tiranneggia e cidichiareremmo paghi se questi no-stri accenni potessero dare al pub-blico di questa rivista un'idea delgrande lavoro degli artisti italianiper creare un'arte novecentista che

unisca in giusta misura e in perfettoequilibrio la tradizione e la moder-I:ità.

L'Olanda —se si eccettui un gran-de e ben colnposto ritratto di S. A. R.la Duchessa di V'endome dipinto daAnton Van Welle, si é limitata aun'esposizione numerosa di blancoe nero, nella qualle prevalgono lexilografie, varee di carattere e ditecnica, interessanti tutte da quelletradizionali di C. Lebeau, che esponesette grandi ritratti espressivi ecorretti, a talune esasperate com

-posizioni espressioniste di P. Almache ama i facili simbolisini guerreschi(Soidati guidati dalla ¡norte, Alam-nione che inghiolle i popoli, ecc.) ele apparenze della vita modernarese con un dinamismo che vorrebbeessere semplice ed è supremamentecerebrale; dal grottesco massicciodi Jan Wiegers, ai larghi paesaggiritmici di Nyland. Non si pub ne-gare un certo fascino a talune com

-posizioni ]clinrtiane di Joan Collette,il quale sa spesso servirsi accorta-mente dell'elemento colore, comenei due Peccali d'Adamo, in culspicea come un rosso sigillo il pomoofferto dalla donna all'uomo, nè sipuò negare la forza espressiva dicerte teste profondamente e somma-riamente scavate di Piet Wiegman,il quale sa anche rappresentare concastità di nlezzi gli aspetti piúumili della vita, come fa in Siallae in Vecchia mueca.

Vale la pena altresi di additaretalune scene bcllissime di B. Essers,che predilige le vaste sinfonie nellequali il legno mette il suo tonoasciutto e robusto, quali Primavera—in -cui alctini giovani ignudi ea-valcano Ira gli alberi rifiorenti — ela grande visione un po' orientalee arbitraria dell'inferno dantesco.E ricordiamo anche la cupa fogadelle stampe di N. Eckmann el'opera di J. G. Veldeer nella qualela nativa forza si disperde a volte infacili btzantinismi o in minuzie giap-ponesizzanti. Piil aderente alla realtàè L. Wenkebac, il quale ha calmipaesaggi e belle anatomie di saldaarmonia chiaroscurale. In uno ste-rile classicismo si perde invece ilVan der Stok, decorativo e pesantee in troppo abili svolazzi e corimbi,contrari alla natura del legno, ilKloo s ter.

Si disse recentemente che l'Ame-rica del Nord non aveva una bendefinita personalità artística. E in-fatti nelle due sale degli Stati Uniti—che vorrebbero essere la prova delcontrario — ben difficilc è sorpren-dere quel ritmo unificatore che neglialtri padiglioni, pur attraverso di-versità di scuole e di stili, affratella

Fragment d'un gran vas del tipus delde 1'Alhambra, al Kaiser FriedericliMuseum de Berlín. (CI. Dr. Sarre.)

El mestre tapisser Tomàs Aymat. (Cl. Mas)

4 GASETA DE LES ARTS N.o 13

e. identifica gli artisti d'una stessanazione. Troppi ed evidenti sonogli influssi inglesi e francesi sullapittura degli Stati Uniti, che puyeha in queste sale quadri di realevalore. Primo fra tutti quello inti-tolato Colnzíone al grillo solilaríodi Walter Ufer, molto ammirato ediscusso per l'originalità della com

-posizione e per taluni toni vivace-

mente realistici che definiscono benegli oggetti e le persone nell'aria lim-pida del mattino. Un quadro di rarabellezza è quello di James F. Ho-prins: Giorno di Mercalo in ¡non-tagna con una magnifica e solidafigura contadinesca coloristicamenteambientata nel paesaggio sobrioche serve da sfondo. Lester W. Ste-vens espone un paese comporto con

una tecnica solida e sana che sausare ingegnosamente di certi squi-siti grigi fondamentali.

Tra i ritrattisti accenniamo aCecilia Beaux, che ha un concettosoritratto femminile, abilinente com

-posto dal lato espressivo e pittcricoe ambientato in un notturno lumi-noso, raffinato nel contrasto dcllctonalità gialle e violacee dell'abito,Duglas Volk, autore di un severoRilrallo di ion Collon Dana che eiviene dalla «Newark public Library»,Giuseppe Trotta, con una Fanciulladat collare bianco che rammenta,taluni ritratti dei bei secoli fiarn-minghi per la composizione e latonalità, Adams Wayman, Me. LancJean, con un soave Riba/lo di jan-ciulla, Philip Robert, Tack AugustusVincent, e Giovanni Troccoli B.

Un nudo un po' decorativo, sulquale un'ombra violacea tenue sidistende accendendosi d'occhi disole, si ammira in Aulimno di CarlFriesc.ke Frederick. Francamente in-glese é la pittura di Ernest LydiaField in Olivia e di Leon Kroll inSui colli. 11 primo ha un troppo evi-dente giuoco di bianco su nero,mentre il secondo si accontenta ditinte alquanto approssimative.

(Continuará al n. o 14.)

Els tapissos i les al-fombres (le TomasAymat

Hom té la culpa de que en TomàsAymat faci tapissos i alfombres. Undia de l'any 1913, a París, on vivíemjunts, vàreig dir a l'Ay mat queaquest ofici feia per ell: aplomat,pacient i constant fins a la perfídia,l'Aymat em va semblar l'home apropòsit per a importar a Catalunyaaquest ofici. Demés, 1'Aymat, coma artista que és, tenia un altre do,

que era el d'ésser sensible al bé deDéu de coses que des de la Diputa-ció començaven a fer per Catalunyaen Prat de la Riba i en Puig i Ca-dafalch. Pendre part a aquella feinaque els dos patricis preparaven;aportar l'esforç personal a aquellaobra de conjunt que venia a dotarla terra nostra d'una colla d'insti-tucions de cultura, era un goig queno tothom sentia encara i que caliasentir-lo per a fer profitosa l'aporta-ció. L'Aymat era dels que el sentien.

Aleshores l'Aymat tenia una pen-sió de les que la Diputació donavaa Llotja, i passava els seus dies acasa d'un escenògraf on perfeccio-nava el seu ofici que havia aprèsa casa de l'Olaguer Junyent, i caldir que, en distreure'l del camí quehavia emprès, jo no mirava pas aell, sinó a una colla de plans i deprojectes que sabia que tenien enPrat de la Riba i en Puig i Cada-falch sobre l'ensenyament dels Ofi-cis d'art i sobre la fundació d'unesmanufactures artístiques a la Casade Caritat de Barcelona.

L'Aymat trobà encertat el meuprojecte. Reflexiu com és i una micafred, va estar motxo tot un dia, il'endemà se n'anava al Museu deles Arts Decoratives i copiava, ambla seva gran traça d'aquarel•lista,un fragment de tapís del segle xv.Després, a les vetlles, en la cambretad'eslucliant que ens compartíem,posada en un quint pis d'un hoteletmodest del barri de la Llotja, dibui-xava un projecte de tapís que titu-lava <,Les Veremes ».

Al cap de poc, l'home ja se leshavia arreglat, i es passava el diaa casa d'un tapisser dels Gobelins,a apendre l'ofici. Després, ja era ala manufactura que anava; desprésja en sabia... Jo el vàreig deixar aParís, a l'anar-me'n a Alemanya, iper carta, de tant en tant i comqui no fa res, em parlava de la sevafeina de tapisser.

Després em va dir que se n'anava

Tapisseria a punt de nus. "Diana." Projecte de Tomàs Aymat, i execució de la Manu-eactura de Tapissos i Alfombres de Sant Cugat. (Cl. Mas) Els telers de tapissos d'alta llisa. (CL Mas)

Tapisseria a punt de Gobelin. Projecte d'en Tomàs Aymat "La Primavera". Execucióen la Manufactura de tapissos i Alfombres de Sant Cugat. (CI. Alas.)

N.o 13 GASETA DE LES ARTS 5

a Madrid a treballar a la FàbricaReial de Tapissos, on aprenia a feralfombres. A la tornada, a casa sevatenia un teler i un encàrrec, i es de-dicava a la restauració. Va venir lafundació de l'Escola de Bells Oficis,es va implantar l'ensenyament de latapisseria i l'Aymat va muntar elstelers i començà a ensinistrar alsprimers alumnes i entre ells aun grup de nois de la Casa deCaritat.

Allò de la manufactura a la Casade Caritat no va reeixir, i l'Aymatva establir un taller a Gràcia. Lafeina li venia de totes bandes, id'aquí va venir el muntar la fábricaa Sant Cugat, on avui treballen unsquants hcmes i un bell aplec denoies en la producció d'alfombresi tapissos a mà.

Heu's aquí la història íntima d'a-questa novella manufactura cata-lana de tapissos i alfombres, en lafundació de la qual l'Aymat ha tro-bat en el seu germà Eduard un col-laborador entusiasta que, fent-seuna preparació de químic, ha esta-blert en la mateixa manufactura untint que alhora que assegurés laqualitat dels colors respongués exac-tament als projectes que el pintorli donava, fins a lograr unes ento-nacions i uns matisos que avui sónja veritablement característics d'a-questa manufactura nostra.

Confesso que, sense tenir art nipart en tota la feina que ha fetl'Aymat, jo tinc un cert orgull deque hi hagi a Sant Cugat del Vallèsuna manufactura catalana de tapis-sos i alfombres a mà. La feina hasigut d'ell i d'ell és la glòria. Jo emquedo amb la satisfacció d'haver-lidit, i d'haver-ho dit a un home que

tenia totes les condicions necessàriesal cas.

y: *

L'Aymat ha conviscut a l'Escolade Bells Oficis amb en Galí, i elseu art ha trobat, amb el contacteamb aquell veritable artista, unafinament i uns horitzons d'inspi-ració magnífics. Demés, aquella adap-tació de l'art a la tècnica, que enGalí entén tan bé, en les produc-cions de tapisseria i d'alfombres d'enTomás Aymat alcança en molts

casos la categoria d'exemple. Pàr-tint encara de les grans ensenyancesdels models d'alfombres orientals idels tapissos gòtics, en les alfombresi en els tapissos tracta de retornaral ver concepte del drap, defugintels realismes i elevant a un decora-tivisme abstracte les formes, demanera que la condició de la matèriatèxtil predomini i determini els ca-ràcters artístics de l'obra.

Hem tingut, doncs, la sort deque al costat de l'home d'ofici hi

hagués l'artista, i que encara, alcostat i compenetrat amb ell, hihagués el químic que executés elstons de manera que tots els elementsresponguessin.

Així els germans Aymat, amb laseva manufactura de tapissos i al-fombres, ofereixen un cas parell ald'aquells obradors medievals de ta-pisseria, que eren nuclis familiars,que de generació en generació s'ana-ven passant l'ofici. Aixi,la moderraBarcelona dels tapissos pintats i deles tapisseries i alfombres importades,té ala mà una indústria que responals projectes dels decoradors mésexigents, que sovint és a l'estrangeron els cal anar a cercar els elementsornamentals de la seva obra.

La producció que porta feta dónaja a la novella manufactura un cré-dit extraordinari, i cal dir, a honorde Barcelona, que els telers de ta-pissos no han deixat de treballardes de que l'Aymat arribà a Barce-lona sabent del seu ofici.

Es de doldre que la fotografia nologri donar una idea de la bellesade les alfombres. El tapis que re-produïm, fet a nus, és el que deco-rava un dels murs en la bellissimainstal • lació d'en Marco a l'Exposiciódel Moble. Actualment està treba-llant en la confecció d'una gran ta-pisseria d'encàrrec, reproducció delSant Sopar del Morales, i ha enllestitaltre tapís amb dibuix original ambuna al • legoria de «La Primavera».

La nostra GASETA, en celebrar-sel'Exposició de la Manufactura Ay-mat, a can Dalmau, s'honora enpublicar aquesta noticia, i fa votsper a la seva prosperitat.

J. FOLCI-I I TORnuS.

L'obrador de restauració de tapissos antics, o la Manufactura de Tapissos i Alfoin-bres de Sant Cugat del Vallès. (Cl. Alas )

Les noies de Sant Cugat del Vallès treballant en el teler d'alfombres. (CL Mas.)

C p..:} ^rh. r

a

ret '...r^

F. CANYELLAS. — Estudi d'una Ballarina.— Exposició de «El Cantarín,,. (CI. S.)

6 GASETA DE LES ARTS 13

• Aquesta entitat no-vella ens presenta l'obrade gent jove encara ipoc coneguda del públici ens descobreix l'espe-rança del bell planterde pintors que ve aldarrera dels mestres del'última generació. Aixòdóna al conjunt unagran simpatia, augmen-tada encara per un es-forç visible i molt lloa-ble, que clarament esveu que han fet aquestsartistes, en presentar-seal públic, col . lectiva

-ment, per primer cop.D'alguns d'ells n'ha-

víem vist ja, no obstant,obres, ara disperses enles darreres exposicionsd'art, o bé en exposi-cions que particular-ment celebraren, i caldir que el públic haviasigut interessat per l'o-bra d'alguns d'aquestsnoms que van en el ca-tàleg. Cap d'ells, però,havia mostrat obres del'interès d'algunes quesón ara exhibides, comper exemple el »Mercat»

Francesc Canyellas, en diversesocasions, ha sorprès l'atenció delpúblic amb els seus quadres. Enles darreres exposicions oficials d'artera concorrent assidu, i la sevapintura fresca i ferma, atreia i pro-duïa l'elogi entre els visitants, araamb els seus paisatges ufanosos, araamb obres de més empenta, on reg-naven gràcils figures femenines, se-riosament estudiades i concienciosa-ment resoltes.

L'art d'en Canyellas té les sevesarrels en els mestres impressionistesfrancesos. Enamorat d'ells, en Canye-llas ha seguit sota del seu mestratge,l'ofici de pintor, que estudià ambun gran afecte i una joiosa vocació.L'originalitat de l'obra no el pre-ocupa, sinó que més aviat (i en aixòencerta) el preocupa la qualitat i lagràcia.

Un fruit d'aquesta preocupaciósón els estudis de figura i paisatgeque ara exposa. Els dibuixos, d'unaadmirable correcció, tenen una ten-dresa inspirada. Passa Degàs, en-tre el pintor i la realitat, algunscops; però això no treu la vivaemoció a l'obra. En els paisatgeshi lia una fluidesa a la Renoir, éscert; però tant mateix és una fluidesaviva i pura, que devem considerarcom a cosa pròpia de l'artista.Emprant aquest els mitjans d'ex-pressió d'aquells mestres, cal dirque no subjuga en ells la realitat,sinó que, al revés, té d'aquesta unavisió pròpia que tradueix amb aquellsmitjans tan bons.

Demés, en Canyellas és un seriósestudiant que demostra e] goig del'estudi per l'estudi, i en oferir-nosara els fruits tan substanciosos d'a-quest estudi, -l'obra seva, no massaabundosa encara, es nimba d'unaaurèola que la fa respectable i inte-ressant.

La pintura del nostre artista téja ara un fons de maduresa que engarantitza l'avenir, i les avençadesque ara mostra al públic són docu-ments que els nostres col•leccionistesno han de deixar passar per alt. Eldeliciós estudi per al seu quadre de

LLORENÇ CAIRó.— Retrat de J. B.— Galeries Laieta-nes. Exposició dels «Conreadors de les Arts',.

(CI. Malos.)

d'en Francesc Guinart, a l'un cap dela Sala, i «La Den» d'en Vila -Puig,que ocupa l'altre capçal.

En Guinart, cal dir que es revelaun pintor de gran temperament enaquesta tela. Alguna inexperiènciade colorista li destorba poc o moltel magnífic espectacle del seu quadreple de vida i revelador d'una visióverament pictòrica de les coses. Lavella tradició de l'impressionismed'en Casas i d'en Mir, reapareixenaquí com un producte vigorós iespontani d'aquest temperament tanestimable. Hom sent que aquestquadre obra a l'artista el seu vercamí, que encara nosembla trobat en elsseus dos paisatges, ex-hibits conjuntament.

En Vila-Puig és un-pintor dolç, que copsade la natura els aspectesamables. L'ampla taca,que el seu pinzell esti-ma, no el priva d'apro-fundir en .la recerca dela veritat real. El seuquadre «La Deu» agafauna noble qualitat pic-tòrica, i bé que menysespontani que el seupaisatge «El Pont », bri-llant de frescor jovení-vola, el massa com

-post, no li lleva aquestto de bona pintura queen Vila-Puig ha lograten aquesta tela.

Es presenta l'escultorLópez, amb notablesbronzes, segurs i fermsde modelat. Es revelenen aquestes obres elsinicis d'un escultorfort, dotat del sentitde la plàstica. De lesseves tres obres, el

.Nt4^

t

bronze «Flors mortes» ens semblael millor.

Carles Llobet, en el retrat i en elbodegó, camina encara insegur. Esveu que hi ha en ell un pintor detemperament que recerca el puntjust de la seva orientació, per allençar-se a bones empreses. Simple,el seu retrat és pintura pura, i calagrair a aquest artista aquesta sim-plicitat honrada. Molts, amb la pin-tura que ell sap i una mica d'esceno-grafia, haurien fet una composicióque hauria cridat l'atenció del públic.

A en Ramon Ribas hi sentim,com en el cas d'en Llobet, l'honradarecerca pictòrica. Qualitats, matè-ria, gust de la pintura per la pintura;lluita i esforç per alcançar un idealque a trossos es realitza i en al-tres no.

En Solana sorprèn. La seva pin-tura al tremp és aspre, i poc sovintarriba a ésser justa. Es veu queaquest artista porta en si valors queuna forma de produir-se estranyano deixa veure encara. La gran sin-ceritat que les obres revelen, noobstant, el fa mereixedor d'una ex-pectació respectuosa;- i en el quadrede «La Cala», més que això, hi hatrossos de veritable valor, especial-ment en l'aspecte de la seva compo-sició.

En Lluis Gómez també és un casd'artista en formació. Les seves«Cases Pairals» són un bell Lemad'estudi on el pintor es debat bra-vament, logrant resultats interes-sants.

En Laureà Bonet és un artistanaturalment dotat. Als seus quadreshi manca fer-se, però són impressio-nants com a base d'una pintura sin-cera i forta, a la qual manca laresolució definitiva de moltes de lespromeses que inicia. El seu quadrede les roques (hem oblidat el títol),al costat del quadre d'»El Mercat»d'en Guinart, és una franca i claraexposició de «la cosa» feta ambamplada de visio i desembraç ins-tintiu.

Un cas de fina sensibilitat és eldel quadre d'Alexandre Coll «Bar-racòpolis». Millor que en el seu«Descans», en opinió nostra, l'artistaes mostra perceptor agut i fàcil dela realitat, que tradueix amb unafranquesa elegantíssima.

Un altre escultor molt interessantés en Llorenç Cairó. Els retratsens plauen més que el seu nu. So-

LES EXPOSICIONSDibuixos i aquarel • les (l'en Francesc

Canyellas a «El Camarín»

«La Ballarina », exposat en una deles darreres exposicions oficials deBelles Arts, té la valor d'un testi-moni que certifica amb quanta de-voció i amb quant aplom aquellaobra tan bella va ésser feta. Ambla moda o contra la moda, aquestsdibuixos vius conservaran la sevavalor, petita com és l'obra, peròaguda i immarcescible.

Galeries Laielanes. -- Exposició col . lec-l iva dels «Conreadors de les Arls».

VILA-Puix.— La Deu.— Galeries Laietanes.— Expo-sició dels «Conreadors ele les Arts,.v r• (Cl. Malos.)

FRANCESC GUINART. — Mercat. — Galeries Laietanes. — Exposició dels Conreadorsde les Arts». (C I. Malos.)

NTo 13 GASETA DE LES ARTS ;

bri i tendint a la justesa, modelaamb un pur sentit de la plàstica.

Interessant el quadre de <,La Marei el fill» d'Antoni Bescós; demostraqualitats molt dignes d'apreci, i faesperar que l'oblit de determinadesfórmules avantguardistes duran elbell sentit que aquesta obra ensmostra a solucions més plaents. Caldir, però, que la devoció amb quèl'obra és feta li dóna una vibraciói un interés que molts avantguar-dismes no tenen.

Els paisatges d'en Bou, sucosos iintensos, pequen, com altres obresde l'artista, de certs desafinamentsde tècnica. El cas d'en Bou és cu-riós, i creiem que algun problemad'òptica hi baila pel mig. En lesseves obres hi ha unes sobtades des-viacions per a estones arribar asemblar trossos d'un quadre, pintatsamb una tècnica que s'enganxadamunt d'altres fets segons altratècnica. Hi ha fibra i joventut, i unagran noblesa.

En Picó, finalment, presenta, enel seu quadre «De ma terra» l'es-pectacle d'un carrer animat d'ale-gres figures. El propòsit sol revelaun temperament originalíssim. i unaempenta que meneix respecte i aten-ció. La resolució, però, no arriba aterme, bé que en el quadre hi haginestimables qualitats.

En resum, dones, «Els Conrea-dors de les Arts» ofereixen la visió

simpàtica d'un aplec de gent joveque treballa seriosament i s'esforça,alhora que dóna ja resultats de po-sitiu valor, dins el nostre món ar-tístic.

Felicitem als «Conreadors de lesArts» per l'èxit i la simpatia pú-blica que s'han guanyat.

Saló de «El Camarín». — Al Ca-marín han exposat darrerament elsartistes alemanys Jordi Liebliart,pintor, i Carles Boessenecker, escul-tor. Les obres pictòriques de Lieb-hart tenen moments de profunditatinteressant i espurnes de visió benpersonal; però és una pintura unxic mancada de simpatia. Les vi-sions de Mallorca, sobre tot, demos-tren que entre l'artista i l'espectaclehi lla un formulisme artístic que des-figura les coses i d'elles no ensarriba l'emoció pura del pintor.

En els gravats i dibuixos ens plaumés.

L'escultor Boessenecker presenta,

REVESTIMENTSDECORATIUS

D E K RNovíssima aplicació

de la URALITA a lesArts Decoratives

REPRODUCCIó EN RESPATLLERS I

ARTESONATS DE LES TALLES ANTIGUES

DE FUSTA EN LLURS TONS NATURALS

URALITA, S. A.BARCELONA. PL. ANTONI LóPEZ, I;

1ELÈFONS i644 A.-848 A.

LLOC D'EXPOSICIÓ I VENDA:

PASSEIG DE GRÀCIA, 90 — SUCURSAL

TELÈFJN 53 G.

entre alguns bronzes, una testa retratd'home exquisit. Més insegurs elsseus bronzes, les preocupacions es-tilístiques embussen la fresca emo-ció que traspua en el retrat d'home.

De conjunt, pot dir-se, però, queaquests dos artistes mostren unaproducció molt estimable, i hemd'agrair-los l'honor d'exhibir les se-ves obres en les galeries de Barce-lona.

Saló Parés. — S'han inaugurat aaquest Saló les exposicions d'en-guany, amb l'exhibició d'una sèried'obres del reverend Josep Solerde Morell. Les notes de paisatged'aquest pintor revelen una sinceri-tat d'aficionat amorós deis especta-cles de la naturalesa, que s'aplicaen els seus lleures a l'agradosa tascade fixar-los en la tela.

Galeria Anlonielti. — A la GaleriaAntonietti (carrer dels Banys, n.o 22)s'hi ha establert una sala d'exposi-cions d'art, que inauguren tres jovesartistes, que són tres sòlides i moltserioses esperances de la nostra pin-tura. Bé que aquesta exposició ésdedicada a notes i apuntacions, d'ellsen sabem obres més completes; peròcal dir que aquestes notes, per ellessoles, produeixen la sensació de queens trobem davant de tres artistesque faran parlar d'ells en l'avenir.

Les notes d'en Camp són d'unaextraordinària intensitat pictòrica,ianuncien un deis nostres coloristesmés profunds. Hi ]la la força d'ungran esperit i la concreció d'untemperament pictòric fortíssim. Lanota «Olímpia de Círcob> és fortís-ima. «La Processó a Borges d'Ur-

gell» té, demés d'aquesta força, unagran emoció. Esmentem, per no dir

-les totes, «Figures a pie camp », <«Lacaseta del guarda-agulles» i <«ElXiringuito ».

Ramon Soler, d'una sensibilitat

més prima, exalta en fineses aquestacaracterística del seu temperament.Els seus dibuixos colorits són exqui-sits. Citem les notes <El Canyet» i<,Camí prop del Canal», veramentdelicioses.

Antoni Roca, caricaturista excel-lent i pintor d'aguda sobrietat, pre-senta vàries notes de color fortíssi-mes, expressant-se el seu tempera-ment en una visió fonda i dolça

-ment melancólica del paisatge. Es-mentem les notes «El Camí» i «Lesprimeres cases del poble».

Aquesta exposició de notes és undels anuncis més falaguers del nostreavenir artístic. Tres casos de fondai seriosa vocació, dotats de grantemperament i de grans aptituds,s'hi mostren. Enhorabona.

Galeries Malinedé. — Exposició depinlures, gravais i objectes d'arld'Exclrein- Orient.

S'ha obert a les Galeries Malmedéuna interessant exhibició i venda depintures i objectes d'art xinès ijaponès. Hi lia entre els materialsexhibits alguns exemplars veramentnotables, especialment en la cerà-mica. Són importants unes pinturessobre seda del segle XVIII.

Cal agrair a la direcció d'aquestesGaleries el bon encert d'una exhibi-ció d'aquesta mena, que ajudarà ail • lustrar el gust per les coses del'art d'Extrem-Orient, que la modaha iniciat entre nosaltres d'un quanttemps ençà.

El pinlor suís E. Ravel a les GaleriesLaietanes.

La Galeria G. Ledor, de Ginebra,ha organitzat una exposició a lesGaleries Laietanes, de Barcelona,de les obres del famós pintor suísn'Eduard Ravel (1847-1920). Pintord'anècdota i costumista, Ravel va

rebre la influència poderosa de l'artimpressionista de França, produintdins aquesta nova manera obresd'una vigor i d'una frescor extra-ordinóries.

Mestre representatiu de l'escolasuïssa moderna, Ravel, en ésser pre-sentat al públic barceloní, ens mos-tra un caire de la vida artísticaeuropea poc conegut.

Cal agrair a la Galeria Ledor, deGinebra, l'atenció envers el nostrepúblic, que va guanyant-se un títold'intel-ligent, ben merescut, en elscentres d'art europeus. .

Exposicions que s'anuncien. — Ales Galeries Dalmau, Exposició dePintures de K. Leyde, oberta desdel 15. A les Galeries de «El Cama-rín», des del 17, pintures de R. M.Padilla. A les Galeries Laietanes,des del 20, pintures de S. Llavanera.

Saló Parés. — Al Saló Parés ex-posa una sèrie de pintures el cone-gut artista Eduard Flo. Els seustemes varis de paisatge, naturamorta, figures i composicions, re-velen un temperament va ni. i atentals diversos aspectes pictòrics de larealitat.

NOTICIARIUn sarcòfag cristiá a Barcelona

Fent obres en una finca del carrerde Manresa, propietat de la senyo

-reta donya Teresa Amatller, famosacol-leccionista, ha aparegut un sar-còfag romà cristià que es judicad'alt interès.

Encara no vista l'obra, i sabentque la té en estudi el reverend mos-sèn Josep Gudiol, esperem d'ell unanotícia destinada ais lectors de laGASETA DE LES ARTS.

En Rafel Iienet

Amics que han vist la producciópictòrica de Rafel Benet, durantaquest estiu, en fan grans elogis.Esperem que tindrem el plaer deveure-la exhibida en alguna de lesnostres sales d'exposició, i que acon-seguirà amb ella el succés que ob-tingué en la seva exposició de l'anypassat a «El Camarín».

IIGEnCh1inTERnacioneb

DE

ttlGOfES C 1PITOnnÉs

!!!!!iu!i!iviiiiu!u Y C1 DRE5 u!uuuu!m!m!!um!!i

GUARDA MUEBLESMODERNO

Isidro HannovioSERVICIOS ESPECIALES

PARA EXPOSICIONES

Y MUSEOS

Plaza Ilueua, 10 • Tel. 3330 0.

BFIRCEUOI]FI

GASETA DE LES A1_LI SPetritxol, S EDITORIAL POLIGLOTA

Subseripció Barcelona.... 2 pessetes al mesId. fora .........2'75 íd. íd.

Número solt ............. 1'25

APAREIX QUINZE\ALJIE\T

^ISTORIA PGL RTEper J. P 1 J O A N (segona edició

AQUESTA OBRA, QUE ES POT DIR LA MILLOR I MÉS COMPLETA DINTRE DELSEU ESTIL, INCLOU TOTS ELS DESCOBRIMENTS MODERNS EN HISTÓRIA,ARQUEOLOGIA I CRÍTICA. T); TRES VOLUMS, QUE TRACTEN, RESPECTIVA-MENT, DELS POBLES PRIMITIUS, DE L'EDAT MITJANA, DEL RENAIXEMENT

I FINS A L'ART MODERN, ÉS UNA OBRA MOLT PROFITOSA PER A TOTSAQUELLS QUE DESITGIN AMPLIAR SA CULTURA ARTÍSTICA.

SALVAT EDI70RES, J, A, 41, Carrer de P^allorca, 49BARCELONA

B GASETA DE LES ARTS NT.° 13

LA PINACOTECA

QASPÀ E5f1AT)E5.r .^ MARCS 1 GRAVATS s .nEXPOSICIONS PERMANENTS

Com, 644 (,o,. P. G,,, a,,;,l. TalSfo,, 5045 A.BARCELONA

TOLDOS, VELAM, BANDERESI SIMILARS

TENDES DE CAMPANYADE DIFERENTS MODELS

CONFECCIÓ DE TOTA CLASSE

DE TREBALLS DEL RAM

G. ESTAPÉPASSEIG DE SANT JOAN, 8

TELÈFON 203-S. P.

BARCELONA

A.BadrinasBARCELONA (G.) Taller: Neptú, 2DR. RIZAL, 34, 1 36 (PROP LA DIAGONAL)

Mobles moderns Marqueteries d'art

Fusteria fina

Decoració d'interiors Arts industrials

Assegureu contra incendisELS VOSTRES MOBILIARIS QUE AMB ELSOBJECTES D'ART, ANTICS 1 MODERNS,

QUE FORMEN PART DEL MATEIX,ESTAN EN CONTINU PERI LI.

D'ÈSSER DESTRUÏTSDIRIGIR-SE PRR ESCRIT O PER TELLF1N A LA

Oficina Técnica d'AssegurancesCAMIL GRAU

RONDA UNIVERSITAT, 6, lcr, 2,TELÈFON 4443 A. BARCELONA

CONSULTES 1 DADES EXCLUSIVAMENTA L'ESTATGE DEL SOL'LICITANT

ANTIGA CASA A. OLIVAPIINnAnn ,,v 1QQG

T. Priu MarinéTaller de daurats • Altars • Imatges

Decoració i reproducció en pastad'objectes d'art antic i modernCasa especial per a la restauració

de retaules antics

Consell de Cent, 368 13 a r c e l o n a(entre liruch i Giroua)

ANTIGUITATSD'ART

Ca11 28 PRAL.(CARRER FERNANDO

,, ,,,,,,,,,,, `PLAÇA ST. JAUME)

BARCELONA

TALLERS MECÀNICS DE FUSTERIA

Joan Ruiz

Successor de J. Calonja

FAÇANES • TENDES • ALTARSDESPATXOS • MAGATZEMS, ETC., ETC.

FUSTERIA PER A EDIFICIS-PARQUETS

Roger de Flor, 1 4.r - Passatge Tasso, 13Telèfon: 785 S. P. BARCELONA

LLANTERNES

NOU MODELPER A PROJECTAR AMB PERFECCIÓ

,.POSTALS

t POSITIUS

CINESPER

Ar^o yx.FAMÍLIES

CUYAS, Poctaal dei Aog..I,I 11 BARCELONA

Escultura Decoratius i Gran Decoració

Joaquim Cfimpobà

PROJECTES I MOBLESANTICS I MODERNS •TREBALLS EN GUIXMODELS PER A BRONZE

VOT

Taller: riÀPOLS, 307(ENTRE CòRSEG.A 1 INDU,TRIA ) BABCELOHA (G.)

RCjpCDge AT I1

III!III NI NI

^Il^^^oI D Il CC^fl ÐN

I33Á^\I CELO bV A

EXPOSICIÓCompra i Venda d'Antiguitats

J. V1 i ciu20

Corribia, 2, pral. (Cant. Pl. Nova)BARC]LONA

Vda.ae E.Texidor^Q ARTICLES PER

m Dibuixi PinturaRONDA DE SAN PEPE I6- BARCELONA

" CA pP018TRA0»

LONES, LONETES, LLANETESI ALTRES TEIXITS

Casa fundada I'any 1840

MOBLES ARTÍSTICS DECORACIÓOBJECTES PER A PRESENT

Exposició, Despatx i Tallers:Passeig de Gràcia, 36 = Tel. 5314 A = Barcelona

LLIBRES D'RRTPER LES ARTS DECORATIVES,

ARQUITECTURA. PINTURA

ESCULTURA • MOBLESFERROS, ETC., ETC.

Llibreria FABRERambla Catalunya, 52 • Barcelona

E1 més grar^ assortit

eQ

Llibres t,l'Art

LLIBRERIA

sUBIRf1N

Porta-ferriS52, 14 Barcelor

TOMAS AYMAT

Manufactura de Tapisseries d'alt i baix 1}iç i Catifes nuades a mà

RESTAURACIÓ D'ANTIC I MODERN • LA MANUFACTURA S'ENCARREGA DE PROJEC-TAR EN ORDENACIÓ AL LLOC QUE S'HA DE DECORAR 0 ENCATIFAR, 0

BÉ EXECUTA SEGONS PROJECTE DEL QUE FA L'ENCÀRREC

IIUQ n LC^^nIlc^4 n 2Il • g. CUGAT DIIII .. V1 LIBI ,

ti 1aThJ 4O

6o1I.—ARTS GRÀFIQUES, S. A., SUCCESSORS D'HENRICH 1 Ca — BARCELONA

'— J222.