Full Informatiu núm 4 (setembre-octubre 2009)

FULL INFORMATIU CEIB.Núm 4

CONSELL ESCOLAR DE LES ILLES BALEARS

Núm. 4 setembre – octubre 2009

FULL INFORMATIU MONOGRÀFIC

2222 FULL INFORMATIU CEIB.Núm 4

Presentació 3333

Informacions del CEIB 4444

Els consells escolars insulars i municipals 7777

Entrevista 21212121

Experiències pedagògiques 24242424

Consells escolars insulars i municipals 27272727

Consells escolars insulars i municipals

Temes d’interès 6666

Miscel· lània 27272727 GOVERN DE LES ILLES BALEARS

CONSELLERIA D’EDUCACIÓ I CULTURA

CONSELL ESCOLAR DE LES ILLES BALEARS

Full Informatiu Redacció i maquetació: Secretaria del CEIB

Edició: CEIB 2009

SumariSumariSumariSumari


El bloc central d’aquest número del Full Informatiu del CEIB va dedicat als consells es-

colars insulars i municipals, per tal d’oferir una panoràmica de la seva situació i així

mateix analitzar-ne algun amb més profunditat, com és el cas del Consell Escolar de

Palma.

Els consells escolars insulars i municipals, regulats a la Llei de Consells Escolars de les

Illes Balears, son considerats organismes de consulta i participació en la programació

general de l’ensenyament no universitari, dins l’àmbit territorial de cada una de les

illes que integren les Illes Balears i dins l’àmbit municipal. Aquesta mateixa llei esta-

bleix que en el cas de municipis on existeixi un sol centre escolar ha de ser potestati-

va la constitució del consell escolar municipal.

L’any 2002 es va iniciar un procés de constitució dels esmentats consells escolars que,

a hores d’ara, encara no ha finalitzat. Entre els consells escolars insulars ja han estat

constituïts els de Mallorca, Menorca i Eivissa, restant encara per fer-ho al de Formen-

tera. En aquest Full Informatiu trobareu l’entrevista conjunta realitzada als actuals pre-

sident i presidentes dels consells escolars insulars constituïts.

En relació als consells escolars municipals, cal destacar el fet que a Menorca ja han

estat constituïts tots i a Eivissa sols en queda un de pendent, mentre a Mallorca que-

den encara un nombre important de municipis sense consell escolar.

Finalment hem de ressaltar i agrair la col·laboració en aquest número del primer pre-

sident del CEIB, Sr. Bernat Sureda i Garcia, que aporta un assenyat article sobre els

consells escolars.

PresentacióPresentacióPresentacióPresentació


CRONOLOGIA DE L’INFORME 6/2009, SOBRE EL PROJECTE DE DECRET PEL QUAL ES REGULEN ELS CEN-TRES INTEGRATS DE FORMACIÓ PROFESSIONAL DINS L’ÀMBIT DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA DE LES ILLES BALEARS

26/06/2009 Entrada de la petició d’informe de la Consellera

29/06/2009 Remissió del projecte de decret, l’annex del projecte de decret i l’estudi econò-mic, als consellers/conselleres del Ple i obertura del termini per presentar aportacions fins diven-dres 10 de juliol de 2009, a les 10h.

06/07/2009 La Comissió Permanent nomena ponent el Sr. Alfonso Rodríguez Badal i acorda que l’elaboració de l’informe sigui assumida per la Comissió específica de planificació, cons-truccions i equipaments .

13/07/2009 Presentació, revisió i debat de les aportacions rebudes en el marc de la Comissió específica de construccions i equipaments . Posterior aprovació i elevació de l’esborrany d’in-forme a la Comissió Permanent.

02/09/2009 Presentació i debat en el marc de la Comissió Permanent de l’informe del ponent i posterior aprovació i elevació al Ple.

04/09/2009 Obertura del termini de presentació d’esmenes.

17/09/2009 Entrada del document que conté les concrecions de l’estudi econòmic

18/09/2009 Aprovació de l’informe, per majoria absoluta per part del Ple. 22/09/2009 Remissió de l’informe al conseller d’Educació i Cultura.

Informacions del CEIBInformacions del CEIBInformacions del CEIBInformacions del CEIB

Nomenaments i cessaments de consellers del CEIB.

Ordre BOIB Cessament Nomenament Organització Sector

15.06.09 02.07.09 (n. 95)

Francisca Ribas Ribas (s) Jaume Ribes Seguí (s)

Maria D. Calvo Vila (s) Isabel Mestre Pons (s)

COAPA-Balears B

15.07.09 04.08.09 (n. 113)

Aina Boyero Llompart (t) Bernadí Recio Palou (t) FETE-UGT IB A

Miquel A. Molina Torrens (s)

Olga Olivé Olivé (s) Confederació

Sindical CCOO IB F

24.07.09 11.08.09 (n. 117)

Pere J. Mir Martorell (t) Concepción Pando Torres

(s)

Antoni Martorell Cànaves (t)

Victor Villatoro González (s)

ANPE A

(t) titular (s) suplent

Informes


Conselleres i consellers del CEIB

a la Sala d’Actes de la FELIB (Palma)

on es dugué a terme el Ple

Sra. Margalida Buades, directora general de Salut Pública,

i Sr. Miquel Martorell, director general de Planificació i

Centres

De dreta a esquerra: Sr. Miquel Martorell, Sr. Pere

Carrió, Sra. Elvira Badia i Sr. Mateu Tomàs

Ple extraordinari de dia de 2009Ple extraordinari de dia de 2009Ple extraordinari de dia de 2009Ple extraordinari de dia de 2009

Van ser tractats els següents punts:

►Informació, per part de representants de la Conse-

lleria d’Educació i Cultura i de la Conselleria de Salut i

Consum, sobre les mesures a adoptar en relació a la

“Grip A”.

►El president, Sr. Carrió, entregà la credencial (article

11.5 del Reglament) al nou conseller Sr. Antoni Marto-

rell Cànaves (BOIB núm. 117 de 11-08-09). Així mateix

prengueren possessió el Sr. Antonio Baos Relucio i la

Sra. Sònia Cardona Ferrer, consellers renovats a l’Ord-

re de la consellera d’Educació i Cultura, de dia 10 de

març de 2009.

Aprovació per 30 vots a favor, cap en contra i 2 en

blanc de l’Informe 6/2009 sobre el projecte de Decret

pel qual es regulen els centres integrats de formació

professional de la Comunitat Autònoma de les Illes

Balears.

►Revisió del projecte de pressupost anual de 2010 del

CEIB, que fou aprovat per 29 vots a favor, cap en

contra i cap en blanc.

►També s’informà que estava obert fins el 15 del mes

d’octubre el període d’aportacions a l’Informe del sis-

tema educatiu de les Illes Balears 2007/08 i de la una

reunió de presidents i presidentes de Consells Escolars

Autonòmics i de l’Estat a Pamplona.

DDDDia 18 de setembre de 2009 es reuní amb caràcter extraordinari el Ple del Consell Escolar de

les Illes Balears, a la Sala d’Actes de la Federació Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB).


El mes de setembre es van produir importants canvis en la Conselle-ria d’Educació i Cultura, que implicaren el nomenam ent del nou con-seller, l’Honorable Sr. Bartomeu Llinàs Ferrà , per Decret 14/2009, de 14 de setembre, del president de les Illes Balea rs. A aquest nomenament el seguí el de la Sra. Rafaela Sánchez Benítez , consellera del CEIB pel sector dels representants d e la Conselleria d’Educació i Cultura, que fou nomenada cap de Gabin et del conseller, per Resolució de dia 16 de setembre de 2009. La Sra. Elvira Badia Corbella , vicepresidenta del CEIB i represen-tant pel sector de personalitats de reconegut prest igi en el camp de l’educació, fou nomenada directora general de Plani ficació i Cen-tres, per Decret 58/2009, de 18 de setembre. Finalment, la Sra. Catalina Morell González fou nomenada secretària general, per Decret 58/2009, de 18 de setembre.

Temes d’interèsTemes d’interèsTemes d’interèsTemes d’interès

Sra. Elvira Badia, el Sr. Pere Carrió president del CEIB, amb

conselleres i consellers del CEIB


Decret legislatiu 112/2001, de 7 de setembre , pel qual s’aprova la Llei de consells esco-lars de les Illes Balears. Llei de consells escolars de les Illes Balears.

Exposició de motius.

La Constitució espanyola en l'article 9.2 atribueix als poders públics la responsabilitat de facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social. Igualment l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, en el seu article 9, estableix com a finalitat pròpia de les institucions d'autogovern la promoció de la par-ticipació de tots els ciutadans de les Illes Balears en els aspectes esmentats. Per altra banda, la Constitució en l'article 27.5 estableix que: "Els poders públics garanteixen el dret de tothom a l'educació mitjançant una programació general de l'ensenyament, amb participació efectiva de tots els sectors afectats i la creació de centres docents». Per la seva part, l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears en l'article 15 reconeix a les Illes Balears el dret a desenvolupar legislativament i executar l'ensenyament en tota la seva exten-sió, nivells, graus i modalitats, en concordança amb la Constitució i la legislació d’àmbit estatal al respecte. Tam-bé l'Estatut en l'article 14 estableix la competència exclusiva de les Illes Balears per a l'ensenyament de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears. Així mateix, la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, que regula el dret a l'educació, estableix en l'article 34 que «En cada comunitat autònoma ha d'existir un consell escolar per al seu àmbit territorial, la composició i les funcions de la qual han de ser regulades per una llei de l'Assemblea de la comunitat autònoma corresponent que, als efec-tes de la programació de l'ensenyament, ha de garantir en tot cas la participació adequada dels sectors afectats». D'igual manera l'article 35 d'aquesta Llei orgànica determina la capacitat dels poders públics per establir consells escolars d’àmbits territorials diferents a l'anterior i regular-ne el funcionament. En tots aquests preceptes legals troba la seva base la llei present, l'objectiu de la qual és la instrumentació d'uns òrgans col·legiats a través dels quals es faci efectiva la participació necessària dels sectors socials en la programa-ció de l'ensenyament a les Illes Balears. La participació social que aquesta Llei possibilita no representa únicament l'assumpció d'unes disposicions nor-matives, sinó que, per damunt de tot, suposa l'intent d'assegurar la configuració, a través precisament d'aquesta participació, d'un sistema educatiu concebut des de la realitat de les Illes Balears i adaptat a les nostres caracterís-tiques i necessitats específiques. A través dels consells escolars regulats en aquesta llei s'arbitren mesures de participació que eviten la dispersió i augmenten l'eficàcia de la intervenció dels diferents sectors socials que, a partir de l'aplicació d'aquesta llei, comptaran amb una via institucional idònia que contribuirà a afavorir l'equilibri necessari i dinàmic entre la soci-etat i el procés educatiu. Els organismes de participació que aquesta llei estableix es basen en un criteri comí: la diversitat de les qüestions

La informació específica sobre aquests òrgans de participació la trobarem a: � Capítols II i III del Decret legislatiu 112/2001, de 7 de setembre , pel qual s’aprova la Llei de consells

escolars de les Illes Balears. � Decret 10/2003, de 14 de febrer, de regulació dels consells escolars insulars i dels consells escolars mu-

nicipals de les Illes Balears.

Els consells escolars insulars i municipalsEls consells escolars insulars i municipalsEls consells escolars insulars i municipalsEls consells escolars insulars i municipals

Legislació


educatives i la diversitat d’àmbits d’incidència a què afecten i pels quals són afectades. L'efectivitat de la partici-pació depèn en gran mesura de la proximitat de les necessitats a satisfer i de la identificació amb el procés educa-tiu, derivada de sentir-s'hi directament implicats. Per aquest motiu, i d'acord amb el principi de descentralització, aquesta llei estableix tres nivells de representació que es corresponen amb tres tipus d'organismes de participació, relacionats amb els àmbits territorials i administratius propis de les Illes Balears. En primer terme, es crea el Consell Escolar de les Illes Balears, màxim organisme consultiu en matèria d'ense-nyament no universitari dins l'àmbit territorial de les Illes Balears i organisme superior de representació en aquesta matèria dels sectors afectats. Els drets i les responsabilitats que li són atribuïts es refereixen a aspectes globals relatius a l'àmbit de les Illes Balears, vinculats directament a la programació general de l'ensenyament no universitari i amb efectes sobre la totalitat del territori. La seva composició, en concordança amb les seves funci-ons, suposa una àmplia representació ponderada dels interessos socials i professionals de les Illes Balears en el camp de l'educació. Sembla coherent, vistes les funcions que li són atribuïdes, que aquest organisme gaudeixi del màxim nivell d'autonomia, en el marc de l'administració de les Illes Balears, per tal de garantir l'objectivitat i la independència de les seves actuacions. En segon terme, es configuren els consells escolars insulars, que volen donar resposta a les necessitats específi-ques derivades de les particularitats de la distribució territorial de les Illes Balears i més concretament a les deri-vades de la insularitat. En tercer lloc, la necessitat d'arbitrar mesures de participació social a un nivell més proper als centres escolars aconsella propiciar la participació dels sectors que integren la vida municipal. En aquest sentit, la configuració dels consells escolars municipals n'assegura una via de participació efectiva. En resum, aquesta llei vol definir i conformar un marc que garanteixi vies de participació efectiva dels sectors implicats en l'educació, amb tota la riquesa que suposa la diversitat d'interessos que conflueixen en la programa-ció de l’ensenyament no universitari. El model de participació establert per aquesta Llei ajusta la realitat dels sec-tors diferents amb la realitat dels àmbits territorials concrets que defineixen la nostra comunitat autònoma per extreure'n les millors i majors possibilitats de contribuir a un ensenyament no universitari que doni una resposta qualitativa a les necessitats educatives específiques de les Illes Balears.

Títol I. Disposicions generals. Article 1

És objecte d'aquesta llei instrumentar la participació efectiva de tots els sectors socials afectats en la programació general de l'ensenyament no universitari a l'àmbit de les Illes Balears. Article 2

Els òrgans de consulta i de participació i assessorament en la programació general de l'ensenyament no universi-tari són: a) El Consell Escolar de les Illes Balears b) Els consells escolars insulars c) Els consells escolars municipals Article 3

La programació general de l'ensenyament no universitari a les Illes Balears s'ha d'orientar fonamentalment a la consecució dels objectius següents: 1. Determinació específica de les places escolars que hagin de ser creades, substituïdes o suprimides a les illes, comarques, municipis i zones de les Illes Balears, amb l'objectiu d'aconseguir l'accés de tots els seus habitants als nivells educatius, culturals i esportius que els permetin la seva realització personal i social, i la promoció, amb aquesta finalitat, de les accions precises per compensar les deficiències d'oportunitats educatives. 2. Elaboració dels programes escolars i de les orientacions pedagògiques generals en els nivells corresponents dins el marc dels ensenyaments mínims establerts per l'estat. 3. Promoció de la consciència d'identitat pròpia, mitjançant la investigació, la difusió i el coneixement del pa-trimoni lingüístic i cultural dels pobles de les Illes Balears, amb especial atenció a l'aplicació de la Llei 3/1986, de 29 d'abril, de normalització lingüística a les Illes Balears.


4. Diagnòstic de les necessitats reals de l'ensenyament no universitari i fixació de les prioritats i dels criteris adequats en la seva atenció per millorar-ne la qualitat en tots els aspectes. 5. Determinació dels objectius referents a la situació, la construcció i la renovació dels centres docents. 6. Organització de l'ensenyament no universitari a la renovació pedagògica, a la formació permanent del pro-fessorat i a la política de personal. 7. Realització gradual d'un model d'educació integral, científica, crítica, polivalent, no discriminatòria, defenso-ra dels principis democràtics, al qual puguin tenir accés tots els alumnes de les Illes Balears. 8. Impuls de la integració plena dels centres escolars al seu entorn geogràfic, socioeconòmic i cultural. Capítol II. Dels consells escolars insulars Article 15

Els consells escolars insulars són els organismes de consulta i de participació en la programació general de l'ense-nyament no universitari dins l’àmbit territorial de cada una de les illes que integren les Illes Balears, d'acord amb l'organització territorial derivada de l'article 5 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears. Article 16

1. Els consells escolars insulars han de tenir la composició, l'estructura, les competències i el funcionament que reglamentàriament siguin establerts pel Govern de les Illes Balears, havent-ho consultat prèviament als consells insulars, amb la garantia, en tot cas, que el nombre de representants del professorat, dels pares i mares, dels alumnes i del personal d'administració i serveis no sigui percentualment inferior a la representació d'aquests sec-tors en el Consell Escolar de les Illes Balears. 2. El nombre màxim de membres de cada consell escolar insular no ha de ser superior al del Consell Escolar de les Illes Balears. En tot cas, han de tenir presència en aquests òrgans consultius representants dels consells insu-lars respectius, de l'administració educativa, de les entitats municipals, de les organitzacions patronals i les orga-nitzacions sindicals de l'àmbit educatiu, dels consells escolars municipals i dels centres educatius públics i pri-vats de l'illa corresponent. 3. El president i el vicepresident dels consells escolars insulars, els designarà el Govern de les Illes Balears, a proposta del consell insular respectiu. Capítol III. Dels consells escolars municipals Article 17

l. Els consells escolars municipals són els organismes de consulta i de participació dels sectors afectats en la programació de l'ensenyament no universitari dins l'àmbit municipal. 2. En els municipis en què existeixi un sol centre escolar ha de ser potestativa la constitució del consell escolar municipal. Article 18

Els consells escolars municipals han de tenir la composició, l'estructura, les competències i el funcionament que reglamentàriament siguin establerts pel Govern de les Illes Balears, amb la garantia, en tot cas, que el nombre de representants del professorat, dels pares i mares, dels alumnes i del personal d'administració de serveis no sigui percentualment inferior a la representació d'aquests sectors en el Consell Escolar de les Illes Balears. En tot cas, han de tenir presència en aquests òrgans consultius representants dels ajuntaments i dels centres educatius públics i privats del municipi. Disposició addicional

Les referències a la Conselleria d'Educació i Cultura que es contenen en la Llei 9/1998 s'han d'entendre fetes a la conselleria que a cada moment sigui la competent en matèria d'educació. Disposició transitòria

1. El Consell Escolar de les Illes Balears s'ha de constituir en el termini de tres mesos, a partir de l'entrada en vigor de la Llei present i ha de quedar vàlidament constituït quan s'hi hagin integrat, mínim, dos terços dels seus components.


2. Les entitats, organismes i institucions a què es refereix l'article 9 de la Llei 9/1998, han de comunicar els seus representants dins els quinze dies següents al de la notificació per part de l'administració de la comunitat autònoma. 3. La convocatòria de la sessió constitutiva del Consell Escolar de les Illes Balears s'ha d'efectuar pel conseller d'Educació i Cultura. Disposició final primera.

1. En el termini de tres mesos des de la seva constitució, el Consell Escolar ha d'elaborar el reglament de fun-cionament intern que ha de ser presentat al conseller d'Educació i Cultura als efectes de control de la legalitat, per a la seva aprovació. 2. Els consells escolars insulars s'han d'haver constituït en un termini no superior als sis mesos després de l'en-trada en vigor d'aquesta llei. 3. Els ajuntaments de les Illes Balears han de presentar els acords de creació i el reglament de funcionament intern dels respectius consells escolars municipals en un termini no superior als sis mesos després de l'entrada en vigor d'aquesta llei. El corresponent consell escolar municipal ha de constituir-se dins els trenta dies se-güents a l'aprovació del seu reglament. Disposició final segona

1. S'autoritza el Govern de les Illes Balears perquè, dins l'àmbit de la seva competència, dicti les disposicions que siguin necessàries per aplicar i desplegar aquesta Llei. 2. Aquesta Llei entrarà en vigor l'endemà d'haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears. Per tant, ordén que tots els ciutadans guardin aquesta Llei que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin guardar.

Decret 10/2003, de 14 de febrer, de regulació dels consells escolars insulars i dels con-sells escolars municipals de les Illes Balears. Decret. Títol I. Els consells escolars insulars. Article 1

Els consells escolars insulars són els òrgans de consulta i de participació en la programació general de l'ense-nyament no universitari dins l'àmbit territorial de cada una de les illes que integren les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 15 del Decret Legislatiu 112/2001, de 7 de setembre, pel qual s'aprova la Llei de consells escolars de les Illes Balears. Article 2

1. Els consells escolars insulars estaran formats per un president, un vicepresident i un nombre màxim de trenta-cinc vocals. 2. El president i el vicepresident seran nomenats d'entre els membres d'aquests consells pel Govern de les Illes Balears, a proposta del consell insular corresponent. 3. Els integrants seran designats pel consell insular corresponent en funció de la representació dels sectors que figuren en aquest article i a proposta, si s'escau, de les organitzacions o entitats pertinents: a) Integrants representants del professorat dels nivells de l'ensenyament no universitari del corresponent àm-bit territorial proposats per les associacions organitzacions sindicals d'ensenyants en proporció a la seva repre-sentativitat entre el sector públic i privat de l'ensenyament. El nombre d'aquests membres mai no podrà ser inferior al vint per cent del total de vocals del consell escolar insular. b) Integrants en representació dels pares o mares d'alumnes, proposats per les confederacions o federacions


de pares i mares d'alumnes del corresponent àmbit territorial, en proporció a la seva representativitat i en-tre les de l'àmbit del sector públic i del privat. El nombre d'aquests membres mai no podrà ser inferior al catorze per cent del total de vocals del consell escolar insular. c) Integrants representants de l'alumnat de l'ensenyament no universitari, proposats per les confederacions o federacions d'alumnes del corresponent àmbit territorial, en proporció a la seva representativitat i entre les de l'àmbit del sector públic i del privat. El nombre d'aquests membres mai no podrà ser inferior al sis per cent del total de vocals del consell escolar insular. d) Integrants en representació del personal d'administració i serveis dels centres docents, proposats per les centrals i organitzacions sindicals del corresponent àmbit territorial, en proporció a la seva representativi-tat i entre el sector públic i el privat. El nombre d'aquests membres mal no podrà ser inferior al quatre per cent del total de vocals del consell escolar insular. e) Fins a completar el nombre d'integrants establert pel consell insular corresponent hi haurà d'haver, com a mínim, membres en representació del mateix consell insular, de l'administració educativa, de les entitats municipals, de les organitzacions patronals i les organitzacions sindicals de l'àmbit educatiu, dels consells escolars municipals i dels centres públics i privats de l'illa corresponent. 4. El secretari del consell escolar insular ha de ser nomenat pel consell insular corresponent, a proposta de l’administració educativa competent. El secretari, que haurà de ser responsable de la gestió administrativa del consell escolar insular, ha de ser un funcionar adscrit a la conselleria competent en matèria d'educació. El secretari participarà en les sessions del consell escolar insular amb veu i sense vot. Article 3

1. Són funcions del president del consell escolar insular: a) La representació de l'òrgan. b) La direcció del consell escolar insular, d'acord amb la normativa vigent en matèria d’òrgans col·legiats. 2. El vicepresident substituirà el president en cas de vacant, absència o malaltia i realitzarà les funcions que aquest li delegui. Article 4

1. Els consells escolars insulars es regiran, quant al funcionament, pel seu propi reglament i per les normes vigents en matèria de procediment administratiu sobre òrgans col·legiats. 2. Els consells escolars insulars elaboraran els reglaments d'organització i funcionament, que seran presen-tats als corresponents consells insulars, a l'efecte de control de legalitat, perquè els aprovi. Un cop apro-vats, aquesta resolució serà comunicada a la conselleria competent en matèria d'educació. 3. Els consells escolars insulars faran, com a mínim, dues reunions plenàries anuals. Article 5

Els consells escolars insulars seran informats i consultats sobre els assumptes següents, quan afectin el seu àmbit territorial:

a) Elaboració i actualització del mapa escolar de l'illa corresponent.

b) Creació de centres escolars i rehabilitació dels existents. c) Actuacions en matèria de transport escolar i altres serveis escolars. d) Directrius de les actuacions específiques que, per a l'illa corresponent, es puguin programar per pro-moure la integració dels centres escolars al seu entorn geogràfic, socioeconòmic i cultural. e) Criteris d'escolarització als centres públics i concertats. f) Organització i funcionament dels serveis pedagògics, de formació del professorat i d'innovació educati-va existents. g) Funcionament de les delegacions insulars de l'administració educativa. h) Qualsevol altre tema relacionat amb les necessitats i actuacions educatives específiques de l’àmbit terri-torial de referència. Article 6

1. Els consells escolars insulars, anualment, elaboraran una memòria sobre les actuacions realitzades al


llarg del curs escolar. També podran elaborar informes específics sobre la situació de l'educació en el seu àm-bit territorial. 2. Els consells escolars, en l'àmbit de les seves competències, podran elevar a les administracions educatives i als consells insulars corresponents informes i propostes sobre temes educatius. Igualment, podran elevar al Consell Escolar de les Illes Balears propostes amb relació a qualsevol assumpte que afecti el seu àmbit territo-rial i que el Consell Escolar de les Illes Balears sigui competent per informar o proposar, d'acord amb el De-cret Legislatiu 112/2001, de 7 de setembre, pel qual s'aprova la Llei de consells escolars de les Illes Balears. 3. L’administració educativa i els consells insulars corresponents facilitaran els assessoraments, la documenta-ció i la informació necessària per a l'exercici de les funcions dels consells escolars insulars. 4. Els consells escolars insulars elaboraran anualment un informe sobre la situació educativa del seu àmbit de competència. Aquest informe serà tramés al consell insular corresponent i a la conselleria competent en matè-ria d'educació. Títol II. Els consells escolars municipals. Article 7

1. Els consells escolars municipals són els òrgans de consulta i de participació dels sectors afectats en la pro-gramació de l'ensenyament no universitari dins el seu àmbit municipal. 2. En els municipis en què hi hagi un sol centre escolar ha de ser potestativa la constitució del consell escolar municipal. Article 8

1. Els consells escolars municipals estaran formats per un president, un vicepresident i un nombre màxim de trenta vocals. 2. El president del consell escolar municipal serà el batle del municipi o la persona en qui delegui. 3. El vicepresident serà designat per l'ajuntament corresponent d'entre els membres del consell escolar muni-cipal. 4. Els vocals seran designats per l'ajuntament corresponent en funció de la representació dels sectors que figu-ren en aquest article i a proposta, si s'escau, de les organitzacions o entitats representatives: a) vocals en representació del professorat, dels pares i mares, de l'alumnat i del personal d'administració i ser-veis dels centres docents, designats amb atenció a llur representativitat i distribuïts proporcionalment entre els sectors públic i privat del municipi. El nombre de representants d'aquests col·lectius no podrà ser percentual-ment inferior a la representació que tenen aquests sectors en el Consell Escolar de les Illes Balears. b) vocals en representació dels mateixos ajuntaments. c) Vocals en representació dels centres educatius públics i privats del municipi, en proporció a la seva repre-sentativitat. d) Sense perjudici del que s'exposa en els apartats anteriors, podrà haver-hi vocals designats per l'ajuntament en representació d'associacions o entitats d’àmbit local o en virtut de capacitats o mèrits personals relacionats amb l'educació. 5. L'ajuntament designarà un funcionar¡ perquè exerceixi les funcions de secretar¡ del consell escolar munici-pal, amb veu i sense vot. Article 9

1. Els consells escolars municipals, tant pel que fa als seus òrgans unipersonals pel que fa al funcionament es regiran pel seu propi reglament i per les normes vigents en matèria de procediment administratiu sobre òrgans col·legiats. 2. Els consells escolars municipals elaboraran els reglaments d'organització i funcionament, que seran presen-tats als corresponents ajuntaments, a l'efecte de control de legalitat, perquè els aprovi. Article 10

Els consells escolars municipals seran informats i consultats sobre els assumptes següents:


a) Convenis i acords de col·laboració amb l'administració educativa que afectin l'ensenyament dins d'àm-bit del municipi. b) Serveis educatius complementaris i activitats extraescolars amb incidència en el funcionament dels cen-tres educatius del municipi. c) Creació o modificació de centres docents del municipi. d) Programes i actuacions municipals relacionats amb la conservació, el manteniment, els usos extraesco-lars i la vigilància dels centres docents. e) Competències educatives que afectin l'ensenyament no universitari en totes les etapes i modalitats que la legislació vigent atorgui als municipis. f) Distribució de l'alumnat amb necessitats educatives especials entre tots els centres docents del munici-pi. g) Constitució i funcionament de patronats o d'instituts municipals d'educació. h) Edició i distribució de materials didàctics per a la promoció dels valors patrimonials i identitaris especí-ficament relacionats amb el municipi. i) Qualsevol altre tema relacionat amb les necessitats educatives específiques del municipi. Article 11

l. Els consells escolars municipals, anualment, elaboraran una memòria sobre les actuacions realitzades al llarg del curs escolar. 2. Els consells escolars municipals podran sol·licitar a l'administració educativa competent els assessora-ments i les informacions relacionades amb les funcions del consell escolar municipal específic. 3. Els consells escolars municipals elaboraran anualment un informe sobre la situació educativa del seu àmbit de competència. Aquest informe serà tramés a l'ajuntament, al consell insular corresponent i a la con-selleria competent en matèria d'educació. Disposició addicional primera

La conselleria competent en matèria d'educació informarà anualment als consells escolars insulars sobre les

actuacions que afectin l'àmbit del corresponent consell escolar insular. Disposició addicional segona

El mandat dels consells escolars insulars i municipals atendrà una durada de quatre anys. La renovació dels

membres d'aquests consells escolars es farà per meitats cada dos anys, segons el que disposa l'article.l0 del De-

cret Legislatiu 112/2001. Disposició addicional tercera

El Consell Escolar de les Illes Balears, els consells escolars insulars i els consells escolars municipals han de

mantenir una relació basada en la complementarietat de les seves funcions i en el principi de cooperació insti-

tucional. Disposició addicional quarta

Les administracions públiques competents han d'aportar els recursos humans i materials necessaris per al bon

funcionament dels consells escolars insulars i municipals. Disposició transitòria

Els consells escolars insulars i els consells escolars municipals de les Illes Balears s'hauran de constituir en el

termini de tres mesos, comptadors a partir de l'entrada en vigor d'aquest Decret, i quedaran vàlidament consti-

tuïts quan s'hi hagin incorporat, com a mínim, dos terços dels seus components. Disposició final primera

Es faculta el conseller d'Educació i Cultura perquè adopti les mesures i dicti les disposicions adients per a l'a-

plicació d'aquest Decret.


El Consell Escolar de Menorca

(CEM) es va constituir el 21 d'a-bril de 2004 al saló d’actes del Consell Insular de Menorca. Va presidir l’acte la presidenta del Consell Insular de Menorca, Sra. Joana Barceló Martí, juntament amb el conseller de Cultura i Edu-cació, Sr. Mateu Martínez Martí-nez i el president i vicepresident del CEM, senyors Amador Alzina Sans i Pere Alzina Seguí. També hi va assistir la Comissió Perma-nent del CEIB presidida pel Sr. Joan Francesc Romero Valenzuela. El Consell Escolar de Menorca el componen 36 persones represen-tant el sector del professorat, el de mares i pares, el de l’alumnat, el de PAS, el de l’administració edu-cativa, els consells escolars muni-cipals, les administracions locals, les organitzacions i entitats relacio-nades amb el món educatiu i el Consell Insular de Menorca. Al llarg d’aquests anys, el Consell Escolar de Menorca ha tractat diversos assumptes dels quals n’h-han sortit quatre informes. El pri-mer va tractar sobre el projecte de Pla insular d’educació infantil 0-3; el segon van ser aportacions del Consell Escolar de Menorca al document Una educación de cali-dad para todos; el tercer informe va tractar sobre la intervenció per a la conciliació de la vida familiar, escolar i laboral; finalment, el quart va tractar sobre la Llei orgà-nica d’educació, a petició del Con-

Insular de Menorca. També s’han realitzat dos informes sobre la situ-ació educativa a Menorca, el del curs 2004/05 i el del curs 2006/07. En aquests moments estem a punt d’aprovar el corresponent al curs 2007/08. El Consell Escolar de Menorca, conjuntament amb el Departament de Cultura, Patrimoni, Educació i Joventut del Consell Insular de Menorca, organitza les Jornades d’Educació Infantil de les qual se n’han realitzat quatre. Els temes tractats han estat les famílies, l’e-pressió artística, l’interculturalitat i el conte. La participació en aques-tes jornades és important, més de cent vuitanta persones, algunes de Mallorca, relacionades amb l’edu-cació infantil. A les terceres jorna-des varem comptar amb la presèn-cia de l’actual ministre d’Educ-

ació, el Sr. Ángel Gabi-londo, en aquells mo-ments rector de la Uni-versidad Autónoma de

Madrid, que ens delectà amb la conferència La venida de los otros (http://w ww . m e n o r c a t v . c o m /jornades/). El passat 4 de març es va aprovar el document Un pacte per l’educació és

possible: propostes per

encarar el futur, amb l’objectiu principal de millorar la qualitat de l’ensenyament a l’illa de Menorca, mitjançant un gran pacte social per l’educació, i aconseguir una gran mobilització social per millorar les condicions del nostre sistema educatiu. En aquest document es fan una sèrie de propostes que cal consensuar amb tots els estaments implicats. Pensam que aquest gran pacte s’ha de completar amb altres iniciatives que ens demostrin que anem en una direcció adequada, i que estam disposats a compartir tot allò que fem de bo i a aprendre tot allò que ens poden aportar. Per aquest motiu proposam com a se-gon gran objectiu l’organització d’un congrés internacional d’-educació a l’illa de Menorca, amb participació d’experts i experiènci-es innovadores d’arreu del món, on també s’expliqui tot allò que hem aconseguit en el nostre àmbit. L’objectiu és dinamitzar i rellançar les experiències innovadores a l’il-la, i rebre i acollir les que es porten a terme arreu del món des de dife-rents perspectives i enfocaments. Podeu veure el contingut del docu-ment, així com els dels altres infor-mes, a la web del Consell Escolar de Menorca (http://cemenorca.org).

Consell Escolar de Menorca

Membres de la Comissió Permanent del Consell Escolar de Menorca (Juny 2006)

III Jornades d’Educació Infantil. Menorca.

(novembre 2006)


Als efectes administratius i pressupostaris, el Consell Escolar de Mallorca s’adscriu a la Direcció Insular de Cultura del De-partament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca i està integrat per la presidència, la vicepresidència, un secretari i trenta-cinc vocalies ocupades per consellers i distribuïdes en onze grups diferents. Els onze grups i el nombre de consellers i conselleres que en formen part és el següent:

GRUP 1. Representants del professorat 8 representants A) Professorat de l’ensenyança pública ......................................... 5 representants B) Professorat de l’ensenyança privada-concertada ..................3 representants

GRUP 2. Representants dels pares i mares dels alumnes 5 representants A) Pares i mares de l’escola pública ................................................3 representants B) Pares i mares de l’escola concertada ........................................2 representants

GRUP 3. Representants dels alumnes 3 representants A) Alumnat de l’escola pública ........................................................... 2 representants B) Alumnat de l’escola concertada .................................................... 1 representant

GRUP 4. Representants de personal d’administració i serveis 2 representants A) PAS ensenyança pública ................................................................ 1 representant B) PAS ensenyança privada-concertada ........................................ 1 representant

De les cinc persones que formen part del grup de representants del Consell de Mallorca (GRUP 5) dues han de ser designa-des entre personalitats de reconegut prestigi en l’àmbit educatiu de l’illa de Mallorca. Les dues primeres foren el Sr. Joan Ramon Reus i el Sr. Joan Perera Mezquida, i actualment ocupen aquest lloc el Sr. Albert Catalán Fernández i el Sr. Joan Jau-me Sastre. El curs passat el Consell Escolar de Mallorca organitzà una jornada sobre els consells escolars municipals a la qual hi assisti-ren representants municipals de diferents localitats i mancomunitats, així com el president del Consell Escolar de les Illes Balears. També convé destacar la realització d’una taula rodona sobre menjadors escolars, les conclusions de la qual ens va servir per elaborar un dossier sobre tot allò que fa referència a l’organització i funcionament dels menjadors escolars.

Al primer Ple del curs 2009-10, que es celebrà el 6 d’octubre de 2009, s’aprovaren els objectius que es treballaran durant el curs. Aquest objectius són:

Partint de la iniciativa del president del Consell Escolar de les Illes Balears, es van fent tota una sèrie de trobades entre els tres consells escolars insulars que ja estan en funcionament, el de Mallorca, el de Menorca i el d’Eivissa, per posar en comú temes educatius que afecten a les tres illes. Esperam que prest també s’hi incorpori a les reunions el representant del Consell Escolar de Formentera.

Després de tota una sèrie d’actes preparatoris, dia 23 de març de 2006 es va constituir a la sala de plens del Consell de Ma-llorca el Consell Escolar de Mallorca, amb la presència de tots els seus membres. No fou, però, fins el 2008 que s’aprovà el seu Reglament d’organització i funcionament que és la norma que marca el funcionament i l’organització d’aquest consell escolar, juntament amb la Llei de consells escolars de les Illes Balears i el Decret de regulació dels consells escolars insulars i dels consells escolars municipals de les Illes Balears. Aquest reglament s’aprovà al Ple del Consell Escolar de Mallorca de dia 10 de novembre de 2008 i es publicà al BOIB núm. 165 de dia 25 de novembre de 2008.

Actualment la presidenta del Consell Escolar de Mallorca és la Sra. Coloma Ferrer Sales, directora del CEIP Escola Gradua-da, i el vicepresident el Sr. Joan Jaume Sastre, director de l’IES la Ribera.

Sra. Joana Lluïsa Mascaró, vicepresidenta del Consell de Mallorca

Sra. Coloma Ferrer, presidenta del Consell Escolar de Mallorca

Sr. Joan Jaume, vicepresident del Consell Escolar de Mallorca

GRUP 5. Representants del Consell de Mallorca 5 representants

GRUP 6. Representants de l’administració educativa 2 representants

GRUP 7. Representants dels ajuntaments de Mallorca 5 representants

GRUP 8. Representant de la patronal d’ensenyança 1 representant

GRUP 9. Representant del sindicat majoritari de l’ensenyança 1 representant

GRUP10. Representants dels consells escolars municipals 2 representants

GRUP 11. Representants dels centres públics i privats-concertats 3 representants A) Centres públics ................................................................................................ 2 representants B) Centres privats-concertats ............................................................................1 representant

� Elaboració d’un catàleg d’escoletes de 0-3 anys. � Valoració social de la formació professional. � Mesures per millorar l’èxit escolar i minvar el fracàs escolar.

Consell Escolar de Mallorca


El Consell Escolar Insular

d’Eivissa es va constituir per pri-mera vegada el 28 de juliol de 2008, ara fa poc més d’un any, després d’una llarga gestació. Està format per totes les entitats i estaments que tenen a dir en qüestions educatives, des del professorat a les associa-cions de pares i mares d’alumnes, els alumnes mateixos i representants de col·lectius implicat en l’educació de 0 a 18 anys. Després de diverses gestions admi-nistratives i de diverses reunions amb els consellers i les conselle-res, el primer plenari, encarregat de començar a elaborar el nostre Re-glament d’organització i funciona-ment (ROF) i de marcar els objec-tius prioritaris de la nostra tasca ten-gué lloc el 12 de novembre de 2008. Aquest primer any hem aconseguit aprovar per unanimitat el nostre ROF (que no es va poder aprovar al llarg de la passada legislatura), que també ha passat el tràmit d’aprovació del Consell d’Eivissa, que ara només està pendent de pu-blicació al BOIB i que regeix la nostra feina diària. Així mateix ha estat constituïda la comissió perma-

nent, formada per deu membres i que s’ha reunit en diverses ocasi-ons amb el primer objectiu d’ela-borar l’informe de la situació

actual de l’ensenyament a Eivissa. Un dels temes que ens ha ocupat i preocupat al llarg d’aquest primer any de vida ha estat el transport es-colar, problema en-dèmic a la nostra illa per la tradicio-nal disseminació de la població en el territori. Hem de dir amb satisfacció que una reforma de l’ordre de la Conselleria d’Edu-cació que regeix el transport escolar a la nostra comunitat ha

estat recolzada pel CEIB i ha es-tat modificada a principis d’-aquest curs, com a primer pas per arribar a una millora subs-tancial de la mobilitat escolar. Com a tema menor però que no deixa de ser important, ja comp-tam amb un logo sortit d’un con-curs d’entre l’alumnat de l’illa i que ens identifica. Aquest segon any esperam que sigui el de la nostra consolida-ció, que puguem arribar a agafar un bon ritme de feina i que les nostres propostes serveixin, com no pot ser d’altra manera, per millorar l’educació d’Eivissa i de la nostra comunitat per ex-tensió. Perquè la xarxa dels con-sells escolars insulars estigui completa, només ens falta poder donar la benvinguda al Consell Escolar de Formentera, cosa que confiam sigui molt aviat. Tots els membres que formam part d’aquest consell escolar se-guim tant il·lusionats com el pri-mer dia, però ara tenim més ex-periència i la posam a disposició de totes les administracions amb responsabilitats educatives.

Consell Escolar de Insular d’Eivissa

Constitució del Consell Esco-lar Insular d’Eivissa. Juliol 2008. D’esquerra a dreta:

Sra. Francesca Planells Ba-lanzat, presidenta del Consell Escolar Insular d’Eivissa

Sr. Marià Torres Torres, conseller de Política Cultural i Educativa

Sr. Pere Carrió, president del CEIB

Primer plenari a la seu del Consell d’Eivissa.

Novembre de 2008


CONSELLS ESCOLARS MUNICIPALS DE LES ILLES BALEARSCONSELLS ESCOLARS MUNICIPALS DE LES ILLES BALEARSCONSELLS ESCOLARS MUNICIPALS DE LES ILLES BALEARSCONSELLS ESCOLARS MUNICIPALS DE LES ILLES BALEARS

NOMBRE DE CENTRES EDUCATIUS

IES CEIP CCONCERT CPRIVATS TOTAL POBLACIÓ % QUE RE-PRESENTA DEL TOTAL

Alcúdia 1 4 1 6 18.327

Andratx 1 3 1 5 11.348

Capdepera 1 2 3 11.446

Felanitx 1 4 1 6 17.969

Inca 2 2 7 11 29.450

Manacor 3 9 4 16 39.434

Marratxí 1 5 4 10 32.380

Palma 19 48 45 6 118 396.570

Sa Pobla 1 4 1 6 12.455

Sóller 1 5 2 8 13.625

MALLORCA 31 86 66 6 189 583.004 69%

Alaior 1 3 1 5 9.133

Es Castell 1 1 7.724

Ciutadella 2 10 2 14 28.696

Ferreries 1 1 1 3 4.617

Maó 4 11 3 18 28.904

Es Migjorn Gran 1 1 1.522

Sant Lluís 1 1 6.704

MENORCA 8 28 7 43 87.300 94%

Eivissa 4 8 2 1 15 46.835

Sant Antoni 1 8 2 11 21.082

Sant Josep 2 5 1 1 9 21.304

Santa Eulària 1 8 1 10 30.364

EIVISSA 8 29 5 3 45 119.585 96%

ILLES BALEARS 47 143 78 9 277 789.889 74%

Consells Escolars Municipals de les Illes Balears


MAPA DELS CONSELLS ESCOLARS MUNICIPALS


El Consell Escolar Municipal de Palma va ser el primer referent a les Illes Balears. Es va apro-var la seva constitució sota el mandat del batle Ramon Aguiló el 27 de juliol de 1989 i es constituí el 2 de febrer 1990. No hi havia cap legislació autonòmica sobre la qüestió i tenia una composi-ció molt ampla. Amb els successius canvis polítics i jurídics es perdé l’anterior estructura i no fou fins al Decret 10/2003, de 14 de febrer, que regula el funcionament dels consells escolars insulars i del con-sells escolars municipals de les Illes Balears, que es va tornar a reactivar. El 7 de juliol de 2004 la Junta de Govern va aprovar la creació de nou del CEM de Palma i la seva composició actual, i el 29 d’abril de 2005 es va constituir, essent aprovat el 28 de setembre de 2006 el Reglament in-tern d’organització i funcionament del Consell Escolar Municipal de Palma , publicat al BOIB núm.12, de 23 de gener de 2007. El Ple del CEM de Palma es va reunir tres vegades el 2005 i el 2006 i dues vegades el 2007. Amb l’actual consistori es va convocar el primer Ple el 25 de novembre de 2007, on prengueren possessió els nous membres i es va constituir la Comissió Permanent, que es va reunir el 30 de gener de 2008. Fins a l’actualitat s’han convocat cinc plenaris i tres comissions permanents, amb una assistència mitjana del 75,5%. Com a temes més importants cal destacar la presentació al Ple extraordinari del 2 d’octubre de 2008, per part de la batlessa Aina Calvo, del Pla per a la intervenció educativa al barris de Palma “Palma Educa”, que va ser debatut a la Comissió Permanent de dia 28 d’octubre de 2008 i aprovat definitivament al Ple ordinari del 3 de desembre de 2008. El CEM de Palma ha redactat i aprovat les bases que han de regir la convocatòria pública de subvencions de la Regidoria d’Educació (Comissió Permanent de dia 2 d’abril de 2008) i un membre de la Comissió Permanent forma part de la comissió avaluadora de les subvencions. També s’ha discutit i aprovat la convocatòria d’ajudes per a l’adquisició de llibres de text i materi-al didàctic al municipi de Palma, al Ple ordinari de dia 11 de març de 2009. D’altra banda, una de les dificultats amb què es troba el CEM de Palma és la falta de representació dels col·lectius d’-estudiants atès que no hi ha associacions d’estudiants prou consolidades en els instituts d’educ-ació secundària que puguin assolir la representació en el Consell Escolar. El Consell Escolar Municipal de Palma és actualment un òrgan viu, representatiu de la realitat educativa de la ciutat de Palma, on no es defuig el debat constructiu i que emmarca les actuaci-ons de la Regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Palma en el seu esforç per adaptar la inter-venció educativa municipal a les noves realitats i a les exigències de la ciutat.

Consell Escolar Municipal de Palma

Reunió del Reunió del Reunió del Reunió del Consell Esco-Consell Esco-Consell Esco-Consell Esco-lar Municipal de Palma lar Municipal de Palma lar Municipal de Palma lar Municipal de Palma durant el mes d’abril durant el mes d’abril durant el mes d’abril durant el mes d’abril 2009 al CC Flassaders 2009 al CC Flassaders 2009 al CC Flassaders 2009 al CC Flassaders (Palma)(Palma)(Palma)(Palma)


Des dels orígens dels sistemes educatius mo-derns, la responsabilitat que s'atribueix als poders públics per garantir la formació dels ciutadans es complementa amb la defensa del drets de la

societat a intervenir per marcar les grans línies de la política educativa. Els pro-jectes educatius dels primers liberals espanyols, influïts per les idees dels re-volucionaris francesos, manifestaven de forma clara, per una banda, que tan sols la intervenció pública podia ser garantia que tots els ciutadans gaudissin de la instrucció necessària i, per l’altra, que la tasca de definir el model educatiu gene-ral no podia ser una tasca exclusiva del poder executiu. Els liberals més ortodo-xos volien un sistema educatiu que fos un poderós instrument al servei d'una societat democràtica, de la consolidació dels valors antiautoritaris i de la cohesió social, però que en cap cas es pogués convertir en un instrument incontrolat al servei d’un grup polític dominant. Amb aquesta finalitat, els primers projectes d'organització de l'ensenyament públic, que tenen les seves arrels en la Consti-tució de Cadis, preveuen la creació de la Dirección General de Estudios, un or-ganisme col·legiat format per personali-tats de reconegut prestigi, independent del govern, que sols retria comptes al Parlament i que tenia, entre d'altres fun-cions, la confecció dels plans d'estudi, la distribució dels recursos, la reglamenta-ció de l'ensenyament, la millora dels mètodes pedagògics, la supervisió dels llibres de text, la inspecció del sistema educatiu, la promoció de biblioteques públiques i informar el Parlament sobre l'estat de la instrucció pública. Aquesta pretensió d'equilibri que defen-saren els primers liberals no té res a veure amb el que defensen alguns dels que actualment s'anomenen neoliberals, propugnant la eliminació de la interven-ció pública en matèria educativa. Que la responsabilitat educativa hagi de ser un projecte compartit entre la societat polí-tica i la societat civil, no pot comportar una defensa radical dels drets individu-als negant la necessitat que té qualsevol societat d’establir models consensuats que garanteixin la formació bàsica dels

seus nins i joves i que difonguin un va-lors comuns, al mateix temps que apor-ten els coneixements bàsics per desen-volupar-se en aquella societat. Com molts altres dels principis més ra-dicals i genuïns del primer liberalisme, aquest equilibri de poders en matèria educativa va quedar esborrat pel viratge estatalista i conservador que es va impo-sar una vegada consolidada la revolució liberal, però aquella idea que l'educació és cosa de tota la Nació, com deien els primers liberals, és un principi que s'ha de veure reforçat en el marc de les de-mocràcies participatives actuals. En societats com les actuals, plurals i amb valors controvertits, l'educació és l'instrument fonamental per aconseguir fer comuns els valors que democràtica-ment s'han acceptat i per capacitar i for-mar els futurs ciutadans. Per això, els canals de participació dels distints sec-tors de la societat en la planificació ge-neral de l'ensenyament han de ser am-plis i plurals. A l'estat espanyol, entre aquella Direc-ción General d'Estudios fins als con-sells escolars actuals hi ha hagut un llarg camí on, en educació, ha predomi-nat, per una banda, la poca responsabili-tat dels poders públics i, per l’altra, la inexistència de canals reals i eficaços de participació social. La Constitució espanyola actual esta-bleix, a l'apartat de drets fonamentals i llibertats públiques, dos mecanismes de participació en educació dels sectors afectats i de la comunitat educativa. El Consell Escolar de l'Estat, els autonò-mics i els consells escolars dels centres educatius han de canalitzar aquesta par-ticipació. El nostre sistema polític té una gran ten-dència a desconfiar de la participació ciutadana, avantposant la societat políti-ca a la societat civil, i a la llarga o a la curta aquest pot ser un dels punts més febles del nostre sistema democràtic. Deixant de banda les retallades que s'han anat fent en les competències dels consells escolars de centre i fent refe-rència exclusiva al Consell Escolar de l'Estat i als autonòmics, he de dir que, després de l'experiència dels anys que ja duen de funcionament, la seva capacitat per canalitzar una autèntica participació dels sectors implicats en l'ensenyament ha estat més bé reduïda. Al meu enten-

dre això es produeix per dos motius fo-namentals. A part que les seves funci-ons sols són consultives, la majoria dels seus debats i informes, centrats en dicta-minar sobre projectes legals, són molt tècnics i, encara que les aportacions dels distints membres tenen un evident rere-fons polític, la projecció pública d'a-quests debats i aportacions és mot reduï-da. Prova d'això és que, malgrat ser els consells escolars una de les institucions més importants de participació que exis-teix en el nostre ordenament institucio-nal, els seus debats o dictàmens tenen molt poca presència als mitjans de co-municació i fins i tot entre els cercles implicats en l’educació. Un altre dels motius que dificulten als consells esco-lars complir amb la funció de canalitzar la representació dels sectors afectats en educació, és que mentre que la normati-va de la seva composició parla de repre-sentants dels distints col·lectius propo-sats per les organitzacions més repre-sentatives, en realitat els components se senten més els representants de les orga-nitzacions més representatives de cada col·lectiu. La distinció no és un joc de paraules i implica que les opinions ma-nifestades en el si dels consells escolars no són més que una repetició de les po-sicions programàtiques d'aquestes orga-nitzacions. Aquest fet resta diversitat al debat i no fa més que convertir els con-sells escolars en una plataforma de de-fensa d'interessos, legítims però que ja tenen altres instàncies on fer-se sentir. Vaig ser el primer president del Consell Escolar de les Illes Balears i sé que és molt fàcil receptar i molt difícil prendre la medecina. Sé, també, que molts con-sells escolars són conscients d'aquestes dificultats i es van produint iniciatives per superar aquests problemes. Crec que els consells escolars estatal, autonòmics, municipals i, en el nostre cas, també els insulars, no s'han de deixar encasellar en una funció purament ritual i cerimo-nial, i han d’obrir el debat a col·lectius més amplis, no limitant-se a les funci-ons consultives i aprofitant més les competències que tenen per fer propos-tes. Els consells escolars haurien de ser els animadors per excel·lència d'un de-bat educatiu que en moltes ocasions es dóna de forma molt distorsionada als mitjans de comunicació i a altres instàn-cies.

Bernat Sureda i Garcia fou el primer president del Consell Escolar de les Illes Balears.

Bernat Sureda i Garcia

Els consells escolars: passat, present i futur.


Amb l’experiència del camí recorregut del Consell Escolar de Menorca, constituït el 2004, la tasca començada del Consell Escolar de Mallorca, la reactivació i el canvi de presidència (el juliol de 2008) del Consell Escolar d’Eivissa i a punt d’assistir a la constitució del Con-sell Escolar de Formentera, hem parlat una estona amb els màxims responsables dels con-sells escolars insulars per tal de conèixer-los una mica de més aprop. Ens reunim amb Coloma Ferrer, funcionària del cos de mestres, presidenta del Consell

Escolar de Mallorca del 2008 ençà, Amador Alzina, funcionari del cos de mestres, presi-

dent del Consell Escolar de Menorca des de la seva constitució el 2004 i Francisca Pla-

nells, funcionària del cos de professorat de secundària, presidenta del Consell Escolar

d’Eivissa fa una mica més d’un any. Cal esmentar que no hi és present cap representant

del Consell Escolar de Formentera perquè en el moment de l’entrevista no s’havia produït

la seva constitució.

D’esquerra a dreta:

Sra. Francisca Planells,

presidenta del Consell Esco-

lar d’Eivissa,

Sra. Coloma Ferrer, presi-

denta del Consell Escolar de

Mallorca, i

Sr. Amador Alzina,

president del Consell Escolar

de Menorca

Ens podríeu comentar com arribàreu al càrrec que ara ocupau?

Mallorca: Em demanaren si volia fer aquesta tasca i, tot i que al principi em va venir molt de nou sobretot perquè no en sabia gaire sobre el Consell Escolar de Mallorca, la vaig acceptar. Menorca: Hi vaig accedir per a la redacció del seu funcionament perquè havia estat vicepresident del Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB). Quasi podríem dir que m’ho demanaren per organitzar el Consell Escolar de Menorca. Eivissa: A Eivissa hi havia hagut un intent de creació del consell escolar, però no havia quallat la seva consti-tució. Això vol dir que el Consell Escolar d’Eivissa té sols un any de vida i de llavors ençà tenc aquesta respon-sabilitat i aquesta preocupació, però també aquesta satisfacció.

Parlem una mica de quina és la principal funció d’un consell escolar insular.

Menorca: La principal funció és, igual que ho és la del Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB), tenir un lloc on està representada la comunitat educativa per poder expressar la seva opinió i rebre informació de les qüestions que l’afecten. Nosaltres ja fa un parell d’anys que feim l’informe de la situació educativa a Menor-ca, un informe que les persones interessades i els ajuntaments llegeixen i pens que aquesta és una de les se-ves funcions. Mallorca: Crec que és positiu que cadascuna de les illes tengui el seu propi consell escolar, perquè tot i que siguem Illes Balears cadascun dels territoris té les seves pròpies situacions, circumstàncies i realitats, totes elles diferents. Crec que una de les funcions dels consells escolars de cada illa és estar molt en contacte per potenciar i ajudar els consells escolars municipals. Nosaltres el curs passat vàrem fer una trobada amb tots els

EntrevistaEntrevistaEntrevistaEntrevista


municipis, tant els que tenen el consell escolar constituït com els que no el tenien encara però que volien te-nir informació per constituir-lo. Va ser una jornada de molta participació i la vaig viure molt positivament a partir del fet que els municipis poguessin tenir un lloc de trobada on poder parlar d’aquest tema, fet que fins aleshores no s’havia produït. Eivissa: Podria dir una cosa molt semblant a tot el que s’ha dit i també afegir-hi en dos sentits més, el de la preocupació, des de la joventut del Consell Escolar d’Eivissa que fa que encara no siguem presents en tots els àmbits on hauríem de ser per tal de ser consultats i informats, i per altra banda remarcar la satisfacció que tots el municipis d’Eivissa estiguin representats en el nostre consell escolar. El fet que siguin pocs els munici-pis ens dóna un cert avantatge perquè fa que les informacions amb els municipis, la Delegació Territorial d’-Educació i qualsevol altre estament relacionat amb l’educació sigui més directa perquè hi són tots represen-tats. Fins i tot el municipi de Sant Joan, que encara no ha constituït el seu propi consell escolar, hi envia la re-gidora d’Educació perquè és una manera de conèixer de primera mà tot allò que ens ocupa i ens preocupa als diferents sectors educatius.

Queda clar que el consell escolar insular és l’instrument de la participació efectiva de tots els sectors que en formen part. Es veu reflectida aquesta participació?

Menorca: En principi sí però, a vegades, quan presentes una cosa ja elaborada no hi ha tanta participació efectiva com hi hauria d’haver. Mallorca: En el reglament està contemplat quina és o quina ha de ser la participació dels diferents sectors. De fet nosaltres hem rebut peticions d’altres sectors que, d’acord amb el reglament, no compten amb repre-sentació i que voldrien participar en el nostre consell escolar. La seva inclusió suposaria haver de canviar el reglament, cosa que ara no és possible, així que de moment els hem incorporat amb veu i sense vot. No fa massa temps comentava amb el secretari del consell escolar la possibilitat de fer un estudi per reglamentar que aquestes entitats puguin també tenir vot. El nostre objectiu és que tothom pugui estar representat i que pugui dir la seva opinió. Eivissa: He de dir que a Eivissa ens fa especial il·lusió la participació. El reglament s’aprovà aquest darrer es-tiu després que s’intentàs en el decurs de tota una legislatura fer un esborrany. Tal vegada pel fet que la re-dacció d’aquest reglament hagi estat molt participativa ha fet que hi col·laborassin i hi participassin tots els sectors. Encara tenim la il·lusió inicial que tots som necessaris i que tots tenim el nostre trosset de responsa-bilitat i les nostres opinions a dir, almenys així ho percep, en general. El meu desig, si de cas, és que no es per-di aquesta il·lusió i que la tasca sigui efectiva.

Quines són les qüestions prioritàries que haurien de ser tractades en els vostres respectius consells esco-lars?

Menorca: Nosaltres la que tenim en aquests moments i que ja començàrem el passat curs és la qüestió del pacte per a l’educació, és a dir, implicar tota la societat per veure si podem establir uns mínims comuns que tothom assumeixi. És un procés en el qual estam implicats i que encara no està acabat. Sé que el CEIB també s’ha pronunciat en aquest sentit, però no sé què en sortirà de tot plegat. Eivissa: Encara no ens atrevim a anar tan lluny com Menorca. A Eivissa tenim problemes molt greus d’in-fraestructures, de professorat insuficient a tots els centres i de prendre mesures que ens ajudin a acollir així com toca l’alumnat que ve de fora de l’illa que cada curs és nombrós. Mallorca: El que voldríem seria intentar que totes les funcions i competències del Consell Escolar de Mallorca quedassin diferenciades de la feina que està fent el CEIB, de tal manera que poguéssim fer feina en temes propis de Mallorca i en els que el CEIB no aprofundeix. Podem xerrar de tractar situacions i necessitats, com per exemple menjadors escolars, activitats extraescolars, transport i tots aquells temes concrets de Mallorca que ens agradaria conèixer amb més detall. De fet, començàrem el curs passat fent una taula rodona sobre menjadors escolars que comptà amb molta assistència, especialment de membres d’associacions de pares i mares d’alumnes que duen menjadors, i em sorprengué el gran interès que despertà.

Que destacaríeu de la gestió, a dia d’avui , del vostre respectiu consell escolar?

Eivissa: Hem aconseguit dur endavant un reglament, un plenari, una comissió permanent... posar-nos en marxa, en definitiva, i això ja ha estat tot un repte. Estam començant a treballar sobre l’informe de la situació


del sistema educatiu a Eivissa i sols això i plantejar-nos la situació dels problemes de l’illa, en conjunt ja ens sembla una gran tasca. No és fàcil posar-se en marxa ni començar a caminar, però és molt il·lusionant tot i que és molta feina. Aquest curs escolar que hem començat pens que serà el de la consolidació del nostre consell escolar amb les seves diferents comissions i funcions, i esperem que puguem treballar cada tema de manera concreta i en contacte amb les diferents conselleries. Per exemple, a Eivissa un problema molt important que és el del transport escolar en els ensenyaments no obligatoris, perquè tenim una població molt dispersa i és un tema que hem de tractar amb la conselleria corresponent. També tenim altres qüestions per tractar amb el Consell d’Eivissa i amb la Conselleria d’Educació, institucions amb les quals la nostra comunicació és cada cop més fluïda. Menorca: En aquests anys hem fet dos informes del sistema educatiu a Menorca i els dos han estat tot un rep-te per la seva complexitat. Ara mateix tenim l’objectiu del pacte per a l’educació, respecte del qual estam a punt de demanar opinió als sectors implicats i, depenent de la resposta, podrem saber si la iniciativa pot anar endavant o no. Mallorca: Hem de posar en marxa el reglament i seguir amb les jornades que es varen fer el passat curs. Inten-tam fer les coses de manera molt participativa. Vàrem començar a elaborar l’informe de sistema educatiu a Mallorca, però he de dir que ens està resultant una mica difícil perquè ens falten dades i, per altra banda, no volem que sigui una repetició de l’informe que fa el CEIB. Hem enviat un escrit als membres del plenari on els demanam aportacions i la seva participació per veure si podem seguir endavant. Com són les relacions amb els consells insulars corresponents?

Mallorca: El Consell de Mallorca no té competències en matèria educativa, motiu pel qual ens hi relacionam poc. Menorca i Eivissa: La nostra situació és molt semblant a la de Mallorca.

I la relació amb els consells escolars municipals?

Eivissa: La nostra relació és fantàstica perquè, com he dit abans, tots els consells escolars municipals són mem-bres del Consell Escolar d’Eivissa i hi ha molt bona relació. Menorca: En el nostre consell hi ha tres representants, un de la zona de Ciutadella, un altre de la zona central de Menorca i un altre de la zona de Maó, i hi ha bona comunicació. Mallorca: En el consell tenim cinc representants municipals que, comparats amb els 52 municipis de Mallorca, és evident que són pocs. En aquest sentit, com passa amb altres qüestions, la nostra realitat és diferent a la de les altres illes. En el nostre cas els representants municipals no poden fer altre cosa que exposar les seves prò-pies situacions i problemes.

En general, que seria millorable?

Mallorca: Crec que a Mallorca l’administració educativa ens té poc en compte, cosa que he comprovat formant part del CEIB, que està dotat de contingut, de pressupost, d’una sèrie de vies que fan possible que la seva veu arribi a les administracions pertinents, cosa que no passa en el Consell Escolar de Mallorca. Nosaltres, des de la comissió permanent i des del ple, hem fet sol·licituds i peticions i elevat preguntes a la Conselleria d’Educació i no hem tengut resposta. És veritat que després, des del CEIB, hem rebut informacions que ens han estat útils, però el reconeixement del que és el Consell Escolar de Mallorca el not a faltar una mica Menorca: Aquesta situació és semblant a Menorca. Nosaltres feim un escrit o una petició i el mínim que espe-res és una resposta, tot i que sols sigui que s’estudiarà, però això no es produeix. També és cert que a vegades aquestes peticions acaben en el CEIB. Ens agradaria, perquè no sempre és així, ser consultats sobre temes es-pecífics, com és ara el mapa escolar de Menorca, temes que evidentment després haurien de passar pel CEIB, però la feina ja podria venir amb un informe preliminar del nostre consell escolar. Eivissa: He de dir que també és veritat que ens fa falta saber on estam ubicats administrativament, tot i que

som conscients que som molt tendres. Menorca, sense anar més enfora, ens duu molts anys d’experiència i ja

s’ha fet el seu lloc, mentre nosaltres encara treballam per aconseguir-lo.


És indiscutible la importància de l’educació com “el mitjà més adequat per garantir l’exercici de la ciutadania democràtica, responsable, lliure i crítica, la qual resulta indispensable per a la constitu-ció de societats avançades, dinàmiques i justes” (Decret d’ordenació general dels ensenyaments de l’educació infantil, l’educació primària i l’educació secundària obligatòria a les Illes Balears). A la nostra escola, el col·legi públic d’educació infantil i primària Badies, un dels principis que figura en el nostre Projecte Educatiu és el d’educar els nostres infants perquè puguin desenvolupar un pa-per positiu dins la societat que els tocarà viure d’adults i preparar-los per participar en un món de-mocràtic. Per aconseguir-ho cal que aprenguin a pensar millor, a parlar, a escoltar, a dialogar, a analitzar, a raonar, a ser crítics... Són actituds que cal educar, que treballam específicament mitjan-çant el programa Filosofia 3/18 però que impregnen tota la nostra tasca educativa i la dinàmica del centre. L’escola és l’entorn on els nostres alumnes han d’aprendre a conviure, a resoldre els conflictes, a fer propostes que afecten a la comunitat, a escoltar i respectar els altres, a consensuar decisions... i per això els donem l’oportunitat de participar activament en el centre a través de Les reunions de re-presentants d’aula.

En aquestes reunions es troben, amb una periodicitat mensual, dos representants de cada aula, d’-educació infantil de cinc anys fins a sisè primària, amb la cap d’estudis o la directora, i es tracten diferents temes que afecten a la vida escolar i a ells directament: normes del centre, organització dels patis, propostes diverses (festes, revista, jornades...), conflictes... Alguns temes els proposa la co-missió de coordinació pedagògica i altres els mateixos alumnes. És un òrgan de participació real on es prenen decisions que posteriorment es duen a les aules i són assumides per la comunitat escolar.

Nom del centre Col·legi públic d’educació infantil i primària Badies

Adreça Cr. Fragata, s/n 07609 Badia Gran, Llucmajor

Telèfon 971 741 365

Web www.cpbadies.net

Nivells educatius D’educació infantil de 3 anys fins a sisè d’educació primària

Nombre d’aules 2 aules per nivell, 18 en total.

Matrícula 124 EI + 316 EP = 440 alumnes

Professorat 30 mestres

Directora Núria Marín Sala

Experiències pedagògiquesExperiències pedagògiquesExperiències pedagògiquesExperiències pedagògiques

La participació dels alumnes en un centre de primària: La reunió de representants

Les reunions de representants d’aula on Les reunions de representants d’aula on Les reunions de representants d’aula on Les reunions de representants d’aula on dos representants de cada aula dos representants de cada aula dos representants de cada aula dos representants de cada aula

(d’educació infantil de cinc anys fins a (d’educació infantil de cinc anys fins a (d’educació infantil de cinc anys fins a (d’educació infantil de cinc anys fins a sisè primària) i la cap d’estudis o la di-sisè primària) i la cap d’estudis o la di-sisè primària) i la cap d’estudis o la di-sisè primària) i la cap d’estudis o la di-rectora tracten diferents temes querectora tracten diferents temes querectora tracten diferents temes querectora tracten diferents temes que afecten a la vida escolar i a ells afecten a la vida escolar i a ells afecten a la vida escolar i a ells afecten a la vida escolar i a ells

directament.directament.directament.directament.


QUÈ PRETENEM? � L’educació per la democràcia: Els infants aprenen a parlar, a exposar les seves propostes, a escoltar, a

acceptar diferents punts de vista, a posar-se en el lloc de l’altre, a ser tolerants, a consensuar, a escollir repre-sentants, a representar.

� Educació per la convivència: Estam convençuts que la participació en l’organització del centre escolar els fa sentir-se part de la comunitat, se la fan seva, la respecten. Les propostes que sorgeixen de les reunions les comparteixen amb els companys d’aula i vetllen per la seva realització. Ells participen en la redacció de les normes de convivència del centre, les coneixen, les discuteixen i proposen mesures en cas de conflicte.

� Aprenentatge per a la resolució de conflictes: Mitjançant el diàleg aprenen a cercar estratègies per resoldre els conflictes. La intervenció del grup els ajuda a racionalitzar les propostes, emmarcant-les dins l’-entorn (al principi davant dels conflictes proposaven mesures punitives molt excessives).

� Formació personal: Donam l’oportunitat a l’alumne d’expressar-se, de fer propostes, de ser crítics; saben que els escoltam i se senten respectats.

ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT La reflexió sobre la pràctica ens ha portat a introduir canvis en l’organització i funcionament de les reunions de representants d’aula, per adaptar-los als objectius que pretenem aconseguir. Els canvis més significatius que cal destacar són:

►Durada del càrrec. Abans, els representants eren triats a principi de curs i ocupaven aquest càrrec tot l’any. Fa uns quants anys que són triats cada trimestre i això possibilita que més alum-nes puguin assumir aquest rol, enriquint-se de totes les vivències i aprenentatges que aquest fet comporta. Els permet experimentar, per exemple, si gaudeixen o no parlant en públic, si tenen la capacitat de transmetre el punt de vista d’un col·lectiu i no només el seu... Totes aquestes vivènci-es pensam que les han d’experimentar tots els alumnes, ja que contribueixen significativament a l’autoconeixement i a la formació personals.

►Participants. Els primers anys a les reunions assistien un representant de cada aula, d’educa-ció infantil de tres anys fins a sisè de primària. Els alumnes d’educació infantil venien acompa-nyats d’algun mestre del seu cicle. Els darrers anys no participen els de tres i quatre anys perquè vàrem pensar que era més enriquidor per a ells, per al seu grup-classe i per als alumnes grans que els representants de tercer cicle fossin els encarregats de transmetre’ls la informació i rebre les demandes que aquestes aules poguessin fer. En aquests moments, assisteixen a les reunions dos alumnes per aula, d’educació infantil de cinc anys fins a sisè de primària, sempre presidits i dinamitzant la reunió un membre de l’equip directiu.

►Agrupament. Abans, quan el centre era d’una sola línia, fèiem una reunió on assitien represen-tants de totes les aules. A mesura que el centre ha anat fent-se més gran (en aquests moments som de doble línea), hem percebut que les reunions eren massa nombroses, la qual cosa dificulta-va la participació sobretot dels alumnes més petits. Per aquest motiu, els dos darrers anys feim dues reunions, una amb l’alumnat de cinc anys fins a segon, i una altra de tercer a sisè, així trac-tam els mateixos temes però a nivells diferents, la qual cosa permet més implicació per part dels alumnes.

►Temes tractats. Revisant les actes de les diferents reunions, hem pogut observar que la temàti-ca tractada cada vegada afecta més aspectes generals del centre. Això ha estat un aspecte compli-cat i difícil de fer evolucionar. En principi invertíem molt de temps parlant d’aspectes problemà-tics i puntuals, com la distribució de les pistes del pati, l’ús incorrecte d’algunes instal·lacions del centre, problemes entre els més grans i els petits en temps de pati... En aquests moments encara esporàdicament tractam aquests aspectes si és necessari, però dedicam més temps a parlar de temes que marquen el dia a dia de l’escola com poden ésser els diferents projectes d’escola, cam-panyes de medi ambient, la biblioteca, la revista, les festes, les jornades culturals... Els temes els proposa la comissió de coordinació pedagògica, però ben aviat els alumnes comencen a dur pro-postes de les aules. ►Periodicitat i preparació de les reunions. Cada vegada els intentam donar un caràcter més formal, per aquest motiu a principi de curs establim un calendari de reunions per a tot l’any, va-riant el dia i l’hora de les reunions perquè no sempre afectin la mateixa àrea. Així mateix, procu-ram passar amb prou temps una convocatòria de reunió, on hi figuren els punts de l’ordre del dia. Això permet que a les assemblees d’aula es puguin comentar els diferents temes i també pro-posar tots aquells aspectes que pensen que s’haurien de parlar entre tots.


VALORACIÓ

L’experiència que tenim d’aquests anys ens permet afirmar que hi ha quatre aspectes fonamentals que en un moment donat poden decidir l’èxit o el fracàs d’aquets tipus d’experiències en el centres:

� La implicació de les tutories. És bàsica la feina que s’ha de fer a les tutories. Si les assembles d’aula no funcionen no podem parlar d’una vertadera participació de l’alumnat en el centre i aquí el paper del tutor és fonamental.

� La implicació de l’equip directiu com agent dinamitzador, elabora el calendari de reunions, participa acti-vament a les reunions, fa arribar l’opinió del professorat sobre alguns temes...

� El caràcter formal que la comunitat dóna a la participació dels alumnes. Hem de tenir clar que els alum-nes han de poder participar i opinar i sempre han de saber i percebre que les seves propostes i opinions són importants i respectades per la comunitat. Per aquest motiu, les reunions no han de ser un fet aïllat de partici-pació i opinió. L’escola s’ha d’implicar, les aules han de cercar diferents moments per exercitar la participa-ció i la comunicació, i s’han de dur a terme els acords.

� Factor temps. És impossible desenvolupar iniciatives d’aquets tipus sense destinar un dels béns més escas-sos a l’escola actual: el temps. Però si reflexionam d’així com contribueixen aquestes propostes en el desen-volupament de les competències bàsiques del nostres alumnes, veurem que és un temps ben aprofitat, ja que tant a les reunions de representants com a les d’aula és treballen la competència en comunicació lingüística, la competència social i ciutadana, i la competència en autonomia i iniciativa personals.

CONCLUSIONS

Els mestres destinam molt del nostre temps a pensar i a parlar sobre el currí culum, sobre allò que hem d’e-enyar als nostres alumnes, però no hem de d’oblidar que la seva formació personal i el treball de les actituds són bàsics, i que només s’assoleixen de manera satisfactòria a través de les experiències i vivències. La millor forma de prevenció dels conflictes és aconseguir que els membres d’una comunitat la coneguin, se’n sentin partí cips i així la respectin i l’estimin. Aquestes reunions són una oportunitat única per conèixer els nos-tres alumnes i de saber què pensen. Nosaltres aprenem molt d’ells, escoltant-los i col·laborant en l’organització d’activitats.

►Registre de les sessions. Fa uns anys que vàrem crear la figura del secretari o secretària, que normalment és un alumne de tercer cicle, i que és l’encarregat de fer l’acta de la sessió. Aquesta acta després es fotocopia i es reparteix a tots els cursos. A més a més, cada aula té un quadern de notes o actes on els representants fan les seves anotacions, propostes... Aquests registres ajuden a fer un seguiment del que es fa i ens poden ajudar a fer valoracions a llarg termini. Evidentment, també serveixen per treballar, a nivell de tutoria, tota aquesta tipologia textual.

Per poder donar publicitat a tots aquests aspectes que l’alumnat va discutint i consensuant a les reunions de representants, existeix un espai anomenat “suro de participació de l’alumnat” on una tercera part de l’espai físic que ocupa es destina als representants d’aula. Aquí tothom pot veure penjades les fotos dels representants del trimestre, el calendari de reunions i les actes. Els altres dos terços del suro són destinats a informacions o demandes que les aules volen fer arribar a la comunitat educativa, així com a les informacions personals que qualsevol alumne vol transmetre (acudits, recomanacions de llibres, propaganda d’activitats...). Hi ha un grup d’alumnes que s’encarrega del manteniment d’aquest suro i les feines que tenen assignades són bàsicament:

• Supervisar el respecte de les normes d’utilització que tots els usuaris han de complir, per exemple, que tots els comu-nicats han d’estar signats, tots han de mostrar un to de res-pecte a la comunitat, s’han de penjar a l’espai del suro assig-nat...

• Despenjar les informacions antigues.

“Suro de participació de l’alumnat” on queden reflectits tots els aspectes que l’alumnat va discutint i consensu-ant a les reunions de representants


Commemoracions mundials i internacionals

Novembre

6 Dia internacional per a la prevenció de l’explotació del medi ambient en la guerra i els conflictes armats.

10 Dia mundial de la Ciència al servei de la pau i el desenvolupament.

16 Dia internacional per a la tolerància.

20 Dia mundial de la infància.

21 Dia mundial de la televisió.

21 Dia mundial de la filosofia.

25 Dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones.

Desembre

1 Dia mundial de la lluita contra la sida.

2 Dia internacional de l’abolició de l’esclavatge.

3 Dia internacional de les persones amb discapacitat.

5 Dia internacional dels voluntaris per al desenvolupament econòmic i social.

9 Dia internacional de la ràdio i la televisió a favor de la infància.

10 Dia dels drets humans.

18 Dia internacional de l’emigrant.

Gener

30 Dia escolar mundial de la no violència i de la pau.

Miscel·lània.Miscel·lània.Miscel·lània.Miscel·lània.

El Full informatiu del CEIB ofereix aquest espai a les col·laboracions que

ens vulguin fer arribar els consells escolars insulars i municipals sobre

temes educatius, de caràcter general o específic, i que considerin que és

convenient que siguin coneguts per la comunitat educativa.

Consells escolars insulars i municipalsConsells escolars insulars i municipalsConsells escolars insulars i municipalsConsells escolars insulars i municipals


Calendari escolarCalendari escolarCalendari escolarCalendari escolar BOIB núm. 77 de 28 de maig de 2009BOIB núm. 77 de 28 de maig de 2009BOIB núm. 77 de 28 de maig de 2009BOIB núm. 77 de 28 de maig de 2009

Ordre de la consellera de la conselleria d’Educació i Cultura, de 22 de maig de 2009, per la qual s’esta-bleix el calendari escolar del curs 2009-2010 per als centres docents no universitaris de la Comunitat Autò-noma de les Illes Balears. Article 1 Àmbit d’aplicació Aquesta Ordre serà d’aplicació a tots els centres docents no universitaris, públics, privats i privats concer-tats de les Illes Balears. Als centres de primer cicle d’educació infantil, els serà d’aplicació la normativa es-pecífica que oportunament es publiqui. Article 2 Professorat 1. El professorat dels centres docents iniciarà les activitats dia 1 de setembre de 2009. Es destinaran els primers dies, fins al començament de les activitats lectives, a l’organització del curs, així com també a acti-vitats de diversa índole pedagògica i administrativa. L’acabament d’activitats no serà abans de dia 30 de juny de 2010. 2. Pel que fa al professorat de centres privats i de centres privats concertats, aquesta disposició general s’ha d’aplicar segons el que disposen el conveni col·lectiu del sector i la normativa laboral vigent. Article 3 Calendari 1. El curs escolar s’inicia dia 1 de setembre de 2009 i finalitza dia 31 d’agost de 2010. 2. L’alumnat de segon cicle d’educació infantil, educació primària i educació especial dels centres públics,

El començament del curs 2009/10 en titularsEl començament del curs 2009/10 en titularsEl començament del curs 2009/10 en titularsEl començament del curs 2009/10 en titulars

Diari de BalearsDiari de BalearsDiari de BalearsDiari de Balears

155.610 estudiants tornen a classe. Avui comença un nou curs lectiu en un clima “de com-pleta normalitat”. Bàrbara Galmés valora de manera positiva el lleuger increment de l’alum-nat (1%) en temps de fracàs i d’abandonament escolar. La construcció dels nous centres d’A-laior, Puigpunyent, Santa Maria, Binissalem i Port d’Alcúdia ha suposat una inversió de 16,7 milions. El Pla de modernització tecnològica dels centres de les Illes Balears es consolidarà amb una partida de 29,5 milions d’euros.

Diario de MallorcaDiario de MallorcaDiario de MallorcaDiario de Mallorca

Balears inicia el curso escolar con el menor aumento de alumnos de los últimos años. La

Conselleria tienen contabilizados 156.610 estudiantes repartidos en los 399 centros de les

islas. Educación no prevé cerrar aulas por la gripe A salvo en casos excepcionales. Sanidad acon-

seja separar pupitres y que no se comparta el material que se lleva a la boca.

El MundoEl MundoEl MundoEl Mundo 156.610 alumnos y más de 14.000 profesores inician hoy el curso. Baleares contarà con 30

millones para el Plan de Innovación Tecnológica.

Última HoraÚltima HoraÚltima HoraÚltima Hora Hoy empieza en Balears el curso con el menor crecimiento de alumnos de la última década.

Un total de 156.610 alumnos, sólo un 1% más que el año pasado, y más de 14.000 maestros

vuelven a clase.

MenorcaMenorcaMenorcaMenorca Diario InsularDiario InsularDiario InsularDiario Insular

Un total de 14.129 alumnos inicia el nuevo curso escolar. La principal novedad en la Isla es

la puesta en funcionamiento del nuevo colegio de Primaria y Educación Infantil de Cala

Busquets, en Alaior.

Última Hora Última Hora Última Hora Última Hora MenorcaMenorcaMenorcaMenorca

Más de 12.000 alumnos empiezan hoy en la Isla un curso escolar marcado por la sombra de

la gripe . El ejercicio 2009/10 arranca con obras en dos centros y una nueva batería de re-

comendaciones lanzada por Sanidad.

Ultima Hora Ibiza y Ultima Hora Ibiza y Ultima Hora Ibiza y Ultima Hora Ibiza y FormenteraFormenteraFormenteraFormentera

El curso escolar empieza para 18.018 aluimnos con obras en tres colegios. Hoy comienzan

las aulas prefabricadas del colegio Es Pratet para atender toda la escolarización.

11.09.09


privats i privats concertats iniciarà les activitats lectives dia 11 de setembre de 2009 i les finalitzarà dia 18 de juny de 2010, amb un total de 175 dies lectius. Els centres de segon cicle d’educació infantil i educació primària començaran dia 11 de setembre dedicant, opcionalment, les dues primeres hores a la recepció i acollida d’alumnes i a partir de la tercera sessió tindran horari normal de classe. També es podrà realitzar, durant una setmana, un període d’adaptació per als alumnes del primer curs del segon cicle d’educació infantil (3 anys) i per als alumnes del segon i tercer curs (4 i 5 anys), sempre que sigui el seu primer any d’escolarització, amb el vistiplau del Departament d’Inspecció Educativa. Aquest perí-ode d’adaptació no pot condicionar ni afectar el normal desenvolupament de les activitats complemen-tàries. 3. L’alumnat d’educació secundària obligatòria, del Programa de Qualificació Professional Inicial (PQPI) i de batxillerat dels centres públics, privats i privats concertats iniciarà les activitats lectives dia 11 de setembre de 2009 i les finalitzarà dia 18 de juny de 2010, amb un total de 175 dies lectius. Excepcionalment, els alumnes de segon curs de batxillerat finalitzaran dia 28 de maig de 2010, sense perjudici d’adaptació a allò que, en el seu moment, disposi la Direcció General de Planificació i Centres, en concordança amb les proves d’accés a la Universitat. Els centres oferiran, per a aquests alumnes de segon de batxillerat, activitats lectives d’aprofundiment i consolidació fins al dia anterior al d’inici de les proves, i les orientaran en funció de les opcions posteriors. Els centres d’educació secundària podran organitzar activitats de recepció i acollida de la mateixa ma-nera que els de primària. Els alumnes de les escoles oficials d’idiomes, escoles d’art, els cicles formatius de grau mitjà i superior i conservatoris professionals de música i dansa iniciaran les activitats lectives dia 21 de setembre de 2009 i les finalitzaran dia 21 de juny de 2010. 4. Els estudis superiors de disseny de l’Escola Superior de Disseny i de Conservació i Restauració de Béns Culturals, Escola Superior d’Art Dramàtic i els centres d’educació de persones adultes iniciaran les activitats lectives dia 1 d’octubre de 2009 i les finalitzaran dia 18 de juny de 2010. El Conservatori Superior de Música i Dansa iniciarà les activitats lectives dia 28 de setembre de 2009 i les finalitzarà dia 26 de juny de 2010. Article 4 Horari 1. Tots els centres de segon cicle d’educació infantil, educació primària i educació especial mantindran la jornada i l’horari establert per al curs 2008-09, llevat d’aquells que hagin rebut una comunicació de la Conselleria en resposta a la seva sol·licitud d’autorització de canvi. Els centres públics que, per raons de necessitat o a petició de la comunitat escolar, necessiten o volen un horari diferent del previst han de fer-ne la sol·licitud a la Direcció General de Planificació i Centres, i s’han d’atendre al que disposa l’Ordre de 21 de maig de 2002, en la qual es dicten les instruccions sobre modificació de jornada i/o horari escolar a les escoles de segon cicle d’educació infantil i als col·legis d’educació pri-mària. 2. Tots els centres d’educació secundària continuaran impartint les classes en l’horari establert per al curs 2008-09, sense perjudici que els centres públics puguin sol·licitar-ne la modificació, que haurà de ser aprovada pel consell escolar, oït el claustre de professors, i notificada a la Direcció General de Planificació i Centres abans de dia 10 de juliol de 2009. 3. Els centres concertats que vulguin modificar la jornada i els horaris establerts ho hauran de fer d’aco-rd amb el que estableix l’article 57.f de la Llei orgànica 8/1185, de 3 de juliol, reguladora del dret a l’e-ducació. Al mateix temps, i segons aquesta normativa, hauran de notificar els canvis a la Direcció Ge-neral de Planificació i Centres de la Conselleria d’Educació i Cultura. Article 5 Vacances escolars Durant el curs escolar 2009/2010 tindran la consideració de períodes de vacances: Nadal: del 24 de desembre de 2009 al 7 de gener de 2010, ambdós inclosos. Pasqua: de l’1 al 9 d’abril de 2010, ambdós inclosos. Les activitats docents corresponents als dies 23 de desembre de 2009 i 31 de març de 2010 es podran dur a terme en un únic període temporal, amb les mateixes hores lectives, si aquesta decisió és adop-tada per l’equip directiu, oït


el claustre de professors i el consell escolar, i s’inclou a la programació general anual del centre. En cap cas no es podran suspendre els serveis complementaris. Article 6 Dies festius Tenen la consideració de dies festius: Dia 12 d’octubre (festa estatal). Dia 7 de desembre (l’endemà del Dia de la Constitució) i dia 8 de desembre (la Immaculada Concepció). Té la consideració de dia no lectiu: Dia 26 de febrer de 2010 (festa escolar unificada). També tenen la consideració de dies festius durant el 2010 aquells que es determinin per la correspo-nent disposició de la Conselleria de Treball i Formació. Igualment s’han de considerar dies festius les dues festes locals oficialment determinades per la corporació corresponent, el mateix dia de la celebra-ció. Quan una o les dues festes locals coincideixin en dies no lectius del curs 2009-10, el centre podrà de-terminar, en substitució d’aquestes, tants de dies no lectius com coincidències s’hagin produït. L’elecció d’aquests dies no es podrà fer fins que no es conegui el calendari de festes locals de 2010 i, un cop presa la decisió pel consell escolar, serà comunicada tant a la Direcció General de Planificació i Cen-tres com a les famílies dels alumnes, si és possible, abans de finalitzar el 2009. Cada centre docent de segon cicle d’educació infantil, primària, educació especial i secundària pot es-tablir, amb l’acord previ del consell escolar, un dia festiu de lliure disposició. Aquest dia s’ha de fer constar a la programació general anual del centre i s’ha de notificar a la Direcció General de Planifica-ció i Centres, com també als pares i les mares, abans de dia 31 d’octubre. En el cas que els dies fes-tius elegits pel centre siguin anteriors a dia 31 d’octubre, o que en aquesta data encara no s’hagi pres la decisió del dia elegit, s’ha de notificar, tant a la Direcció General de Planificació i Centres com a les famílies, amb una antelació mínima de 30 dies naturals. Tota la informació referent als dies no lectius determinats pel centre docent ha de ser enregistrada a l’apartat corresponent del programa de gestió del centre. Article 7 Modificacions Aquest calendari escolar únicament podrà ser modificat per aquesta Conselleria, un cop oït el Consell Assessor i si hi ha una causa justificada. Qualsevol modificació excepcional, per part d’un centre, del calendari escolar previst amb caràcter general en aquesta Ordre ha de tenir l’aprovació del consell es-colar del centre i s’ha de sol·licitar a la Direcció General de Planificació i Centres amb una antelació mínima de 30 dies naturals. Article 8 Publicitat Les direccions dels centres docents han de comunicar el calendari escolar als claustres i consells esco-lars a la primera reunió després de la seva publicació i l’han d’exposar en un lloc visible tant per als alumnes, com per a les famílies dels alumnes i les empreses concessionàries dels diferents serveis escolars. Article 9 Compliment Les direccions dels centres docents i el Departament d’Inspecció Educativa, dins de l’àmbit de les com-petències respectives, han de vetllar per l’estricte compliment del calendari escolar. Article 10 Delegació de competències Es delega expressament en el director general de Planificació i Centres d’aquesta Conselleria la resolu-ció de les peticions referides a modificació d’horari o del calendari previstes en els articles 4 i 7 d’-aquesta Ordre.


Consell Escolar de les Illes BalearsConsell Escolar de les Illes BalearsConsell Escolar de les Illes BalearsConsell Escolar de les Illes Balears

C/ Cecili Metel, 11, esc B, 1º D 07003 Palma

Telf. 971 715456 - 971 715870 Fax: 971715761

E-mail: [email protected] http://ceib.caib.es

Full Informatiu núm 4 (setembre-octubre 2009)

Documents

Transcript of Full Informatiu núm 4 (setembre-octubre 2009)