Fulls dels enginyers núm. 264 novembre/desembre 2009

CRÈDITS

President: Joan Torres i Carol

Vicepresident 1r: Albert Mitjà i Sarvisè

Vicepresident 2n: Ricardo Granados i García

Secretari: Jaume Puigdueta i Lucas

AEIC

Degà: Joan Vallvé i Ribera

Vicedegà: Josep M. Rovira i Ragué

Secretari: Concha Zorrilla i Díez

COEIC

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya.

Girona: Joan Lluís Serarols

Lleida: Josep Giné

Catalunya Central: Josep Alabern

Tarragona: Lluís Maestre

Delegació del Vallès: Francesc Figueras

Demarcacions del COEIC

Director general: Antoni M. Grau

Comissió d’Informació i Publicacions

Subcomissió dels Fulls: Maria Assumpta Mas, Jaume

Puigdueta, M. Clara Torrens

Cap d’Imatge i Comunicació: Eva Díaz

Coordinació: Josep Ramon Torné

Redactors: Lorena Farràs, Natàlia Garcia,

Jordi Garriga i Josep Ramon Torné

Publicitat: Peter H. Schönhöfer G. i Natàlia Garcia

Fotografi a: BCN Imatge, Manel Canetti, Isabel Marquès

Disseny i maquetació: Albert Pérez Centeno i

Raúl Navarro Rodríguez

Il·lustració: Eduard J. Montoya

Correcció lingüística: Mercè Molins

Impressió: Novoprint

AEIC - COEICDipòsit legal: B-40460/92ISSN: 2013-3332Administració i distribució: Enginyers Industrials de CatalunyaVia Laietana, 39 08003 BarcelonaT: 933 192 300 F: 933 100 681 a/e: [email protected]

Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers. Periodicitat bimestral.

Enginyers Industrials de Catalunya

sumari

28

12

LA COLUMNA

Patrícia GabanchoaCara i creu de la innovació

CALIDOSCOPI

Xavier PascualEntrenador del Barça de bàsquet

Ferran Soriano President de Spanair

EDITORIAL

Joan TorresPresident de l’AEIC 04

tenim

opin

ió

fem

in

stit

ució

vole

m +

som

engin

yers

MICROOH!NESCatalunya enviarà una nau a la Lluna

05

ELS NOSTRES EXPERTS

Ignasi GelpíEl packaging, un envàs ple d’enginyeria i oportunitats 08

TECNOLOGIA I EMPRESAOfi cina Ponti, experiència al servei de la propietat industrial

16ENTREVISTALluís Alberich, director industri-al i de serveis de Mercabarna“Som un referent per la nostra política mediambiental”

22REPORTATGELa nova llei de qualitat elèc-trica i el paper dels enginyers industrials

14

NETWORKINGSegona Trobada Empresa Ad-herida: la gestió de la marca i el conveni amb Harley Davidson

55

ENGINYERIES DEL MÓNSuïssa perfora en túnel més llarg del món

74

62

15

ARTICLE DEL MESProbiogàs: desenvolupament de sistemes sosteniblesde producció i ús de biogàs a Espanya

36

28

PROJECTEPrivalia: de compres per la xarxa

35

INFORME

Viu l’associació!

58

tenim_opinio OK.indd 3 17/11/09 17:52:06

Joan Vallvé / degà del col·legi

tenim opinió

4 NOVEMBRE /DESEMBRE2009

EDITORIAL

Joan Torres / President de l’AEIC

Quan rebis aquest número dels Fulls dels Enginyers, farà uns dies que haurem presentat

l’Observatori de la Competitivitat, el segon estudi sobre la competitivitat de les empreses catalanes que hem pre-parat els enginyers industrials des de la nostra òptica professional. Malgrat el context de crisi econòmica que estem travessant, hem aconseguit el repte que ens vam marcar amb el primer Observatori: la voluntat que tingués continuïtat i una periodicitat anual.En aquesta ocasió analitzem la com-petitivitat de les empreses catalanes i

també la seva relació amb l’actual context econòmic. Els resultats són optimistes i hem de tenir en compte que Cata-lunya és un país industrial amb unes empreses competitives. Del resultat de l’informe podem destacar que un per-centatge força signifi catiu dels directius i empresaris enquestats consideren que sortiran reforçats de la crisi.L’Observatori de la Competitivitat 2009 ha dedicat un apartat important a la formació. Entenem que la formació és un pilar bàsic en una societat globa-litzada i més amb les noves economies emergents, que reafi rmen la necessitat de fer una aposta clara en temes de for-mació, clau de la innovació i del valor afegit en tot procés industrial. Cal, doncs, una excel·lència en formació per poder fer front als nous reptes.A banda, també voldria destacar la rel-levància dels darrers protagonistes dels Esmorzars dels Enginyers durant el passat mes d’octubre. Si el nivell dels

conferenciants és sempre altíssim, en aquest cas, a sobre, s’ha tractat de dues persones de primera línia mediàtica com són Ferran Soriano, president de Spanair, i Xavier Pascual, entrenador del primer equip del Barça de bàsquet. Podeu trobar part dels seus discursos i una breu entrevista a les pàgines de la secció del “Calidoscopi”.

En darrer lloc, voldria destacar la bona arrencada de la iniciativa Viu l’assocació!, que agluntina diverses activitats lúdiques i culturals que us ofereix l’AEIC/COEIC pensant en el vostre entorn personal i familiar.

NO SONA...

El TC continua sense emetre una sentència sobre l’Estatut

L’actualitat ha des-plaçat la manca de sentència del Tribu-nal Constitucional sobre l’Estatut de Ca-talunya, però el text continuarà als llimbs de la llei mentre l’Alt Tribunal no decideixi. La indefi nició afecta la tasca de les institu-cions catalanes i crea incertesa sobre les noves lleis que elabora el Parlament.

L’Associació i el Col·legi, institucions vitals

Cinc mesos des-prés d’arrencar el seu funcionament, la terminal 1 de l’aeroport del Prat ja funciona a ple rendiment i ha su-perat aquesta fase de funcionament sense incidents negatius remarcables. L’arribada de les aerolínies de Sky Team marcarà la tercera etapa de la T1.

La cimera sobre el canvi climàtic que es va celebrar a Bar-celona a principis de novembre es va tan-car en fals i sense un acord entre països rics, pobres i emer-gents que superi el Protocol de Kyoto. S’haurà d’esperar a la cimera següent, al desembre a Co-penhaguen.

SONÒMETRE

La T1 de l’aeroport del Prat ja fun-ciona a ple rendiment

SONA BÉ GRINYOLA!

La cimera de l’ONU a Barcelona sobre el canvi climàtic acaba sense acord

“Malgrat el context de crisi que estem travessant, hem aconseguit el repte que ens vam marcar amb el primer Observatori de la Competiti-vitat: la voluntat que tingués continuïtat”

“També voldria destacar la bona arrencada de la iniciativa Viu l’assocació!, que agluntina activitats lúdiques i culturals que us oferim els EIC”


FULLS dels ENGINYERS 5

LA COLUMNAPatrícia GabanchoPeriodista

Tinc la teoria que la veritable Renaixença de Catalunya no van ser els versos enyoradissos

de Carles Aribau el 1833, sinó la sacse-jada provocada per l’activíssima Junta de Comerç uns quants anys abans, cap a fi nals del XVIII. La institució va néixer amb la intenció de combatre el fl agrant provincianisme de Barcelona, de la mà del comerç internacional. I, de fet, la seva política, aplicada avui dia, seria mo-derníssima: noves patents; beques per a estudis a l’estranger; escoles tècniques a casa; i rutes comercials transcontinen-tals. La Junta no era més que quatre tecnòcrates avançats al seu temps, men-tre Barcelona era urbanitzada pel capità general perquè l’Ajuntament no tenia ni competències ni recursos, que els havia perdut el 1714.En un període que no arriba ni a cinquanta anys, però, surten un seguit d’innovadors que omplen Catalunya d’invents plens d’enginy i tecnolo-gia punta. El país és creatiu i mancat aleshores d’una cultura forta i d’un projecte polític i econòmic, que tot això vindria de seguida, aplica l’esperit a la innovació. Inventem des del telègraf sense fi ls al submarí, des de la vacuna contra el còlera a l’hidròmetre, per recordar només algunes fi tes. No gaire més tard, Catalunya donaria genis com ara Cerdà o Gaudí, que combinen teoria i pràctica, és a dir, pensament aplicat. Aquests homes, els uns més que els altres, eren excèntrics i van tenir un

mal encaix en la societat: anaven massa de pressa. Avui personatges equivalents serien celebrats.Vol dir que la innovació està assumida com un valor i, com no podia ser altra-ment en els temps que corren, com un motor econòmic (no entenem el valor sense posar-li preu). El valor afegit és un efecte cobejat en un moment en

“Voldria que els encarregats d’elegir el proper president europeu se l’imaginin davant Barack Obama o Hu Jintao defensant les posicions europees”

L’ALTAVEU

Valéry Giscard d’Estaing, expresident de França

què, curiosament, falten enginyers, se’n creen pocs i, pitjor encara, pocs eng-inyers volen dedicar la seva vida a la universitat. Enginy i enginyeria tenen la mateixa arrel, que ens porta a la creativi-tat. Hem perdut l’esperit del país, aquest caràcter emprenedor que tant servia per transformar el món, redreçar la cultura, somniar nous horitzons i solucionar la vida quotidiana de milers o milions de persones? Hem rebaixat el llistó?La innovació, però, pot tenir una cara perniciosa. Ara que els governs miren cap a les energies alternatives, aquestes han esdevingut matèria d’especulació. Tinc davant el projecte de plantar, a l’Alt Empordà, 64 molins eòlics de 184 metres d’alçada, dispersos en 32 municipis per tal de no haver de demanar permís a la Generalitat. Cada moli requereix una plataforma de ciment de 2.000 metres quadrats. L’energia resultant serà exce-dentària. La catàstrofe paisatgística i ornitològica és immensa; les subvencions europees també ho són. Alguns dels alcaldes implicats hi estan d’acord gràcies a suculentes contrapartides; d’altres fan prevaler l’harmonia d’uns pobles rurals, harmonia que els veïns agraeixen.Catalunya és un país de tarannà inno-vador, que dóna el millor de si quan s’enfronta als problemes i hi troba solució. Al mateix temps, és un país tan contaminat com qualsevol altre per l’avidesa estúpida de destrossar un pa-trimoni col·lectiu en nom d’unes bones intencions més que dubtoses. La inno-vació, com tot, necessita un control social per benefi ciar el conjunt. Diuen, i no sé si és veritat, que la dessaladora del Prat consumeix tanta energia com tota la ciutat de l’Hospitalet. Hem tingut fàbriques contaminants, les hem arreglades; no comencem ara a mal-metre-ho tot en nom de l’ecologia. La consciència també és innovació, perquè sense, no ens en sortim.

Cara i creu de la innovació


ELS NOSTRES EXPERTS

tenim opinió


Per a molts ciutadans, el primer anunci de la proximitat de les festes nadalenques el tenen

amb l’aparició de garlandes lluminoses que travessen els carrers. Pràcticament, des del mes d’octubre, es comencen a veure operaris que, amb més o menys (més aviat menys) mesures de segure-tat, s’enfi len per escales i lliguen als bàculs d’enllumenat públic, a les façanes i, a vegades, a l’arbrat, refi sto-lades teranyines, dissenyades, en moltes ocasions, per prestigiosos artistes, i que tenen, com a característica principal, suportar punts lluminosos, actualment i generalment, constituïts per un regui-tzell de LED o microlàmpades. Aquesta tradició de guarnir les vies públiques amb llums nadalenques, que ja comença a tenir un grau d’arrelament notable en el nostre entorn, ens impulsa, i en molts casos ens obliga, com a tècnics, a analitzar alguns dels seus aspectes característics, especial-ment els luminotècnics, els lligats amb la despesa energètica i els elèctrics.Resulta evident que l’objectiu d’aquestes il·luminacions festives no és millorar la visibilitat de vianants i vehicles durant unes quantes de les més llargues nits de l’hivern, encara que no es pot negar que, de fet, esdevenen un efec-tiu complement de l’enllumenat públic durant les hores de més ocupació de les vies cèntriques de les ciutats i pobles. Tot i que la dinamització del comerç sembla que és la motivació primera i principal que justifi ca la important inversió econòmica que representen les il·luminacions nadalenques, aque-sta millora d’un servei públic, amb efectes sobre el confort i la seguretat dels ciutadans, no deixa de ser un plus al seu favor i una raó més per a la seva potenciació.

Aquest sensible avantatge no hauria de fer oblidar als responsables de les instal·lacions la consideració d’un altre aspecte lligat amb la luminotècnia: la necessitat de prevenir la contaminació lluminosa. Estem davant de fonts de llum que, en general, no tenen cap mena de control del fl ux irradiat vers l’hemisferi superior, ni preocupació, fora de l’estètica, sobre el color de la llum ni sobre cap dels altres aspectes que incideixen en el medi ambient de la nit i amb eventuals efectes pertorba-dors en la visió del cel nocturn. La seva reduïda durada temporal no eximeix de l’adopció de mesures lògiques per mini-mitzar els efectes adversos, com poden ser la tria de les estructures amb menys impacte lluminós sobre l’espai exterior nocturn o els veïns i la selecció de colors de llum de longituds d’ona de menys de 440 nanòmetres o, dit en termes menys tècnics i més visibles, evitant d’emprar la gamma de colors del lila al verd, seguint l’ordre en què apareixen a l’arc de Sant Martí.Pel que fa a l’efi ciència energètica, la generalització en l’ús de LED i microlàmpades és indubtable que ha representat un substancial avenç en aquest terreny, amb rel-ació a il·luminacions pròximes en el temps, quan les típiques bombetes

La il·luminació nadalenca: una anàlisi tècnicaBernat Alonso / Membre del grup de treball d’Il·luminació - Comissió d’ Acció Professional dels EIC

“El caràcter simbòlic i d’ambientació d’aquestes instal·lacions, així com la seva breu durada, no ens poden fer oblidar els estrictes criteris tècnics ques’han d’implementar, per part tant dels usuaris com de les autoritats reguladores“



d’incandescència, de 15 o 20 W, eren les indiscutibles protagonistes dels guarni-ments. Dins d’aquest mateix àmbit, del consum controlat i responsable, no podem oblidar que, a partir d’aquest any, s’ha de complir el relativament nou Reglament d’efi ciència energètica en instal·lacions d’enllumenat exterior (RD 1890/2008), àmpliament comentat en diferents fòrums promoguts pel nos-tre col·lectiu. Bé, és veritat que només s’aplica a instal·lacions de més d’1 kW, i, per tant, queden fora de les pres-cripcions normatives els nombrosos ornaments lluminosos nadalencs que funcionen com a elements autònoms, connectats a alguns establiments com-ercials i que, difícilment, superaran aquesta potència. Entre les prescripcions d’aquest Regla-ment, podem destacar l’obligatorietat que la potència unitària de les làm-pades incandescents utilitzades en les il·luminacions festives no superi els 15 W, mentre que la potència màxima instal·lada per unitat de superfície, per a instal·lacions que funcionin entre 100 i 200 hores l’any (la legislació catalana fi xa que el temps d’encesa d’il·luminació ornamental durant el període nadalenc no superarà les 168 hores), variarà en funció de l’amplada del carrer, des dels 15 W/m2 als car-rers estrets fi ns als 9 W/m2 als més amples.Considerant l’excepcionalitat temporal i espacial, el Reglament exclou aquestes instal·lacions ornamentals de les limita-cions de les emissions lluminoses vers el cel i de la llum intrusa o molesta per als residents i per als propis vianants, encara que entenem que són aspectes que sempre s’han d’avaluar per part del tècnic responsable o de l’usuari, tal com hem indicat en paràgrafs anteriors.

Si ens centrem en els aspectes elèctrics, el Reglament electrotècnic de baixa tensió, i concretament la seva instrucció ITC-BT-34, exigeix prendre una sèrie de mesures, entre les quals destaquen, com a més específi ques i signifi catives, les següents: a) No s’accepta, com a protecció contra contactes directes, els obstacles o la col·locació fora de l’abast. b) Els interruptors diferencials han de tenir un corrent diferencial-residual que no superi els 30 mA. c) Es faran servir cables fl exibles, per a ús exterior i serveis mòbils, segons UNE 21150 o UNE 21027 (DN-F 0,6/1 kV - H07RN-F 750 V). Sembla clar, tanmateix, que també s’haurà de tenir en compte, en tot el que sigui d’aplicació, el que prescriu el Reglament amb relació als materials i a les instal·lacions d’enllumenat exterior. Hi ha altres qüestions tècniques, com les relacionades amb les fi xacions mecàniques o la protecció contra el foc, que superen l’àmbit d’aquest article, però no per això deixen de tenir la seva importància i han de ser considerades pel tècnic projectista. El caràcter simbòlic i d’ambientació d’aquestes instal·lacions, així com la seva breu durada, no ens poden fer oblidar els estrictes criteris tècnics que, tant per qüestions legals com per raons econòmiques i de seguretat, s’han d’implementar, per part tant dels usu-aris com de les autoritats reguladores, amb la fi nalitat que les il·luminacions nadalenques, que indubtablement són un element més d’aquestes festes tan signifi catives, llueixin de manera segura i efi caç.


ELS NOSTRES EXPERTS

tenim opinió


En fer la llista de la compra, hi podem apuntar que ens falta suc de taronja, llet, refrescos de

cola o sabó per a les mans. Tanmateix, quan entrem al supermercat, el que hi trobem són ampolles, recipients de plàs-tic, brics, llaunes o dosifi cadors. Avui en dia, sense la participació del packag-ing, no podem concebre indústries tan importants com les de l’alimentació, la cosmètica, la perfumeria, la drogueria o la farmàcia, entre d’altres.La funció del packaging és crucial per a la conservació i la utilitat del producte i proporciona comoditat i seguretat al consumidor. Imaginem-nos, per exem-ple, el gust que podria tenir un iogurt natural si el seu envàs no el protegís de les males olors que el rodegen durant el transport. El packaging evita que qualsevol agent extern com ara llums, olors, gasos o vibracions alterin o destrueixin els béns que s’han elaborat. A més, protegeix físicament la forma del producte, creant una barrera amb l’exterior, i el disposa en envasos que siguin còmodes per al transport, la dis-tribució i la venda.Alhora, també ens protegeix a nosaltres i a l’entorn de les substàncies peril-loses que volem que es mantinguin sota control. Per això, trobem les pintures i determinats productes de neteja en envasos resistents i difícils d’obrir.A més, l’envasament del producte allarga la seva vida comercial perquè els consumidors en puguin gaudir durant més temps i els productors s’assegurin que la seva mercaderia arriba al seu destí en bon estat.D’altra banda, una de les utilitats més destacades del packaging és la funcio-

nalitat que un envàs proporciona a un producte concret. Potser no ens parem a pensar per què la pasta de dents sol anar en un recipient que es pugui estrènyer per fer-ne sortir el contingut i no se serveix en un pot, però quan hi refl exionem veiem clar que darrere de qualsevol envàs hi ha un disseny molt estudiat. En aquest sentit, podríem parlar d’esprais per als desodorants, dosifi cadors per als líquids de les lents de contacte, dispensadors per als moca-dors, etc. Els exemples són gairebé infi nits i ens donen una mostra que el packaging està molt present en el dia a dia de qualsevol consumidor.En darrer lloc, els envasos desenvolupen una funció comercial i de màrqueting ja que són, en algunes ocasions, la prim-era imatge que els consumidors tenen d’un producte o d’una marca concreta. Molts cops, per exemple, podem intuir si la fragància d’un perfum serà més exòtica, juvenil o desenfadada per la forma, els colors o els materials que confi guren el seu envàs.La progressiva pèrdua d’importància dels mercats tradicionals i la venda a granel i l’aparició d’una indústria ali-mentària potent després de la Segona

Guerra Mundial, van estimular l’aparició d’un nou sector econòmic com el packaging. Avui en dia podem distingir entre els envasos primaris, destinats a la protecció i la conservació immediata del producte, i els envasos secundaris o embalatges, que s’utilitzen per a la disposició per al transport i l’emmagatzematge dels béns.Com era d’esperar, el packag-ing s’ha convertit en una indústria d’envergadura que genera un gran volum de negoci i ocupa milers de treballadors al nostre país. A Catalunya, el sector de la fabricació d’envasos i

El packaging: un envàs ple d’enginyeria i oportunitats de negoci

Ignasi Gelpí / President de la Comissió de Packaging

“Imaginem-nos el gust que podria tenir un iogurt si el seu envàs no el protegís, per exemple, de les males olors que el poden rodejar durant el transport. El packaging és crucial per a la conservació del producte i la seguretat i la comoditat del consumidor”



embalatges mou entorn de 3.000 mil-ions d’euros anuals i acull 460 empreses, gairebé la meitat de companyies de tot l’Estat. Per la seva banda, el sector de la construcció de maquinària genera un volum de negoci de 1.000 milions d’euros i agrupa a Catalunya les dues terceres parts del total de 115 empre-ses de tot l’Estat. En darrer terme, el sector de l’envasament, des de begudes a aliments, passant pels cosmètics i els productes de farmàcia o drogueria, representa una facturació de 12.000 milions d’euros anuals a Catalunya,

que acull més d’una tercera part de les 850 empreses de tot

l’Estat. Tot el sector del packaging és,

per tant, un

mercat vigorós i una bona oportunitat de negoci per al món empresarial.La majoria dels directius i una bona part dels professionals del sector del packaging provenen de l’àmbit de les enginyeries, i més concretament del camp de l’enginyeria industrial. Per

aquesta raó i per la manca d’una agrupació que representi els pro-

fessionals d’aquest àmbit i els seus interessos concrets, l’Associació

i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya han

decidit crear la Comissió de Packaging.Un grup de companys espe-cialitzats en l’enginyeria de l’envasament i l’embalatge i en els pro-cessos d’envasament de productes, hem decidit impulsar aquesta comis-sió com a punt d’unió dels

professionals del packag-ing. Els nostres objectius són

diversos. En primer lloc, donar

suport a les iniciatives en la formació d’enginyers i tècnics per assolir els reptes de qualifi cació i competència tan necessa-ris en el sector.En aquesta línia, donem suport a la cre-ació d’un centre d’innovació que sigui un veritable nexe de transferència del coneixement entre les universitats i la indústria del packaging.A més, volem convertir la nova Comissió en un fòrum de debat en què es recullin totes les innovacions i els avenços tec-nològics en el món del packaging i en què s’hi refl exioni. Amb aquest objec-tiu, volem organitzar taules rodones i conferències sobre aquesta indústria.Evidentment, volem servir també de punt de trobada dels professionals del sector i establir una xarxa de relacions professionals i networking.Per últim, tenim la intenció de cons-truir un web que serveixi de plataforma interactiva d’aquest projecte.Com a president de la Comissió de Packaging, desitjo que aquest article hagi servit per donar a conèixer la nostra iniciativa i animo a tots els companys enginyers que treballen en aquest sector que s’hi afegeixin, amb la fi nalitat de crear una plataforma que uneixi a tots els professionals d’aquesta indústria.

“L’envasament allarga la vida comercial del producte, permet que els consumidors en gaudeixin durant més temps i assegura als productors que no es farà malbé. A més, li afegeix utilitat incorporant, per exemple, difusors i ens dóna una primera impressió quan el veiem a l’estand d’un supermercat”

“El packaging s’ha convertit en una indústria d’envergadura que genera un gran volum de negoci i ocupa milers de treballadors a Catalunya, que acull bona part de les empreses del sector”


tenim opinió

NOVEMBRE /DESEMBRE2009

ELS NOSTRES EXPERTS

10

M. Luisa Sarrias / Directora de LS Enginyeria, professora associada del Graduat de Prevenció i Seguretat Integral de l’EPSI i col·legiada 9.484

En un primer moment, el prin-cipal problema sanitari a Catalunya era tenir les infrae-

structures sufi cients per tal de cobrir les necessitats sanitàries de tota la població. De manera semblant passava a tot l’Estat espanyol.En els darrers anys aquests objectius s’han anat assolint en els diferents àmbits de l’atenció sanitària; és a dir, tant pel que fa a consultoris mèdics, centres d’atenció primària, centres d’atenció primària amb especialitats, hospitals comarcals com hospitals de referència.En aquest context sorgeix una nova necessitat no menys important: la necessitat que aquestes infraestructures compleixin uns nivells mínims de quali-tat i els imprescindibles de seguretat per a les persones usuàries d’aquests serveis.Aquest objectiu és tant costós com el primer, o més encara, tant des d’un punt de vista econòmic (és necessari fer una contínua inversió en nous mit-jans de seguretat i manteniment) com organitzatiu.Els punts principals en què qualsevol tipus de centre de salut, sigui gran o petit, públic o privat, ha de posar espe-cial atenció són la seguretat estructural, la seguretat en matèria de protecció contra incendis, el pla d’autoprotecció, la segure-tat de les instal·lacions i la seguretat de les persones, els béns i la informació. De tot això parlarem seguidament.Per fer una anàlisi de la seguretat estruc-tural, primer haurem de conèixer les característiques constructives mitjançant els símptomes i les lesions que pugui presentar l’edifi ci. Tant amb relació a l’estructura vertical com horitzontal que afecta directament l’estabilitat de l’edifi ci. Amb referència a la seguretat en matèria de protecció contra incendis, en pri-

mera instancia cal garantir l’estricte compliment dels reglaments que són recents i ben fets. S’ha de fer una anàlisi de l’accessibilitat per als bombers en cas d’emergència, ja que moltes vegades es troben obstacles a la via pública que la impedeixen, com ara aparcaments no autoritzats, pilones decoratives, etc. S’ha de posar especial atenció en la propagació interior dels incendis; és a dir, a controlar que el centre de salut estigui ben sectoritzat segons els difer-ents serveis, tant a les escales com a totes les xemeneies de ventilació existents. La propagació d’incendis exteriors s’ha d’evitar moltes vegades fent canvis estructurals en façanes.

L’evacuació en un hospital ben secto-ritzat és una excepció. En els centres sanitaris té una rellevància especial evitar aquestes evacuacions ja que normalment es tracta de persones amb mobilitat reduïda que necessiten llits, cadires de rodes o lliteres per desplaçar-se; per això, en cas d’evacuació, és necessari respec-tar les amplades de portes i passadissos en tots els recorreguts d’evacuació així com la distància a les diferents sortides d’emergència. En el cas de persones amb mobilitat reduïda, s’ha de sectoritzar en dos els serveis especials (UCI, hospital-ització, hospital de dia) per tal que en cas d’emergència els malalts puguin pas-

sar d’un sector afectat a un altre sense cap incidència. Tots aquests protocols d’emergència han d’estar representats en un pla d’autoprotecció actualitzat i vigent.Com en tot edifi ci, i més en un sanitari, si es produís un foc és imprescindible estar dotat de totes les instal·lacions contra incendis necessàries, i que aquestes estiguin ben mantingudes per garantir-ne el funcionament quan arribi el moment.Als diferents centres sanitaris de l’Estat espanyol, es poden trobar molts edi-fi cis que en total o parcialment siguin d’estructura metàl·lica amagada i no protegida on sigui necessari que s’apliqui un tractament que garanteixi la resistència al foc.La majoria dels incendis i les emergències es donen per una fal-lada de les instal·lacions del centre; és a dir, dels aparells a pressió, l’emmagatzematge de productes químics, l’emmagatzematge de mate-rials radioactius, l’emmagatzematge i la utilització de gasos combustibles, la instal·lació elèctrica, els aparells eleva-dors, les instal·lacions frigorífi ques i les instal·lacions tèrmiques. També hi ha riscos biològics com la propagació de la legionel·losi i, en cas d’obres, de l’aspergil·losi. S’ha de garantir que totes aquestes instal·lacions compleixin els reglaments específi cs.Per últim, podem parlar de la segure-tat de les persones. En aquest sentit, cal que es compleixin els requisits del CTE DB-U de seguretat d’utilització i es garanteixi el compliment de la supressió de barreres arquitectòniques en tots els accessos i les escales, i una bona se-nyalització, videovigilància, sistemes de seguretat i personal de

Seguretat, manteniment, plans d’autoprotecció i inversions als centres de salut

“Si en un primer moment la urgència sanitària era disposar de les infraestructures sufici-ents per cobrir les necessitats de la població, actualment la prioritat és que els centres de salut compleixin uns mínims nivells de qualitat i seguretat”



seguretat. El bon estat de la façana, els tancaments, l’estat de paraments verti-cals i els paviments que poden donar lloc a caigudes de diferent nivell, caigudes al mateix nivell o caigudes d’objectes sobre persones, aconsegueixen comp-lir els requeriments de riscos laborals i garantir la seguretat dels usuaris.En tots els hospitals i clíniques en què he treballat fent una anàlisi exhaustiva de la situació en matèria de seguretat, hi havia mancances en aquestes àrees. En els centres on s’ha realitzat la tramitació de la llicència d’activitat o avaluació ambiental, els defectes principals per tal de superar els controls inicials han estat corregits, encara que queden forats de seguretat que poden ser altament peri-llosos, com seria el cas de petits forats de passos d’instal·lacions mal segellats que en un moment d’incendi poden arribar a omplir un centre sanitari de fum i fer-ne impossible l’evacuació i, en conseqüència, inutilitzar les prestacions de tots els altres sistemes de seguretat.Per això és recomanable realitzar una auditoria de seguretat integral dels cen-tres sanitaris, tant des d’una perspectiva administrativa comprovant que totes les instal·lacions del centre compleixen les normatives i passen tots els controls regla-mentaris, com fent un treball de camp per verifi car que aquestes normatives es com-pleixen in situ sense cap excepció que ens podria portar a l’accident. Finalment, és recomanable fer una anàlisi de les dades obtingudes amb la fi nalitat d’extreure un pla d’inversions amb una planifi cació plausible en funció del nivell de gravetat del defecte. Totes aquestes mesures ens permetran arribar a la seguretat integral total dels centres [email protected]


ELS NOSTRES EXPERTS

tenim opinió


Francesc Bonvehí / Soci director d’Asolba, premi a la Millor Pràctica Empresarial i col·legiat 12.197

A ctualment, és un fet indiscutible que l’edifi cació en general, sigui el sector terciari, l’industrial o

el residencial, tant públic com privat, ha de ser necessàriament sostenible, o dit d’una altra manera, que no té futur fora d’aquest paradigma. Per dur a terme una edifi cació sos-tenible, cal que es tinguin en compte els principis que la fan possible durant tot el procés de gestació, des de l’elaboració del projecte fi ns a la seva materialització, i el posterior funciona-ment durant el seu cicle de vida.L’aplicació dels principis de sostenibili-tat comporta començar per avaluar l’impacte ambiental del projecte sobre l’emplaçament i el seu entorn. Seguidament, s’ha de determinar la idoneïtat dels materials emprats en el projecte: s’ha de considerar el seu origen, mitjançant les oportunes certi-fi cacions, i el seu contingut energètic. També s’ha de tenir en compte la seva aptitud per ser reciclats o reutilitzats; fi ns i tot, cal valorar si són materials ràpidament renovables. Evidentment, cal preveure una correcta gestió dels residus durant l’execució de l’obra, així com del procés de con-strucció, en el sentit de prevenir tota contaminació associada a l’edifi cació. D’altra banda, un cop acabada l’obra, el funcionament de l’edifi ci ha de presen-tar un cicle de l’aigua que no malmeti recursos hídrics, sinó que els aprofi ti al màxim, reduint el consum i aprofi t-ant tot el que es pugui el potencial de les diferents qualitats de les aigües disponibles.L’altre aspecte cabdal és l’efi ciència energètica de les instal·lacions de climatització i de ventilació, tant de ge-neració com de distribució de l’energia tèrmica, així com de tots els altres equipaments en què es produeixi trans-

formació d’energia: enllumenat i els diferents motors per accionament dels serveis de l’edifi ci; ascensors, extractors, bombes de circulació, etc. En aquest context, un altre aspecte a considerar serà l’aprofi tament d’energies renov-ables, sigui per generació local o bé perquè es pugui acreditar que l’energia adquirida té un origen renovable.

Evidentment, aquest edifi ci, optim-itzat en els aspectes esmentats, ha de proporcionar unes condicions, en el seu interior, també òptimes amb relació al confort dels seus ocupants i a l’activitat que hi desenvolupin. Aquesta noció es pot expressar com a qualitat mediam-biental interior, que inclou qualitat de l’aire interior i confort higrotèrmic, a més de bones condicions lumíniques i acústiques. Alhora, cal tenir present tot el cicle de vida de la nova construcció i els costos associats al seu funcionament. Això comporta fer-ne una previsió en el pro-jecte, que haurà d’incloure seguiment o monitorització dels diferents consums d’aigua i energia i de les condicions de funcionament. Una vegada l’edifi ci estigui acabat i en funcionament, la monitorització ens permetrà portar una comptabili-tat detallada dels diferents consums i, també, acabar d’afi nar la gestió tècnica,

que inclou els dispositius de supervisió, regulació i control. En aquest punt, cal comptar amb el servei de manteniment, sigui propi o extern, o, eventualment, l’empresa de serveis energètics, segons com s’hagi plantejat l’adquisició i explotació dels equips.Per dur a la pràctica l’anterior pro-grama, cal considerar dos aspectes primordials: l’equip professional que l’ha de dur a terme i el sistema d’avaluació de la sostenibilitat del pro-jecte. Vista la complexitat que comporta un projecte sostenible, és evident que caldrà un equip pluridisciplinari i espe-cialitzat per implementar-lo. Respecte a la quantifi cació de la sostenibilitat del projecte, hi ha, per descomptat, la via reglamentària, que és obligatòria, però també hi ha opcions voluntàries que permeten acreditar fefaentment el grau de sostenibilitat.És evident que tota promoció se sotmet a l’escrutini de les administracions, que han de vetllar perquè el projecte com-pleixi les disposicions legals vigents en matèria d’efi ciència energètica i d’ecoefi ciència i que requereixen la cor-responent certifi cació. Tanmateix, quan el promotor d’un projecte sostenible es planteja anar més enllà del que exigeix la reglamentació ofi cial, cal recórrer a certifi cacions internacionals en l’àmbit energètic i de la sostenibilitat, en primer lloc, per tenir unes pautes d’actuació i, en segon lloc, per gaudir de la correspo-nent acreditació. Aquestes certifi cacions són voluntàries i ofereixen diferents ca-tegories, segons els objectius plantejats, que comportaran unes certes exigències en correspondència amb el nivell de la certifi cació.Entre les certifi cacions internacionals voluntàries més prestigioses i esteses hi ha: LEED® (Leadership in Energy and Environmental Design, de l’US Green

Disseny integrat de projectes i edifi cació sostenible

És evident que tot procés d’edificació sostenible, amb la seva corresponent certificació, comporta una notable complexitat que cal tenir en compte per garantir els objectius de les prestacions que s’hagi fixat el promotor de l’edifici



Building Council); BREEAM (Building Research Establishment Environmental Assessment Methodology); Green Star, GBTool i CASBEE, entre d’altres. Les dues primeres tenen un ampli reco-neixement mundial i gaudeixen d’una solvència contrastada.És evident que tot procés d’edifi cació sostenible, amb la seva corresponent certifi cació, comporta una notable com-plexitat que cal tenir en compte per garantir els objectius de les prestacions que s’hagi fi xat el promotor de l’edifi ci. Aquest procés requereix una organ-ització que tingui en compte tots els aspectes que hem descrit anteriorment.Amb aquesta fi nalitat, s’han desenvo-lupat protocols d’actuació que queden enquadrats dins el que s’anomenen pro-cessos de disseny integrat. En el cas d’un edifi ci complet, parlarem d’un disseny integrat de l’edifi ci; d’altra banda, quan l’actuació reculli, solament, la part energètica, parlarem d’un disseny energètic integrat.La implementació d’un procés de dis-seny integrat constitueix la primera fase d’una direcció integrada de projecte,

la que es refereix a la part projectiva. Per tal que els resultats fi nals siguin els previstos, aquesta acció integrada ha de continuar durant l’execució de l’obra.La direcció de l’execució de l’obra es basa en tres pilars bàsics: seguretat, compliment de terminis i pressupostos. El disseny integrat de projectes també ha d’assumir els objectius en terminis d’execució de la fase projectual i de pressupost de l’obra projectada. Tan-mateix, el disseny integrat de projectes inclou altres connotacions específi ques que analitzem seguidament.El procés d’un disseny integrat de projecte s’identifi ca per les caracterís-tiques següents: concebre l’edifi ci com una entitat; tenir present tot el cicle de vida; treballar en equip des de l’inici del projecte; defi nir criteris per identifi car exigències i fi xar objectius; projectar solucions que assoleixin els objectius i les exigències, i aportin valor afegit; avaluar la viabilitat tècnica i fi nancera de les solucions proposades; assegurar que els objectius i les exigències seran man-tinguts a la fase d’execució, mitjançant una direcció d’obra adient; i tenir com

a prioritat el funcionament integrat del procés de disseny.En projectes internacionals de certi-fi cació energètica i de sostenibilitat, és indispensable que el desenvolupa-ment del projecte es regeixi segons les pautes esmentades. En el desenvo-lupament d’aquest tipus de projectes hi poden participar diferents equips professionals, que es poden agrupar en tres classes: equip de disseny, que pot incloure arquitectura, enginyeria, paisatgisme i altres disciplines; direc-ció del projecte i d’execució de l’obra; i garantia de la qualitat de l’edifi ci (obra i instal·lacions).En la fase de disseny del projecte, és decisiu que s’integrin, efi caçment, els coneixements dels diferents profession-als i les tasques que tinguin atribuïdes.El procés del disseny integrat d’un pro-jecte requereix forçosament la funció de gestió del coneixement; si aquesta gestió és efi cient, aconseguirem que el resultat fi nal del conjunt, de l’obra en defi nitiva, sigui superior a la simple addició de les parts.



Ferran Soriano (Barcelona, 1967), president de Spanair, va protagonitzar l’Esmorzar dels Enginyers del passat 14 d’octubre. Sota el títol Spanair, un repte col·lectiu, Soriano va parlar del present i futur de la companyia que presideix i va fer un repàs de l’actualitat relativa a l’aeroport de Barcelona com una de les infraestructures clau del país. Durant la seva intervenció, Soriano va explicar els objectius de Spanair i es va mostrar en desacord amb el fet que es qüestioni la viabilitat del seu projecte afi rmant que a Catalunya no hi ha mercat ni demanda sufi cient que justifi qui les ambicions de la companyia.

Soriano va desmentir aquests dubtes amb dades: “L’aeroport de Barcelona té 35,5 milions de passatgers, la T1 està dissenyada per ser un hub internacional i Barcelona compta amb els ingredients necessaris per poder connectar millor la ciutat i Catalunya amb el món”.Recentment, els EIC han publicat un monogràfi c sobre el sector de l’aeronàutica a Catalunya en què es proposa la construcció d’una quarta pista sobre el mar a l’aeroport del Prat. Això facilitaria el funcionament de l’aeroport 24 hores al dia. Què li sem-blaria aquesta opció?Des d’un punt de vista tècnic, no tenim una opinió respecte a això. Tanmateix, la possibilitat que l’aeroport funcioni durant

24 hores, també durant la nit, ens sem-blaria molt interessant. Així allargaríem els horaris i podríem obrir noves rutes.Com revertiria sobre les empreses del sector aeronàutic català, més enllà de les companyies aèries i dels consumidors, el fet de convertir el Prat en un aeroport de primera línia internacional, tal com vol Spanair i reclama bona part de la societat civil

i de l’empresariat del país?Molt positivament. Considerem d’una importància crítica el fet de convertir el Prat en un hub internacional, no només pels possibles passatgers i les com-panyies com Spanair, sinó també per empreses que poden oferir manteni-ment d’aeronaus o altres serveis que necessita l’aeroport. Seria un impuls gegant per a aquesta indústria.

14

Ferran SorianoPresident de Spanair

“La possibilitat d’una quarta pista sobre el mar és interessant per facilitar el funcionament de l’aeroport 24 hores al dia”

TEXT: Josep Ramon Torné FOTO: Arxiu

“Convertir el Prat en un hub donaria un gran impuls a la indústria aeronàutica catalana”

calidoscopi



Xavier PascualEntrenador del primer equip de bàsquet del FC Barcelona

Xavi Pascual (Gavà, 1972), entrenador de bàsquet del primer equip del Regal FC Barcelona, va ser l’invitat a l’Esmorzar dels Enginyers del passat 6 d’octubre. Sota el títol Gestió de plantilles professionals, aquest enginyer tècnic industrial de formació va donar algunes de les claus perquè el treball en equip i la gestió de plantilles sigui tot un èxit.Amb un llenguatge més proper al d’un gurú del lideratge d’equips i la motivació professional que al d’un entrenador esportiu, Pascual va desgranar la seva fi losofi a esportiva, que l’ha portat a ser un dels referents del bàsquet actual.

L’entrenador blaugrana va assegurar que la bona gestió de persones és el punt a què més hores ha dedicat cada dia. “Optimitzar el rendiment dels professionals és la clau”.Pascual va explicar les tècniques que utilitza amb els seus jugadors i que són també vàlides per a un líder empre-sarial. Un dels mètodes que va comentar és dedicar una estona cada dia a “col·locar l’equip al seu lloc”, a analitzar com es troba l’equip, a interpretar-ho i a posar-se a la pell dels jugadors. Lideratge, compromís, solidaritat, tècniques de moti-vació, psicologia, gestió de grups... On aprèn això un entrenador de bàsquet?Porto gairebé vint anys treballant en el món de l’esport, des del bàsquet base a equips de diverses categories, el Barça B i ara el primer equip. El meu coneixement és la meva experiència i haver-me fi xat com s’ha de portar un grup durant anys. A més, també he treballat a l’empresa privada i he vist com es gestionen equips de professionals.Quina és la diferència entre treballar amb estrelles de l’esport o amb professionals més corrents? Què pensa de la fi gura de l’entrenador estrella?Has de ser conscient que treballes amb estrelles i adaptar el teu llenguatge a ells. D’altra banda, el fet de ser un entre-nador estrella o no depèn de la personalitat de cadascú. Voler ser sempre el centre d’atenció pot ser també un acte d’inseguretat.

“El meu coneixement prové de l’experiència de gairebé vint anys entrenant equips de bàsquet”

“La bona gestió de persones és el punt a què dedico més hores cada dia”


TEXT: Jordi Garriga FOTO: Isabel Marquès

Ofi cina Ponti, experiència al servei de la propietat industrialVivim en un país on sempre que es parla de creativitat i d’innovació emergeix el gran dèficit que encara arrosseguem en matèria de producció de patents. Per això pot semblar que haver-se especialitzat en aquest àmbit des de fa més de setanta anys sigui impossible. Però és possible, com així ho demostra Oficina Ponti, una empresa dedicada a la propietat industrial i intel·lectual i on tenen molt clar que el futur passa, precisament, per créixer en patents com a país.

tecnologia i empresa

16 NOVEMBRE/DESEMBRE2009

tie_ponti OK.indd 16 17/11/09 17:26:17

Oficina Ponti va ser creada el 1935 per l’enginyer industrial Ignasi Ponti i el seu soci i amic

Lluís Tribó. Des del primer moment, l’empresa es va dedicar a la protecció de la propietat industrial. Actualment, Adelaida Ponti, filla d’Ignasi Ponti, química i agent europeu de la propietat intel·lectual, dirigeix l’empresa.“El meu pare tenia molt clars els seus objectius tècnics, de manera que a l’em-presa abans van entrar-hi enginyers que advocats. En tot cas, ell va saber veure que a casa nostra feia falta algun instru-ment que protegís el que feia la indústria

catalana sense haver d’anar a Madrid. Un cop s’innovava, hi havia un gran dèficit”.Avui, gairebé setanta-cinc anys després, Oficina Ponti reuneix més de cinquanta professionals, tant tècnics com jurídics, que garanteixen un nivell d’especialit-zació que abraça tots els camps tècnics, fins i tot la biotecnologia. Oficina Ponti són experts en propietat industrial i intel-lectual, i són agents oficials des del 1935.“A Oficina Ponti –explica Adelaida Ponti– busquem permanentment millorar els nostres serveis, i invertim en tecnologia i en la formació contínua dels nostres professionals”.

CONTRA LA CRISI, PATENTSEl món de les patents és, en certa manera, un gran desconegut. Per veure’l una mica més de prop a tra-vés d’Oficina Ponti, ens acompanyen alguns dels seus professionals. Són, a més de la seva presidenta, Antoni López-Carrasco, llicenciat en Ciències Físiques, agent de patents europees i cap del Departament de Patents; i Pablo Blanch, enginyer industrial, lli-cenciat en Ciències Físiques i professor associat del Departament de Física i Enginyeria de la UPC; Alfons Feme-nia, advocat, tècnic en patents i agent


tie_ponti OK.indd 17 17/11/09 17:26:17

de patents europees; i Angelita Gon-zález, enginyera industrial. Aquests tres últims, integrants del Departament de Mecànica i Electricitat de l’ofi cina.Així que comencem a parlar, queda ben clar quin és el futur d’Ofi cina Ponti. I és que, per Antoni López-Carrasco, “de moment ja ha caigut el mite del totxo; ara és hora que caigui el mite que a casa nostra no fem patents”. I continua: “Ara és el moment de les patents, ja que això dóna rèdits. Davant la crisi, cal fer indústria. En aquests moments estem veient un país que vol transitar cap a l’economia del coneixement. Això passa, entre altres coses, per fer més patents”. LA PATENT, UNA DESCONEGUDA?Patentar és protegir-se; és assegurar la propietat industrial i intel·lectual, però és més que això. “Novetat i activitat inventiva són les claus del món de les patents –explica

Pablo Blanch–, però no tot s’acaba aquí. Cal entendre que tan important és el cost de patentar com el cost de no patentar. A vegades, aquest segon pot tenir molt més impacte.”“Per això –comenta Adelaida Ponti–, per a nosaltres és molt important la divulgació del que són les patents, a vegades massa desconegudes. Tot sovint, l’inventor o investigador té massa pressa per publicar el que fa”. “I no només importa l’aspecte jurídic, sinó també el tècnic”, afegeix Blanch. “Abans de desenvolupar un producte és molt important utilitzar les patents prè-vies ja existents com a implementació tecnològica –afegeix López-Carrasco. Això és tan important com protegir. Comprar tecnologia et pot estalviar molts diners en investigació”.En tot cas, per Adelaida Ponti, “en general, tant si parlem d’una marca com d’un disseny o d’una invenció, un

dels indicadors per saber si val la pena patentar és l’esforç realitzat”. “I, tot sovint –afegeix Pablo Blanch–, el quid a l’hora de patentar no és què patentem, sinó com ho patentem; per això és tan important el coneixement tècnic”.Per això, a Ofi cina Ponti no són purs tramitadors, sinó que actuen com a assessors amb valor afegit.Els seus punts forts es podrien defi nir en la seva gran capacitat tècnica i mul-tidisciplinària, el servei personalitzat, l’experiència de més de setanta anys, així com treballar amb una xarxa de corres-ponsals de confi ança arreu del món.“I, a més, sempre procurem treballar integrant-nos en la feina dels inven-tors”, conclou Adelaida Ponti.

LA IMPORTÀNCIA DEL CONEIXE-MENT PREVI En tot cas, a Ofi cina Ponti saben molt bé la importància del coneixement

Angelita González,del Departament de Patents

Antoni López-Carrasco,cap del Departament de Patents

Alfons Femenia,tècnic en patents

Pablo Blanch,del Departament de PatentsAssociat/col·legiat núm. 12.829

Adelaida Ponti,presidenta d’Ofi cina Ponti



tie_ponti OK.indd 18 17/11/09 17:26:28

“Per a nosaltres és molt impor-tant la divulgació del que són les patents, a vegades massadesconegudes”

Adelaida Ponti, presidenta

“Davant la crisi, cal fer indústria. Això passa, entre altres coses, per fer més patents”

Antoni López-Carrasco, cap del Departament de Patents

* Assessorament preregistral: diàleg entre el client i el tècnic en patents especialista en el camp de la tècnica per obtenir la màxima informació i dissenyar l’estratègia de protecció més adequada.* Redacció de la descripció i les reivindicacions per obtenir la protecció òptima i presentació de l’expedient a l’oficina de patents corresponent.* Defensa de les patents davant les oficines de patents en col·laboració estreta amb el client per superar les objeccions dels examinadors.* Control i seguiment dels diferents procediments de tramitació de pa-tents i manteniment de les patents concedides.* Informació sobre publicacions de patents en l’àmbit mundial.* Oposicions, observacions i recursos contra les sol·licituds de patent i les patents de la competència i defensa de les sol·licituds de patent dels nostres clients davant oposicions, observacions i recursos de tercers.* Estudis i dictàmens de patentabilitat, per evitar un registre innecessari del client o per valorar una patent de la competència.* Estudis d’infracció de patents en un doble sentit: tant si tercers estan infringint un dret del nostre client, com si el nostre client està infringint un dret de tercers.* Vigilància tecnològica dels camps de la tècnica corresponents a les activitats del client.

SERVEIS D’OFICINA PONTI RELACIONATS AMB LES INVENCIONS I LA PROPIETAT INDUSTRIAL

TIPUS DE PATENT INDUSTRIAL* Patent espanyola* Patent internacional* Model d’utilitat* Certificat complementari de protecció i topografies

de productes semiconductors* Patent europea


El món de la patent és molt extens. A Oficina Ponti ofereixen serveis en invencions, dissenys industrials, signes distintius, noms de domini, serveis jurídics, propietat intel·lectual, serveis a l’estranger, marques i patents en venda, i serveis de valor afegit

tie_ponti OK.indd 19 17/11/09 17:26:32

“És molt important la recerca de patents existents en el mateix sector o àmbit en què algú vulgui fer una patent”

Angelita González, del Departament de Patents

“Els costos de les patents inter-nacionals poden ser un fre, però encara surt més car que et retirin tot el teu producte d’un estand en una fi ra”

Alfons Femenia, del Departament de Patents

previ del mercat i les patents a l’hora de llançar un producte o d’iniciar la seva internacionalització.“A vegades, els costos de les patents internacionals poden ser un fre, però sempre t’acabarà sortint molt més car, tant econòmicament com pel que fa a prestigi, que et retirin tot el teu pro-ducte d’un estand en una fi ra. Amb un bon assessorament previ, que és el que nosaltres fem, això no passaria”, diu Alfons Femenia.En aquest punt, l’especialització, l’ex-periència i l’acumulació de dades és de

vital importància. Angelita González és l’experta en bases de dades a l’empresa, i té clar que “cada vegada donem més importància a l’assessorament previ”. I continua: “És molt important la recerca de patents existents en el mateix sector o àmbit en què algú vulgui fer una patent. Això ajuda a fer patents més fortes i amb més novetat”.Per afrontar la crisi, doncs, la fórmula sembla clara: pensar, innovar i patentar; i, en això, Ofi cina Ponti sempre serà d’un gran ajut.

“Cal entendre que tan important és el cost de patentar com el cost de no patentar”

Pablo Blanch, del Departament de Patents



tie_ponti OK.indd 20 17/11/09 17:26:41


tie_ponti OK.indd 21 17/11/09 17:26:43

TEXT: Jordi Garriga FOTO: BCN Imatgeentrevista


entrevista_alberich OK.indd 22 17/11/09 18:07:12

“Som referència per la nostra política mediambiental”

Alberich és, des de fa deu anys, director industrial i de serveis de Mercabarna, un espai on la seva feina com a enginyer industrial, literalment, no s’acaba mai. I és que en aquest enorme mercat l’anar i venir de persones, cotxes i camions és senzillament incessant i ininterromput, i cal tenir-ho tot controlat.

Associat/col·legiat núm. 11.102

Lluís Alberich

La ciutat dins la ciutat

Mercabarna és un lloc singular. Situat a la Zona Franca de Barcelona, es tracta del mercat d’abastiments de la ciutat, allà on es concentren els mercats majoristes, així com nombroses fi rmes d’elaboració, comerç, distribució, importació i exportació de productes frescos i congelats. Ocupa una superfície de 90 hectàrees, aplega unes 800 empreses, i hi treballen cada dia 25.000 persones. És, en defi nitiva, un petit o gran ecosistema, una ciutat dins una ciutat, i la seva gestió i el manteniment requereixen una complexitat important. I si no que li ho preguntin a Lluís Alberich, el qual, amb ja més de deu anys al capdavant de la Direcció Industrial i de Serveis, ha hagut d’afrontar tasques que van des de la gestió d’emergències, com han estat diversos incendis, el més important de tots el del Mercat de la Flor del 2001, fi ns al Pla Especial Urbanístic de reordenació i millora de Mercabarna, passant pel manteniment general de la urbanització i dels edifi cis i les instal·lacions de propietat, i els importants plans i serveis mediambientals que una plataforma com Mercabarna requereix.

23FULLS dels ENGINYERS


Em parla de Mercabarna com una ciutat dins la ciutat. Vostè, doncs, és com l’enginyer municipal que fa que tot rutlli?Home... Aquí d’enginyers industrials realitzant diferents tasques en som alguns. En tot cas, la meva fi gura pot enganyar, ja que pot semblar que fabri-quem alguna cosa, i no és així. Jo em dedico a la gestió del continent, el que es coneix com a facilities management, que inclou el manteniment d’edifi -cis, la urbanització i les instal·lacions, el disseny i la construcció de noves infraestructures, la seguretat i la mobi-litat, les telecomunicacions, i el medi ambient, on hi ha hagut canvis molt substanciosos els últims anys.

Precisament, suposo que durant els deu anys que fa que vostè és aquí, aquest espai deu haver canviat molt.Sí, així és, i ara estem en un moment important, ja que estem encarant un ambiciós procés de renovació. Per un costat, ens trobem amb unes estructu-res i instal·lacions limitades o envellides en alguns aspectes i, per un altre cos-tat, estem encarant la renovació de les concessions, que s’acabaven entre el 2017 i el 2020. El 2020, cinquanta anys després del seu naixement, havia de ser la data de caducitat de Mercabarna, però el seu èxit ha prorrogat la seva existència. I això que els inicis van ser complicats!

I, pensant en el futur, quina capaci-tat de creixement hi ha?Aquesta era una de les nostres preocu-pacions, però des de fa quatre o cinc anys, amb la modifi cació del Pla Metro-polità, s’ha pogut dur a terme un procés similar al del 22@ amb terrenys veïns a Mercabarna, amb la fi nalitat d’ha-bilitar zones d’indústria en general en zones alimentàries. Amb això podrem guanyar 44 hectàrees més, a més de les 4 hectàrees que hem guanyat amb el trasllat del nou Mercat de la Flor.

Què és Mercabarna? Com descriuria aquesta plata-forma des de dins?

Mercabarna, com a marca, és una enti-tat molt coneguda, però en realitat la seva funció és desconeguda per la gent en general. Estem parlant del mercat d’abastiments de producte alimentari perible de la ciutat i tota la seva àrea d’infl uència, però és molt més. És un gran centre de distribució que té diferents mercats a dins. És com una ciutat dins una gran ciutat, amb unes regles del joc característiques i singu-lars. Estem en un recinte professional amb dret de pas, i també és un centre logístic receptor de capital importàn-cia en què, essencialment, s’hi fan els canvis de càrrega de llarga distància a vehicles de distribució i en què, a més, s’afegeix valor amb la fabricació

de productes elaborats. Estem parlant d’un espai complex on conviuen mer-caderies, però també moltes persones. Aquí hi ha un gran fl ux de llocs de tre-ball, de mercaderies i de vehicles, amb tota la complexitat de gestió que això requereix.

És només un centre logístic recep-tor?, o també és punt d’origen per a l’exportació?Essencialment, som receptors. Hem d’entendre que hi ha dos tipus de mer-cats: els d’origen i els de distribució. Nosaltres, bàsicament, som un mercat de distribució, i servim essencialment a la regió de Barcelona i la seva àrea d’in-fl uència, tot i que és veritat que també servim a Aragó, València o el sud de França. Però el gran fort és Barcelona i la regió metropolitana.

En el seu despatx de Mercabarna, Lluís Alberich ens atén

amb tota l’amabilitat del món, i la seva

conversa pausada i didàctica demostra un gran interès per

fer-nos conèixer i entendre què és

Mercabarna i fi ns on arriba la seva

complexitat

entrevista



Existeixen models similars al de Mer-cabarna en l’àmbit internacional?A escala internacional, ens trobem bàsicament dos models. Els països amb certa tradició tenen mercats a l’engròs similars al nostre, i l’exemple més para-

digmàtic i en el qual Mercabarna es va fixar al seu començament, als anys 70, és el de París. En altres llocs funci-ona només la distribució organitzada. Abans, semblava que la gran distribució havia de fer desaparèixer els mercats d’abastiment, però no ha estat així. Ens hi hem adaptat. Donem servei al detallista, però també als distribuïdors, grans i petits. Un mercat com el nos-tre, per exemple, ofereix un perfecte coneixement dels preus i de la qualitat al moment, i això interessa a tothom.

I a Mercabarna, s’ha fet encara un pas més, amb producte elaborat. És així?

Sí, és així, tot i que no és l’activitat prioritària. Aquí tenim el mercat de fruites i verdures, que és el primer que es va establir a Mercabarna, i el mercat del peix i l’escorxador, com a activitats principals. Però, a més, tenim una zona

industrial complementària amb tot tipus de serveis, on destaca la mani-pulació i l’elaboració per a l’obtenció productes de tercera, quarta o cinquena gamma. Per exemple, la majoria de patates que els consumidors compren surten de Mercabarna. No només fem mercat, sinó que potenciem altres acti-vitats amb gran valor afegit, i aquest és el nostre gran èxit.

Com afecta la crisi a una plataforma com aquesta?Per un costat, nosaltres anem bastant en paral·lel amb el mercat immobiliari pel que fa a les rendes i al traspàs dels

“El 2020 havia de ser la data de caducitat de Mercabarna, però el seu èxit ha prorrogat la seva existència”

Abans d’exercir com a director industrial i de serveis de Mer-cabarna, Lluís Alber-ich havia estat, entre altres coses, gerent del Centre de Visió per Computador i director de la del-egació de Barcelona de la multinacional americana de serveis mediambientals BFI. També havia ocupat càrrecs als ajuntaments de Ter-rassa i Sabadell, i a l’Institut Cartogràfic de Catalunya i al Centre d’Informàtica de la UPC



negocis. En els mercats, els edifi cis són de la nostra propietat, però en la zona d’activitats complementàries som només propietaris del sòl. Ara hi ha una certa manca de moviment que ens afecta poc, però que és indicadora de la salut de l’economia.

I pel que fa a moviment de producte?Si ens referim al mercat d’abastiments, el moviment és gairebé el mateix, però els preus han baixat lleugerament. La gent va menys als restaurants, però va a comprar més als mercats, de manera que aquí la balança de moviment s’equi-libra en una direcció o en l’altra. En el Mercat de la Flor sí que hi ha hagut una baixada forta de demanda, ja que es tracta de producte més prescindible.

Abans parlàvem dels reptes de futur a Mercabarna. Com a director industrial i de serveis, quins són els seus principals reptes?Probablement serà la direcció dels pro-jectes vinculats a la renovació de les

infraestructures de mercats i de mobili-tat. Ara el gran projecte que és a les meves mans està centrat en el mercat de fruites i verdures. Aviat tindrà 40 anys i estem estudiant una remodelació en profundi-tat. Volem assolir una millora important dels espais interiors, i també una major efi ciència en el moviment intern de mer-caderies. Haurem de fer-ho sense aturar l’activitat, i això no serà senzill.

I si li pregunto per quin dels pro-jectes que ha hagut de dur a terme a Mercabarna li ha signifi cat més complicacions, quin li ve al cap?El nou Mercat de la Flor de Sant Boi de Llobregat. Sens dubte ha estat una de les obres més complicades. Hauria pogut ser senzill, però hem volgut fer un mercat molt a mida, que ha acabat sent molt complex. Hi hem hagut d’abocar molts recursos humans, intel·lectuals, tècnics, i econòmics, però el resultat ha estat valuós. Es tracta d’un equipa-ment que presenta un disseny singular i que és innovador perquè reuneix tres

tipus de producte que requereixen tres tipus d’espai totalment diferents. Tenim la fl or tallada, que requereix una gran especialització en tecnologia del fred; la planta, que requereix una climatització adequada hivern i estiu; i els complements, que requereixen unes bones instal·lacions contra incendis. A més, l’hem dotat d’una planta foto-voltaica de 108 kWp que cobreix el 20% de la demanda elèctrica d’aquest equipament, i d’una climatització de baix consum. Però l’esforç ha valgut la pena, probablement avui estem parlant d’una de les infraestructures millors per a un mercat de la fl or.

Per acabar, expliqui’m com han can-viat les qüestions mediambientals en aquest temps.És veritat que aquest aspecte ha can-viat molt. En un mercat com aquest hi ha una certa fractura ambiental, en el sentit que la indústria en general en els nostres dies ho té molt clar, però aquest tipus de recinte arreu del món, no. Ara

Com ens explica Alberich, Mercabarna

té l’avantatge de poder aprofi tar les

economies d’escala com a clúster que

són. Gràcies a això, han pogut defi nir

una política de comunicacions i

telecomunicacions i actuar com a central de compra amb una

gran capacitat per negociar amb els

operadors

entrevista



fa uns quants anys partíem d’una imatge de Mercabarna molt neta en comen-çar l’activitat cada dia, però totalment deplorable en acabar la jornada. Per això vam dissenyar una infraestructura que incloïa contenidors específics per a cadascun dels mercats d’abastiment, una recollida selectiva molt acurada, i una deixalleria a mida que comptés amb un sistema pneumàtic de recollida orgànica amb un baix cost energètic. El gran tema va ser eliminar els conteni-dors dels carrers de la zona d’activitats complementàries; també, l’esforç que vam assumir en educació ambiental i de consens amb els usuaris. I avui som referència, de manera que les visites internacionals que rebem sempre vénen a veure el nostre punt verd. Som referència per la nostra polí-tica mediambiental. Actualment, tenim una valorització del 75% dels residus que generem, que és una de les xifres més elevades en el terreny nacional i internacional per aquest tipus d’unitat alimentària. És probablement un dels temes dels quals estic més satisfet.

“Actualment, tenim una

valorització del 75% dels residus

que generem”

Lluís Alberich no amaga el seu desig que, un dia, la mobilitat, tant en el terreny interior

com de macromobilitat, deixi de ser la gran

assignatura pendent: “Estem en una zona privilegiada, però es

pot convertir en un coll d’ampolla. Si no ens connectem amb els

eixos viaris i ferroviaris més importants, podem

tenir problemes”



La nova Llei de qualitat elèctrica i el paper dels enginyers industrialsLa nova Llei és molt més exigent amb les companyies subministradores, i en bona part del seu redactat fi nal hi han col·laborat els EIC. A fi nals de juliol del 2007, Barcelona va patir una apagada elèctrica general motivada per un accident en un dels principals centres d’alimentació d’energia elèctrica de Barcelona i la seva àrea metropolitana i que, en part, donava cobertura a la ciutat. Per una desconnexió en cadena, l’apagada va afectar bona part de les llars i comerços de la ciutat.

TEXT: Jordi Garriga FOTO: Isabel Marquèsreportatge


reportatge_electricitat OK.indd 28 17/11/09 18:11:28

L’incident va conduir el Govern de la Generalitat de Catalunya a redactar una llei de garantia

i qualitat del subministrament elèctric, que volia ser molt més exigent amb les companyies subministradores; llei que va ser aprovada el desembre del 2008.

el papeR dels eNGiNyeRs va seR ClaUBona part del redactat defi nitiu de la nova Llei ha estat possible gràcies a l’ac-ció i estudi dels EIC, que han col·laborat de manera directa amb el Departament d’Energia per tal de defi nir un text que fos exigent i, alhora, realista.Com explica Antoni Tahull, coordina-dor de l’equip EIC-Llei de garantia i qualitat del subministrament elèctric,

“l’Avantprojecte comportava articles interpretables i la interpretació per part de l’Administració la feia una llei gairebé inabastable”. I continua: “Els enginyers vam valorar els diferents plans d’inversió i també els terminis per fer les inversions, i ens vam trobar, per exemple, que, segons l’Avantpro-jecte, feien falta 3.800 milions d’euros d’inversió addicional i que en dos anys s’havien d’aixecar 6.000 quilòmetres de voreres”.Per Josep M. Rovira, membre de l’equip EIC-Llei garantia i qualitat del subministrament elèctric, “calia defi nir quin mínim de qualitat és exigible sense que això signifi qui un augment tarifari massa signifi catiu, cosa que es va valo-rar entorn dels 700 milions d’euros”.

més eXiGÈNCies peR a les elÈCtRiQUesBàsicament, “el gruix de la nova norma preveu que s’hagin de construir més subestacions, més teixit de la xarxa, millores en el disseny de la xarxa i que les subestacions tinguin transforma-dors de reserva que suposin el 30% de la potència de la instal·lació, fet que obligarà Red Eléctrica Espanyola (REE) i Endesa a incrementar les seves inversions”, explica Tahull.Entre aquestes novetats es troba que, de manera excepcional, les empreses distri-buïdores podran ser les propietàries dels cables soterrats de 220 quilovolts i les seves subestacions subsidiàries en muni-cipis on tinguin més de 20.000 clients, quan ho determini la Generalitat.

Un mínim del 90% dels abonats rebrà el subministrament d’una subestació, però en tindrà una altra assignada per a qualsevol incidència

a més de Jordi dolader (foto inferior de la dreta), president de la Comissió d’energia dels eiC, l’equip d’enginyers industrials que ha participat en l’elaboració de la llei de garantia i qualitat del subministrament elèctric ha estat format per (d’esquerra a dreta a la imatge superior) antoni tahull (coordinador del grup de treball), pere palacín, Josep m. Rovira i vicenç badia

reportatge



Aquesta nova disposició legal suposarà revertir en part l’acord del 2003 pel qual REE va comprar actius de transport d’energia elèctrica.

La Llei preveu també un nou disseny de la xarxa elèctrica que permetrà que almenys el 90% dels usuaris puguin ser alimentats des de més d’una subestació.Aquesta mesura permetrà que, en con-dicions de servei normals, un mínim del 90% dels abonats rebin el subministra-ment d’una subestació però, alhora, en tingui una altra assignada per a qual-sevol incidència. També la regulació estableix mesures complementàries per garantir que les distribuïdores disposin dels mitjans per afrontar possibles situ-acions de contingència.

RestabliR el seRvei amb més RapidesaA més, la nova Llei endureix les con-dicions de reposició del servei i, si fins

La nova Llei de garantia i qualitat del subministrament elèctric en xifres

bona part del redactat definitiu

de la nova llei ha estat possible gràcies a l’acció

i estudi dels eiC, que han col·laborat

de manera directa amb el

departament d’energia per tal de definir un text que fos exigent i,

alhora, realista

L’Avantprojecte comportava articles que la feia una llei gairebé inabastable. Els enginyers vam valorar els diferents plans d’inversió i també els terminis

3.800MILIONS D’EUROS

CÀlCUl pRessUpostaRi d’iNveRsiÓ ReQUeRida seGoNs l’avaNtpRoJeCte de llei:

700MILIONS D’EUROS

CÀlCUl pRessUpostaRi d’iNveRsiÓ mÀXima ReQUeRida seGoNs els eiC peR No RepeRCUtiR eN la taRiFa:

El 90% dels abonats de zones a partir de 20.000 habitants hauran de tenir el servei restablert en menys de dues hores en cas d’apagada

El 90% dels abonats hauran de rebre subministrament elèctric per més d’una subestació

Les companyies tenen 2 aNys per adaptar-se a la nova Llei.

RÈGim saNCioNadoR:

Infraccions lleus, fins a 600.000 euros

Infraccions greus, fins a 6 milions d’euros

Infraccions molt greus, fins a 30 milions d’euros



ara les companyies estaven obligades a tornar a oferir servei després d’una inci-dència en cinc hores, ara, per a zones urbanes de més de 20.000 clients, hau-ran de fer-ho en dues hores per al 90% dels afectats i en quatre per a la totalitat de les persones que pateixin una apa-gada. Aquesta exigència es relaxa per a les zones semiurbanes i rurals: en zones entre 2.000 i 20.000 clients, en quatre hores; i fi ns a sis hores en zones rurals amb menys població. Si no compleixen aquestes i altres condicions de qualitat, les elèctriques s’exposen a sancions de fi ns a 30 milions d’euros.En tot cas, els canvis més rellevants del nou text legal suposen que tots els abo-nats hauran de rebre servei elèctric per més d’una subestació, a més d’elevar les sancions actualitzant-les en el nou marc legal espanyol, de manera que les mul-tes podran ser, com acabem de dir, de fi ns a 30 milions d’euros, en lloc dels 3 milions que podien aplicar-se fi ns ara.

evitaR la CaiGUda de CablesUna altra novetat és que es prohibirà que les línies elèctriques sobrevolin edifi cis o instal·lacions obertes de sub-estacions per evitar caigudes de cables com la que hi va haver a Collblanc, a l’Hospitalet, el 23 de juliol del 2007 i que va provocar l’apagada que en última instància ha impulsat aquesta Llei.Les empreses tindran dos anys per adaptar les seves instal·lacions a la nova Llei, que a més endureix les condicions d’inspecció. Per garantir el subminis-trament i la seva qualitat, segons la Llei, les companyies hauran d’explicar i complir un pla d’inversions i man-teniment que s’inspeccionarà amb la freqüència que s’estimi convenient. Finalment, també s’actualitzarà el règim

sancionador d’acord amb el nou marc jurídic estatal. Així, les infraccions lleus podran rebre sancions de fi ns a 600.000 euros, les infraccions greus podran re-bre sancions de fi ns a 6 milions d’euros i les molt greus, fi ns a la referida quan-titat de 30 milions d’euros.Amb tot, com recorda Josep M. Rovira “ara per ara la Llei és inaplicable, ja que, de moment, el reglament per a la seva aplicació no està desenvolupat”. Un cosa sí que és clara, i és que tal com apunta Antoni Tahull, “en el procés d’elabo-ració de la Llei ha quedat palès que els EIC són una referència en qüestions energètiques”. I continua: “De les setze o divuit entitats que van comparèixer a la comissió del Parlament, ningú va donar xifres ni va fer propostes concretes com les formulades pels EIC. Propostes, per cert, que en força paràgrafs del redactat fi nal de la Llei queden recollides”.

aspeCtes a milloRaRPerò la nova Llei no ho soluciona tot. Per Vicenç Badia, també pertanyent a l’equip EIC-Llei de garantia i qualitat del subministrament elèctric, “encara resten notables accions de millora en el context de la Llei, especialment en aspectes específi cs com, per exemple, i entre d’altres, el de la disponibilitat en permanència de personal les 24 hores (règim de torn tancat) en determinades subestacions”. I continua: “L’ac-tual nivell tecnològic assolit permet l’aplicació de solucions més efi caces i rendibles, a través de l’harmònica uti-lització dels sistemes de comunicacions i control i l’organització de les adequa-des dotacions de reforç, ajustades als requeriments i característiques de les diferents zones elèctriques i geogràfi -ques de la xarxa”.

reportatge



Després de deu mesos d’aprovació de la Llei, com es valora l’evolució de la qualitat del servei?El subministrament elèctric a Catalunya està tenint uns nivells de qualitat raonables, i la seva evolució és positiva, si bé aquest any hem de tenir en compte que hi ha hagut causes de força major, fona-mentalment les ventades, que han afectat la qualitat del servei. Una llei tan ambiciosa com aquesta, que redissenya la xarxa de distribu-ció per fer-la més segura, només es pot avaluar a mitjà termini, i la millor valoració que se’n podrà fer és que el subministrament elèctric passi desapercebut per a ciutadans i empreses. Tanmateix, el text ja ha permès la introducció d’algunes millores a la xarxa i en el control de les inversions de les distribuïdores, que han tingut una traducció directa en el nivell de seguretat i qualitat del subministrament.

Avui, podria tornar-se a produir una apagada com la de l’estiu del 2007?És evident que el risc zero no existeix, i aproximar-s’hi és inviable econòmicament. Ara bé, sí que podem dir que, amb les mesures que s’han pres fins al moment i les que s’hauran d’aplicar en compliment de la nova Llei, serà francament difícil que un incident d’aquestes característiques tingui la mateixa repercussió pel que fa al temps de reposició, ja que s’ha reforçat de manera adequada la xarxa de dis-tribució de Barcelona.

Quina previsió hi ha des de la Direcció General d’Energia i Mines pel que fa la redacció del reglament que permeti aplicar deguda-ment la Llei?El desenvolupament de la Llei ha de recollir totes les exigències amb relació al manteniment i injeccions que cal fer a les instal·lacions. Aquest treball finalitzarà d’aquí a pocs mesos i, de ben segur, signifi-carà un pas molt important per mantenir una bona garantia i qualitat del subministrament elèctric a Catalunya.

Com es valora l’aportació dels Enginyers Industrials de Catalu-nya en la redacció final de la Llei?La participació dels enginyers industrials ha estat molt important per tal que l’elaboració de la Llei de garantia i qualitat del subministra-ment elèctric de Catalunya no es limités al treball de l’Administració, com a autoritat, i a les aportacions de les companyies, com a pres-tadores del servei. Era imprescindible comptar amb el coneixement, el rigor i l’objectivitat del Col·legi a l’hora d’abordar una qüestió tan essencial i de servei públic com és el subministrament elèctric.

Agustí Maure,director general d’Energia i Mines

amb la nova llei es prohibirà que les línies elèctriques sobrevolin edificis o instal·lacions obertes de subestacions per evitar caigudes de cables com la que hi va haver a Collblanc, a l’Hospitalet, el 23 de juliol del 2007



Una nova imatge per a una nova tecnologiaAmb la renovació de la marca Kaysun presentem tota una nova i àmplia gamma de productes amb tecnologia d’última generació, més fiable i versàtil que mai, per reforçar la qualitat, el servei i la confiança que sempre han dipositat en nosaltres els nostres clients.

S O L U C I O N S G L O B A L S E N C L I M AT I T Z A C I Ó I E N E R G I A

amb la garantia

projecte_privalia OK.indd 34 16/11/09 17:30:32

Privalia: de compres per la xarxaFundat fa tres anys i mig per dos catalans, el club privat de vendes online s’ha convertit en tot un referent mundial A pesar de la seva curta trajectòria, Privalia no necessita presentació, espe-cialment entre el col·lectiu femení. Uns 2,5 milions de persones d’Espanya, Ità-lia i el Brasil són ja usuaris registrats actius d’aquest club privat que serveix, de mitjana, 55.000 comandes al mes. Aquestes xifres tan sorprenents no són res si es comparen amb l’espectacular creixement del negoci. Privalia preveu assolir una facturació d’uns 55 milions d’euros enguany, un 150% més que el 2008. Res a veure amb els 400.000 euros facturats el 2006, durant el primer mig any de vida de la companyia. Els responsables de tota aquesta efemèride

són l’enginyer industrial Lucas Carné (a la dreta a la fotografi a superior) i José Manuel Villanueva, cofundadors de Privalia, qui en només tres anys i mig han aconseguit convertir en ren-dible un negoci en què pocs confi aven en un inici a excepció, evidentment, d’ells mateixos. Els sacrifi cis i esforços realitzats per Carné i Villanueva durant aquests primers anys no han estat pocs, però ara comencen a recollir els primers fruits del seu treball i les perspectives de futur són prometedores. Amb 34 anys, Lucas Carné, cofundador de Privalia, va sentir que “l’etapa d’entrenament professional ja s’ha havia acabat” i que

havia arribat el moment d’emprendre pel seu compte. “A França, aquest mer-cat funcionava amb una gran acceptació des de feia uns quants anys i vam comen-çar a explotar la possibilitat de traslladar aquest model de negoci a Espanya”, explica Carné. Abans del naixement de Privalia, Carné era consultor empresa-rial i Villanueva director general de New Balance Spain. Ambdós tenien una bona feina i una llarga carrera professional per endavant, però aquest no era el futur que volien. El seu somni era crear i dirigir la seva pròpia empresa i pel que sembla l’aventura d’aquests dos emprenedors ha estat tot un èxit.

TEXT: Lorena Farràs FOTO: Isabel Marquès

Una nova imatge per a una nova tecnologiaAmb la renovació de la marca Kaysun presentem tota una nova i àmplia gamma de productes amb tecnologia d’última generació, més fiable i versàtil que mai, per reforçar la qualitat, el servei i la confiança que sempre han dipositat en nosaltres els nostres clients.

S O L U C I O N S G L O B A L S E N C L I M AT I T Z A C I Ó I E N E R G I A

amb la garantia


projecte

projecte_privalia OK.indd 35 16/11/09 17:30:36

PROBIOGAS: desenvolupament de sistemes sostenibles de producció i ús de biogàs agroindustrial a EspanyaEl projecte singular i estratègic PROBIOGAS integra un conjunt d’activitats de caràcter cientifi cotecnològic

que estan interrelacionades entre si i tenen com a objectiu comú el desenvolupament de sistemes

sostenibles de producció i l’ús de biogàs en entorns agroindustrials, així com la demostració de la seva

viabilitat i promoció a Espanya. A PROBIOGAS participen tretze centres d’investigació i quinze empreses o

institucions relacionades amb les diferents àrees de coneixement que fan referència al biogàs.

AQUEST ARTICLE HA ESTAT CEDIT PER LA REVISTA ENERGÍA, DE L’EDITORIAL REED BUSINESS INFORMATION

Y. Briceño Bueno / Àrea d’Energia i Medi Ambient de la Fundació CIDAUT (Valladolid)

article del mes


article del mes OK.indd 36 17/11/09 18:25:02

PROBIOGAS és un projecte singular estratègic que engloba activitats coor-dinades d’investigació industrial per a la millora dels sistemes de producció de biogàs basats en la codigestió anaeròbica dels materials de tipus agroindustrial

més freqüents a Espanya.També es porten a terme activitats d’investigació industrial per millorar l’aprofitament agronòmic dels digestos en cultius tradicionals i energètics. Es realitza un estudi de viabilitat sobre els possibles usos del biogàs en vehicles d’automoció i piles de combustible, així com la seva introducció en xarxes

de gas natural, entre altres aplicacions. Addicionalment, es desenvolupa un complet programa de difusió dels resul-tats del projecte que inclou activitats de divulgació cientificotècnica, promoció entre empreses usuàries i comunicació

a través de grans mitjans.El projecte compleix els objectius del Pla Nacional d’Investigació Científica, Desenvolupament i Innovació Tecno-lògica 2008-2011, perquè incrementa la capacitat cientificotecnològica i fa un ús eficient de les infraestructures públiques i privades d’investigació i desenvolupament tecnològic. En aquest

sentit, cal destacar l’àmplia participació (vint-i-vuit socis) dividida en empreses o associacions (quinze) i centres d’in-vestigació (tretze), que aconseguirà intensificar i estendre la cultura de cooperació entre els agents del sistema

ciència-tecnologia-empresa agroindus-trial. També cal destacar que el projecte contribuirà a la reducció d’emissions de gasos que provoquin l’efecte hivernacle, perquè potencia l’ús del biogàs a Espa-nya com a font d’energia renovable. El projecte va iniciar la seva activitat a finals del 2007 i la durada prevista és de quatre anys.

El projecte contribuirà a la reducció d’emissions de gasos que provoquin l’efecte hivernacle, perquè potencia l’ús del biogàs a Espanya com a font d’energia renovable



OBJECTIUSPROBIOGAS es constitueix com un conjunt d’activitats de caràcter cientifi cotecnològic que estan interrela-cionades entre si i tenen com a objectiu comú el desenvolupament de sistemes sostenibles de producció i l’ús de biogàs en entorns agroindustrials, així com la demostració de la seva viabilitat i pro-moció a Espanya.Dins dels objectius específi cs estratè-gics es poden destacar: a) contribuir al desenvolupament de les energies renovables a Espanya; b) facilitar el desenvolupament i la consolidació del biogàs agroindustrial a Espanya; c) millorar la competitivitat i la sosteni-bilitat dels sectors agrícoles, ramaders i el de les indústries agroalimentàries; d) contribuir a la reducció d’emissions de CO2 i altres gasos d’efecte hiverna-cle generats en entorns agroindustrials,

amb la qual cosa es contribueix a la lluita contra el canvi climàtic.Els objectius cientifi cotecnològics més importants proposats en el projecte PROBIOGAS que mereixen una aten-ció especial són els relacionats amb: a) desenvolupar tècniques de producció de biogàs a partir de residus d’origen animal, ramaders i industrials, així com d’origen vegetal que inclouen excedents i restes de la transforma-ció de productes hortofructícoles i de pinyola de dues fases, cultius energètics i subproductes de l’obtenció de biodi-èsel (glicerina); b) desenvolupar noves tècniques de condicionament i ús fer-tilitzant dels digestos produïts en els sistemes de codigestió anaeròbica; c) avaluar la viabilitat tecnicoeconòmica de les diferents alternatives d’ús del biogàs agroindustrial, que inclou la uti-lització com a combustible en motors

de cogeneració, vehicles d’automoció, mescla en xarxes de gas natural, piles de combustible, entre d’altres.Per altra banda, els objectius de difusió del projecte inclouen el desenvolu-pament d’un pla integral per donar a conèixer els benefi cis dels resultats assolits i infl uir en els sectors objectiu, en particular agricultors, ramaders i indústries alimentàries, per tal que coneguin les possibilitats del biogàs i totes les seves potencials utilitats.

ABASTPROBIOGAS inclou dotze subprojectes, amb els seus respectius objectius especí-fi cs, i que alhora comparteixen l’objectiu comú de desenvolupar i promoure sis-temes de producció i ús del biogàs en l’entorn agroindustrial espanyol. Aquest engloba activitats tradicionals de tipus agrícola, ramader i industrial alimentari

Plantes debiocombustibles

Explotacionsagrícoles

Explotacionsramaderes

Indústriesalimentàries

Residusbiocombustibles

Residuscultius

S p 1 M AT È R IE S P R IME R E S

Residusramaders

Residusalimentaris

Cultiusenergètics

Ce B R Ve An

S p 2 PR O DUCC IÓ (COD IG E S TIÓ )

R R RR

An Ve B Ce

S p 3 DIG ES T S p 4 B IOG ÀS

CogeneracióVehiclesXarxes de gasPilesMicroturbines

R: residus ramaders An: residus d’origen animalVe: residus d’origen vegetal Ce: cultius energètics B: residus biocombustibles

Figura 1

article del mes


Entença, 28 - 08015 Barcelona - T: 932 924 638 - Fx: 934 252 880 - [email protected] - www.rbi.es

Si l’interesa qualsevol d’aquests sectors, demanin’ns un exemplar.

RBI peu 12_08.indd 1 19/12/08 09:06:54article del mes OK.indd 38 17/11/09 18:25:11

i, també, les noves activitats que en un futur compartiran aquesta escena; és a dir, els cultius energètics i les indústries bioenergètiques.Les activitats agroindustrials generen materials biodegradables potencialment utilitzables en la producció de biogàs, i que a PROBIOGAS es denominen matèries primeres. Conèixer la disponibi-litat, les característiques i la distribució d’aquestes matèries primeres confi gura el subprojecte 1. La majoria de les matèries primeres que seran estudiades són en realitat residus, per la qual cosa el seu aprofi tament constitueix també una millora mediambiental. En aquest punt és important aclarir que les activi-tats d’R+D del projecte PROBIOGAS no preveuen matèries primeres com els llots de depuració d’estacions depura-dores d’aigües residuals (EDAR), les aigües residuals d’alta càrrega orgànica o la fracció orgànica dels residus sòlids

urbans (RSU), malgrat que en algunes circumstàncies podrien formar part de l’optimització d’una planta de codiges-tió anaeròbica de tipus agroindustrial.El subprojecte 2 desenvolupa i promou els sistemes de producció basats en les noves tecnologies de codigestió com a alternativa efi cient a la més estesa digestió anaeròbica monosubstrat. La codigestió consisteix en el tractament conjunt de les matèries primeres amb l’objectiu d’aprofi tar la complementari-etat de les composicions i reduir costos d’inversió i explotació.Les activitats d’investigació per millo-rar l’aprofi tament agronòmic dels digestos i aconseguir aportar un major valor afegit com a producte fertilitzant amb característiques normalitzades constitueixen el subprojecte 3: digest. Aquest és un factor crític en la viabi-litat de qualsevol sistema de producció de biogàs per codigestió. Es duran a

terme accions d’investigació i desenvo-lupament tant per al seu ús en cultius tradicionals com en cultius energètics.El subprojecte 4, biogàs, avaluarà la via-bilitat dels diferents usos actuals com en motors de generació estacionària (coge-neració) i de transport, microturbines i

La majoria de les matèries primeres que seran estudiades són en realitat residus, per la qual cosa el seu aprofitament constitueix també una millora mediambiental


Entença, 28 - 08015 Barcelona - T: 932 924 638 - Fx: 934 252 880 - [email protected] - www.rbi.es

Si l’interesa qualsevol d’aquests sectors, demanin’ns un exemplar.

RBI peu 12_08.indd 1 19/12/08 09:06:54article del mes OK.indd 39 17/11/09 18:25:16

usos emergents del biogàs com en piles de combustible o per produir gas de síntesi, així com la seva introducció en xarxes de gas natural, per tal de desen-volupar posteriorment un programa experimental que consolidi els resultats i identifi qui i/o prescrigui projectes d’investigació que es desenvoluparan subsegüentment.El subprojecte 5, ofi cina tècnica i difusió, consta d’una sèrie d’accions de caràcter horitzontal i coordinat amb les accions específi ques de difusió de cadascun dels altres subprojectes. Els subprojectes 6 al 12, demostració, són set accions de demostració i desen-volupament tecnològic, que inclouen accions innovadores tant en les tècni-ques de producció de biogàs com en la utilització del digest i de biogàs.

La fi gura 1 mostra esquemàticament la interrelació entre els subprojectes 1 al 4.

PARTICIPANTSCom s’ha dit anteriorment, la partici-pació d’empreses, associacions i centres tecnològics a PROBIOGAS és bastant àmplia; fi ns i tot quan desenvolupin la seva activitat en sectors diferents com-parteixen el seu interès pels sistemes d’aprofi tament del biogàs. A continua-ció es fa un llistat dels vint-i-vuit socis.Empreses o associacions: ABANTIA (AEMA), Purines Almazán, SL, Biogás Fuel Cell (BGF), CESPA, COVAP, FAEN; Fundación Patrimonio Natu-ral (FNAT), S.A.T. San Ramón, GUASCOR; IDAE, NATURGAS; PROTECMA, Ruralcaja; SOGAMA, TETMA.

Centres tecnològics: AINIA, CSIC-CEBAS, CIDAUT, CIEMAT, GIRO, Universitat de Lleó (IRENA UL), IVIA, Universitat de Barcelona (UB), Universitat de Cadis (UCA), Uni-versitat Miguel Hernández (UMH), Universitat d’Oviedo (UNIOVI), Universitat Politècnica de València (UPV), Universitat de Santiago de Compostel·la (USC).

SUBPROJECTESA continuació es fa una breu descrip-ció dels quatre primers subprojectes tècnics que constitueixen PROBIO-GAS: matèries primeres, producció, digest i biogàs.Subprojecte 1: matèries primeres. Dispo-nibilitat de matèries primeres, potencial de producció de biogàs i sostenibilitat de

Figura 2. Inventari per províncies de purins de porc i residus hortofructícoles

Figura 3. Assajos de codigestió de residus ramaders i cultius energètics

article del mes



la seva utilització. Aquest subprojecte, en el qual participen AINIA, CIE-MAT i la UPV, aborda un estudi de viabilitat tècnica previ a les activitats d’investigació desenvolupades en els subprojectes 2, producció, i 3, digest. L’objectiu és conèixer les caracterís-tiques i la distribució de les matèries

primeres agroindustrials que poden ser emprades a Espanya per obtenir biogàs per codigestió anaeròbica, així com la viabilitat tecnicoeconòmica i mediambiental de la seva producció per aquesta via, en els actuals i futurs escenaris agro(industrials/energètics). Aquest estudi permetrà adquirir els

coneixements necessaris per a la creació de noves aplicacions de la codigestió anaeròbica agroindustrial a Espanya, així com per a la creació de nous produc-tes fertilitzants a partir dels digestos.Subprojecte 2: producció. Anàlisi de viabilitat tecnicoeconòmica de les diferents alternatives d’ús de biogàs agroindustrial. Els objectius del subpro-jecte d’investigació industrial, en el qual participen GIRO, AINIA, UB, UCA, IRENA-UL, UNIOVI i la USC, són el desenvolupament de coneixement actualitzat i aplicat sobre codiges-tió anaeròbica de residus ramaders i agroindustrials, i de mètodes d’opti-mització. Les activitats experimentals i de gabinet s’han dissenyat amb la finalitat d’obtenir una sèrie de manuals pràctics d’ajuda al disseny de processos i instal·lacions i un sistema de control

Els objectius de difusió del projecte inclo-uen el desenvolupament d’un pla integral per donar a conèixer els beneficis dels resultats assolits, i influir en els sectors objectiu, en particular agricultors, ra-maders i indústries alimentàries, per tal que coneguin les possibilitats del biogàs i totes les seves potencials utilitats

Figura 5. Ús de biogàs en motors de cogeneració i en microturbines

Figura 4. Bioassajos de germinació i creixe-ment utilitzant digestos

FULLS dels ENGINYERS 41FULLS dels ENGINYERS


automàtic. La campanya experimental planifi cada inclou experiments en dis-continu i en continu escala laboratori de mescles de residus ramaders amb residus de la indústria càrnia, làctica i pesquera, de residus agrícoles de cultius intensius/hortofructícoles i extensius, de residus de la indústria de producció de biodièsel i amb cultius energètics orientats a la producció de biogàs.Subprojecte 3: digest. Millora de la viabilitat de tècniques de valorització agronòmica del digest. Aquest és un projecte d’investigació industrial, en el qual participen CSIC-CEBAS, UPV, UMH, Ruralcaja, IRENA UL, IVIA i BFC, l’objectiu general del qual és el reciclat i l’aprofi tament del digest, pro-duït per digestió anaeròbica de residus animals i vegetals per a l’obtenció de biogàs, per al seu ús normalitzat com a fertilitzant en cultius energètics i tra-dicionals. Es pretén desenvolupar nous productes fertilitzants a partir del digest brut, després de la seva formulació i

condicionament, a més d’adobs sòlids altament humidifi cats i de gran valor agronòmic per la seva transformació mitjançant compostatge. Per a això es valoraran els productes fertilitzants en agricultura tradicional i en els nous cultius energètics, i s’avaluaran els ris-cos mediambientals associats a la seva producció identifi cant punts crítics i mesures correctores. Es pretén con-tribuir a la normalització dels digestos com a productes recognoscibles en el mercat dels fertilitzants, i incrementar la confi ança dels agricultors en l’ús dels digestos i/o els seus productes resul-tants, amb garanties agrosanitàries.Subprojecte 4: biogàs. Anàlisi de viabilitat tecnicoeconòmica de les diferents alter-natives d’ús del biogàs agroindustrial. Aquest subprojecte, en el qual participen CIDAUT, PROTECMA, NATURGAS, UNIOVI, BGF, CESPA i GUASCOR, té com a objectiu la detecció de les barreres existents per a la implantació dels sistemes d’aprofi tament de biogàs

i, des d’un coneixement dels processos de producció, el fet de poder quantifi car aquestes limitacions en funció dels dife-rents usos fi nals que es puguin plantejar del biogàs. També inclou l’anàlisi teòrica i experimental de sistemes de distribució de biogàs i sistemes d’aprofi tament en motors, microturbines, piles de combus-tible i com a possible matèria primera per a l’obtenció de gas de síntesi.

RESULTATSDins dels resultats que ja s’han obtingut amb PROBIOGAS, destaquen: a) els mapes de matèries primeres i el poten-cial energètic del biogàs a Espanya a escala provincial i comarcal (fi gura 2); b) el desenvolupament i l’optimització de tècniques de producció de biogàs mitjançant codigestió (fi gura 3); c) el desenvolupament de nous productes fertilitzants a partir dels digestos bruts (fi gura 4); d) l’avaluació de la viabili-tat tecnicoeconòmica de les diferents alternatives d’ús del biogàs (fi gura 5).

article del mes



BREUS

Segons dades del Departament de Relacions Internacionals de l’ETSEIB, durant els últims tres cursos (2006-07, 2007-08 i 2008-09), s’ha consolidat de manera signifi cativa el nombre d’estudiants de l’ETSEIB que participen en cursos inter-nacionals a través del programa Erasmus. El màxim d’estudiants amb mobilitat es va assolir el curs 2006-2007, amb un total de 563 alumnes, entre els entrants i els sortints, i si bé el curs 2007-2008 aquesta xifra va baixar una mica, el darrer curs 2008-2009 la xifra total es va tornar a situar en els 561 estudiants.Les xifres concretes són:

CURS 2006-2007 2007-2008 2008-2009

Estudiants sortints 273 248 254 (outgoing)

Estudiants entrants 290 301 307 (incoming)

Total estudiants mobilitat 563 549 561

Font: ETSEIB (28-10-09)

+ BREUS

Francesc Boada Pallerés, nou president de l’Associació d’Amics de la UPCL’enginyer industrial Francesc Boada Pallerés ha estat nomenat nou presi-dent de l’Associació d’Amics a la Junta Directiva del dilluns 19 d’octubre. Francesc Boada pren així el relleu de Jordi Mercader Miró, el qual ha estat al front de la institució durant divuit anys i que d’ara endavant continuarà com a vocal dins la mateixa Junta.Francesc Boada, que des del 2004 és president executiu d’Abantia Empresa-rial, grup d’empreses líder en enginyeria aplicada, és membre de la nostra Junta des de fa deu anys i ha estat nomenat a proposta del mateix Mercader. Francesc Boada és enginyer industrial titulat a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de la Universitat Politècnica de Madrid, Dr. enginyer industrial per

l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de la Universitat Politècnica de València i Graduate School of Business per la Universitat de Stanford (Palo Alto, als Estats Units), i catedràtic d’universitat a la Universitat Politèc-nica de Catalunya.Així mateix, és vocal del Consell Asses-sor del Banc Santander a Catalunya; conseller d’APD Zona Mediterrà-nia; vocal de la Junta de l’Associació Catalana de l’Empresa Familiar; vice-president d’ADEMI (Patronal nacional d’empreses de muntatge i manteniment industrial) i vocal del Cercle d’Economia.

Font: Associació d’Amics de la UPC (21-10-09)

IDP incorpora Javi-er Ruiz Gandullo

L’empresa de Sabadell IDP Enginyeria i Arquitectura ha incorporat Javier Ruiz Gandullo com a gerent de la unitat de negoci d’enginyeria. Aquesta unitat és la responsable del desenvolupament de projectes i assis-tències d’obra tant d’obres lineals i hidràuliques com d’urbanitzacions.Javier Ruiz Gandullo és enginyer de camins, canals i ports per la UPC, arquitecte tècnic per la UPC i post-graduat en Programa d’Alta Direcció d’Empreses per l’IESE.Amb més de trenta anys d’experiència en el sector, Ruiz ha estat soci funda-dor del Grup Europroject, i delegat per Catalunya de les empreses Grup Elsa-mex, Grusamar i Atenea.Amb aquesta incorporació, IDP té com a objectiu consolidar-se com una de les empreses líders en el sector de la urbanització, on actualment està desenvolupant actuacions de gran envergadura, així com donar un salt qualitatiu i quantitatiu en el desenvo-lupament de projectes d’obres lineals i hidràuliques.

Font: IDP (22-06-09)

Es consolida el nombre d’estudiants d’enginyeria industrial que fan cursos a l’estranger

entorn

44 NOVEMBRE/DESEMBRE 2009

entorn OK.indd 44 17/11/09 18:26:32

La patronal aprofita el dia per reclamar els transvasaments de l’Ebre i del Roi-ne no previstos

BREUS

Premeditadament o no, la patronal cata-lana ha fet coincidir la signatura del pacte amb una jornada sobre l’abastament d’ai-gua, que ha acabat amb una reivindicació més explícita que mai sobre la necessitat de transvasar a Barcelona l’aigua de les conques de l’Ebre i el Roine. Ho recla-men la Cambra de Comerç de Barcelona, el Cercle d’Economia, Foment del Tre-ball Nacional, el RACC i el Col·legi d’Enginyers Industrials. El Pacte Nacio-nal per a les Infraestructures no preveu transvasaments.Al Palau de la Generalitat, després de signar el Pacte Nacional per a les Infra-estructures, el Consell de Cambres de Catalunya repartia entre els periodistes un comunicat que justifica l’adhesió d’aquestes institucions al pacte. Si s’hi han adherit és perquè, segons ells, el govern del PSC, ERC i ICV “es com-promet a desenvolupar projectes que, per a les cambres, tenen un caràcter estratègic irrenunciable”. Entre aquests reivindiquen la interconnexió de con-ques fluvials; és a dir, el transvasament de l’Ebre a Barcelona “i també, pensant en un futur més enllà del 2020”, el transva-sament del Roine “tal com fa anys que les cambres catalanes reclamen”.Font: El Punt (17-10-09)

BREUS

“Tribuna lliure de JoanVallvé, degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de CatalunyaLes infraestructures de transport són elements que determinen el desenvolupament de les societats i Catalunya disposa de tots els elements necessaris per aconse-guir ser capdavantera. No podem negar la relació existent entre infraestructures i competitivitat. Recentment, el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya ha presentat el seu desè monogràfic, aquesta vegada dedicat a l’aeronàutica. Una anàlisi del sector aeronàutic des de pràcticament tots els seus vessants: indústria, infraestructures i formació.Aquest sector, ara poc contemplat, va ser molt important a Catalunya cap al 1930; amb posterioritat, determinades voluntats polítiques en van frenar la continuïtat. Avui comença a haver-hi una altra vegada un teixit important d’indústries que es dediquen a l’aeronàutica, i fins i tot hi ha indústries que en un moment de crisi global poden veure en l’aeronàutica una oportunitat de mercat per sortir dels sec-tors més afectats per la crisi”.Font: Dossier Econòmic de Catalunya (17-10-09)

Adéu als trens a l’estació de FrançaHereu anuncia que l’espai ferroviari serà un gran equipament per a la ciutat quan entri en funcionament la Sagrera

L’estació de França, arraconada pro-gressivament en els últims anys a favor de la centralitat de l’estació de Sants o de la pròxima perla de la Sagrera, morirà com a tal en el proper mandat. “Cal passar de l’etapa de cul-de-sacs a estacions passants”, va resumir Hereu per dibuixar en l’imaginari de l’au-ditori el nul paper que tindrà aquesta

estació quan Barcelona tingui el 2012 dues grans estacions, al nord amb la Sagrera i al sud amb Sants. “L’estació de França ja no tindrà utilització ferro-viària i serà un gran equipament per a la ciutat”, va concloure davant una certa indiferència.

Font: Avui (27-10-09)

Catalunya aeronàutica, un passat i un futur


entorn OK.indd 45 17/11/09 18:26:34

Girona obre un institut pioner en la investigació de l’aigua

Experts nuclears recomanen millores a la central Vandellòs II

BREUS

La Generalitat està pendent de decidir el traçat de la línia de Bescanó a Santa LlogaiaEconomia i Finances elabora l’informe a partir de les al·legacions per després trametre’l al Ministeri d’Indústria

El Parc Científi c i Tecnològic de Girona va estrenar ahir un centre pioner per investigar de manera multidisciplinària el cicle integral de l’aigua, des de la seva captació fi ns a la distribució perquè sigui consumida. L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) és una aposta de futur de la Generalitat i un dels seus centres de referència a nivell mundial. “N’esperem molt, de l’ICRA, perquè serà un dels tractors més importants per impulsar la investigació i la tecnologia en aquest camp”, va assenyalar el conseller d’In-novació, Universitats i Empresa, Josep Huguet. Un dels primers projectes que està desenvolupant l’ICRA és el tracta-ment de l’aigua residual de depuradores per al consum humà.

La importància de l’aigua com a recurs fonamental i l’àmplia problemàtica que representa, amb disputes per les con-ques i constants episodis de sequera, han portat la Generalitat, la Universitat de Girona i l’Agència Catalana de l’Ai-gua (ACA) a impulsar aquest institut. L’ICRA abordarà aspectes relacionats amb la qualitat ecològica dels mars i els rius, impulsarà el desenvolupament de noves tecnologies de tractament d’ai-gües residuals o per al consum humà i analitzarà estratègies de disponibilitat dels recursos hídrics.

Font: El Periódico de Catalunya (08-10-09)

La Direcció General d’Energia i Mines del Departament d’Economia i Finan-ces de la Generalitat elabora l’informe que ha de decidir sobre el traçat de la línia de 400 kV en el tram entre Bes-canó i Santa Llogaia d’Àlguema, així com el ramal que ha d’enllaçar amb Riudarenes. Segons fonts d’Energia i Mines, un cop la Generalitat hagi rea-litzat l’informe, el trametrà al Ministeri d’Indústria perquè continuïn els tràmits i es faci el projecte. De la seva part, el president de l’Associació de Municipis de la MAT (AMMAT), Xavier Quer, critica que no s’avanci en aquest tema i que encara no s’hagi creat la comis-sió parlamentària per tractar sobre el soterrament. Per Xavier Quer, soterrar la línia és una qüestió política perquè “tècnicament es pot fer”.Font: El Punt (28-09-09)

Després d’haver avaluat el funcionament de Vandellòs II, un grup internacio-nal d’experts en matèria nuclear ha recomanat als gestors de la planta que millorin el programa per detectar i resoldre la degradació que poden patir alguns materials de la instal·lació. L’any 2006, el Ministeri d’Indústria va multar amb 1,6 milions Vandellòs II, preci-sament per un cas greu de corrosió al sistema d’aigües essencials provocat per un manteniment inefi caç. El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) va dir llavors que la central havia fet una “vigilància inadequada” de les canonades, i que no hi havia hagut una bona comunicació entre diferents departaments tècnics.L’observació dels experts, integrats a la missió Osart, fa referència “a la comu-nicació” entre diferents equips tècnics de la central, de cara a la resolució de les defi ciències que hagin pogut obser-var-se. En aquest informe, que és fruit de la inspecció que disset experts han fet a Vandellòs II les últimes tres setmanes, els tècnics destaquen l’esforç que ha fet l’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV) per millorar la seguretat des-prés, precisament, d’aquell incident al sistema d’aigües essencials que el 2005 va mantenir aturada la planta durant 171 dies. Font: Avui (13-10-09)

+ BREUS

entorn

46 NOVEMBRE/DESEMBRE 2009

entorn OK.indd 46 17/11/09 18:26:39

entorn OK.indd 47 17/11/09 18:26:43

dia a dia


8 d’octubre

Energia minieòlica

Comissió d’Energia: RenovablesEls implicats en el sector de l’energia minieòlica coincideixen plena-ment en el diagnòstic: el seu ús en pobles i ciutats només tindrà èxit si s’aconsegueix dissenyar microaerogeneradors que s’integrin en el paisat-ge urbà de manera atractiva o discreta i si les administracions aproven legislacions que facin més rendible la instal·lació d’aquesta tecnologia. Tot i que l’energia minieòlica té un futur prometedor, els ponents de la jornada van coincidir que és necessària una sèrie de canvis per tal que la seva implantació sigui massiva.

Comissió de Gestió Empresarial i Comis-sió de Serveis a l’EnginyerL’esperit de lideratge és un factor clau per al futur econòmic d’un país. Sense la iniciativa d’emprenedors com Jesús Farga, president i fundador del grup Farga, el teixit empresarial català no hauria esdevingut mai el que és ara. A partir d’una modesta botiga de queviures, Farga ha aconseguit crear tot un imperi del sector alimentari, conegut principalment per la seva marca de gelats Farggi, i que enguany preveu facturar 70 milions d’euros.

14 d’octubre

Transgènics, sí; transgènics, no

Comissió d’Indústries Alimentàries Els organismes genèticament modifi cats con-tinuen generant controvèrsia un quart de segle després del seu descobriment. Els participants en una taula rodona organitzada a l’Escola Su-perior d’Enginyeria de Barcelona van explicar els pros i els contres d’aquest avenç científi c per tal d’intentar racionalitzar un debat que sovint és força “visceral”.

29 de SeteMbre

Farggi: el lideratge com a eina per a em-prendre nous reptes

30 de SeteMbre

Presentació del monogràfi c Catalunya aeronàutica: indústria d’oportunitats i reptes

Els EIC vam presentar el monogràfi c sobre l’aeronàutica, un sector amb arrels a Catalunya que en els darrers anys ha viscut una situació d’apai-vagament important, que l’ha fet retrocedir en el context internacional. No obstant això, els autors de l’estudi assenyalen el gran potencial del sector català i identifi quen els reptes que té per endavant. Aquests passen per recuperar el lideratge, ampliant les infraestructures ja existents.

fem_institucio OK.indd 48 17/11/09 18:31:36


26 d’octubre

Conferència de Jordi Hereu, alcalde de Barcelona

L’Excm. Sr. Jordi Hereu, alcalde de Barcelona, va aprofitar la conferèn-cia d’enguany per recapitular l’estat de les infraestructures a la ciutat i a la seva àrea metropolitana. Des del seu punt de vista, la situació ha millorat notablement des de la seva última ponència al Col·legi, ara fa un any, perquè molts projectes que llavors només eren dubtes ara s’han convertit en certeses. L’any 2009 ha estat, segons l’alcalde Jordi Hereu, “molt positiu i important en l’àmbit de les infraestructures”.

14 d’octubre

Benvinguda als nous col·legiats

L’auditori Pompeu Fabra de l’edifici de l’Associació i el Col·legi d’Engi-nyers va tornar a acollir el passat 14 d’octubre el tradicional acte de ben-vinguda als nous col·legiats. L’acte va ser apadrinat per Ramon Ferrer Canela, president de la Caixa dels Enginyers, i Carles Grau, director de Microsoft Catalunya, que es van dirigir als assistents en nom de les insti-tucions dels EIC. Durant l’acte es va fer l’habitual lliurament d’insígnies als nous membres i després se’ls va oferir una copa de cava.

20 d’octubre

Presentació de l’Estudi de l’aire de les piscines d’ús públic de l’IDES

19 d’octubre

Competir compartint

Comissió d’Enginyers a les Administraci-ons PúbliquesL’ús de les noves tecnologies de la informació (TIC) està fent canviar el funcionament intern de les administracions públiques i de les empre-ses, així com la relació que aquestes estableixen amb els ciutadans i/o els clients. La digitalització de les oficines facilita la productivitat i simplifica els diferents processos que dia a dia es donen a les organitzacions. La seva implantació és clau per avançar i ser competitius.

L’Institut d’Estudis de la Seguretat (www.seguretat.org) va presentar el seu Estudi de l’aire de les piscines d’ús públic en un acte a la Fira de Barcelona el passat 20 d’octubre. Joan Vallvé, degà del COEIC, i Joan Ribó, degà del CETIB, van donar la benvinguda a la presentació com a representants de les entitats patrocinadores de l’IDES.


ÀMBIT TERRITORIAL

dia a dia


30 de SeteMbre

Total liberització del gas i l’electricitat. Tarifes d’ultim recurs

Delegació del VallèsEl passat 30 de setembre es va celebrar el setè cafè-col·loqui d’enguany. La sessió va anar a càrrec d’Israel del Arco, de Fecsa-Endesa, i Xavi-er Cordoncillo i Antoni Tahull , enginyers industrials membres de la Comissió d’Energia del COEIC, Subcomissió del Sector Elèctric. Es va presentar i debatre el RD 485/2009, de 3 d’abril, que estableix les noves tarifes ofi cials de subministrament de gas i electricitat, vigents des de l’1 de juliol , i en especial les denominades tarifes d’últim recurs.

23 de SeteMbre

El nou Reglament d’equips a pressió (REP)

Demarcació de GironaDe la mà de l’enginyer industrial Lluís Miret i amb l’objectiu de revisar tot el conjunt de can-vis que introdueix el REP, tant pel que fa a les noves instal·lacions com a les existents actual-ment, el passat 23 de setembre es va impartir una sessió formativa sobre el nou Reglament d’equips a pressió. Els dies 29 de setembre i 1 d’octubre va tenir lloc el curs Elaboració de pro-jectes elèctrics de baixa tensió, amb 16 hores de durada i que va ser avaluat d’alt interès pràctic pels alumnes assistents.

5 d’octubre

Signatura d’un conveni de col·laboració amb l’ICIL

Demarcació de GironaL’objectiu del conveni ha estat establir un marc de col·laboració entre la Demarcació de Girona del COEIC i l’ICIL per poder oferir a les empre-ses del territori una aproximació a l’excel·lència en la gestió empresarial i la millora contínua de les empreses, a través de l’intercanvi de coneixe-ments i experiències. La fundació ICIL és una entitat dedicada a la divul-gació, formació i investigació de les tècniques i aplicacions de la logística empresarial, des-envolupant les seves activitats en benefi ci, principalment, de les empreses d’arreu d’Espanya.


articles


L’evolució demogràfica de la població i la situ-ació del sistema de repartiment de la Segure-tat Social, generen incertesa sobre el manteni-ment de la taxa de reposició de les pensions de jubilació (percentatge que representa la pensió respecte al darrer salari del treballador). Els experts auguren la necessitat d’una reforma del sistema de pensions públiques que previsible-ment derivi en una taxa de reposició inferior a l’actual per poder garantir la continuïtat del sistema.A banda del debat sobre l’abast dels possibles canvis normatius que afectin el càlcul de la nos-tra pensió de jubilació en el futur, cal que cada un de nosaltres fem un esforç de planificació, i ens preguntem la quantitat de diners que neces-sitarem per viure quan deixem de treballar. En general, infravalorem les despeses mèdiques i assistencials que haurem d’incórrer en el dia de demà, i tampoc li donem la importància que es mereix als riscos associats a la inflació que pot malmetre els nostres estalvis. El risc més significatiu en la planificació de la jubilació és el de la longevitat. Segons l’Informe de salut a Catalunya. Avaluació dels objectius de salut integrat en el Pla de Salut de Catalunya de cara al 2010, l’esperança de vida de la població de Catalunya es troba entre les més altes del món. No només hi ha més persones de 65 anys i més, sinó que aquest grup d’edat té, any rere any, una supervivència més elevada.Tradicionalment, els planificadors financers han estimat que quan la gent es jubila necessita en-tre el 70% i el 90% dels ingressos previs a la jubilació. No obstant això, algunes enquestes revelen que la majoria de la gent espera mante-nir el mateix nivell de despeses que tenien abans de jubilar-se. En qualsevol cas, hi ha unanimitat en la conveniència de planificar la jubilació com

abans millor i potenciar l’estalvi amb aquesta fi-nalitat. La demora d’estalviar per a la jubilació produeix dos efectes: 1) Disminució significati-va del total d’estalvis disponibles en el moment de la jubilació. 2) Increment de l’esforç per estalviar, és a dir, aconseguir, en menys temps, el mateix objectiu que una persona que hagi començat abans.Un exercici que ens pot ajudar a situar-nos consisteix a estimar la pensió bruta anual de jubilació que ens correspondria amb la norma-tiva de càlcul actual, i suposant que obtenim els mateixos ingressos fins que ens jubilem. Veuríem, per exemple, que algú que porti més de trenta-cinc anys cotitzant a la Seguretat So-cial amb ingressos anuals de 50.000 euros pas-saria a cobrar, quan es jubilés, menys del 70%. I la pensió d’una persona amb 90.000 euros d’ingressos, no cobriria ni el 40% del seu salari. En general, tots aquells que cobrin retribucions brutes superiors a la base de cotització màxima a la Seguretat Social (3.166,20 euros mensuals per al 2009), perdran poder adquisitiu quan es jubi-lin si no han previst un sistema privat d’estalvi per a la jubilació convenientment planificat.

Planifi cació de la jubilació: mai és aviat, però tampoc tard

Òscar Sánchez / Cap d’Estalvi

No és un tasca fàcil calcular quant hem d’estalviar per afrontar amb recursos suficients la nostra jubi-lació. És necessari tenir present diversitat de variables que inci-deixen de manera important en les estimacions que podem fer, per això és recomanable dema-nar l’assessorament d’un expert

ASPECTES BÀSICS EN LA PLANIFICACIÓ DE LA JUBILACIÓ

· Valoració dels actius

actuals

· estimació de la pensió

pública de jubilació que

es percebrà

· estimació d’altres in-

gressos que es puguin

percebre (rendiments,

herències, etc.)

· estimació del passiu

(crèdits, hipoteques)

per obtenir el patri-

moni net

· Avaluació de

les necessitats

d’assegurances (vida,

incapacitat, salut, etc.)

· estimació de les

despeses un cop

jubilat (diferenciant

les necessàries de les

desitjades)

· càlcul de quant es

necessita estalviar per

cobrir les despeses

previstes

· consideració de les

variables de fiscalitat,

inflació i tipus d’interès

estimats

· revisió de la planifi-

cació periòdicament


articles


Des que les borses van registrar nous mínims el mes de març, els mercats financers han gaudit d’una conjuntura econòmica que ha iniciat un camí de recuperació gradual, a causa d’una progressiva millora en les variables macroeconòmiques i d’un suport institucional que han permès recuperar part del terreny perdut des de l’inici de la crisi l’estiu del 2007. Així, els princi-pals índexs borsaris han reflectit com el sector financer, gran be-neficiat dels ajuts institucionals, i els grans blue-chips han iniciat un camí de recuperació, per bé que gradual, dels seus balanços. Mentrestant, els bons governs, actiu refugi per defi-ni-ció i una de les principals destinacions dels fluxos d’inversió en fases de recessió, s’han mantingut en màxims i no perquè el mercat no comenci a creure en la sortida de la crisi, sinó més aviat per la vigència dels programes de compra d’actius impulsats pels bancs centrals i perquè encara no ha començat a descomptar el més que probable repunt de les taxes de refe-rència en la segona meitat del 2010.Pel que fa al bloc institucional, diversos esdeveniments han copat l’atenció de l’opinió pública i dels mercats financers. Per una banda, la cimera del G-20 celebrada a Pittsburgh va pale-sar que el sector financer és un dels principals focus d’actuació i sobre el qual caldria posar en marxa les principals reformes. Des del control dels bonus als directius de les grans entitats financeres fins al reforç de les exigències de recursos propis i de liquiditat o la simplificació dels productes bancaris, aquests van ser alguns dels eixos centrals de discussió. No obstant això, sota un esbós de les principals línies d’actuació, caldrà que tin-gui lloc un acostament més gran del bloc dels Estats Units i del bloc europeu, i alhora d’Occident i dels estats emergents, per con-cretar els principis que s’han posat sobre la taula i desenvolupar-los d’una manera més concreta. Seguidament, a principis d’octubre, va tenir lloc a Istanbul la reunió anual del Fons Monetari Internacional i el Banc Mun-dial. Després de revisar a l’alça les perspectives del creixement econòmic mundial, l’FMI va remarcar que no es tracta d’un creixement robust, argument observat des de l’òptica que el consum no s’està rellançant malgrat l’entorn de tipus baixos. No obstant això, sembla evident que la fortalesa d’algunes na-

cions considerades fins ara emergents, com ara la Xina, l’Índia o el Brasil, serà un dels motors de creixement, circumstància que farà desbancar algunes potències econòmiques i veuran incrementat el seu pes en el PIB del planeta.Pel que fa als principals bancs centrals, aquests han optat per mantenir els seus tipus de referència en nivells propers al 0% amb l’objectiu d’estimular un creixement que comença a pre-sentar símptomes d’una lleugera millora. Deixant de banda el cas d’Austràlia, del qual el millor posicionament davant la des-acceleració econòmica mundial ha permès al seu Banc Central elevar recentment els tipus en 25 punts bàsics fins al 3,25%, la Reserva Federal i el BCE són partidaris de seguir mantenint els estímuls monetaris durant un cert temps. Tanmateix, sembla que la idea que l’economia dels Estats Units sortirà abans de la crisi que l’eurozona comença a tenir impacte i podria haver estat un dels motius pels quals Ben Bernanke, president de la FED, ha afirmat recentment que la institució que presideix “estarà preparada per retirar els estímuls en el moment que l’economia millori”, missatge interpretat en clau de pujada de tipus d’interès i retirada de programes de compra d’actius. En contraposició amb això, el seu homòleg al BCE reflectia en la seva darrera compareixença posterior a la reunió de ti-pus a Venècia a principis d’octubre que observen símptomes d’“estabilització, però caldrà estar alerta els propers mesos”, paraules que confirmaven les expectatives del mercat i de les quals s’entén que encara caldrà esperar un temps, potser fins ben entrat el 2010, per veure canvis en els tipus d’interès.Amb tot això, per bé que el mercat es comença a creure que els tipus d’interès podrien repuntar en el segon semestre del 2010, també és cert que diversos i prestigiosos analistes dis-crepen sobre l’estratègia de retirada dels programes d’estímul i pujades de tipus. Sembla clara la predisposició dels bancs centrals de no allargar en el temps polítiques de tipus zero per evitar noves bombolles, però una contracció prematura de la política monetària podria tenir un impacte perjudicial sobre el creixement econòmic, una circumstància que països com el Japó coneixen de primera mà.

El camí cap a una lenta recuperació de l’economia mundial

Lluís Sust / Cap de Mercat de Capitals

TECTRAM Obra

TECTRAMENGINYERIA ARQUITECTURA

ARQUITECTURA

SERVEIS

Executius d’Obra NovaDirecció d’ObraReformaRehabilitacióProject ManagementInteriorismeExecució d’ObraUrbanismeSeguretat i SalutControls de QualitatPeritatges

ENGINYERIA

SERVEIS

Executius d’Instal·lacionsDirecció d’ObraLegalització d’Instal·lacionsEnergIa

AcústicaCertificacions Energètiques

Assessorament AmbientalPeritatgesCàlcul d’Estructures

Llicències d’Activitats

Plans d’Autoproteció

DONEM SERVEI A

ParticularsEmpresesAdministracionsFranquíciesPromotorsConstructorsGremis

TECTRAM és una empresa de Serveis Tècnicsd’ i .La nostra estructura ens permet oferir treballsde direcció integrada: projectes, direcció executiva,redacció de projectes d'enginyeria i arquitecturaespecialitzada, estudis tècnics d'assessorament i altresprojectes tant pel sector públic com pel sector privat.

Enginyeria Arquitectura

www.tectram.com

TECTRAM Enginyers

www.tectram.com

Sant Lluís, 59 Local TECTRAM08850 GavàTel. 936 384 924Fax 936 388 [email protected]


TECTRAM Obra

TECTRAMENGINYERIA ARQUITECTURA

ARQUITECTURA

SERVEIS

Executius d’Obra NovaDirecció d’ObraReformaRehabilitacióProject ManagementInteriorismeExecució d’ObraUrbanismeSeguretat i SalutControls de QualitatPeritatges

ENGINYERIA

SERVEIS

Executius d’Instal·lacionsDirecció d’ObraLegalització d’Instal·lacionsEnergIa

AcústicaCertificacions Energètiques

Assessorament AmbientalPeritatgesCàlcul d’Estructures

Llicències d’Activitats

Plans d’Autoproteció

DONEM SERVEI A

ParticularsEmpresesAdministracionsFranquíciesPromotorsConstructorsGremis

TECTRAM és una empresa de Serveis Tècnicsd’ i .La nostra estructura ens permet oferir treballsde direcció integrada: projectes, direcció executiva,redacció de projectes d'enginyeria i arquitecturaespecialitzada, estudis tècnics d'assessorament i altresprojectes tant pel sector públic com pel sector privat.

Enginyeria Arquitectura

www.tectram.com

TECTRAM Enginyers

www.tectram.com

Sant Lluís, 59 Local TECTRAM08850 GavàTel. 936 384 924Fax 936 388 [email protected]


articles


Harley-Davidson protagonitza la segona trobada d’Empresa Adherida

NETWORKING

bhefsan enginyersAZM enginyersAZ enginAsolba SLAvancar carsharing, SAAthenea Solutionsespacio Solare-Fiener, SLenginyeria i Gestió d’Infraestructures eGIGesisaGPM Gestión Proyectos Y MontajesIngedeck

Ingeniería y Asistencia europeaLogistalfaJaume coomer consultingMarina Port Vell SAoficina Ponti, SLGestión Proyectos y Montajesoficina PontiSaytelSGStechnip Iberia SALogistalfa

El Col·legi va acollir el dijous 5 de novembre la segona trobada d’Empresa Adherida, que en aquesta ocasió es va centrar en la gestió de la marca i que va tenir com a protagonista la com-panyia Harley-Davidson, amb qui els EIC hem signat un conveni de col·laboració.Antoni M. Grau, el director general de l’AEIC/COEIC, va donar la benvinguda institucional als representants de les gairebé de trenta empreses pre-sents a l’acte i al mig centenar d’assistents.La primera presentació va anar a càrrec de Teresa Abella, cap de l’Infocentre, que va parlar sobre el servei d’ajudes i subvencions que s’ofereix a les em-preses adherides al Col·legi. En segon lloc, Oriol Sans, cap de Projectes, va explicar als assistents l’espai virtual EA, creat també per als col·legiats que utilitzen el servei Empresa Adherida.També es va recordar que ja s’ha convocat el segon Premi a la Millor Pràctica Empresarial entre les empreses adherides.

coNVeNI AMb HArLeY-dAVIdSoNA la segona part, va tenir lloc la conferència Harley-Davidson: la importància de construir una marca, a càrrec de Jorge del Olmo, director de Harley-Davidson Espacio Barcelona, i Mar Vio-la, directora de Màrketing de Harley-Davidson Espanya. En acabar, Jorge del Olmo i Antoni M. Grau van signar un conveni de col·laboració entre Harley-Davidson i els EIC.Podràs trobar totes les presentacions a l’espai virtual EA: http://espais.eic.cat.En finalitzar l’acte, els assitents van poder gau-dir d’un esmorzar a la seu del Col·legi en què van poder fer contactes i intercanviar opinions.

els assistents van poder conversar amb representants d’altres empreses i amb profession-als del col·legi

La presentació va reunir mig centenar d’assistents, entre els quals hi havia una tren-tena d’empreses adherides

Moment de la presentació de Mar Viola, directora de Màrqueting de Harley-davidson, que va exposar La importància de construir una marca als assistents

Signatura del conveni entre Antoni M. Grau, director general dels eIc, i Jorge del olmo, director de Harley-davidson espacio barcelona

eMPreSeS ASSISteNtS:


articles


La web 2.0 ha posat a disposició de la societat tot un ven-tall d’opcions que faciliten la comunicació, la interacció i la col·laboració dins de qualsevol procés social i humà. Eines com les xarxes socials, els blogs o els wikis han revolucionat darrerament la concepció d’Internet, que ha passat de ser un entorn unidireccional, on el navegant únicament observava, a convertir-se en un espai multidireccional, col·laboratiu i de participació. Amb l’expressió reclutament 2.0 ens referim a l’ús de totes aquestes opcions aplicades a la selecció de personal. Es tracta d’una tendència que començava a plantejar nous escenaris en el procés de reclutament de talent a les organitzacions quan tot just ens hem trobat immersos en la situació de crisi actual. L’augment de l’atur i el conseqüent increment de possibles candidats per als processos de selecció han provocat que les empreses recuperin de nou la capacitat de decisió a l’hora d’incorporar persones a les seves plantilles. El reclutament 1.0, a través de portals de feina principalment, continua sent un mitjà vàlid per al reclutament. No obstant això, i pensant en el moment en què les empreses es tornin a trobar immerses en la lluita pel talent, són cada vegada més les empreses que comencen a desenvolupar noves eines per fer del reclutament de candidats un procés més efi cient. Els experts coincideixen a dir que una vegada sortim del sotrac econòmic i tornem a tenir difi cultats per cobrir vacants a les empreses, les pràctiques en matèria de reclutament no tornaran a ser el mateix. Les empre-ses hauran d’adaptar els seus mètodes de reclutament a les eines que fan servir aquests possibles candidats, introdu-int mecanismes més fl exibles i àgils, més enllà del “per participar en aquest procés omple el nostre formulari”. En aquesta línia, els portals de feina de les empreses es veuran complementats per instruments que ajudaran a aconseguir un procés de reclutament més dinàmic i accessible per a tots els can-didats potencials, com ara eines que permeten difondre les seves vacants a diferents portals o que estandarditzen el currículum tramès pel candidat sota els paràmetres

emprats pels sistemes d’informació de l’empresa. Tampoc podem oblidar la potencialitat de les xarxes socials: Xing, Viadeo, Job and Talent o Linkedin (les tres primeres emprades preferentment a Espanya i la darrera als EUA i a Europa) s’han confi gurat com les principals xarxes profession-als a Internet, i s’han convertit en fonts d’informació valuosa sobre els candidats, més enllà de la que es fa visible en un cur-rículum tradicional (contactes a la xarxa, grups en què es par-ticipa i les aportacions que s’hi fan). D’aquí la importància de crear i gestionar adequadament la nostra identitat digital.

Alguns consells per a la creació d’una identitat digital adequada: - Crea un perfi l complet a les xarxes professionals, escollint la

més adequada als teus objectius.- Puja el teu currículum als portals de feina, fent servir sempre

que es pugui els que siguin especialitzats.- Estudia al possibilitat de crear un blog. Els benefi cis són im-

plícits i a llarg termini. Si tens coses interessants per explicar, donaràs prestigi a la teva marca personal.

- Diferencia el contingut personal del professional. No util-itzis xarxes socials personals (per exemple, Facebook) per a promoció professional o viceversa. Tingues cura dels per-misos de privacitat que dones a cada contingut.

- Per últim, seguint el principi del networking que diu “el que aportes, ho reps”, cultiva el blog i la xarxa de contactes, dedi-cant-hi el temps necessari.

Reclutament 2.0Montse Pérez / Serveis Ocupacionals dels EIC



informeTEXT: Josep Ramon Torné FOTO: Arxiu

volem+ OK.indd 58 17/11/09 18:35:29


L’Associació/Col·legi porta anys oferint-te múltiples propostes per gaudir del temps lliure en companyia de la teva família. Viu l’associació! és un nou programa d’activitats lúdiques i culturals al teu servei. Perquè en aquesta vida, no tot és treballar!

Viu l’associació!

Visats, assessoria jurídica, normativa i docu-mentació, borsa de treball... El Col·legi ofer-eix a tot el col·lectiu d’enginyers industrials desenes de serveis per desenvolupar-te en la teva feina. Però la nostra institució no vol limitar-se a ser una unió de professionals. L’AEIC/COEIC acull un col·lectiu plural amb afi cions molt diverses i vol donar cabuda a les teves inquietuds extraprofessionals. Per això, hem creat per a tu el nou servei Viu l’associació!, una guia plena d’activitats per a tots els gustos pensades expressament perquè t’ho passis bé amb la teva parella, amb els teus fi lls i amb la resta de la família.Fa anys que l’AEIC/COEIC és un dels col·legis professionals que ofereix un ventall més extens d’activitats lúdiques i culturals a tot el col·lectiu dels enginyers industrials. Tanmateix, la moder-nització de la nostra institució passa per enfortir la

nostra xarxa social i una bona manera de fer-ho és fomentant les activitats de lleure que ens agrupin més enllà de les connexions professionals.Per aquesta raó, l’Associació/Col·legi ha de-cidit potenciar tot aquest vessant d’activitats per al teu temps lliure i d’ara en endavant es farà sota el motiu de Viu l’associació!.Des de principis d’octubre, t’hem informat a través del web, del butlletí electrònic i dels estands que es troben a les nostres seus, de les activitats que tenim programades per a aquesta tardor-hivern, i en arrencar la tem-porada de primavera-estiu tenim previst de llançar un segon calendari d’activitats. Si hi estàs interessat, a continuació et fem un breu tast dels principals eixos d’actuació i d’alguns dels cursos, programes, concursos i tallers que hem organitzat dins d’aquesta iniciativa. Viu l’associació!

INFORMACIÓ I RESERVES:Si vols conèixer el programa detallat, fer alguna reserva o saber qualsevol detall sobre Viu l’associació!, pots trucar al telèfon 933 192 304, enviar un correu electrònic a [email protected] o visitar el portal www.eic.cat.

volem+ OK.indd 59 17/11/09 18:35:32


informe

La cuina pot ser un autèntic plaer, tant per a qui s’asseu a taula com per a qui es planta a preparar un plat davant dels fogons. L’auge de la cuina d’autor, l’arribada de plats d’altres cultures i també el redescobriment de la gas-tronomia tradicional han fet que cada cop més gent gaudeixi de la cuina, no només com a consumidors, sinó també des del punt de vista del que remena les olles.T’oferim cursos de Xef exprés en què, aprofi t-ant una estona al migdia, podràs aprendre a cuinar dos plats i un postre que després podràs menjar-te per dinar.

CURSOS DE CUINA

IMATGE PERSONAL

PRACTICA L’ANGLÈS

A tots i a totes ens agrada tenir un bon aspecte, vestir bé, saber estar, arreglar-nos de manera que vagi d’acord amb la nostra

manera de ser...T’oferim tallers d’imatge personal en què et

faran una anàlisi de la teva fi sonomia i estruc-tura corporal perquè et treguis el màxim

partit; cursos de saber estar per millorar les teves habilitats socials, aprendre l’etiqueta a

taula o fer presentacions; cursos de visatgisme i automaquillatge de la mà de profession-

als expertes que t’ajudaran a potenciar el teu atractiu i molt més.

Ja no hi ha excuses. Vivim en un món global on l’anglès s’ha convertit en l’autèntica llengua franca internacional. Tant si és per la feina, com per viatjar o per tractar amb coneguts d’altres països, necessitem tenir un bon nivell d’anglès.Si tens un nivell mitjà, però et falta practi-car per mantenir-te o millorar el teu anglès, vine i podràs conversar en anglès amb altres companys i perdre la vergonya. Tindrem converses en anglès tot dinant, perquè sigui més agradable.

volem+ OK.indd 60 17/11/09 18:35:42


PER ALS MÉS MENUTS

APRÈN COSES NOVES

PER A TOTS

Els teus fills també es podran beneficiar de tots els avantatges que t’ofereix el programa Viu l’associació! Cada temporada organitzarem activi-tats destinades especialment als més petits.Farem cursos de màgia dedicats a nens i nenes, amb mags professionals que els ense-nyaran trucs que et deixaran amb un pam de nas; un concurs de nadales aprofitant que s’apropa el Nadal, amb una xocolatada el dia de l’exposició dels dibuixos dels menuts... I als qui participin els invitem a presenciar la caval-cada de Reis des de les oficines de l’edifici que els EIC tenim a la plaça de Ramon Berenguer, a Barcelona.

Mai és tard per aprendre, sigui per estudiar, millorar les nostres capacitacions professionals

o aprendre un nou hobby que ens donarà hores i hores de satisfaccions.

A Viu l’associació! t’ensenyarem a plantar un hort al centre d’una ciutat i com cultivar les

hortalisses i plantes fora del seu hàbitat natural. També t’introduirem en l’art de l’scrapbooking, una tècnica per personalitzar amb fotografies i altres elements qualsevol objecte, ideal per a

regals durant aquestes dates! I hi haurà tallers de costura de supervivència per als qui no han cosit

mai ni un botó i necessiten espavilar-se sols.

El nou programa Viu l’associació! ofereix activitats variades per a tots els gustos. Busquem cursos i tallers dedicats als nens, als joves, a un públic més sènior, alguns pensats per a ells i altres per a elles...Volem que t’ho passis bé amb nosaltres, amb activitats de tot tipus, sigui aprenent a mane-jar el Photoshop o bé jugant al bridge amb els companys.T’hem intentat presentar el primer programa de Viu l’associació! i la nostra voluntat és seguir-te oferint nous estímuls de cara al futur. Esperem que t’hi apuntis!

volem+ OK.indd 61 17/11/09 18:36:03

volem +


Catalunya enviarà una nau a la Lluna

Un grup d’empreses catalanes participarà en el Google Lunar X Prize, una

competició mundial entre entitats privades per enviar un artefacte a la

Lluna abans del 2012. L’objectiu és estimular una nova generació d’inversió

privada perquè, en l’esforç per arribar al satèl·lit terrestre, es desenvolupin

tecnologies i materials que siguin útils a la resta de la humanitat, tal com

ha passat en les darreres dècades de cursa per l’espai. El primer equip que

aconsegueixi que la seva nau arribi a la superfície lunar, recorri 500 metres i

enviï imatges a la Terra rebrà un premi de 20 milions de dòlars. Les empreses

que formen el Catalonia Moon Discovery Group són Galactic Suite Design,

especialitzada en el desenvolupament de projectes aeroespacials, i New

Output, consultora d’estratègia, amb l’assessorament tècnic del Centre de

Tecnologia Aeronàutica i de l’Espai (CTAE).

EL MICROOH!NES

WWWEBS

Atles eòlic d’Espanya

Primer atles que permet avaluar el

potencial eòlic per instal·lar futurs

aerogeneradors en el territori i en el

litoral marítim. Mostra velocitat mitjana

anual i altres paràmetres d’interès amb

resolució de 100 metres de distància

entre cada node generat en el mapa,

i inclou altres serveis com cartografi a,

topografi a, zonifi cació marina, etc.

ENTRETENIMENTS

Els gots reciclatsEn una fàbrica reciclen tots els seus materials i poden fer un got de paper nou amb nou d’usats. Quants gots reciclats poden fabricar si inicialment tenien 505 gots nous?

SOLUCIÓ SETEMBRE/OCTUBRE

La seqüència de Hong Kong

La sèrie està composta d’un nombre

seqüencial (1, 2, 3...) seguit d’un nombre

primer començant per 2 (2, 3, 5, 7...). El

següent nombre seqüencial és l’11 i el

següent primer, el 31. En conseqüència,

el terme que segueix la sèrie és 1131.

Problemes extrets de mensa.es

HTTP://ATLASEOLICO.IDAE.ES

WWW.LOSMEJORESANUNCIOSDETELEVISION.COM

Els millors anuncis de la

televisió

La selecció més completa dels

millors anuncis de la televisió

classifi cats d’una manera fàcil i

intuïtiva per tal que els usuaris

puguin trobar allò que busquen

sobre el món dels anuncis.

WWW.WEBMETAL.CAT

El catàleg virtual de les empreses catalanes del sector del metall constitueix

una eina fonamental per identifi car i conèixer nous proveïdors, clients i

socis productius i tecnològics en el

sector metal·lúrgic català. El catàleg

proporciona informació detallada i

actualitzada sobre el perfi l, dades de

contacte i característiques de l’activitat

productiva d’empreses catalanes del

sector del metall, classifi cades en

funció dels seus productes.

volem+ OK.indd 62 17/11/09 18:36:05


Com les millors obres d’enginyeria que per-

duren i es consagren amb el temps, el res-

taurant Cal Pep continua sent un autèntic

referent per als sibarites de les bones tapes.

Reconegut tant pels autòctons com pels

estrangers que no deixen passar l’oportuni-

tat de fer-hi una visita.

Ubicat al Born, un dels barris més cosmo-

polites de Barcelona, Cal Pep disposa d’un

petit menjador interior per a grups a partir

de quatre persones, però l’autèntic ambient

del local es troba a la seva barra. El servei

dels cambres és ràpid i afable. Això fa que

quedi compensat l’únic inconvenient del lo-

cal, que no permet fer reserves, sinó que cal

esperar de peu (no gaire, però el suficient

perquè arribis a la barra afamat). El millor,

sense cap mena de dubte, són les tapes,

preparades amb productes frescos de tem-

porada. Cal destacar les cigales amb ceba,

els ous estrellats amb llengüeta i un clàssic

del local: la seva exquisida “trempera” (trui-

ta de patata i ceba amb xoriço picant i un

toc suau d’allioli).

No en va, el diari britànic The Guardian va

incloure les seves tapes en el rànquing de

Les 50 millors coses per menjar al món,

i on menjar-les. També s’hi fa referència a

les fantàstiques bombes del bar La Cova

Fumada de la Barceloneta. Detallo l’enllaç

a l’article per als amants de la gastronomia

i els viatges, que som molts!: http://www.

guardian.co.uk/lifeandstyle/2009/sep/13/

best-foods-in-the-world.

Ja saps, si trobes lloc no t’ho perdis!

LA TEMPTACIÓ

CAL PEP una autèntica barra de tapes

On: Plaça de les Olles, 8

Barcelona

Tel.: 933 107 961

www.calpep.com

Quan: Tanca diumenges, dilluns

al migdia i dissabtes nit

Quant: 45 euros de mitjana per persona

Natàlia Garcia / Màrqueting i publicitat COEIC

volem+ OK.indd 63 17/11/09 18:36:08

volem +


UN VOLANT PER NO ADORMIR-SEEl fabricant de components de

l’automòbil Ficosa està desen-

volupant, en col·laboració

amb universitats i centres

mèdics i tècnics, un dispo-

sitiu mesurador de l’estat

del conductor, que permetrà

detectar a través del volant

el seu grau de fatiga. Segons

va explicar a EuropaPress el

director general d’R+D de Ficosa,

Vicenç Aguilera, el projecte està

encara “en fase de maduració” i suposa un

exemple d’àmplia cooperació per crear un nou dispositiu orientat a una major

seguretat dels conductors. El detector servirà per advertir al conductor de

quan està al volant amb un grau de fatiga massa elevat o amb somnolència

que posa en perill la seva seguretat i la de la resta de conductors. A través

dels inputs que arribin dels sensors en el volant, en el vehicle s’activarà una

alarma perquè es detingui el vehicle i el conductor descansi.

La fatiga, el somni i la malaltia van suposar la cinquena causa d’accidents amb

víctimes a Catalunya el passat any, amb 897 sinistres enfront dels 721 que van

tenir com a factor concurrent l’alcohol i les drogues, segons dades de l’Anuari

Estadístic d’Accidents a Catalunya 2008 del Servei Català de Trànsit.

NOVES TECNOLOGIES

PÀGINES

Vademécum eléctrico

Autor: Vicente Calomarde Pérez

Edita: Ediciones Experiencia,

Barcelona, 2008

Codi: 621.316 CAL

Sinopsi: La constant evolució

de la tecnologia elèctrica i

la creixent importància dels

aspectes de la seguretat en

l’ús de l’energia elèctrica va

determinar l’aparició del nou

Reglament electrotècnic de

baixa tensió l’any 2002. Les

millores, els avenços i els perfeccionaments en el camp

de l’electrotècnia han fet necessari que la complexitat de

la reglamentació i de la normativa aplicable requereixi una

nova eina de consulta, i és aquest l’objectiu que l’autor ha

volgut assolir amb la publicació d’aquesta guia.

Aislamiento acústico en la edifi cación: proyecto, cálculo, control técnico y administrativo. Adaptado al CTE DB-HR

Autor: Josep M. Querol

Noguera

Edita: Col·legi d’Aparelladors

i Arquitectes Tècnics de

Tarragona, Tarragona, 2009

Codi: 699.84 QUE

Sinopsi: Es tracta d’una

introducció a l’aïllament acústic

en l’edifi cació i una eina de

treball en les fases del projecte,

execució i control destinada

principalment als arquitectes,

arquitectes tècnics, enginyers,

organismes de control tècnic i

companyies d’assegurances.

És una obra estructurada de manera que permet una lectura pràctica,

una fàcil localització dels temes, de les fórmules d’aplicació i de les

recomanacions de disseny i d’execució.

Autor

Noguera

Edita

i Arquitectes Tècnics de

Tarragona, Tarragona, 2009

Codi

Sinopsi

introducció a l’aïllament acústic

en l’edifi cació i una eina de

treball en les fases del projecte,

execució i control destinada

principalment als arquitectes,

arquitectes tècnics, enginyers,

organismes de control tècnic i

companyies d’assegurances.

Autor:

Edita:

Barcelona, 2008

Codi:

Sinopsi

de la tecnologia elèctrica i

la creixent importància dels

aspectes de la seguretat en

l’ús de l’energia elèctrica va

determinar l’aparició del nou

Reglament electrotècnic de

baixa tensió l’any 2002. Les

EL NOU IMAC, EL TOT EN UN DEFINITIUApple ho ha tornat a fer. La multinacional de

l’electrònica i el software ha tornat a meravellar el

sector de la informàtica i els consumidors amb la

presentació del nou iMac, un ordinador amb tot

el maquinari en una sola peça: disc dur, entra-

des USB, altaveus... Tot integrat en una elegant

pantalla de 27 o 21,5 polzades. L’iMac és una

aposta d’Apple per mantenir el seu lideratge entre

els professionals de la imatge mentre s’acosta a

l’usuari convencional amb un disseny atractiu i un

bon rendiment audiovisual.

volem+ OK.indd 64 17/11/09 18:36:13

volem+ OK.indd 65 17/11/09 18:36:16

volem +


OFERTES I SERVEIS

WSOKO t’ajudarà a arribar a tots els teus clients just en el moment que ells

necessitin els teus productes o serveis, quan realitzen cerques a Google.

Gràcies als anuncis AdWords, els clients veuran el teu anunci al costat dels

resultats de la cerca que hagin sol·licitat. El Departament de Màrqueting de

WSOKO t’ajudarà a planifi car les campanyes per arribar només a les per-

sones interessades en els teus productes i serveis. Això és possible perquè

l’anunci només es mostrarà a aquelles persones que busquin informació

relacionada amb les paraules clau seleccionades. D’aquesta manera, en

lloc de buscar un públic, hi haurà un públic que et buscarà. Els teus anuncis

apareixeran en els resultats de cerca de Google, així com en els llocs de

contingut i de cerca de la xarxa de Google.

Condicions especials en campanyes de posicionament SEM (Search

Engine Marketing) a Google: enllaç patrocinat i xarxa de continguts.

El Club Natació Barcelona (CNB) ha destacat

sempre com a club que fomenta l’esport. Per això

ha promocionat sempre la pràctica de diverses

modalitats i ha preparat professionals d’elit. Compta

amb deu disciplines d’alt nivell competitiu: natació,

waterpolo, salts, vela, atletisme, pilota, rugbi, petan-

ca, triatló i karate. Actualment el CNB compta amb

24.000 m2 de modernes instal·lacions a primera línia

de mar i amb platja pròpia.

A partir de l’1 de novembre del 2009 i fi ns al 30

de maig del 2010, podràs gaudir de drets d’ins-

cripció gratuïts.

Club Natació Barcelona Pg. Joan de Borbó, 93 08039 Barcelona Tel. 932 219 622 www.cnb.es

El Taller de Joieria Artesana NOOR SL és una empresa de fabricació

de joieria d’alta qualitat, en or, diamants i altres pedres precioses.

Amb més de quinze anys d’experiència en el món de la joieria, els

seus models són produïts amb cura i dedicació en el taller propi per

servir les expectatives dels seus clients.

La seva missió és crear joies de qualitat i donar el màxim servei als

clients en la fabricació de peces especials.

Com a membre dels EIC, podràs gaudir d’un 15% de descompte en

tots els seus productes

TJA NOORTel. 934 852 [email protected]

TJA NOOR

WSOKO “Màrqueting on line per a empreses”

CLUB NATACIÓ BARCELONA

Apartat de correus 81 08320 El MasnouTel. 935 556 033 629 261 [email protected]

volem+ OK.indd 66 17/11/09 18:36:22


volem+ OK.indd 67 17/11/09 18:36:26

borsí

68 SETEMBRE/OCTUBRE2009

IMMOBLES

Apartament a Ribes de Freser, seminou (2 anys), completament moblat i equipat, es lloga tot l’any. Saló menjador, cuina, dos dormitoris dobles, calefacció a gas, llar de foc, traster i plaça pàrquing. Imprescindible tenir referències. Tel. 933 008 219 / 972 728 100.

Es lloga nau industrial a Figueres. Situada dins un complex industrial (ctra. Figueres a Vilatenim). Parcel·la de 655 m² i nau de 490 m². Preu de lloguer: 2.000 €/mes. Tel. 938 430 686.

Es lloga nau industrial a Polinyà. Són 600 m2 amb altell de 100 m2 i ofi cines. Disposa de 70 kW. Preparada per a pont-grua. Alçada de 8 m. Disponibilitat immediata. Tel. 932 090 152 / 629 739 703.

Llogo pis de 90 m2 prop de pl. Molina. Silenciós i assolellat. Àmplia sala amb xemeneia, quatre

habitacions (dues dobles), dos banys complets, cuina equipada, balcó-terrassa. Preu: 1.200 €/mes. Tel. 934 188 331 (Esteve).

Llogo apartament cèntric a Madrid, totalment equipat, moblat, amb calefacció i aire condicionat, situat en una fi nca amb garatge, jardí i piscina comunitària. Tel. 644 194 874.

Local/despatx nou per estrenar a la millor zona de Sabadell, enfront de Fira Sabadell. Superfície total de 300 m2, distribuïts en planta baixa de 30 m2 amb accés directe des del carrer i en planta primera de 270 m2. Possibilitat de lloguer o venda. Tel. 610 760 018 / 617 467 058.

Llogo despatx d’arquitectura que comparteix 62 m2 amb tots els serveis. Situat a la zona universitària (darrere la facultat d’Econòmiques): c/ Trias Giró, 15,

1r 2a. Preu: 500 €/mes (serveis inclosos). Opció de plaça de pàrquing: 110 €/mes. Tel. 610 776 007 (Sr. Pujol).

Llogo pis de 40 m2, dues habitacions, menjador-cuina i lavabo amb dutxa. Demano tres mesos de fi ança i assegurança per danys. Cal que el llogater sigui enginyer industrial o tingui excel·lents referències. Pis ben conservat (metro Llucmajor), lavabo nou, cuina de butà (millorable a petició amb acord econòmic). Hab. doble i hab. senzilla amb sortida a terrassa. Preu: 475 €/mes més despeses. Tel. 639 613 905 / 933 231 144 (Ferran).

Es lloga pis moblat de 80 m2 al c/ Entença, entre Còrsega i París. Sisè pis amb ascensor, parquet, tres habitacions (una de doble), bany, cuina equipada i menjador. Pàrquing

opcional per a cotxe petit (fi ns a 4,20 m) al mateix edifi ci. Preu: 1.000 €/mes (1.100 €/mes amb pàrquing). Despeses de comunitat incloses. Tel. 934 108 280 / 670 211 740.

Es lloga local a la nova ciutat judicial, a la pl. Cerdà. Té 280 m2 en un edifi ci d’ofi cines. Planta baixa en un espai diàfan. Perfecte per a despatx comercial o magatzem. Preu: 3.250 €/mes. Tel. 680 986 154.

Llogo plaça de pàrquing per a cotxe gran, situada a la ronda de Sant Pere cantonada amb Via Laietana. Tel. 933 014 629.

Llogo pis (1a planta) de 65 m2 al barri vell, c/ Pont Vell, de Besalú (Girona). Restaurat i sense moblar, molt cèntric, a punt per entrar-hi a viure. Consta de dues habitacions dobles, menjador sala d’estar, cuina, bany, ampli rebedor i

galeria. Equipat amb calefacció de gas natural, assolellat i tot ventilat. Tel. 934 249 203.

Llogo pis al c/ Comte Borrell (entre Gran Via i Diputació), a prop del metro Urgell. De 60 m2, totalment reformat, interior i parcialment moblat. Preu: 750 €/mes. Tel. 630 971 868 (a partir de les 19 hores).Llogo local d’uns 170 m2 al c/ Comte Borrell (entre Gran Via i Diputació).Preu: 1.400 €/mes.Tel. 630 971 868 (a partir de les 19 hores). Es lloga apartament a la Cerdanya, temporada d’hivern, per mesos o temporada. Planta baixa amb jardí particular, tennis i jocs infantils.Tel. 652 191 985. Venc pis a l’av. Roma amb c/ Tarragona de Barcelona. Té 200 m2, quatre habitaci-

volem+ OK.indd 68 17/11/09 18:36:28


Compro cotxe petit, de 3,90 m com a màxim, tipus Fiat Panda 4x4 o Seat Panda 4x2, Suzuki o Nissan Micra, en bon estat i més de deu anys de matrícula. Tel. 932 372 609 (matins).

Venc cotxe Peugeot 206, any 2005, 35.000 km, pintura metal·litzada de color plata, sostre de vidre. En molt bon estat. Preu: 6.500 €. Tel. 938 944 696.

Es ven Mini Cooper 1.31, B-8316-OD, amb 63.800 km, verd i blanc, en bon estat. Tel. 932 110 248.

VEHICLES

ons, dos banys, gran menjador i cuina es-paiosa amb illa cen-tral. Està totalment equipat: calefacció, aire condicionat, electrodomèstics i parquet. Preu: 900.000 €.Tel. 680 961 864 (Loli).

Llogo casa a la Cerdanya, a Pleta de Saga (a 7 km de Puigcerdà). Per a 6-8 persones, totalment equipada. Preu: setmana de Nadal (19 al 26/12), 1.100 €; setmana de Reis (2 al 9/1), 1.100 €; setmana de Cap d’Any (27/12 al 2/1), 1.400 €.Tel. 625 546 346 (nits) / 935 896 777.

Venc pis al centre de Sabadell, a un pas de la Rambla. Té 97 m2, tres habitacions àmplies i un estudi, dos banys, saló menjador de 20 m2, calefacció, aire condicionat i zona comunitària. Està en perfecte estat per entrar-hi a viure. Preu: 297.000 €. Tel. 667 220 082 (David).

Llogo àtic a Llívia (la Cerdanya), a 100 m de la plaça del poble. És un tercer pis de 130 m2, amb un saló gran (35 m2), tres habitacions dobles àmplies, dos

banys complets, cuina equipada (rentadora i rentaplats inclosos) i un dormitori petit de nens amb dos llits. Tota la casa disposa de radiadors elèctrics. Preu: 5.000 € (desembre-abril). Tel. 653 856 014.

Llogo pis de 100 m2 i estudi independent de 33 m2. Amb opció de compra. Zona Francesc Macià. Tel. 600 437 020.

Es lloga pis i pàr-quing a Sant Cugat, a la rambla del Celler (zona Ajuntament-monestir). Consta de 90-100 m2, ampli saló menjador, cui-na, tres habitacions amb armaris, bany complet i lavabo. Tot exterior. Calefacció i subministraments donats d’alta per a ocupació immediata. Preu: 950 €/mes. Tel. 935 808 798.

Llogo magnífic estudi de 60 m2 al c/ Mestre Falla amb Capità Arenas. Finca moderna. Preu: 950 €/mes. Tel. 678 443 522.

ALTRES

Es venen armaris alts de color gris clar amb dues portes. Les mides són 200 x 80 x 41 cm. Preu: 110 € + IVA cadascun. També es venen armaris auxiliars de color gris clar amb dues portes, de 72 x 80 x 41 cm. Preu: 80 € + IVA. Tel. 933 192 300 (demana per Secretaria).

Venc flaix Metz Mecablitz 28 AF-4N per a càmera Nikon. Està com nou. Preu: 70 €. Tel. 934 241 578.

volem+ OK.indd 69 17/11/09 18:36:34

Més informació: www.agn-amsteg.ch / www.herrenknecht.de / www.transco-sedrun.ch / www.tat-ti.ch

Si vols contactar amb els Fulls dels Enginyers per posar un anunci al “Borsí”, suggerir un entreteni-ment o fer qualsevol proposta, pots fer-ho a través del correu electrònic [email protected]. Per a canvis d’adreça, posa’t en contacte amb [email protected]. També pots trucar al telèfon 933 192 300.

CONTACTE

El túnel més llarg del món

Enginyeries del Món

TEXT: Josep Ramon Torné FOTO: © Herrenknecht AG 2009

Lenta, però inexorablement, Europa continua unint-se. El túnel de Sant Gotard, que amb 57 quilòmetres serà el més llarg del món, travessarà a partir del 2018 els Alps, una imponent barrera natural que ha dividit his-tòricament el nord i el sud d’Europa. Fa més d’una dècada, els suïssos van votar en un referèndum que tot el transport de mercaderies que travessaria el país ho faria sobre rails. La joia de la corona d’aquest ambiciós pla és el túnel de Sant Gotard, part d’una connexió de ferrocarril que unirà Zuric amb Milà a una velocitat de 240 km/h i redu-irà de quatre a dues hores i mitja el viatge entre les dues ciutats: més ràpid que anar en avió. Per assolir aquesta velocitat, s’ha dissenyat tot el recorregut a una altitud constant de 500 metres sobre el nivell del mar i en dos túnels separats, un en cada sentit. Això implica que en el seu tram central, els enginyers suïssos estan foradant els Alps amb més de dos quilòmetres i mig de roca damunt dels seus caps. Per suportar les tem-peratures superiors als 30 graus, s’han instal·lat grans ventiladors que refresquin els 2.000 treballadors que

durant 24 hores al dia operen en les profunditats.Per perforar la muntanya, a més dels explosius, una immensa tuneladora com la que veiem a la imatge, de gairebé 10 metres de diàmetre i destinada al tram Ams-teg-Sedrun, funciona a un ritme màxim de 40 metres al dia. Tanmateix, els enginyers es troben sovint amb accidents geològics que compliquen la seva tasca. En determinats trams, la roca és tan tova que la tuneladora només pot avançar mig metre diari i això augmenta el cost fi nal de l’obra i retarda el termini de fi nalització.Suïssa deu part de la seva diversitat lingüística i cul-tural a una orografi a molt complexa. El túnel de Sant Gotard unirà el cantó germanoparlant d’Uri amb el de Bodio, de llengua italiana, i travessarà valls on encara es parla romanx. Paradoxes del progrés, la infraes-tructura aproparà zones metropolitanes del centre del país helvètic i el nord d’Itàlia, però aïllarà una mica més els pobles de les valls alpines per on durant segles ha passat el trànsit de mercaderies entre el nord i el sud d’Europa, i aviat travessarà els Alps a milers de metres de profunditat.

volem +

7070

volem+ OK.indd 70 17/11/09 18:36:40

Fulls dels enginyers núm. 264 novembre/desembre 2009

Documents

Transcript of Fulls dels enginyers núm. 264 novembre/desembre 2009