CGV Psicologia de les Diferències IndividualsPAC 2

Octubre 2009

1. Feu un resum crític de l’article que us adjuntem, El estudio de la inteligencia humana: recapitulación ante el cambio de milenio (Colom i Andrés, 1999), centrant-vos en les principals conclusions que se’n deriven de l’exposició dels autors (20 línies).

R. Colom i A. Andrés-Pueyo, ens parlen en aquest article de com els avenços en el terreny de la intel·ligència han estat constants i a la vegada polèmics. Hi ha una primera part introductòria on se’ns parla com l’estancament dels anys 60, respecte als mètodes d’anàlisis de dades, basats en la correlació i anàlisis factorial, i les dures crítiques cap als test d’intel·ligència, no van paralitzar els avenços en l’estudi dels processos que constitueixen la intel·ligència. Així mateix, aquest article ens parla també del coneixement i creences que existeixen al voltant de la intel·ligències i de la identificació de diferents tipus d’intel·ligència. Entre aquestes se’ns destaca els tipus de intel·ligència B, A y C (D.O.Hebb y P.E.Vernon); la intel·ligència cristal·litzada i fluida (Cattell), així com la presència del factor g (Spearman) que no ha deixat de confirmar-se empíricament des de fa més de 70 anys. Hi ha una segona part, on ens mostra que, degut a la transcendència social que ha tingut sempre la intel·ligència, degut als seus correlats socials, hi ha un plantejament de que en la societat futura, degut a aquesta necessitat de estar constantment renovant-nos i canviant, dóna lloc a una elit i una subclasse cognitiva, en el que el factor clau és la intel·ligència i no el estatus o la classe social d’origen (Herrnstein y Murray), No hi ha dubte que la complexitat enriqueix la vida social i cultural, però també augmenta la probabilitat que algunes persones es quedin enrere. Així, i des de d’aquest punt de partida hi ha un punt de debat sobre el paper de les democràcies respecte a les desigualtats socials que es poden produir per l’augment de la complexitat cognitiva de les societats modernes, i l’intent de definir el significar de “persona socialment desfavorida” en aquesta societat moderna, en la que la intel·ligència no és la quantitat de informació que posseeix una persona, sinó la seva aptitud per a reconèixer, adquirir, organitzar, actualitzar, seleccionar i aplicar eficientment aquesta informació que rep.

2. Responeu breument les següents qüestions relacionades amb el segon mòdul de l’assignatura:a) Quines van ser les principals aportacions de Galton a l’estudi de la intel·ligència?F. Galton (1822-1911) va dur a terme l’inici de l’estudi de les diferències individuals, mitjançant la mesura objectiva i aplicant l’estadística en l’anàlisi de dades: els estudis psicomètrics de la variabilitat.Les seves principals aportacions van ser: Anàlisi experimental de les diferències individuals (al seu laboratori antropomètric). Objecte d’estudi: intel·ligència, mitjançant les capacitats sensorials. Considera la

variable del sexe. Dissenya tests experimentals per a mesurar capacitats sensorials, iniciant la

tradició d’estudi del temps de reacció mitjançant la cronometria mental. Fa ús de l’estadística en analitzar les seves dades, seguint la corba normal, per fer

classificacions (va ser un dels primers) Aplica la correlació i la regressió com a mètodes d’investigació. Defensa l'hereditarisme (aplica el mètode d’estudis amb bessons) i l'eugènesia

(això va obrir un vell debat de la psicologia conegut com nature o nurture, naturalesa o criança, biologia o ambient...)

Difon el vessant aplicat de la psicologia diferencial.

1 de 13

CGV Psicologia de les Diferències IndividualsPAC 2

Octubre 2009

b) Què és el factor g? A quins models de la intel·ligència el trobem, i com l'incorporen?El factor g, fa referència al “Factor General” de la teoria bifactorial de la intel·ligència (1904) de Ch.Spearman, qui també el va anomenat energia mental, que estableix l’existència d’un factor general comú a tota mesura, és a dir, l’existència d’una intel·ligència general comuna.

Per a Spearman, la intel·ligència és una aptitud general que influeix en el rendiment de qualsevol test. Mitjançant l’aplicació de l’anàlisi factorial sobre dades de respostes a tests variats d’intel·ligència, va establir que les puntuacions en qualsevol test d’intel·ligència es podien dividir en 2 components (g i s).

Centrant-nos en el factor g, veiem com aquest és descrit com una propietat referida a la plasticitat del sistema nerviós, molt important en processos de discriminació sensorial i memòria. A més, aquest factor es relaciona amb la rapidesa i la productivitat intel·lectual i és considerat hereditari, fix i immutable: consistent en l'individu, variable entre individus.

Posteriorment, tal i com hem pogut veure a la primera part del mòdul 2, el factor g s’ha anat qüestionant pel fet de que del plantejament bàsic de Spearman es defineix la intel·ligència com un constructe general de naturalesa biològica, tanmateix, hi ha proves molt contundents de l’existència d’un factor general d’intel·ligència, que està implicat en gran varietat de tasques cognitives (Carroll, 981).

c) Com defineix Vernon la intel·ligència en termes amplis? Posa exemples de cada tipus.Vernon va ser un dels primers psicòlegs nord-americans que va tractar de derivar factors específics de la intel·ligència. En termes generals, podem dir que defineix la Intel·ligència com una estructura complexa formada per nombrosos factors de generalitat decreixent.

La aportació teoric-conceptual de Vernon (1982) sobre la intel·ligència consisteix en la diferenciació d’aquesta en 3 tipus: A, B i C. Intel·ligència A: Seria la genotípica, innata i heretada, i indicaria la potencialitat

bàsica del organisme per aprendre a adaptar-se millor al ambient. No és mesurable directament. Equival a tenir un bon cervell i bon metabolisme neuronal.

Intel·ligència B: Seria la fenotípica, i la que ens mostraria la conducta del organisme en funció dels ambients i les cultures. A més, Vernon considera que aquesta no és estàtica, sinó que es desenvolupa en els individus en funció dels ambients i de les cultures, depenent de la interacció del individu amb el seu entorn. Respecte a la seva mesura és difícil, encara no se n’ha descrit un índex quantitatiu. Equivaldria a l’aprenentatge que per exemple adquirim nosaltres estudiant psicologia, front dels que no ho fan.

2 de 13

CGV Psicologia de les Diferències IndividualsPAC 2

Octubre 2009

Intel·ligència C: Equivaldria a les puntuacions obtingudes en els tests d’intel·ligència, es a dir, les puntuacions que obtenim a través de proves estructurades i situacions controlades. Entendria el QI com un índex.

Tanmateix, Vernon va estructurar el seu model atenent a una estructura jeràrquica de 3 nivells:

1. Factor g (intel·ligència general): capacitat global que explica el resultat que obtenen els individus en les mateixes proves.

2. Factors secundaris: va fonamentar una base biològica. Divideix aquets factors en 2 que s’entrellacen des del moment de la concepció per a configurar al individu i el seu funcionament mental:

o Factor verbal- educatiu (v:ed): Estaria format per les capacitats verbals, numèriques, atenció, pensament divergent i creativitat, com el nivell de comunicació i/o el nivell de càlcul.

o Factor pràctic- mecànic (k:m): Englobaria tasques perceptives, físiques, psicomotores, espacials i mecàniques, com aprendre tasques similars a conduir.

3. Factors específics: Proves de capacitat que avaluen el rendiment del individu

d) Compara Gf i Gc i explica la teoria de la inversió.El Gf (intel·ligència fluida) i el Gc (intel·ligència cristal·litzada) son dos tipus de intel·ligència diferenciats per Raymond B. Catell i que formen part del model jeràrquic mixt d’aquest, com aprofundiment en el concepte de factor g.

Si les comparem veurem que:- Gf: es pren com tret intel·lectual fort (fruit d’una sola font d’influència). Seria una

capacitat general innata i present en qualsevol comportament. Així doncs, aquesta és la capacitat de resoldre problemes en sentit ampli i estricteAquesta aptitud disminueix en la tercera edat, per això les persones majors tenen dificultats per a resoldre problemes nous. Es consolida fins als 16 anys. Té a veure amb les capacitats que posem en joc quan raonem, creem nous conceptes, establim relacions, inventem i solucionem nous problemes.

- Gc: es pren com a tret intel·lectual de superfície (té més d’una font com origen). Seria la cristal·lització de l’aptitud fluïda mitjançant la seva aplicació en l’àmbit quotidià. Així doncs, a diferència de la anterior, aquesta depèn de l’experiència vital, es solidifica amb el pas dels anys i tot just es transforma, fins i tot pot incrementar-se, com el vocabulari, moderadament.La major part de les aptituds lingüístiques pertanyen a aquest tipus d’intel·ligència. S’estabilitza cap als 30 anys.

3 de 13

CGV Psicologia de les Diferències IndividualsPAC 2

Octubre 2009

La Teoria de la Inversió de Cattell (1971) estableix que:- Gf:. En cada individu se’n desenvolupa. Ha de ser entesa com a única aptitud

general de relació – percepció, que esta connectada al desenvolupament total de les associacions neuronals al còrtex (base biològica).Atenent que Gf és una intel·ligència biològica que es relaciona amb la mielinització; a mesura que envellim, progressivament es produeix una desmielinització neuronal.

- Gc: Es desenvolupa gràcies a que la aptitud general (Gf) s’inverteix en experiències d’aprenentatge al llarg del cicle vital.Atenent a que la Gc suposa coneixement, aprenentatge, experiència... i ens apropa al concepte de saviesa que, tradicionalment, s'ha atribuït a determinades persones grans, a diferència de l’anterior l'edat no ens impossibilitat aprendre de l’experiència, però sí augmentar la nostra capacitat natural, que en realitat es va perdent.

4 de 13

CGV Psicologia de les Diferències IndividualsPAC 2

Octubre 2009

3. Feu un quadre sobre els models cognitius que reculli els principals autors, conceptes i mètodes aplicats. Concloeu reflexionant, a nivell personal, sobre què han aportat a l'estudi de la intel·ligència.

MODELS COGNITIUS DE LA INTEL·LIGÈNCIA

CO

NC

EPT

ES

CRONOMÈTRICS CORRELATS COGNITIUS COMPONENCIALSEnfocaments basats en el processament d’informació consideren la velocitat i la precisió de la resposta com a índexs d’intel·ligència.

Enfocaments basats en les operacions que tenen lloc en la realització de la tasca. Els interessa si algun component o procés psicològic bàsic diferencia els individus pel seu grau d’intel·ligència.

Enfocaments basats en l’anàlisi de constructes complexos, considerats la base de les capacitats cognitives

A UT

OR Temps de reacció i mètodes de Mesura Velocitat I eficiència mental E. Hunt Douglas K.

DettermanR.J. Sternberg (1977)

F. C. Donders S. Sternberg W. E. Hick A. Jensen V.Douglas Vickers

ME

TO

DE

S

El mètode substractiu

El mètode del factor additiu

Mètode de simulació per ordinador

Llei de Hick Velocitat i eficiència neural

Temps d’inspecció (TI)

Investigar intel·ligència verbal, mesurant-la amb tests verbals tradicionals i relacionant-la amb processos cognitius simples implicats en la transformació de la informació en la memòria (a curt i a llarg termini).Un QI alt suposava: - Més velocitat manipulant les dades de la memòria a curt termini (la velocitat constatada pot suposar més eficiència neuronal general però no necessàriament més intel·ligència).- Millor capacitat per a retenir a la memòria la informació mantenint el mateix ordre d’entrada, i- Millor organització de les dades en la memòria a llarg termini.

Recupera el concepte del factor g proposant un model propi d’intel·ligènciaEl funcionament cognitiu s’explica millor mitjançant els processos més específics, atès que estan molt vinculats a tasques senzilles.Va proposar:- Hi ha una aptitud general (factor g), definida per un conjunt funcional d’aptituds específiques interrelacionades per moltes funcions.- Les aptituds varien de - a + especificitat.

Planteja el concepte de “component” entès com a procés elemental d’informació, a partir del qual es desenvolupa 1 mètode que permet identificar tots els components del processament de la informació responsables de la conducta intel·ligent en 1 tasca.Utilització tasques més complexes (desconegudes pels subjectes, noves) per poder establir una relació entre les dades obtingudes amb tasques experimentals i la intel·ligència.Analitza diversos processos cognitius (memòria espacial, visualització espacial i raonament inductiu) per tal de poder identificar els components del processament d’informació responsables del rendiment.Amb aquest mètode es poden identificar els components de qualsevol tasca i dissenyar models sobre la seva execució, a partir dels quals sí que es poden estudiar les diferències individuals.

Mesurar el temps dels processos cognitius, definit 3 tipus de tasques.Estableix que els diferents processos actuen de manera seqüencial, serial, i a més es sumen els uns als altres perquè són independents, per tant la funció lineal és additiva, així, com més processos hi hagi, més gran serà el TR

Mesurar el temps dels processos cognitius, inferint en aquells factors determinants de les diferents etapes del processament.Estableix que l’additivitat fa referència als factors, no a les etapes del processament.

Mesurar el temps dels processos cognitius, mitjançant models de simulació per ordinador.Estableix que:-Quan les etapes de processament depenen de 1 únic factor, són additives i es poden sumar els TR. -Quan les etapes depenen de molts factors, els TR són interactius, no es poden sumar i requereixen un disseny factorial.

Llei o paradigma segons el qual el temps que es triga a prendre una decisió augmenta a mesura que s’incrementa la complexitat de l’estímul.El TR s’incrementa en una quantitat constant (d’uns 150 ms) cada cop que es duplica el nombre d’alternatives E-R,La intel·ligència afavoreix la resolució de tasques.

Va identificar les mesures de TR amb velocitat i eficiència del sistema nerviós en el processament de la informació.Relació inversa entre QI i TR (r=-0.30).Ha proposat un model biològic de la intel·ligència, considerant que de la seva naturalesa biològica, se’n deriva la capacitat del sistema nerviós per a realitzar una transmissió efectiva de la informació, amb més velocitat i menys errors.La velocitat és un indicador de la intel·ligència general.

Considera tant velocitat com precisió de la resposta.El TI descriu el temps mínim per a realitzar una extracció de material enregistrat perifèricament, és a dir, reconèixer correctament un estímul presentat durant un temps molt curt (modalitat visual, auditiva, tàctil). Es va confirmar una correlació negativa entre QI i TI,Les persones més intel·ligents, potser tenen més motivació, més atenció i menys susceptibilitat a l’avorriment, cosa que afavoreix la realització de tasques discriminatòries com les que planteja la mesura del TI.

5 de 13

CGV Psicologia de les Diferències IndividualsPAC 2

Octubre 2009

4. Càlcul/interpretació d’índexs:a) Calculeu el QI d’un nen de 8 anys amb una edat mental de 6. Què significa aquest resultat? Hi ha maneres diferents de calcular el coeficient intel·lectual. La manera inicial i original de calcular-lo és la establerta per W.Stern (1912): (Edat mental / Edat cronològica ) x 100 = QIAixí en el nostre exemple tindríem que el CI=(6/8)x100= 75Atenent a l’escala de Weschler, en termes generals, a partir de 85 es considera que hi ha una intel·ligència límit i segons disminueix el QI, s’aprofundeix en diferents graus de retard mental. Per tant, atenent a aquest resultat, es situaria l’escala Borderline, entre 70-80, això vol dir que el nen té un retard mental .

b) Interpreteu els següents índex de correlació de Pearson (només són exemples, no heu de valorar el contingut):QI verbal i QI manipulatiu, r=0.94Com que la correlació esta per sobre de 0,50, ens esta indicant que aquestes dues variables estan molt relacionades, en conseqüència, podem predir el sentit dels valors d’una en funció dels valors observats en l’altre.Al ser correlació positiva, ens indica que la relació de les dues variables es tradueix en l’observació d’un augment d’una quan l’altre també augmenta o a la inversa.

QI general i QI verbal, r=0.19Com que la correlació és menor de 0,20, ens esta indicant que la relació entre aquestes dues variables no és significativa, per tant, hi ha molt poca o nul·la dependència entre variables, esta molt a prop de l’absència de correlació, Al ser correlació positiva, ens indica que la relació de les dues variables es tradueix en l’observació d’un augment d’una quan l’altre també augmenta o a la inversa.

QI general i QI manipulatiu, r= -0.81Com que la correlació esta per sobre de 0,50, ens esta indicant que aquestes dues variables estan molt relacionades, en conseqüència, podem predir el sentit dels valors d’una en funció dels valors observats en l’altre.Al ser correlació negativa, ens indica que la relació de les dues variables es tradueix en l’observació d’un augment d’una quan l’altre disminueix o a la inversa.

Puntuacions a un test espacial i a un test numèric, r= -0.08Com que la Correlació esta per sota de 0,50, ens esta indicant que la relació entre aquestes dues variables no és significativa, per tant, hi ha molt poca o nul·la dependència entre variables, esta molt a prop de l’absència de correlació Al ser correlació negativa, ens indica que la relació de les dues variables es tradueix en l’observació d’un augment d’una quan l’altre disminueix o a la inversa.

5. Analitzeu críticament el model triàrquic de la intel·ligència, incloent el concepte d'intel·ligència reeixida, i valoreu-lo en contraposició als models psicomètrics i l'ús del QI. Considereu quins avantatges comporta, quines limitacions, quina aplicabilitat real té...

La teoria triàrquica sorgeix com a crítica als tests d’intel·ligència tradicionals i a l’ús –i abús- del QI tant en la descripció com en la classificació i en la predicció dels individus. La teoria va ser de les primeres a anar contra l’enfocament psicomètric i adoptar un acostament més cognitiu.

6 de 13

CGV Psicologia de les Diferències IndividualsPAC 2

Octubre 2009

Es defineix intel·ligència com a "Activitat mental dirigida amb el propòsit d’adaptació a entorns del món real, de selecció o de conformació d’aquests, rellevants en la vida d’un mateix." (Sternberg, 1985). Parteix de la premissa que el locus de la intel·ligència ha de buscar-se simultàniament en l’individu, en el seu comportament i en els contextos del comportament, i no en alguns d’ells per separat. Des d’aquestes premisses, la intel·ligència d’estructura en 3 parts relacionades que actuen de manera lineal o 3 subteories:

A) Componencial, que es refereix a les relacions entre la intel·ligència i el mon intern o mental del subjecte. Respondria a “Què passa dins del cap d’una persona quan pensa de manera intel·ligent?” (Sternberg, 1988). Per explicar-ho es distingeixen 3 tipus de components: els metacomponents (habilitats internes que regulen les diferències individuals, tant en la mesura de la intel·ligència com en l’èxit dels subjectes en el món real), els components d’execució (duen a terme

estratètigies de resolució de provlemes establertes per els metacomponents) i finalment els components d’adquisió (s’ocupen de codificar, combinar i comprara. De manera selectiva, la informació en el curs de la resolució de problemes, permetent que es produeixi el nou aprenentatge).

B) Experiencial, que intenta entendre la intel·ligència en termes de relacions dintre el individu i la seva experiència al llarg de la seva vida. Així, la intel·ligència es configura, perquè, a partir de dues aptituds: una, resoldre noves tasques i situacions amb respostes adequades, i una altre, interioritzar el que s’aprèn i iautomatitzar-ho. Aquestes dues aptituds es combinen, l’adaptació ràpida al nou facilita la automatització, i una vegada automatitzada la informació, la ment queda lliure per a altres tasques.

C) Contextutal, que considera la intel·ligència en funció de les relacions del individu amb el seu món extern o context. Així, aquest tipus de intel·ligència es definida com l’activitat mental implicada en l’adaptació, selecció i modificació (transformació) de l’ambient. En aquesta relació amb l’ambient amb que es viu, les persones utilitzem 3 tipus de processo mentals: adaptació, selecció i transformació.

Així, com veiem Sternberg, atenent a aquestes 3 subteories, estableix 3 tipus de intel·ligència:

7 de 13

ANALITICA CREATIVA PRÀCTIVA

INTEL·LIGÈNCIA

Món internContingut cognitiu que subjeu a la conducta

intel·ligent

ExperiènciaMediació entre el món intern i el món extern

Món externÚs quotidià dels

continguts cognitius per assegurar l’adaptació al

entorn

Subteoria componencial Subteoria Experiencial Subteoria Contextual

CGV Psicologia de les Diferències IndividualsPAC 2

Octubre 2009

Respecte a la Intel·ligència reeixida, és el resultat de la combinació entre la creativa, analítica i pràctica. Així, aquest nou concepte de intel·ligència no es limita pròpiament als aspectes cognitius, perquè recull també una interacció entre valors personals, socials i culturals.La primera és necessària per a formular bons problemes i bones idees. La segona s’utilitza per a resoldre els problemes i jutjar la qualitat de les idees. La tercera s’aplica per a usar les idees de manera eficaç en la vida quotidiana. És important aprendre a saber quan i com usar cadascuna d’aquestes intel·ligències de manera efectiva.

La intel·ligència reeixida té una sèrie de característiques tals com: 1.És modificable, es pot augmentar o disminuir, és susceptible de canvis 2.No és un problema de quantitat sinó d’equilibri de cadascun dels seus components 3.S'ha d’aprendre a saber quan usar cada tipus: analítica, creativa o pràctica 4.Sovint, qui usen en excés l’analítica són menys efectius en la vida que qui la usen només en les situacions que ho requereixen 5.Les escoles tendeixen a premiar habilitats que no són importants després en la vida laboral. Algú pot ser lent en les institucions docents i ser brillant anés d’elles 6.La intel·ligència és, en part, heretada i, en part ambiental. 7.Les diferències entre la intel·ligència de les persones són, en la seva majoria d’origen social o ambiental 8.Un element important de la intel·ligència és la flexibilitat, cal enfocar els problemes des d'una varietat de punts de vista, veure com altres persones i altres cultures aborden els problemes

Tant el model triàrquic com el concepte d’intel·ligència reeixida m’han resultat molt interessats, ja que sota el meu punt de vista tenen una visió més amplia de la intel·ligència que no pas els models psicomètrics.

Per

spec

tiva

psi

com

ètri

ca

Avantatges

Aportació del desenvolupament de proves per a mesurar la intel·ligència i una mesura quantitativa que ha estat estandarditzada: el quocient intel·lectual (QI) Ha permès descriure la intel·ligència dels individus, classificar-los en funció d’aquesta comparar-los a partir de les puntuacions obtingudes.

InconvenientsAquests enfocaments tenen una plicació d’un tipus de pensament exclusivament analític i redueixen la intel·ligència a una mesura, el QI.

limitacions

Quan s’estudien sols es centren en 1 tipus determinat d’aspecte de la intel·ligència que emfatitza la lògica, memòria, anàlisi...Expressen la intel·ligència en termes de QI.Els problemes plantejats per avaluar no es relacionen amb l’experiència comuna i tenen un interès extrínsec o limitat.

AplicabilitatTests psicològics tradicionalsA l’escolaLaboratoris

mo

del

tri

àrq

uic

i in

tel·

ligèn

cia

ree

ixid

a AvantatgesEstableix tres grans components que organitzen la informació i faciliten formes de respondre alternatives, de relacionar-nos amb nosaltres mateixos, amb l’entorn i amb l’experiència que anem desenvolupant.

InconvenientsEl sistema educatiu tradicional és el responsable del desequilibri que els adults tenen en els tres tipus d’intel·ligència establerts, aj que sols potencien la intel·ligència analítica i reprimeixen les altres dues.

limitacions Són difícilment mesurables.

AplicabilitatValora altres factors més enllà dels test Al món professionalAl món personal

8 de 13

CGV Psicologia de les Diferències IndividualsPAC 2

Octubre 2009

6. Descriviu la vostra intel·ligència (o la d'algú que coneguis bé) segons el model de Gardner, il·lustrant cada una de les intel·ligències amb exemples reals de la conducta de la persona escollida, aquells que us permetin valorar-les.

Gardner, defineix la intel·ligència com la capacitat per a resoldre problemes o elaborar productes que puguin ser valorats dintre d’una determinada cultura, aquesta és una combinació de diferents aspectes, i de la seva particular combinació sorgeixen les diferències individuals".

Hi ha tantes intel·ligències com situacions o exigències ambientals. Cada una opera de forma separada, té components centrals –operacions bàsiques de funcionament– i el seu propi sistema de símbols. El desenvolupament de les diferents intel·ligències depèn de la biologia, però interactua amb les històries d’aprenentatge i amb l’experiència de l'individu.

En aquest apartat descriure la intel·ligència de la meva germana:1. Lingüística A. Capacitats:

Utilitzar paraules amb eficiència (oralment o per escrit), manipular la sintaxi o els significats del llenguatge, fer usos pràctics (retòrica, explicació, metallenguatge...).

B. Exemples: Té el do de la paraula. Sap com utilitzar-la per captar l’ interès dels altres. Ha de prendre una decisió i jo i ma mare, per exemple, no la compartim, directament va a buscar al pare fent-li mil i una argumentacions per tal d’aconseguir la seva aprovació. I així també amb els amics.Per tal raó penso que destacaria en aquest tipus d’intel·ligència.

2. Lògica- matemàtica A. Capacitats:

Utilitzar els nombres amb eficiència i raonar adequadament, ser sensible a esquemes i relacions lògiques, a afirmacions i proposicions (tipus si...aleshores..., causa-efecte), a funcions i abstraccions.Ús de processos de categorització, classificació, inferència, generalització, càlcul i demostració d’hipòtesis.

B. Exemples: No té un punt de vista causa-efecte en quan a qüestions econòmiques, ni és sensible a relacions lògiques. Pensa en avui, sense pensar en el demà.Si li apugen el lloguer del pis un 30%, accepta en aquell mateix moment, sense pensar en si el podrà pagar estant sola o no. Al dia següent, quan vegi realment que no el pot pagar ja buscarà els mitjans per fer-ho..Per tal raó penso que no destaca en aquest tipus d’intel·ligència.

3. Corporal- cinèsica A. Capacitats:

Utilitzar tot el cos per a expressar idees i sentiments; utilitzar les mans per a produir o transformar coses (habilitats físiques de coordinació, equilibri, destresa, força, flexibilitat, velocitat...).Autopercepció, capacitat tàctil, percepció de mesures i volums...

B. Exemples:

9 de 13

CGV Psicologia de les Diferències IndividualsPAC 2

Octubre 2009

És una persona a la que li agraden molt les activitats de expressió corporal i dansa, quan es comunica amb els altres gesticula exageradament amb els mans i les expressions de la cara.Quan ha tornat de viatge i t’ha volgut explicar com era la gent d’allà, mou les mans per explicar-te les faccions, la indumentària que porten, etc.Per tal raó penso que destacaria en aquest tipus d’intel·ligència.

4. Espacial A. Capacitats:

Visualitzar, representar gràficament idees visuals o espacials.Percebre exactament el món visuoespacialExecutar transformacions sobre les percepcions visuoespacialsSer sensible al color, la línia, la forma, l’espai i les relacions entre aquests.

B. Exemples: Anem caminant pel carrer, i jo per exemple sóc més conscient dels lloc pels que passem que no pas ella. Així per exemple, si acabem de veure una persona i li dic, t’has fixat en tal o altre cosa, la seva resposta sempre és que no...Per tal raó penso que no destacaria en aquest tipus d’intel·ligència.

5. Musical A. Capacitats:

Percebre formes musicals, discriminar-les, transformar-les, expressar-les.Sensibilitat al ritme, to, melodia, timbre, color tonal d’una peça...Sensibilitat al ritme, to, melodia, timbre, color tonal de una peça.

B. Exemples: Potser aquest tipus d’intel·ligència seria el que més el relacionaria amb ella. Té molta sensibilitat al ritme i al to de moltes melodies, li agrada molt la música, i de molts diferents tipus, sempre porta a sobre alguna cosa per escoltar i ballar, depenent de com es senti anímicament aquell dia portarà un tipus o altre de música.Per tal raó penso que destacaria en aquest tipus d’intel·ligència.

6. INTERPRESONAL. Imatge A. Capacitats:

Percebre i establir distincions entre estats d’ànim, intencions, motivacions i sentiments d’altres persones.Sensibilitat a expressions facials, veus, gestos...Discriminació de senyals interpersonals i resposta efectiva (exercint una influència en els grups).

B. Exemples: Té un do per les persones. Sap com arribar a elles. Ja sigui per la seva professió o no (Integradora Social), sap establir distincions entre estats d’ànim, intencions, motivacions i sentiments d’altres persones. És molt sociable i ràpidament s’integra en nous grups on és fàcilment és acceptada.Si coneixem a un grup de gent nova, ella ràpidament passa a ser un punt destacant en la dinàmica que pren el grup. La gent compta amb ella i se la valora ràpidament.Per tal raó penso que destacaria en aquest tipus d’intel·ligència.

10 de 13

CGV Psicologia de les Diferències IndividualsPAC 2

Octubre 2009

7. Intrapersonal A. Capacitats:

Coneixement d’un mateix, imatge precisa d’un mateix, autoconsciència dels estats d’ànim, intencions, motivacions, temperaments i desitjos, autodisciplina, autocomprensió, autoestima...

B. Exemples: Tot i ser una persona molt visceral emocionalment, sempre pren consciència dels seus estats d’ànim i aprèn a enfocar-los, atenent a les seves intencions i motivacions.Potser en un dia determinat, és mostra apàtica amb tu o més seria del que normalment la veus, però al dia següent, sempre t’explica que li passava en aquell moment, pel que fa al seu estat d’ànim però que ja ho veu tot molt més clar.Per tal raó penso que destacaria en aquest tipus d’intel·ligència.

8. Naturalista A. Capacitats:

Identificar, classificar, utilitzar elements del medi –urbà o rural–, objectes, plantes, animals...Observació, experimentació, reflexió, qüestionament de l’entorn

B. Exemples: És una amant de la natura, si per ella fos, tindria una casa rural on poder establir tallers d’interacció amb el medi. Sempre esta identificant plantes i animals, i busca sempre un moment a finals de setmana per poder fer una escada a la muntanya.Per tal raó penso que destacaria en aquest tipus d’intel·ligència.

7. Feu un esquema comparant (aspectes comuns i diferències bàsiques) els tres principals models diferencialistes de personalitat: el model PEN d’Eysenck, el 16 PF de R.B. Cattell i el model dels Cinc Grans Factors de la Personalitat (Big Five) de McCrae i Costa. Feu una breu conclusió crítica: quin dels tres models us sembla més adient i perquè?

Com sindica al esquema els models factorials-lèxics utilitzen la metodologia de l’anàlisi factorial per a desenvolupar models descriptius de la personalitat. Però el model dels Big Five destaca davant del model de Cattell, ja que aquest model ha dirigit els seus esforços a la descripció dels trets, a la seva aplicació pràctica i a l’establiment d’un paradigma teòric i és per aquesta raó que esdevé el més interessant. Tanmateix, cal no oblidar que el model PEN, no deixa de ser motor d’inspiració dels altres dos, perquè com es veu al esquema, dues de les dimensions d’aquest, son presents en els altres dos models (extraversió i neuroticisme)

L’avenç en diverses línies d’investigació ha permès obtenir evidències sobre les bases biològiques d’aquests trets, com la seva localització cerebral (Haier, 2004), o les seves relacions amb diversos polimorfismes genètics. No obstant això, la seva formulació té motivacions principalment taxonómiques i no biològiques.

Tanmateix, la influència de Cattell amb el seu 16PF, en el desenvolupament del model dels Big Five va ser decisiva. De fet, els estudis empírics deixen clara constància de la similitud dels treballs de Cattell i Costa i McCrae al analitzar-los conjuntament.

11 de 13

*

*

CGV Psicologia de les Diferències IndividualsPAC 2

Octubre 2009

Fins aquí doncs, veiem com inicialment es va donar el model PEN, posteriorment el 16PF i finalment el Big Five, per això penso compta amb unes característiques més positives que els altres.

Els models dels Big Five parteixen de la premissa que la major part dels trets de personalitat poden ser abastats per cinc grans dimensions de personalitat, independentment del llenguatge o la cultura.

Aquest model dels Big Five té, en general, característiques molt positives que no tenen els altres dos: Integra un ampli conjunt de constructes de la personalitat, facilitant la comunicació

entre investigadors de diferents enfocaments. És un model comprensiu que facilita l’exploració de les relacions entre personalitat i

altres fenòmens. És eficient, ja que permet una descripció de l’estructura de la personalitat.

En el model de Eysenck es poden considerar diferents períodes, o el que podríem cridar grans evolucions del model, que serien la integració dels coneixements de cada època al model.

12 de 13

MODELS FACTORIALS PERSONALITAT

BIOLÒGICS LÈXICS

Consideren que les diferències individuals en personalitat vénen explicades pels mecanismes biològics que sustenten tots els processos cognitius.

Bolquen molta part del seu esforç a aconseguir que els seus models de la personalitat no siguin només descriptius, si no que siguin també explicatius, pragmàtics i causals lligats a la psicologia aplicada.

Consideren que les diferències individuals que són excel·lents i especialment rellevants en la vida de les persones, han quedat codificades en els seus respectius llenguatges naturals, en el que utilitza la gent.

utilitzen la metodologia de l’anàlisi factorial per a desenvolupar models descriptius de la personalitat

Model PENT. biosocial unificada pers.

T. sensibilitat i reforçament M. 16 PF Big FiveH.J Eysench R.B Cattell Mc Crae i P. Costa

Dimensions

Extraversió Extraversió Extraversió

Neuroticisme Ansietat Neuroticisme

Psicotisme Autocontrol Obertura a

Independència Cordialitat

Duresa Responsabilitat

Aspectes comuns. Dimensions bàsiques

personalitat

Dif

erèn

cies

bàs

ique

s

CGV Psicologia de les Diferències IndividualsPAC 2

Octubre 2009

En una primera època es descriuen i avalen psicométricament les dimensions de Neuroticisme i Extraversió. Aquestes dimensions es consideren factors independents entre ells, que estan formant part d’una estructura jeràrquica de la personalitat.

En una segona època proposa, acostant-se amb això més al que avui dia entenem com models factorials biològics de la personalitat, una teoria explicativa de la naturalesa d’aquestes dues dimensions i pretén integrar una explicació fisiològica i psicològica, basada en el que en aquest moment es coneixia de la fisiologia del Sistema Nerviós Central i de l’aprenentatge.

En una tercera etapa, afegeix al model una 3a dimensió, Psicoticisme, integrant-la en l’estructura jeràrquica de la personalitat.

BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA Jayme, M. (s/d). Mòdul 1. Estudi psicològic de la variabilitat humana. Psicologia Oberta de

Catalunya Jayme, M. (s/d). Mòdul 2. Constructes tradicionals: intel·ligència i personalitat. Psicologia Oberta de

Catalunya Matud, MP., Marrerro, RJ., carballeria, M. (2004). Psicología diferencial: Madrid: Editorial Biblioteca

Nueva. Sternberg, R.J, Prieto, M.D (1991). Teoría Triárquica de la Inteligencia: un modelo que ayuda a

entender la naturaleza del retraso mental. Revista interuniversitaria de formación del profesorado (11), 77-93.

Méndez, Z. (s/d). Aprendizaje Y CogniciÓn. Editordia Euned Beltrán, Ll., Bueno, JL. (1995). Psicología de la educación (18). Marcombo : Editorial Boixareu

Universitaria. Aquilino Polaino-Lorente, Javier Cabanyes Truffino, Araceli Pozo Armentia(2003). Fundamentos de

psicología de la personalidad. Ediciones Rialp (Colección Textos del Instituto de Ciencias para la Familia)

Luis Zabalegui. (1990). La medida de la personalidad por questionarios (Vol 12, Sèrie III). Madrid. Universidad Pontificia de Comillas de Madrid

Estudio de las diferencias individuales. (Visitat setembre 2009). Wiki spaces Psicologiahttp://psicologiadiferencial.wikispaces.com/4.+Estudio+de+las+diferencias+individuales

Modelos de la inteligencia (visitat octubre 2009). Uam.eshttp://www.uam.es/personal_pdi/psicologia/adarraga/studs/Josue/modelos.htm#vernon

Modelo de Inteligencia de RB Catell (visitat octubre 2009). Wikispaces.comhttp://psicologiadiferencial.wikispaces.com/17.+Modelo+de+Inteligencia+de+R.B.+Cattell

Teoría Triárquica de la Inteligencia (visitat octubre 2009). Wikipèdia.orghttp://es.wikipedia.org/wiki/Teor%C3%ADa_tri%C3%A1rquica_de_la_inteligencia

13 de 13