Arquebisbat de Tarragona Diumenge XXIV de durant l’any Any LXII - IV Època - Número 3209

11 d

e se

tem

bre

de 2

011

El proper dissabte, dia 17, se celebrarà la Jornada de Donants de Sang en la qual, si res no ho impedeix, aniré a fer la meva donació com en altres anys. Amb aquest motiu vull fer una crida a totes les persones que es trobin amb possibilitats de fer quelcom semblant.

Els experts sanitaris controlen que el donant sigui una persona major d’edat i que estigui en circumstàncies de fer la donació sense que representi cap risc. Per això ens miren la pressió arterial, ens punxen el dit per comprovar l’hemoglobina i descartar l’anèmia, i extreuen la sang que després es classificarà segons el grup per atendre els casos en què calgui utilitzar-la.

Cada any hi ha molta gent que, per accident o durant una operació quirúrgica, perd sang que ha de ser reemplaçada per una altra. Gràcies als bancs de sang, que es nodreixen de donacions voluntàries, és possible la pràctica de transfusions que són indispensables per al seu restabliment.

Aquest any he pensat que la meva crida podria fer-la a través de l’article que escric per a cada diumenge, i que recullen els mitjans de comunicació habituals. I veig que el diumenge anterior coincideix amb l’11 de setembre, una data que històricament està lligada a diversos vessaments de sang. A Catalunya, l’11-S té una significació molt especial des de 1711, a la qual es va afegir un altre significat, ja d’abast mundial, després dels atemptats de Nova York i Washington el mateix dia de l’any 2001.

En aquestes dates es va vessar molta sang, conseqüència de guerres i atemptats. Sang d’altres persones, i en alguns casos sang de persones que van creure erròniament que feien alguna cosa digna del martiri en fer estavellar els avions amb ells mateixos a dins, juntament amb altres passatgers.

El martiri cristià no accepta morir matant. És una immolació de la pròpia vida per salvar la d’altres o per no renunciar a la fe. En aquest sentit, sense que tingui les característiques del martiri, la donació

DONANTS DE VIDA

voluntària de sang sí que té un significat elevat. És una donació de vida. És cert que no posa en risc la nostra, però és símbol i efecte de la solidaritat.

Podríem dir que el que la donació posa en risc és el nostre egoisme, pel fet d’haver de pensar en els altres. Benvingut sigui aquest risc. Actuacions així ens fan millors i alhora fan la societat més humana. Mentre la sang no pugui ser produïda artificialment serà un bé escàs, i ser donant serà un títol de generositat.

La persona receptora no pot donar les gràcies a ningú en particular, però Déu, que va dir que el que féssim per un necessitat ho fem per ell, ens somriu amb afecte en contemplar el nostre gest.

DIUMENGE XXIV DE DURANT L’ANYLectura del llibre de Jesús fill de Sira (Sir 27,30-28,7)

És odiós irritar-se i guardar rancúnia, però el pecador ho fa i no vol apaivagar-se. El venjatiu toparà amb la venjança del Senyor, que li dema-narà compte rigorós dels seus pecats. Perdona als altres el mal que t’han fet, i Déu et perdonarà els pecats quan tu el preguis. L’home que s’ir-rita contra un altre home, com pot esperar que

el Senyor li retorni la salut? No s’ha compadit d’un home com ell i ara s’atreveix a pregar pels seus propis pecats? Si ell, que és de carn i ossos, guarda rancúnia, qui li ob-tindrà el perdó quan haurà pecat? Recorda la fi que t’es-pera i amainarà la teva enemistat; pensa en la mort, i guardaràs fidelment els manaments. Recorda’t dels mana-ments, i no seràs rancorós amb els altres; pensa en l’ali-ança de l’Altíssim, i no tindràs en compte l’ofensa rebuda.

Salm responsorial [102,1-2.3-4.9-10.11-12 (R.: 8)] Beneeix el Senyor, ànima meva, del fons del cor beneeix el seu sant nom. Beneeix el Senyor, ànima meva, no t’oblidis dels seus favors.

R. El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, ric en l’amor.

Ell et perdona les culpes i et guareix de tota malaltia; rescata de la mort la teva vida i et sacia d’amor entranyable. R.

No sempre acusa, ni guarda rancúnia sense fi; no ens castiga els pecats com mereixeríem, no ens paga com deuria les nostres culpes. R.

El seu amor als fidels és tan immens com la distància del cel a la terra; llença les nostres culpes lluny de nosaltres com l’Orient és lluny de l’Occident. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 14,7-9)

Germans, cap de nosaltres no viu ni mor per a ell mateix: mentre vivim, vivim per al Senyor, i quan morim, morim per al Senyor. Per això, tant si vivim com si morim, som del Senyor, ja que, si Crist va morir i va tornar a la vida, va ser justament perquè havia de ser sobirà de morts i de vius.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 18,21-35)

En aquell temps, Pere preguntà a Jesús: «Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà el mal que m’hau-rà fet? Set vegades?»Jesús li respon: «No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.»Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que va voler demanar comptes als qui ocupen els llocs de govern. Tot just començava, ja li van presentar un dels seus minis-tres, que li devia deu mil milions. Com que no tenia res per pagar, el rei va manar que venguessin tots els seus béns, i a ell mateix, amb la seva dona i els seus fills, els venguessin com a esclaus, per poder pagar el deute. Però ell se li llançà als peus i li deia: Tingueu paciència i us ho pagaré tot. Lla-vors el rei, se’n compadí, el deixà lliure i li perdonà el deute. Quan sortia, trobà un dels seus col·legues que li devia uns quants diners, l’agafà i l’escanyava dient-li: Paga’m tot el que em deus. L’altre se li llançà als peus i el suplicava: Tingues paciència i ja t’ho pagaré. Ell no en va fer cas, i el va tancar a la presó fins que li pagués el deute. Els altres col·legues, en veure-ho, se n’entristiren molt i anaren a informar el rei de tot el que havia passat. El rei el cridà i li digué: Que n’ets, de mal home! Quan tu em vas suplicar, et vaig perdonar tot aquell deute. No t’havies de compadir del teu col·lega, com jo m’havia compadit de tu? Llavors el rei el posà en mans dels botxins, perquè el torturessin fins que pagués tot el deute. Això farà amb vosaltres el meu pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà.

PARAULA ENDINS“Som cristians si estem units a Crist”

En la litúrgia d’aquest diumenge Sant Pau ens presenta una part exhortatoria i pràctica a través de la seva Carta als Romans, manifestant-nos les raons o motivacions profundes de tota conducta cristiana. D’aquesta manera l’Apòstol posa com a fonament de la manera de procedir de tot creient el tenir cura i respec-te pels germans més febles, recordant d’aquesta ma-nera les arrels profundes d’aquesta manera d’actuar a la qual ens convida el mateix Crist. D’aquesta manera se’ns fa present la total pertinença de l’home a Crist.

Sant Pau ens recorda que no som amos de nos-altres mateixos, sinó que som i pertanyem a Crist. El centre de la nostra vida està en Ell, en l’amor que ens ha manifestat i no en nosaltres ni en els nostres es-forços. Tot allò que fa Pau, sorgeix d’aquest centre, la seva fe és l’experiència de l’ésser estimat per Jesucrist de manera totalment personal. La consciència del fet que Crist ha acceptat la mort per amor a l’home i que ha ressuscitat oferint-se per nosaltres, és un amor que

a Pau el transforma convidant-lo a anunciar aquest es-deveniment a través de la predicació.

El Papa Benet XVI diu sobre això: «... Pau era lliure com a home estimat per Déu. En virtut de Déu estava en capacitat d’estimar juntament amb Ell: per la qual cosa aquest amor no pren la llibertat com a pretext per l’albir i l’egoisme »

Per a nosaltres, el cristianisme no és una filosofia nova o una nova moral: som cristians si estem units a Crist com el sarment a la vinya. Certament, Crist no es mostra a nosaltres de la forma lluminosa, com ho va fer amb Pau per fer-l’ho Apòstol de tots els pobles. Nos-altres, a través de la lectura de la Sagrada Escriptura, de la pregària, de la vida litúrgica de l’Església, tenim moments de trobada amb el Déu d’Amor, trobades que nodreixen la nostra vida de creients, per poder dir com Pau en cada moment: «... si vivim, vivim per al Senyor i tant en la vida com en la mort som del Senyor ...»

Esteve S., pvre.

Diumenge 11 de setembre: Diumenge XXIV de durant l’any [Si 27,33-28,9; Sl 102; Rm 14,7-9; Mt 18,21-35 (LE/LH pròpies)]. Dilluns 12: El Santíssim Nom de Maria (MLl) [1Tm 2,1-8; Sl 27; Lc 7,1-10]. Dimarts 13: Sant Joan Crisòstom, bisbe i doctor de l’Església (MO) [1Tm 3,1-13; Sl 100; Lc 7,11-17]. Dimecres 14: L’exaltació de la Santa Creu (F) [Núm 21,4 b-9; Sl 77; Fl 2,6-11; Jn 3,13-17 (LE/LH pròpies)]. Dijous 15: La Nostra Senyora dels Dolors, (MO) [1Tm 4,12-16; Sal 110; Lc 7,36-50 (o bé: Hch 5,7-9; Sl 30; Jn 19,25-27]. Divendres 16: Sant Corneli, papa, i Sant Cebrià, bisbe (MO) [1Tm 6,2 c-12; Sl 48; Lc 8,1-3]. Dissabte 17: Sant Robert Belarmino, bisbe i doctor de l’Església (MLl) [1Tm 6,13-16; Sl 99; Lc 8,4-15]. Diumenge 18 setembre: Diumenge XXV de durant l’any [Is 55,6-9; Sl 144; Fl 1,20 c-24,27a; Mt 20,1-16 (LE/LH pròpies)].

Les lectures pertanyen al cicle A. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la IV setmana

LITÚRGIA DE LA SETMANA

EN UN MINUT EL TREBALL O LA VIDA! Es diu que els antics bandolers, en assaltar-les,

deien a les seves víctimes: “La bossa o la vida!”. Als nostres dies aquesta comminació s’ha modernitzat. Jo ja havia sentit dir coses, però encara no coneixia cap persona que hagués patit aquest modern ac-tualment. Ara ja no ho puc dir, perquè a una amiga de la família li han plantejat la versió actualitzada d’aquella amenaça. A la nostra amiga li ho han dit així: “El treball o la vida... del teu fill!”. Bé, exacta-ment no li van dir això, sinó aquestes altres parau-les: “Si vols continuar treballant en aquesta empre-sa, avorta!” I és que la nostra amiga, després de portar molts anys en aquella firma, s’havia casat i ara està embarassada. Ella es va negar i el seu marit li ha fet costat. Ha perdut la feina, però esperen amb il·lusió el naixement del seu primer fill. “Ara anirem

més apretadets, però Déu ens ajudarà i ens en sortirem!”, em de-ien.

I, aleshores, hom es pregunta: Quina mena de societat hem creat perquè puguin fer-se propostes tans cruels? Quina mena de persones són les que tenen l’estòmac de fer-les? I, en clau econòmica, quina mena d’empresaris són els qui, per unes suposades pérdues (baixa per maternitat, etc.), poden prescin-dir d’una treballadora qualificada, eficient i amb ex-periència?

Didac Bertran

MES ENLLÀ DE LA NOTÍCIAMANIPULACIÓ

La notícia ha estat la vinguda del Sant Pare a Ma-drid. Més enllà de l’esdeveniment, hi ha la valoració del tractament donat a la notícia per part d’alguns mitjans de comunicació. Certament, cada mitjà pot tractar una informació segons els seus criteris polítics, professio-nals o empresarials. Però el que no es pot admetre és la manipulació de la informació. I això és el que han fet alguns mitjans. És el cas, per exemple, de TV3, un mit-jà públic. El dia de l’arribada del Sant Pare, a l’informa-tiu del migdia, es van oferir unes breus imatges de l’ar-ribada de Benet XVI i, tot seguit, es va presentar un re-portatge sobre una suposada enquesta de l’any 2010 segons la qual era molt baix l’índex de religiositat del joves: una forma de contrarrestar la multitudinària pre-sència de joves a Madrid. Això sí, també es van oferir imatges dels aldarulls de la Puerta del Sol, qualificats com a enfrontaments entre pelegrins i laics. Al dia se-güent, al mateix informatiu, es va presentar un repor-tatge sobre les queixes dels taxistes per la dificultat del trànsit per la ciutat i les dels usuaris del metro per l’aglomeració de passatgers… Això és, només, una mostra del tractamnent tendenciós de la informació de TV3. Potser la justificació de tot això és que la notí-cia no passava a Catalunya…O hi ha alguna raó més?

Josep S.

ULL, hI hA NENS MIRANT! Des de sempre s’ha dit que l’esport és una

bona escola de valors... i és veritat. O si més no ho era.

Després del lamentable final del partit de torna-da de la Supercopa d’Espanya entre el Barça i el Real Madrid, creiem que les persones que envolten el món de l’esport hauríen de tenir molta cura amb la seva conducta al camp i fora d’ell.

Accions total-ment reprobables com la de l’entre-nador blanc po-sant el dit a l’ull del segon entrenador blaugrana hauríen de ser bandejades pel que poden te-nir de nefast entre els infants. Els esportistes, els seus entrenadors, els directius són herois per a molts d’infants i jo-ves. Per tant, el seu exemple pot ser molt impor-tant... en positiu i en negatiu!

A l’esport, com a la vida, no tot s’hi val... i no hauríem d’oblidar que sovint hi ha nens mirant!

FELICITEM-LOSAquesta setmana celebren l’aniversari de la seva ordenació presbiteral els següents preveres:

13 de setembre: Mn. Joan M. Padrell Benet (1998), Mn. Josep M. Ferré Castelló (1959), Mn. Josep Ollé Gibert (1959), Mn. Vicenç Morera Bori (1959), Mn. Xavier Piqué Gelonch (1959)

18 de setembre: Mn. Joaquim Claver Caselles (1966)

RESSÓ DELS DIES D’ACOLLIDA PREVIS A LA JMJ 2011 (1)Prop de 8.000 joves de diversos països dels cinc

continents s’aplegaren a diverses poblacions de la nostra Arxidiòcesi de l’11 al 14 d’agost durant els Dies d’acollida, magníficament organitzats per la Delegació Diocesana de Pastoral de Joventut, els quals van precedir a la Jornada Mundial de la Jo-ventut 2011 que amb tant d’èxit es va desenvolupar a Madrid, amb unes inoblidables trobades amb el

papa Benet XVI. Heus ací una petita mostra del pas de joves cristians majoritàriament de Bélgica, de la República Txeca i de l’Equador per Reus, així com una vista d’un sopar de joves italians al Vendrell. Un denominador comú: l’exquisit comportament de tots els nois i noies per tot arreu on van pas-sar, deixant un agradable record de fe, d’alegria i de simpatia.