Fullet 10è aniversari Fundació Badalona Contra el Càncer

tots units hi podem fer molt!

A favor de les personesBadalona és una ciutat que el que té s’ho ha guanyat i el que vol s’ho ha de guanyar. La salut, els drets socials, la xarxa d’equipaments i de serveis són conquestes que hem fet possibles entre tots i totes. La societat civil de Badalona ha empès la ciutadania i les institucions cap a constants millores en diverses ocasions. Sabem que la ciutat necessita el compromís de tothom i aquesta experiència ho reitera. L’Ajuntament és al servei d’aquesta voluntat, d’aquesta energia col·lectiva.

La Fundació Badalona Contra el Càncer, i l’equip que hi ha al capdavant, és un exemple destacat de l’esperit emprenedor i solidari de la nostra ciutat. Cada any, des de fa 9 edicions, a través d’activitats com el sopar de gala o als estands a la plaça de la Plana, convida Badalona a ser activa davant la malaltia del càncer, a acompanyar les persones malaltes i les seves famílies en un camí que, gràcies a la medicina i a la solidaritat de tots, va a parar, cada cop més, al guariment.

Vull agrair aquesta feina compromesa. Una feina valuosa i humana que fa ciutat i ens mostra una Badalona genuïna. Un any més tindreu el suport de la ciutat i del seu Ajuntament en aquest objectiu, que és de tots i de totes. Gràcies a vosaltres, i a tots els badalonins i badalonines, que dia a dia feu possible l’activitat d’una xarxa d’entitats relacionades amb la salut i d’equipaments i serveis sanitaris, Badalona treballa contra el càncer i a favor de la salut. A favor de les persones.

Jordi Serra Alcalde de Badalona

En la lluita contra el càncer des de l’any 2000


Sembla ahir que no parava d’insistir al meu marit: hem de fer alguna cosa per ajudar en la in-vestigació del càncer. El pobre hi estava d’acord, però no sabia què fer.

Un dia vam tenir una idea i, amb el suport de dues entitats de Badalona, la Cooperativa la Moral (per a nosaltres la novetat, ja que, encara que la coneixíem de nom, no sabíem les grans persones que hi coneixeríem) i el Círcol Catòlic, la nostra segona casa i la gran família a la qual tenim l’orgull de pertànyer, vam engegar una sèrie d’actes per recaptar fons per a la investigació del càncer en el seu vessant més actual, la recerca biomèdica.

A la nostra iniciativa, hi vam sumar amics i co-neguts, persones que, per algun motiu, estaven interessats en la necessitat de la investigació, i així vam trobar la forma, com bé diu el meu marit, per intentar tallar la soca d’aquesta malaltia, que quan ell tenia nou anys ja li va robar el pare.

Doncs bé, ja tenim en Miquel i la Marisa decidits a fer quelcom per als investigadors del càncer. No teníem ni idea de quants diners aconseguirí-em, però després de parlar amb el doctor Rafel Rosell, cap d’investigació biomolecular en aquell moment de l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti), i fent honor a la nostra bogeria, vam decidir comprar la màquina que el doctor ens va dir que els feia falta per estar al nivell dels laboratoris es-trangers en investigació. Encara recordo la cara d’espant d’un bon amic advocat, Jorge Navarro,

quan sortíem del despatx. “Me dais miedo”, ens va dir. “¿No estaréis pensando lo que creo?” En Miquel i jo ens vam mirar i vam dir: “Jorge, vamos a ir por la máquina.” La maquineta en qüestió era el primer seqüenciador d’ADN que arribava a Europa de la seva categoria en aquell moment; valia 32.000.000 milions de pessetes (era el se-tembre de 1999).

Mans a l’obra! Amb una activitat no n’hi havia prou. El meu estimat marit, que en aquells mo-ments ja era més papista que el papa, com se sol dir, no parava de rumiar activitats. Dormíem amb una llibreta al capçal del llit, on a la nit apuntàvem les idees que ens venien al cap; després les re-passàvem i trèiem les més esbojarrades. Un cop a la setmana ens reuníem a la Cooperativa —en aquell moment ja érem uns quants bojos més com nosaltres— i allà tothom aportava idees i corregíem possibles errors. Van ser nou mesos d’activitat febril, ja que tot es feia en hores lliures. Tots treballàvem, i nosaltres, com a pares de la criatura, anàvem de bòlit. Així va néixer la Marató Badalona Contra el Càncer.

Un soci de la Cooperati-va, l’Israel Aliaga, va dis-senyar la Guardiola i va fer dos o tres eslògans. Entre tots vam escollir aquest: Tots Units Podem Fer Molt. Ell va ser l’artífex del primer cartell; després en

vindrien més, Marc Torrecillas, Bernat Fuertes, Laura Garcia, Joan Marc Klim, Ausiàs Bertran, Ramon Llibre, M. Teresa Mateu i Carles Carreras. Tots, d’una manera o altra, han deixat la seva empremta. També n’hi ha que van fer les pàgines web, Àlex Bello, Toni Muñoz, Miquel Parejo.

L’èxit va ser total: dues màquines. Tothom s’hi va abocar. Ara ja fa deu anys de tot això i ja són set les màquines aportades entre tots. Ara ja no som un grup de bojos. O potser sí? Sigui com sigui, ara tenim nom propi, Fundació Badalo-na Contra el Càncer, que cada any organitza la Marató Badalona Contra el Càncer. La Fundació té la seu al carrer del Germà Bernabé, 2, a Dalt la Vila, encara que és itinerant, ja que tot l’entramat funciona a través d’ordinadors, telèfons mòbils privats, tant dels patrons com dels voluntaris, els quals aporten diners i hores de feina. Alguns fins i tot sacrifiquen caps de setmana familiars per col·laborar.

Entre tots hem fet molt, i entre tots farem més. No podem defallir i hem d’ajudar els investigadors. Esperem que ens continueu fent costat amb els vostres donatius i així, si estirem tots fort, ella “la soca del càncer” caurà, com diu la cançó de Lluís Llach. Que caigui d’una vegada!

Marisa Serra Fundadora

Una mica d’històriaLa Fundació Badalona Contra el Càncer

BADALONA CONTRA EL CÀNCER

TOTS UNITSPODEM FER MOLT

Els comptes clarsLa confiança, el primer pas

L’empenta de la Marisa i en Miquel va po-sar en marxa la Fundació abans que aquesta fos constituïda legalment. Tenien tanta pressa a donar diners per a la recerca oncològica que no van pensar, ni un moment, en els problemes que els podien sorgir fent-t’ho tot a títol particular, principalment de cara a Hisenda.

Així, el que es va recollir en la Marató del 2000 va ser entregat a Alcaldia, en un acte de clo-

enda de campanya, que va tenir lloc al Museu de Badalona. Els diners que van ser entregats a l’alcaldessa, Maite Arquer, van servir per comprar el primer seqüenciador d’ADN d’un capil·lar.

A partir d’aquí, i un cop constituïda la Funda-ció, davant del notari Josep M. Valls i Xufré el 20 de febrer de 2001, i amb l’expedient núme-ro 3517/2002 i amb el número 1694 del registre de Fundacions, cada any s’han presentat els

comptes a la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques, comptes que han rebut el vistiplau del Patronat de Fundacions de la Generalitat de Catalunya.

La vostra participació en les nostres campanyes ens obliga, també, a presentar-vos clarament els números, que són aquests:

(*)- Resultat provisional

2000 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009*

INGRÉS EXPLOTACIÓ 90.711 65.624,23 72.424,72 91.896,48 66.415,86 95.588,39 96.974,05 83.807,08 81.661,65

INGRESSOS extra 90.711 26,92 44,62 1466,81 0,00 0,00 14.704,19 9.797,17 540,72

TOTAL INGRESSOS 65.651,15 72.469,34 93.363,29 66.415,86 95.588,39 111.678,24 93.604,25 82.202,37

Bancs 0 20,40 122,24 72,47 151,22 52,46 117,00 200,30 201,00

Despeses 0 2.826,33 1.417,88 22.929,52 6.700,45 20.383,94 18.679,55 20.521,88

Despeses deduïbles 0 9.707,52 1.487,41 4.897,85 5.006,00 2.090,90 0,00 0,00 1,75

TOTAL DESPESA 0 9.727,92 4.435,98 6.388,20 28.086,74 8.843,81 20.500,94 18.879,85 20.724,63

INGRESSOS-DESPESES 90.711 55.923,23 68.033,36 86.975,09 38.329,12 86.744,58 91.177,30 74.724,40 61.477,74

Compra maquinària Can Ruti 90.711 56.046,60 73.800,00 0,00 98.435,73 94.500,77 0,00 143.429,31 112.520,00

RESULTAT EXERCICI 0 -123,37 -5.766,64 86.975,09 -60.106,61 -7.756,19 91.177,30 -68.704,91 -51.042,26

ACUMULAT 0 -123,37 -5.890,01 81.085,08 20.978,47 13.222,28 104.399,58 35.694,67 -15.347,59


Els recursos aportats a l’Hospital Can Ruti

PCR Quantitatiu AB7000

Aquest equip ens ha permès quantificar de for-ma molt acurada el grau d’expressió de diferents gens a nivell d’ARN en les cèl·lules tumorals i la seva relació amb els tractaments de quimiote-ràpia. També ens ha permès analitzar caracte-rístiques pròpies del malalt (el que anomenem polimorfismes) que en certa manera condicionen el resultat dels tractaments i també la seva toxi-citat. Hem estudiat com la variació en l’expressió de certs gens condicionen la resposta als tracta-ments, cosa que permet individualitzar el fàrmàc òptim per a cada cas de forma individual.

Tècnicament, aquest equip permet analitzar si-multàniament fins a 96 mostres en dues hores, ja que és un equip molt versàtil i de fàcil ús. La seva estructura interna basada en lector òptic permet també un manteniment senzill.

2 PCR Quantitatiu AB7900HT

Aquests dos equips adquirits tenen concep-tualment el mateix funcionament que l’anterior (AB7000), però incorporen certes novetats que el fan més versàtil: pot analitzar simultàniament 96 o 386 mostres, canviant un sol adaptador. In-corpora igualment un lector per llum làser, la qual cosa fa que les lectures siguin molt més fines i acurades. Al mateix temps, incorpora un mòdul anomenat “Array de baixa densitat” que permet l’automatització per a la lectura de targetes pre-fabricades per analitzar simultàniament fins a 384 gens en una sola mostra en dues hores.

Seqüenciador automàtic AB310

Aquest aparell dissenyat per estudiar l’ADN consta d’un capil·lar a partir del qual es poden fer anàlisis de seqüències de nucleòtids de diferents gens. El fet de tenir un sol capil·lar fa que en dues hores pugui analitzar una mostra.

És un aparell molt necessari, ja que moltes de les deficiències i canvis en la composició i la se-qüència de l’ADN són les responsables últimes que una cèl·lula esdevingui tumoral. L’anàlisi de les seqüències en l’ADN ens han permès tipificar els tumors dels malalts i tractar-los de forma indi-vidual a partir de les diferents alteracions en l’ADN tant del seu tumor com de les cèl·lules normals.

Seqüenciador automàtic AB3130 i seqüenciador automàtic Hematologia

És un equip que com en el cas anterior per-met analitzar seqüències d’ADN. Aquest equip, però, incorpora ja quatre capil·lars, és a dir, per-met l’anàlisi simultània de quatre mostres i en un temps més curt en una hora. Això fa possible que en un sol dia tingui capacitat per analitzar fins a 96 mostres. Amb aquest equipament hem pogut multiplicar enormement el nombre de casos que es podien analitzar al laboratori, cosa que ha per-mès, entre d’altres, generar les dades que s’han publicat aquest any passat en el New England Journal of Medicine.

Microdissector Palm-Olympus

La microdissecció és una tècnica que ens per-met seleccionar i aïllar les cèl·lules tumorals de les cèl·lules normals en un teixit. Es tracta d’un equip dual, amb un microscopi i un feix de llum làser que permet tallar físicament la zona de les cèl·lules tumorals que volem estudiar.

Aquest equip ha estat el complement impres-cindible i necessari dels altres adquirits que són d’anàlisi o d’ARN o d’ADN, ja que la sensibilitat de les tècniques augmenten exponencialment quan es treballa únicament amb el teixit tumoral, sen-se contaminació de cèl·lules normals. Igualment, el que anomenem falsos negatius (casos que es diagnostiquen erròniament) disminueixen dràsti-cament gràcies a la utilització d’aquest equip.

Microdissector làser Zeiss-Palm

Igual que l’equip anterior, és un microdissec-tor per aïllar cèl·lules tumorals de teixits. Aquest equip de nova generació incorpora un nou siste-ma làser, un nou sistema òptic i un sistema d’au-tomatització que permet un volum de treball més elevat amb un cost més baix en el temps que es necessita per a cada mostra.

de Badalona


Des fa deu anys, el Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital de Can Ruti gaudeix d’equips tècnics, d’últim nivell tecnològic, gràcies a les aportacions fetes per la Fundació Badalona Contra el Càncer.

Fem balanç. Han aportat dos sistemes de microdissecció làser (in-dispensables per separar les cèl·lules tumorals de les normals, en les mostres dels teixits). Tres seqüenciadors automàtics per analitzar l’ADN de les cèl·lules tumorals i de certes característiques del malalt i tres equips de PCR quantitatius que ens permeten analitzar i quantificar, amb gran precisió, l’expressió dels gens.

Quantificar la feina feta amb aquests equips és certament difícil. Si podem afirmar que, gràcies a ells, hem atès més de 2.000 malalts del centre, cosa que representa fer més de 15.000 anàlisis i que ens ha permès cercar el millor tractament dels que avui tenim a l’abast per a aquests malalts, sempre treballant en el nou concepte de la medecina personalitzada. El que fa deu anys ens semblava un somni avui ho hem pogut fer realitat, i aquests equips ens hi han ajudat i molt. Hem col·laborat amb més de 100 centres hospitalaris de l’Estat espanyol, però també d’altres països com França, Itàlia, els Estats Units, l’Ar-gentina i d’altres.

Són més de 10.000 el nombre de malalts que s’han pogut tipificar amb aquests equips, cosa que ens fa sentir orgullosos de la feina feta. Hem aportat el nostre esforç, il·lusió i responsabilitat a la feina de la Fundació Badalona Contra el Càncer per aconseguir-nos aquests mitjans sense els quals aquesta realitat no hauria estat possible.

Ja fa deu anys des que la Marisa Serra i el seu marit, en Miquel Carreras, van crear la Fundació Badalona Contra el Càncer i van decidir organitzar la I Marató Badalona Contra el Càncer, com a resposta a una lluita personal contra aquesta malaltia. En tot aquest temps, l’entitat ha mantingut intacte el seu objectiu de recaptar fons per avançar en la recerca oncològica.

Des del primer moment, l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol ha estat el principal beneficiari de les campanyes solidàries de la Fundació. Gràcies a aquestes accions solidàries, el centre badaloní disposa d’apa-rells d’alta tecnologia que han permès afinar el tractament que reben els malalts de càncer. Alhora, aquests equipaments permeten que l’hospital treballi en nombrosos assajos clínics en col·laboració amb altres centres de la resta de l’Estat, d’Europa i els Estats Units per aconseguir combatre aquesta malaltia.

La Marató centra les activitats anuals de la Fundació i consolida Badalo-na com a ciutat solidària. Aquest i altres actes benèfics ajuden des de la proximitat a difondre el coneixement de la malaltia i a recaptar diners per a la investigació. Gràcies a l’esforç de tots els que col·laboren amb la Fun-dació, des d’institucions i entitats privades fins a la població en general, ja són milers les persones que s’han beneficiat del valor afegit que ens heu aportat des de la Fundació.

Per tot això, abans com a gerent de l’Hospital Germans Trias i ara com a director gerent de l’Institut Català de la Salut, és per a mi un honor poder felicitar-vos i continuar encoratjant-vos en aquesta tasca de gran valor humà i social que desenvolupeu.

Enric Argelagués VidalDirector gerent de l’Institut Català de la Salut

La feina feta10 anys de col·laboracions

Dr. Rafael Rosell Cap del Servei d’Oncologia Mèdica-ICO

Dr. Miquel TaronCap del LaboratoriServei d’Oncologia Mèdica-ICO

Actualment entenem l’oncolo-gia com un lligam unitari on la part clínica i la part molecular són un únic aspecte que ens permet en-tendre la malaltia, cada malalt i el millor tractament. Són ja arcaics els conceptes de l’oncologia clíni-ca i l’oncologia molecular, ja que com hem esmentat la unió en un sol àmbit de tots dos ens permet una visió ampla de la malaltia. Sota aquest concepte, les necessitats de futur, en un caire pràctic, passen en gran mesura per poder disposar de tecnologia d’última generació. Un exemple d’aquest són els nous equipaments basats en nanofluids que permeten disminuir logarítmi-cament la quantitat de material que s’ha d’analitzar (fins i tot amb una sola cèl·lula podem estudiar dotze-nes d’alteracions) i automatitzar els processos. També ens permeten augmentar moltíssim el nombre d’alteracions que volem analitzar en una sola reacció, cosa que aporta gran quantitat d’informació en un temps molt reduït. Aquests equipaments són d’alta prioritat als

laboratoris on la recerca clínica i el diagnòstic molecular conviuen.

Els equipaments robòtics són tam-bé de gran utilitat, ja que permeten automatitzar molts processos de la-boratori, que solen ser feixucs i on els errors humans, encara que mí-nims, poden existir. Aquests equi-paments augmenten també la sen-sibilitat de les tècniques i redueixen temps i costos en les anàlisis.

Un altre aspecte que cal conside-rar són les noves aplicacions en nanotecnologia. Si bé encara no estan disponibles comercialment en l’àmbit sanitari, caldrà fer un es-forç d’inversió per aplicar-les. Són tecnologies que ja s’estan aplicant en l’àmbit de carrera espacial, infor-màtica i telecomunicacions, etc.

Tot plegat, des de la nostra pers-pectiva, qualsevol ajut dirigit a in-novar i millorar les aplicacions i les possibilitats analítiques per als pa-cients oncològics és una necessitat prioritària. Amb els equips de què disposem actualment podem fer moltes de les anàlisis que neces-siten els nostres pacients, però cal recalcar que un objectiu constant és la millora i la innovació. I és pre-cisament en aquest àmbit on més dificultat existeix per aconseguir re-cursos econòmics per adquirir els equipaments.

Noves necessitatsQuè més podem fer?

Dr. Rafael Rosell Cap del Servei d’Oncologia Mèdica-ICO


Però la seva utilitat no acaba aquí. Gràcies a ells, s’han pogut portar a terme molts projectes de recerca clínica, aplicada al malalt oncològic, en càncer de pulmó, de mama, d’esòfag, de bufeta, cerebral, entre els més destacats. La feina feta ens ha permès publicar diversos articles científics en les millors revistes del món, dotzenes de ponències, xer-rades i comunicacions en sengles congressos d’oncologia. Ha estat i és un honor haver pogut fer aquesta feina!

La realitat és que, avui, és conegut arreu del món com un hospital de referència, gràcies, en part, a l’esforç col·lectiu tant de la ciutat de Badalona, a través de la Marató, com de les persones que han estat involucrades en el Servei d’Oncologia Mèdica, tant a nivell de laboratori com de clínica i els datamanagers.

És molt difícil quantificar, objectivament, la totalitat de la feina feta, sobretot quan es fa amb persones malaltes, però de ben segur que al que ens vam comprometre en la primera Marató (i manifestat pú-blicament), que “la nostra responsabilitat seria fer treure fum a les màquines”, ho hem complert.

El nostre respecte i agraïment a la ciutadania que, directament o indi-rectament, ha participat en la Marató, als patrocinadors i col·laboradors d’aquesta i a la Fundació Badalona Contra el Càncer, que ha estat l’ànima d’aquesta tasca.



La societat civil i la recercaEl perquè de la necessitat de col·laborar

Espanya no ha estat mai un estat que pugui presumir de tenir especial cura per la recerca. Mal-grat grans invertors com De la Cierva, Isaac Peral i Torres Quevedo, d’entre altres, ha estat més un país de filòsofs, pensadors, dramaturgs, poetes... Recordem aquelles paraules atribuïdes a Unamuno: “Que inventen otros, nosotros ya copiaremos.”

Catalunya també ha tingut reconeguts inventors: Francesc Salvà (primer telègraf elèctric), Ferran Casablancas (teler sense llançadora) o bé Narcís Monturiol (primer submarí). També trobaríem noms punters en el món de les ciències mèdiques, com ara el doctor Ferran, i més propers a nosaltres en el món de la milllora a través de la recerca, els doctors Puigvert, Trueta, Barraquer... Treballant molt dura-ment anaren trobant tècniques per millorar la vida de les persones. Podríem dir que aquest seria el resultat de la recerca.

De qualsevol manera, els nostres brillants estudiants que volien dedicar-se a la recerca no tenien més re-mei que fer les maletes i buscar la seva oportunitat fora de casa. D’aquesta manera ens van marxar molts cervells privilegiats; alguns d’ells han provat el retorn atrets per promeses engrescadores de l’Administració... que no sempre s’han complert, ja que no podem parlar d’instituts de recerca sense una previsió econòmica que els sostingui i un pla de treball ben fet i orientat a uns objectius valorables.

Moltes de les iniciatives sorgeixen de la societat civil, que les orienta a través del món de les fun-dacions en el qual Catalunya és pionera. Protecció a les persones grans, recerca en el procediment per curar malalties desconegudes, mecenatge per

subvencionar estudiants mancats de possibilitats econòmiques, manteniment de la cultura i les tradi-cions... i altres iniciatives porten a la creació de les fundacions, que troben l’ajut de moltes persones que hi posen el seu esforç i moltes vegades també els seus diners.

Comença la definició de les lleis que han de regir aquestes fundacions, i darrerament surten adap-tacions d’aquestes, la darrera de les quals és de l’any 2008. S’ha de dir, però, que davant el creixent nombre de fundacions a Catalunya i la seva im-portància dins el teixit econòmic, cada vegada més l’Administració vol intervenir-hi i controlar-les.

La intervenció de les persones representant la so-cietat civil en els patronats de les fundacions és molt important i molt necessària. Hi aporten la seva experiència, el seu desig de millorar a través d’aquestes la vida de les persones i de les institu-cions, i és gràcies a aquesta dedicació, qualificada i desinteressada, que s’han obtingut millores en el món de les arts, en l’educació i, especialment, en el món dels serveis sanitaris. Sense aquest servei, molts dels avenços obtinguts no s’haurien produït.

Pensem en la importància de mantenir aquestes fundacions i en l’ajuda que nosaltres els podem donar, i pensem en el que històricament s’ha fet a Catalunya (ja no parlem del que han fet a Espa-nya). Sense elles, molts dels serveis que tenim, dels avenços que s’han fet i de les millores especialment en el món de la salut, no haurien estat possibles. Les fundacions i la recerca encara tenen molta ne-cessitat de la nostra ajuda.

Fundació Badalona Contra el Càncer

Els nostres col·laboradors

Moltes gràcies!

Entitats, empreses i particulars que han fet possibles aquests primers anys

GRÀCIES, moltes gràcies a tots els que, en aquests primers 10 anys de vida de la Fundació, ens heu ajudat a fer realitat un projecte que també heu fet vostre.

GRÀCIES als que heu perdut hores de descans per dedicar-les a preparar la Marató, mitjà principal de l’obtenció de fons per al nostre projecte.

GRÀCIES a les entitats, empreses, empresaris i par-ticulars que, amb el vostre patrocini, ens heu alliberat dels maldecaps més importants per tirar endavant el nostre compromís.

GRÀCIES als que, desinteressadament, heu fet pos-sible les activitats de la nostra Marató amb les vostres aportacions, amb diners o amb espècies.

GRÀCIES als que, voluntàriament, al llarg d’aquests deu anys heu anant fent les vostres donacions econò-miques de manera anònima, ja que sovint, per manca de dades, no hem pogut regraciar-vos el vostre ajut.

GRÀCIES als que amb la vostra assistència als di-versos actes i activitats de la Marató heu ajudat a assolir els objectius i ens heu esperonat a millorar-la cada any.

GRÀCIES als metges i professionals de la medicina que han sabut treure el “suc“ als mitjans que hem posat a les seves mans i que amb la seva tasca han situat el nom de Badalona en el mapa sanitari del món.

GRÀCIES a la ciutat de Badalona i la seva Admi-nistració per la col·laboració i els ajuts rebuts en les diferents campanyes portades a terme en aquests primers anys.

GRÀCIES a la regidora de Salut Roser Castillo, que va ser la primera a donar-nos el seu suport i que quan ens ha vist cansats i desanimats ens ha esperonat a continuar.


Patrocinadors

Per a més informació:

c/ Germà Bernabé, 2 - 08911 Badalona - 93 384 55 07 - www.badalonacontraelcancer.com

Fes-te’n soci col·laborador

Participa en les activitats que se celebren durant tot l’any

Fes el teu donatiu a qualsevol d’aquests comptes bancaris:La Caixa: 2100-0186-52-0200655380

Caixa Laietana: 2042-0080-57-3300702900

Caixa Tarragona: 2073-0260-50-0100207460

Caja Navarra: 2054-0310-21-9157977258

Caja Madrid: 2038-9094-72-6000000652

Vols col·laborar—hi?

Fullet 10è aniversari Fundació Badalona Contra el Càncer

Documents

Transcript of Fullet 10è aniversari Fundació Badalona Contra el Càncer