Biblioteca dels Safareigs Biblioteques Municipals de Sabadell

Frankenstein

Mary Wollstonecraft Shelley

Guia de lectura en homenatge als 200 anys de vida de la criatura que

va crear Mary Shelley, al seu procés creatiu i a la influència que ha

tingut al llarg dels anys en tots els àmbits i gèneres literaris.

Tot va començar una tempestuosa nit d ’estiu ...

1

Al-Mansour, Haifaa. Mary Shelley . Divisa, DL 2018. [DVD]

Amb guió d’Emma Jensen i música d’Amelia Warner la directora saudí de La bicicleta verde filma un drama sobre les històries

amoroses de l’autora.

Bailey, Linda. Mary, que escribió Frankenstein. Il·lustr. Júlia Sardà. Impedimenta, 2018. [I92]

Àlbum il·lustrat que ens presenta la biografia de Mary centrant-

se en el procés creatiu de l’obra.

Gordon, Charlotte . Mary Wollstonecraft, Mary Shelley: proscritas románticas . Trad. Jofre Homedes Beutnagel. Circe, 2018. [92] L’autora dissecciona la influència d’una mare revolucionària que va lluitar pels drets de les dones a qui Mary no va arribar a

conèixer.

Ospina, William . El año del verano que nunca llegó. Penguin Random House, 2015. [N]

L’autor colombià es centra en l’episodi de creació del llibre a Villa Diodati utilitzant múltiples registres: assaig, lírica, novel·la

històrica, ficció autobiogràfica...

MARY SHELLEY-MARY GODWIN Biografies més o menys ficcionades de la dona i escriptora.

William Turner. Flint Castle (1816).

L’any sense estiu fa referència a l’any 1816 quan pels efectes de l’erupció, un any abans, del volcà Tambora de l'illa de Sumbawa, es va produir una catarsis atmosfèrica, l’acumulació de cendres a l’atmosfera va produir tempestes que destruirien totes les collites del nord d’Europa i els dies sense sol i els crepuscles en van fer un estiu únic.

Un any sense estiu que el pintor romàntic William Turner plasmaria amb el pinzell i el poeta Lord Byron transformaria en un poema titulat “Darkness”, foscor.

La nit del 15 de juny d’aquell mateix estiu, enmig d’una terrible tempesta, una juguesca entre escriptors per escriure el millor conte de fantasmes va originar el naixement de dos dels grans monstres de la literatura fantàstica: un era vampir, l’altre una criatura feta de pedaços obra d ’un Doctor, el nom del qual recordarem sempre: Frankenstein.

INTRODUCCIÓ

2

La Eva fantástica de Mary Shelley a Patricia Highsmith. Ed. J. A. Molina Foix. Siruela, 2001. [N]

20 contes d’escriptores sobre suspens i terror entre els que

trobem El mortal inmortal de Mary Shelley.

La transformación. Libros del Zorro Rojo, 2007. [I***]

Un pacte diabòlic i un relat de venjança i amors perduts. Il·lustrat

per Gabriela Rubio i traduït per Patricia Willson.

La transformación y otros cuentos . Páginas de Espuma, 2010. [JN]

Tres històries suggerents i sobrenaturals de factura gòtica

traduïdes per Marian Womack.

Mathilda. Literatura y Ciencia, 1998. [N] Novel·la romàntica marcadament autobiogràfica. Una tragèdia sobre la soledat i la mort. Amb traducció de Marie-Anne Lecouté.

Maurice, o, la cabana del pescador. Biblioteca Hermes, 2005. [LF]

Rosa Fernández ha adaptat la novel·la seguint els criteris de

Lectura Fàcil i Riki Blanco l’ha il·lustrat.

Maurice, o La cabaña del pescador. Ediciones B, 2001. [N]

Maurice no posseeix res més que la seva bondat per aconseguir allò que tant desitja: l’amor i l’amistat. Il·lustraciones de Pablo

Schugurenski i traducció de Rita da Costa.

ALTRES OBRES DE L’AUTORA La resta d’obra és a penes coneguda, hi trobarem novel·les autobiogràfiques, relats negres, obres de ciència-ficció i contes fantàstics.

Spark, Muriel . Mary Shelley. Lumen, 1997. [92] L’autora escocesa teixeix a partir dels diaris de Mary i el seu marit

la història de la seva vida.

Suárez, Gonzalo . Remando al viento. Warner Bros, 2005. [DVD] Rodada a Madrid, Suïssa, Llanes i Venècia amb Hugh Grant com

a Lord Byron i guió del mateix director.

Il·lustració de Gabriela Rubio

3

Dar k n e s s

(Foscor) Lord Byron 1816

(fragment)

I had a dream, which was not all a dream.

The bright sun was extinguish'd, and the stars

Did wander darkling in the eternal space,

Rayless, and pathless, and the icy earth

Swung blind and blackening in the moonless air;

Morn came, and went - and came, and brought no day,

And men forgot their passions in the dread

Of this desolation; and all hearts

Were chill'd into a selfish prayer for light:

And they did live by watchfires - and the thrones,

The palaces of crowned kings - the huts,

The habitations of all things which dwell,

Were burnt for beacons; cities were consumed,

And men were gathered round their blazing homes

To look once more into each other's face;

Happy were those who dwelt within the eye

Of the volcanos, and their mountain-torch:

A fearful hope was all the world contain'd;

Forest were set on fire - but hour by hour

They fell and faded - and the crackling trunks

Extinguish'd with a crash - and all was black.

Vaig tenir un somni, que no era del tot un somni. El brillant sol s'apagava i els astres

vaguerejaven i s'apagaven per l'espai etern, sense rajos, sense camins i la glaçada terra

oscil•lava cega i s'enfosquia a l'aire sense lluna; el matí arribà i se n'anà, i arribà i no portà amb ell el dia,

i els homes oblidaren les seves passions davant del terror d'aquesta dessolació; i tots els cors

es congelaren en una pregària egoista per la llum; i visqueren al costat de les fogueres - i els trons,

els palaus dels reis coronats- les cabanes, les vivendes de totes les coses que habitaven

foren cremades als fogons; les ciutats es consumiren i els homes es reuniren al voltant de les seves flamejants cases

per veure's novament les cares els uns als altres; feliços eren aquells que vivien dins de l'ull dels volcans i la seva torxa muntanyosa:

una temerosa esperança era tot el que el món contenia; es prengué foc als boscos -però hora rere hora

anaren caient i apagant-se - i els crepitants troncs s'extingiren amb un estrèpit - i tot va ser foscor.

ASSAIG Per entendre i contextualitzar l’obra de l’autora.

Posteguillo Gómez, Santiago . La noche en que Frankenstein leyó el Quijote: la vida secreta de los libros (porque los libros tienen otras vidas). Planeta, 2014. [80.3]

Breus assaigs sobre obres cabdals de la literatura plenes

d’anècdotes i curiositats.

Ruiz Garzón, Ricard . Mary Shelley i el monstre de Frankenstein. Angle, 2018. [841.3]

Editat amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat l’autor escriu un assaig de la vida i l'obra de Mary Shelley i del monstre que va crear. Amb il·lustracions

de Guillermo Capacés Ezquerra.

4

Frankenstein. Educaula, 2009. [LF]

Adaptació de Teresa Pous, escriptora i crítica literària, sota els

criteris de Lectura fàcil.

Frankenstein o El modern Prometeu. Castellnou, 2012. [LF]

Adaptació de David Montserrat sota els criteris de Lectura fàcil.

Amb il·lustracions de Carles de Miguel.

Frankenstein o El moderno Prometeo. Espasa, 2008. [N]

Traducció de Francisco Torres Oliver, gran coneixedor del gènere de terror en llengua castellana i un dels més destacats traductors espanyols i pròleg de Luis Mateo Díez, guardonat amb el Premi

Nacional de Narrativa.

Frankenstein. Anaya, 2007. [N] Traducció de María Engracia Pujals. Apèndix de Juan Tébar, escriptor, professor i cineasta i presentació de Rosa María Villar. Les il·lustracions son d’Enrique Flores.

Frankenstein. Lynx, 2004. [CD]

Traducció de Manuel Serrat Crespo, adaptació de Marta Fenollar i

una durada de 4h 46 ’46’.

Frankenstein. Oxford bookworms. Stage 3. Oxford University Press, 1989. [441.2]

Adaptació de Patrick Nobes per a lectors estrangers.

Frankenstein or The modern Prometheus . Campbell, 1992. [NE]

Inclou una introducció de Wendy Lesser i un prefaci de Marlow de l’any 1817, una selecció bibliogràfica i una cronologia sobre la

biografia de l’autora i el context literari i històric.

Frankenstein. Longman, 1988. [441.2]

Adaptació de John Turvey per a lectors estrangers i il·lustracions

de Per Dahleberg.

Frankenstein. Bromera, 2008. [JN]

Adaptació de Jesús Cortés i il·lustracions de Paco Giménez.

FRANKENSTEIN: UNA FUNESTA NIT DE NOVEMBRE Edicions en diferents idiomes amb pròlegs i apèndixs per emmarcar l’obra. Adaptacions de lectura fàcil i enregistraments sonors d’un clàssic que ha creuat els segles.

Il·lustració d’autor desconegut

5

Byron, George Gordon . Poemas de amor = Love poems. Trad. José Ramón Blanco. Muelle de Uribitarte, 1996. [P841]

Antologia de poemes romàntics en edició bilingüe i pròleg de

José Ramón Blanco. Amb la col·laboració de Gloria Freijo.

Fantasmagoriana. Trad. Jordi Fibla. El Aleph, 2007. [N]

4 relats de terror de Polidori, Mary i Percy Shelley i Byron.

Godwin, William. Las aventuras de Caleb Williams o, Las cosas como son.

Valdemar, 1996. [N]

Amb traducció de Francisco Torres Oliver i escrita el 1794 aquesta novel·la de misteri i denúncia política és obra del pare

de Mary Shelley i tracta sobre l’abús de poder.

Polidori, John William . El vampir. Trad. Marina Espasa. Angle, 2013. [N]

Polidori, metge i escriptor, va crear el vampir Lord Ruthven, aristocràtic i seductor que serviria a Bram Stoker anys després per crear l’immortal Dràcula al mateix moment i sota el mateix

sostre que Mary escrivia Frankenstein.

Shelley, Percy Bysshe . Prometeo liberado = Prometheus unbound. Trad. Alejandro Valero. Hiperión, 1994. [P841]

Drama líric en 4 actes amb una nota preliminar de Mary Shelley

i un pròleg de l’autor, el marit de Mary Shelley.

Wollstonecraft, Mary , 1759-1797. Vindicación de los derechos de la mujer. Cátedra,1996. [30.055]

La mare de Mary Shelley fou una de les impulsores del moviment feminista del segle XVIII. Aquest document de 1792 és una defensa de la filòsofa del dret a l’educació de les nenes. Aquest exemplar compta amb l’edició de la historiadora, Premi

Nacional d’història, Isabel Burdiel.

Mary Wollstonecraft

John W. Polidori

Lord Byron

William Godwin

Percy Shelley

Claire Clarmont

EL CERCLE DE MARY La mare escriptora que no va conèixer, el pare filòsof lliurepensador, l’amant i marit poeta, l'amfitrió i amic poeta i el metge i escriptor tots juguen un paper en la vida de Mary. Conegueu-los a través del seu llegat.

6

EL MONSTRE MÉS ENLLÀ DE SHELLEY Versions i revisions literàries del clàssic.

EL MONSTRE MÉS ENLLÀ DE SHELLEY Versions cinematogràfiques. La primera adaptació al cinema va ser un curtmetratge de l’any 1910, la seguiren 150 versions diferents. Aquestes en son una petita mostra.

Frankenstein. Animallibres, 2016. [I**] Adaptació de Teresa Broseta il·lustrat per Eva Sánchez.

Frankenstein: el còmic. Ediciones B, 1992. [C] Adaptació oficial de la pel·lícula de Kenneth Brannagh amb guió de Roy Thomas, llapis de Rafael Kayanan i tinta de Rick Magyar.

Olid, Bel. Tina Frankens . Fanbooks, 2018. [JN] Una recreació del mite de Frankenstein en ple segle XXI en clau femenina. Amb il·lustracions de Montse Rubio.

Bellamy, Earl. La herencia de los Munster . Cinema International Media, 2015. [DVD]

Filmada el 1966 amb guió de Joe Connelly i Bob Mosher i música de Jack

Marshall. Es basa en la sèrie televisiva.

Branagh, Kenneth . Mary Shelley's Frankenstein. Columbia, 1998. [DVD]

Protagonitzada per Robert De Niro, Kenneth Branagh i Helena Bonham Carter recupera l’obra original de Mary Shelley desprenent-se del llegat de

James Whale.

Brooks, Mel. El jovencito Frankenstein. Twentieth Century Fox, 2003. [DVD] Paròdia i homenatge dels films de James Whale, protagonitzada per Gene Wilder i filmada l’any 1974 amb Òscar pel guió i Globus d’Or a la millor actriu.

Burton, Tim . Frankenweenie. Disney, 2013.

Basat en un curtmetratge en blanc i negre de 1984 del mateix director. És

una paròdia de l’obra en tècnica d’animació stop-motion.

Clásicos del terror, años 30. (V. 1).

Classic Media, DL 2016. [DVD]

Conté la pel·lícula de culte de James Whale El doctor Frankenstein rodada el 1931 amb guió de Garret Ford i Francis Edward Faragoh, música de David Brockman i la magistral interpretació de Boris Karloff. L’any 35 la seguiria la seqüela La novia de Frankenstein del mateix director.

El hombre lobo: the legacy collection. Universal, [2012]. [DVD].

Conté el film de Roy William Neill Frankenstein y el hombre Lobo rodada el

1943 amb guió de Curt Siodmak i música de Hans J. Salter.

Fisher, Terence . La maldición de Frankenstein. Impulso, 2008. [DVD]

Amb guió de Jimmy Sangster i música de James Bernard filmada l’any

1957.

La familia Addams . Twentieth Century Fox, cop. 2007. [1964-1966]. [DVD]

Una sèrie televisiva d’humor de Charles Addams amb el monstre de James

Whale com a pare de família. En blanc i negre.

© Biblioteques Municipals de Sabadell - Abril 2019

www.sabadell.cat/bims

Biblioteques Municipals de Sabadell

C. del Papa Pius XI, 165

08208 Sabadell

Tel.: 93 717 53 43

A/e: bibliosafareigs@ajsabadell.cat

<<Frankenstein o el modern Prometeu és una obra polièdrica. Tots són arestes d’una mateixa figura: l’autora, els seus amics, els seus familiars, els personatges, el monstre i les seves representacions posteriors. Tots formen part d ’un mite que ràpidament va instal·lar-se en la mentalitat col·lectiva expandint-se en diverses representacions.

Més enllà de l‘ésser creat amb trossos de cadàvers, Mary Shelley va despertar el monstre que tots portem dins. L’ésser fraccionat que busca unitat. L’ésser buit, que és construït, posseït, nomenat i dominat per un altre, la vida del qual es converteix en un trajecte que li porta a convertir-se en únic i solitari.

Aquesta és una novel·la que no té res a veure amb la imatge projectada de monstre amb caragols en el cap. Cal llegir-la per conèixer de primera mà els sentiments que desperta aquesta obra moderna i absorbent. La criatura de Víctor Frankenstein, que s ’apropia del nom del seu creador, és “ bella”, aprèn a parlar i ho fa amb gran eloqüència. És un ésser fort, de sentiments profunds que es troba perdut en un món que intenta comprendre. Però sobretot és un ésser condemnat a la solitud i aquesta és la gran tragèdia d ’aquesta història>>

Fragment extret de:: Bibarnabloc http://bibarnabloc.cat/2015/06/09/

Les imatges de les cobertes son propietat dels seus autors i/o editorials i s’han utilitzat sense

ànim de lucre per difondre la seva obra. Les imatges interiors i exteriors son extretes de

wikimedia commons, wikiart i wikipedia. Les tipografies utilitzades son Arial Narrow, Breakfast

DEMO, Candara, Caladea, Laughing and Smiling, Liberation Sans Narrow i Nella Sue Demo.