Frederick i el període d'adaptació

16
Frederick i el Període d’adaptació Estefanía Gómez Jiménez Ana Orfila Pons Erika Taltavull Bagur Educació socioemocional GEDI 2010-2011

Transcript of Frederick i el període d'adaptació

Page 1: Frederick i el període d'adaptació

Fredericki el

Període d’adaptació

Estefanía Gómez Jiménez

Ana Orfila Pons

Erika Taltavull Bagur

Educació socioemocional

GEDI 2010-2011

Page 2: Frederick i el període d'adaptació

«Es el espacio de tiempo que transcurre desde que se produce la incorporación del niño/a al

centro hasta que se encuentra plenamente integrado en él»

(Núria Prat i Marisa del Río (2010) pàg.31)

Període

adaptació

«És el procés en el qual l’infantaccepta el pas del context familiar

al context de l’escola bressol».(Montserrat Jubete (2007) pàg. 51)

Page 3: Frederick i el període d'adaptació

L’AFECTIVITAT

JO

SABER ESTAR

És «la capacitat del nen per a relacionar la imatge d’ell mateix

amb els altres, els objectes, l’espai (...) Per tant el nen

construeix la imatge d’ell a partir de les pròpies percepcions i

emocions que l’acompanyen en la relació amb l’altre (MIRALL)

i les respostes positives o no que sorgeixen de la relació» (Montserrat Jubete (2007) pàg. 53)

Page 4: Frederick i el període d'adaptació

Escola

L’OBSERVACIÓamb l’objectiu de ser el company que està pel

nen/a durant tot el procés.

FUNCIÓ:-Mirall del progenitor-Organitzar el context (espai, temps, relacions i objectes)

Page 5: Frederick i el període d'adaptació

Actituds del mestre

Postures

Tonicitat del cos

Conèixer el significat de les diferents

maneres d’agafar l’infant

Lentitud dels moviments

No marxar bruscament del

camp visual del nen/a

Participar a partir de la mímica, la mirada i

el to suau de la veu

Page 6: Frederick i el període d'adaptació

NENClau del procés, condicionael paper dels altres agents(escola i família)

El nen/a passa per unprocés en el que inicialmentdepèn totalment de lafamília com agent afectiufins arribar a crear la sevapròpia autonomia a partirde les relacions amb elsdemés i on la famíliaadquireix un papersocialitzador.

Page 7: Frederick i el període d'adaptació

Considerar l’infant com...

a subjecte de necessitat i de desig (anar i tornar).

És la base per adquirir l’autonomia real i psicològica

a subjecte amb necessitat d’un

espai adequat i objectes transicionals,

a més d’afectivitat i relacions socials

a subjecte actiu que, a partir de la pròpia

experiència, va establint vincles

i progressivament es va distanciant

dels pares fins que arriba un moment

en què és ell qui escull quedar-se a l’escola

Page 8: Frederick i el període d'adaptació

Família

Acompanyant social i afectiu del nen/a

Font de coneixement sobre el nen, elsseus hàbits i les seves necessitats.

L’escola ha de respectar la manerade ser de cada família i ha d’estarconvençuda que la relació amb elspares afecta directament als Infants

Page 9: Frederick i el període d'adaptació

Fases

Setembre

Entrada en petits grups als diferentsespais de l’escola, amb la intenció decomençar a entrar en contacte amb

els infants.

Juliol

Presentació inicial només amb el col·lectiu de pares i mares.

A partir de reunions en grup i d’entrevistes individualitzades esfa la presentació del projecte educatiu de centre i de l’escola.

Page 10: Frederick i el període d'adaptació

Procés de transició

Els objectes han de ser primer de

transició (objectes que porten de casa) de seguretat (peluixos) i finalment els de la classe.

Aquest és el període d’adaptació pròpiament dit que permet fer a l’infant passar del context de la família

al context escolar.

L’espai ha de ser petit i tancat per tal de donar seguretat i

contenció a l’infant

Page 11: Frederick i el període d'adaptació

4 subtempsInicial

«el mestre, veure l ’escola i jugar en el seus espais sense

l ’ansietat que crea la separació (...) abans de quedar-se a

l ’escola, és important viure-la. Hem de dissenyar una

entrada en la qual es pugui anar a veure la classe amb

algun familiar i després tornar a casa a dir-ho i a somiar-

ho» (Montserrat Jubete (2007) pàg. 79)

Distanciament

Correspon amb el segon i tercer dia, on l ’adult és

present una hora al dia. Aquí la separació entre adult

i infant és molt breu ja que el nen/a té la necessitat

de descobrir el seu entorn nou, però al mateix temps

depèn de la seguretat afectiva.

Page 12: Frederick i el període d'adaptació

Temps de permanència

L ’adult no hi és i l ’espai d’entrada i

sortida adquireix una funció

simbòlica quan l ’infant el

considera com a lloc de tornada

dels pares, li proporciona seguretat

Acompanyament esporàdic

L’adult es queda una estona amb ell

però després s’acomiada i se’n va

Sempre acomiadar-se, sense convertir-

ho en una cosa dramàtica

Page 13: Frederick i el període d'adaptació

Etapa final

Novembre

Es faria una reunió general amb les famílies per

comentar el primer mes d’adaptació.

Una vegada l’infant s’ha adaptat completament

a l’escola, aquest participarà totalment en la jornada escolar

Page 14: Frederick i el període d'adaptació

Dificultats durant el períoded’adaptació

Que els pares no puguin participar de manera

activa en el procés d’adaptació per motius

laborals.

Que el nen/a es posi malalt durant alguns d’aquest dies, la qual cosa implicaria haver

d’iniciar de nou el procés.

Que la família dificulti l’adaptació, ja sigui perquè no hi ha comunicació o bé perquè

els pares no tenen una confiança plena amb el centre i creuen que les necessitats de l’infant no estaran cobertes.

Que els pares assumeixin rols que no els hi pertoquen.

Que els infants s’incorporin a mitjan curs.

Page 15: Frederick i el període d'adaptació
Page 16: Frederick i el període d'adaptació

“Qui escampa els flocs de neu?

Qui fon el graç?

Qui fa sortir el mal temps?

Qui el fa canviar?

Qui esguarda el brot del trèvol

cada juny?

Qui encén la llum

al cel ben lluny?

Quatre ratolins que dalt del cel fan un joc.

Quatre ratolins com vosaltresi com jo.

Primer el ratolí primavera, que

rega les flors.

Després el ratolí de l’estiu, que els

hi dóna colors.

Bolets i castanyes s’endú el ratolí

de la tardor.

L’hivern va al darrera portant-nos

el fred glaçador.

No és una sort tenir un anyamb quatre estacions?

Una menys o una més…ens podrien buscar raons!”