^ GASETA DE I.ES ARTSt er ABRIL 1927 DIRECTOR: JOAQUIM FOLCH I TORRES Any lV .—\iíin. 70

liarian Espinal,pintor

a Marian Es-Coneixem

pinal des dels dies enquè iniciava la seva for-mació á l'Escola dels BellsOficis. Marian Espinal eraaleshores, com és ara, uncas extraordinari de sen-sibilitat; un d'aquells tem-peraments on tota cosaexterna hi percuteix ambuna intensitat desmesura-da i on de resultes de lapercussió s'exalten en ellles predisposicions artísti-ciues, que són les que trans-formen aquells fets i aque-lles visions en obra d'art.D'Espinal pot dir-se que és,abans que tot, un artista,-i que seria artista en totesles arts. Nosaltres l'hemtingut a l'aula d'1-Iistòriade l'Art que professàvemen aquella Escola delsBells Oficis, i no ja davant -cl'un fet, sinó escoltantuna lliçó d'història l'hemvist seutir;. .la_ visió del.passat i . emocionar-se del'esforç dels homes quefeien les velles catedrals, iparlar d'això no com un-estudiant d'història del'art, sinó com un poetaque comenta la història, .com un visionari que laÇap fer humana i plàstica,tal com si. les paraulesexpositives del fet cai-guessin damunt de cordessensibles i les fessin vibrardesvetllant-ne harmoniesnoves.

Hem estimat sempre, en -Marian Espinal, aquestanatura sensible com unagarantia del seu , art. Les a!Loses, en una disposició r--íntima com la seva, tot -hora prenen una trans-cenclència artística. El seuesperit les cuina i les•enrobusteix totes ambsaba d'esperit; iell ésl'home .que, per les sevesdots especials, podia ha-ver-se .dedicat a qualse- -vulla de . les arts belles,segur de què en totes l ``hauria triomfat. Hauriatriomfat i ha triomfat deSet, en les vàries discipli-^nes tècniques a què enFrancesc Galí sotmetia•els seus deixebles, i aixíde l'Espinal n'estimareuel tapís que teixia en elteler d'alta llisa de la Llllt•dissolta Escola, i els mo- petita tbles i els decorats que sens duprojectava civan apariava i recerca

la seva casa de novell ° bra duantic en

casat. L'harmonia direc- portar-1triu del seu esperit ho cte tan sgoverna tot, i és d'aquells pe araqals qui escau la tasca de formantdirigir les coses artísti- L'obiques, perquè al seu en- loes que

torn, per modest que Yen-torn sia, les coses se li endrecenal comanament de la seva naturainterior.

Aquesta especial predisposició ín-tima fa tothora difícil la feina de

l'artista, boca oberta a mil sensa-cions, esperit esponjat, xop de milexemples, seny directriu comblat demil exigències. Donat a la pinturades dels començos, i amb especial

preferència per ella, el seu sensua-lisme á través de l'extern ha tenditsempre a lo viu íntim, a lo alenant,i tota la seva brega més enllà delsbonics del seu color, que són tothora

en els seus quadres, unacosa exquisida i senyo

-rívola, és per a assolirla plasmació d'aquell ba-tee de vida passatger, d'a-quell estat vibrant de pre-sència ' de les coses tangi=bles del món exterrt.

Marian Espinal, ambuna elegantíssima <gau-cherie d'estil, camufla unalluita intensa per assolirl'essencial de l'art, i arribaen el seu paisatge de Tona,que aquí reproduïm, a unacosa que, dins i'aparièn-cia modesta i riolera d'unatela bellament. pintada,guarda i perpetua en l'es-fera de l'art un batecexquisit de vida. Macisde veritat, fi de les qua-litats de la veritat, hisentiu resolt el gran pro

-ble ma. • .L'artista' toca enell cl fons de la granqüestió, -que no és l'estil,que no és l'alada simfoniadels colors, que no és la.gràcia d'tm espectacle, nicl truc d'una composiciósimpàtica, sinó la vida;ço que han . perseguii totsels grans mestres de .lahistòria, ço que fa el triomfí uic i immarcescible d'una4)I)ra d'art. •

\Iarian Espinal, comLots, quan toquen amb lapunta dél pinzell la grangüestïó; quan enceten ambaquest ,bisturí el .tou oula veritat s'amaga, es clas-sicitza. Deixa el seu estil,germà dels mestres delpostimpressionisme; deixala. blaníssima «gaucherie»dels seus deliciosos. ,iñte-riors i sent anrib la

del moment la res-ponsabilitat de l'estil, i elverb pictòric s'ajusta •al'expressió de la cosa, que,per acostada a la granveritat, demana l'estil so-bri i únic de la veritat.

Considerem que MarianEspinal, en aquesta expo=sicló, on presenta obresdiversament •reeixides, béque totes elles tinguin unavalor pictòrica - molt esti-mable (més estimable quemolts espaterrantismes ul-tramoderns de darrerahora), ha triomfat i haposat la primera pedrasòlida del seu mestratge.Obert el camí d'aquellaveritat que cerca, afinatel to en què ha de cantar-la, l'esperit vivissim delnostre artista no fallarà,i ell és garantia de totesles nostres confiances. Es-piñal, amb el seu «Pai-satge de Tona», pot apun-tar-se un punt considera-ble que li dóna un llocpreeminent entre èls ar-tistes de la seva promoció.Mariañ Espinal ha dit,allí on molts encara bar-

botegen, una veritat neta i precisa,i per la precisió ens lleco d'enten-dre, que ella ha estat tot-hora elllenguatge de la veritat.

TOAQUIM FOLCH I TORRES.

q ^n

p f^ r , ^ 4y1

Un primitiu italiàna ele les exposicions vencla cl'antiguitats celebrada els dies de Nadal a Can Parés, fou exhibida laaula italiana, obra de les darreries del segle XIII que reproduïm a la nostra primera pàgina. L'obrabte pertany a les escoles del Nord d'Itàlia. Peça rara avui, en què els primitius italians són escasosits i pagats a grans preus fou una sorpresa el que es clausurés l'exposició sens oferta feta sobre unae pot considerar-se com cosa singular entre nosaltres. El propietari expositor de la taula, el nostreG. Hoinar, home cl'elevacla cultura artística, que adquirí la taula a Paris, arnb el noble intent de

a a augmentar el nostre patrimoni artístic, creiem que clevia ésser el . primer sorprès de qué una obraiugular valua no trobés comprador tot seguit, bé que després no va'pas mancar-ne•is les nostres informacions,.l'obra ha quedat a Barcelona en mans cl'un prestigiós antiquari i és d'es-ue quedará en alguna de les bones col leccions barcelonines de .pifhtures que -actualment s'estan

a és d'una factura delicada, i sense retoc de cap mena, cle manera que conserva integre totes les va-li dóna l'època i la raresa de peces similars.

GASETA DE LES ARTS N° 0

El pintor Marian Espinal amb els seus lills. \Iaalnx ESPINAL. — Estudi.» Sala Parés. (Cl. Serra.)

Lola Anglada

E n1 om de Lola Anglada com il lus-tradora de contes i rondalles és

ben conegut del nostre públic. Elseu estil lisme, inspirat en qualquedels grans mestres, decoraclors delllibre d'Anglaterra,. ha assolit mo-ments ' de . veritable interès, i lesseves illustracions usuals en set-mai aris i llibres per a la mainadan casa nostra, _han sigut sol lieitadesen més d'una ocasió pels editors del'estranger. Lola Anglada és, doncs,uü rlom cónegut, amb una persona-litat artística ben definida I classi-ficada, i no liem d'insistir en aquestpunt, on els mèrits aconseguits perl'artista són de tots ben coneguts.

Lola Anglada, però, no era cone-guda com a pintora. Els seus dibuixoscolorits, en l'esfera de la il lústraciódel llibre, revelaven una sensibilitatdelicadíssima, un sentit d'harmoniaseveríssim, sense grans atrevimentsi tothora regit per una discreciòassenyada i bella. Ara, amb' l'expo-sició de les obres que darreramentha tingut oberta a Can Parés, LolaAnglada es presenta com una pill-tora de mèrit, decidida a envestirels greus prob'.emes de la pintura ipreparant-se per a fer-ho amb es-tudis ben adréssats itambé assenyadamentdirigits pel seu talenti per la seva discreció.

D'aquesta exposicióen sobressurt, al nostreveure, l'obra titulada<La Nina i el Violí ».L'artista ha penetrat enella en el concepte delque és la pintura i haoblidat per complet eldibuix, ço que, en méso en menys, es sent en-cara en les altres obres.La pintura, joc de va-lors i de colors paral-lelament desenrotllat,creant un estat de pos-sible , naturalesa, preci-sant una fase d'ambient,determinant i perpe-tuant ensems un estatde vida. Lola Anglada,en la simplicitat delselements que s'ha posatal davant, en aquellaobia esmentada, ha Un-

gut un desembaràs de pinzell i d'es-perit major que en les figures, i hadit el que és essencial en l'obra pic

-tòrica; ha dit amb plenitud, despre-ocupada i sòbriament, ço que cercacsforçadament i que assoleix a tros-sos en les altres teles.

Lola Anglada és voluntariosa i tétalent pictòric, i té, sobre lot, unadiscreció que la fa avençar davantles coses amb la prudència del quiconeix les dificultats i la tenacitatde qui les vol véncer. Segur que lesvencerà. L'obra de decoració del'absis de l'església de Tiana, de laqual ens presenta els projectes, des-prés de repetir-nos ço que hi haen la pintura de ciència de la com-

L arquitecte provincial de Barce-lona, D. Joan Rubió Bellver, com

-plint ordres del Sr. President de laDiputació de Barcelona, ha formulatels gràfics de la «visió» del quepodria ésser el barri de la Seu deBarcelona restaurat. Els gràfics fo-ren exposats als claustres de la cate-dral, i una desmesurada gentada

—que demostra l'interès de l'opinió pú-

posició, després de demostrar-nosque l'artista sap guardar les dife-rències que hi ha entre un pany demur i la pàgina d'un llibre, demos-tren quc està disposada a arribar-hi,car els estudis de pintura i qualquesobres que són certament alguna cosamés que estudis i tenen un Indiscu-tible valor d'obra completa, ensdiuen que hi arrihani.

Saludem en la il • lustradora derondalles, ja famosa, la pintora quetan bellament s'inicia, I comptemel seu esforç i el seu talent entre elsesforços i els talents dels jovespintors que fan avui honor al nostremoviment artístic.

.JOAQUIM FoLCIr I TORRES.

blica e.n aquest afer — acudí a veurela reforma proposada.

Ni els comentaris dels especta-dors, ni les opinions emeses per per-sones de significació intellectual iartística de Barcelona en l'enquestaoberta per La Publicifal, ni els ju-dicis de la premsa han sigut, engeneral, favorables al projecte. Sig-nificat de molt diversa manera aquest

desacord, tothom ha coincidit en lainconveniència de portar a la pràc-tica la «visió».

Aspirant la GASETA DE LES ARTS.a ésser un registre de la nostra vidaartística i alhora un arxiu on l'avenirhi trobi els documents que poden.ésser útils a la reconstitució dels.fets, publiquem avui els gràfics dela «visió» del barri gòtic de Barce=lona, que tan bell enrenou ha pro-mogut; enrenou en el qual la mani-festació del desacort ha sigut clara icontundent, mal hagin caigut les fra-ses de poca consideració adreçadesa l'arquitecte, en qui ens plau dereconèixer un dels arquitectes de ma-jor talent de la nostra generació ro-màntica, 'el desconeixement de la.personalitat del qual com teoritza-dor de l'arquitectura i com a cons

-tructor, si no com a artista, es im-portant.

L'inevitable exhalament de 1'o-pinió pot haver mortificat a l'arqui

-teete, però les valors possitives dela seva personalitat no per aixòhan de desmerèixer; i tenim interés-especial en recalcar això, no paspels llaços d'amistat i simpatia queamb ell ens uneixen, sinó perquèrealment aquestes valors hi són, i.d'elles són testimoni totes les perso-nalitatS eminents en el món de

l'arquitectura que les-coneixen i les aprecien.

Les teories d'en Ru-bió, excessivament se-gures, fundades en una.lògica i en un objecti-visme radicalíssims, de-satentes a les diversesqüestions que el pro-blema de la restauracióplanteja davant la his-tòria dels monuments,davant del conjunt se-cular que ells ofereixen,davant la sensibilitat.barcelonina, davant elsgustos de la generació

• actual i la reacció con-tra els romanticismes

• arquitectònics i 1'esce-nogralia que ells com-porten, han produït unainevitable topada. .Justaés la condemna, al nos-tre veure, i múltiples•les causes.

Es diu ara en els cen-^^^e+ oficiosos cluc no es

La reforllla del barri de la Set..

• Paisatge ele Tona», per \Iarian Espinal. Sala Parés. (CI. Serra.)

Il lustració de Lola Auglacla per un conte. Edició de la casa Hacltette de París.

Lola Anglada, l'eminent il •lustraclora de ronclalles, que ara amb la seva exposicia Can Parés s'ha revelat toia notable Pintora.

,. — er;.

á'

,. ^^^ ,^ rar

^

f

f

ç.

':541 ^;^

-'

aFigura camperola», per Lola Anglada. Sala Parés. (Cl. Serra.)

N070 GASETA DE LES ARTS 3

.farà la reforma i que el projectepassa a la categoria d'un documentinteressant dins la nostra història del'arquitectura contemporània.

Resumint les opinions emesesaquests dies, en simple reportatge,direm que ço que el públic ha con-demnat en primer lloc, en la «visiód'en Rubió, és l'aire escenogràfic i-el gust dels arranjaments del barrigòtic que construïa de heli nou.On la cridòria s'ha fet més espessa,però, és en lo de posar agulles-terminals a les dues torres de laSeu i a la torre- campanar de l'es-glésia del Pi que es veu en la pers

-pectiva. Tothom recordava la frased'un eminent historiador de la nos-tra literatura, qui, en acabar-se el noucimbori de. la Seu, deia que el cim

-bori feia l'efecte d'una mundanaentre les dues matrones austeresque eren les torres. Heu's ací queara les torres s'omplien també depunxes, com el cimbori, i, entravenen una lamentable confusió. Algunsentesos, contra les punxes, han re-tret la teoria de què les torres sensefinal i les horitzontals terminals delsedificis gòtics a Catalunya són típi-ques del gòtic català. Contra d'aixòl'arquitecte hi oposava la teoria dequè aquests edificis són així perquè himanquen els elements de terminació.

Altre dels punts del projecte queha sigut discutit fou el de la cons

-trucció de nous edificis en el bar-ri i el caràcter de l'arquitecturad'aquests. Altre, l'excés de monu-ments i estàtues escampades dins elrecinte. Finalment, però, el que-dolia al fons de tothom és que des-fessin un barri més o menys gòtic,però de debò, per a fer-n'hi un altre.de bell nou, com si fos una recons-trucció escenogràfica d'exposició.

Nosaltres bé que anunciavem en el

passat número el donar la nostraopinió, no ho fem perquè el nostreDirector l'ha donada ja aquests diesen una sèrie d'articles a La Veu deCalalunqa, on s'exposen diversesraons i punts de vista. Donarem síles conclusions que d'aquells articleses desprenen, perquè constin comopinió nostra, al costat dels gràficsque publiquem.

1. a La reforma és, pràcticament,innecessària.

2. a El barri de la Seu és un con-junt clue cal endreçar, suprimint d'ellLot el que conté en desacord amb laseva dignitat, sense tirar res a terrani modificar cap punt de vista.

3.a La teoria de què les punxesi les teulades en els edificis gòticscatalans i en els del barri de la Seu.per tal, és la seva terminació natu-ral, ni que fós certa, diu quines icom han d'ésser aquestes punxes, nires fa necessari l'acabament, i, enconseqüència, el millor és no tocar-los de com estan, perquè és evidentque com estan són prou bells.

4. Que Barcelona no tracta detenir un barri gòtic, sinó de conser-var el que 'té, per què el té i talcom el té. FLAMA.

Les inflnencies nràbi-^Yues en l'art roinitnie

(Continuació del ntímero anterior.)

Associant-se a la construcció de lanova església, Alfons VI volgué

testimoniar el seu reconeixement al'abadia de Cluny. Acabava de con-querir Toledo en 1085. Aquest granesdeveniment, que devia commouretota la Cristiandat, que devia omplirde joia a Sant Huc, no fou pas

TABER M®ÑS B R

(I!••

ÏìiF j^^^;i tt^1

`I 5 sani

A

•l•

r ,

'll51ON DE L0. QUE PODRIA 5Ei E ±: ING SU A LA P

1 barri ñòlic des de la Plaça del Rei i perspectiva del barri des de dit punt de mira. Rubió i Bell

Plànol general de la reforma proposada al barri de la Seu. Rubió i Bellver arquitecte.. (CL días)

r, GASETA DE LES ARTS N.° 70

• probablement estrany ala fundació de l'esglé-sia. Aquesta fou comen-çada tres anys després,én 1088, i els subsidisd'Alfons VI pervenien,no en podem pas dub-tar, del botí de la con-questa. Així hom trobaque Espanya ha posatles seves energies enaquesta església, quefou per ella especial-ment estimada. Potserl'arquitecte de Clunyhavia acompanyat aSant Huc en un delsseus viatges a Espanya;potser fou un d'aquellsmonjos de Cluny queAlfons VI va fer venira sa'eort després de lapresa de Toledo. Desde molt temps, d'altrapart, els monjos deCluny eren abundantsen els priorats cluny-cencs d'Espanya: SanJuan de la Peña, Bur-gos; Carrion, Sahagún.L'arquitecte de Clunypodia haver vist algu-nes més de les bellesmesquites que els cris-tians destruïren méstard. El motiu aràbic abase del qual decorà lesarcades del trifori de la

"seva església, són la pro-va d'un contacte ambl'art musulmà. I aquestno és pas sol. Avui coneixem cl por-tal de l'església abacial de Cluny solsper quiscuns gravats dolents, i elgravat que sembla el menys infidelmostra una particularitat sorprenent,car el mig punt del dit portal és

• inscrit dins un quadre rectangularque limita una faixa ornamental.Es dificil, en veient-lo, el no pensarLot seguit amb el rectangle, dins elqual s'inscriuen totes les portes delsmonuments aràbics; aquest quadre,que els arquitectes musulmans ano-menen Farrabâ», és com el segell del'Islam; ell circumda l'arc d'ogivadels •monuments d'Ispahan, coml'arc de ferra-dura de la Mes-quita de Còrdo-va, com él granarc de mig puntde les portes deFeç. Enquadratper aquestes li -nies dretes, elmig cercle d'upaporta esdevé noSolament mésmajestuós, sinóque en rep unefecte misteriósde pau i de sere-nitat. L' arrabá^^es troha devega-des en les esglé-sies d'Espanya,però no es troba ^y¡.en les esglésiesde França. Elportal de Clunyés el sol exempleperfectament ca-racteritzat que aFrança en conec;cornen.els monu-ments aràbics, •la balda horit-zontal del qua- o^^^^^oFdre és exacta-.^-ment tangent almig punt de la ^'^ás.vtiwporta. Es pocacosa, certament,aquest trifori lo- Visió de l'ingrés a

a l'església mare és unacosa natural. Nonobs-tant, hom no pot evitarde pensar que Pere elVenerable, prior deTournus, féu en 1080 elviatge a Espanya pernegociar el matrimonide Constança de Borgo-nva amb el Rei de Cas

-Lella i Lleó, Alfons VI.Demés, és Pere el quiféu començar el trans-cepte de Tournus queveiem avui dia. El clo-quer que el domina erapotser ' acabat quan ellva morir, en 11117; eldibuix, almenys, deviaexistir. Aquí encara re-trobem l'Espanya.

II

Quan vaig veure latorre Hassana a Rabat,admirava amb quin tac-te l'arquitecte, en dei-xar aquest minaret ro-bustíssim tot nu en lapart baixa. l'havia re-vestit en la part altaamb una aplicació dsrandes aràbiques. Eraaquest el mateix prin-cipi dels nostres cons

-tructors romànics i gò-tics, que pensaven queun cloquer deu donaruna impressió de forçaen les seves parts baixes

i de lleugeresa i riquesa al seu cim.Mirant les unes després de les altres,les fases del monument, a mitjaaltura veig veure, en un dels costats,una arcada elegantíssima feta detres arcs dentellats aplicats al muri portats per columnates. Tot seguitvaig pensar amb el cloquer que s'e-leva al davant de la nau mig des-truïda de l'església de la Charité-sur-Loire. Hom hi veu, en efecte, almateix indret, una arcuació totapai ella.

Aquests arcs de la Charité-sur-Loire són ornats, mateix que els deCluny, però amb una diferència. Els

mitjos cercles-decoratius no

• són esculpits jaON[NS!S j en la pedra, tot

1 entorn de l'arc,j la línia del qual

resta pura. Araés el mateix arc,

a - que és fet d'una_. seguida de mit-

jos cercles que-es toquen. L'arcsembla una ran-da que es desta-ca damunt delbuit. Es el queen termes arqui -tectònics s'ano-mena pròpia

-ment l'arc «poli-lobat», mentreque el trifori de

' Cluny és un arc• ordinari vorejat

d'un Pistó polio-bat. Aquestes

dues formes són

ar L arc polilo-- bat, com molts_

altres elementsde la decoració

f^ _ -- - àrab, ve de laPèrsia. Els ar-

p quitectes sassa-AZ lth `' nades imitaven

sovint al fons

''erare- (CL Mas) d'Un nínxol el

bulat i aquest portal enquadrat (carés tot el que l'art musulmà ha donata Cluny); nonobstant, aquestes for-mes, quan hom en coneix l'origen, fanpensar llargament. Com és estrany detrobar a Cluny aquests records de lallunyana Espanya àrab! Quins ca-mins oberts a la imaginació! Així,aquests grans abats de Cluny, aquestscampions de la cristiandat contral'Islam que organitzaven les creua-des d'Espanya i preparaven lacreuada de Palestrina, emmatlleva-ren a la IIesquita ornaments per allur església! Pere el Venerable no enfou pas sorprès, ell qui feia traduir

el Coran per a millor combatre'li que ell refutà en un llibre, la mésgran part del qual és avui perduda.Aquestes belles formes li semblaveninofensives, i segurament ell no lesassocià pas, com fem avui nosaltres,a una altra religió i a una altraraça:

La imitació de l'església de Clunyexplica potser l'aparició dels lòbulsdecoratius a les finestres altes delgran cloquer que s'eleva al creuerdel transcepte de l'església de Tour-nus. Tournus és, en efecte, un delsmés vells priorats de Cluny a laBorgonya, i l'emmatllevar un motiu

Visió de la Plaça de la Pietat segons la reforma proposada per l'arquitecte Rubió i Bellver. (C(. 1/as)

Visió del barri gòtic des de la Via Layetana, segons l'arquitecte Rubió i Bellver. (Cl.:1/as.)

N.° GASETA nE LES 1RTS 5

al de la Chanté. No lii ha ciutat aEspanya on l'arc polilobat aràbic estrobi més freqüentment que a Tole-do, i aixó és que en poques ciutatsd'Espanya s'ha perpetuat com a To-ledo la pràctica de les arts dels mu-sulma ns. Quan Alfons VI hagué con-querit Toledo, no solament no en vaexpulsar els moros, sinó que els hi

nanti_ngué i els-auLoritzà pera prac-tieà la seva religió, observar les seveslleis i exercir els seus oficis. Aquestsmoros sotmesos eren els < mudèjars.Els conqueridors tenien gran necessi-Lat dels conquerits, i per molt tempsels pocs espanyols, s'acontentavend'ésser capellans, soldats o pagesos.

(Seguiró.)

Vicens Rincon, pintor

H^u's ací un pintor d'instint. Vi-cens I-4incon es una energia de

pintor desbocada, una libra de pintorfortíssima que, més enllà del gust,sobressurt i salva mantes agrors quesembla comportar aquesta mateixaforça. Salvant les diferències degu-

des entre un mestre i un que co-mença, diríem que en Vicens Rincones produeix un fet parallel a Ni-eolau Rauric, en el qual la mateixaforça de pintor diríeu que es menjala gràcia de les coses. Per això,l'art de Vicens Rincon és el que

bell dibuix d'un pecten», 4,aquesta bella petxina quehom recull en les sorres delgolf Pèrsic. Les canaluresformaven el decorat delfons del nínxol, i les voresde la petxina esdevenien,naturalment, un arc poli-lobat. Més tard, les cana-Jures desaparegueren i l'arcpolilobat persistí. L'arc po-lilobat era un motiu del'arquitectura aràbiga altemps dels califes abassi-des. L'antiga Bagdad hadesaparegut, i, en desapa-rèixer, se n'ha emportat elsecret dels orígens de l'artmusulmà. Nonobstant, s'haretrobat fa alguns anys, enles solc dats que s'estenenal Nord de Bagdad, ons'eleva Samara, una mes-quita en ruïnes contem

-porània dels califes del se-gle ix. Les finestres de lamesquita són polilohades.Aquests arcs polilobats estroben a 1'Africa del Nord,on els veiem avençar almateix temps que els con-queridors. Es troben almirhab de la Mesquita deKairouan. El Marroc ensn'ofereix nombrosos exem-ples; l'arc polilobat hi restadesprés de Cants segles, com tui delselements de l'arquitectura musul-mana dels nostres dies. Car, al Mar-roc, l'arquitectura musulmana noés pas morta, i encara hi trobarícrnarquitectes que podrien construirAlhambres. Devegades l'arc, en llocd'ésser polilobat, és simplement tri-lobat; aleshores esdevé un gentilís-sim trèbol de tres fulles.

Es una de les singularitats d'a-questa grandiosa església mig des-truïdai de la Chanté-sur-Loire, lad'oferir-nos arreu els arcs polilobatsmusulmans. Hom cls veu a tots elspisos de la torre de la façana; esretroben a la torre octogonal ques'eleva al creuer, entornen l'absis.Si hom entra a l'església, té la sor-presa de trobar-los al trifòrium dela nau i del elior.

Aquestes es-tranyes semblan-ces entre el mi-naret de Rabat iel cloquer de laCharité-sur-Loi-re (monumentscontemporanis)seria un enigmainexplicable sillom no penséstot seguit ambEspanya. Espa-nya ha sigut laintermediàriaentre la Chantéi Baba L. Es suíi-eient l'haver vistToledo per a re-trobar a la me-mòria cloquers iabsis d'esglésiesdecorats d'arcspolilobats pa-rells, ensemps alde Rabat i al dela Charité-sur-Loire. Si hom aToledo ha entratn aquesta fa-

mosa sinagogaque després fouésglesia i s'ano-mena Santa Ma-ua la Blanca,born hi ha pogutveure el triforipolilobat parell

demés oposat a la gràciapugui haver-hi, i les se-ves ltatures mortes, i lesseves arengades, i els seuspeixos i els seus pollastresplumats tenen una ma-cissor profunda i trista,tota espanyola, _i diria'sque, en copsar la veritat.el pintor l'amarra» tapifort que p ellas llença unxiscle.

Hi , ha al fons d'aquestesNatures d'artista un sentittràgic que es desborda pin-tant. Es desborda, diem,perquè aquesta pinturasembla talment una des-bordada de facultats, iporta per això en ella lasubstància dura i sovintantipàtica d'un imperatiu,que arriba a imperar enl'espectador i a imposar

-se-li malgrat tot.Vicens Rincon no té

preocupacions, que aques-tes són filles del massaaprendre i del massa veu

-re; però és el cas que depreocupacions, si a moltspintors els en sobres (i líasn'hi ha que no,tenen resInés), a ell n'hi manquen.Si ell tingués (es finesesde la contenció; si ell

veiés les nneravelles dels- mestres dela Gràcia, que són a Itàlia i. són aFrança; si ell apagués aquest realis-me esqueixat amb un vel de cultu-ra, i vestis aquests ossos. primarisde la seva veritat 'terrible amb latúnica del gust, quin pintor no seriaVicens Rincon!

Saludem en ell, admirem. en elll'home dotat, el pintor d'instint elfort, l'atrévit, 1'audaciós, l'home nu.a qui cap exemple torba, al quicap punt de comparança aturani cap idea llença llavor de pensa

-ments en el seu interior. Arengadesi peixos, i• cebes i castanyes alenantsde verital, cantelludes de realitat,vivint damunt el fons obscur de lavida (aquells fons de les teles deRincon macissos d'ambient), esde-vindrien les meravelles preocupades

d'un -Nonell.Rincon és unaformidable natu-ra de pintor enla qual el pintorsupera el .crític.Quan no pinta,quan fa els seusdibuixos carica-turescos, cru

-dels, esqueixats,bòtits de tragè-dia, parla ambun verb que ésd'una antipa-tia profunda.Aquests dibui-xos són tan fortscom de mal gust,i si s'imposen ésúnicament peraquesta forçaexpressiva quehi ha en ells, peraquest desbor-dament d'elo-qüència queconstitueix elfon s d'aquestanaturalesa d'ar-tista.

Nosaltres, queadmirem en a-

i quest pintor elcas de l'home di-vinament dotat,que ens atrevi-ríem a dir que

G GASETA I)1: LES ARTS N.° 71)

E1 notable pintor Vicens Rincon. (CL Cugás.)

a 1'olici que ha fet un gran bé enaquest ram de les nostres indústriesd'art.

Barcelona compta amb un floretde serrallers artistes de veritat. Novolem dir noms, que avui parlemde. l'exposició de Gerard Alegre, iLot ha d'anar per a ell. Ell és, però,un dels que van al davant i delsmés valents i dels que no regategenpas el dur treball, fugint dels aplicsi soldadures i fent ço que és forjaveritable: una escultura per al mo-delat de la qual es compta amb unasola massa de material i d'allí hade sortir tota l'obra.

Gerard Alegre és exigent en lapuresa del seu ofici. Les seves obres,sobretot, meravellen per això. Elseu pit de forjador éa enorme i di-ria's que el plaer el troba en lesdificultats, que venç sempre, senseperdre mai el punt de robustesa ifranquesa del tractat, que és undels encisos dels ferros forjats.

E1 Gremi de Mestres Serrallers

Josep Civil, a la sala gran de lesGaleries Layetanes,- exposa una be-llíssima sèrie d'aquarel les sobre te-mes de flors i matines. Les costes deCadaqués hán trobat en aquestaquarel lista distingidíssim un intèrpret intel ligent i un visionari quesap copsar els seus més bells aspec-tes i les lluminositats nacaradas deles incomparables aurores d'aquellindret.

L'aquarellista, amb un dominide la tècnica absolut, copsa qua-litats i transparències verament dig-nes de comparar-se amb el que demillor s'ha produït amb aquesta tèc-nica entre nosaltres. Les seves na-

de Barcelona, una de les entitatsgremials més viva i més simpàticade les que sobreviuen actualment,ha fet bé de dedicar un homenatgea aquest artista qui és una veritableglòria de l'ofici, i els seus companys,entre els quals s'hi compten forja-dors eminents i artistes veritables,en honorar al company meritós s'ho-noren ells mateixos i a la ciutatde Barcelona, qui pot estar joiosa decomptar amb tots ells.

De l'art de Gerard Alegre no endirem res, perquè l'artífex segueixel corrent dels estils de moda, i perdamunt d'ells, sovint mal orientat,triomfa amb la simpatia, amb lafranquesa, amb la majestat de la se-va tècnica formidable.

Felicitem el mestre forjador Ge-rard Alegre i li desitgem molts anysde vida per a honor de les nostresindústries d'art, comptant-lo com elveritable hereu dels gloriosos forja-dors de l'Edat mitjana.

F.

tures mortes, d'un accent decoratiumolt distingit, demostren que hi haen ell un compositor .excel lent i uncolorista agut.

A le.s mateixes Galeries Layetanes,el pintor Marian Félez hi ha tingutoberta una exposició de pintures al'oli sobre temes venecians. La sevapaleta fosca i la seva tècnica fredai dura distingeix especialment la sevapintura de tota la producció actual.

També exposa en aquestes Gale-ries el dibuixant retratista ArturBallester, temperament 'distingit queguarñeix les seves obres d'una ele-gància tota exterior, plena de sim=

LES EXPOSICIONS

hi ha en ell un dels cassos de pintormés forts de l'actual joventut artís-tica, no ens creuríem complir elnostre deure si no cridéssim l'aten-ció a l'home qui el posseeix i noli féssim veure que el posseir-lo lidóna, davant ell mateix i davantl'opinió, el deure de conrear-lo i dedotar-lo de tots els elements de lacultura i de l'exemple. Ell, qui téuna natura de pintor excel lent, limanca una formació d'artista. Unartista es forma no sols pintant, nosols sentint davant la realitat, sinómirant, llegint, gustant les obresmestres dels temps antics i delstemps moderns; nodrint la vidainterior, obrint als ulls de l'esperitles infinites perspectives del tresormagnífic de l'esperit humà. Vicens

Larestauració de l'art de la forja és

'parallela a Catalunya, a l'obradels arquitectes del romanticisme idel colleecionisme d'en SantiagoRusiñol.. Els exemples que, des demolt jove, en Rusiñol reunia en elseu Cau Ferrat barceloní, predeces-sor del Cau de Sitges, estimularenla restauració proposada des d'cnMartorell i en Rogent, desvetlladorde les nostres arts industrials. EnDomènech i Muntaner féu amb obrade ferro forjat treballs admirables.En Gallissà i en Puig i Cadafalchdarrera d'ell feren lluir aquestaindústria tan catalana, i decoradorsprimmirats, com era en. Pascó, ferentreballs plens de modernitat i desentit de la tècnica 'tan bells com

Rincon,, temperament obert, ànimasimple, plena de simpatia i d'agudacurisosiiat per les coses, és d'aquellsque saben nodrir-se i d'aquells enqui pot dir-se que les altes llavorsde l'exemple cauran en terra assao-nada.

Cal que es fiqui a l'esperit elsmestres, cque ells li assenyalaran lesrutes de la disciplina i la contenciói vers on ha de canalitzar el dolld'euergies constituït per les sevesmeravelloses facultats innates depintor, car de Vicens Rincon, comde molt pocs, pot dir-se justamentque poseeix allò que no pot apren-dte's i que li manca tot allò quefàcilment s'aprèn.

J. FOLCH i Tortnrs.

aquella reixa de la . casa Casas, al.passeig de Gràcia, que és un modelveritable de forja moderna.

Entre els serrallers de Barcelonano ha mancat mai un noble entu-siasme per 1'olici llur. Els arquitec-tes iniciadors trobaren sempre enells collaboradors entusiastes. Elsarquitectes vora la fornal aprenieni els forjadors vora els arquitectess'educaven. Jo he vist en Gaudíprop de l'enclusa dirigint els copsde martell del forjador. Ell educàa més d'un obrer, i els ferros forjatsde Can Güell són també obra deferro que fa honor a una indústria.Els forjadors que secundaven clgran arquitecte, humils i devots,s'en emportaven de la lliçó una amor <Natura mona, per Vicens Rincon.

Gerard. Alegre, mestre forj actor

Llàntia en ferro forjat per Gerard Ale rc(Galeries Areñas).

N•° r11 GASETA DL LES ARTS 7

patia, i que sap donar als seus re-trats, amb la semblança, un toaristocràtic que fa el principal encísdels retratats.

A les Galeries Areñas hi exposa elpintor Josep Palau una sèrie depintures on s'endevina una bellaorientació de pintor i on es potgustar ja en alguna obra, com «Casade pagès», el que serà la pinturad'aquest artista. Sobretot, atrau enaquesta exposició la justesa de con-cepte que el pintor té `de la sevafeina. Una gran claredat d'exposiciói de plantejament dels . problemesde la pintura dóna a les teles unasensació d'ordre i fa apreciar elll'autor l'alta virtut de l'home quesap perfectament on és. Les sevesteles «El gerro» i «Els llibres »,interessantísslmes, són en aquest as-pecte eloqüents.

El pintor Aureli Tolosa, ben co-negut del nostre públic, exposa aCan Parés una sèrie molt notable depaisatges. En l'obra d'aquest artistaafiliat en l'escola del «just medi ».s hi nota cada dia més un esforçde penetració dels secrets que pro-dueixen els efectes del natural, lasensació del qual és el propòsitúnic de l'artista, la qual cosa acon-segueix en molts casos, arribant aixíal seu proposat triomf.

El pintor Jacint Oliver exposa aCan Parés una sèrie d'obres, nota-'bles per la seriositat i intensitatd'estudi que revelen. Els aspectesde la naturalesa estudiats per l'ar-tista són exposats amh toia claredat.

plena de simpatia i de mèrit ques'amaguen dins. una modèstia d'apa-.riència que. els fa trobar un majorencís. Saludem en el pintor Oliver,per tal, un artista sincer i hom'adis-sim que parla amb poca'vehelnència,però que din coses bellissimes.

A 1a sala de la Pinacoteca i a lasala ,gran de les Layetanes han tin-gut lloc exposicions molt notablesde pintura antiga. La de les'Làyeta-nes ' presentava alguns - exemplarsverament importants, i les ofertesdel públic foren.. nombroses.,

A Can Parés, s'ha celebrat unaaltra exposició de pintura • i objectesd'art antic, molt notable:

A la sala de l'establiment «ArisDecoratives », de la Via Layetana.el ceramista valencià A. Peyró''Mez-quità hi exhibeix una sèrie d'òbjec-les d'art, .alguns d'ells. d'assenyalatbon gust i reveladors d'un dominitècnic de la faiança, que diuen comamb aquesta matèria i sense moure'sde les tccniques tradicionals, . podenfer-se obres dignes de comparar-seamb el que produeixen les indústriessimilars de l'estranger.

El Sr. Peyró Mezquita, malgratcertes escapades'ál mal gust,''iriereixuna felicitació pels encerts que ha_tingut en algunes de les obres ex-'hibides.

Ha quedat oberta, a les GaleriesAreljas, una exposició de pintures iuna sellecció de boies de l'eminentpintor i orfebre En .Jaume Mercader,de la qual parlarem en el nombrevinent.

Farislo! en ferro forjat per Gerard Alegre(Galeries_ Areñas).

GASETA. DE LES ARTSAp.0 eis gninzenain►ent

EDITORIAL DAVID, Corts, 4611 - EI)ITOIIIAL • POLI6LOTA, I'etritxol, 8

I Barcelona............ 3 Ates. al mes Número solt:Subscripció: Península i América 30 l'any I De l'any orient Ptes. P25

1 Altres països........ a6 „ n :ulterior

GIJIA DE LES ARTS I DELS ARTISTES

PintorsBAIXERAS, Dloxfs ..... CASP, 46.BENET, RAFEL .......... MUNTANER, 1, 2. on , 1.•BIOSCA, JOAQUIM ....... DIPUTACIÓ, 310.CAPMANY, RAMON ...... ESCUDELLERS, 8, TALLER.CARLES, D . ............. CASP, 56.COLOM, JOAN........... CLARÍS, 99.ESPINAL, M. A. ....... PROVENçA, 362.JUNYENT, OLAGUER .... Bonavista, 22.MASVILA, F ............. PG. S. JOAN, 133. ESTUDIMESTRES, FÈLIX . .. DIPuractó, 289,; 1 erRAURICH, NICOLAU .... BARCELONA, 24 (SARRIÀ)

Dibuixants-pintorsCARDUNETS, ALEXAN DITE DIPUTACIÓ, 235, 2.on, 1.•

EscultorsCLARASÓ, ENRIC ....... GRANADOS, TORRA SANT

FRANCESC - (SARRIÀ).LLIMONA, JOSEP ....... DIAGONAL, 410.OTERO, JAUME .......... ARAGÓ, 329.VILADOMAT I MASSANES, JOSEP SARDANYOLA.

DecoracióLENA, S. A....... PL. ANTONI LopEz, 15, 3.er, 2,•

DecoradorsBADRINAS, A. NEPTÚ, 2 (GRÀCIA).BUSQUETS, JOAN ....... PASSEIG DE GRÀCIA, 36.LLONGUERAS, JAUME .. RDA. S. PERE, 36, 3 ei, 1!MARCO, SANTIAGO ...... ARAGÓ, 280.PALAU, JOSEP .......... MALLORCA, 313.PARCER ISAS 1 C. ...... E. GRANADOS, 90RIGOL, RAMON ......... DIAGONAL, 389.

_ Projectistes de jardinsLLIMONA I BENET, RAFEL CASA BALIARDA -HORTARIGOL ARTUR ............ PL. TETUÁN, 18, TENDA.

Acadèmies de dibuix 1 pinturaBAIXAS ............... Pi, 1, l.er

Llibreries FartEDITORIAL POLÍGLOTA PETRITXOL, 8.

Editors de llibres d'artEDITORIAL MUNTAÑO-

LA, S. A . ............ PI.. CATALUNYA. 9.

1{eportatges (i art

SERRA, FRANCESC ...... SALMERON, 156, 2.on

Efectes de dibnix i pinturaGUARDIOLA, I. ........ VALÈNCIA, 199.1-101iTA, IdIQUEL......... AVINYÓ, 7TEXIDOR, MODEST ... RBLA. CATALUNYA, 89.TEXIDOR, VÍDUA E. ... RONDA SANT PERE, 16.

AntiquarisCOSTACARVAJAL ...... CALL, 28, PRAL.ESCLASANS• MARIA ..PIETAT, 10 DAR. • CATED.GALERIA MONTLI.OR .. FRENERIA, 5. nQUER FARRÉS, FR.° ... PALTA, 27.VALENCIANO, J. ...... CORRÍBIA, 2.

Catifes (Manufactura)

AYMAT, TOMÀS ......... Rius I TAULET, 21 (SANTCUGAT DEL VALLÈS).

Ceràuhica d'art

GUARDIOLA, JOSEP ..... MOZART, 6, l.er, 2.•

Construcció i decoració

BASTÚS, QUERALTÓ I C. a. STA. ELENA, 4 16.

Constructors d'obres

OLIVA MALLOL ....... RDA. S. PERE, 48, 2.on , 2.•

EbenistesORRI, FREDERIC ........ ARIBAU, 226.VAYREDA, RAIMOND... BORRELL I DIPUTACIÓ, 111

Escultura religiosa

CAMPS ARNAU, J. M. •... MONTSENY, 77 (GRÀCIA).

Fusteries artístiques

CASAS, VÍDUA DE F. ... DIPUTACIÓ, 119-121.

Galeries d'exposicionsAREÑAS............... CORTS, 670.

Liuupares

BIOSCA I BOTEY ...... RBLA.CATALUNYA, 129.

iti[etalls d'ai tBIOSCA I BOTEY ...... RBLA. CATALUNYA, 129.CORBERÓ, PERE ....... ARIBAU, 103.

IIiFa11s'l'ERRÉS CAMALÓ, E.... Ex p osició: LAURIA, 9TERRL`S CAMALÓ, J. M., s. C. Tallers: VALÈNCIA, 483

Mobles ModernsBADRINAS, A. ......... NEPTÚ, 2 (GRÀCIA).

l'apers pintatsGUASCH, FILL DE JOSEP. RAURICFI, 8.SÁLV IA, FILLS DE SALV... PORTAL DE I.'ANGEL, 4

Parquets (fàbriques)CASAS, VÍDUA DE F. ... DIPUTACIÓ, 119-121.

Pedra artificialMINGUELL, JOAN ...... PARÍS, 209.

I'Intors decoradorsCASALS PEYPOCH, J.... ROGER DE FLOR. 164.COROMINAS, MANUEL.... ASTÚRIES, 14 (GRÀCIA).

Reproduccions artísttquesBECHINI, GABRIEL...... ROGER DE FLOR, 162.PRIU • TOMÀS ........... CONSELL DE CENT, 368.RENART, .I. ........... DIPUTACIÓ, 271.

TapisseriesBLANCO BAÑERES, H... CALL, 21.

TapissersBUSQUETS, JOAN ....... PASSEIG DE GRÀC:A, 36.GILABERT. JOSEP ...... PASSEIG DE GRÀCIA, 114LLOSA, PERFECTE........ BAI.MES, 128, TENDA.

Tapissos (.Manufactura)AYMAT, TOSIÀS ......... RIUS i TAULET, 21 (SANT

CUGAT DEL VALLÉS).VIdres d'art

GRANELL I C.•......... ENRIC GRANADOS, 46.'l'ERRÉS CAMALÓ, E.... ExPOSICIÓ: LÀURIA, 9'['ERRÉS CAMAI.Ó, J. M., s. c. Tallers: VALÈNCIA, 483

TALLER D'EBENISTERIADE

Frederic OrriConstrucció demobles de totes —

classes —"_Illllil!ill!IIIII!IIIII!I!""

`ò

• ARIBAU, 226. BarcelonaTelèfon 2091 G.

^t

1. llrt A Marcsla Presents

Sala ParésPetritxol, 5 Telèf, 3523 14.

G. HOmarMoblesL2njparesDecoraciói{r)tiquitats

Canuda, 4 BARCELONA

A reinas

FOTOGRAFIA EXPOSICIONS

Procedimentspigmentaris Venda d'obresGomes i objectes d'artTintes AntiguitatsCarbons DecoracióEsmalts Mobles !

Corts, 670(junt al Ritz)

8 GASETA DE LES AItTS N•° h

QUADERNS DE DIVULUACIÚ ARTÍSTICA DE LA GASETA DE LES .ARTS

Director: JOAQUIM FOLCH I TORRES

a TR1r5OR ARTÍSTIC DE CATALUNYAHA SORTIT EL PRIMER QUADERN DEDICAT A

:EL. R1=T1VLE .DELS REYEI^IEDORSTIA SORTIT EL SEGON QUADERN

ELS A NTICS VIDRES CATALANS ESMALTATSFormaran , aquests quaderns, en sèries, un veritable catàleg artístic monumental de Catalunya

Subscripcions a la col lecció "G1iSETa DE LES RTS"EDITORIAL POLIGLOTA. FETRIrxoL,S

B LEHIE5 LaVETfIE5 R ENARTCorts Catalanes, 613 Tel; A.'4902

EXPOSICIONS D'ART

Reproduccions_

TAPISSOS

Enquadraments

LÀMPARES

d'art

DECORACIÓ

CONSTRUCCIÓ DE MOBLES Diputació, 271.

D'.ESTIL

Barcelona

¡GRAN ÈXITI --

RESUMDE LA

HI5T011Ifl GENERfiL IJE L'RIITper en

.JOAQUIM FOLCH I:." TORRES

Director dels Museus d'Art í Arqueologia de Barcelona,Es-professor d'Història de I'Art a I'Escola Superior de

Bells Oficis

SUBSCRIPCIÓ:

a P50 pessetes quadern :-: ` Dos gaaderns mensuals

EDITORIAL DAVID – -Corts, 460 1- BARCELONA

SILLO DE REPOSPatent n°93559

POT GRADUAR-SE . A 'QUATRE POSICIONSDIFEREÑTS `& AVENTATJA EN. CONFORTI EN ECONOMIA AL SILLÓ . ADJUSTABLE DE

FABRICACIÓ ANGLESA"

Model A.- ..' Model B.Ta issat amb molles Amb coixins de mira guanoP S

A Badrinas

Neptú, 2 (G.) BARCELONA J

TALLER DE TAPISSERIA I DECORACIÓ

JOSEP GILI BB RTANTIGA CASA ROSELLÓ

e Q Es tallen fundes i confec-cionen tota mena de cor

-e i.n tinatges. Especialitat ensillons de gran confort.

Passeig de Gràcia, 114 Telèfon 2634 G.

BARCELONA

Reproduccions artístiques

en marbre, pedra, etc.

Fundició de bronzes a la cera perduda

Gabriel Bechini

TELÈFON S. P. t^_O

Roger de Flor, 162, i Conseil de Cent, 430

Barcelosia

.R1 ALT, BULBEHA i C.VIDRIERIA D ' ART 1 INSTAL'LACIONS

c-

VIDRIEROSy

CASANOVA, j^_ (entre Corts i Sepúlveda)TELÈF. 5343-A. BARCELONA

Fusteria

EnricTarragó®^^

TALLER DE CONSTRUCCIONS:Consell de Cent, 283. Telèf. 3504 A.

FÀBRICA D'ELABORAR FUSTA:Roger de Flor, 132. Teléf. 327 S. P.

JII 1ì. PL lDRVS,.. Premiada a l'Exposició d'Arts Decoratives de Paris de 1926

74RQUES INVULNERABLES PER A CAUD.ALSy(,iAME PANY DE SECRET SENSE CLAU

PREMSES PER A COPIAR CARTESF7INYS DE SEGURETAT PER A PORTES DE PIS

j BASCULES DE ROMANA SENSE PESOSçI ,ORMBRES G'UIRIISS1iDES AMB COM -

'1 ll PARTIMENTS (PER A BANCS 1 BANQUERS)^I A PROVA DE FOC, EXPLOSIUS I LLADRES

Fem tramesa da pressupostos si s'ans demanenTALLLERS: VALENCIA, 501-503 • CASTILLEJOS, 247-249DESPATX: RONDA SANT PERE, 21 • BARCELONA

BRONZES D'ARTFERRETERIA 1 METALLS PER A OBRESLAMPARESINSTAL'LACIONS AIGUA I GAS

BIOSCA & BOTEY, s, L.

VENDES:TALLERS:Rambla Catalunya, 129Roger de Flor, 189

Telèfon 1228 G. r'elèfou 1005 G.

H. Blanco BañeresCall, zI (Pl. S. Jaume).-Teièf. ¡90 A.

ALFOMBRESTAPISSERIES

CORTINATGESLLENCERIA

TAPISSOS PERSES I D'ESMIRNA

NUSATS A MÀ

ARTS GRÀFIQUES, S. A., SUCCESSORS D'HE^l RICH 1 r; —BARCELONA