Arquebisbat de Tarragona Diumenge XV de durant l’any Any LXIII - IV Època - Número 3253

15 d

e ju

liol d

e 20

12

La devoció a la Mare de Déu del Carme arrenca de molt antic i rep el nom del mont Carmel, a Israel, on el profeta Elies va trobar refugi. És una de les múltiples devocions marianes esteses pel món i és viscuda amb particular devoció per la gent relacionada amb el mar, mariners i pescadors.

El 16 de juliol participo sempre que puc en les processons que es fan en honor de la Mare de Déu. Acostumen a organitzar-les en els ports les confraries de pescadors i són d’una bellesa incomparable. A Tarragona tenen com a punt de referència la Parròquia de Sant Pere Apòstol, al Serrallo, sempre acollidora per la gent del mar, veritable far d’espiritualitat per a tot el barri.

Són processons entranyables en què la imatge de la Mare de Déu és traslladada en una barca amb el seguici d’altres embarcacions i passejada sobre una catifa de flors. També en la de Torredembarra he tingut el goig de participar-hi. En aquestes ocasions reso per les famílies dels pescadors i demano pel seu treball, tan sacrificat i dur moltes vegades.

Havent nascut en un poble de l’interior de Catalunya, la mar sempre ha tingut per a mi quelcom de màgic. Em puc figurar la lluita de la seva gent contra els elements, a vegades el vent i la pluja, i en nits de tempesta i onatge recordo amb freqüència que pot haver-hi persones enmig de la foscor de les aigües, lluny de la costa, i demano que tinguin un feliç retorn a casa.

Un dels títols de la Mare de Déu és Stella Maris, ‘Estrella del Mar’. Amb aquest nom hi ha un admirable servei diocesà que procura prestar atenció a mariners mercants que potser fa mesos que no veuen les seves famílies. En tocar els seus vaixells a port se’ls ofereix l’atenció material i espiritual possible.

LA MARE DE DÉU DELS MARINERS

De la mateixa manera que els astres sempre han guiat els mariners en les seves travessies, la Mare de Déu, en la seva advocació del Carme, és l’estrella que ens guia a tots, ja que ens porta a Jesús, com aquella estrella que va conduir els Mags a la cova de Betlem.

Trobar Jesús en la nostra vida és la vocació de tots. I en aquest punt vull recordar avui la vocació específica i admirable de les religioses Carmelites, el nom de les quals s’inspira en la Mare de Déu del mont Carmel, que tants fruits de santedat han donat a l’Església. M’encomano també a les seves pregàries en aquesta festivitat de juliol tan entranyable.

DIUMENGE XV DE DURANT L’ANY

PARAULA ENDINS

Lectura de la profecia d’Amós(Am 7,12-15)En aquells dies, Amasies, sacerdot de Bet-El, digué a Amós: «Vident, vés-te’n d’aquí. Fuig al país de Judà. Menja-hi el teu pa i fes-hi de profeta, però aquí, a Bet-El, guarda’t de tornar-hi a fer de profeta, que això és un santuari del

rei, un temple de l’estat.» Amós li respongué: «Jo no sóc profeta, ni he estat mai de cap comunitat de profetes. Jo sóc pastor i sé fer madurar el fruit dels sicòmors, però el mateix Senyor m’ha pres de darrere els ramats i m’ha dit: “Vés a profetitzar a Israel, el meu poble.”»

Salm responsorial [84,9ab-10,11-12,13-14 (R.8)]Jo escolto què diu el Senyor: Déu anuncia la pau al seu poble. El Senyor és a prop per salvar els seus fidels, i la seva glòria habitarà al nostre país.

R. Senyor, feu-nos veure el vostre amor, i doneu-nos la vostra salvació.

La fidelitat i l’amor es trobaran, s’abraçaran la bondat i la pau; La fidelitat germinarà de la terra, i la bondat mirarà des del cel. R.

El Senyor donarà la pluja, i la nostra terra donarà el seu fruit. La bondat anirà al seu davant, i la pau li seguirà les petjades. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 1,3-14)Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel. Ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a

ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dóna lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat. En ell hem estat rescatats amb el preu de la seva sang. Les nostres culpes han estat perdonades. La riquesa dels favors de Déu s’ha desbordat en nosaltres. Ell ens ha concedit tota aquesta saviesa i penetració que tenim. Ens ha fet conèixer el secret de la decisió benèvola que havia pres en ell mateix, per executar-la quan els temps fossin madurs: ha volgut unir en el Crist tot el món, tant el del cel com el de la terra. [En ell hem rebut la nostra part en l’herència. Ens hi havia destinat el designi d’aquell qui tot ho duu a terme d’acord amb la decisió de la seva voluntat. Volia que fóssim lloança de la seva grandesa, nosaltres que des del principi tenim posada en Crist la nostra esperança. Vosaltres vau escoltar l’anunci de la veritat, la bona nova de la vostra salvació, i després d’escoltar-la i de creure-hi, també vosaltres, en el Crist, heu estat marcats amb l’Esperit Sant promès. Aquesta és la penyora de l’heretat que Déu ens té reservada, quan ens rescatarà plenament com a possessió seva personal. Aleshores serem lloança de la seva grandesa.]

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 6,7-13)En aquell temps, Jesús cridà els dotze i començà d’enviar-los de dos en dos. Els donà poder sobre els esperits malignes i els recomanà que, fora del bastó, no prenguessin res per al camí: ni pa, ni sarró, ni diners, ni un altre vestit, i només les sandàlies per calçat. I els deia: «A la primera casa on us allotgeu, quedeu-vos-hi fins que marxeu d’aquell lloc. Si en un lloc no us volen rebre ni escoltar, a l’hora de sortir-ne, espolseu-vos la terra de sota els peus, com una acusació contra ells.» Els dotze se’n van anar i predicaven a la gent que es convertissin. Treien molts dimonis i ungien amb oli molts malalts, que es posaven bons.

UNA OFERTA DE TREBALLSer cristià, ser creient, ser deixebles de Jesús

és, en primer lloc, qüestió de fe, adhesió personal, en la pròpia vida, de Jesús. En segon lloc, la fe es converteix en vida, en apassionament per la vida a l’estil de Jesús. En tercer lloc, la mateixa dinàmica de la veritable fe comporta la vivència i la transmissió del missatge que s’ha rebut. Heus aquí una bona oferta de treball que aquest diumenge se’ns ofereix.

Els requisits per a treballar-hi: sentir-se cridat, escollit i enviat per Jesús; predicar amb llibertat, sense supeditar-se a cap poder; saber viure en pobresa; tenir un estil esportiu que sàpiga privar-se

de les coses supèrflues per tal d’arribar a l’objectiu assolit; parlar del que es viu i expressar el que es creu; saber ser company; ajudar-se mútuament, i finalment, saber cedir i compartir. Quin serà el treball a desenvolupar? Transmetre un missatge concret que no es pot deixar perdre de manera gratuïta. El sou? ser autènticament feliços ja des d’ara.

Com veieu, una bona oferta que l’eucaristia d’avui ens proposa i que fa que sigui aquest diumenge una veritable acció de gràcies per les benediccions que ja tenim i pels favors que encara esperem.

Mn. Joan Miquel Bravo, prve.

Diumenge, 15: Diumenge XV de durant l’any [Am 7, 12-15; Salm 84, 9ab-10.11-12.13-14; Ef 1,3-14 ( o bé més breu 1, 3-10); Mc 6, 7-13 (LE/LH pròpies)]. Dilluns, 16: La Mare de Déu del Carme (MO) [ Is 1, 10-17; Salm 49, 8-9. 16bc-17.21 i 23; Mt 10,34-11,1]. Dimarts, 17: [ Is 7, 1-9; Salm 47, 2-3a. 3b-4.5-6. 7-8; Mt 11, 20-24]. Dimecres, 18: [Is 10, 5-7. 13-16; Salm 93, 5-6. 7-8. 9-10. 14-15; Mt 11, 25-27]. Dijous, 19: [ Is 26, 7-9. 12. 16-19; Salm 101, 13-14ab i 15. 16-18. 19-21; Mt 11, 28-30]. Divendres, 20: St. Apol·linar, bisbe i màrtir (ML) [Is 38, 1-6. 21-22. 7-8; Salm Is 38, 10.11. 12abcd. 16; Mt 12, 1-8]. Dissabte, 21: St. Llorenç de Brindisi, prevere doctor de l’Església (ML) [ Mi 2, 1-5; Salm 9, 22-23. 24-25. 28-29. 35; Mt 12, 14-21]. Diumenge, 22: Diumenge XVI de durant l’any [ Jr 23, 1-6; Salm 22, 1-3. 4.5.6.; Ef 2, 13-18; Mc 6, 30-34 (LE/LH pròpies)].

Les lectures pertanyen al cicle B. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la setmana III.

LITÚRGIA DE LA SETMANA

BANCA SOLIDÀRIAEn un moment com el present, en què el sector bancari està vivint una greu crisi, no solament econòmica, sinó també de credibilitat i transparència, és necessari prendre consciència de quina manera i on s’han de gestionar les finances. Certament, els diners són una eina molt útil per al funcionament de la nostra societat, però el problema radica en la utilització que se’n faci. I és que l’avarícia i l’especulació —components sobre els quals es fonamenta la política econòmica de la majoria dels bancs— no deixen de ser una barreja explosiva amb uns resultats que tots ja coneixem. Per això, si volem un món més just i solidari, hem de començar per invertir els nostres estalvis en aquelles entitats que tenen com a única finalitat potenciar projectes de desenvolupament humà i ecològics. Aquesta alternativa té un nom: la banca ètica.

Luis J. Baixauli

TRES PREGUNTES A…PERE MARTORELL, PRIOR DELS CARMELITESDESCALÇOS DE TARRAGONA

Els carmelites descalços celebraran, aquest dilluns, la festivitat de la seva patrona, la Mare de Déu del Carme. A l’església dels pares carmelites descalços de Tarragona, demà hi haurà celebracions de l’eucaristia a les 10.30, a les 12.00 i a les 19.00 h. També durant aquests darrers dies s’ha celebrat la novena. El prior de la comunitat, el P. Pere Martorell, explica que el carmel-teresià va portar a Tarragona l’obra de la reforma de Teresa d’Àvila i Joan de la Creu.

—Quan es van establir els carmelites descalços a Tarragona?

—L’any 1597 la nostra ciutat va acollir el primer convent. El canonge Rafael Llorenç va oferir a l’orde molta ajuda. El permís eclesiàstic per a establir-se a Tarragona va ser firmat per l’arquebisbe Joan Terès, i el canonge Joan Roca els va entregar unes cases per a la fundació. Cal destacar la importància de la biblioteca, que va ser una donació del mateix canonge Joan Roca. Des d’aleshores, els carmelites descalços hem estat presents a Tarragona, tot i els estralls de les revoltes dels segles XVII i XVIII fins arribar a la guerra civil. El 16 de juliol de 1897 es va inaugurar l’església i el convent actual, junt amb els laboratoris per elaborar l’aigua del Carme. Acabada la guerra, comença una nova etapa i el nostre convent és escollit per a rebre les noves

vocacions del Carmel.

—Com va néixer la devoció a la Mare de Déu del Carme?

—A finals del segle XII, membres de la tercera croada van decidir quedar-se al Carmel com a eremites, tocant la font d’Elies, i van escollir la Mare de Déu com a patrona i mare i li van dedicar la seva església. Va ser la primera església de Santa Maria del Mont Carmel. Aquests ermitans van ser l’inici de l’orde del Carme. L’any 1246, per les invasions sarraïnes, els carmelites abandonen el mont Carmel i comença la seva expansió per Europa.

—Quin és el carisma dels carmelites descalços?

—El 1589, el P. Joan de Jesús Roca, des de Lleida, va redactar la carta magna del carmel català. Els trets bàsics són viure una pastoral d’intensa espiritualitat i caritat fraternal; a més, lliurar-se a l’apostolat i adaptar la tasca apostòlica a les prioritats pròpies del poble de Déu, i assumir, per tant, la catalanitat en l’apostolat.

Josep S.

Edita: Arquebisbat de Tarragona Director: Didac Bertran · Subdirector: Josep Sabaté

Consell de redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Jiménez, Anna Robert, Montserrat Sabaté i Luis José Baixauli · Redacció i administració: Pla de Palau, 2 · 43003 TarragonaTelèfon: 977 233 412 · Fax: 977 251 847 · e-mail: mcs@arquebisbattarragona.cat · Imprimeix: RABASSA arts gràfiques. Reus - Dipòsit legal: T-519-01

ES FA SABER21 DE jULIOL

• Concert al Reial Monestir de Santes Creus de Marc Parrot, a les 22.00h. Informació i venda d’entrades al telèfon 977 871 247 o a la pàgina web www.larutadelcister.info. Aquest acte s’in-clou en el cicle de concerts a la Ruta del Cister.

FELICITEM-LOSAquesta setmana celebra l’aniversari de la seva ordenació sacerdotal el següent prevere:

19 de juliol: Pere Dalmau Vidal (1975)

Ad multos annos!

ORDENACIó DIACONAL DEL SEMINARISTA ALBERT FORTUNYEl Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, va ordenar diaca el seminarista Albert

Fortuny Llaveria el diumenge dia 1 de juliol, a l’església parroquial de Sant Pere Apòstol de Cambrils, en una celebració que va comptar amb la presència del vicari general de l’arxidiòcesi, Mn. Joaquim Fortuny; el rector del Seminari Ma-jor Interdiocesà, Mn. Norbert Miracle; el rector de la Parròquia, Mn. Josep Maria Font; el rector de la Parròquia de Sant Pau de Tarragona, on exerceix la seva tasca pastoral, Mn. Joan Antoni Cedó, i altres preveres, diaques, seminaristes, familiars i amics.

Mons. Jaume Pujol va manifestar que la seva ordenació era una alegria molt gran per a l’Església de Tarragona i per a ell. «Sigues, Albert, un home d’oració, no deixis mai la pregària personal ni la litúrgia de les hores, no cal dir l’eucaristia diària i la confessió freqüent, continua estudiant i aprofundint en la teologia i tin-gues sempre una tendra devoció a la Mare de Déu perquè només així podràs ser un home per als altres, un servidor, que és el que vol dir diaca.»

Un cop acabat l’acte litúrgic el nou ordenat va adreçar unes paraules d’acció de gràcies dirigides al Senyor pel do de la vida, la fe i l’educació rebuda. Seguidament, el rector de la Parròquia, Mn. Josep Maria Font, va encoratjar el nou diaca en la seva tasca, i una catequista, en representació de tota la Parròquia, li va fer entrega d’una alba, un joc d’es-toles i un pixis per a portar la comunió als malalts. El cant dels goigs en honor a Sant Pere va concloure la celebració.

COL·LOCACIó DE L’ALTAR MAjOR A L’ESGLéSIA

PARROqUIAL DE SANT MARTí D’ALTAFULLA

Després de vuit mesos de treballs de restauració, el divendres dia 22 de juny es va col·locar la llosa de marbre de l’altar major de l’església parroquial de Sant Martí d’Altafulla, amb un pes total de 1.200 quilos. Els treballs de restauració han anat a càrrec del mestre artesà Enric Barceló i han estat dirigits per l’arquitecte municipal, Xavier Mercadé. Aquestes obres corresponen a la quarta fase del projecte de restauració de l’església parroquial, i el cost ha estat d’uns 300.000 euros cofinançats per la mateixa Parròquia de Sant Martí, per l’Arquebisbat de Tarragona, per la Generalitat de Catalunya, per la Diputació de Tarragona i per empreses i particulars. L’Ajuntament d’Altafulla hi ha col·laborat amb l’aportació de coneixements tècnics i amb la col·laboració institucional.

AqUESTA SETMANA…MARE DE DéU DEL CARME,

16 DE jULIOLLa festa litúrgica d’aquest dia, estesa a tota l’Església

el 1726 per Benet XIII, recull la narració bíblica que relaciona Elies, el Carmel i Maria. Des de molt antic els carmelites van habitar la muntanya del Carmel i en ella van començar a donar culte a Maria. Aquests ermitans van erigir una cèlebre capella, meta de pelegrinatges, a finals del segle XI i principis del XII, posant com a patrona santa Maria. Espanya va ser la primera a obtenir del papa Climent X, el 1674, el permís per a celebrar aquesta festivitat en tots els dominis del Rei Catòlic. A aquesta petició en van seguir moltes altres, fins que el 24 de setembre de 1726 Benet XIII l’estenia arreu. En paraules de Pius XII, la devoció del sant Escapulari del Carme és «la primera entre les devocions marianes».

La Mare de Déu del Carme, o Stella Maris, és la patrona de moltes poblacions del litoral mediterrani. Poblacions com Tarragona, Cambrils, Torredembarra… celebren durant aquest dia un ofici solemne i la processó marítima amb barca portant la imatge de la Mare de Déu. Un dels actes més destacats del barri pescador del Serrallo de Tarragona és la tornada de la Mare de Déu del Carme a la Parròquia de Sant Pere Apòstol, lloc on roman la resta de l’any. Els portadors, al compàs de la música, fan el darrer tram de la processó de genolls amb la imatge carregada a les espatlles.

NOMENAMENTSEl Sr. Arquebisbe ha signat darrerament els següents nomenaments:

• Mn. josep M. Serra Roigé, secretari i notari del Tribunal Metropolità de Tarragona.

• Sra. Carme Turull Vila, directora de la Càritas Arxiprestal de l’Alt Camp.