Ganxons desembre 209

L’aula obertaembelleix el centre

ENTREVISTES:

Estirem la llengua als avis

ganxons des09:Maquetación 1 14/12/2009 18:55 Página 1

2 EDITORIAL GANXONS / DESEMBRE 2009

Una experiència molt engrescadora

Aquest any els responsables de fer la re-vista hem estat els alumnes de tercer.Els primers dies estàvem una mica es-

pantats perquè no sabiem ben bé el que ensvenia a sobre, però a mesura que anava pas-sant el temps ens vam anar adaptant a les feinesque ens tocava fer a cada un. Mai abanshavíem fet una cosa semblant i ens feia il·lusióparticipar en un projecte que, un cop finalitzat,veuria tot l’institut. Durant la redacció de la revista vam haver defer tot tipus de tasques: sortir de la classe peranar a parlar amb professors, alumnes i mem-bres de l’equip directiu de l’institut. També vam

haver de fer moltes fotos per atraure al lector iper fer més engrescadora la revista.No pensàvem que tindríem que treballar tant,però esperem que aquest esforç hagi valgut lapena, i que agradi als lectors.Personalment creiem que, segurament, podríemhaver-nos esforçat una mica més, però ara jatenim empenta i, això vol dir que la propera ve-gada ens sortirà més bé, o això esperem. Ensha agradat molt aquesta experiència i no ensimportaria repetir-la perquè ens ho hem passatmolt bé.

Inés Romero i Pau Sicília

Imatge dels alumnes de l’optativade Disseny Editorial de 3r d’ESO. Hihan participat els alumnes: BouliBajaha, Montse Ortells, PatríciaTrujillo, Laura Romaní, Pau Sicília,Tomàs Santana, Marta Respecta,Inés Romero, Jessica Lozano,Yasmina Zerhari, Fatima Zannouti,Chaimaa Zaghdoud, MohamedJbilou, Jenifer Turró, AbdeslamJachou i Hanane El Achhab. Elprofessor que coordina aquestaoptativa és en Juanjo Valeros.Altres alumnes i professors delcentre també hi han participat enl’elaboració d’aquest número.També volem agrair la col·laboracióde les professores MeritxellDaranas, Adriana Darnés i AlbaCubarsí que, molt amablement, ensha ajudat a corregir aquestapublicació.

SUMARI

Editorial 2Notícies 3Entrevista: No tots celebrem el Nadal 6Reportatge: Un jardí florit a l’IES 7Reportatge: Per què es barallen els alumnes? 8Redaccions 10Sortides 12Notícies 13Entreteniments 14Lectures 15Treballs excel·lents 16


3NOTÍCIESGANXONS / DESEMBRE 2009

Com cada any, per aquestes dates els alumnes del cicle d’Edu-cació Infantil engalanen gairebé tot el centre amb motius nada-lencs. Lletres relladades, pintades, murals, manualitats i altresmuntatges creatius són els protagonistes de les parets i raconsque ens envolten. Sembla que cada any es llueixen encara més.

DECORACIÓ DE NADAL

La nostra biblioteca

El nostre centre vestit de Nadal

La M. Àngela Ayats és la professoraque s’encarrega que la biblioteca fun-cioni, apunta la gent que s’emporta lli-bres, t’ajuda amb els ordinadors, orde-na els llibres…Ella ens ha explicar que a la bibliotecapots anar-hi a buscar informació en elsllibres i que també hi ha servei d’inter-net, que és molt útil per a la gent quea casa no té internet o que se li ha es-patllat. També hi ha préstec de llibres.A les tardes hi ha un noia, la Sílvia, ques'encarrega d'ajudar els alumnes quevan els dilluns, dimarts i dijous de 5 a

7 a la biblioteca a fer deures. Ella elsexplica allò que no acaben d’entren-dre, els ajuda a estudiar…Aquest any, en general, no hi ha moltesnovetats a la biblioteca, només algunsllibres que han portat i, en un racó, hanposat un armari nou per a l’ EOI.L’horari que hi ha aquest any a labiblioteca és el dilluns de 9:30 a 13:45i de 16:30 a 19:00, el dimarts de 9:30 a11:55 i de 16:30 a 19:00, el dimecresde 10:30 a 11:55 i de 16:50 a 13:45, eldijous de 9:30 a 12:50 i de 16:30 a19:00, i el divendres de 10:30 a 12:50. Jessica Lozano


4 NOTÍCIES GANXONS / DESEMBRE 2009

Nous canons a l’institutTECNOLOGIES A L’AULA

Perruqueria i estèticaHi ha dos cicles formatius en el centre,el de perruqueria, que són dos anys, iel d’estètica, que només n’és un.Una cosa molt important que fan elsalumnes d’estètica és que maquillen ifan tractaments a clients que vénen al’institut. Això els permet fer moltespràctiques, encara que també prac-tiquen entre elles i molts dies algunesalumnes surten del col·legi pintades. Quan s’acaba aquest cicle, elsalumnes poden ser directors/es de sa-lons de perruqueria o estètica, o tre-ballar en departaments tècnics de cin-ema, televisió, entre altres.Al llarg del curs fan diverses activitatscom, per exemple, assistir en un con-

grés a Barcelona, participar en difer-ents campionats, sobretot les de per-ruqueria, i rebre informació de difer-ents cases comercials.Una altra particularitat d’aquest cicleés que participen en projectes a l’es-tranger, concretament, cinc alumnesde perruqueria i cinc d’estètica par-ticipen en un concurs de França. De-sprés, quatre alumnes franceses deperruqueria vindran el mes de febrer.El curs vinent es farà un projecte onparticiparan 6 països d’Europa i en elqual quatre alumnes de perruqueriaaniran a estudiar a França tot un crèdit.

Laura Romaní

Teràpia del riureEm dic Vicky Romero Montagut i hetreballat durant trenta anys en el mónde la Sanitat com Auxiliar d’Infermeria.El fet d’estar en contacte amb aquestcol·lectiu fa que sempre hagi tingutuna inquietut personal per saber “quèpuc fer per estar millor”.Hi ha poques coses tan relaxants comuna bona rialla. En l’acte de riure esposen en marxa uns 400 muscles delnostre cos.Riure estimula el sistema nerviós i unasèrie de substàncies i neurotrans-misors s’activen: la serotonina que afa-voreix l’estat d’ànim (en diuen l’hor-mona de la felicitat), les endorfinesque regulen el llindar del dolor i ladopamina que ens fa tenir més agilitatmental. Quan riem tambè s’estimula el

sistema digestiu, el sistema respiratori,etc.Tot això passa a nivell físic, però la Te-ràpia del Riure ens ajuda a expressarsentiments i emocions a través delsjocs … i el joc és el mecanisme d’apre-nentatge de la nostra infància. Amb eljoc els nens aprenen a relacionar-seamb l’entorn... i quan ja són adults, devegades oblidem que és bó recuperaral nen/a que portem a dins. Quan em van demanar que fés Teràpiadel Riure a una aula de l’IES de SantFeliu i que les classes són per alumnesd’Educaciò Infantil em va fer moltail·lusiò perquè crec que la Teràpia delRiure pot ser una tècnica més per afa-vorir l’aprenentatge .Es farà a partir del 18 de gener.

Entrevista a laprofessora MariaBertran,coordinadora debatxillerat- Hi ha alguna novetat aquest cursen el batxillerat?- Sí, l’ aplicació de la LOE (la LleiOrgànica d’Educació) a tot el batxi-llerat. El curs passat només es vaaplicar a primer. Amb aquesta llei,els alumnes poden dissenyar el seucurrículum.- Quines modalitats de batxillerathi ha al centre? - El batxillerat tecnològic i científic,que té com a matèries de modalitatmatemàtiques, física química, biolo-gia, tecnologia industrial.... - El batxillerat humanístic i social,que té com a matèries de modalitatllatí, grec, història de l’ art, literaturacatalana, literatura castellana,història del món contemporani…- Com a matèries comunes, els dosbatxillerats fan llengua catalana, llen-gua castellana, llengua estrangera,educació física, ciències del moncontemporani, filosofia…

Abdeslam Jachou

Ja tenim eldisseny de lessamarretes de 4t Els alumnes de 4t d’ESO ja tenen unnou disseny per a les samarretes quevendran per financiar-se el viatge defi de curs a Itàlia. La idea ha sorgitdels propis alumnes de 4t i es tractad’un joc de paraules relacionats ambuna coneguda marca d’informàtica.Esperem que us agradi i col·laboreuen l’objectiu de recaudar diners pelsnostres companys.

ALTRES

Hi ha deu aules que porten projectors,ordinador i connexió a internet, a mésde 3 aules d’informàtica, perquè elnostre institut s’ha adherit a un pro-jecte de llibres digitals en el qual hi hados-cents centres més de tot Catalun-ya. També s’han adquirit dos equipsmòbils de videoprojecció i una aulad’informàtica mòbil per a les aules queno estan equipades amb projector i or-dinador. A les classes on s’utilitzen elsllibres digitals, els alumnes sovint hande fer els exercicis o els deures a ordi-nador i, si no en tenen a casa, poden

emprar els de la biblioteca de l’institut,els de la biblioteca municipal i els delPunt d’Informació Juvenil (PIJ).

Chaimaa Zaghdoud



El cicle marxa “a tota vela”

El tutor de 1r de nàutica és en Joan Ba-ca i el de segon, en Josep Guàrdia.A 1r hi ha uns 28 alumnes i a segon,uns 12.Al novembre tots dos grups de nàuticavaren organitzar una sortida aBarcelona per anar a veure una exposi-ció que als alumnes els interessavamolt, però hi va haver una vaga d’auto-cars i no hi van poder anar.Als alumnes de 1r el que més els agra-da és: fer vaixells, la mecanització, ma-terials compostos, la fusteria, les horesd’electricitat… És a dir, bàsicament lapràctica, ja que diuen que la teòrica elsavorreix massa i que els fan estudiarmassa.Els alumnes de 2n creuen que el ciclede nàutica ha millorat, perquè ells estanmés formats, més centrats i les instal·la-cions són millors. Per exemple, s’hanfet classes noves per als alumnes desegon a baix al port, on ja hi havia lesde primer.El que més els agrada als alumnes denàutica és la mecànica, perquè creuenque els pot donar més sortides, i tambéels materials compostos.L'any passat van fer un vaixell de fustaque es va fer navegar i va sortir molt bé,però aquest any no tenen pensat fer, demoment, un altre vaixell.Les aules noves d'aquest any per als desegon van força bé perquè hi ha mate-rial, sistema hidràulic, radars... El prob-lema és que encara falten cosesperquè es el primer any que fan aquestcurs i els professors s'estan esforçantmolt per tirar endavant aquest cicle.

Aquest cicle té com a sortides sermecànic d'un vaixell, mariner, treballaren fàbriques relacionades amb el mónnàutic...També hi ha previst que, al gener o alfebrer, els alumnes puguin obtenir un tí-tol per poder sortir a navegar.

Jessica Lozano y Laura Romaní

CICLE DE NÀUTICA

Els alumnes de 2n curs de nàutica van botar el passat mes d´octubre el botde vela IES Sant Feliu que van construir durant el 1r curs.Es tracta d´un projecte transversal que es va treballar als crèdits de fusteria,tractament de superfícies, materials compostos i veleria.El veler té una eslora de 3m i porta una vela de 4m2 montada sobre un màstilde 4,5m

Lluís Marquès


6 ENTREVISTA GANXONS / DESEMBRE 2009

Quina festa important feu al vostrepaís i com la celebreu?Roberto A.: A la República Domini-cana fan una festa anomenada SantaMaría. Es fa una revetlla i a la nit s’a-gafa una verge i es passeja pels car-rers.Sedrak P.: A Armènia celebrem unafesta que es diu “Festa del Bigoti”.Consisteix en què un nen s’afaiti el seuprimer bigoti i, llavors, li fan una granfesta amb els familiars i amics.Ramzi T.: Al Marroc celebrem una fes-ta anomenada “Festa del Xai”. Enaquesta festa comprem xai i el cuinem.Després el mengem amb tota lafamília.María Z.: Fem una festa que es diu“Año Viejo”. Es fa un ninot amb papersi es passeja pels carrers. A la nit, quanacaba la festa, el ninot es crema.2. A quina època de l’any la cele-breu?Roberto A.: La festa es celebra al’estiu, a l’agost.Sedrak P.: Es celebra qualsevol dia del’any. Quan un nen s’afaita per primercop el bigoti.

Ramzi T.: La celebrem a la tardor.Concretament, el dia 28 de novembre. María Z.: La festa es celebra a l’hivern.El dia 31 de desembre.3. Feu regals?Roberto A.: No.Sedrak P.: Sí. Al nen que s’ha afaitat seli regala qualsevol cosa que sigui peral sexe masculí com, per exemple, unamàquina d’afaitarRamzi T.: No. Només comprem el xaiper menjar-nos-el.María Z.: No, no en fem.4. Teniu àpats especials?Roberto A.: Sí. Es menja arròs amb to-ta la família.Sedrak P.: Sí. Es fa un àpat amb els fa-miliars i amics i mengem alimentstípics del nostre país.Ramzi T.: Sí. Mengem cuscús amb to-ta la família.María Z.: Sí. Fem un sopar amb lafamília, els veïns i els amics.5. Ho celebreu només amb els paresi germans o també amb la resta de lafamília?Roberto A.: Es celebra amb tota lafamília.

Sedrak P.: Amb tota la família i amics.Ramzi T.: La celebrem amb tota lafamília.María Z.: La festa la fem amb els fa-miliars, els postres veïns i els nostresamics.6. Quant de temps dura la cele-bració?Roberto A.: La festa dura una set-mana.Sedrak P.: La festa dura tot un dia, méso menys com una festa d’aniversari. Ramzi T.: La festa dura tres dies.María Z.: Normalment, la festa dura undia.7. En quines coses es diferencia deles festes d’aquí?Roberto A.: En què es passeja unaverge pels carrers, que es menja arròsi que dura una setmana. Sedrak P.: En què aquí no es fa unafesta quan algú s’afaita per primer copi en el menjar.Ramzi T.: En què dura tres dies, en elmenjar i en què no fem regals.María Z.: En els costums que fem, lamúsica, el ninot…

Patricia Trujillo i Fàtima Zanoutii

ENTREVISTA A ROBERTO ARNOSO (REP. DOMINICANA), SEDRAK PETROSYAN (ARMÈNIA), RAMZI TAHERI (MARROC) I MARÍA ZAVALA (ECUADOR)

No tots celebrem el Nadal

Ara que s’acosta el Nadal, teníem curiositat per saber les festes que fan a altres països i ho hem preguntat a 4 alumnes del nostre institut

RobertoArnoso

SedrakPetrosyan

RamziTaheri

MaríaZavala


7REPORTATGEGANXONS / DESEMBRE 2009

Els alumnes de l’aula oberta hem in-tentat crear un espai al pati on tots enstrobem un xic millor.El contacte amb la terra i les plantesens ha ajudat a potenciar la nostra cre-ativitat i el nostre esforç personal icol·lectiu. L’entorn ha revifat. I profes-sors i alumnes ens ho han anatdemostrant amb paraules i gestos.Però, sobretot, amb un somriure alsllavis.Cal dir que dos professors ens vanportar arbrets i plantes diverses, i l’A-juntament de Sant Feliu va oferir alcentre la majoria de la flor, la plantaaromàtica i els arbustos. Dos jardinersde l’Ajuntament ens van ensenyar comfer-ho amb més destresa. A tots ells,GRÀCIES!Paral·lelament a la plantada, tambéhem arreglat i pintat la nostra classe ila de la incorporació tardana.No oblidem que el suport de la direc-ció ha estat totalment decisiu. Ens sen-tim molt agraïts.Aquesta setmana hem fet sabó ambromaní i eucaliptus!Finalment, dir-vos que estempreparant el concert del dia 14 de de-sembre als dos geriàtrics de Sant Fe-liu. Les nadales també aromatitzaranl’entorn, així com les flors i el sabó.BON NADAL!

Visi Díaz

Un jardí florit a l’IESPROJECTE DE L’AULA OBERTA


8 REPORTATGE GANXONS / DESEMBRE 2009

Hem parlat amb alguns alumnes delcentre i ens han dit les causes més fre-qüents que inciten a aquest casos: pernòvios/es, enveja, insults sense algunmotiu concret, ficar-se amb algun am-ic/familiar,… Però també ens han ditpossibles solucions: parlar amb mésbon rotllo, pensar dues vegadesabans d’actuar, no picar-se amb unaaltra persona, etc.Es fàcil dir aquestes coses, però difícildur-les a terme. Abans d’actuar calpensar en el que es va a fer, pot sem-blar una tonteria pero això, pot evitarmolts problemes.Vam poder parlar també amb la psi-copedagoga del centre (Paula Or-dis) i també ens va donar la sevaopinió. Ella és l’encarregadadels fenòmens psicològicsper arribar a una forma-ció més adequada enuna persona, en al-tres paraules, es-tudia a una per-sona i el seu en-torn en les difer-ents etapes del’aprenentatge queavarca la seva vida. Ellacreu que aquests problemesapareixen per no comunicar-se ambl’altra persona com s’hauria de fer, i lla-vors cada un interpreta les coses a laseva manera i, és llavors quan es pro-dueixen els malentesos. La soluciómés clara, per ella, és parlar, però tam-bé posar-se a la situació de l’altra, i en-tendre perquè un actua d’una manerai no d’una altra. Per ella, la manera d’e-vitar-ho seria posar un centre de me-diació a l’institut, això podria millorarles coses.La societat està preocupada per l’aug-ment d’aquests comportaments vio-lents entre els adolescents, que hacrescut molt en aquests últims anys i,que cada vegada comença en edatsmés joves.

És una edat molt difícil perquè elsjoves experimenten molts canvis en laseva personalitat i tenen que aprendrea controlar els seus impulsos, perquèels seu comportament dependrà decom superin aquests canvis. Els alumnes no s’ajusten a les normes,són impulsius i inconformistes, i enocasions aquestes persones es podenconvertir en uns delinqüents.En el centre, encara que les barallesno siguin molt freqüents, ja sabem totsque es penalitza als protagonistes

d’aquests fets, pot ser amb un adverti-ment, una conducta o fins i tot una fal-ta greu, si arriba a ser un acte més vi-olent. Si l’equip directiu decideix posarl’última opció a un alumne, inmediata-ment se’n va cap a casa seva unsquants dies, i això no li fa gràcia aningú. Llavors perquè barallar-se? Sino ho fas t’evites mals rotllos amb lagent, les bronque dels teus pares idels professors. Per això, no val la pe-na, el millor és la ignorància, ‘a pala-bras necias, oidos sordos’

Per què es barallen els alumnes?CONFLICTES ENTRE ELS ALUMNES

Cada any a l’IES Sant Feliu es produeixen tot tipus de conflictes entre els alumnes.Són conflictes provocats tant pels més grans com pels més petits, encara quesigui per una tonteria, que és el que passa la majoria de les vegades. Què podríemfer per disminuir aquest fet? Encara que diguin que el millor és parlar, es veu quemanen els punys o una paraula més alta del que és habitual. Tot i que tots sómconscients que aquesta no és la solució més adequada.

Les baralles més freqüents es provoquen a l’hora del pati. Les lesions principalsque es poden causar els membres de les fotos són: blaus, ulleres trencades, ras-cades, etc.

Si no existissin aqueststipus de conflictes totsestariem méstranquils.


9REPORTATGEGANXONS / DESEMBRE 2009

Què es el sistema demediació?

Una de les solucions per evitar o al-menys perquè els conflictes acabinbé, seria crear un sistema de me-diació. Quan dos alumnes es baralleni el conflicte no acaba solucionat, unmediador els reuneix per intentar ar-reglar-ho tot. Aquesta solució als con-flictes cada vegada s’està utilitzantmés en els centres escolars. Amb l’a-juda d’aquesta persona algunsalumnes guanyen, uns altres perden isón sancionats, i fins i tot, en algunscasos extrems el problema no s’acabade resoldre del tot. S’intenta buscar in-teressos comuns i reduir l’hostilitat, ino es vol aprofundir al trencament deles relacions interpersonals i profes-sionals, és a dir, s’orienta als implicatsdel conflicte perquè trobin una solucióal problema.

I qui és un mediador?

Un mediador és aquella persona neu-tral que parla amb als alumnes queprotagonitzen un conflicte per solu-cionar-lo. Amb l’ajuda d’alguns testi-monis, es presenta el problema ambles dues versions i el mediador de-cideix un remei just per als dos.Així, un sistema de mediació consis-tiria en un parell de mediadors a la dis-posició de l’institut per arreglar elsconflictes més o menys greus.

Mesures per prevenir aquestsconflictes

L’institut ja ha pres mesures per frenaraquestes baralles, i les ha aconseguitreduir bastant. L’instal·lació decàmeres n’és una. Abans era molt mésdifícil controlar aquestes baralles i

saber qui les havia començat, però araés molt més fàcil controlar els con-flictes, o si més no, saber qui és el cul-pable.

Conclusions

No val la pena barallar-se. Les barallesno condueixen a res, el primer ques’ha de fer és evitar-les. En molts ca-sos, els motius són absurds, i es pro-dueixen majoritàriament en nois, perdestacar entre el grup en el que for-men part. És a dir: les baralles no sónimportants, la importància per els ado-lescents és quedar per sobre del seurival, per demostrar que és millor queaquest i guanyar respecte entre elsseus companys.

Inés Romero Pau Sicilia

La millor solució és separar-los, si ningú ho fa poden arribar a pendre molt de mal. Fotos: Inés Romero


10 REDACCIONS GANXONS / DESEMBRE 2009

Elmeu pare em va explicaraquesta història. Va pas-sar a Seattle, a principis

dels anys vint, quan jo encara nohavia nascut. Ell era el més grande set germans, sis nois i unanoia, alguns dels quals ja novivien a casa.L’economia familiar havia sofertuna forta sotragada. El negocidel pare se n’havia anat en orris,gairebé no hi havia feina per aningú i el país estava a puntd’entrar en la Depressió. Aquellany a casa teníem arbre de Nadal,però sense regals. Simplement, noens ho podíem permetre. La vigília deNadal tots ens vam anar a dormir forçamoixos.L’endemà al matí, en llevar-nos, no enssabíem avenir de trobar una pila de re-gals sota l’arbre. Durant l’esmorzarvam mirar de controlar-nos per no

obrir-los, però el cert és que vamacabar en un temps rècord.Tot seguit va començar la diversió. Lamare va ser la primera. Tots vam ferrotlle al seu voltant, expectants. Quanva obrir el seu paquet vam veure queera un vell xal que havia “perdut” feiauns mesos. Per al mare hi havia unadestral amb el mànec trencat. Per a la

meva germana, unes sabatilles.Per a un dels meus germans,uns pantalons apedaçats i re-bregats. Per a mi el barret quem’havia oblidat en un restaurantal novembre. Cada un d’aquells objectes obl-idats va ser una sorpresa abso-luta. Vam esclafir a riure tan fortque gairebé no teníem forcesper obrir la resta de paquets.Em preguntàvem d’ on haviasortit tanta abundància. Haviaestat el meu germà Morris. Du-

rant els últims mesos havia anat fentdesaparèixer coses que sabia que notrobaríem a faltar i, la vigília de Nadal,quan tothom ja era al llit, els havia em-bolicat com si fossin regals i els haviaposat sota l’arbre,Recordo aquell Nadal com un dels mi-llors que vam passar.

Gemma Noguer

Un Nadal en família

Aquesta serà la vida d’un infant que creix en un dels països de-senvolupats d’Europa. El dia comença amb el so de l’alarmadel mòbil d’última tecnologia que els seus pares li han regalat

fa poc, o si no, amb la veu de la mare que, amb tota la paciència delmón, el va cridant perquè s’aixequi i no arribi tard a l’escola.Quan per fi s’hagi aixecat del llit, obrirà l’armari i tindrà feines i treballsper escollir quin dels mil i un conjunts de roba que hi ha endreçats ales prestatgeries es posarà aquell dia. Quan ho hagi decidit i s’hagivestit, anirà a la cuina on es trobarà l’esmorzar a taula amb el got dellet calentó amb Colacao per començar el dia amb energia.Un cop llest, els pares el portaran a l’escola amb cotxe i, si viuen enuna ciutat, probablement faran llargues estones de cua, i es posarannerviosos perquè ells tampoc arribaran a la feina, igual que tants d’al-tres pares que porten els seus fills a classe. Allà, una professora, elsensenyarà a escriure i a llegir, i méstard a multiplicar i a dividir perquè així, el dia de demà puguin serhomes i dones de profit.Un cop surtin de l’escola, el més probable és que passin la tarda fentactivitats extraescolars per estar entretinguts, ja que els pares tre-ballen fins tard.Al vespre, després d’una bona dutxa d’aigua calenta, els esperarà unbon plat de pa amb tomàquet i peix per sopar, que menjaran mentremiren la televisió.Segurament es queixaran, perquè el peix no els agrada gens! Peròpotser, mentre miren el telenotícies s’adonaran de la gran sort quetenen de poder viure amb totes les comoditats del món que altresnens no tenen; i potser llavors no faran ganyotes davant del plat i se’lmenjaran sense protestar i sense deixar-hi ni una engruna.

Maria García Gros ( 2n Batx. A)

La sort de créixer a Europa

Amb la lluna al front i cobert amb un llençol d’estrelles;trencant la foscor de la nit,he trobat un somriure als teus llavis,les teves galtes rosenques,la teva tendra mirada,i la pau i serenor de la teva caraet delaten, esperit del Nadal.

I cada cop que veig cares com la tevacada cop que descobreixo mirades com la tevacada cop que trobo galtes roses com les tevescada cop que m’apareixen llavis com els teussé que allà també hi ha l’esperit del Nadal.

No fugis, bella missatgera d’il·lusions,no marxis, encantadora ambaixadora de l’amor,i fes que dia a dia regalimi a tot el mónel dolç desig de felicitat per tothom.

De ben segur que tuque em mires,que em llegeixes,que em parles,que em somrius,que m’estimes,que m’obres les mans...

De ben segur que tuets part del Nadal diari.

Àngel Daban

Amb la lluna al front


11REDACCIONSGANXONS / DESEMBRE 2009

Estimat diari,Avui m’he llevat a les nou. He esmorzati he mirat una estona la televisió.Després m’he posat a fer deures. A lesonze he acabat de fer-los. Després heestat jugant a l’Ultra Wii-245, un joc de5 dimensions. Després he dinat ambels meus pares. Com que aquest trimestre ho heaprovat tot, havent dinat hem anat al’hipercentre a comprar-me un robot.Quan he arribat a casa, he programatel robot, hi he posat la veu d’un famósque m’agrada molt perquè em desperticada dia a les set del matí. També l’heprogramat perquè em fes l’habitació iels deures quan l’hi demanés. Desprésde programar el robot, m’he anat adutxar. A les deu he sopat i he estat unaestona parlant pel msn. Finalment, heestat mirant una sèrie que feien per latelevisió; quan ha acabat, he posatl’alarma del rellotge, he preparat lamotxilla i m’he pres una pastilla perpoder retardar el temps i dormir méshores. I he anat a dormir.

Cristina Vélez, 4t D

Estimat diari,Avui, 29 de juliol de 2100, m’hedespertat molt content perquè és elmeu aniversari. M’ha despertat el robot509, m’ha felicitat i m’ha començat a ferla classe. Els meus avantpassats deien

que abans no era tan avorrit fer classeperquè havies d’anar a un edifici onfeies classe amb els teus amics, i elsprofessors eren humans.A les dotze en punt he sortit de casa ihe agafat la meva moto voladora queva a més de 350 km/h per anar a labotiga de França a comprar el dinar, hetrigat mitja hora. Quan he arribat acasa, el robot m’ha fet el dinar i m’heassegut al sofà a mirar la meva televisióde 10.000 polsades. Han arribat elsmeus pares i m’han donat els regalsd’aniversari: la playstation 54 i unapiscina. Tot provant els regals ja sem’ha fet hora de sopar! Havent sopat elmeu robot 509 m’ha portat a dormir im’ha dit que demà no hi haurà classe.Fins demà, estimat diari.

Charaf Fares, 4t D

Estimat diari, Avui m'ha aixecat el meu llit a les deudel matí amb la meva cançó preferida.Després he anat al vestionou que és unarmari on entres i allà no t’has de posartu la roba, només la selecciones. Molt ràpidament he anat al ordinador afer classe, perquè ara no hi haprofessor ni escoles. Desprès d'haverestat tres hores fent classe he anat amenjar. Avui: cucs amb patates, perquèels nostres abans passats es varenmenjar tots el animals.Després de menjar he anat a la platja aagafar aigua salada per poder posarcombustible a la motovola, és que aras'ha de posar aigua per no contaminarperquè la capa d'ozó te un forat de deumetres de diàmetre. I després de posar aigua he anat abuscar les meves amigues Però comque encara no havien acabat de menjarels he dit que després passaria abuscar-les . I he anat cap a casa a fer-me un nòvio amb l'ordinador , perquèara pots fer-te el noi ideal i quan el tincfet el projecto per que surti . Ara aixòestà molt de moda, com en una altreèpoca el facebook o el mesenger.Seguidament he agafat al noi i hemmarxat a buscar les noies en motovola.

Com que la motovola té ales, pel camíhem trobat un núvol construint unacasa i ens ha semblat divertit; o siguique m’he quedat fent un casa de núvol,que per cert a quedat preciosa. Ara jaestic a casa que he hagut de tornard'hora per fer-me el sopar perquè lamare està de negocis.I ara et deixo aquí, diari, que tinc moltde son. Fins demà.

Rosana Martínez, 4t C

Estimat diari,Acabem de passar la 5a guerramundial i està tot fet pols, però amb lesnoves tecnologies hem pogut restaurartot el món.Avui m’he despertat en el meu llitd’aigua i m’he fumat un cigarret, peròel cigarrets d’ara no tenen res a veureamb els d’abans, perquè ara sónsaludables i et donen un hora més devida; tot seguit he anat a la dutxa adutxar-me, però es un moment perquèara l’aigua ja porta sabó i, quan jaestàs, un tub surt per un forat i t’assecasol perquè les tovalloles es van acabar.Més endavant he demanat al meurobot que em vestís i em donés unxiclet per esmorzar, ja sé que és estrany,un xiclet? Sí, perquè ara els xiclets sóncom el menjar i porten totes lesproteïnes i vitamines que necessitem.A continuació, he anat al teletrans-portador que és com una màquina queet porta allà on vols i l’he agafat peranar al col·legi. El col·legi és més omenys com abans: és igual d’avorritperò hi ha un avantatge: els professorssón robots i no et donen la llauna.Desprès he mirat un partit de l’esportolímpic akuambol que és coml’handbol però a sota l’aigua perquè jafa uns quants anys que els humans japodem respirar a sota l’aigua . Més tardhe arribat a casa meva i he menjat unxiclet de la son per adormir-me deseguida.

Àngel Aguado, 4t C

Un dietari molt especialCom serien les nostres vides d’estudiant si ara fóssim a l’any 2100? Professors

que ara són robots, motos voladores, xiclets amb vitamines... Els alumnes de 4t Ci D hem pujat a la màquina del temps i hem escrit la pàgina d’un dietari del futur.


12 SORTIDES GANXONS / DESEMBRE 2009

Sortida a Ventalló

Els alumnes de 4t d’ESO van anar, di-marts dia 10 de novembre, d’excursióa Ventalló a fer activitats de muntanya,en una sortida organitzada pel depar-tament d’Educació física. Allà es vandividr en dos grups: uns van fer circuiti els altres ràpel. Primer van començar amb l’explicaciódel circuit els diferents colors: el blauera el més fàci, depsrés el vermell unamica més difícil i, finalment, el negreera el més difícil de tots,. En acabarl’explicació van fer una petitta prova enun circuit molt petit de 5 metres amb el

material ja posat, cadascun feia el cir-cuit fins al color que volia i després delcircuit es podien tirar per la tirolina.A continuació van fer escalada i, almigdia, abans de dinar van anar en bi-ci fins a fer rapel a 12 metres. Després,van tornar a anar en bici i vam dinar.Havent dinat els van deixar triar les ac-tivitats que volien fer: una altra vegadaescalada, tirolina, els circuits, jugar aun altre esport...Finalment, van recollir-ho tot i van marxar cap a Sant Feliu.

Marta Respecta

4t D’ESO BATXILLERATLa neu i Madrid,dues destinacionsde batxilleratAl llarg d’aquest curs, els alumnesde 1r de Batxillerat faran lessegüents sortides:- Una visita a un taller mecànic or-ganitzada pel professor Salvi Saguéi adreçada només als alumnes quecursen l’assignatura de tecnologia. - Una esquiada els dies 27, 28 i 29de gener. Al seu torn, els de 2n de Batxillerataniran a una jornada de portes de laUniversitat de Girona el 19 de febreri a Madrid del 9 al 13 de març.

Hanan El Achhab

1r CICLE D’ESO

Properes sortidesEls alumnes de primer aniran aSerinyà, on visitaran les covesprehistòriques i després donaran unvolt en vaixell per l’estany deBanyoles. Els alumnes de segond’ESO aniran a visitar els volcans d’Olot al desembre.

Marta Respecta

3r D’ESOVisita a El Punt i alMuseu del Cinemade Girona

Aquest 17 de desembre els alumnesde 3r d’ESO han anat a Girona avisitar la Farinera, on actualment esfa el diari El Punt i, després de dinar,van fer dos tallers al Museu deCinema de Girona. .Aquests dos tallers van ser moltinteressants. Un tractava sobre elcinema mut i l’altre sobre cinemad’animació. També es va fer unavisita al Museu molt didàctica.

Marta Respecta


Ja tenim nou logotipPLA DE L’ESPORT


Nous ProfessorsCom cada any, han arribat profes-sors nous, de tots els cursos i detotes les assignatures: MercedesAgüera, Miquel Artigas, Jordi Ayala,Margarita Bassacoma, Raul Batallé,Maria Lluïsa Bravo, Sònia Capell,Carles Casademunt, Joan Català,Alba Cubarsí, Jordi Fontan, CarmeFrigola, Eduard Genís, Carles Grau,Josep Pere Guàrdia, Susana Herce,Maritxell Julià, Núria Lladó, DavidLlamas, Isabel Monells, GemmaMoros, Paula Ordis, Lluís RamonPedrol, Gemma Recasens, RaquelRobert, Núria Viñolas. Benvinguts atots i totes.

Tomàs Santana

Aula d’acollidaLa gent dels nou vinguts són gent quevenen de fora a estudiar català i altresllengües.En aqueta aula són uns vint, hi ha gentde molts països com Gàmbia, Orcraï-na, Perú i bàsicament del Marroc.Les professores que s’encarreguen deaquets alumnes són la GemmaNoguer i la Isabel Monells.Ells venen al centre a estudiar, tenenuna aula assignada, però a les horesde català, castellà, socials i anglèsbàsicament, van en aquesta aula peròles altres hores com gimnàstica, edu-cació física i música no se’n van de laclasse. Si venen des de primer els pro-fessors intentes que ja vagin a lesclasses d’anglès així es poden adaptara les classes.Quan arriben fan la presentació ambels altres alumnes que hi ha a l’aula, hiha molta varietat de nivells. Després

estudien el català i castellà a parlar-lo ia escriure’l, també els ensenyen a ex-pressar-se don venen el seu com-planys, el temps que fa que estan aquíentra altres coses. Si poden estar dosanys anant a questa aula desprès ja ensaben i deixen lloc als altres que ve-nen.Els alumnes que hi ha són: HaddouchSouhaila Haddouch, Hayata Chitta, Bi-lal Hamzoui, Iterad Acheran, Nouhaylael Azami, Mimoun Sabba i Oualid elMadaghari (Marroc); Alex i DmytriKhomenko i Nataliya Stryzhak (Ucraï-na); Musa Bajaha, Ebrima Sawaneh,Surakata Ceesay i Hagie bai Bahaja(Gàmbia); Abdullah Amjad (Paquis-tan); Alexandra i Daniel Gardan (Ro-mania); Boaming Guan (Xina); MiguelA. Cabanillas (Perú) i Zulema Fontano(Astorga - Espanya)-

Laura Romaní

Com l’any passat, es tornen a realitzar lesactivitats del Pla de l’Esport. Qui ho or-ganitza és en Carles Grau.El Pla de l’Esport és un projecte impul-sat per l’Institut, la regidoria d’esports del’Ajuntament de Sant Feliu i elaboratconjuntament amb altres institucions,entitats, associacions, centres educatius,instal·lacions esportives, etc.El seu objectiu és la pràctica esportiva en-tre els infants i joves fora de l’horari es-colar com a instrument de transmissió devalors educatius i per fomentar hàbitsmés saludables.Les activitats que es promouen de de faanys són el futbol i el ping-pong, iaquest any s’han incorporat nous es-

ports que són els següents:Tir amb arc: que es realitzen els dimecresa la tarda al PIJ. Teatre: que es fa els di-vendres a la tarda juntament amb els del’IES Sant Elm. Handbol: que es fa alpavelló de la Corxera els divendres a latarda. Hip-Hop: que es fa els dimarts i di-jous a l’hora del pati. Per a la pràctica d’aquests esports s’hi po-den apuntar tots aquells alumnes que vul-guin.També cal felicitar l’alumna Irene Trujillo,de 3r A, que ha estat la guanyadora, ambun xec de 50 euros per gastar al De-cathlon, pel logotip del Pla de l’Esport delnostre centre.

Marta Respecta

Obres previstesL'institut ha hagut de fer un esforçeconòmic molt gran per equipar lesaules de canons i altres materials in-formàtics. L'AMPA ha col·laboratamb una part d'aquesta despesa.Està pensat fer una tanca a l'entradade l'IES. Per entrar al pati també es-tà previst cobrir de vidre el pati inte-rior del vestíbul així ja ens trobariemdins d'un recinte tancat i seria unamillora gran de l'institut. També estàprevist tancat la passera que comu-nica els dos edificis.

Chaimaa Zaghdoud

Un nou pàrquingAquests darrers dies han estat fentobres a la zona on aparquenhabitualment els professors. Degut ales pluges, aquest espai sempre hapatit les conseqüències i s’ha fetimpracticable. El fet que ara elpuguin asfaltar és una bona notícia.


¡En este instante las almas de mis alumnos tan bellas!.

Abiertas las veo tan tiernas,que mis palabras las dejancomo hojas de los árboles,que con el viento se vuelan.

Es mi alma quien les habla,mientras sus mentes me piensany entretejemos los mundosque las distancias acercan.

Hay clases que me enamoran,¡disfruto tanto con ellas!.

Isabel Moreno Fernández

CARPE DIEM o el gozo delmomento

Qui és el professor que organitza larevista?A- Josep Maria PlanesB- Juanjo ValerosC- Ramon Besa

A quina planta pots trobar les noiesde perruqueria?A- 0B- 1 C- 2

A quin espai del centre es fan lesobres de teatre?A- Al patiB- A la sala d'actesC- Al gimnàs

On pots anar a buscar a la teva tu-tora quan ella no té classe?A- A la sala de guàrdiesB- Al seu departament C- A secretaria

Si la porta de la teva classe no espot obrir perquè hi ha alguna cosa

al pany a qui li has de demanar aju-da?A- Al cap d’estudisB- Al directorC- Al conserge

Quina classe hi ha al costat del'aula de nàutica?A- Projecte GarbíB- BibliotecaC- La UEC

Quin professor porta a terme delcampionat de futbol de l'institut?A- Albert García, “Tito”B- Carles GrauC- El director

Per trobar els alumnes de nàutica al'institut on has d’anar?A- Aula 28B- A l’antiga cafeteriaC- A la planta -1

Bouli

Conèixes bé l’institut?

14 ENTRETENIMENTS GANXONS / DESEMBRE 2009

CòmicPER PAULA CORTÉS (4t A)


15LECTURESGANXONS / DESEMBRE 2009

Llibres recomanatsUs presentem quatre llibres interessants en català, castellà, anglès i francès

Autora: Stephenie MeyerEditorial: AlfaguaraRecomanat per: Departament de català

Argument: És una novel.la romàntica fantàs-tica publicada l’any 2005.És la primera part de la sèrie Crepuscle, for-mada per quatre novel.les.

La novel.la gira entorn d’Isabella Swan, unajove de disset anys que decideix anar a viureamb el seu pare a Forks (estat de Washing-ton). Durant la seva estada a l’institut s’en-amora d’Edward Cullen, un company declasse. Junts viurant una història d’amor,sempre amb el perill que comporta unarelació entre una humana i un vampir.

Autora: Susan E. HiltonEditorial: Santillana S.A. Recomanat per: Departament de castellàArgument: Seleccionat com a millor llibre di-rigit als joves, Rebeldes ha sigut el llibre mésvenut pels llibreters d’Estats Units. Susan E.Hilton amb nomes setze anys es va llençar ala fama amb aquesta obra. El llibre tracta prin-cipalment els temes relacionats amb con-flictes del carrer i les vides que porten: la vio-lència amb nomes setze anys. El protago-

nista és un noi que es diu Ponyboy, un“GREASER” que viu amb els dos germans,són orfes perquè els pares van morir en unaccident; quan eren petits un tren va atropel-lar el cotxe amb què viatjava la familia. Enaquesta història, doncs, els amics són moltimportants. Ponyboy té una banda d’amicsque es diuen Curtis, Danny, Sodapop, John-ny, Dalles Winston. Us recomanem aquest lli-bre, Rebeldes , perquè és molt interessant ipots posar-te a la pell del protagonista.

Autor: Oscar WildeEditorial: Burlington BooksRecomanat per: Cristina Casademont

Argument: És tracta d’una recopil.lació detres històries curtes del famòs escriptor ir-landès Oscar Wilde. Lord Arthur Savile ha de

cometre un crim abans de casar-se; HughieErskine esdevé ric, gairebé de casualitat; Elfantasma de Canterville ha perdut l’habilitatd’espantar la gent. Són tres històries per endinsar-se en el mónfantàstic d’un dels escriptors més enginyososde la literatura irlandesa.

Autora: Anna Gavalda Recomanat per: Sònia ClapellArgument: “Je croise des gens. Je les re-garde. Je leur demande à quelle heure ils selèvent le matin, comment ils font pour vivre etce qu’ils préfèrent comme dessert par exem-ple. Ensuite, je pense à eux.J’y pense tout le temps. Je revois leur visage,leurs mains et même la couleur de leurschaussettes. Je pense à eux pendant desheures voire des années et puis un jour, j’es-saye d’écrire sur eux.”Je voudrais que quelqu’un m’attendequelque part c’est le premier livre publié de

cette jeune écrivaine française. Il s’agit d’unrecueil de douze nouvelles écrites pour cettefemme de lettres en 1999.Les personnages décrits par Anna Gavaldasont de ceux que l'on peut croiser tous lesjours. Elle les met en lumière avec un humourdélicieux et obtient ainsi un savoureuxmélange de simplicité, de merveilleuses ettragiques vérités quotidiennes. Les person-nages de ses 12 nouvelles pleins d'espoirs fu-tiles, ou de désespoir grave. Ils ne cherchentpas à changer le monde. Quoi qu'il leur arrive,ils n'ont rien à prouver. Ils ne sont pashéroïques. Simplement humains.

Yasmina Zerhari, Mohamed Jbilou i Bouli Bajaha

Je voudrais que quelqu’un m’attende quelque par - FRANCÈS

Crepuscle - CATALÀ

Rebeldes - CASTELLÀ

Oscar Wilde’s Short Stories - ANGLÈS


Treballs excel·lents

BONNADAL

!!!

Us presentem alguns dels treballs de plàstica que realitzen els nostres alumnes,tant de secundària com de cicles. En els propers números de la revista publicaremaquells treballs que, per la seva qualitat gràfica o el seu enginy, mereixin un re-coneixement especial. Animeu-vos a que el vostre sigui l’escollit!

Asmae Belhadi (1r d’ESO C)

Elisabeth Garrido(4t d’ESO C)

Laura Romaní(3r d’ESO A)

Tres pintures de VanessaMartí (2n d’ESO D)

Tres treballs de Sarah Pérez(2n d’ESO A)

Itemad Achernan(1r d’ESO C)

Santiago Moreira(1r d’ESO C)

Judith García(3r d’ESO A)


Ganxons desembre 209

Documents

Transcript of Ganxons desembre 209