fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.522

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn

als 4 vents.........

10 de setembre de 2017 Diumenge XXIII durant l’any

Lectures

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Un gest que salva vides

El nou president de la FIFA, el suís Gianni Infantino, després de diversos intents va aconseguir localitzar una dona sèrbia

que fa quaranta-sis anys li va salvar la vida gràcies a una transfusió de sang quan era un nadó.

El president de la Federació Internacional de Futbol va relatar que va néixer amb una estranya malaltia i que va necessitar una transfusió de sang d’un grup molt rar, Rh nul, del qual a penes hi ha unes desenes de persones a tot el món. Milica Mucalica, una sèrbia de Belgrad que ara té 80 anys, va ser una de les donants.

Mucalica no va dubtar a donar la seva sang quan va rebre la trucada d’un metge serbi que li va comunicar que un nen suís necessitava la seva sang per a sobreviure. Gairebé mig segle després ha rebut una invitació d’Infantino perquè vagi a conèixer la seu de la FIFA a Zuric.

El metge de capçalera de Lluís XIV, el francès Jean-Baptiste Denys, va realitzar l’any 1667 la primera transfusió de sang de la història. El beneficiari va ser un jove de 15 anys. Tot i que la transfusió es va realitzar amb sang d’ovella, el jove va aconseguir sobreviure.

Des d’aquella llunyana data, el descobriment dels grups sanguinis i l’experiència de les transfusions sanguínies han convertit la donació de sang en una pràctica comuna i exempta de perill. Gràcies a ella són incomptables les persones —com Infantino— que se salven, víctimes de les guerres, dels accidents de trànsit o de malalties que requereixen aquest tractament.

El caràcter voluntari ha convertit aquestes donacions en un exemple molt clar de solidaritat entre les persones. Cada any són moltes les que procuren donar sang perquè, descomposta en els seus elements, pugui guardar-se als hospitals per atendre els casos que es presentin.

Donar sang —diu un dels lemes de les campanyes que es fan en aquest sentit— és donar vida. Així ho entenen els qui generosament se la deixen extreure i els afortunats receptors.

Per a un cristià té una significació afegida. Només cal llegir la Bíblia per advertir que ja a l’Antic Testament s’abocava sang de xais, aus i altres animals en els sacrificis religiosos. Fins que amb Jesucrist, que va donar la seva sang per nosaltres, va arribar el sacrifici únic i veritable, el lliurament de la seva vida per amor redemptor a la humanitat.

Quan anem a donar sang pensem en aquestes persones desconegudes a les quals podem ajudar. És un gest humanitari i alhora cristià, perquè Crist és el model d’amor als altres.‘ Donar sang és un gest humanitari

i alhora cristià

Lectura de la profecia d’Ezequiel (Ez 33,7-9)

El Senyor em digué: «Fill d’home, t’he fet sentinella perquè vetllis sobre el poble d’Israel. Quan sentis dels meus llavis una paraula, els has d’advertir de part meva. Si jo amenaço el pecador amb la mort i tu no li dius res i no l’adverteixes que s’aparti del camí del mal, ell morirà per culpa seva, però jo et faré responsable de la seva sang. Ara, si tu l’havies advertit que s’apartés del mal camí i es convertís, però no s’ha convertit, ell morirà per culpa seva, i tu hauràs salvat la teva vida.»

Salm responsorial [94,1-2,6.7,8.9 (R.: 8)]

Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa,aclamem la Roca que ens salva;presentem-nos davant seu a lloar-lo,aclamem-lo amb els nostres cants.

R. Tant de bo que avui sentíssiu la veu del Senyor:«No enduriu els vostres cors.»

Veniu, prosternem-nos i adorem-lo,agenollem-nos davant del Senyor, que ens ha creat;ell és el nostre Déui nosaltres som el poble que ell pastura,el ramat que ell mateix guia. R.

Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu:«No enduriu els vostres cors com a Meribà,com el dia de Massà, en el desert,quan van posar-me a prova els vostres pares,i em temptaren, tot i haver vist les meves obres.» R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 13,8-10)

Germans, no quedeu a deure res a ningú. L’únic deute vostre ha de ser el d’estimar-vos els uns als altres. Qui estima els altres, ha complert la Llei. No cometre adulteri, no matar, no robar, no desitjar allò que és d’un altre, i qualsevol altre manament, es troba en aquestes paraules: Estima els altres com a tu mateix. Qui estima no fa cap mal als altres. Estimar és tota la Llei.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 18,15-20)

En aquell temps, Jesús digué als deixebles: «Si el teu germà peca, vés a trobar-lo i parleu-ne vosaltres dos sols. Si te’n fa cas, t’hauràs guanyat el germà. Si no te’n fa cas, crida’n un altre o dos més, perquè la causa sigui judicada per la paraula de dos o tres testimonis. Si tampoc no feia cas d’ells, parla’n a la comunitat reunida. Si ni tan sols de la comunitat no volia fer cas, considera’l com si fos un pagà o un publicà. Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que lligareu a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligareu a la terra, quedarà deslligat al cel. »Us asseguro també que si dos de vosaltres aquí a la terra s’avenen a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà, perquè on n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc enmig d’ells.»

5

DESTAQUEM...

Mirada endins per Francisco Giménez Porcuna, pvre.

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

(p.5)

Diumenge XXIIIdurant l’any

—«Quedar-se sense ànima», reflexió de Mn. Armand Puig sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils

l’entrevista

(p.2)

—El Seminari Menor en família, una proposta per als nois que es plantegen la vocació al sacerdoci

Què fer quan un germà s’equivoca?

Jesús ens proposa que davant un germà que s’equivoca, el primer que hem de fer és parlar amb ell, i buscar que es penedeixi. Si ni tan sols accepta el parer de la comunitat reunida, ens diu el Senyor: «Considera’l com si fos un pagà o un publicà». Hem de mirar de guanyar-nos el germà que ha fallat però no sempre és possible. Hi pot haver resistència a la gràcia de Déu, i que la correcció del germà quedi oblidada. Nosaltres no som jutges de ningú. Només Déu té el perdó per aquell que li demani.

I nosaltres sí que hem de pregar Déu amb confiança i Ell ens escoltarà. Un escoltar que no vol dir que ens doni sempre el que li hem demanat, però sí que atén com a Pare bondadós que és. Tant de bo la nostra pregària s’allunyi d’exigències i s’apropi a la confiança.

Senyor, feu que us pregui sempre amb confiança, i sé que m’atendreu bondadosament.

Mn. Jaume Gené Nolla, rector del Seminari Menor de Tarragona:

«És a casa on aprenem a confiar en Déu»

El Seminari Menor és un espai per a tots aquells nois, a partir dels tretze anys, que es plantegen

la vocació sacerdotal i volen aprofundir en aquesta crida. Des de l’Arquebisbat se’ls

ofereix la possibilitat de participar en el Seminari Menor en família.

—En què consisteix la proposta del Seminari Menor en família?

El Seminari Menor en família és un espai on s’acompanyen els nois que estudien l’ESO i el Batxillerat i que es plantegen la inquietud vocacional. La peculiaritat d’aquest grup és que tots els membres viuen amb la família i es troben un cap de setmana al mes per fer experiència de com es viu al Seminari Menor intern.

—Quines són les activitats que s’ofereixen?

Espais de convivència amb altres joves que com ells volen discernir la seva vocació, moments de pregària, formació i el testimoni de preveres i seminaristes.

—Quina importància té la família en el discerniment vocacional?

La família té tota la importància en el discerniment vocacional. És cert que el Senyor crida qui vol i on

vol, però l’espai familiar és idoni per viure i celebrar la fe. És a casa on aprenem a confiar en Déu i també el

millor lloc per aprendre què espera Ell de nosaltres.

Tant la família com la parròquia d’origen o de referència contribueixen a sostenir i nodrir, de manera significativa, la vocació dels cridats al sacerdoci, tant durant el període de la formació, com al llarg de la vida del prevere.

En aquest sentit, el papa Francesc ens recorda que «els vincles familiars són fonamentals per enfortir la sana autoestima dels seminaristes. Per això és important que les famílies acompanyin tot el procés del seminari i del sacerdoci, ja que ajuden a enfortir-lo d’una manera realista.»

Activitats per al 2017

-Seminari Menor en família 6 i 7 d’octubre

3 i 4 de novembre 1 i 2 de desembre

-Convivència a Montblanc-Poblet28 d’octubre

-Portes obertes i convivència de Nadal28 i 29 de desembre

PER A MÉS INFORMACIÓseminari.menor@arqtgn.cat

Tel. 609 833 745 (Mn. Jaume Gené)

in memoriam

Mn. Josep Ramon Badia i Margarit, a la Casa del Pare

Mn. Josep Ramon Badia, sacerdot caputxí, va traspassar el passat 24 d’agost a l’edat de 96 anys.

En el marc de l’Any Jubilar de la Misericòrdia el dia 27 de maig de 2016 va ser readmès a l’exercici del ministeri sacerdotal com a prevere incardinat a l’arxidiòcesi de Tarragona després de ser dispensat del celibat l’any 1967. Actualment vivia a la residència Nostra Llar dels Pallaresos.

La missa exequial presidida pel Sr. Arquebisbe es va celebrar el dia 25 d'agost a la Parròquia de Santa Clara de Tarragona.

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i Santi Grimau • Assessorament lingüístic: Montserrat Creus

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: publicacions@arqtgn.cat • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

3 42formació

Litúrgiade la setmana

per a reflexionar en un minut

Cicle A / Litúrgia de les Hores: Setmana III

Diumenge, 10: Diumenge XXIII de durant l’any [Ez 33, 7-9; Salm 94, 1-2.6-7.8-9; Rm 13, 8-10; Mt 18, 5-20 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 11: Beat Bonaventura Gran, religiós (MO) [Col 1, 24-2,3; Salm 61, 6-7.9; Lc 6,6-11]

Dimarts, 12: [Col 2, 6-15; Salm 144, 1-2.8-9.10-11; Lc 6, 12-19] Santíssim Nom de Maria (ML)

Dimecres, 13: Sant Joan Crisòstom, bisbe i doctor de l’Església (MO) [Col 3, 1-11; Salm 144, 2-3.10-11.12-13ab; Lc 6, 20-26]

Dijous, 14: Exaltació de la Santa Creu (F) [Nm 21, 4-9; o bé: Fl 2, 6-11; Salm 77, 1-2.34-35.36-37.38; Jn 3, 13-17 (LE/LH pròpies)]

Divendres, 15: Mare de Déu dels Dolors (MO) [1Tm 1, 1-2.12-14; Salm 15, 1-2 i 5.7-8.11; Jn 19, 25-27; o bé: Lc 2, 33-35]

Dissabte, 16: Sants Corneli, papa, i Cebrià, bisbe, màrtirs (MO) [1Tm 1, 15-17; Salm 112, 1-2.3-4.5-7; Lc 6, 43-49]

Diumenge, 17: Diumenge XXIV de durant l’any [Sir 27, 33-28, 9; Salm 102, 1-2.3-4. 9-10.11-12; Rm 14, 7-9; Mt 18, 21-35 (LE/LH pròpies)]

agenda

Quedar-se sense ànima

La nostra ciutat, la vida de moltes persones ha quedat trencada quan ha entrat en joc una força

obscura de violència, d’odi i de mort. El dia 17 d’agost, la Rambla era un passeig de pau per a molts visitants de la ciutat de Barcelona, quan de sobte va caure damunt seu el sense sentit, la barbàrie, allò que hi ha de més tenebrós en l’esperit humà. El mal pot prendre diverses formes, però sempre és una agressió al bé, una ferida que colpeix la persona, de manera individual o col·lectiva. El mal és l’antítesi de la misericòrdia. Qui el practica en la forma en què s’ha practicat a Barcelona i a Cambrils, abans ha hagut de quedar-se sense ànima, és evident que algú l’hi ha arrabassat. Tan sols quan un ésser humà es converteix en un ésser sense ànima, pot matar sense cap sentiment de culpa ni remordiment, fins i tot desafiant i amb complaença.

Quan l’ànima es converteix en l’estatge de l’odi, quan tots són tinguts per enemics —llevat dels que interpreto que pertanyen al «meu grup»—, llavors s’arriba a la conclusió que cal arribar a una mena de solució final. Llavors el terror sense rostre i sense entranyes queda justificat. No hi fa res que els que cauen siguin éssers humans, ni que siguin persones innocents, ni que siguin éssers indefensos —molts dels quals infants!—. Ara, la mesura de l’acte és el mal mateix, convertit en el bé suprem. Quan l’ésser humà queda devorat per una idea, quan l’ànima queda substituïda per un volcà d’odi, aleshores el bé i el mal deixen d’existir, tot passa a ser legítim. La sacralitat de la vida i de la dignitat de la persona humana deixen d’existir.

La baixada de la furgoneta Rambla avall buscant la mort era l’odi desbocat portant la desolació a la terra. Com en una pintura negra de Goya, la terrible tenebra s’imposava a la bonica llum barcelonina de la tarda d’agost. Davant la tragèdia dels cossos estesos per terra, es barrejaven els sentiments i les actituds: incredulitat, compassió, socors, derrota, ràbia..., i

odi. En efecte, la victòria del mal passa per escampar la mort però també per encomanar l’odi. La mala herba es propaga ràpidament. Els que no tenen ànima volen convertir el món en un cementiri del bé, en un regne de violència, on tot sigui legítim. Per tant, la primera resposta als que han omplert Barcelona de sang és la que va donar Antoine Leiris després que la seva dona fos víctima de l’atemptat terrorista a la discoteca Bataclan de París: «Vous n’aurez pas ma haine» (no tindreu el meu odi).

La segona resposta ve de la primera: la millor arma contra l’odi és la solidaritat concreta, la que comença amb la persona que tens al costat i continua amb la que no coneixes però que es creua en el teu camí (sigui d’aquí o de fora). La reacció de tants homes i dones a l’atemptat del dia 17 mostra el camí que cal recórrer: construir una Barcelona cohesionada per la convivència, en pau i sense por, acollidora i amiga. L’odi no ha de triomfar. Perquè si triomfés, la nostra ciutat quedaria derrotada. Al «no tinc por», cal afegir-hi un rotund «no tinc odi».

Armand Puig i Tàrrech, pvre.Rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià

(Article publicat a La Vanguardia el 21/08/17)

Avui, 10 de setembre

—Concert d’orgue a l’església parroquial de Sant Jaume Apòstol d’Ulldemolins, a les 19.00 h, a càrrec del compositor i organista Mons. Valentí Miserachs, qui fou president de l’Institut Pontifici de Música Sacra.

15 de setembre

—Trobada d’inici de curs de la Delegació diocesana de pastoral de joventut a Montblanc, a les 20.30 h. Serà una acció de gràcies de les activitats realitzades a l’estiu i s’encomanarà el nou curs. Cal confirmar assistència a través del correu electrònic info.delejot@gmail.com. Més informació al web www.delejot.cat.

17 de setembre

—Festa del Santíssim Sagrament a Creixell. A les 11.15 h, hi haurà la processó del pa beneït des de l’Ajuntament fins l’església parroquial. Seguidament, a les 11.30 h, el Sr. Arquebisbe presidirà la solemne celebració de l’eucaristia i, en acabar, tindrà lloc la processó amb el Santíssim Sagrament pels carrers del poble. En tornar de nou a l’església es menjarà el pa beneït i se subhastarà la Coca del Goig a la plaça.

—Presentació del llibre «Mn. Josep Cabayol, un home coratjós» a Creixell. Aquesta publicació, que arriba a la seva tercera edició, recull els testimonis, vivències i anècdotes de les persones que han col·laborat amb Mn. Josep Cabayol (La Riera de Gaià, 1935), en la seva missió diocesana al llarg de quaranta anys a Rwanda, a l’Àfrica. Tindrà lloc a la Casa de Cultura Cal Cabaler de Creixell, a les 19.00 h.

29 i 30 de setembre

—Formació per a voluntaris i/o professionals del nou projecte ‘MaterVita’ impulsat per la Delegació diocesana de pastoral familiar. La finalitat d’aquest nou projecte és entrar en contacte amb aquelles possibles mares i el seu entorn per tal d’ajudar-los a seguir endavant amb l’embaràs. La formació anirà a càrrec de voluntaris de la Fundació Spei Mater i tindrà lloc al Centre Pastoral Oblates (Portal del Carro, 13, Tarragona). Per a més informació i inscripcions (fins el cap de setmana anterior a la formació) cal escriure al correu pastoral.familiar@arqtgn.cat o bé trucar al tel. 609 943 539.

7 d’octubre

—I Aplec de mestres i professors cristians a Montserrat. Les inscripcions es poden fer fins el dia 20 de setembre al web www.escolacristiana.org. Organitza les delegacions d’Ensenyament de les diòcesis amb seu a Catalunya i la Fundació Escola Cristiana de Catalunya.

—Nou curs a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós

L’Institut de Ciències Religioses Sant Fructuós (INSAF) ha obert el període de matrícula per a cursar el Batxillerat i la Llicenciatura en Ciències Religioses, així com també els diferents cursos de la Declaració Eclesiàstica de Competència Acadèmica (DECA) per als docents.

L’INSAF ofereix un ventall d’assignatures i cursos relacionats amb les religions, el cristianisme, la teologia, la Sagrada Escriptura o la moral, entre d’altres. També hi ha la possibilitat de matricular-se només d’algunes assignatures i fer-ho com a alumne ordinari, extraordinari, oient o invitat.

El període de matriculacions estarà obert fins el dia 21 de setembre. La Secretaria atendrà el públic els dimarts i dijous d’11.00 h a 13.00 h i de dilluns a dijous de 17.00 h a 20.00 h. La matrícula també es pot tramitar per Internet a través del web de l’Institut, www.insaf.cat, on s’hi pot trobar més informació.

—Curs d’iniciació al voluntariat

La Fundació Santa Maria de Siurana i el Pla de Forma-ció de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya organitzen un curs d’inicia-ció al voluntariat del 12 al 14 de setembre a l’Escola de l’Esplai de Tarragona (c. de les Coques, 1-C). El curs s’adreça a persones a par-tir dels 16 anys que tinguin interès en apropar-se o ini-ciar un procés de formació en aquest àmbit.

El curs, que tindrà lloc de les 16.00 a les 20.00 h, s’estructurarà en tres blocs on es tractarà les característiques del voluntariat, les motivacions i el perfil de la persona voluntària, l’organització del voluntariat a través del coneixement i compromís amb l’entitat i el treball en equip, entre d’altres.

Per a més informació i inscripcions cal consultar el web www.fundaciosiurana.cat.

—Memòria de les víctimes dels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils. El diumenge 20 d’agost es va celebrar una missa solemne a la Catedral de Tarragona presidida pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol i durant el mateix cap de setmana, a totes les parròquies de l’arxidiòcesi, es va fer memòria de les víctimes mortals així com també dels ferits i de les famílies implicades en els atemptats. Centenars de persones van assistir a la celebració a la Catedral entre les quals hi havia l’alcalde de Tarragona i diversos representants del consistori municipal de Cambrils.

El Sr. Arquebisbe va subratllar que «no podem quedar paralitzats ni per la por ni per l’aflicció» i que «l’Evangeli de Jesús ens convida a combatre el mal amb la força del bé, que mai no ens hem de cansar de practicar, i a defensar els valors de la civilització cristiana». Finalment, el prelat va agrair el treball abnegat dels membres dels cossos de seguretat, de les autoritats, del personal sanitari i tants voluntaris que es van abocar en l’ajut als afectats.

El divendres dia 25 d’agost, a Cambrils, milers de persones —unes 16.000, segons xifres de la policia local— es van concentrar al Passeig de les Palmeres del municipi sota el lema «Tots Som Cambrils». Una marxa pacífica que va culminar amb les ofrenes florals davant el Club Nàutic per part dels agents de seguretat i de les autoritats allí presents. Les espelmes, els missatges de solidaritat i les flors en el memorial van mostrar el rebuig unitari a tot acte de violència i a favor de la pau. En aquest mateix lloc, a la zona del port, l’Ajuntament de Cambrils instal·larà un element simbòlic en record a les víctimes dels atemptats.

El dia abans a la manifestació, a la sala de plens de l’Ajuntament de Cambrils, es va convocar un acte interreligiós on hi van participar representants de les diferents comunitats religioses presents al territori: la catòlica, la musulmana, l’evangèlica i els testimonis de Jehovà.

El Sr. Arquebisbe saludant a la primera tinent d’alcalde de Cambrils

Acte interreligiós celebrat a Cambrils el dia 24 d’agost

Manifestació a favor de la pau celebrada a Cambrils el 25 d’agost

—Pregària al Coll de Lilla. El passat dia 11 d’agost, les parròquies de Montblanc i de Lilla van fer memòria del martiri del qui fou bisbe auxiliar de Tarragona entre els anys 1934 i 1936, Dr. Manuel Borràs. L’acte va convocar feligresos de les dues parròquies, en el lloc exacte on va ser martiritzat el 12 d’agost de 1936, no només per a commemorar la persona del bisbe, sinó també la memòria de tots els qui a causa de la seva fe són assassinats o torturats arreu del món. Aquesta iniciativa, que es feia en dates assenyalades, ja des de l’any passat, per voler de la Plebania, ha adquirit un caràcter anual. Els qui hi van participar, un grup major que l’any anterior, van subratllar que fer la pregària pels màrtirs en el lloc mateix del martiri revesteix a la celebració d’una sobrietat i dignitat que valoren molt positivament. La bona acollida de l’activitat va animar els assistents a trobar-s’hi novament l’any vinent.