Full Dominical n. 3494...els fruits de misericòrdia que ens alimenten cada dia. Sigui benvingut el...

2
full dominical Arquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.494 Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn als 4 vents ......... 26 de febrer de 2017 Diumenge VIII durant l’any Lectures Diumenge VIII durant l’any † Jaume Pujol Balcells Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat La cendra, gest d’humilitat «Converu-vos i creieu en l’Evangeli», diu el sacerdot en imposar la cendra sobre els nostres fronts. La cendra simbolitza la mort i el que res no val, perquè caiguem en el compte que «pols ets i en pols et converràs», tal com diu la fórmula anga. No és que l’Església vulgui espantar-nos un cop l’any. El que vol és convidar-nos a posar ordre en les nostres preferències perquè allò que és permanent ho valorem més que allò que és caduc; l’amor etern, més que la sasfacció momentània, i anteposem la humilitat a la supèrbia i la caritat a l’orgull. En una paraula, que ens converm. Hi ha conversions famoses, com la de sant Agus, arrossegat a desgrat cap a la veritat gràcies a les pregàries de la seva mare i als sermons de sant Ambròs. O la de sant Ignasi de Loiola, que postrat al llit per raó de les seves ferides de soldat, llegeix amb desgana els pocs llibres que li presten i van calant en la seva ànima les lliçons de grans sants, com Francesc i Domènec. Però el més habitual és que les conversions es produeixin per contacte, com una grip feliç i contagiosa. Així es va expandir l’Església des dels seus començaments a parr dels Apòstols i va aconseguir arribar als límits de l’Imperi romà. I així va arribar el crisanisme a les fredes terres del nord d’Europa, a les càlides regions equatorials i a tots els connents. Aquest any l’1 de març és Dimecres de Cendra, celebració mòbil que marca el començament de la Quaresma. És un dia en el qual està establert que es faci dejuni i absnència, pràcques que alguns consideren retrògrades, però que són vàlides si se les veu en el seu veritable sent: preparar-se per a un temps de penitència i conversió, els quaranta dies que precedeixen la Setmana Santa, la passió, mort i resurrecció de Jesucrist. No és temps de tristesa, perquè el final d’aquest camí és un esclat d’alegria: la resurrecció de nostre Senyor Jesucrist! El novel·lista Ignasi Agus va tular la seva sèrie narrava La cendra va ser arbre. És cert, en l’ordre natural primer és l’arbre i després la cendra, però en la celebració que fa l’Església vam començar imposant la cendra i vam acabar adorant l’arbre de la creu, un arbre del qual estan pendents els fruits de misericòrdia que ens alimenten cada dia. Sigui benvingut el Dimecres de Cendra, no com enterrament de les emocions del carnestoltes, sinó com gest d’humilitat en què ens traiem la careta per veure Déu i els nostres germans. No és temps de tristesa, perquè el final d’aquest camí és un esclat d’alegria Lectura del llibre d’Isaïes (Is 49,14-15) Sió diu: «El Senyor m’ha abandonat, el meu Déu s’ha oblidat de mi.» ¿Creus que una mare s’oblidarà del nen que té al pit, i no s’apiadarà del fill de les seves entranyes? Però, ni que alguna se n’oblidés, jo no m’oblidaria mai de tu. Salm responsorial [61,2-3.6-7.8-9ab (R.: 2a)] Només en Déu reposa la meva ànima, d’ell em ve la salvació. Només ell és la roca que em salva, és el castell on em trobo segur. R. Només en Déu reposa la meva ànima Reposa només en Déu, ànima meva, d’ell em ve tota esperança. Només ell és la roca que em salva, és el castell on em trobo segur. R. En Déu nc la salvació i la glòria, és la meva roca inexpugnable; trobo en Déu el meu refugi. Vosaltres, poble reunit, confieu en ell, esplaieu davant d’ell el vostre cor. R. Lectura de la primera carta de sant Pau als crisans de Corint (1Co 4,1-5) Germans, que la gent no vegi en nosaltres més que uns servidors de Crist, administradors del que Déu s’ha proposat. Doncs bé, dels administradors l’únic que n’esperem és que siguin fidels. A mi, el que menys em preocupa és que em judiqueu vosaltres o qualsevol tribunal humà. Ni tan sols jo, no em judico. La meva consciència no m’acusa de res, però això no vol dir que jo sigui irreprensible. El meu jutge és el Senyor. Per tant, no judiqueu res abans d’hora. Espereu que vingui el Senyor: ell farà llum sobre tot allò que s’amaga en les tenebres, i farà conèixer les intencions de cada cor. Llavors, l’elogi que es mereix cadascú vindrà de Déu. Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 6,14-34) En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Ningú no pot servir dos amos: Si esma l’un, no esmarà l’altre, si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses. Per això us dic: No us neguitegeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vesreu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos, més que el vest? Mireu els ocells que volen lliures pels aires: no sembren, ni seguen, ni guarden res als graners, però els alimenta el vostre Pare celesal. ¿I no valeu més vosaltres que ells? ¿Qui de vosaltres, per més que es neguitegi, és capaç d’allargar, ni un minut, el temps de la seva vida? I pel que fa al vest, ¿per què us neguitegeu? Mireu com creixen els lliris dels prats: no treballen ni filen, però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no es vesa com cap d’aquests. I si Déu vesteix així l’herba dels prats, que hi és avui i demà ja la ren al foc, ¡com no ho farà encara més amb vosaltres, gent de poca fe? Per tant, no us neguitegeu pensant què menjareu, o què beureu, o com us vesreu. Anar darrere de tot això és propi dels pagans. El vostre Pare celesal sap molt bé la necessitat que en teniu. Busqueu per damunt de tot el regne de Déu i ser justos. No us neguitegeu, doncs, pensant en demà. El demà ja ndrà les seves preocupacions. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps.» Reposar en Ell No en sabem gaire de reposar. O ens aclaparem per mil i una preocupacions, més o menys reals, o bé prescindim de tot i ens quedem en la indiferència i l’apaa. No es tracta ni de desentendre’s del món ni de pensar que el món gira al nostre voltant, perquè ni els neguits ni la indolència ens permeten gaudir de la vida ni descobrir la benedicció de Déu que s’hi amaga. Confiar en el Senyor, reposar en Ell, demana una mirada que vagi més enllà de la immediatesa o del càlcul, requereix capacitat de contemplar, d’acollir i d’esmar. En la nostra vida crisana, i en les nostres comunitats parroquials, grups o moviments, ens sabem posar amb confiança a les mans del Pare o ho trobem quelcom ingenu? Què transmetem en el nostre viure quodià o en la nostra pastoral, neguit per sumar i brillar, desídia i pessimisme? Hem reposat en Déu per oferir repòs i pau? 5 DESTAQUEM... (p.2) Mirada endins per Ignasi Cabré Mas, pvre. Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents» (p.5) —L’arxidiòcesi acollirà la creu de Lampedusa del 18 al 24 de març. A la secció En un minut —Entrevista a l’autor del llibre Col·legi Sant Pau Apòstol: 50 anys educant el talent, construint el futur l’entrevista «La principal aportació a la societat ha estat el seu missatge cristià i de valors» Xavier Cortés Nadal, autor del llibre Col·legi Sant Pau Apòstol: 50 anys educant el talent, construint el futur: A principis d’aquest mes de febrer es presentava el llibre Col·legi Sant Pau Apòstol: 50 anys educant el talent, construint el futur. Una publicació commemorava que ha comptat amb la parcipació de moltes persones vinculades a aquest centre educau de la ciutat de Tarragona aportant imatges, records i experiències. —Què hi trobem en el llibre 50 anys educant el talent, construint el futur? Hi trobem un camí. El Col·legi Sant Pau va posar-se en funcionament l’any 1966 i el que hem recollit és tot aquest camí, allò que s’ha fet, els canvis educaus, les innovacions... I veus que el final del camí és un punt i seguit perquè l’escola connua exisnt i aposta per a ser innovadora. —Quin era el context educau, social i eclesial ara fa cinquanta anys? És un context poc conegut. El cardenal D. Benjamín Arriba y Castro, potser una figura més aviat analitzada des d’una vessant políca, va ser un gran impulsor de l’ensenyament a l’arxidiòcesi, fundant per exemple el Col·legi Mare de Déu de la Serra de Montblanc o el Sant Apòstol de Tarragona i de Reus. A més, totes les escoles parroquials que han exist a Reus, un total de vuit, també les va impulsar ell. També l’escola a Torreforta, al polígon d’entrevies al Francolí on exisa el Col·legi Virgen del Casllo. I no ens podem oblidar de Mn. Joan Mar Alanis, qui després va ser bisbe d’Urgell, ja que ell va ser l’encarregat de donar cos pedagògic al projecte. —Quines serien, a grans trets, les etapes més significaves de la història del centre al llarg d’aquest mig segle? Jo en marcaria quatre. Una primera, molt inicial, que comença l’any 1954, quan neix el projecte; més tard, entre els anys 1966 i 1975, quan el complex educau inclou una escola de primària i secundària; seguidament, hi ha l’època democràca amb tots els canvis legislaus, la introducció al català i l’absorció del Col·legi Sant Josep Obrer i del Seminari Menor; i, finalment, l’actual, on s’està fent una aposta per a la innovació educava a través de les intel·ligències múlples com a projecte de centre. —També es recull una part de tesmonis... Exacte. Hi ha una part d’annexos de quinze pàgines on hem recollit tots els professors, preveres, monitors de la residència, tots els membres de l’Associació de pares que col·laboraven amb la junta direcva, el personal d’administració i servei..., i després hem recollit una vintena de tesmonis, de persones significaves de la ciutat que van des del moment de la fundació l’any 1966 fins a l’actualitat. Els hi hem demanat que ens recordin com era el Col·legi. Tots ells serien la petjada educava de l’escola a la societat. —Segons tota la informació que ha pogut recopilar quina creu que ha estat l’aportació del Col·legi Sant Pau a la ciutat de Tarragona? La principal i més gran aportació a la ciutat i a l’Església ha estat el servei a les persones des d’un missatge crisà i de valors. La presentació del llibre va anar a càrrec de la presidenta d’Òmnium Cultural del Tarragonès, Rosa M. Codines. Es pot escoltar la seva intervenció a través de l’enllaç hp://arqtgn.cat/llibre

Transcript of Full Dominical n. 3494...els fruits de misericòrdia que ens alimenten cada dia. Sigui benvingut el...

Page 1: Full Dominical n. 3494...els fruits de misericòrdia que ens alimenten cada dia. Sigui benvingut el Dimecres de Cendra, no com enterrament de les emocions del carnestoltes, sinó com

fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.494

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn

als 4 vents.........

26 de febrer de 2017 Diumenge VIII durant l’any

LecturesDiumenge VIII durant l’any

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

La cendra, gest d’humilitat

«Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli», diu el sacerdot en imposar la cendra sobre els nostres fronts. La cendra simbolitza la mort i el que res no val, perquè caiguem en el compte que «pols ets i en pols et convertiràs», tal com diu la fórmula antiga.

No és que l’Església vulgui espantar-nos un cop l’any. El que vol és convidar-nos a posar ordre en les nostres preferències perquè allò que és permanent ho valorem més que allò que és caduc; l’amor etern, més que la satisfacció momentània, i anteposem la humilitat a la supèrbia i la caritat a l’orgull. En una paraula, que ens convertim.

Hi ha conversions famoses, com la de sant Agustí, arrossegat a desgrat cap a la veritat gràcies a les pregàries de la seva mare i als sermons de sant Ambròs. O la de sant Ignasi de Loiola, que postrat al llit per raó de les seves ferides de soldat, llegeix amb desgana els pocs llibres que li presten i van calant en la seva ànima les lliçons de grans sants, com Francesc i Domènec.

Però el més habitual és que les conversions es produeixin per contacte, com una grip feliç i contagiosa. Així es va expandir l’Església des dels seus començaments a partir dels Apòstols i va aconseguir arribar als límits de l’Imperi

romà. I així va arribar el cristianisme a les fredes terres del nord d’Europa, a les càlides regions equatorials i a tots els continents.

Aquest any l’1 de març és Dimecres de Cendra, celebració mòbil que marca el començament de la Quaresma. És un dia en el qual està establert que es faci dejuni i abstinència, pràctiques que alguns consideren retrògrades, però que són vàlides si se les veu en el seu veritable sentit: preparar-se per a un temps de penitència i conversió, els quaranta dies que precedeixen la Setmana Santa, la passió, mort i resurrecció de Jesucrist.

No és temps de tristesa, perquè el final d’aquest camí és un esclat d’alegria: la resurrecció de nostre Senyor Jesucrist!

El novel·lista Ignasi Agustí va titular la seva sèrie narrativa La cendra va ser arbre. És cert, en l’ordre natural primer és l’arbre i després la cendra, però en la celebració que fa l’Església vam començar imposant la cendra i vam acabar adorant l’arbre de la creu, un arbre del qual estan pendents els fruits de misericòrdia que ens alimenten cada dia.

Sigui benvingut el Dimecres de Cendra, no com enterrament de les emocions del carnestoltes, sinó com gest d’humilitat en què ens traiem la careta per veure Déu i els nostres germans.

‘ No és temps de tristesa, perquè el final d’aquest camí és un esclat d’alegria

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 49,14-15)

Sió diu: «El Senyor m’ha abandonat, el meu Déu s’ha oblidat de mi.» ¿Creus que una mare s’oblidarà del nen que té al pit, i no s’apiadarà del fill de les seves entranyes? Però, ni que alguna se n’oblidés, jo no m’oblidaria mai de tu.

Salm responsorial [61,2-3.6-7.8-9ab (R.: 2a)]

Només en Déu reposa la meva ànima,d’ell em ve la salvació.Només ell és la roca que em salva,és el castell on em trobo segur.

R. Només en Déu reposa la meva ànima

Reposa només en Déu, ànima meva,d’ell em ve tota esperança.Només ell és la roca que em salva,és el castell on em trobo segur. R.

En Déu tinc la salvació i la glòria,és la meva roca inexpugnable;trobo en Déu el meu refugi.Vosaltres, poble reunit, confieu en ell,esplaieu davant d’ell el vostre cor. R.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 4,1-5)

Germans, que la gent no vegi en nosaltres més que uns servidors de Crist, administradors del que Déu s’ha proposat. Doncs bé, dels administradors l’únic que n’esperem és que siguin fidels. A mi, el que menys em preocupa és que em judiqueu vosaltres o qualsevol tribunal humà. Ni tan sols jo, no em judico. La meva consciència no m’acusa de res, però això no vol dir que jo sigui irreprensible. El meu jutge és el Senyor. Per tant, no judiqueu res abans d’hora. Espereu que vingui el Senyor: ell farà llum sobre tot allò que s’amaga en les tenebres, i farà conèixer les intencions de cada cor. Llavors, l’elogi que es mereix cadascú vindrà de Déu.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 6,14-34)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Ningú no pot servir dos amos: Si estima l’un, no estimarà l’altre, si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses. Per això us dic: No us neguitegeu per la vostra vida, pensant

què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos, més que el vestit? Mireu els ocells que volen lliures pels aires: no sembren, ni seguen, ni guarden res als graners, però els alimenta el vostre Pare celestial. ¿I no valeu més vosaltres que ells? ¿Qui de vosaltres, per més que es neguitegi, és capaç d’allargar, ni un minut, el temps de la seva vida? I pel que fa al vestit, ¿per què us neguitegeu? Mireu com creixen els lliris dels prats: no treballen ni filen, però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no es vestia com cap d’aquests. I si Déu vesteix així l’herba dels prats, que hi és avui i demà ja la tiren al foc, ¡com no ho farà encara més amb vosaltres, gent de poca fe? Per tant, no us neguitegeu pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu. Anar darrere de tot això és propi dels pagans. El vostre Pare celestial sap molt bé la necessitat que en teniu. Busqueu per damunt de tot el regne de Déu i ser justos. No us neguitegeu, doncs, pensant en demà. El demà ja tindrà les seves preocupacions. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps.»

Reposar en Ell No en sabem gaire de reposar. O ens aclaparem per mil i una preocupacions, més o menys reals, o bé prescindim de tot i ens quedem en la indiferència i l’apatia. No es tracta ni de desentendre’s del món ni de pensar que el món gira al nostre voltant, perquè ni els neguits ni la indolència ens permeten gaudir de la vida ni descobrir la benedicció de Déu que s’hi amaga.

Confiar en el Senyor, reposar en Ell, demana una mirada que vagi més enllà de la immediatesa o del càlcul, requereix capacitat de contemplar, d’acollir i d’estimar.

En la nostra vida cristiana, i en les nostres comunitats parroquials, grups o moviments, ens sabem posar amb confiança a les mans del Pare o ho trobem quelcom ingenu? Què transmetem en el nostre viure quotidià o en la nostra pastoral, neguit per sumar i brillar, desídia i pessimisme? Hem reposat en Déu per oferir repòs i pau?

5

DESTAQUEM...

(p.2)

Mirada endins per Ignasi Cabré Mas, pvre.

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

(p.5)

—L’arxidiòcesi acollirà la creu de Lampedusa del 18 al 24 de març. A la secció En un minut

—Entrevista a l’autor del llibre Col·legi Sant Pau Apòstol: 50 anys educant el talent, construint el futur

l’entrevista

«La principal aportació a la societat ha estat el seu missatge cristià i de valors»

Xavier Cortés Nadal, autor del llibre Col·legi Sant Pau Apòstol: 50 anys educant el talent, construint el futur:

A principis d’aquest mes de febrer es presentava el llibre Col·legi Sant Pau Apòstol: 50 anys educant el talent,

construint el futur. Una publicació commemorativa que ha comptat amb la participació de moltes persones vinculades a aquest centre educatiu de la ciutat de Tarragona aportant imatges, records i experiències.

—Què hi trobem en el llibre 50 anys educant el talent, construint el futur?

Hi trobem un camí. El Col·legi Sant Pau va posar-se en funcionament l’any 1966 i el que hem recollit és tot aquest camí, allò que s’ha fet, els canvis educatius, les innovacions... I veus que el final del camí és un punt i seguit perquè l’escola continua existint i aposta per a ser innovadora.

—Quin era el context educatiu, social i eclesial ara fa cinquanta anys?

És un context poc conegut. El cardenal D. Benjamín Arriba y Castro, potser una figura més aviat analitzada des d’una vessant política, va ser un gran impulsor de l’ensenyament a l’arxidiòcesi, fundant per exemple el Col·legi Mare de Déu de la Serra de Montblanc o el Sant Apòstol de Tarragona i de Reus. A més, totes les escoles parroquials que han existit a Reus, un total de vuit, també les va impulsar ell. També l’escola a Torreforta, al polígon d’entrevies al Francolí on

existia el Col·legi Virgen del Castillo. I no ens podem oblidar de Mn. Joan Martí Alanis, qui després va ser bisbe d’Urgell, ja que ell va ser l’encarregat de donar cos pedagògic al projecte.

—Quines serien, a grans trets, les etapes més significatives de la història del centre al llarg d’aquest mig segle?

Jo en marcaria quatre. Una primera, molt inicial, que comença l’any 1954, quan neix el projecte; més tard, entre els anys 1966 i 1975, quan el complex educatiu inclou una escola de primària i secundària; seguidament, hi ha l’època democràtica amb tots els canvis legislatius, la introducció al català i l’absorció del Col·legi Sant Josep Obrer i del Seminari Menor; i, finalment, l’actual, on s’està fent una aposta per a la innovació educativa a través de les intel·ligències múltiples com a projecte de centre.

—També es recull una part de testimonis...

Exacte. Hi ha una part d’annexos de quinze pàgines on hem recollit tots els professors, preveres, monitors de la residència, tots els membres de l’Associació de pares que col·laboraven amb la junta directiva, el personal d’administració i servei..., i després hem recollit una vintena de testimonis, de persones significatives de la ciutat que van des del moment de la fundació l’any 1966 fins a l’actualitat. Els hi hem demanat que ens recordin com era el Col·legi. Tots ells serien la petjada educativa de l’escola a la societat.

—Segons tota la informació que ha pogut recopilar quina creu que ha estat l’aportació del Col·legi Sant Pau a la ciutat de Tarragona?

La principal i més gran aportació a la ciutat i a l’Església ha estat el servei a les persones des d’un missatge cristià i de valors.

La presentació del llibre va anar a càrrec de la presidenta d’Òmnium Cultural del

Tarragonès, Rosa M. Codines.

Es pot escoltar la seva intervenció a través de l’enllaç http://arqtgn.cat/llibre

Page 2: Full Dominical n. 3494...els fruits de misericòrdia que ens alimenten cada dia. Sigui benvingut el Dimecres de Cendra, no com enterrament de les emocions del carnestoltes, sinó com

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i Santi Grimau • Assessorament lingüístic: Montserrat Creus

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: [email protected] • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

3 42en un minut

Litúrgiade la setmana

Cicle A / Litúrgia de les Hores: Setmana IV

Diumenge, 26 de febrer: Diumenge VIII de durant l’any[Is 49,14-15; Salm 61, 2-3.6-7.8-9 ab; 1Co 4,1-5; Mt 6,24-34 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 27: [Sir 17, 20-28; Salm 31, 1-2.5.6.7; Mc 10,17-27] Sant Gabriel

Dimarts, 28: [Sir 35, 1-15; Salm 49, 5-6.7-8.14 i 23; Mc 10,28-31] Sant Romà

Dimecres, 1 de març: Dimecres de Cendra [Jl 2,12-18; Salm 50, 3-4.5-6a.12-13.14 i 17; 2Co 5, 20-6, 2; Mt 6, 1-6.16-18] Inici del temps de Quaresma. Dia de dejuni i abstinència

Dijous, 2: [Dt 30, 15-20; Salm 1, 1-2.3.4 i 6; Lc 9, 22-25] Sant Luci

Divendres, 3: [Is 58, 1-9a; Salm 50, 3-4.5-6a.18-19; Mt 9,14-15] Dia d’abstinència

Dissabte, 4: [Is 58, 9b-14; Salm 85, 1-2.3-4.5-6; Lc 5,27-32] Sant Casimir

Diumenge, 5: Diumenge I de Quaresma [Gn 2, 7-9; 3, 1-7; Salm 50, 3-4.5-6a.12-13. 14 i 17; Rm 5, 12-19; o bé més breu: 5,12.17-19; Mt 4, 1-11 (LE/LH pròpies)]

Lectures del Dimecres de Cendra / Dimecres 1 de març de 2017

Lectura de la profecia de Joel (Jl 2,12-18)

Diu l’oracle del Senyor: «Ara, convertiu-vos a mi amb tot el vostre cor; dejuneu, ploreu, poseu-vos de dol! Esquinceu-vos el cor, i no els vestits! Convertiu-vos al Senyor, el vostre Déu; ell és benigne i entranyable, lent per al càstig, ric en l’amor, i es desdiu de fer el mal.» ¿Qui sap si es penedirà i es desdirà, si encara beneirà la terra i podreu oferir al Senyor, el nostre Déu, pans, oli i vi? Toqueu el corn a Sió, proclameu un dejuni, un dia de dol, convoqueu un aplec, reuniu el poble, que no hi faltin ni els vells ni els infants de llet, que els esposos surtin de l’alcova i de la cambra. Que els sacerdots que oficien a la presència del Senyor plorin entre el vestíbul i l’altar i diguin: «Senyor, perdoneu el vostre poble, no abandoneu la vostra heretat a l’escarni i a les burles dels altres pobles.» Que no hagin de dir entre ells: «On és el seu Déu?» Llavors el Senyor, encès de gelosia pel bon nom del seu país, es compadirà del seu poble.

Salm responsorial (50)

Compadiu-vos de mi, Déu meu,vós que estimeu tant;vós, que sou tan bo, esborreu les meves faltes;renteu-me ben bé de les culpes,purifiqueu-me dels meus pecats.

R. Compadiu-vos de nosaltres, Senyor,perquè hem pecat.

Ara reconec les meves faltes,tinc sempre present el meu pecat.Contra vós, contra vós sol he pecat,i he fet el que és dolent als vostres ulls. R.

Déu meu, creeu en mi un cor ben pur,feu renéixer en mi un esperit ferm.No em llanceu de la vostra presència,ni em prengueu el vostre esperit sant. R.

Torneu-me el goig de la vostra salvació,que em sostingui un esperit magnànim.Obriu-me els llavis, Senyor,i proclamaré la vostra lloança. R.

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint (2Co 5,20-6,2)

Germans, nosaltres fem d’ambaixadors de Crist, i és com si Déu mateix us exhortés a través nostre. Us ho demanem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu. Déu va tractar com a pecador aquell que no havia experimentat el pecat, perquè en ell nosaltres poguéssim ser justos segons la justícia de Déu. Us exhortem, com a col·laboradors de Déu: No malverseu la gràcia que n’heu rebut. Recordeu que ell ha dit: «T’he escoltat a l’hora favorable, t’he ajudat el dia de la salvació.» Ara és l’hora favorable, ara és el dia de la salvació.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 6,1-6.16-18)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Mireu de no fer el bé davant de la gent perquè ho vegin, ja que així no podríeu esperar la recompensa del vostre Pare del cel. »Per tant, quan dónes als qui ho necessiten, no ho anunciïs a toc de trompeta, com ho fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers perquè tothom els alabi. Us ho dic amb tota veritat: Ja tenen la recompensa. Tu, quan ajudes els altres, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè el teu gest quedi secret. El teu Pare, que veu tot el que és secret, t’ho recompensarà. »I quan pregueu, no feu com els hipòcrites, que els agrada plantar-se drets a les sinagogues o a les cantonades de les places perquè tothom vegi que preguen. Us ho dic amb tota veritat: Ja tenen la recompensa. Tu, quan preguis, tanca’t amb pany i clau i prega el teu Pare, present en els llocs més amagats, i ell, que veu el que és amagat, t’ho recompensarà. »I quan dejuneu, no feu un posat trist, com els hipòcrites, que es desfiguren la cara perquè tothom noti que dejunen. Us ho dic amb tota veritat: Ja tenen la recompensa. Tu, quan dejunis, renta’t la cara i posa’t perfum perquè la gent no sàpiga que dejunes, sinó només el teu Pare, i ell, per a qui no hi ha secrets, t’ho recompensarà.»

missions—Digitalització de fons documentals. L'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona i l'Ajuntament de Vallbona de les Monges van signar el dia 13 de febrer un conveni de col·laboració que permetrà la digitalització dels fons documentals de les parròquies de Santa Maria de Vallbona de les Monges i Sant Llorenç Màrtir de Rocallaura. Es tracta de 71 documents —majoritàriament notarials, com són manuals, capítols matrimonials i testaments des del segle XV al XX— que donaran un volum aproximat de 28.350 imatges digitals. El procés de digitalització durarà dos anys i un cop finalitzat la documentació digitalitzada es podrà consultar des de la pàgina web de l’Arxiu Històric Arxidiocesà, ww.ahat.cat.

—Creu de Lampedusa. L’arxidiòcesi acollirà la creu de Lampedusa, realitzada amb restes de fusta de les embarcacions d’immigrants que han arribat a aquesta illa siciliana, del 18 al 24 de març. Aquesta creu, feta per encàrrec del papa Francesc, ha pelegrinat per diversos països amb l’objectiu de transmetre un missatge de solidaritat i pau, i convidar a reflexionar i pregar per totes aquelles persones que han perdut la vida cercant un futur millor. La Delegació diocesana de Joventut, que ha estat l’encarregada de la seva acollida, en farà la rebuda diocesana el dissabte 18 de març en el marc de la trobada de joves a Riudoms.

—Escola de formació de catequistes. Una setantena de catequistes dels arxiprestats de Tarragona Centre i Perifèria han participat, del 7 al 9 de febrer, en les XXVII Jornades de formació a la Parròquia de Sant Pau de Tarragona. La primera sessió, però, oberta a tothom, es va fer al Centre Tarraconense El Seminari i va anar a càrrec de Mn. Bashar Fawadleh, rector de la parròquia llatina de la Mare de Déu de Fàtima a Beit Sahur (Camp dels Pastors) a Betlem.

L’endemà dimecres, dia 8, el rector de la Parròquia de Sant Joan Baptista de Tarragona i vicari episcopal, Mn. Jordi Figueras, va exposar el tema «Els signes dels temps». Partint de textos bíblics, del Concili Vaticà II o escrits de sant Joan XXIII, Pau VI o Benet XVI entre d’altres, va tractar temes tan actuals com la llibertat, l’ecologia i els refugiats. La darrera sessió, el dijous dia 9, va anar a càrrec de Mn. Yesid Fernando Vásquez, rector de diverses parròquies a l’arxiprestat d’Urgell-Garrigues, sobre el tema «A l’Antic Testament, Déu prepara l’Església». Mn. Yesid va exposar tot el procés didàctic i pedagògic que Déu fa servir per a guiar la humanitat amb amor, llibertat i respecte, des del llibre del Gènesi fins el temps de Jesús.

—Relíquia. El Sr. Arquebisbe va rebre el dia 13 de febrer de mans del Sr. Josep M. Porta Güell una relíquia de Santa Càndia, patrona de Falset. Es tracta d’un petit os del segment cervical de la part dreta que es va retirar del reliquiari on havia de ser dipositat per a lliurar-lo, amb el vistiplau del cardenal Benjamín Arriba y Castro, al Sr. Josep M. Porta, aleshores vicari de la Parròquia de Santa Maria de Falset. Aquest gest va ser en agraïment a la seva contribució, juntament amb la del rector-arxiprest del moment, Mn. Jaume Ciurana (a.c.s.), en trobar l’any 1960 les restes de santa Càndia amagades a l’interior del temple parroquial.

Dimecres de Cendra a la Catedral

Aquest proper dimecres, dia 1 de març, comencem el temps litúrgic de Quaresma. Per aquest motiu, el Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, presidirà a la Catedral de Tarragona,

a les 20.00 h, la celebració de la imposició de la Cendra.

Tothom és convidat a participar-hi.

Experiències missioneres de joves

El Sínode sobre la nova evangelització i l'exhortació apos-tòlica Evangelii gaudium han afrontat com dur a terme la

missió d’anunciar l’alegria de l’Evangeli en el món d'avui.

En continuïtat amb aquest camí, a través d'un nou camí sino-dal sobre el tema: «Els joves, la fe i el discerniment vocacio-nal», l'Església ha decidit interrogar-se sobre com acompan-yar els joves perquè reconeguin i acullin la crida a l'amor i a la vida en plenitud. A través dels joves, l'Església podrà percebre la veu del Senyor que ressona també avui.

Des de la Delegació diocesana de Missions volem compartir les últimes propostes que duem a terme com a responsables de potenciar la dimensió missionera a la nostra arxidiòcesi.

És la nostra responsabilitat, i també una necessitat de la nostra Església, oferir el testimoniatge i l’acció evangelitzadora i solidària del nostres joves. Joves que han viscut experiències de missió, que han acompanyat els missioners de la nostra arxidiòcesi en el seu dia a dia i que, per tant, són testimonis del valor que el missatge de Crist té per a la construcció d’un món més just, més solidari, més alegre.

Us oferim, per tant, l’oportunitat d’acompanyar activitats pastorals: grups de reflexió o de maduració de la fe, catequesis, esplais, celebracions, trobades, etc. Posem els nostres joves

a la vostra disposició per crear junts espais per al diàleg entorn la realitat social, experiències de vida, interrogants de fe. Ens podem adaptar a les vostres necessitats i horaris, i prepararem amb il·lusió les dinàmiques pertinents segons les edats o motivacions que ens feu arribar.

A través d’ells també coneixe-reu els projectes d’ajuda hu-manitària que estem duent a terme, enfocades actual-ment en projectes educatius i de formació de docents a l’Amèrica Llatina, i us convidem també a formar-ne part a tra-vés de la conscienciació i la comunió.

Per a més informació cal enviar un correu a [email protected].

Delegació diocesana de Missions i cooperació entre les Esglésies

4 de març

—Formació sobre l’exhortació Amoris Lætitia a càrrec del Dr. Joan Costa, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya. Aquesta formació, adreçada als responsables de l’acolliment i la preparació al matrimoni, tindrà lloc al Centre Pastoral de les Oblates (Portal del Carro, 13, Tarragona), de les 10.00 h fins després de dinar. Cal inscriure-s’hi enviant un correu a [email protected]. Organitza la Delegació diocesana de pastoral familiar.

publicacióSER CRISTIANOS EN EL SIGLO XXI. Una espiritualidad para nuestro tiempo

Radcliffe, Timothy. Ed. Sal Terrae, 2012. Col·lecció Servidores y Testigos n. 128. 295 p. PVP: 19,90 €.

«Les seves paraules deixen sempre empremta i, sobretot, susciten el do de l’esperança en els religiosos i en els laics, en els qui formen part de l’Església i en els qui es troben fora d’ella. L’autor té el talent de trobar per a tots les paraules que arriben al cor i al cap, paraules que ens conviden a reflexionar sobre el nostre estil de vida. Aquest llibre ofereix una sèrie d’intervencions de l’autor (conferències, discursos, recessos a religiosos i laics, articles…). Si bé els temes són a vegades diferents, el fil conductor que els uneix és el mateix: Ser cristians al segle XXI».

Es pot trobar a la Llibreria de l’Arquebisbat (Edifici del Seminari. C. de sant Pau, 4. 43003 Tarragona)

agenda2 de març

—Conferència «Salvador Espriu, un agnòstic que cerca Déu» a càrrec de Mn. Frances Manresa, rector de la Parròquia de Santa Maria de Vila-rodona. Aquest acte, inserit en el cicle de Conferències familiars «Qüestions d’avui», tindrà lloc a la sala d’actes de la Residència Santa Teresa de Valls (c/ Santa Teresa, 4) a les 20.30 h. Organitza la Parròquia de Sant Joan Baptista de Valls.