fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.587

Segueix-nos a través les xarxes socials:

als 4 vents.........

9 de desembre de 2018 Diumenge II d'Advent

www.arqtgn.catArquebisbat de Tarragona @McsTgn esglesiadetarragona

Lectures

«És el meu promès» o «és la meva promesa», es deia sovint, igual que s’afi rmava «estem promesos». Espero que con-

� nuïn sent expressions molt u� litzades en la no� fi cació d’un festeig davant tercers.

Ara es diu moltes vegades «és un amic» (o una amiga), quan no s’afi rma «som parella», expressions que cal acceptar com modernes, tot i que no expressen tan bé el sen� t de promesa o de compromís que és el que ha de caracteritzar un festeig i més encara un matrimoni.

La promesa mira al futur, no sols al present. I el futur es desitja amb totes les forces de la voluntat. En un casament el compro-mís mutu és es� mar-se en totes les circumstàncies, en la salut i en la malal� a… no sols viure l’amor «mentre duri».

Hi ha una bella anècdota sobre com el canceller alemany O� o Bismark entenia la seva relació amb Johanna, la seva jove es-posa. Ella li havia manifestat per carta la seva por que l’obli-dés, atret per tantes ocasions com tenia en els seus viatges de tractar amb belles cortesanes i ambaixadores. El canceller dissipa els seus temors contestant: «Oblides que t’he esposat per es� mar-te?» Manifestava una intenció perdurable, no sols una conjuntura. I, en efecte, el seu matrimoni va durar quaran-ta-set anys, fi ns que ella va morir, quatre anys abans que ell.

La capacitat de compromís mesura la integritat d’una persona, sigui en les relacions socials, en els negocis, en l’amor o en la donació de si mateixa. Ser fi del a la paraula donada, a la volun-tat expressada, no sols ofereix estabilitat, sinó que és mostra de personalitat íntegra d’algú que no es deixa condicionar per

les emocions fugaces o per la recerca del plaer en les seves accions, sinó que pensa en els altres.

També en la relació amb Déu ens hem de comprometre, i aquesta manera d’actuar no serà una càrrega sinó un allibe-rament. Un cris� à que decideix anar a missa dominical, o con-fessar-se amb freqüència, o ajudar en les tasques socials de l’Església, és conseqüent amb la seva fe, i aquesta coherència entre el que pensa i el que fa és el millor tes� moniatge de vida per a la seva família i amics.

El papa Francesc ha insis� t durant el Sínode dels Joves en la necessitat del compromís, a no tenir por d’abandonar la co-moditat del sofà, a prendre riscos, a no mirar el que passa al món com qui observa des d’un balcó. Els ha dit: «no � ngueu por de casar-vos», «no � ngueu por d’anar contra corrent», «no � ngueu por de comprometre-us amb els pobres», «atreviu-vos a somiar».

‘ La capacitat de compromís mesura la integritat d'una persona

DESTAQUEM...Enfoca el codi QR

i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

—Publicat el Document fi nal del Sínode dels Bisbes sobre els joves, en català

Diumenge II d'Advent

El camí amb sant Joan Bap� sta

Avui Joan, el Bap� sta s’endinsa al desert, cercant-hi silenci i solitud per escoltar Déu i ens diu: «Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes» (Lc 3, 4). Només des del silenci del «desert», podem escoltar allò que és essencial; no hi ha sorolls ni distorsions. En el silenci del nostre interior és on podem escoltar amb ni� desa allò que Déu ens demana; i no ens demana ni ens demanarà heroïcitats. Ens demanarà que «renovem la nostra vida com l’aigua renova l’estepa del Nègueb»; ens demana que escoltem el crit i el plor de tants germans que pateixen, que visquem amb cor sincer reconeixent les nostres febleses i que amb ac� tud confi ada fem possible que Déu habi� en el nostre món.

«Déu de l’univers, renoveu-nos, feu-nos veure la llum de la vostra mirada i serem salvats» (Sal 79, 49).

5

—Publicat el Document fi nal del Sínode dels Bisbes sobre els joves, en català

(p.4)

—L'Oratori 'Pon� fi cal de Flames' s'interpretarà, de nou, a la Catedral

(p.3)

Mirada endins per la Comunitat de La Salle a Reus

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Lectura del llibre de Baruc (Ba 5,1-9)

Jerusalem, treu-te el ves� t de dol i d’afl icció, i engalana’t per sempre amb la glòria de Déu. Vesteix-te amb el man-tell de la bondat de Déu, posa’t al front per diadema la glòria de l’Etern. Déu farà que sota el cel es vegi pertot arreu la teva resplendor i � ndràs per sempre aquest nom, que Déu t’imposarà: Pos-sessió-pacífi ca-del-bé i Glòria-del-culte-a-Déu. Alça’t, Jerusalem, guaita des del cim cap a l’orient i veuràs com, per or-dre del Sant, es reuneixen els teus fi lls de llevant i de ponent; canten d’alegria recordant l’obra de Déu. Quan van sor� r de tu, caminaven escortats d’enemics, però ara Déu te’ls retorna portats glo-riosament com en un tron reial. Déu or-dena que s’abaixin els turons més alts i les muntanyes perpètues, que s’omplin les fondalades i s’anivelli la terra, perquè Israel camini segur sota la glòria de Déu. Fins els boscos i tots els arbres aromà� cs faran ombra a Israel per manament de Déu. Déu conduirà Israel, ple d’alegria, a la llum de la seva glòria, amb aquella bondat i aquell amor que li són propis.

Salm responsorial [Sl 125,1-2ab.2cd-3.4-5.6 (R.:3)]

Quan el Senyor renovà la vida a Sióho crèiem un somni;

la nostra boca s’omplí d’alegria,de crits i de rialles.

R. És magnífi c el que el Senyor fa a favor nostre, amb quin goig ho celebrem!

Els altres pobles es deien: «És magnífi cel que el Senyor fa a favor d’ells.»És magnífi c el que el Senyor fa a favor nostre,amb quin goig ho celebrem! R.

Renoveu la nostra vida, Senyor,com l’aigua renova l’estepa del Nègueb.Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls, criden de goig a la sega. R.

Sor� en a sembrar tot plorant,emportant-se la llavor;i tornaran cantant d’alegria,duent a coll les seves garbes. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cris� ans de Filips (Fl 1,4-6.8,11)

Germans, sempre que prego per vo-saltres la meva oració és plena de goig pensant en tot el que heu contribuït a la causa de l’evangeli des del primer dia fi ns avui. Es� c segur d’una cosa: Déu, que ha començat en vosaltres un bon treball, acabarà de dur-lo a terme fi ns al dia de Jesucrist. Déu és tes� moni de com us enyoro, a tots vosaltres, per

l’amor entranyable que us té Jesucrist. I el que jo demano en la pregària és que el vostre amor s’enriqueixi més i més, fi ns a vessar, ple de coneixement i de fi -nor d’esperit, perquè sapigueu apreciar els valors autèn� cs i arribeu purs i sen-se entrebancs al dia de Crist, carregats d’aquells fruits de jus� cia que donem per Jesucrist, a glòria i lloança de Déu.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 3,1-6)

L’any quinzè del regnat de l’emperador Tiberi, mentre Ponç Pilat era procurador romà de la Judea, Herodes era tetrarca de Galilea, Felip, el seu germà ho era d’Iturea i de la regió de Traconí� da, i Lisànies ho era d’Abilena, durant el pon� -fi cat d’Anàs i Caifàs, Joan, fi ll de Zacaries, rebé la paraula de Déu al desert, i anà per tota la comarca del Jordà predicant un bap� sme de conversió per obtenir el perdó dels pecats. Complia el que hi ha escrit al llibre del profeta Isaïes: «Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí. S’alçaran les fondalades i s’abaixaran les muntanyes i els turons, la serralada es tornarà una plana, i el terreny escabrós serà una vall, i tothom veurà la salvació de Déu.»

No tenir por al compromís

—L'Oratori 'Pon� fi cal de Flames' s'interpretarà, de nou, a la Catedral

(p.3)

advent

per a saber més

Els signes de l’Advent (II): l’austeritat litúrgica

Un dels signes de l’Advent és l’austeritat litúrgica: sabem que l’Advent no és un temps penitencial com la Qua-

resma, sinó un temps de preparació i espera joiosa. Per això tenim el color morat dels ornaments, que és un color més apaivagat en contrast al color blanc i clar que � ndrem per Nadal. També és bo tenir una decoració més austera a l’església per tal que pel Nadal tot sigui ornamentat. En la litúrgia no cantem el Glòria, que és l’himne dels àngels a Betlem i que cantarem solemnement la nit de Nadal; si bé cantem l’al·leluia.

Un altre signe són els cants d’Advent, que només es can-ten en aquest temps i que és bo tenir-los reservats per a aquest temps, per tal de prendre consciència que estem en l’Advent.

Font: CPL

Diumenge passat vam començar l'Advent amb la invitació a vetllar; avui, segon diumenge

d'aquest temps de preparació al Nadal, la litúrgia ens indica els con� nguts propis: és un temps per reconèixer els buits per omplir en la nostra vida, per aplanar les asprors de l'orgull i deixar espai a Jesús que ve.

[...] Un buit en la nostra vida pot ser el fet que no resem o que resem poc. L'Advent és aleshores el moment favorable per a resar amb més inten-sitat, per reservar a la vida espiritual el lloc im-portant que li correspon. Un altre buit podria ser la manca de caritat cap al proïsme, sobretot, cap a les persones més necessitades d'ajuda no només material, sinó també espiritual. Estem cridats a prestar més atenció a les necessitats dels altres, més propers. Com Joan Bap� sta, d'aquesta manera podem obrir camins d'esperança en el de-sert dels cors àrids de tantes persones. [...] On hi ha orgull, on hi ha prepotència, on hi ha supèrbia no hi pot entrar el Senyor perquè aquest cor està ple d'orgull, de prepotència, de supèr-bia. Per això, hem de rebaixar aquest orgull. Hem d'assumir ac� tuds de mansuetud i d'humilitat, sense cridar, escoltar, parlar amb dolcesa i així preparar la vinguda del nostre Salva-dor, Ell que és benèvol i humil de cor (cf. Mateu 11, 29).

[...] Quan esperem a casa la visita d'una persona es� mada, ho preparem tot amb cura i felicitat. De la mateixa manera volem preparar-nos per a la vinguda del Senyor: esperar cada dia amb diligència, per estar plens de la seva gràcia quan vingui.

El Salvador que esperem és capaç de transformar la nostra vida amb la seva gràcia, amb la força de l'Esperit Sant, amb la força de l'amor. En efecte, l'Esperit Sant infon en els nos-tres cors l'amor de Déu, font inesgotable de purifi cació, de vida nova i de llibertat. La Mare de Déu va viure en plenitud aquesta realitat, deixant-se «batejar» per l'Esperit Sant que la va inundar del seu poder. Que Ella, que va preparar la vinguda del Crist amb la totalitat de la seva existència, ens ajudi a se-guir el seu exemple i guiï els nostres passos a la trobada amb el Senyor que ve.

De l’Àngelus del Papa Francesc,del 10 de desembre de 2017.

(II Diumenge d’Advent)

Preparant la vinguda del Senyor

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i San� Grimau • Assessorament lingüís� c: Montserrat Creus

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: publicacions@arqtgn.cat • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

42

educació

Cicle C / Litúrgia de les Hores: Setmana IILITÚRGIA DE LA SETMANA

Diumenge, 9: Diumenge II d’Advent [Ba 5, 1-9; Salm 125, 1-2ab.2cd-3.4-5.6; Fl 1, 4-6.8-11; Lc 3, 1-6 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 10: [Is 35, 1-10; Salm 84, 9ab-10.11-12.13-14; Lc 5, 17-26] Santa Eulàlia de Mèrida, verge i màrti r (ML)

Dimarts, 11: [Is 40, 1-11; Salm 95, 1-2.3 i 10ac.11-12.13; Mt 18, 12-14] Sant Damas I, papa (ML)

Dimecres, 12: [Is 40, 25-31; Salm 102, 1-2.3-4.8 i 10; Mt 11, 28-30] Mare de Déu de Guadalupe (ML)

agenda

Dijous, 13: Santa Llúcia, verge i màr� r (MO) [Is 41, 13-20; Salm 144, 1 i 9.10-11. 12-13ab; Mt 11, 11-15]

Divendres, 14: Sant Joan de la Creu, prevere i doctor de l’Església (MO) [Is 48, 17-19; Salm 1,1-2.3.4 i 6; Mt 11,16-19]

Dissabte, 15: [Sir 48, 1-4.9-11; Salm 79, 2ac i 3b.15-16.18-19; Mt 17, 10-13]

Diumenge, 16: Diumenge III d’Advent [So 3, 14-18a; Salm Is 12, 2.3-4bcd.5-6; Fl 4, 4-7; Lc 3, 10-18 (LE/LH pròpies)]

en un minut

El Sínode de bisbes sobre la fe, els joves i el discerniment vocacional, ha elaborat un do-

cument de 167 punts que recull el treball pre-paratori de dos anys d’escolta dels pastors, dels mateixos joves, dels experts, religiosos, laics, educadors i de les refl exions, aportacions i discer-niment dels pares sinodals. Concretament hi ha unitat i con� nuïtat entre el document de treball u� litzat com a pauta i el document fi nal, apro-vat pels dos terços dels par� cipants i entregat al Papa que ha autoritzat la seva publicació. També es senyala que d’alguna manera el procés sino-dal con� nua perquè el document és un mapa per guiar els propers passos que cal fer.

El fi l conductor

La narració dels deixebles d’Emmaús (Lc 24, 13-35) ha estat el fi l conductor per entendre la missió de l’Església en relació a les joves generacions. Jesús camina amb els deixebles i els es-colta, després els ajuda a discernir els fets amb la seva paraula i a la llum de les escriptures; el reconeixen en la fracció del pa, i tot seguit retornen ràpidament a trobar els seus companys.

Eixos vertebradors o parts del document

«Es posà a caminar amb ells», «se’ls obriren els ulls», «es va-ren aixecar de taula i se’n tornaren». Són els tres grans mo-ments de la narració i les tres parts del document conclusiu.

«Es posà a caminar amb ells»

Tota l’Església ha d’estar amb una ac� tud d’escolta, tal com ho ha estat el Sínode. Cal una escolta dels joves amarada d’empa� a, feta amb humilitat, paciència, llibertat i disponi-bilitat que perme� dialogar amb ells, perquè siguin escoltats, reconeguts acompanyats eclesialment i socialment. Per això cal que els pastors escol� n i cal preparar homes i dones per acompanyar els joves.

El document recull les fortaleses, els desafi aments i vulnerabi-litats que viuen els joves en les diverses cultures.

«Se’ls obriren els ulls»

Afi rmació central: Déu parla a l’església i al món per mitjà dels joves, que són «un lloc teològic». Es presenta que Jesús jove entre els joves ha de ser l’exemple.

Esdevenir adult és el camí que han de fresar els joves i aquí és signifi ca� va la refl exió sobre la llibertat ferida i redimida, so-bre la pròpia missió, l’autoritat, la família, la fe. És en aquesta part que s’hi troba el capítol sobre el misteri de la vocació o vocacions com a gràcia i llibertat.

«Se’n tornaren sense tardança»

Invitació a una conversió espiritual, pastoral i missionera ca-minant amb els joves, assumint el desafi ament digital, reco-neixent i valorant la dona, tenint present la dimensió de la sexualitat i l’afec� vitat. L’acompanyament vocacional i la crida a la santedat, remarcant el tes� moni de santedat de molts joves en el món d’avui, clou el document.

Mons. Francesc Pardo, bisbe de Girona i president del Secretariat Interdiocesà de Joventut (SIJ)

publicació

El missatge del Sínode de Joves

ELS JOVES, LA FE I EL DISCERNIMENT VOCACIONALDocument fi nal. Sínode dels bisbes. XV Assemblea general ordinària. Ed. Claret, 2018. 156 p. PVP: 6,95 €.

Publicació del text del Document fi nal del Sínode dels Bisbes al Sant Pare Francesc, al fi nal de la XV Assemblea General Ordinària (3-28 d’octubre de 2018) sobre el tema «Els joves, la fe i el discerni-

ment vocacional». Aquesta publicació fi nal del Sínode dels Bisbes sobre els Joves recull el document aprovat de 167 punts i els treballs preparatoris i les sessions del sínode. El text fi nal vol orientar el tre-ball i la presència dels joves en les comunitats eclesials. El document també respira les orientacions de renovació pastoral i eclesial que promou el papa Francesc.

Escola-parròquia: projectes compartits

Una escola cris� ana ha de tenir com a centre l’Evangeli, la seva missió ha de ser diferencia-

dora i ha de guiar els membres de la comunitat educa� va al camí del Crist. Com a centre, en el que moltes vegades s’actua fent de primers transmis-sors de la Bona Nova i propiciant el primer encon-tre amb Jesús, hem de funcionar, per coherència, com una comunitat cris� ana en la que els seus membres són referents: un punt i pont de contac-te amb Jesús.

L’escola cris� ana des d’aquesta perspec� va ha de tenir sempre com a mirall i referent la comunitat cris� ana per excel·lència que és la parròquia. A la parròquia els diferents grups i mem-bres, liderats pel mossèn, posen els seus talents al servei de la comunitat esdevenint una ofrena de veritable comunió evan-gèlica.

Les escoles diocesanes no només actuen en aquesta mateixa línia sinó que, a més, comparteixen projectes que permeten unifi car més encara ambdues comunitats: l’escolar i la parro-quial. Així, l’escola actua com un gran pont entre dos vaixells

en el que van i venen projectes que enforteixen i fan créixer relacions mútuament: amb la Càritas parroquial, amb l’Esplai, amb la promoció de la catequesi o amb trobades familiars. Aquest pont d’anada i tornada fa que enfor� m la navegació plegats en el rumb de l’Evangeli. El lema de les escoles diocesa-nes d’aquest any és «Aneu mar endins!» (Lc 5,4); els projectes compar� ts, a la llum del Crist, permeten calar les xarxes amb la certesa que la pesca no serà infructuosa.

Pablo Muñoz, director del Col·legi Sant Pau Apòstol de Tarragona

Amb el lema «Gràcies a tu � ndrà bona estrella», el projecte de la Fundació Obra Pia Mont-serrat, ‘Llar Natalis’, un centre d’acollida diocesà que acull mares gestants en situació d’ex-

clusió social o familiar, situat al Portal del Carro de Tarragona, ha iniciat la campanya de Nadal per a recollir fons.

Es plantegen diferents propostes:

-Aportació econòmica. Els sopars de Nadal a l’empresa, entre amics o en família poden ser un moment per a col·laborar amb el projecte. El preu del sopar pot contemplar una pe� ta aportació solidària. També es pot col·laborar fent un dona� u. Es pot trobar més informació a la pàgina web h� p://fundacioobrapiamontserrat.arqtgn.cat

-Detall nadalenc. Tant per decorar la taula com per fer el regal de l’amic invisible des de ‘Llar Natalis’ es posen a la venda estrelles fetes a mà a un preu de 2 euros.

Per a més informació es pot contactar per correu electrònic a llarnatalistarragona@gmail.com o trucant al telèfon 609 943 539 (voluntariat) o el 683 339 248 (comunitat).

Campanya de Nadal de la ‘Llar Natalis’

Amb el lema «Gràcies a tu � ndrà bona estrella», el projecte de la Fundació Obra Pia Mont-serrat, ‘Llar Natalis’, un centre d’acollida diocesà que acull mares gestants en situació d’ex-

clusió social o familiar, situat al Portal del Carro de Tarragona, ha iniciat la campanya de Nadal per a recollir fons.

Es plantegen diferents propostes:

-Aportació econòmica. Els sopars de Nadal a l’empresa, entre amics o en família poden ser un moment per a col·laborar amb el projecte. El preu del sopar pot contemplar una pe� ta aportació solidària. També es pot col·laborar fent un dona� u. Es pot trobar més informació a la pàgina web h� p://fundacioobrapiamontserrat.arqtgn.cat

-Detall nadalenc. Tant per decorar la taula com per fer el regal de l’amic invisible des de ‘Llar Natalis’ es posen a la venda estrelles fetes a mà a un preu de 2 euros.

Per a més informació es pot contactar per correu electrònic a llarnatalistarragona@gmail.com o trucant al telèfon 609 943 539 (voluntariat) o el 683 339 248 (comunitat).

Campanya de Nadal de la ‘Llar Natalis’12 de desembre—Festa de la Mare de Déu de Guadalupe a la Catedral de Ta-rragona. La celebració, presidida pel Sr. Arquebisbe, serà a les 20.00 h.

13 de desembre—Sembradors d’Estels a l’església de Sant Antoni de Pàdua de Tarragona, a les 15.30 h. Organitza la Delegació diocesana de Missions.

14 de desembre—Festa de Sant Joan de la Creu al Mones� r de Sant Josep i Santa Anna de Tarragona (Germanes Carmelites Descalces - c/ del Carme, 2). Hi haurà el rés de vespres solemnes i l’eucaris� a presidida pel Sr. Arquebisbe, a les 18.30 h.

—Oratori 'Pon� fi cal de Flames' a la Catedral, a les 20.30 h, amb lletra de Mn. Miquel Melendres i música de Mn. Francesc Tàpies. Serà interpretat pel Cor Ciutat de Tarragona, Cor de la Universitat Rovira i Virgili, Cor i Orquestra dels Amics de la Ca-tedral i altres professionals musicals de la ciutat. L’entrada és lliure.

15 de desembre—Formació d’equips Alpha al Col·legi Sant Domènec de Guz-man de Tarragona, de les 10.00 a les 17.00 h. Més informació al web www.delejot.cat. Organitza la Delegació diocesana de pastoral de Joventut.

16 de desembre—Celebració de la festa de la Mare de Déu de Loreto, a les 13.00 h. al Santuari. Organitza l'Associació Amics de Loreto de Tarragona i la comunitat dels Pares Rogacionistes.

30 de desembre—Jornada de la Festa de la Sagrada Família. Missa presidida pel Sr. Arquebisbe a la Catedral, a les 11.00 h. Celebració dels 25, 50, 60 i 75 anys d’aniversari de noces. Inscripcions, fi ns el dia 20 de desembre, a l’adreça pastoral.familiar@arqtgn.cat.

—Setmana de la Bíblia. Del 26 de novembre al 2 de desem-bre s’ha celebrat la III Setmana de la Bíblia concretada amb diversos actes arreu de l’arxidiòcesi impulsats pel Secretariat diocesà d’Animació Bíblica, a més dels arxiprestats i les parrò-quies. L’acte central, celebrat el dia 28 de novembre, va ser una vetlla de pregària amb la Paraula de Déu presidida pel Sr. Ar-quebisbe a l’església parroquial de Sant Joan Bap� sta de Valls. A través de la lectura dels textos bíblics, pistes per a la refl exió i cants del grup Canta la Teva Fe inspirats en l’evangeli va con-vidar als presents a descobrir en la seva vida com la Paraula de Déu és un missatge de salvació i amor.

—Campanya de micromecenatge a Riudoms. La nit del 8 al 9 de no-vembre va caure un llamp al campa-nar de Riudoms causant importants desperfectes tant en l’església com en el campanar. Reparar-ho tot � n-

drà un cost superior als 50.000 euros. Per a afrontar aquestes reparacions s’ha iniciat la campanya +Forts Que El Llamp per a recuperar aquest patrimoni. Una de les inicia� ves d’aquesta campanya és el projecte de micromecenatge que pretén re-collir els 3.500 euros que costa arreglar la campana grossa en un termini de cinquanta dies. A través de la pàgina web www.totsuma.cat/projecte/1670/a es poden fer els dona� us. Cada un d’ells � ndrà recompensa, des d’un imant, una ampolla de cava o una litografi a de l’ar� sta Jaume Queralt, entre d’altres.

joventutjoventut

NOMENAMENTS

El Sr. Arquebisbe ha signat, amb data de 27 de novembre de 2018, els següents nomenaments parroquials:

—Mn. Miquel Àngel Gómez Díez, vicari de la Parròquia de Santa Clara de Tarragona.—Mn. Josep Antoni López Salinas, vicari de la Parròquia de Sant Fructuós de Tarragona.