FUENTES TORRALBA

El pozo negro.

DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT:

Eixim des de la plaça de Fuentes per la vora del riu cap a la fuente el cañar i seguim una pista formigonada que travessa el río pequeño enfilant­se de l’altra banda per una vertent coberta d’una atapeïda vegetació que ha crescut després del greu incendi que a l’estiu del 94 va cremar totes les montanyes que ens envolten.El camí pren altura sobre el riu i ens permet disfrutar d’unes boniques vistes sobre les hortetes, els tolls i els salts d’aigua del riu.Al llarg de tota l’excursió podrem vore els efectes de la crema del 94: troncs cremats, zones sense arbres, i també bosquets i rodals que es van salvar de l’incendi, així com també la força de regeneració de la natura en forma d’espessos bosquets de pinatells, joves roures que creixen amb força i argelagues i romer que no deixen un pam de terra nua. Cal reconèixer la funció de les argelagues retenint el sòl i cobrint­lo evitnat l’erosió de la terra; protegint amb les seues punxes els plançons de pins i roures de la boca de cabres i ovelles, creant una catifa d’adob en forma de branques seques i creant un àmbient humit i ombrívol a sota.A la mitja hora de marxa hem d’agafar una pista que baixa a una caseta. Es tracta de la fuente del Suro, on hi ha unes taules i aigua fresca. Des d’ací seguim una senda 

que remonta el riu per dins i que ens conduirà en uns minuts al pozo negro, lloc ideal per a prendre el bany a l’estiu, i molt freqüentat.Des de l’esquerra del pozo la senda remonta un cingle de roca i passa a la part alta, per travessar després el riu i retornar a la pista que duiem. Si tenim pressa millor continuar per la pista sense desviar­nos al pozo negro, però ens perdrem el lloc més bonic de l’excursió i un dels pocs tolls on es pot prendre el bany a la Serra.Seguint pista amunt, remuntant el barranc, el travessem i uns centenars de metres després passem pels ullals on naix el riu que brollen de la montanya a la nostra dreta i travessen el camí per a alimentar el riu que ací corre a la nostra esquerra.Seguim pujant i tornem a travessar el riu, ara sec, unes quantes vegades.Quan ja portem una hora de camí arribem a un punt on el riu, ara rambla gira a l’esquerra i la pista continua a la dreta. Hem d’agafar a l’esquerra una senda que puja per la vora del riu amb algunes fites.La senda discorre paral∙lela al riu, de vegades per dins, de vegades per fora, i passa per baix de los Morrones de Gil, unes altes penyes de rodeno on encara s’aferren alguns pins que van escapar a la crema.Quan eixim finalment dels estrets ens trobem de morros amb una paret calissa que ens impedeix el pas. La senda continua per l’esquerra (amb algunes fites) però cal arrimar­se a la paret on es troba el pozo rac, excavat dins de la dura penya.Per dalt del pozo una senda netejada continua cap al poble de Torralba que veiem enfront. Travessem els bancals, alguns encara treballats, que es troben a la clotada on s’alça Torralba i fem cap a un camí formigonat que a la dreta ens durà al poble.Arribem a Torralba, ja duem hora i mitja de camí per tant no està de més fer un descans, un traguinyol i pot ser un mos a qualsevol dels dos bars del poble.Recuperades les forces seguim per la carretera direcció a Pavías (seguint el GR­36 cap a Montanejos) i als pocs metres ens desviem a la dreta pel camí de Montan.Després de passar uns xaletets, ja vells, que s’alcen a l’horta de baix del poble, arribem a l’ermita de Santa Bárbara on deixant el GR, agafarem el camí de la dreta. Passem per les piscines del poble i pel cementeri, i uns metres més enllà deixem el camí principal que gira a l’esquerra i seguim una pista recte que baixa cap al barranco de la Balsa, i el remunta per dins.Poc a poc la pista va eixint del barranc per la falda de la dreta, fins que fa una revolta molt tancada a la dreta on hem de seguir recte per senda. Cal estar atents en aquest punt, doncs hi ha dos senders que mouen d’ací. Hem d’agafar el de més amunt que baixa per un regall obert al terreny argilós.Quan pugem el regall i caminem uns metres ens donarem conte que es tracta del vell camí de ferradura que unia les poblacions de Torralba i Cirat passant pel mas de Macasta on ara ens dirigim.Anem pujant en diagonal per la vessant de solana fins que arribem a un collet. Hem de seguir a l’esquerra buscant el capoll del tossal per a passar després per la dreta i faldejant anar a eixir a una pista just davant d’uns corrals assolats.

Fem uns quants metres per la pista cap a la dreta per trobar la continuació del camí a l’esquerra, ací no tan marcat.Baixem pel començament d’un barranquet on abunden els joves roures, per a travessar a l’altra part i pujar un poc cap als bancals de Macasta. Antigament el camí passava pràcticament per la porta del mas; ara els nous propietaris l’han desviat per fora de la nova tanca que han construït.Eixim a una pista que seguirem a la dreta passant per la porta del tancat del mas de Macasta, casalici antic reconstruit amb un fort impacte ambiental, i arribem a la font de Macasta on podem agafar aigua per al que ens queda de camí.Portem ja dos hores i mitja de camí a bon pas (10 km), i encara ens queda un bon tros per arribar a Fuentes.Des de la font seguim uns metres més fins que arribem a un encreuament de pistes on hi ha una paleta que ens indica d’on van. Recte a Cirat, i a la dreta a Fuentes.Anem fent la volta al mas, sense eixir del seu terme. A banda i banda de camí hi ha bancals treballats amb cereal sembrat per a les perdius, separats per carrasquissos. Al final baixem al barranc de Macasta i després de travessar­lo seguim la pista principal a l’esquerra resseguint el barranc per dalt.Anem tota l’estona per la dreta del barranc i el que a Macasta era marga i calissa ací esdeve altra vegada rodeno, amb algunes clapes de pinars salvades de la crema que ens mostren com n’eren d’espessos i formosos els boscos d’esta zona de la Serra. Ara només ens queda esperar a que la natura restituisca allò que l’home, amb el foc, es va emportar. (cal dir però que l’incendi del 94 fou causat per un llamp d’una tormenta seca).Quasi una hora després de deixar la font de Macasta transponem un collet que ens retorna a la conca del río Pequeño.Deixant uns corrals a la dreta enfilem un camí poc definit que baixa recte evitant així una revolta de la pista.Retornem a la pista i quan fa una revolta a la dreta cal seguir a l’esquerra per una senda vella molt mal conservada. Es tracta del vell camí de ferradura que anava de Fuentes a Cirat, i que ha estat netejat de la malea que el cobria, encara que es troba ple de pedres caigudes i amb part de l’antic empedrat desfet. De totes formes és fàcil de seguir doncs va per la banda esquerra d’un barranquís recte cap al poble.Baixem quasi un quilòmetre pel camí vell fins arribar a uns bancals treballats. Travessem una pista i seguim uns metres més per tornar a agafar la pista a l’esquerra. (aquesta pista a l’esquerra fa cap al poble).Un parell de centenars de metres i la pista gira a l’esquerra fent una gran volta per passar a l’altre costat d’un barranc, a la dreta torna a apareixer el vell camí, ara ample i empedrat que baixa i puja recte estalviant­nos tota la volta de la pista.Tornem a pujar a la pista que passa per la vora d’uns corrals, deixem una pista a la dreta que ix a contrapèl i seguim la direcció que duiem ja a les envistes de Fuentes.En un quilòmetre entrem al poble per la banda de dalt. Només ens queda baixar fins a la plaça des d’on hem eixit.

El recorregut total que haurem fet són 16 km, tenint en conte que bona part són per pista on s’avança més podem fer el recorregut en poc més de 4 hores de temps real.

Altura máxima: 916.29 mts ­ Altura mínima: 490.48 mts ­ Desnivel acumulado: 970.91 mtsDistancia: 15.60 km

450

500

550

600

650

700

750

800

850

900

950

0.00 1.00 2.00 3.00 4.00 5.00 6.00 7.00 8.00 9.00 10.00 11.00 12.00 13.00 14.00 15.00 15.60

        Perfil de l’excursió

Mas de Macasta.

Xavier Llop

TORRALBA

FUENTES DE AYODARMACASTA

POZO NEGRO

MORRONES DE GIL

LA MASADA

CAMINO DE 

CIRAT