Arquebisbat de Tarragona Diumenge XXVI del temps ordinari Any LXI - IV Època - Número 3159

26 d

e se

tem

bre

de 2

010

Amb aquest Als Quatre Vents entrem en la consideració que fa el Compendi del Catecisme de l’Església catòlica sobre el cinquè manament de la llei de Déu, que, encara que es formula de manera breu —no mataràs— implica moltes actituds relacionades amb el bé més gran que té la persona humana, el bé immerescut de la vida. I es tracta del bé més gran que posseïm perquè la vida humana és sagrada. Des del seu inici suposa l’acció creadora de Déu i es troba sempre en una relació especial amb el Creador, el seu únic fi. A ningú no és lícit de destruir directament un ésser humà innocent, ja que això és greument contrari a la dignitat de la persona i a la santedat del Creador. «No condemnis a mort l’innocent o el just», diu el llibre de l’Èxode.

En la nostra època i després de tants segles de civilització caldria pensar que aquest bé de la vida humana hauria de ser respectat màximament, però amb una breu mirada al món veiem que no és així. Potser en poques èpoques hi ha hagut, i encara hi ha, tantes guerres i violències com en la que ens toca viure a nosaltres en l’actualitat i en el segle que fa pocs anys hem acabat; i juntament amb això, tantes violacions del dret a la vida, especialment en aquells més desafavorits, els no nascuts, els nens i els ancians. És una mostra més de l’argument que el progrés tècnic, científic i social per ell mateix no porta més progrés moral ni més autèntic benestar als homes, si no va unit al respecte dels veritables valors, entre ells i primer de tot, el de la vida.

La llei moral natural i, encara més, la moral cristiana són positives i ens ajuden a veure la bellesa del bé; per tant, més que fer llistes de desgràcies i misèries ens porten a valorar les accions bones i a descobrir com aquestes ens fan millors. Això no impedeix de recordar que actes com l’homicidi directe i voluntari, l’avortament directe, volgut com a fi o com a mitjà; l’eutanàsia directa, el suïcidi, i també la cooperació a aquestes accions, constitueixen algunes de les principals agressions al do de la vida.

L’IMMENS VALOR DE LA VIDA

Al costat d’aques-tes accions greus, una recta visió del valor que aquest manament preserva —el valor su-prem de la vida— ens porta a tenir una bona cura de la salut física, pròpia i aliena, evitant tanmateix el culte del cos i tota mena d’ex-cessos. A més, cal evitar l’ús d’estupe-faents, que causen gravíssims danys a la salut i a la vida huma-na, i també l’abús dels aliments, de l’alcohol, del tabac i dels medi-caments.

Ens cal posar un èmfasi més gran en tot allò que ajudi a promoure el primer de tots els dons, el més bell, el més immerescut, el més fràgil, el que ens fa viure plenament com a homes i dones i com a fills de Déu: la vida.

DIUMENGE XXVI DEL TEMPS ORDINARILectura de la profecia d’Amós (Am 6,1a.4-7)Això diu el Senyor, Déu de l’univers: «Ai dels qui viuen tranquils a Sió, dels qui es creuen segurs al turó de Samaria! S’estiren en llits de marfil, s’aclofen en els seus sofàs, mengen els anyells més tendres i els vedells engreixats a les estables, improvisen al so de l’arpa, creen com David les seves melodies, beuen el vi en grans

copes, i s’ungeixen amb els perfums més fins, però no els fa cap pena el desastre de les tribus de Josep. Per això ara seran els primers en les files dels deportats; així s’acabarà l’orgia dels vividors.»

Salm responsorial [Sl 145,7-10 (R.: 1b)]El Senyor fa justícia als oprimits, dóna pa als qui tenen fam. El Senyor deslliura els presos. R.R. Lloa el Senyor, ànima meva.El Senyor dóna la vista als cecs, el Senyor redreça els vençuts. El Senyor estima els justos. R.El Senyor guarda els forasters, manté les viudes i els orfes, i capgira els camins dels injustos. El Senyor regna per sempre, és el teu Déu, Sió, per tots els segles. R.

Lectura de la primera carta de sant Pau a Timoteu (1Tm 6,11-16)Home de Déu, busca de practicar sempre la justícia, la pietat, la fe, l’amor, la paciència, la mansuetud. Lluita en el noble combat de la fe i guanya’t la vida eterna. És per a obtenir-la que vas ser cridat i vas confessar noblement la fe en presència de molts testimonis. Davant Déu, font de tota vida, i davant Jesucrist, que sota Ponç Pilat donà testimoni amb la seva noble confessió, et recomano que guardis irreprensible i sense falta el manament rebut, fins que es manifestarà Jesucrist, el nostre Senyor.

Quan serà l’hora, farà aparèixer la seva manifestació aquell qui és de debò feliç i l’únic Sobirà, el Reis dels reis i el Senyor dels senyors, l’únic que té com a pròpia la immortalitat i habita en una llum inaccessible: Cap home no l’ha vist mai, ni és capaç de veure’l. A ell l’honor i el poder per sempre. Amén.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 16,19-31)En aquell temps, Jesús digué als fariseus: «Hi havia un home ric que anava vestit de porpra i de lli finíssim, i cada dia celebrava festes esplèndides. Un pobre que es deia Llàtzer s’estava estirat vora el seu portal amb tot el cos nafrat, esperant satisfer la seva fam amb les engrunes que queien de la taula del ric. Fins i tot venien els gossos a llepar les seves úlceres. El pobre morí, i els àngels el portaren a la falda d’Abraham. El ric també morí i el van sepultar.»Arribat al país dels morts i estant en un lloc de turments, alçà els ulls, veié de lluny Abraham, amb Llàtzer a la falda, el cridà i li digué: “Abraham, pare meu, apiada’t de mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo molt enmig d’aquestes flames.” Abraham li respongué: “Fill meu, recorda’t que en vida et van tocar béns de tota mena, i a Llàtzer mals, però ara ell ha trobat consol i tu, sofriments. Pensa també que entre nosaltres i vosaltres hi ha una fossa immensa, tant que si algú volgués passar del lloc on sóc jo cap on sou vosaltres, no podria, ni tampoc del vostre lloc al nostre.”»El ric digué: “Llavors, pare, et prego que l’enviïs a casa meva. Hi tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els adverteixi, perquè no acabin també en aquest lloc de turments.” Abraham li respongué: “Ja tenen Moisès i els profetes: que els escoltin.” El ric contestà: “No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Però si anava a trobar-los algú que torna d’entre els morts, sí que es convertiran.” Li diu Abraham: “Si no fan cas de Moisès i dels profetes, ni que ressuscités algú d’entre els morts no es deixarien convèncer”.»

PARAULA ENDINSResponsabilitat social cristiana

Amós i el Senyor Jesús amb el mateix tema de la riquesa i la pobresa i amb la mateixa vehemència i exigència de part de Déu per refermar la dignitat de l’home. Aquest tema és molt difícil de tractar, perquè, acostumats a defugir aquests assumptes, no falten els que se senten ofesos per la manera com s’expressen els profetes i el mateix Jesús. Els passatges de l’Escriptura d’avui són dels que alguns anomenen textos molestos o incòmodes.

Vegem al nostre voltant, el nostre propi país, i si no hem deixat endurir el nostre cor, veurem que, aquesta situació del segle VIII abans de Crist, és la mateixa per la qual passem avui. Quanta pobresa al voltant nostre! Quanta gent jove sense futur! Com augmenta la desocupació! En canvi, què lluny estem d’acabar amb la corrupció, el tràfic d’influències i la impunitat que uns pocs amb molt poder aconsegueixen sense cap pudor! Els pocs rics —que cada cop són menys— són cada vegada

més rics, mentre els pobres augmenten en nombre i disminueixen en les seves possibilitats d’una vida digna. Exactament com passava en temps del profeta.

No ens enganyem: si no compartim ara, quedarem exclosos del Regne. És temps d’escoltar i atendre la veu de Déu. No esperem que els morts ens ho vinguin a dir, perquè això no passarà mai. L’evangeli d’avui ens diu que no tenim cap excusa per deixar d’actuar a favor dels més necessitats de la nostra societat. Encara que no ens agradi escoltar-ho: Déu està al costat dels pobres. Volem salvar-nos? Fem-nos pobres, començant per ser sensibles a les mancances de tants germans, per després organitzar-nos per compartir no només les coses materials. Molts, potser, no tenim grans fortunes, però sí que tenim altres privilegis: la cultura, la salut, una família, seguretat econòmica suficient...

J. Figueres, pvre.

Diumenge 26 de setembre: Diumenge XXVI de durant l’any: [Am 6,1a.4-7; Sl 145; 1Tm 6,11-16; Lc 16,19-31 (LE/LH pròpies)]. Dilluns 27: Sant Vicenç de Paül, prevere (MO)[Job 1,6-22; Sal 16; Lc 9,46-50]. Dimarts 28: Sant Venceslau, rei i màrtir, i sant Llorenç Ruiz i companys, màrtirs (MLl)[Job 3,1-3.11-17.20-23 o bé Ap 12,7-12a; Sl 137; Jn 9,51-56]. Dimecres 29: Els sants arcàngels Miquel, Gabriel i Rafael (F)[Dn 7,9-10.13-14; Sl 118; Lc 1,47-51(LE/LH pròpies). Dijous 30: Sant Jeroni, prevere i doctor de l’Església (MO) [Job 19,21-27; Sl 26; Lc 10,1-12]. Divendres 1 d’octubre: Santa Teresa de l’Infant Jesús, verge i doctora de l’Església (MO)[Job 38,1.12-21.40,3-5; Sl 138; Lc 10,13-16]. Dissabte 2: Els sants Àngels de la Guarda (MO) [Job 42,1-3.5-6.12-16; Sl 118 (o bé Ex 23,20-23a;Sl 90); Mt 18,1-5.10]. Diumenge 3: Diumenge XXVII de durant l’any: [Ha 1,2-3.2,24; Sl 94; 2Tm 1,6-8.13-14; Lc 17,5-10 (LE/LH pròpies)].

Les lectures pertanyen al cicle C. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la II setmana.

LITÚRGIA DE LA SETMANA

TRES PREGUNTES A…FRANcESc ORTIz, DIREcTOR DELA FUNDAcIó SANT FRUcTUóS

Un total de 2.500 alumnes i 180 professors estan adscrits a la fundació Sant Fructuós, creada l’any 2006. Hem preguntat al seu director, Francesc Ortiz, quin és l’objectiu d’aquesta fundació de l’Arxidiòcesi de Tarragona.

—La fundació privada Sant Fructuós va ser creada amb la finalitat de ser un instrument per impulsar un servei educatiu eficient, amb una orientació pedagògica i amb una acció pastoral pròpies per a la transmissió dels valors educatius de l’Església Catòlica. A la vegada, la fundació contribueix a la professionalitat de les escoles diocesanes.

—Quantes escoles pertanyen a la fundació?—Actualment, les escoles de Sant Pau, a Tarragona; Sant Pau, a

Reus; Joan XXIII, a Bonavista i Mare de Déu de la Serra, a Montblanc, integren la fundació. Està previst que dues escoles més, Sant Rafael, a la Selva del Camp, i l’escola de primària de les Germanes Vedrunes, a Montblanc, s’incorporin a la fundació.

—Actualment, quin és el principal problema de l’ensenyament?—El principal problema és el fracàs escolar. Quan, a secundària,

el fracàs escolar és superior al 25 per cent, això vol dir que hi ha molta feina a fer. Aquest problema no es soluciona ni amb canvis de calendari ni amb llibres digitals. La solució requereix un procés lent en el que s’ha de deixar menys espai als polítics i més protagonisme als professionals, mestres i professors. I també que l’administració no tingui por a aplicar els canvis consensuats necessaris per acabar amb aquest problema.

Certament, encara hi ha molt camí a córrer…Josep S.

EN EL NOSTRE MóN PASSA...Que hi ha una gran facilitat per donar i rebre

informació. Hi ha molts mitjans que comuniquen informació, molt diversa, a vegades contradictòria. A més, moltes vegades no s’ajusta a la realitat dels fets o és simplement falsa, interessada, manipuladora... La majoria de vegades, quan hom coneix directament uns fets, difícilment els troba ben reflectits en els mitjans de comunicació. Llavors ens podem preguntar: i quan llegim sobre fets que no coneixem directament, de què ens assabentem? Què coneixem realment?

Avui dia els mitjans de comunicació social no

són només transmissors d’informació, sinó que són també creadors i divulgadors de certes maneres de pensar, de sentir, de valorar i d’obrar. Ens arriba molta informació contaminada i que pot contaminar el nostre sistema cognoscitiu.

Els períodes de propaganda electoral són períodes propensos a aquesta contaminació. Entre mig de tot això cal lloar els professionals i els mitjans que s’esforcen per ser objectius, imparcials i veraços, que també n’hi ha. Cal saber-los descobrir.

Miquel Barbarà, pvre.

EL LLANTIóNEwMANI LA LLUM

El passat diumenge, Benet XVI va beatificar el cardenal Newman, el més famós dels anglicans conversos al catolicisme

al segle XIX, origen d’un seguit de conversos que van arribar més tard.

No li va ser fàcil a John Henry Newman donar el pas de l’Església d’Anglaterra, en la qual havia nascut i que l’havia ordenat prevere, a l’Església de Roma. L’incomodava pensar com ho veurien els anglicans de bona fe. Però havia estudiat durant anys la Bíblia, els escrits dels Pares de l’Església, la tradició catòlica..., i va veure una línea de continuïtat des dels primers cristians.

No podia negar-se a acceptar les coses que havia vist. Poc abans de la mort ho expressa en una famosa frase: “Mai no he pecat contra la llum”.

Ignasi Montagut

L’escoLanet, per Joan M. Padrell, pvre.

ES FA SAbERcURS DE FORMAcIó I

ANIMAcIó MISSIONERASota el lema “Evangelitzar arreu és missió de

tots”, la Delegació Diocesana de Missions ha organitzat un curs de formació que serà dirigit per Mn. Jordi Figueras Jové, professor d’evangelització i missió a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós (INSAF). El curs tindrà lloc a la Casa dels Concilis de Tarragona els dissabtes 2 d’octubre, 4 de desembre, 5 de febrer, 2 d’abril i 4 de juny, de 10 a 11.30 hores.

El preu de la inscripció és de 10 euros i inclou una carpeta amb documentació sobre els cinc temes a tractar i material complementari. L’objectiu del curs és conèixer i valorar més les missions per aproximar-nos a la realitat evangelitzadora de casa nostra. Per a més informació, els interessats es poden adreçar a la Delegació de Missions, telèfon 977 23 34 12 (ext. 235).

XAcObEODels dies 4 al 8 d´agost

va tenir lloc a Santiago de Compostel·la la Peregrinació i Encontre Europeu de Joves 2010 amb motiu de l´any sant Xacobeo, en el qual hi van participar un grup de joves catalans que —en un nombre de 450 (140

de l’Arxidiòcesi de Tarragona, convocats per la delegació diocesana de Pastoral de Joventut)— van peregrinar a Compostel·la pel camí del Sud o de la Plata, és a dir, cinc dies des de Tui fins a Santiago, i van omplir la ciutat de Sant Jaume amb la seva fe i la seva fraternitat, compartides amb altres 12.000 joves de diferents nacionalitats europees. Durant tots els cinc dies de camí van estar acompanyats per l´arquebisbe de Tarragona, Mons. Jaume Pujol.

PRESENTAcIó D’UN LLIbRE SObRE EL MONESTIR DE VALLbONA

El passat 20 d’agost va tenir lloc a l’església del monestir de Santa Maria de Vallbona la presentació del llibre El Monestir de Santa Maria de Vallbona: Història, Monaquisme i Art, del Dr. Josep Maria Sans i Travé, director de l’Arxiu Nacional de Catalunya. El volum, magníficament i pulcra editat per Pagès Editors, va ser presentat per l’Hble Sr. Josep-Lluís Carod-Rovira, vicepresident de la Generalitat de Catalunya, autor del pròleg.

A l’acte, que es va celebrar a l’església del Monestir, plena de gom a gom, hi va intervenir també l’autor del llibre presentat, Dr. Josep M. Sans. Igualment van parlar el Sr. José Arrieta Ollo, director del departament de Comunicació i Relacions Institucionals de Acciona Energía, empresa patrocinadora de l’edició, a través de la Fundació Santa Maria de Vallbona 850 Anys; el Sr. Lluís Pagès i Marigot, director de Pagès Editors i la Mare Abadessa del monestir de Santa Maria de Vallbona, Anna Maria Camprubí i Argany.