JULIOL2001

FULLINFORMATIU

6

MONTSERRATGRASES

Prelatura de l’Opus Dei. Oficina per a les Causes dels Sants / n. 13

L a S e r v e n t a d e D é u

1958. A Roma, amb Encarnita Ortega i Lourdes Toranzo.

«Maduresa sobtada»Esbós breu de recordsde la mare de laServenta de Déusobre la reacció queva tenir quan vaconèixer la imminèn-cia de la seva mort.

«Dies natalis»Això va ser per aMontse –un naixe-ment!– el 26 de marçde 1959; es va morirmentre l’Esglésiacelebrava el DijousSant.

«Favors»Uns quants paràgrafsd’algunes cartes quesón testimoni del’eficàcia intercessorade Montse Grasesdavant de Déu.

B r e u s u m a r i

Manolita, la mare de la Montse, que arafa poc ha anat a trobar-se amb la seva filla,va escriure una llarga sèrie de records enmoments diferents, pensant a deixar-los alsaltres fills –alguns encara eren molt menutsel 1959– perquè poguessin conèixer la vidade la germana gran. El 24 d’agost de 1967 vaescriure:

Vam passar uns dies a l’Hospital de laCreu Roja (per fer-li una biòpsia a la cama).No recordo amb certesa quants dies, potservuit. Però sí que recordo el dia que l’hi vamdur. Li devia fer molt de mal, i traslladar-lades de casa fins al taxi va ser molt penós, per-què es veia com patia. Les sessions de radio-teràpia van començar uns quants dies des-prés. Encara costava bellugar-la i portar-la.La ficàvem al cotxe i després jo li col·locava lacama tot al llarg del seient. Jo m’encabia enun raconet, i així hi anàvem les dues: ambprou feines una illa i mitja de trajecte.

A mi em semblava impossible que ellas’estimés més l’enrenou de ficar-la i treure-ladel taxi dues vegades –sense comptar l’esto-na d’estar plantats al carrer fins que n’arriba-va un–, i li ho vaig dir uns quants cops. I així,

un dia que novenia cap taxi, vaaccedir a anar-hi apeu. Pobrina! Comva recórrer aquellsmetres! Mai mésl’hi vaig insistir!

A mesuraque anaven pas-sant les sessionsde radioteràpia,va començar atenir menys mals,i ens en vam anarun parell de capsde setmana aSeva. Va ser justa-ment un d’aquellscaps de setmana,

en arribar a casa –devia ser cap al voltantde la una– quan ens va demanar la respos-ta al que ja ens havia preguntat diversesvegades: “Què tinc?”

Érem al quarto de bany tots tres. Jo vaigdir de seguida: “Montsina, que és molttard”. No em va servir, perquè ja feia diesque ho demanava. I doncs, aquesta vegadaja no s’hi valien les dilacions, i al final va serel papà, que va parlar. Li ho va explicar d’unamanera clara, ben clara. Ella ho va entendrede seguida i va dir, textualment: “I si emtallessin la cama?”

Amb motiu d’aquesta pregunta, va fer uncomentari per la tele un mossèn, JesúsUrteaga, i haig de confessar que, fins que l’hivaig sentir, no m’havia adonat d’allò tanterrible que volia dir de veritat. Ella ho va dird’una manera natural, sense immutar-se. Iquan el papà li va haver de dir que ja s’hihavia pensat, però que no era eficaç i queper això s’havia rebutjat, llavors ella va ferun gest molt graciós que feia de vegades. Iera que apretava els llavis, inclinant-los cap auna banda, un gest que hauria pogut tra-duir-se per “mala sort!”

DE SOBTE, HAVIA MADURAT

1959. Amb la seva mare.

DIES NATALIS

Li ho va explicard’una maneraclara, ben clara.Ella ho va entendrede seguida i va dir,textualment: “I siem tallessin lacama?”

Ja us podeu imaginar que el papàli va dir que en allò que els metges nopodien fer amb mitjans humans, hiérem nosaltres per demanar-ho aDéu i que, a més, teníem l’obligacióde fer-ho. Ella va sortir aparentmenttranquil·la, se’n va anar a l’habitació ies va ficar al llit. Quan vaig veure quees ficava al llit, m’hi vaig ficar jotambé, convençuda que el que nohavia fet al quarto de bany –plorar idesfogar-se– ho faria tan bon puntestigués sola.

Ella, quan va veure que em ficavaal seu llit, em va dir, mig sorpresa i migsomrient (abans d’escriure somrientho he estat rumiant; però sí, el to erafestiu): “Què fas, mamà?” No sé delcert què li vaig dir; era una cosa comara “Doncs, que em quedo amb tu”.Ja no vam dir res més. Ella em va posarel cap a l’espatlla i al cap de molt poc,la vaig sentir com respirava compassa-dament: s’havia adormit.

Al conèixer aquesta reacció, ladirectora [de Llar] va dir que desobte, la va veure en plena maduresa;ja no era aquella criatura; nostreSenyor era amb ella i en ella. I el seuconfessor va confirmar la mateixaidea: era una nena que, de sobte,havia madurat.

Va ser força als orígens, que els cristians vancomençar a dir-ne dies natalis, del dia de la mort.

El naixement a la vida del Cel va precedit pelnaixement, en aquesta terra, a la vida sobrena-tural per la gràcia, segons les paraules de nostreSenyor: qui no neix de l’aigua i de l’Esperit nopot entrar al Regne de Déu1.

El naixement definitiu exigeix patiment, per-què cal passar moltes tribulacions per entrar alregne de Déu2. Però així com la dona, un copque ha donat a llum un infant, ja no recorda latribulació pel goig d’haver posat un home almón3, així també l’Església s’alegra amb el naixe-ment dels seus fills a la vida eterna, i ens propo-sa el seu exemple i intercessió per impulsar-nosen el camí de la santedat...

Els que sabem això –perquè ens ho ha ditDéu, que no enganya mai– coneixem el secret dela pau que va experimentar la Montse quan vasaber que se li acabava la vida.

1 Jo. III, 5.2 Act. XIV, 22.3 Jo. XVI, 21.

FAVORSDes d’una porteria

Des de fa 25 anys treballo en una porte-ria. Estic operada dues vegades: el 1994d’una trombosi de la cama esquerra i aquestany m’han tret unes quantes varius, i elsmetges m’han dit que és possible que m’ha-gin de tornar a operar.

El dia 21 d’agost cap a les set del vespre,la cama em feia força mal. Vaig agafar l’es-tampa de la Montse, que la tinc amb relí-quia, i em vaig quedar mirant-la: em va sem-blar que somreia i li vaig demanar que emcurés la cama.

De sobte vaig notar una millora moltgran, i que m’havia desaparegut com un nusque tenia a l’empenya. Vaig baixar correntsa casa perquè sentia, per dins, que laMontse em deia que em fes mirar uns bonysque tenia a la cama i que em molestavenmolt. Allà vaig demanar al meu fill que em

mirés la cama perquè jo estava molt nervio-sa. Em va dir que la trobava molt bé.

El divendres 25 vaig tornar a demanar a laMontse que em desaparegués un bony queem quedava. Llavors em va fer bastant mal,després vaig sentir escalfor... i després emvaig trobar bé. M’havia desaparegut el bony!

Des d’aleshores puc asseure’m en postu-res diverses –això abans no ho podia fer– ino em fa gens de mal. També m’he poguttreure les mitges compressives que he dutfins ara.

He anat a la cripta de l’Oratori de SantaMaria de Bonaigua on és la seva sepultura,per donar gràcies a la Montse, i li he promèsque li portaria flors.

E.M.A.13-X-2000Barcelona

A una cunyada meva li van diagnosticar uncàncer en estat molt avançat. Ella no sabiaque estava tan greu i la seva família no li hovolia dir. Vivia apartada dels sagraments. Jono veia la manera d’intervenir-hi, i la vaigencomanar a la intercessió de la Montse.Hi va haver un moment que va empitjorarmolt i va caldre ingressar-la en un hospital.Quan vam anar a veure-la, ens va sorpren-dre en demanar que aviséssim un capellà.Va estar mitja hora amb ell i es va confessar,va rebre la unció dels malalts i la comunió.Quan es va recuperar una mica, va tornar acasa molt contenta, i al cap de poc es vamorir oferint tots els dolors a nostre Senyor.

R.G.D.Sabadell

Escric aquesta carta per remarcar-los queper mitjà de Montserrat Grases –germana igran amiga meva– nostre Senyor m’ha con-cedit grans favors. No vull explicar-los per-

què els podrien considerar irrellevants i pera mi són de vida o mort, i dignes de beatifi-car la nostra Montse. Ara n’hi estic demanatdos d’impossibles.

A.C.G.Barcelona

La meva àvia va començar a veure-hi borrósi, al cap de pocs segons, va quedar incons-cient. La van ingressar a l’hospital amb unaembòlia.Quan me’n vaig assabentar, vaig obrir l’a-genda i vaig resar l’oració de l’estampa ambrelíquia de Montse Grases: li vaig demanaramb força per l’àvia.L’endemà s’havia recuperat i els metges vandir que era un miracle que s’hagués curattan de pressa.Gràcies a la Montse ara la meva àvia va fent,com sempre, les seves feines.

A.V.A.Barcelona

Notícies de la CausaEl desembre de 1999 es va donar per acabada la redacció de la Positio i el Postulador –Mons.

Flavio Capucci–, juntament amb el Relator –Mons. José Luis Gutiérrez–, la van dipositar a laSecretaria de la Congregació per a les Causes dels Sants, per tal que pugui ser estudiada i dicta-minada pels Consultors i Membres, abans de proposar al Papa que doni l’autorització per decla-rar l’heroïcitat de la seva vida i virtuts.

A la Positio s’ha mirat d’exposar –positio vol dir això– tota la vida i virtuts de MontserratGrases amb el suport de la documentació que es va elaborar i presentar en el seu moment. S’haprocurat fer una feina breu però prou completa perquè se’n pugui fer un judici.

És possible que l’examen d’aquesta Positio trigui temps –fins i tot uns quants anys– abans noes pugui resoldre, però mentrestant podem anar encomanant a la seva intercessió aquelles grà-cies que puguin ser declarades extraordinàries i que puguin ser considerades per l’Església com amiraculoses. És el requisit imprescindible perquè pugui ser beatificada.

FAVORS

Agraïm les almoïnes que ens envien per col·laborar amb les despeses de l’Oficina per a les Causes delsSants de la Prelatura de l’Opus Dei. Es poden trametre per gir postal, per transferència bancària (c/cnúm. 0182-4017-57-0018820005 del BBVA, agència del carrer Diego de León 16, 28006 Madrid) o peraltres mitjans.

Només volia dir-vos que en aqueta vida hiha moltes coses boniques i una d’elles éstenir una bona amiga que estigui sempre aprop, com Montse Grases.

Una guineana equatorial

He obtingut una gràcia per intercessió deMontserrat Grases. Estava molt angoixatesperant ser contractat com a professor enuna important universitat catòlica deBrasília, malgrat que no tenia cap contacteque em pogués ajudar. Gràcies a la Mare deDéu de Fàtima i a la Serventa de Déu, vaigser contractat.

M.V.M.Goiânia

Brasil

Per intercessió de la Serventa de DéuMontserrat Grases es va poder assolir queun cosí meu que va venir de Cuba aconse-guís els papers per quedar-se a Espanyalegalment després que li havien dit les auto-ritats que no hi havia res a fer per quedar-seaquí. Li vaig resar l’estampa i l’endemà vaaconseguir tot el que calia.

L.P.C.Ferrol

Poc abans d’anar-me’n al Kosovo la mevavida va experimentar un canvi radical. Elcoronel em va donar a conèixer laMontserrat i me’n va donar una estampa.Una nit li vaig resar per demanar-li queintercedís davant el Senyor perquè em tre-gués l’hàbit del consum d’alcohol. L’endemàem vaig llevar amb la necessitat d’anar almetge i demanar-li ajuda: “una llum m’esta-va guiant”. Des d’aleshores no he tornat aprovar l’alcohol.

J.R.G.Labacolla

Volia comunicar-los que vaig decidir fer unanovena amb l’estampa de Montse Grasesperquè em concedissin plaça en una univer-sitat del Canadà. Ho vaig aconseguir, peròem van refusar el visat. Llavors vaig haver detornar a iniciar les gestions i, justament enel setanta-cinquè aniversari de l’ordenaciósacerdotal del beat Josepmaria Escrivà, vaigrebre un e-mail del meu germà, que viu alCanadà, dient-me que m’havien admèsnovament.

J.K.NairobiKenya

194110 de juliol. Neix Montserrat GrasesGarcía.19 de juliol. És batejada a laParròquia de la Mare de Déu del Pilar,de Barcelona.

194411 de juny. El Bisbe de Vic, Mons. Jo-an Perelló, confirma a la Parròquia deSanta Maria de Seva, tres dels germansGrases: Enric, Montse i Jordi.

1946Octubre. La Montse va al Col·legi deJesús-Maria.

194827 de maig. Fa la Primera Comunió ala Capella del Col·legi de Jesús-Maria.

1951Agost. Canvia de Col·legi i va al del’Infant Jesús, de les Dames Negres.

1955Octubre. La Montse Grases va perprimera vegada a Llar, la primeraEscola-Llar dirigida per dones del’Opus Dei.

19564 d’octubre. Es matricula a l‘EscolaProfessional per a la Dona, de laDiputació de Barcelona: hi cursa“Formació domèstica”, “Cuina”,“Dibuix”, “Tall”, i “Oficis artístics”.

195724 de desembre. La Montserratdemana l’admissió a l’Opus Dei coma Numerària.

195820 de juny. El metge comunica aManuel Grases que la seva filla pateixun sarcoma d’Ewing. Diagnòstic fatalamb pronòstic irreversible. Co-mencen de seguida les sessions deradioteràpia.

20 de juliol, diumenge. Els pares de laMontse li comuniquen la gravetat de laseva malaltia, i ella, davant de la notíciareacciona sobrenaturalment i abandonala seva vida a les mans de Déu.11-17 de novembre. Viatja a Romaper resar prop del Sant Pare i perconèixer el Fundador de l’Opus Dei.

19598 de març, diumenge. Rep la unciódels malalts. Van a visitar-la moltespersones, que queden commogudespel seu amor a Déu, la seva alegria i elseu afany apostòlic.26 de març, Dijous Sant. Mor a la 1i 20 del migdia. Immediatamentdesprés del traspàs s’estén la sevafama de santedat per tot el món. S’im-primeixen, al cap de poc temps i endiversos idiomes, estampes i fullsinformatius sobre la seva vida.

196219 de desembre. Té lloc a la Capella delPalau Episcopal de Barcelona la primerasessió del Procés Informatiu per a lacanonització de la Serventa de DéuMontserrat Grases, presidida per Mons.Gregori Modrego i Casaus. Immediata-ment s’envia el Transsumpte a la Con-gregació per a les Causes dels Sants.

197422 de febrer. La Congregació per ales Causes dels Sants dóna el Decretsobre els escrits.

199215 de maig. La Congregació per a lesCauses dels Sants dóna el Decret devalidesa del Procés.

199414 de juny. Les despulles de la Mont-serrat són traslladades a la cripta del’Oratori del Col·legi Major Bo-naigua, de Barcelona.

PRELATURA DE L’OPUS DEI. OFICINA PER A LES CAUSES DELS SANTS. Diego de León, 14, 28006 Madrid.e-mail: ocs@opusdei.es / www.opusdei.org

Es publica amb aprovació eclesiàstica

ORACIÓOh Déu, que concedíreua la vostra serventaMontserrat, la gràciad’una entrega serena i a-legre a la vostra VoluntatDivina, viscuda enmigdel món amb una senzi-llesa admirable: feu quejo sàpiga oferir-vos ambamor tota la meva activi-tat de cada dia, i conver-tir-la en un servei cristiàals altres; digneu-vosglorificar la vostra ser-venta i concediu-me, perla seva intercessió, elfavor que us demano...(demani’s). Així sia.

Parenostre, Avemaria,Glòria.

D’acord amb els decrets delSant Pare Urbà VIII, declarem queno es pretén prevenir de cap ma-nera el judici de l’Autoritat ecle-siàstica, i que aquesta pregària noté cap finalitat de culte públic.

Publicacions recents sobre la MontseM.Eguíbar, Montse Grases. Una vida sencilla, «Folletos Mundo Cristiano», nº 44, 12ª ed. Madrid 1994.J.M.Cejas, Montse Grases. La alegría de la entrega, Ed. Rialp, Madrid 1993.J.M.Cejas, Montse Grases. Biografía breve, Ed. Rialp, Madrid 1994.J.L.M. Picanyol i P. Saumell, Montse. El secret d’un somriure, Ed. Casals, Barcelona 1998.Vídeo: Montse Grases (1941-1957). Una vida senzilla. Comandes a Beta Films S.A. c/ Pío Felipe, 12. 28038 MADRID.

APUNTS BIOGRÀFICS