Franquisme (1939-1959)

Tema 9: “EL FRANQUISME DURANT LA POSTGUERRA (1939-1959)”

Història (2on de batxillerat)

INTRODUCCIÓ

• La paraula “postguerra” s’aplica als anys posteriors a la Guerra Civil degut al gran impacte que va tenir aquesta en la societat espanyola: molts morts, fam i racionament de menjar, epidèmies, destrucció d’infraestructures, repressió política del franquisme als republicans, milers d’exiliats...

• Franco va guanyar la guerra l’1 d’abril del 1939 i en setembre va començar la Segona Guerra Mundial (1939-1945). Espanya es va declarar neutral. En aquesta guerra el feixisme va ser derrotat a Europa (Itàlia i Alemanya), però no a Espanya ni a Portugal. El règim franquista va quedar aïllat.

• Els republicans esperaven una intervenció aliada que derroqués Franco, però això no va passar mai. Franco es va consolidar al poder i va establir una dictadura (1936-1975) que duraria dècades, fins a la seva mort.

Apartat 1: “La consolidació de la dictadura franquista”

• Durant la Guerra Civil ja s’havia organitzat una dictadura d’estil feixista a dins del bàndol nacional i Franco ja havia acaparat tots els poders.

• Les característiques del règim franquista van ser:1) Franco és el cap d’estat (“Caudillo de España”), cap de govern i cap

dels exèrcits (“Generalísimo”). Els seus poders es justifiquen per “la Gràcia de Déu” i per la seva victòria militar a la guerra (una “cruzadacontra el comunisme”).

2) Queden anul·lades les llibertats individuals i col·lectives, la democràcia parlamentària, la constitució republicana del 1931 i l’estatut i autogovern de Catalunya. Espanya es converteix, formalment, en una dictadura.

3) Centralització de l’estat. Espanya és una “unidad de destino universal”. Els governadors civils de cada província seran els encarregats de fer complir les ordres de Franco. L’única llengua oficial serà el castellà.


L’any 1 de la “Cruzada”. El franquisme es veia com la salvació moral i espiritual del món en front de l’ateisme i el comunisme.

Franco representat com un cavaller a les croades


4) FET-JONS serà l’únic partit polític. Franco vol “pacificar Espanya” donant la llibertat a tots els espanyols de pertànyer al partit, superant els odis i les rivalitats polítiques.

5) El franquisme també vol acabar amb la “lluita de classes” mitjançant el sindicalisme vertical. Es redactarà un “Fuerodel trabajo” (1938) on es prohibirà la llibertat sindical i el dret de vaga. L’únic sindicat serà l’OSE (“Organización Sindical Española”), vinculat a la Falange. Aquest sindicat mediarà en els conflictes entre treballadors i empresaris. Durant els primers anys del franquisme la disciplina laboral serà molt rígida, les jornades laborals llargues i extenuants, els sous molt baixos i serà habitual el treball infantil.


6) L’any 1942 neix la “democràcia orgànica” mitjançant la creació de les Corts franquistes (poder legislatiu); fins llavors s’havia legislat per decret (les lleis les feia Franco). En la pràctica, Franco seguia tenint el poder legislatiu, doncs les Corts eren una institució consultiva (proposaven lleis que Franco aprovava, o no). Les Corts estaven formades pels procuradors, que eren escollits pel propi Franco, o per les corporacions. Les corporacions, que feien del franquisme una “democràcia orgànica”, eren la família, el sindicat, l’Església, l’Exèrcit, el partit polític, els alcaldes i els rectors de les universitats. Aquestes agrupacions escollien els procuradores en Corts.

7) La Justícia quedava per sota del poder executiu (Franco).

8) Quedaven suprimits els impostos pel patrimoni i pels ingressos. Tots els impostos eren indirectes (cosa que afavoria els rics).


- Dues institucions serien els pilars del règim franquista: l’Església i l’Exèrcit.

9) L’Església estaria finançada per l’Estat i tindria el monopoli de l’educació, la sanitat i la caritat; seria també l’encarregada del control social i ideològic de la població. La religió catòlica serà “única i obligatòria”, donant cohesió social a Espanya (tots els espanyols tenen en comú una mateixa religió, llengua, història i tradició).

10) L’Exèrcit acapararà el 40% del pressupost de l’Estat. Una tercera part dels ministres i governadors civils eren militars.


Franco sota pali L’Església i l’Exèrcit van ser els dos pilars que sostenien el règim franquista

Apartat 2: “L’aïllament polític del règim”

• Franco va declarar a Espanya neutral durant la II Guerra Mundial degut a que el país acabava de sortir d’una llarga guerra civil. L’entrevista de Franco amb Hitler a Hendàial’octubre del 1940 va descartar la participació espanyola en la guerra (Hitler sabia que l’ajut seria poc important i Franco tenia masses pretensions: Gibraltar i el nord d’Àfrica). A més, una guerra podia fer reviure els republicans.

• L’estiu del 1941 Espanya va deixar de ser neutral per ser un estat “no bel·ligerant”. Franco va permetre que una sèrie de voluntaris lluitessin contra el comunisme al costat dels nazis. Aquests combatents es coneixen amb el nom de la “División Azul”. L’any 1943 Franco va ordenar el seu retorn degut a que la derrota alemanya semblava irreversible.


Franco i Hitler es reuneixen a Hendàia

Soldats espanyols de la División Azul llegint el diari esportiu Marca al front rus durant la II Guerra Mundial

Hitler va conquerir França i els nazis van arribar fins a la frontera amb Espanya. El Führer va viatjar en tren fins al pas frontererd’Hendàia (País Basc francès) per entrevistar-se amb Franco.No va haver acord i Espanya no participaria a la guerra. Hitler va afirmar que preferia anaral dentista abans que tornar a parlar amb Franco. La doble imatge mostra el retoc que va fer

la propaganda franquista per millorar la imatge del Caudillo, no gaire afortunada a la foto original.


• Amb la derrota del feixisme a la II Guerra Mundial (1945) Franco va haver de canviar d’estratègia per tal d’evitar una intervenció dels aliats (França, Regne Unit, Estats Units) que enderroqués el règim.

• En primer lloc, va suprimir alguns símbols feixistes (com la salutació romana obligatòria) i va fer disminuir la presència de falangistes al poder(substituïts per eclesiàstics). També va convertir l’estat en una “democràcia orgànica” i es van fer una sèrie de lleis per donar una falsa sensació de llibertat:

- “Fuero de los Españoles” (1945): conjunt de drets i llibertats que tenien tots els espanyols; drets i llibertats que es podien exercir sempre que no qüestionessin el poder indiscutible de Franco o els fonaments del règim.

- “Ley de Referéndum Nacional” (1945): totes les decisions importants serien consultades al poble en plebiscit. [Evidentment, havia frau electoral]. El primer plebiscit va ser aprovar la “Ley de Sucesión” (1947) on Franco va ser “escollit” cap d’estat vitalici i Espanya tornava a ser una monarquia provisionalment suspesa; Franco tindria l’atribució de nomenar el seu successor.

Apartat 2: “L’aïllament polític del règim”• Artículo 1 – El Estado Español proclama como principio rector de sus actos el respeto a la dignidad, la integridad y la libertad

de la persona humana, y reconoce al hombre, en cuanto es portador de los valores eternos y miembro de una comunidad nacional, titular de derechos y deberes, el ejercicio de los cuales garantiza en orden al bien común. (…).

• Artículo 2 - Los españoles deben servicio fiel a la Patria, lealtad al Jefe del Estado y obediencia a las leyes.

• Artículo 3 - La Ley ampara por igual el derecho de todos los españoles, sin preferencia de clases ni acepción de personas.

• Artículo 4 - Los españoles tienen derecho al respeto de su honor personal y familiar. Quien lo ultraje, cualquiera que fuese su condición, incurrirá en responsabilidad.

• Artículo 5 - Todos los españoles tienen derecho a recibir educación e instrucción y el deber de adquirirlas, bien en el seno de su familia o en centros privados o públicos, a su libre elección. El Estado velará para que ningún talento se malogre por falta de medios económicos.

• Artículo 6 - La profesión y práctica de la Religión Católica, que es la del Estado español, gozará de la protección oficial.

• El Estado asumirá la protección de la libertad religiosa, que será garantizada por una eficaz tutela jurídica que, a la vez, salvaguarde la moral y el orden público.

• Artículo 7 - Constituye título de honor para los españoles el servir a la Patria con las armas. Todos los españoles están obligados a prestar este servicio cuando sean llamados con arreglo a la Ley.

• Artículo 10 - Todos los españoles tienen derecho a participar en las funciones públicas de carácter representativo, a través de la familia, el municipio y el sindicato, sin perjuicio de otras representaciones que las leyes establezcan.

• Artículo 12 - Todo español podrá expresar libremente sus ideas mientras no atenten a los principios fundamentales del Estado.

• Artículo 18 - Ningún español podrá ser detenido sino en los casos y en la forma que prescriben las Leyes. En el plazo de setenta y dos horas, todo detenido será puesto en libertad o entregado a la Autoridad judicial.

• Artículo 19 - Nadie podrá ser condenado sino en virtud de Ley anterior al delito, mediante sentencia de Tribunal competente y previa audiencia y defensa del interesado.

• Artículo 33.- El ejercicio de los derechos que se reconocen en este Fuero no podrá atentar a la unidad espiritual, nacional y social de España.

Alguns articles del “Fuero de los Españoles” (1945)


• L’ONU va decidir aïllar Espanya decretant la retirada dels ambaixadors a Madrid (1946), però mai es van plantejar una intervenció militar contra Franco.

• Amb el començament de la “Guerra Freda” (situació de gran tensió internacional entre les democràcies capitalistes dirigides pels EUA i les dictadures comunistes vinculades a l’URSS) Franco va passar de ser un enemic dels aliats, a ser un soci en la lluita contra el comunisme.

• Això sí, Espanya no va rebre els ajuts econòmics nord-americans del “Pla Marshall”.


Fotograma de la pel·lícula Bienvenido Mister Marshall(1953) de Luís García Berlanga.L’ajut econòmic que va donar elgovern dels Estats Units als països d’Europa occidental després de la II Guerra Mundial va passar de llarg pel territori espanyol. Mentre la resta d’Europa sortia de la crisi de la postguerra, Espanya patia la misèria econòmica i la manca de llibertats.

Apartat 3: “Anys de gran repressió”• L’objectiu de Franco durant la guerra era, a més de conquerir territoris

republicans, fer una “neteja” de qualsevol persona anarquista, independentista o d’esquerres. Es va imposar la por i el terror a la població mitjançant execucions, penes de presó o deportacions.

• La repressió va continuar després de la guerra. L’any 1940 unes 300.000 persones estaven tancades a les presons o als camps de concentració en condicions infrahumanes: gairebé sense menjar, sense llit i sense abric, molts van morir de fam, de malalties o van ser apallissats per falangistes, policia o per familiars del “caídos” a la guerra. La majoria de presos polítics van ser torturats als calabossos. Només a l’any 1939 van ser executades 1.077 persones a Barcelona, al Camp de la Bota. Una denúncia anònima era suficient per resoldre amb pena de mort un consell de guerra.

• La “Ley de Responsabilidades Políticas” (1939) va permetre la confiscació de tots els béns de les persones o associacions implicades en política abans o durant la guerra. També es va fer una depuració de persones suposadament d’esquerres a qualsevol institució (Exèrcit, Església o funcionaris).

Apartat 3: “Anys de gran repressió”

Impressionant imatge del Valle delos Caídos a San Lorenzo del Escorial (Madrid). Aquesta església i monument va ser construït en memòria dels caiguts a la guerra (del bàndol nacional). Aquí trobem la sepultura del “màrtir” i fundador de la Falange José Antonio Primo de Rivera, i del propi Franco. El complex va ser edificat entre 1940 i 1958 peruns 20.000 presos polítics republicans.


• L’Església va dirigir la repressió ideològica. La moral catòlica i tradicional era molt estricta. Es va prohibir qualsevol publicació o influència cultural contrària a la ideologia del règim que vingués de l’estranger. La censura era habitual en cine, revistes o diaris.

• Es consolida el “nacionalcatolicisme”: la ideologia franquista exaltava els valors del nacionalisme espanyol (la tradició, la llengua, la cultura, la història, la força militar, la bandera) representat per l’Exèrcit i la Falange; afegint els valor tradicionals de la moral catòlica representada per l’Església (la família tradicional i nombrosa, l’home com a cap de família, la decència).

• Des de l’escola es fomentarien aquests valors amb assignatures com “Formación del Espíritu Nacional” o l’obligació de resar o de cantar cada matí l’himne de la Falange, el “Cara al Sol”.

• Les dones serien adoctrinades mitjançant l’escola o institucions com la “Sección Femenina” de la Falange.


La Sección Femenina de FET-JONS va serfundada per Pilar Primo de Rivera, germana de José Antonio, en 1934. Era una organització de dones catòliques, admiradores de la mística Santa Teresa de Jesús i de la reina Isabel la Catòlica. El seu paper era educar a les dones per ser bones mares i esposes (aprendre lesfeines de la llar i tenir cura dels fills), peròtambé encarregar-se de la logística en temps de guerra: infermeria, provisions... (el conegut auxili social). Fins i tot van crear una mena de servei militar femení, el Servicio Social de la Mujer ,on les dones aprenien les tasques esmentades.

Apartat 4: “L’autarquia”

• La postguerra van ser uns anys de misèria. La indústria i les infraestructures del país van quedar destruïdes, els camps abandonats i calia retornar el deute extern de guerra. Bona part de la població espanyola va passar gana.

• Espanya va trigar molts anys en recuperar la normalitat econòmica degut a l’alt nivell de corrupció i per ser un país aïllat: Espanya no es va aprofitar dels ajuts del Pla Marshall, ni de la bona conjuntura econòmica mundial dels anys posteriors a la II Guerra Mundial. Fins els anys 60 la recuperació econòmica no es va fer efectiva.


• L’objectiu econòmic del franquisme va ser l’autarquia, és a dir, l’autosuficiència econòmica del país. Es tractava de produir tot allò que els espanyols necessitaven per evitar la despesa en importacions. A més, el govern regularia els preus i els salaris, acabant amb el lliure mercat.

- Calia una autorització del govern per poder importar o exportar qualsevol cosa. Això va provocar l’encariment del petroli i l’escassetat de productes bàsics que no es podien importar. També es van separar els productes entre superflus i de primera necessitat, encarint-ne el preu dels primers.

- Es va fomentar la indústria nacional. L’any 1941 es va crear l’INI (Institut Nacional d’Indústria), una agrupació d’indústries públiques impulsades per l’Estat. La indústria que es va recolzar era de béns d’equip (indústria pesant): RENFE (ferrocarril), SEAT (automòbils), IBERIA (avions), ENDESA (electricitat)... Es van crear infraestructures i ocupació, però es va descuidar la producció de béns de consum.

Apartat 4: “L’autarquia”GUERRA I RECUPERACIÓ A EUROPA (Segons el PIB per habitant)

Països europeus Nivell màxim de la riquesa nacional

previ al 1939

Recuperació del màxim després de la

II Guerra Mundial

Anys que el país triga a recuperar-se

PortugalRegne UnitSuèciaDinamarcaNoruega AlemanyaFinlàndiaFrançaPaïsos BaixosBèlgicaGrèciaÀustriaItàliaESPANYA

19381938193819381938193819371929192919291937192919301934

19451945194519461946194819481948194819491948195019501954

00011333344559


• Fins a l’any 1952 els aliments es venien d’acord amb una cartilla de racionament. Hi havia una per la carn, i una altra per a la resta de productes. Els aliments racionats eren de mala qualitat i del tot insuficients per a les famílies. La manca de control feia que molts aliments es desviessin al mercat negre.

• Com que l’Estat fixava els preus, molts productors agraris preferien vendre la seva producció al mercat negre, doncs era més rendible. A més, l’escassetat de productes bàsics afavoria la importació il·legal de menjar estranger(contraban). Aquest mercat negre es va conèixer amb el nom d’estraperlo.

• La fam va ser més acusada a les ciutats, on els aliments que arribaven eren escassos, i els d’estraperlo massa cars.

Apartat 5: “L’oposició al franquisme”

• La majoria dels opositors a Franco van morir a la guerra o van ser executats, es van exiliar o no van tornar a oposar-se al règim per por. Els partits polítics i sindicats van ser prohibits. La fam i l’aïllament d’Espanya van fer la resta. Gairebé no va existir oposició interna a la dictadura.

• Uns 160.000 espanyols es van exiliar i no van tornar mai a Espanya. La majoria van quedar retinguts als camps de concentració del sud de França. Amb l’ocupació nazi del país veí, molts van haver de tornar, altres es van allistar per lluitar contra els alemanys i molts van acabar als camps de concentració nazis d’Auschwitz o Mauthausen. Els més rics van poder instal·lar-se a l’estranger, la majoria a Amèrica llatina i, especialment, a Mèxic, on es va crear un inoperant govern republicà a l’exili.


• L’única excepció la va protagonitzar el maquis, grups autònoms de guerrillers anarquistes o comunistes que van fugir del franquisme amagant-se a les muntanyes i practicant una feble guerra de guerrilles. Tenien el suport dels familiars, que els hi procuraven aliments i informació. Alguns d’aquests grups es refugiaven a França i feien incursions esporàdiques en territori espanyol.

• L’acció més destacada del maquis va ser la invasió de la Vall d’Aran (1944), que volia ser la preparació de la posterior invasió aliada d’Espanya per derrocar Franco, cosa que no va passar mai.

• A partir del 1948 es va fer evident que el règim estava més que consolidat i l’activitat guerrillera va anar desapareixent.


ZONA D’ACTUACIÓ DEL MAQUIS (1939-1948)


• La desesperació econòmica va portar a molts obrers a fer protestes durant la dècada dels anys 40. Entre 1945 i 1947 es va viure una onada de protestes:

- Vaga general a Manresa (1946)- Vaga general al País Basc (1er de maig del 1947), amb

20.000 obrers sense anar a treballar.- Cal afegir l’anomenada “vaga de tramvies de

Barcelona” de l’any 1951 (boicot dels treballadors de no voler agafar el tramvia l’1 de març en protesta per la pujada del preu del bitllet).

• Als anys 50 va desapareixent el moviment vaguístic amb la consolidació del règim.

Apartat 6: “La fi de l’autarquia”

• Dos factors expliquen la decisió de Franco d’acabar amb l’autarquia econòmica a principis dels anys 50:

1) La situació econòmica crítica.

2) L’aliança d’Espanya amb els Estats Units, que va permetre el reconeixement internacional del règim.

1) L’economia no funcionava: alts preus, salaris molt baixos, corrupció, productivitat agrària molt minsa... La manca d’aliments havia de ser recompensada amb la importació de blat i carn argentina gràcies a un pacte amb Perón, president d’aquets país.


2) La guerra freda es va fer més evident amb la “Guerra de Corea” (1950-1953) i la fabricació de la bomba atòmica soviètica (1949). EUA necessitava aliats contra el comunisme, i Franco va ser un d’ells.

- Retorn dels ambaixadors a Madrid (1950).

- Acord amb els Estats Units (1953): EUA concedia ajuda militar i econòmica a Espanya a canvi de la instal·lació de dues bases militars (Rota i Torrejón).

- Admissió d’Espanya a alguns organismes de l’ONU, com la FAO i l’UNESCO (1953).

- Ingrés d’Espanya a l’ONU (1955).


• A més, Franco va signar un nou Concordat amb el Vaticà(1953), que encara feia més estreta la relació entre el règim franquista i l’Església.

• El moviment vaguístic va tornar entre 1956 i 1958 amb protestes obreres arreu d’Espanya.

• Aquestes protestes motivades per la crisi econòmica, i l’aliança amb els EUA i la Santa Seu, van animar Franco a trencar amb l’autarquia i canviar a molts dels dirigents falangistes, pels anomenats “tecnòcrates”.

• Els tecnòcrates no eren fidels seguidors del feixisme, sinó persones amb estudis que podien treure al país de la crisi, la majoria d’ells, membres de l’Opus Dei.


El beat José María Escrivá de Balaguer (1902-1975), fundador de l’Opus Dei. L’Opus Dei (“obra de Déu”) és una prelatura de l’Església formada per eclesiàstics, peròSobretot, per laics. La seva missió és expandir la fe catòlica i adquirir la santedat personal (la vida corrent ésun camí cap a la santedat). Els membres de l’Opussón animats a tenir molts fills i l’organització els facilita recomanacions per obtenir una bona posició social i laboral. L’Opus té uns 90.000 membres arreu del món,més de 2.000 sacerdots, centenars d’escoles i un patrimoni estimat de 2.800 milions de dòlars. L’organització ha rebut moltes crítiques per ser considerada sectària o per la seva vinculació amb l’extrema dreta i la seva gran influència al papat.

Franquisme (1939-1959)

Education

Transcript of Franquisme (1939-1959)