Francesc Aromir Hernández 2n Batxillerat Treball de Recerca 2005

2

Índex 1) Índex...........................................................................................................Pàg. 2 2) Síntesi dels objectius ..................................................................................Pàg. 3 3) Introducció .................................................................................................Pàg. 4 4) Simbologia i terminologia..........................................................................Pàg. 5-7 5) La llegenda. El Vot del poble.....................................................................Pàg. 8-10 6) El Vot en general com a fet religiós...........................................................Pàg. 11 7) Diada de Sant Sebastià ...............................................................................Pàg. 11 8) La personalitat del Pare Pelegrí..................................................................Pàg. 12-14 8.1. Qui és el Pare Pelegrí i qui en pot ésser ...........................................Pàg. 12 8.2. Elecció del Pare Pelegrí ....................................................................Pàg. 13 8.3. Preparatius del que ha d�ésser Pare Pelegrí ......................................Pàg. 13 8.4. Obligacions del Pare Pelegrí i dels seus acompanyants ...................Pàg. 13-14 8.5. Indumentària del Pare Pelegrí ..........................................................Pàg. 14 9) El Pelegrí de Tossa.....................................................................................Pàg. 15-25 10) Itinerari del Pare Pelegrí.............................................................................Pàg. 25-30 11) Llista dels Pares Pelegrins entre 1892 i 2005.............................................Pàg. 31-34 12) Cronologia en imatges dels Pares Pelegrins entre 1950 i 2005..................Pàg. 34 13) El màrtir Sebastià .......................................................................................Pàg. 35-38 14) Sant Sebastià i Tossa ..................................................................................Pàg. 39-41 15) Una tradició molt arrelada..........................................................................Pàg. 41-43 16) Pregàries, poemes i cançons.......................................................................Pàg. 44-53 16.1. El Pelegrí de Tossa .........................................................................Pàg. 44 16.2. Cançó dels Pelegrins.......................................................................Pàg. 45-46 16.3. El Vot..............................................................................................Pàg. 46-47 16.4. Pregària a la Verge del Socors........................................................Pàg. 47-48 16.5. Goigs del gloriós màrtir Sant Sebastià ...........................................Pàg. 48-52 16.6. Novena a Sant Sebastià...................................................................Pàg. 53 16.7. Oracions en honor a Sant Sebastià .................................................Pàg. 53 17) Entrevistes ..................................................................................................Pàg. 54-64 18) Enquesta .....................................................................................................Pàg. 65 19) Estadística ..................................................................................................Pàg. 66 20) Opinió personal i conclusions ....................................................................Pàg. 67 21) Agraïments .................................................................................................Pàg. 67 22) Annexos (Retalls de premsa, fotos i documents) .......................................Pàg. 68-83 23) Bibliografia ................................................................................................Pàg. 84

3

Síntesi dels objectius • Seguir íntegrament l�itinerari del Pare Pelegrí • Filmar i fer fotos del pelegrinatge • Consultar l�arxiu familiar (Can Aromir) • Consultar l�arxiu municipal • Consultar la biblioteca municipal • Fer diverses entrevistes • Fer una enquesta popular • Confeccionar l�estadística a partir de les enquestes • Buscar informació en llibres, revistes i diaris • Aprendre més sobre la tradició i entendre-la millor

• Treure les meves pròpies conclusions

4

Introducció Sobre l�origen històric del tradicional �Vot del poble� de Tossa de Mar hi ha diferents versions, i són també molt diverses les causes a les quals hom atribueix el seu inici. Hi ha qui diu que fou motivat per una pesta que afectà Tossa; d�altres citen més concretament la pesta bubònica que assolà Europa al segle XIV... El cert és que el tradicional �Vot del Poble� ha estat complert en aquesta vila des de fa cinc segles fins als nostres dies. El Pelegrí, que representa el poble de Tossa en el compliment del tradicional Vot, pot ser qualsevol natural o veí de la vila que no hagi estat exclòs expressament d�aquest dret per incompatibilitat civil o religiosa. Les dones resten excloses de ser �Pare Pelegrí�; poden, però, acompanyar-lo en el seu pelegrinatge. És així i suposem que per tradició potser masclista, qui sap, que des del primer cop que es va complir la promesa, s�ha seguit fent de la mateixa manera. És així pel fet de que la tradició és molt antiga i hi ha detalls desconeguts. Segons la tradició, que s�ha conservat fins als nostres dies, el Vot consisteix a pelegrinar des de Tossa fins a la capella de Sant Sebastià, a Santa Coloma de Farners, a una distància de 40 km. El recorregut es fa tot resant perquè no hi hagi incidents i/o també per promesa. El dia 20 de gener, festa de Sant Sebastià, surt el Pare Pelegrí juntament amb els seus acompanyants cap a Santa Coloma de Farners, i fa nit en aquesta vila; el dia següent retorna a Tossa, després d�assistir a missa a la capella dedicada al Sant. A Tossa hom li fa una gran rebuda a la capella del Socors, i tot seguit surt en processó fins a l�església parroquial. Cal fer esment de la processó que recorre els carrers típics del poble i que passa per sota de les muralles il·luminades amb *teieres i amb els ciris que duen el homes de la població. *Teieres: recipients metàl·lics consistents a mantenir les teies (talls de fusta de pi) enceses durant la processó que es fa per a cloure la tradició tot fent un recorregut per la Vila Vella que són els carrers antics del poble de Tossa de Mar.

5

Simbologia i terminologia

(Els termes han sigut extrets d�un llibre que porta per títol �Tossa, el Vot del Poble�, editat per l�Ajuntament de Tossa el gener de 2003. Els textos pertanyen a Maria Gracia Puigdemont Morell i Asssumpta Margenats Llobet.)

El vot del poble de Tossa

El Pelegrí representa el poble per complir el Vot.

El Vot és: Prometença, devoció, oració, silenci, sacrifici, pelegrinatge, testimoni de fe, i no és cap festa. Significat i comentaris dels termes i dels símbols emprats en el compliment del Vot: Novena de Sant Sebastià: Com totes les celebracions religioses solemnes, la diada de Sant Sebastià va precedida de la novena, la qual és seguida amb molta devoció. Durant aquests nou dies (11-19 de gener) es resa el rosari, la novena, es celebra la missa i es canten els goigs de Sant Sebastià. Obrers de Sant Sebastià: Tradicionalment la cura de l�altar del sant, és a càrrec dels obrers, actualment dos homes i dues dones. Les seves funcions són: neteja i guarniment amb flors de l�altar i del tabernacle, tenir cura de les almoines, rés del rosari durant la novena, preparació de les insígnies per als pelegrins, etc. Síndic: Persona designada per l�Ajuntament per vetllar el compliment del Vot del Poble. Té una importància cabdal, doncs és qui té cura que es compleixi la prometença i ho ha de certificar davant el poble. Actualment, el càrrec de Síndic sol recaure en la persona del primer tinent d�alcalde del Consistori, independentment de si és home o dona. El Síndic comunica oficialment durant una sessió plenària de l�Ajuntament que ja hi ha Pelegrí. Salconduit: Document acreditatiu del Pelegrí, expedit per l�Ajuntament, en el qual es demana a les autoritats civils i religioses que li facilitin el pelegrinatge i testimoniïn el compliment del Vot. Aquest document li és lliurat pel Síndic el dia 20, a la capella del Socors. Durillo: Moneda d�or, de la segona meitat del segle XVIII, que antigament es donava al Pelegrí per pagar els oficis religiosos celebrats a Santa Coloma de Farners. Avui s�empra com a símbol, perquè en realitat les almoines religioses es donen amb euros.

6

Certificats del compliment del Vot: Un cop arribat a Santa Coloma de Farners, el rector lliura un certificat al Pelegrí per tal de justificar que ha complert el Vot del poble de Tossa. Des de temps més recents, també l�Ajuntament de Santa Coloma li lliura un certificat amb els mateixos termes. Vestidura del Pare Pelegrí: Gambeto (túnica) de color marró o de frare, amb dues grosses butxaques, una a cada costat, cenyit amb corretja de cuir negre amb sivella. Les sabates van folrades del mateix color del gambeto. Al damunt les espatlles porta una esclavina negra amb petxines i medalles. Porta, també, un barret de feltre de llana, de color negre, d�ala girada amb una grossa petxina encastada al davant. A la mà, un bordó �bastó característic dels pelegrins� amb una petita carbassa, de les de vi, i uns rosaris entortolligats als braços de la petita creu que el corona. Pare Pelegrí: Per adreçar-se al Pelegrí cal anomenar-lo Pare Pelegrí, tal com s�ha fet des de temps immemorial, i donar-li el tractament de Vós. Tabernacle: Baiart (base) en el qual es transporta la imatge de Sant Sebastià durant les processons. Els portadors són quatre homes que pertanyen a famílies de la vila que des de moltes generacions han gaudit d�aquest privilegi. Van revestits d�una alba (túnica) blanca. Petxines: Les petxines han esdevingut, al llarg del temps, símbol de pelegrinatge. Recordem que anys enrera les poblacions de l�interior difícilment veien el mar i el Pelegrí les donava com a record del seu pas. Encara avui el Pelegrí dóna petxines a la gent que les hi demana. Pinyons: Producte considerat propi de les terres de la Selva interior. Els pelegrins (romeus o acompanyants del Pare Pelegrí) en compraven per obsequiar a les masies que els acollien. És encara costum que els pelegrins deixin els pinyons com a agraïment per les atencions rebudes. Silenci i oracions: Al llarg de tot el camí d�anada es demana silenci i respecte a tots els pelegrins. No és cap excursió, és un pelegrinatge en el qual les oracions són part indispensable i testimoni de fe. S�ha d�agrair a Sant Sebastià la protecció i els favors rebuts. Durant el camí d�anada es resen tres rosaris sencers i a la tornada només se�n resa un. Es demana que si no es vol participar en el rés, es mantingui el silenci i el

7

respecte pels que ho fan. El silenci és un aspecte rellevant i característic del pelegrinatge. S�ha de mantenir un silenci absolut quan el Pare Pelegrí entra a Tossa i quan passa la solemne processó pels carrers de la vila. Fester (teiera): Estri de ferro en forma de cistell, on es posen les teies que s�encenen al pas de la processó. Es situen en el pany de muralla al costat del portal. Antigament els portaven els llaguts de foc (barques), quan anaven a pescar a l�encesa.

Campanes: La campana de la capella de l�Hospital de Sant Miquel anuncia l�arribada del Pare Pelegrí a Tossa. La de la capella del Socors, afegint-se a la de Sant Miquel, comunica al poble l�arribada del Pelegrí al Socors. Les campanes de la parròquia de Sant Vicenç, s�afegeixen a la joia de l�arribada. Cançó dels pelegrins: Poesia que expressa els sentiments i la devoció de Tossa pel compliment del Vot. L�autor és el poeta i escriptor Manuel Vilà i Dalmau. Musicada pel mestre Francesc Civil, es canta després d�anunciar el compliment del Vot. (Dita cançó queda reflectida més endavant)

8

La Llegenda: el Vot del poble

(Aquesta llegenda està treta d�una publicació que va fer l�Ajuntament l�any 1998 amb motiu de la festa major d�hivern de Sant Vicenç. No se�n sap l�autor donat que és una llegenda popular centenària.) �Corria l�any 1400. Tossa, la vila marinera més bonica de la costa mediterrània, veia la llum del matí sota la freda humitat de l�hivern que l�envoltava, tot i gaudir de la protecció de les seves fortes muralles. Els vailets jugaven. Els grans treballaven. La bella Aurora, la jove de Cal Xiulet, passejava pels volts de sa muralla com cada dia. Però aquell dia un vaixell estrany va arribar des de lluny... La cridòria del jove tossenc alertà fins i tot la vella Xiuleta, que pobreta sordejava, mentre estava buscant bolets per les vinyes de l�alcalde. La barca, sense bandera, atracà violentament i sense control a la platja gran de Tossa. Els homes tossencs aviat, amb cordes, l�asseguraven fortament i entraren a buscar els tripulants o el que portés el misteriós vaixell. A bord, tots eren morts, però la barca era plena de riqueses i objectes de valor. Els homes aviat la buidaren de tol allò que duia. Al poble deien que la Xiuleta era un xic bruixa. Estava estranyament preocupada des que la barca arribà a la vila. Ella temia que alguna desgràcia els cauria al damunt. En Jaumot Bonhome, l�alcalde, la tranquil·litzà amistosament, però no podia evitar de pensar també, que alguna cosa, amb aquells mariners morts, no rutllava prou bé. Efectivament. Ben aviat es confirmà que aquells mariners havien mort d�una desagradable infecció; havien contaminat tot el que la barca sense bandera: les riqueses, les joies, els models, les robes, els llibres, els plànols... Calia cremar-ho tot immediatament, abans que la gent de Tossa no es contagiés també. L�Ajuntament ordenà fins i tot cremar els cadàvers dels mariners, cosa poc usual aleshores. Mireu si la cosa era greu! Malgrat les primeres objeccions de mossèn Tomeu, el capellà de Tossa (de llavors, és clar), les ordres de l�Ajuntament van ésser obeïdes ràpidament. I el propi mossèn acabà per col·laborar en una feina tan desagradable però necessària. Però eren temps difícils i alguns tossencs desobeïren les ordres de l�Ajuntament i amagaren a casa alguns dels valuosos objectes que la barca portava. Ben aviat l�estranya malaltia va cridar el fantasma de la mort i Tossa es va convertir en un bany de llàgrimes i lamentacions. Les primeres víctimes de LA PESTA, que així s�anomenava la malaltia, començaren a produir-se als pocs dies de l�arribada del vaixell de la mort.

9

El vilatans emmalaltien a la feina, a casa...Per tot Tossa es donaren desmais i febres entre els homes, les dones i fins i tot els infants. La pesta estava guanyant la partida i cada dia resultava més evident el gran abast de la infecció, que semblava no tenir límits. Mossèn Tomeu es desfeia intentant consolar els empestats. La pesta, miraculosament, semblava respectar la figura del capellà. Mentre tothom s�infectava, ell seguia ajudant a tothom sense descans. A can Xiulet, l�Aurora va perdre el fill gran primer i després el seu marit. Només li quedà el petit Tomaset, de tres mesos. L�Aurora va decidir marxar de Tossa per mirar de salvar el petit. No podia suportar la idea que el seu estimat fill fos empestat. La gent comentava que a Llagostera no havia arribat la pesta i que de moment semblava un poble segur. L�Aurora hi tenia uns parents i pensà portar el petit Tomàs. Agafà el fillet en braços, un xic de roba per canviar-lo i va enfilar cap a Llagostera. A mig camí, l�Aurora es trobà un personatge que lluny d�espantar-la, quan més s�hi apropava més lluïa i més afecte desprenia.

�On vas, Aurora?� �li preguntà l�home del camí. �A Llagostera. Fujo de la pesta per salvar el meu fill� �li contestà ella. �No cal que marxis de Tossa per això. Torna-hi i fes el que et diré� va dir tot confiat i segur. �Busqueu una imatge d�un sant que trobareu amagada sota l�escala del vostre

10

campanar� li va dir l�home mentre ella escoltava atentament. �Mateu un xai i esquartereu-lo. La seva pell pengeu-la d�una torre ben alta i del costat que ennegreixi enfileu plegats en aquella direcció cap a la capella que hi trobareu, per portar-hi la imatge del sant�. Alguna cosa, dins l�Aurora, la va fer confiar en aquelles paraules i tornà cap a Tossa. Els savis de la Universitat, l�Ajuntament d�aleshores, es reunien per escoltar el relat de l�Aurora. Ella hi posà tant d�entusiasme i fe en les seves explicacions que els governants de la vila van optar per creure també en les paraules de l�home del camí. Ràpidament es donaren instruccions. Efectivament, mossèn Tomeu buscà sota l�escala del campanar i enmig d�uns vells mobles hi trobà una caixa que contenia la imatge d�un sant. Un sant que, segons va dir l�Aurora, tenia la mateixa cara de l�home misteriós del camí de Llagostera. Era la imatge de Sant Sebastià. Tanmateix, en un altre racó del poble, un xai del ramat d�en Pitu Cenalls va ser sacrificat i esquarterat seguint les instruccions de l�Aurora i la pell es penjà de la torre d�en Joanàs. La pell del xai es va ennegrir de la banda de muntanya. La vella Xiuleta va indicar la direcció i va afegir, amb el seu posat solemne de sempre, que s�havia d�anar cap a Santa Coloma i portar la imatge del sant a l�ermita de Sant Sebastià.Damunt les espatlles de la gent de Tossa, que encara tenia prou forces per sostenir-se, la imatge del sant va enfilar cap a l�ermita de Santa Coloma, tal i com havia indicat l�home del camí... L�any 1400, anar a peu Santa Coloma no era pas un passeig. Ben al contrari, el camí els va resultar llarg i ple de perills. La mala salut d�alguns tossencs i tossenques va fer que les baixes s�anessin sovintejant i al llarg del trajecte molts s�anaren quedant pel camí. Però la imatge de Sant Sebastià va arribar al seu destí. A Santa Coloma, anaren a portar la imatge de Sant Sebastià a la seva ermita. L�endemà començaren el camí de tornada cap a Tossa amb l�esperança que el pelegrinatge de tanta gent del poble hagués donat fruit. En arribar a la vila, ja de nit, les muralles de Tossa resplendien pels focs de benvinguda... -�Ja hem arribat! Mireu, la gent ens rep amb els focs encesos!� �va dir un home. -�Certament. Això és bon senyal. Sembla que hi ha esperança a la vila. Fins i tot em sembla tornar a sentir la gent com riu.� �va dir un altre. Un cop a la vila, l�Aurora digué: �A la Carmeta li ha baixat la febre. La pesta sembla que recula!�. Mica en mica la tranquil·litat i la salut van anar tornant a la vila. La pesta desaparegué en pocs dies. L�alcalde, agraït, en nom de tot Tossa va fer un jurament solemne davant el sagrari de l�església de Sant Vicenç, el patró de Tossa: �Cada any, els dies 20 i 21 de gener, en agraïment a la curació miraculosa, el poble de Tossa anirà en processó fins a l�ermita de Sant Sebastià a Santa Coloma�. I així la pau i la salut han perdurat a Tossa fins als nostres dies.�

11

El Vot en general com a fet religiós És una realitat que les religions en un sentit o altre tenen els seus vots, les seves prometences. La nostra religió, també. La nostra mateixa fe ens hi empeny a cops. En certa manera és una necessitat. El Diccionari General de la Llengua Catalana, de Pompeu Fabra, diu que vot és �prometença que hom fa a Déu, a la Verge, a un Sant, de tal cosa, si obté el que demana�.

Diada de Sant Sebastià o Vot del poble de Tossa

La diada de Sant Sebastià, que per tot arreu es celebra el dia 20 de gener, és celebrada en aquesta parròquia des de fa molts anys, com ho canta l�estrofa novena dels goigs: �En lo any mil quatre-cents... conforme consta en la història�fidel era aquesta vila empestada...� Del que acabem de transcriure, es dedueix que la peregrinació començà a finals del segle XIV. No ha estat possible trobar cap document referent al Vot de Tossa, puix que els arxius de la Vila foren cremats durant la guerra de la Independència. Hi ha qui creu que la peregrinació va començar el segle XVI fundant-se en que així succeí en altres poblacions que fan també un vot semblant al de Tossa.

12

La personalitat del Pare Pelegrí

(�El Pelegrí de Tossa�, per Mossèn Josep Soler de Morell, 13 d�Agost de 1933 )

Qui és el Pare Pelegrí i qui en pot ésser

Amb paraules de definició a l�estil clàssic el Pelegrí és �l�home natural o veí de Tossa, no exclòs per algun impediment religiós, moral o civil, que confirmat per les autoritats que tenen cura del compliment del Vot del poble, en nom de la vila de Tossa i representar-la, contreu la responsabilitat de fer el pelegrinatge segons és establert al Santuari de Sant Sebastià de la ciutat de Santa Coloma de Farners�.

Ha d�ésser home. Les dones en són excloses; però poden �fer un Pelegrí�, o sigui, poden designar un home que en nom seu i per les seves intencions sigui Pelegrí. Hi ha casos d�aquests, generalment ignorats, perquè substitueix el secret entre el qui fa el Pelegrí i el qui accepta d�ésser-ne.

13

Elecció del Pare Pelegrí En l�elecció del Pare Pelegrí és natural que hi intervingui el Municipi i el Sr. Rector; el Vot té caràcter religiós i públic. L�Ajuntament és representat pel conseller Síndic, el qual, quan les Autoritats van de comú acord, si té ja alguna persona que voluntàriament es presenti a fer de Pelegrí, perquè ha fet personalment promesa, unes setmanes abans de la diada de Sant Sebastià es posarà en relació amb el Sr. Rector per si aquest també tingués Pelegrí. Quan es doni el cas que les dues autoritats en tinguessin, se n�escull un deixant l�altre per l�any següent. El Síndic, d�acord ja amb el Sr. Rector, a la sessió penúltima precedent la diada de la festa, ha de fer avinent a la Corporació Municipal que té ja Pelegrí voluntari per a complir el Vot del poble, mantenint però reserva inviolable sobre el nom de la persona escollida. Quan manca qui voluntàriament vulgui fer de Pelegrí cal cercar-ne un que vulgui fer-ho mitjançant retribució. El dia anterior a la festa, el Secretari del Municipi estén el passaport que signa el Batlle i deu ésser presentat a Santa Coloma de Farners. (Actualment l�Ajuntament lliura el passaport i el durillo, essent l�elecció i tot el restant cosa del Sr. Rector. Avui en dia hi ha una llista amb aquells que desitgen ser Pare Pelegrí que també porten el Síndic i el Sr. Rector).

Preparatius del que ha d�ésser Pare Pelegrí La persona que ha de fer de Pare Pelegrí, unes quantes setmanes abans, es prepara amb tota reserva, repassant en primer lloc la doctrina, o sia les oracions, oferiment i misteris del Sant Rosari, per tal de sortir airós tota vegada que és ell qui l�ha de dirigir. Si no està acostumat a caminar, s�entrena fent llargues caminades. També es procura un bon nombre d�escollides petxines, que alguns anomenen pampallines, per a donar-les als veïns de Santa Coloma de Farners, que les agraeixen i li donen pinyons torrats. Les petxines, per haver estat donades pel Pare Pelegrí, són guardades i reverenciades com a cosa religiosa. No es descuida ni d�un bon sarró per tota la minestra d�esmorzar i dinar ni de la típica botella (bota) de cuiro pel vi.

Obligacions del Pare Pelegrí i dels seus acompanyants El Pelegrí un cop confirmat és obligat a guardar el secret fins i tot als seus familiars més pròxims, si és possible. No és possible fixar amb detall les obligacions del Pelegrí i dels seus acompanyants, dits també per analogia pelegrins. La discreció serà en tot moment la norma de conducta. El Pare Pelegrí ha de tenir present tot allò que pertany al conjunt, o sigui, ha de saber les oracions que es resen durant el camí, el sant Rosari, que ell ha de presidir, els rituals que es guarden. Com a cap de tot el grup pelegrinant ha de procurar la serietat deguda per a ell mateix i per als altres. Ha d�ésser el primer a mostrar-se seriós i reflexiu per a exemple dels companys. Ha de donar les instruccions que cregui convenient i en el seu moment oportú, procurant que tothom participi de l�ambient penitencial, abstenint-se de

14

tot allò que pugui induir a gresca o passatemps per honest que sigui. S�ha d�oferir com a germà i córrer a l�auxili del necessitat, i ha de procurar que hi hagi veritable germanor.

Indumentària del Pelegrí

L�hàbit del Pare Pelegrí és un gambeto o abric de peça llarga de color torrat o de caputxí, cordat amb botons grossos i una valona o esclavina impermeable estrellada de petxines i medalles, o com se sol dir vulgarment: �encastada de pampellines�, cenyit amb corretja de color negre, calçant espardenyes i polaines o bandes; cobreix el cap un barret d�ala girada en pla per la part del davant

amb una grossa petxina encastada; complementa la indumentària el característic bastó o bordó que porta penjada la carbasseta i uns rosaris lligats als braços de la creu que corona el bordó. Fins ara guardava durant tot l�any, com a dipositari en nom de l�Ajuntament, el Síndic, l�hàbit del Pelegrí. D�ençà de l�adveniment del nou règim polític, és el Sr. Rector qui custodia el vestit. El Pelegrí, habilitat de la manera descrita i representant autoritzat de tot un poble, en complir el Vot de Tossa a Santa Coloma de Farners, pren un gran relleu i s�atreu l�admiració i el respecte dels poble que travessa i representa a més d�una manera viva la identitat de creences i de sentiments cristians dels pobles de vora mar i de la plana. El Pare Pelegrí és autoritat indiscutida davant dels devots que el segueixen i acompanyen i els quals ha d�emparar en qualsevol necessitat i, si ho creu convenient, pot reclamar, en nom del poble a qui representa, l�auxili de les Autoritats.

15

El Pelegrí de Tossa (Article escrit a la revista Turissa per Sebastià Mont i Bas al gener de 1999.) �Hi ha a la nostra terra un lloc, un racó, quasi ignorat no gaires anys endarrera, que ara tothom coneix i estima. Cada any augmenta el nombre dels seus enamorats que, guanyats pels seus encants allà acudeixen a delectar-se del seu encís particular i de la fragantor de senzillesa que tot respira en el seu insuperable marc tradicional i acollidor per excel·lència. No cal pas que, si n�esteu enamorats i dels seus encants ullpresos, en parleu vosaltres, car no mancarà pas qui, si la ocasió es presenta, us digui i no acabi, de les seves boniqueses. I és així tanmateix; no fou suficient obstacle que la providència hagués situat aquest lloc voltat d�altíssimes serres i espesses boscúries, entremig d�abruptes i esfereïdores fondalades les quals aconseguiren durant segles que restés quasi desconegut per als habitants de les properes viles, que no volien atrevir-se a llargues i fatigoses caminades, malgrat el premi final que esperava a l�esforçat que allà arribava, que era gaudir d�una bellesa sublim que restava per sempre en el seu esperit. Era Tossa aquell racó isolat i de difícil anada, lloc pur en tradició i tant donat a viure i esplaiar-se en les seves pròpies coses, on s�escolava el temps sense que gairebé ningú sabés de les seves gràcies, naturals algunes, d�esperit les altres. Aquella secular manera de viure es creia havia de perdurar llarg temps, malgrat fossin amb els anys obertes carreteres que deixessin de banda els pocs camins de ferradura i dreceres d�espardenya. (...)

16

Imagina�t aquella vila que dèiem a uns cinc segles de distància. Emmurallada i cercada, vivint dels seus propis mitjans, del que produïen la mar i les terres. Gent que troba encara fresca la tradició de les seves gestes, que respira potser aquella fragantor de Déu sap quin hel·lenisme, però que indubtablement floten en l�àmbit, les músiques, els balls i les maneres que expressades en un deix peculiar fan pensar com en cap altre indret, que ha estat bressol i estoig de tradicions continuades i nascudes d�aquelles gents gregues que per allà passaren. Imagina�t la fe que ara està en el punt més àlgid d�aquesta comunitat, tan preparada per estimar i creure, i és precisament en aquest moment quan un assot terrible es presenta invadint la vila: la pesta. Com tenebrosa plaga que cau sobre aquelles llars, sega i sega amb fúria incontenible vides i més vides, que ja mai més ni veuran aquelles placideses de cales i pesqueres, ni puntejaran els rítmics tons de ses músiques llegendàries. És ara que sols la fe els consola i com que és tan arrelada en els seus cors, com ho és tot el que de debò s�estima, a la seva fe apel·len. Solemnement, ajuntant-se aquell poble sense fallar-hi ningú, promet al miraculós Sant Sebastià que en acció de gràcies de lliurar-los de tan pavorosa malura, car en ell confien, cada any en la festivitat del Sant, tota la clerecia amb creu alçada, revestida amb capa pluvial anirà a la capella del Sant que més a prop es trobi. És notable i miraculosa la intercessió, i és manifesta la protecció del gloriós taumaturg, la prometença feta queda ja com a �vot del poble� i serà el primer 20 de gener que vindrà quan amb gran fervor aquells veritables cristians portaran a terme el compliment de tan solemne promesa, que ja mai més deixaran de dur a cap, malgrat les greus contrarietats per les que passarà el país: guerres, revolucions, bandidatge... I és així com avui, cinc-cents anys després de què aquell poble ple d�emocionada devoció va establir el �vot de Sant Sebastià�, amb una veneració que no minva, cada 20 de gener, en mig del més cru de l�hivern, quan tantes dificultats hi ha per fer una llarga caminada, el Pare Pelegrí surt de la vila vestit amb hàbit d�estamenya franciscana, esclavina de xarol guarnida amb conquilles sobre les espatlles, barret de romeu i ajudat d�un cordó o crossa rematada amb una creu, sota la qual pengen uns rosaris i una carbasseta, es dirigeix cap a la ciutat de Santa Coloma de Farners, a l�entrada de la qual existeix una capella sota l�advocació del Sant. És ara el Pelegrí el que substitueix a aquella comunitat de clergues, que des de les primeres èpoques del vot era difícil realitzar-se com en principi va ésser instituït. Amb les degudes aprovacions, és des d�aleshores el Pare Pelegrí el que porta, amb tota la fe del poble, el vot a terme. (...) A Tossa és esperat el dia de Sant Sebastià amb festes que l�Església ja celebra abans. Una novena que s�acaba la vigília, deixa a tothom preparat per a la gran diada, que és, sens dubte, la més grossa que la vila celebra.

17

Per fi arriba el matí del dia esperat. Ningú sap qui serà l�encarregat de representar el poble o dit amb altres paraules, ningú coneix qui serà el Pare Pelegrí. Sobre això, sobre aquesta inseguretat i averanys podria escriure�s un llibre, les anècdotes de sabor i tipisme del qual, serien molt agradables d�ésser conegudes. Acostuma fer-se el Pelegrí entre els que ho tenen sol·licitat al senyor Rector o, al Síndic del poble, els dos únics que coneixen la llista secreta dels que tenen demanat ésser-ne, ja que molts ho han promès

en acció de gràcies per favors rebuts o suplicats. Tots els anhels, trifulgues, malalties, contratemps i temporals passats en dies de mala mar, que puguin presentar-se tenen probable auxili acudint al venerat Sant. Prometen alguns acompanyar el Pare Pelegrí i en altres casos de prometença s�arriba a oferir-se per a ésser el Pare Pelegrí. Poden ésser-ne fins i tot les dones, però han de fer-se representar per un home en totes les funcions de pelegrinatge. El que per sort n�ha d�ésser, sap amb gran antelació que aquell any serà ell el Pelegrí, però és tan rigorosament reservada aquesta nova que és molt corrent i general, que ni la pròpia muller, si és casat, ni els propis pares si en té, saben que tindran un Pelegrí familiar. El futur Pelegrí coneix la responsabilitat moral que tindrà al ésser ell en persona el que portarà el compliment del vot que la devoció de cinc centúries han fet més que popular. Santificat per tot l�amor que vers el Vot i el Pelegrí han sentit avantpassats i parents que per sobre de tot guarden fidelitat puríssima a aquella tradició, l�esperit de l�elegit Pelegrí, si sent com sempre ocorre, la gràcia que el Cel li dóna, dubte de si serà digne representant de tot un poble que li confia el que més estima i és natural que procuri demanar ajuda al gloriós Sant i sobretot a l�Altíssim, perquè no sigui pas ell el que pugui, amb un mal comportament, malograr la continuació de tan santa i venerada tradició. Dies de neguit són els que passa el designat fins que arriba el que per a molts és el més feliç de la seva vida.

18

De bon matí i sense que ningú ho noti, passa a la sagristia de la parròquia, on queda tancat mentre els feligresos, poc després, aniran a confessar, si no ho han fet abans, i combregar, oint la santa missa que precedeix a la marxa del Pelegrí. El Sant Sacrifici se celebra assistint-hi la més gran concurrència que en tot l�any veurà l�Església i sobre l�ara de l�altar de Sant Sebastià. L�ambient es va animant per moments. Els que han confessat i combregat van ocupant els seus llocs en les cadires cara a l�altar. Les cares enfredorides es defensen amb mocadors gruixuts, bufandes i tota mena d�abrigalls que homes i dones han tingut bona cura de proveir-se en aquelles hores matineres, les set del matí, però entre aquelles prendes apareixen els nostres que acostant-se uns als altres comenten i fan averanys, els darrers, que basant-se en noves suposicions, amb detalls de darrera hora, fan creure, que el Tal, és sense cap dubte, �es Pelegrí�. Però encara que molts saben dir que estan segurs que ells sí que saben qui serà Pare Pelegrí, tothom sap més bé encara que ningú sap res i que la persona més impensada dintre breus moments apareixerà entremig del Batlle i del Síndic que se�n van cap a la sagristia a cercar el misteriós personatge. I ara sí que és arribat el moment més emocionant per a tots. L�Església que solament està il·luminada en la part de l�altar del Sant, es troba fosca i en penombra de mig en amunt. No és estrany que una vegada les esmentades autoritats desapareixen darrera la penombra en que està gran part del temple, els ulls desitjosos estiguin escrutant veure de nou aparèixer cap a la llum, els esmentats regidors acompanyats del motiu de la curiositat general. Un constant murmuri, fruit d�un nerviosisme que no es pot contenir, va creixent a mida que va passant el temps, i ara ja excitada tota aquella gernació, amb estirades de coll i moviments ràpids de cap volent estar l�esperit amatent a totes les coses que per allà passen. Tres ombres baixen del presbiteri de l�altar major, avancen cap a la llum. Aquest és el moment més solemne que viuen Pare Pelegrí, acompanyants i tots els congregats al temple; molts mocadors van directament als ulls de gran part dels allà presents que no poden aguantar les llàgrimes que vénen abundoses i que són difícils de contenir.

19

Però l�esforç més gran el fa el Pare Pelegrí, que ja fa dies que viu en constant tensió nerviosa, culminant en aquell moment en que tantíssims ulls es posen sobre la seva humil persona. La impressió que suporta no es pot descriure. Els ulls negats de llàgrimes no poden dissimular l�emoció pel que enamorat de Tossa i de la festa del Pelegrí, li és permès viure per a veure complerta la seva il·lusió com a millor premi que pot gaudir en aquesta vida. En la seva pensa corren totes aquelles coses escoltades als avis i besavis, totes aquelles recordances que del Pelegrí ha sentit ja de petit i que estima per sobre de tot, essent els qui han estat els seus mestres en aquesta bella i amorosa tradició. Lloat sia Déu, que permet que l�home amb llàgrimes als ulls i amb el cor esponjat dels més purs sentiments, se senti indigne d�ésser vehicle de la devoció de tota aquella enfervorida gernació. És així com comença el compliment del vot, vot que fa centenars d�anys que es realitza i que, ajudant Déu, molts més es complirà. Una vegada situats el Batlle, el Síndic i el Pelegrí, que ocupa entremig de les dites autoritats els seients del costat de l�Epístola de l�esmentat altar, tenen enfront seu els dos obrers de Sant Sebastià que així mateix, presideixen al costat de l�Evangeli. Tots, amb manifesta emoció, van seguint el curs del Sant Sacrifici, dintre del qual el senyor Rector lloa i fa història de l�acte i recorda el que per a Tossa representa ésser fidel guardadora de tan pietosa tradició. Finida que és la missa, s�organitza una processó en la que el Pare Pelegrí presideix, encaminant-se cap a la capella de Santa Maria del Socors, patrona de navegants, portant-se sobre un baiard una imatge de Sant Sebastià. Arribats al Socors, es deixa la imatge sobre l�altar, mentre el Síndic llegeix al públic congregat el text del salconduit que s�ha estès i lliurat al Pare Pelegrí, acreditant-lo davant les autoritats eclesiàstiques i civils de Sant Coloma, en el qual es fa constar que és la persona designada per al compliment del vot. Seguidament i a la vista de tothom, li lliura un �durillo� d�or perquè sigui donat al senyor arxiprest de Santa Coloma i amb el seu import es pagui l�almoina de la missa que l�endemà se celebrarà a la capella de Sant Sebastià de la seva veïna ciutat de Santa Coloma de Farners. El senyor rector li dóna a besar la relíquia del Sant i sense cap més cerimònia el Pare Pelegrí emprèn la marxa cap a Can Cènia, casa de pagès, on tradicionalment li és ofert un petit refrigeri. Donades les gràcies molt concisament, el Pare Pelegrí emprèn la pujada cap al Coll de Terranegra, distant uns onze quilòmetres de Tossa, i on ja estan esperant-lo, tot esmorzant, la major part de seguidors, curiosos i pagesos de la rodalia. Quan el Pare Pelegrí arriba amb els pocs acompanyants que durant aquest primer tros ha dut amb ell, esmorza entremig de les atencions. Els pelegrins parlen entre ells i es fan comentaris sobre el nombre creixent que cada any s�observa. El Pare Pelegrí s�adona que molts acompanyants no són pas del poble de Tossa i és quan s�assabenta que aquells, encara que no veïns de la vila, tenen per al gloriós Sant Sebastià tanta veneració com els seus amics de Tossa, i volen també acomplir vots fets, o volen sumar-se a la pietosa caminada.

20

Acabats d�esmorzar, salutacions, comentaris i averanys, el Pare Pelegrí creu que ha arribat el moment d�ajuntar a tots els que amb ell han de fer la fatigosa marxa, de més de quaranta quilòmetres, i és aleshores quan pujant a un lloc un xic elevat (una roca col·locada expressament per aquest esdeveniment), profereix els crits de ritual: �Ei, ep! Ja hi som tots?� (que repeteix tres vegades).

Després, si té prou coratge i no el traeix l�emoció, acostuma a dir quatre paraules plenes de sentiment i de cordial gratitud a la Providència que li ha proporcionat aquell any la joia immensa d�ésser ell la persona encarregada de portar a terme el que tants segles endarrera prometeren els avantpassats. Agraeix igualment la companyia dels que, juntament amb ell, aniran a complir els vots particulars de cadascú i dóna seguidament instruccions concretes per al bon ordre de la marxa. Essent molt freqüent que hi hagi romeus (acompanyants) que vulguin fer la caminada sacrificant-se extraordinàriament anant nusos de peu, mana que les dones i homes que vagin descalços obrin la marxa; seguidament anirà ell i algun pràctic en aquest pelegrinatge, darrera les dones i

després el homes. Així queda establerta la manera de què tots segueixen el pas que es veuran obligats a dur els que sense calçat, atravessaran aquells boscos i paratges plens de pedres punxegudes, de mates i arrels seques que promptes a ferir, apunten per terra... Des del mateix lloc i abans de començar la marxa resa agenollat tres parenostres amb les corresponents avemaries i glòries; el primer a Sant Sebastià, el segon a Sant Vicenç i el tercer a l�Àngel de la Guarda. Seguidament, dret i amb el bordó (bastó) a la mà, traça tres benediccions al terme de la vila, moment en què comença i se sent ja en l�ànim de tots sota la transcendència de l�acte. Un silenci respectuós plana sobre tot. Els músculs de la cara contrets per l�emoció donen severitat a tots els rostres i ja caminant s�enceta el primer res del Sant Rosari que mena el Pare Pelegrí i que serà l�únic ressò que d�aquella enfervorida multitud s�escoltarà. Cap cot, amb una emoció sincera, exempta de prejudicis i amb valentia contesten i van desgranant les pregàries que perfumen aquelles frondoses muntanyes i corprenen per la majestat i senzillesa, alhora que en aquest sublim acte d�amor cristià rubriquen la fe dels seus avis. Passen unes quantes hores fins arribar, sempre per dins boscúries. Allí tocant el Mas Can Vives d�Alt, del terme de Vidreres, el Pare Pelegrí aixeca la prohibició d�enraonar i tothom es disposa a prendre quelcom per menjar i així descansar.

21

Els pobles, i sobretot les cases de pagès dels voltants, han enviat la seva salutació al Pare Pelegrí en la persona d�aquells humils camperols, menuts i riallers bordegassos que amb càntirs ofereixen beure als cansats caminants. També comencen a demanar al Pare Pelegrí petxines o conquilles, que reparteix segons tradició entre aquells que en demanen, essent-ne un preuat record i una relíquia que ajudarà a guarir els mals d�aquella fervorosa gent, solament posant en contacte les dites �pellerides�, com allà diuen, amb els membres afectats de malaltia o malura.

Novament reemprenen la marxa, ja per llocs menys solitaris i gens feréstecs, camí de Sils, passant per la part nord de Vidreres. L�oració continua. Rosaris i lletanies segueixen essent l�única exclamació que surt dels llavis de totes aquelles bones gents, que ni un ai ni cap queixa llencen. Les avemaries supleixen exclamacions de cansament i dolor físic, sobretot en aquells que nusos de peus porten tantes hores de trepitjar pedregam, brucs secs i argiles cantelludes deixades per la pressió de les rodes de carros en dies de pluja recent. Dos pobles més es troben, Mallorquines i Riudarenes, on surten músiques que en passar la comitiva desgranen tonades de festa major; és tradicional que aquesta sigui la rebuda que se�ls fa en passar pel seu terme. Estem ja, rendits i esgotades les forces, a les portes de Santa Coloma; a uns quants quilòmetres, hi ha una casa de pagès al mateix peu de la carretera que tothom coneix per Can Paperer. Allà es reposa i s�aixeca altra volta la prohibició de parlar. En els anys que s�hi arriba bastant de jorn, es procura fer-hi temps, ja que és tradició que a Santa Coloma s�ha d�entrar en fer-se fosc.

22

El lloc està ple de gent de Santa Coloma i de tot arreu de la comarca per donar la benvinguda als pelegrins, que no són com hem dit tots de Tossa, sinó que fa uns anys, impregnats d�una fe que a tots abranda, molts farnesencs (naturals de S. C. de Farners) han volgut seguir el Pare Pelegrí, que ja és cosa tan pròpia com per als de Tossa. Tot seguit que es torna a reemprendre la marxa es fa molt difícil passar per la carretera. A l�acollidora Santa Coloma de Farners tot està preparat per donar digna benvinguda al Pare Pelegrí. A l�entrada de la ciutat, una representació de l�Ajuntament i els �pavordes� de Sant Sebastià reben amorosament el Pelegrí. S�interessen pels esdeveniments que li puguin haver passat i tot seguit col·loquen el Pare Pelegrí entre ells, i escoltats dels agutzils i al so d�una banda o música, entren a la capella dedicada al sant. El Pare Pelegrí ocupa un reclinatori en el presbiteri en la part de l�Epístola. Dóna gràcies i seguidament resa el Sant Rosari, que és seguit per tots els assistents, tants, que la capella no pot donar cabuda a tots i són molts els que del carrer estant, obertes de bat a bat les portes, oeixen i resen el rosari. Si el Pare Pelegrí es troba molt cansat o l�emoció fa que no se senti segur de guiar-lo, un senyor clergue, beneficiat de la Parròquia, el resa per ell, però s�esdevé poques vegades, perquè tots els Pare Pelegrí volen personalment fins al darrer moment donar exemple del seu agraïment al gloriós Sant Sebastià per haver-los guardat tota la jornada. A continuació es canten acompanyats d�orquestra els goigs del sant, essent veritablement impressionant aquella eufòria de cants i música que atrona l�àmbit. Després, el Pare Pelegrí i els seus acompanyants van a la Parròquia on fan la visita al santíssim. Acabada la qual el Pelegrí, acompanyat d�alguns dels seus seguidors que l�han auxiliat en la tasca de conducció i guia durant la jornada, s�adreça cap a la Casa Rectoral. Durant aquesta visita un funcionari municipal s�encarrega de dur a les oficines de l�Ajuntament el salconduit que ha mostrat el Pelegrí, tornant seguidament amb la certificació on es fa constar que el vot ha estat complert. L�obsequiat personatge no pot menys que sentir agraïment per tan cordial rebuda i amb satisfacció extraordinària constata que a Santa Coloma és viva també la fe que guarda el poble de Tossa pel seu Sant. S�ha acabat la jornada activa i ara sols queda anar a sopar i a descansar de tan llarga caminada. El matí del dia 21 de gener (a l�endemà) se celebra a les set la missa a la capella de Sant Sebastià on molts pelegrins reben Nostramo i durant la qual la paraula fàcil i cultivada del senyor Arxiprest fa un panegíric del Sant, tan sublim i emocionant que ens recorda l�encès i vibrant que el dia abans féu el digníssim senyor Rector de Tossa.

23

El Pare Pelegrí, acomiadat dels feligresos de Santa Coloma que li han guarnit el bàcul amb un ram del marduix que ha estat tret de l�altar on s�ha celebrat la santa missa, surt altra vegada cap a Sils. Ja s�han avançat molts acompanyants que amb els cotxes que surten de Santa Coloma cap a Sils esperaran que arribi el Pare Pelegrí i la resta, tot esmorzant. Ja són a Sils i vora el foc de Cal Gravat, es fregeixen unes mongetes amb llomillo i unes costelletes d�anyell que roben el cor. Molts estan ja llestos d�esmorzar, però fent gatzara esperen que acabi el Pelegrí i altres companys que amb ell han vingut a peu. I ara, ja de tornada, es resa, es dóna gràcies, però no és tan rigorosa la severitat com la del dia abans. Complert el vot, els que ahir anaven descalços porten els peus guardats i ja serà permès entrar a les cases del camí, encara que solament s�acostuma a fer-ho en quatre d�elles. També avui, als vols de la una de la tarda, en un prat del Molí d�En Poch al terme de Vidreres, al peu de la carretera de Vidreres a Llagostera, es trencarà la formació per dispersar-se a dinar. Les mateixes escenes del dia abans a l�hora de l�àpat: alegria i germanor per sobre de tot. A primeres hores de la tarda, després d�enfilar un control molt pedregós i aspre de pujar, s�arriba al peu de l�església de Santa Ceclina, que tothom anomena Seculina. Ara serà emprada la fórmula mitjançant la qual és facilitada l�entrada al Pare Pelegrí i als seus acompanyants. Les portes foranes estan tancades; el Pare Pelegrí posa el peu dret sobre el pedrís de la portalada. Tusta la porta dient després: �Ave Maria Puríssima�. Li contesten des de dintre: �Sens pecat fou concebuda�. El Pelegrí torna a dir: �Doneu entrada al Pare Pelegrí i als seus acompanyants?�. Rebent de resposta: �Entreu, Pare Pelegrí i benvinguts siau�. Una demostració simbòlica, que es repetirà en les tres cases que també es visitaran, consisteix en que el Pelegrí i romeus deixen uns grapats de pinyons que per aquest objecte han adquirit a Santa Coloma. Segueix la marxa i ara és a Can Noguera, on amb el mateix ritual el Pelegrí demana entrada. En aquesta casa els propietaris expressament vinguts de Girona volen tenir personalment l�honor de servir el Pelegrí i és de veure com aquells successors dels vells Noguera no es deixen prendre aquesta prerrogativa. A Can Garriga es repeteixen aquestes escenes i l�agraïment dels obsequiats és ben palesa. Es fa ja tard i tothom vol ésser a Tossa on es prepara la gran festa de la Processó del Pelegrí. Però abans s�ha de passar per Can Aromir, puix això és tan tradicional que ja forma part de les festes que Tossa dedica als pelegrins. La carretera es veu animada de ciclistes i motoristes que vénen a esperar el Pelegrí. La quitxalla que ha fet festa a estudi i ha anat a berenar a fora tot esperant el Pelegrí.

24

Entremig d�una aglomeració imponent s�arriba a Can Aromir, on les autoritats del poble, veïns de Tossa i molts forasters estan esperant que el Pelegrí tusti la porta. Una gernació de menudalla, que a fora la casa esperava l�arribada del Pare Pelegrí, no deixa que entri sense que abans escampi per l�aire grapats de pinyons que cullen amb frenesí. Demanada acollida i oberta la porta, el venerable senyor de la casa amb la seva innata bonhomia, dóna la benvinguda al Pelegrí. Dirigeix a tots a la gran sala del primer pis, on unes taules parades amb gran cura estan exquisidament plenes de queviures. A l�oratori de Can Aromir es resa, com s�ha fet en les altres cases, un parenostre per als familiars difunts i es disposa tothom a sortir cap a Tossa, ja negra nit. Un cop a l�entrada del poble una gentada impacient espera el Pelegrí i una música comença.Es forma a la carretera la comitiva presidida pel Pare Pelegrí que va darrere la música i davant dels acompanyants i, a pas de marxa, van travessant els carrers fins a la capella del Socors, on espera el Pare Pelegrí tot resant el darrer Sant Rosari que arribi l�Ajuntament en ple per a fer-los-hi donació del visat que les autoritats de Santa Coloma li feren al seu salconduit i document acreditant-lo com a l�enviat pel poble de Tossa en compliment del vot. El síndic surt al pedrís o marxapeu de la porta de la capella i amb veu visiblement emocionada llegeix la diligència estampada pels representants de Santa Coloma fent constar que s�ha realitzat una vegada més, durant aquest llarg període de més de cinc segles, el que Tossa havia promès fer mentre fos Tossa i els seus fills dignes successors dels que havien contret per la posteritat obligació. És a vegades tanta l�expectació, que el referit Síndic no té pit per a llegir aquelles poques ratlles del comunicat i sols fent un gran esforç, la cara pàl·lida d�emoció i amb una veu que tentineja, diu breument aquestes paraules: �S�ha complert el vot! Tot seguit, i entre tots, entonen en acció de gràcies La cançó del Pelegrins, lletra del celebrat poeta Manuel Vilà que amb música de La Balanguera és cantada a la porta del Socors. La processó ha començat; tots se sumen a l�acte. Els homes i nois van portant l�atxa (ciri / espelma / entorxa), arrenglerats contenint la gentada de dones i nenes que ocupen tots els carrers que travessarà la processó, plens de gom a gom també de forasters que vinguts de molt lluny cada any augmenten ansiosos de presenciar aquest epíleg, manifestació de fe que amb la senzillesa i veneració que es produeix admira i sotmet l�esperit més escèptic en reconeixement de la puresa d�intenció de tota aquella multitud. Els que no han seguit el Pare Pelegrí a Santa Coloma, marxen amb l�atxa encesa deixant espai al mig de la comitiva pels romeus que també amb la seva a la mà, precedeixen el senyor Rector que acompanyat d�altres sacerdots, avança amb la imatge de Sant Sebastià que venera la Parròquia i que s�utilitza en substitució de la de Sant Vicenç, patró de Tossa i que fou destruïda durant la darrera guerra civil.

25

Passen seguidament les autoritats donant guarda i preferència al Pelegrí, que presideix la processó entremig del Batlle i el Síndic. Tots van seguint lentament, enfilant per tots aquells carrers medievals, dintre un silenci corprenedor, ja prop les muralles on les teieres (fogueres penjades) enceses, donen tot aquell color que tindria cents anys endarrera la tornada del Pelegrí. Un sol soroll se sent i és un trepig lent que junt amb el crepitar del foc en les teieres i els blens de les atxes (espelmes), arriba a posar la pell de gallina. El final d�aquesta intensa tradició és donat a l�Església de Sant Vicenç, on es fa la cloenda.�

Itinerari del Pare Pelegrí (Ha sigut tret del llibret �Tossa, el Vot del Poble�, escrit per Maria Gràcia Puigdemont Morell i Assumpta Margenats Llobet, i editat per l�Ajuntament al gener de 2003.) Dia 20 de gener, diada de Sant Sebastià: El Cantar. Missa solemne a l�església parroquial (altar de Sant Sebastià) a les 7 del matí.

Processó de Sant Sebastià. Surt acabada la missa i trasllada la imatge del sant a la capella del Socors. Acomiadament del Pelegrí. Les autoritats acomiaden el Pare Pelegrí i el Síndic li dóna el salconduit acreditatiu, el simbòlic durillo i l�almoina per la missa del dia següent que se celebrarà a la capella de Sant Sebastià a Santa Coloma de Farners.

26

A partir d�aquest moment el Pelegrí emprèn el seu trajecte, que farà en silenci, sense saludar ningú ni ésser saludat, fins arribar a Can Cruz (Ca l�Avi), masia coneguda com a Can Sènia, antigament a les afores del poble. Aquí farà una parada per prendre un petit desdejuni que li ofereix el cap de casa. Tot seguit surt a peu cap a Terra Negra amb els acompanyants que volen seguir-lo. En aquest tram de camí es permet enraonar.

Sortida del terme municipal. Arribat a Terra Negra (límit del terme de Tossa) es fa una altra parada perquè és allà on es reuneixen totes les persones que volen el pelegrinatge. El Pelegrí les aplega amb els crits de: �Ei, ep! Ja hi som tots?� que repeteix per tres cops. Després, de cara al mar, fa tres vegades la senyal de la creu i beneeix la vila i els pelegrins amb el bordó. Seguidament resa tres parenostres i tres avemaries: a Sant Sebastià, a Sant Vicenç �patró de la Parròquia� i a l�àngel de la Guarda �perquè els doni un bon camí�. Tot seguit fa unes recomanacions als que seguiran el pelegrinatge que, a grans trets, són les següents:

• Obediència al Pare Pelegrí, com a cap del pelegrinatge • Observació rigorosa del silenci • Respectar l�ordre del pelegrinatge i no separar-se del grup • La importància d�afegir-se a la pregària del rosari i respecte pel rés (durant el

rosari es resen tres rosaris complets) Seguidament s�organitza el seguici, tal com marca el ritual: El Pelegrí situa al seu costat quatre homes, dos per flanc, generalment persones habituades a fer el pelegrinatge. Davant seu, els que van descalços. Darrera, la resta de pelegrins; primer les dones, després els homes. Així mateix, pot disposar que unes persones determinades tinguin cura de l�ordre i de les incidències que puguin ocórrer. Molí de la Selva. Arribats al pas de l�antic Molí de Can Poch, avui convertit en restaurant, és costum que mentre els seguidors van passant per la passarel·la sobre la riera, se�n compti el nombre. A cada un d�ells se li dóna un distintiu del pelegrinatge.

27

Dinar. A mig camí de la jornada, en el lloc anomenat Els Terrassos, els pelegrins s�aturen a dinar. La parada no dura més d�una hora i es permet enraonar. El grup es reorganitza i reprèn el camí. Arribada a Santa Coloma. Finalment després de caminar uns 40 km, els pelegrins arriben a la vila de Santa Coloma i es dirigeixen a la capella de Sant Sebastià, on es compleix el Vot. Allí es fan les cerimònies de costum i, en acabar, el Pelegrí visita el temple parroquial. S�ha acabat la primera part del pelegrinatge, la part essencial que té com a finalitat el compliment del Vot. Dia 21: Tornada a Tossa. Missa a la capella de Sant Sebastià. A les 7 del matí, abans d�emprendre el retorn, es celebra una missa a la capella del sant, a Santa Coloma. Al final d�aquesta eucaristia, els pelegrins rebran un ramet amb una branca d�olivera i una mica de marduix, com a símbol de pau i desig de bon camí. Sortida de Santa Coloma. Un cop acabada la missa, el Pare Pelegrí acompanyat pels pelegrins que volen fer el camí amb ells, surten de Santa Coloma fins a Mallorquines, on reposaran una estona per esmorzar i formar el grup que retornarà a Tossa. Un cop reprès el camí es resa un rosari sencer, l�únic de la jornada. Després del rés, es permet enraonar. El Molí de la Selva. Cap a dos quarts d�una s�arriba al Molí de la Selva, on els pelegrins s�aturaran una estona per dinar a les seves rodalies i recobrar forces. (En aquest moment alguns pelegrins aprofiten per saludar el Pare Pelegrí i fer-se fotos amb ell. També els mitjans de comunicació li fan una entrevista.) Santa Seculina. Després de dinar, el grup es reuneix i enfila cap a l�església de Santa Seculina. Un cop arribats davant la portalada, que es troba tancada, es fa silenci i el Pare Pelegrí avança tot sol disposat a demanar el tradicional acolliment, amb el següent ritual: Truca a la porta per tres vegades amb el bordó i diu: �Ave Maria Puríssima De dins se li respon: �Sens pecat fou concebuda El Pare Pelegrí pregunta: �Permeteu vós l�entrada del Pare Pelegrí i els seus acompanyants? Es respon: �Benvinguts sigueu, Pare Pelegrí i els vostres acompanyants. I llavors, els obren les portes de bat a bat. A l�església de Santa Seculina es resen unes oracions per les necessitats d�aquesta Parròquia i pels seus difunts. També es canta el

28

Virolai. Tot seguit, s�ofereix un refresc als pelegrins i aquest corresponen amb pinyons que hauran comprat el dia abans a Santa Coloma. Can Noguera. Aquesta masia és la última parada abans d�entrar al terme de Tossa.

Can Garriga. Aquesta és la següent parada que fa el Pelegrí en el seu camí de retorn i la primera masia del terme de Tossa. Un altre cop es compleix el mateix ritual que en les parades anteriors. Can Aromir/Ca l�Aromir. Aquesta és la darrera casa on s�atura el Pelegrí abans d�entrar a Tossa. Cal remarcar que abans de demanar l�acolliment als propietaris de la casa i repetir el mateix ritual, el Pelegrí se�n va tot sol a l�era de l�antiga masia i tira pinyons per a la mainada.

Entrada a Tossa. Després de sortir de Ca l�Aromir, el Pare Pelegrí agrupa la gent seguint l�ordre inicial del pelegrinatge: primer les dones i després els homes. Es forma una filera uniforme i avancen decidits cap a l�antic Hospital de Sant Miquel, on seran rebuts pel Síndic i altres autoritats. Seguidament, acompanyats pel so de la campana de la capella de Sant Miquel, es dirigiran cap a la capella de la Mare de Déu del Socors. Capella del Socors. Un cop el Pare Pelegrí arriba a la capella del Socors, hi entra per resar una part del rosari, mentre espera l�arribada de la processó de Sant Vicenç. Arribada la processó, el Síndic, acompanyat de l�alcalde, entra per demanar al Pare Pelegrí els documents acreditatius del compliment del Vot. Un cop comprovats i verificats, el Síndic, des del llindar de la capella, pronuncia les tan esperades paraules: �S�ha complert el Vot�. El poble rep en silenci i emoció aquesta confirmació i comença el cant de la Cançó del Pelegrins.

29

Processó. Aquesta processó és la conjunció de dues: la de Sant Vicenç, que s�ha iniciat a la Parròquia i la de Sant Sebastià, que es forma a la capella del Socors, on el matí del dia 20 es va deixar el tabernacle amb la imatge del sant. La de Sant Vicenç, que obra aquesta doble processó, surt de l�església parroquial per anar a trobar els pelegrins a la capella del Socors. La formen els homes del poble i les autoritats municipals, els quals porten una atxa encesa. Les dones i els homes pelegrins, precedits pels obrers de Sant Sebastià, formen la processó del sant i es col·loquen darrere el tabernacle. Primerament hi van les pelegrines descalces, després les calçades, segueixen els pelegrins descalços i, flanquejant-los, els pelegrins calçats portant també, una atxa encesa. En darrer lloc i presidint la processó, el Pare Pelegrí amb el barret posat i el bordó a la mà dreta, entre el Síndic i l�alcalde o alcaldessa. Tanca la processó la clerecia, portant la relíquia de Sant Vicenç, i les autoritats civils. Tots junts recorreran solemnement els antics carrers de la vila fins arribar a l�església parroquial.

Església de Sant Vicenç. Allà s�esdevé l�acte final d�aquesta antiga prometença. Un cop arribada la processó, els pelegrins i una multitud de persones ompliran els bans de l�església i el rector els donarà la benvinguda i els recordarà que, un any més, Tossa ha sabut complir el Vot fet a Sant Sebastià. Com a cloenda final, es canten els goigs de Sant Vicenç. Normalment els pelegrins fan un petó a la relíquia de Sant Vicenç a l�altar. Els pelegrins sortiran de l�església amb la satisfacció d�haver complert amb el llegat dels seus avantpassats. Pel camí s�hi haurà deixat la tristesa, les angoixes, el cansament... Ara, només queden els bons records i l�emoció d�aquests dos dies viscuts intensament.

30

31

Llista del Pare Pelegrí entre 1892 i 2005

32

33

34

Cronologia en imatges dels Pares Pelegrins 1950-2000

35

El màrtir Sebastià (Article escrit a la revista Turissa per Mossèn Joan Carreres i Péra al gener de 1999.) �La popularitat de Sant Sebastià, com la dels testimonis de fe que l�Església ens posa com a models, es mesura pels exponents que ha deixat la seva memòria en el món de l�hagiografia �vida i miracles d�un sant�, i també en l�art, literatura, música i antropologia popular. L�HAGIOGRAFIA (biografia de sants, paraula provinent del grec hagios sant): Sant Sebastià nasqué a mitjan segle III, fou un soldat i era natural de Milà. Abraçà de molt jove el cristianisme i durant la persecució de Dioclecià morí a bastonades per no haver volgut abjurar de la seva fe. Fou enterrat en un d�aquells cementiris subterranis, anomenats catacumbes, al cor de Roma, juntament amb Sant Pere i Sant Pau. La llegenda àurea fou recollida en uns goigs estampats a Girona l�any 1652 per Jeroni Palol. Són el més antics que posseïm en idioma català. Ens presenten un centurió romà, jove i ben plantat, educat en els gustos més refinats de l�època i molt ben relacionat amb els patricis i l�alta societat romana. De llinatge excel·lent, cavaller molt singular, capità gran i eminent us feu lo Imperiu Romà no deixant de ser cristià i servir l�alta clemència nois vullau remediar de fam, guerra i pestilència. La vida ens és narrada en uns goigs de principis del segle XX, on Sant Sebastià apareix com a fill de pare narbonès i mare milanesa: Vostre pare de Narbona vostra mare de Milà, per capità us pregona, la cort de Dioclecià; volent així premiar vostre valor i ciència: volgueu-nos a tots guardar de fam, guerra i pestilència.

36

Gràcies a les seves relacions humanes, convertí altíssims personatges a la fe de Crist: Ple de santa caritat molts infidels convertíreu, els quals deixant el pecat en la fe els instruíreu, fent-los a Déu adorar amb deguda reverència: volgueu-nos a tots guardar de fam, guerra i pestilència. Des de les altes instàncies del poder s�intentà persuadir-lo amb bones paraules que abjurés de la fe cristiana, fins que fou condemnat a morir nu, lligat en una columna, amb el cos travessat per sagetes: Admirat l�Emperador us féu honroses promeses per ablanir vostre cor amb afalacs i riqueses; res no us pogué separar d�aquesta santa creència: volgueu-nos a tots guardar de fam, guerra i pestilència. Recollit per Santa Irene, volgué el Senyor que el cos del jove Sebastià recobrés la vida. El centurió, doncs, es presentà a Dioclecià i l�exhortà a convertir-se. Aleshores, l�Emperador manà que el rematessin a vergassades i les despulles fossin llançades als abocadors de Roma: Convalescut i curat a l�Emperador tornàreu, de zél al cor abraçat que es convertís l�exhortàreu; ell cruel us féu matar amb inhumana sentència: volgueu-nos a tots guardar de fam, guerra i pestilència. En aquell lloc pestilent, el cos del màrtir Sebastià exhalava perfum de roses. Allí fou recollit per ordre de Domitil.la, una dama noble cristiana i traslladat a la Ciutat Eterna, en el lloc de dormició que avui és conegut com les Catacumbes de Sant Sebastià. Allí vostre cos sagrat amb molta devoció és dels fidels venerat, que troben protecció quan vénen a demanar el remei a sa dolència: volgueu-nos a tots guardar de fam, guerra i pestilència.

37

SANT SEBASTIÀ EN L�ART: Sant Sebastià és el sant més jove, noble i elegant que ha inspirat l�art del poble cristià des de l�Edat Mitjana fins als nostres dies. Tot el refinament de l�època medieval es manifesta en el retaule de Sant Sebastià de Joan Matas, al s. XIV. Però foren els pintors del Renaixement els qui van saber plasmar en el Martiri de Sant Sebastià l�expressió sublim del dolor humà, divinitzat per l�esperança. I tots hem pogut veure aquella mirada neta i la transparència d�aquell cos gairebé trencadís en la figura estilitzada del Greco. SANT SEBASTIÀ EN LA LITERATURA: El cardenal Wiseman escriví en els anys quaranta una novel·la històrica titulada Fabiola que fou en el seu dia un �best-seller� i fou duta de seguida al cinema. Se subtitulava L�església de les catacumbes i era una aproximació literària dels avatars del cristianisme dins l�imperi romà, especialment a l�època de les persecucions de Dioclecià. Amb un notable enginy �tal com féu ja Verdaguer en el poema Canigó� el cardenal Wiseman juga amb la història i la llegenda per teixir dins la narrativa de ficció un entrellat de fets imaginaris que s�entrellacen amb els fets històrics reportats per les cròniques de l�època. En el capítol II, titulat �Un sotrac a mig camí�, trobem un diàleg entre Sebastià i Fabiola, la donzella romana que se sent torbada per la integritat humana i la força espiritual del jove centurió. Heus aquí un fragment de la novel·la: �Fabiola, que sent una fonda simpatia pel valent militar, considerat per ella com un home en molts aspectes verament extraordinari, experimenta una agradable sensació així que li anuncien la seva visita, sobretot perquè el noble capità desitja parlar-li confidencialment. Per això, amb una particular deferència, l�illa de Fabi rep el gentil i valent capità de la guàrdia pretoriana en una de les més riques dependències del seu palau. I a les primeres paraules del visitant, l�esperit de Fabiola té ja una sorpresa felicíssima tan bon punt Sebastià li diu que, perquè coneix sobrerament la colla d�inoportuns pretendents que la volten, li sap greu d�haver-li de parlar d�un altre que, segurament per timidesa, no s�ha declarat encara. La satisfacció que al natural orgull de Fabiola i a la seva última simpatia envers el noble militar proporcionen aquestes ambigües indicacions de Sebastià, és cruament i encontinent esvaïda pel dur contrast que presenta la declaració del capità notificant-li que el nou pretendent és l�estúpid i vulgar Corví, com Fabi l�havia qualificat després del darrer convit. I com que Sebastià, més que no pas els efectes morals dels ingredients d�Afra, en tem les físiques conseqüències, s�apressa a fer saber a Fabiola la complicitat que en els ambiciosos plans de Corví té aquella esclava; i encara que poca por li fan les seves misterioses tramoies que, més que res més, van per xuclar els diners de Corví, s�indigna fortament de veure que ella és objecte de trafiqueig entre gent tan de mena baixa. �L�atenció que envers mi haveu tinguda prevenint-me �diu ella al capità� em revela tota la generositat del vostre esperit, i em fa admirar la delicadesa amb què haveu tractat aquest afer i la bondat ensems i consideració que haveu tinguda envers tots els que hi ha intervingut.

38

�He fet �respon Sebastià� allò mateix que, en igual avinentesa, hauria fet per tothom, mentre pensés que així podia estalviar un sofriment o deslliurar d�un perill. �Compto que us referiu a persones conegudes; d�altra manera, us passaríeu la vida fent actes de beneficència. �Cregeu, Fabiola, que si així fos, em consideraria l�home més feliç del món; poc podria ésser més ben utilitzada la meva vida. �Veig que sou finament irònic, Sebastià. Perquè si un home que us avorrís i us volgués mal, es veia posat en perill tan greu que, caient-ho morís i us deixés lliure de la seva enemistat i de les seves intrigues ¿li donaríeu la mà per ajudar-lo? �Ja ho crec! Mentre Déu fa lluir el sol i caure la pluja benèfica tant per als seus amics com per als seus enemics, ¿gosaria un poble mortal obrar d�altra manera?� SANT SEBASTIÀ EN L�ANTROPOLOGIA POPULAR I RELIGIOSA: Sant Sebastià és advocat contra les epidèmies, en particular la pesta i en general els mals contagiosos; és protector dels tiradors de l�arc, models, fabricants de roba de punt, decoradors i tapissers. A Catalunya és venerat en més de dues-centes cinquanta esglésies i és un dels copatrons de la ciutat de Barcelona. Concretament a la diòcesi de Girona té dedicades més de quaranta capelles, una de les quals és la Capella de Sant Sebastià de Santa Coloma de Farners, coneguda de tots els tossencs per ser el lloc de destí del Pare Pelegrí. A Tossa de Mar, tan rica en dites tradicionals, es relaciona la �setmana dels barbuts� amb el fred. I Sant Sebastià, que en algunes representacions antigues porta barba, apareix al bell mig: Per Sant Antoni fa un fred com un dimoni; per Sant Sebastià ja no es pot aguantar i per Sant Vicenç peten queixals i dents. Encara n�hi ha una altra, de dita popular, que s�allarga com un acordió des de Sant Pau Ermità fins a la Pasqua Florida. Diu així: Sant Pau Margoni estira un peu i troba Sant Antoni. Sant Antoni allarga la mà i troba Sant Sebastià. Sant Sebastià carrica de dents i troba Sant Vicenç. Sant Vicenç fa quinze voltes i ja som a Carnestoltes. En Carnestoltes se�n va sense esma i ja hem entrat a la Quaresma. La Quaresma se�n va a dormir i ja som a Pasqua a punt de florir.�

39

Sant Sebastià i Tossa (Article escrit a la revista Turissa per Mario Zucchitello al gener de 1999.) �El 20 de gener es compleix el vot que es remunta al llunyà i boirós segle XV. És un dia de tristesa pel record de la pesta que assolà els avantpassats i per les nostres personals desgràcies, però també d�orgull, perquè un poble que renova la prometença és un poble agraït, complidor i en pau amb ell mateix. Però qui era Sant Sebastià i per què l�invoquem contra la pesta, com diuen els nostres goigs? (Màrtir Sant Sebastià / guardeu-nos de pestilència). Hem de recular fins al començament del segle IV, a l�any 303, al temps de la terrible persecució ordenada per l�emperador Dioclecià, en la qual trobà la mort també Sant Vicenç, patró de la nostra vila. Segons una �passió� llegendària del segle V, en Sebastià era un jove soldat oriünd de Narbona que, per no abjurar de la fe cristiana, fou condemnat a ésser assagetat i assotat pels seus companys fins a morir. I així ho veiem representat iconogràficament en centenars i centenars de pintures i escultures, entre les quals hi ha també la bella imatge que es venera en la seva capella de la nostra església parroquial. També hi ha un mosaic del segle VI, que es troba a l�església romana de San Pietro in Vincoli i ens ho mostra vestit i amb barba. El jove Sebastià, però, no s�havia mort. De fet, quan una matrona romana, de nom Irene, s�apropà al lloc del martiri amb intenció d�endur-se�n el cos per donar-li sepultura cristiana, s�adonà que encara era viu. El portà a casa seva i el curà tan bé que sanà completament. Dioclecià, assabentat de que Sebastià seguia amb vida i temerós que la notícia d�aquesta curació augmentés encara més les conversions al cristianisme, manà que el portessin en un lloc secret i l�assotessin amb vares de ferro fins a matar-lo.

I perquè els cristians no en recuperessin el cos per a venerar-lo, el féu llançar en una sentina. Amb tot, l�emperador no se sortí amb la seva. Sebastià s�aparegué a Lucina, matrona romana. Li digué on es trobava el seu cos i li demanà que li donés sepultura. Narra la �passió� que, malgrat la immundícia del lloc infecte i fètid, �que hauria corromput qualsevol cadàver� el cos del jove Sebastià aparegué sense cap nafra, intacte i olorós. Lucina el rescatà i l�inhumà en una de les catacumbes de la Via Àpia (les actuals catacumbes de Sant Sebastià), que els cristians havien excavat per enterrar llurs morts, seguint una tradició molt antiga, de finals del segle II aC, quan es difongué entre els romans el costum de construir monuments funeraris al llarg d�aquella vila, on també hi ha les catacumbes de Domitil.la i de Sant Calixt.

40

La notícia que el cos de Sant Sebastià sortí incorrupte d�aquell lloc pestífer on l�havien llançat es difongué ben aviat entre els cristians tant que la seva popularitat esdevingué cada vegada més gran fins que, des de la pesta de l�any 680, fou considerat protector contra aquesta malaltia contagiosa, tal vegada la més temuda per la humanitat i la que ha ocasionat innombrables estralls. L�home, des de la més remota antiguitat, sempre ha associat el mal corporal amb la transgressió i el pecat. Una dependència que retrobem també en la fe popular cristiana, com ho evidencien els nostres goigs: �era eixa vila empestada / per càstig exprés del

cel�. El pecat es pot redimir amb la penitència i la humiliació. Però, a vegades, no n�hi ha prou: cal la intercessió d�un sant que ens auxiliï en les nostres afliccions corporals i espirituals. Aquest sentit de càstig diví i la figura salvadora d�un sant, en el nostre cas de Sant Sebastià, el retrobem en la llegenda tossenca sobre la pesta. Es conta que una dona que fugia del poble empestat trobà, en el lloc conegut com la Creu del mas Serra (desaparegut des de segles), un jovencell que li preguntà d�on venia i per què anava esmaperduda. Acabada l�explicació, el jovencell li digué que la pesta era un càstig del cel per haver abandonat la fe d�antany i per la feble devoció a Sant Sebastià. El poble, per redimir-se dels seus pecats, havia d�anar en pelegrinatge a una capella del sant. Per tant, calia penjar al cim d�una de les torres de les muralles de la vila un xai escorxat i dirigir-se cap al lloc on la blanca pell es tornaria negra, car d�aquella direcció venia la pesta. El xai aparegué negre per la banda de ponent i des de llavors es va a la capella de Santa Coloma de Farners. No és difícil descobrir alguns significats al·legòrics en aquesta llegenda. És evident que el jovencell és el mateix Sant Sebastià que indica als pescadors el camí de la salvació. Però el punt central de l�al·legoria és el xai. El xai és Crist, l�Anyell de Déu, que es torna a sacrificar per redimir el poble pecador. Què és la pesta sinó el pecat que taca de negre el blanc i immaculat mantell? Què és la torre, on s�havia de penjar el xai escorxat sinó el símbol de tot un poble? Només exposant la pell en la torre més alta, és a dir en la torre de l�homenatge, els tossencs renovaven la pròpia fe en el Senyor i, al mateix temps, posaven el poble sota la seva protecció. Per ara, com deia al començament, la data del vot del poble roman desconeguda. Els goigs, seguint una tradició popular, ens diuen que s�esdevingué �a l�any mil quatre-

cents�. En efecte, en el segle XV es varen registrar a Catalunya no menys de 22 epidèmies de pesta o malalties contagioses i altres tantes, sinó més, al segle següent. Podria, doncs, ben ser que la que afectà Tossa fos una d�aquestes. Ja al segle XVII era un fet consuetudinari enviar un Pelegrí a Santa Coloma de Farners per complir el vot. Tampoc sabem des de quan el tabernacle de Sant Sebastià es deixa a la capella dels Socors. Sabem, però, que la capella, feta construir per Antoni Caixa, fou acabada i beneïda l�any 1593. Per tant, és a partir de l�esmentada data quan hem de situar aquesta part de la litúrgia del vot. Segurament no passaran inadvertits els lligams litúrgics i de devoció entre Sant Sebastià i la Mare de Déu dels Socors, tantes vegades invocada pels tossencs, especialment pels mariners i pescadors.

41

Finalment, diré, per al lector més curiós, que el nom Sebastià ve del llatí Sebastianus, nom d�edat imperial, derivat del grec sebastós que vol dir �digne de veneració� amb els sufix �ianus. A l�origen, era un apel·latiu d�honor i respecte, com el de Augustus, atribuït a Cèsar Octavi i, per tant, a tots els emperadors romans.�

Una tradició molt arrelada (Text escrit a la revista Turissa per Vicenç Esteban i Darder al gener de 1999.) �Certament, Tossa viu amb intensitat any rere any el compliment del Vot del Poble a Sant Sebastià, que indubtablement dóna la seva protecció als seus fidels. Viure la sortida del Pelegrí de l�Església Parroquial quan tot just el dia apunta i l�aire fred esgarrapa la cara dels devots que van a la processó matutina, és rememorar, oint la salmòdia de les lletanies, tantes i tantes processons que han passat pels carrers de la vila, tantes petjades de tossencs, homes i dones que amb ulls enllagrimats han demanat o dat gràcies recordant els seus desficis i anhels. Tot en aquella llum primera pren un aire de misteri, de fet que se succeeix periòdicament amb la mateixa fe de tot un poble. El Pare Pelegrí i els seus acompanyants amb ardida mansuetud van a complir el deute contret pels avantpassats armats amb la força de l�oració, que pot fer moure la divina voluntat. Al voltant del pelegrinatge hi ha tot un anecdotari de fets o aconteixements viscuts al llarg dels anys. Avui tenim tota una munió de mitjans que ens distreuen de la vida del poble com són la premsa, la ràdio o la televisió. Abans el poble vivia més intensament el fet local del dia, que es comentava de boca en boca. Qualsevol cosa, per insignificant que fos, era notícia i indubtablement ho seria, per la seva importància, el Vot del Poble. Dies abans tothom feia pronòstics de qui seria el Pelegrí. Es vigilava la porta de la Rectoria per veure els homes que hi entraven, els qui assistien a la novena de Sant Sebastià, els que anaven a fer caminades d�entrenament en el bosc o els que adoptaven un comportament més moderat del que duien normalment. Hi havia una pregunta que tothom es feia: �Qui serà Pelegrí? Tot eren suposicions i difícilment ningú ho encertava. S�explica que un important personatge de la vila, a qui van dirigir aquesta pregunta, contestava a tothom: �No faltaran caraianes! Ell va ésser el Pelegrí d�aquell any i, per cert, s�explica que no li�n varen faltar. Al passar per la vila de Riudarenes, van sortir una colla d�avalotats cridant i proferint insults �eren èpoques d�anticlericalisme� i els varen apedregar amb troncs de bròquils. El Pelegrí va manar que es passés ben lleuger sense tornar-s�hi ni respondre a les imprecacions. A la tornada tothom tenia por, però ja tot s�havia controlat i no va passar res. En el transcurs dels anys, alguna vegada hi ha hagut una necessitat entre els romeus, demanant auxili en alguna de les cases que es troben en el trajecte de la peregrinació. N�és memòria les parades que es fan a al tornada, on el seguici s�atura per saludar els estadants de la casa, vius i morts, ja que es prega pels difunts de la família. És una mostra d�agraïment i d�hospitalitat mútua, tan normal en altre temps entre la pagesia de la nostra terra.

42

Quan passaven per davant de la casa pairal de Can Poch, sorprenia veure la porta i les finestres tancades i sense cap persona al voltant. Hi havia la llegenda, no se sap quan va ésser, que un amo de Can Poch va negar l�hospitalitat i va engegar els gossos en un moment de necessitat a un Pare Pelegrí i als seus acompanyants, que els hi va ser donada poc després per la Rectoria de Santa Ceclina, on avui encara es fa una parada. Fa uns quants anys, essent rector de Tossa Mossèn Palahí, els amos de Can Poch �molt contrariats per aquest fet� van demanar al poble de Tossa de fer una reconciliació. Va haver-hi uns actes molt emotius entre les autoritats tossenques i els propietaris, que van oferir la seva casa al Pare Pelegrí. Al no existir un motiu de parada, es passa de llarg, però la casa està oberta esperant que algun pelegrí hi pugui ser auxiliat en un moment futur. S�explica que un any d�una gran nevada i de molt mal temps, el Pelegrí, un home de Tossa anomenat Donatiu, el qual va sortir acompanyat de sis persones més. Van arribar a la capella de Sant Benet, on es van refugiar incapaços de tirar endavant i on es van quedar resant com si fessin el camí, però ben enfredorits, fins a l�endemà que varen tornar a Tossa i es va fer la processó amb els carrers coberts de neu. En altres temps, amb menys comoditats de transport que avui en dia, els pelegrins acompanyants eren pocs. Els homes s�abrigaven amb tapaboques �una mena de manta petita�; les dones amb valones i mocadors d�abrigar. El calçat no era massa bo i les humitats del camí s�hi empapaven. El trajecte s�havia de fer completament a peu. Hi havia dos o tres homes que anaven cada any, coneixedors del camí, guiaven els altres companys per les dreceres i viaranys d�entre els boscos o la zona d�aiguamolls propers a l�estany de Sils. També explicaven que dues dones de Tossa, cunyades renyides a mort, d�aquelles tan guerreres com avui ja no n�existeixen i de les que se�n deia el nom, es van trobar a l�inici del camí. Primer es van dirigir unes mirades plenes d�odi profund i durant tot el camí, tant d�anada com de tornada, anaven cridant-se insults i retrets malgrat els advertiments del Pelegrí i els acompanyants. Varen acabar arribant a Tossa amb més rencor una contra l�altra. El Pare Pelegrí en va donar coneixement a les autoritats de la vila i les dones van ser cridades davant del jutge de pau i altres persones representatives del Vot del Poble. Se�ls va fer un exordi d�avís davant la vergonya que havien ocasionat vers el poble. Se�ls va demanar que es reconciliessin; no varen acceptar-ho i se�ls va fer pagar una multa a cadascuna en el màxim que podia imposar l�alcalde. L�import es va repartir entre les persones més necessitades de la població. Durant la Guerra Civil, del 1937 al 1939, es conta que dos homes joves de Tossa, que tenien promès des de ben joves �cadascun pel seu motiu� feien per trobar-se i anaven caminant fins a Santa Coloma de Farners. No els ho vaig preguntar mai, tot i haver-los conegut i mantenir una bona amistat amb tots dos. Eren n�Esteve Arbussé i en Francesc Boada �l�avi Xicu Bou� a.c.s. Potser ells van fer que el Vot es continués complint d�una manera especial. Durant la Guerra Civil també, la imatge de Sant Sebastià �dita del Miracle� va ser arraconada per qüestions de seguretat i salvada i guardada per la família Darder.

43

L�altar de Sant Sebastià era presidit per una bella imatge barroca del sant màrtir, lluint la seva anatomia de noi jove i atlètic; als costats hi havia �un a cada cantó� els sants metges Cosme i Damià i altres petites imatges a la part alta de l�estructura. A baix, aguantant tot el pes de l�altar, hi havia dos atlants forçuts i amb cara ferrenya que mig espantaven a les criatures. Acabada la processó del vespre, els obrers i els portants del tabernacle de Sant Sebastià es reunien en el petit espai del darrere de l�altar.

L�esposa d�un obrer els hi esperava amb un cabàs d�on treia vasos, una ampolla de bon vi de la terra i unes barres de bescuits dolços. Bevien i festejaven, ben senzillament però amb alegria haver pogut complir un any més. Una dona de Tossa, na Tereseta Vert �viva encara en el record de molts tossencs de certa edat� treia el cap, com cada any, sorprenent el grup de darrere de l�altar i els demanava si a l�ampolla hi quedava un glop de vi per a ella �que tenia es canyó sec de cantar es goigs de Sant Vicenç�. Li donaven bescuits i a tall d�ampolla escurava el contingut. Segur que tot tenia gust d�anys i tradicions.�

44

Pregàries. Poemes i cançons

El Pelegrí de Tossa

(Poema extret del programa d�actes de la Festa de Sant Sebastià 2005 de Santa Coloma de Farners.)

Com un aire que perdura més enllà del temps, la fe

no perd alè ni figura, de Déu li ve la mercè.

Així el Pelegrí de Tossa, sense dinar i sense bossa i amb la fer per únic dot,

cada any ha complert el Vot del Poble. Es donen la mà

Tossa i Sant Sebastià. Cadascú prengui un bocí

de la joia i el sofrir i amb el Pare Pelegrí.

Encara brolla la llum

pel qui vol la pau i no la guerra. Cada cor sigui la gerra

que serva l�íntim perfum de la caritat, fent via

amb el dolor i l�alegria, germans de fe i en la imatge de Crist, centre del paisatge. Ferms com el roure i el pi,

cadascú faci camí amb el Pare Pelegrí.

Amb el Pelegrí i el poble,

pregant i amb esperit noble, fem via prou matiners. Pelegrinatge i aroma

de Tossa a Santa Coloma de Farners,

i entre el mar i les muntanyes, la fe de nostres entranyes

i un camí que no té fi. Déu, però, sempre és aquí

i amb el Pare Pelegrí.

Mossèn Pere Ribot

45

Cançó dels Pelegrins (Poesia que expressa els sentiments i la devoció de Tossa pel compliment del Vot. L�autor és el poeta i escriptor Manuel Vilà i Dalmau. Musicada pel mestre Francesc Civil, es canta després d�anunciar el compliment del Vot.)

Ja s�ha complert el vot dels avis i han perfumat tots els camins les oracions dels vostres llavis i els sofriments dels pelegrins. Per renovar la prometença, servar la fe i les tradicions, Tossa obre el cor i alça la pensa, Tossa és per sobre tots els móns. Pel mig de camps i de boscúries, de fred i vent, i de perills complim el vot fa cinc centúries i el compliran els nostres fills. Tossa era abans, Tossa és encara, i ho serà en cent generacions, Tossa ens és pàtria i ens és mare, Tossa és per sobre tots els móns. De terra enllà portem la glòria dels pobles grans i els homes forts, perquè hem complert amb la memòria dels nostres Sants, i els nostres morts. Portem al cor la meravella que hi ha deixat les oracions; vista de lluny Tossa és més bella, Tossa és per sobre tots els móns. Pels mariners que nit i dia cerquen un guany enllà del mar, pels qui han viscut una agonia que el fill s�enduia de la llar. Pels que sofreixen una pena i els que mantenen il·lusions, Tossa compleix cada any l�ofrena, Tossa és per sobre tots els móns.

46

Tossa és humil i oberta a l�aire, com una flor de romaní que es torna mel i es torna flaire pel vot sagrat del Pelegrí.

Dolçor i perfum que s�alça i vola com una onada de cançons. Tot Tossa un cor i una ànsia sola, Tossa és per sobre tots els móns.

Manuel Vilà i Dalmau

EL VOT Pels carrers empedrats ressonen passes d�un home que camina lentament amb uns rosaris amagats a la butxaca un entrepà a la mà i una idea fixa al pensament. és el 20 de gener i és matinada i avui els homes no surten a pescar, el lloc és Tossa, la Vila emmurallada, el dia és fred i és Sant Sebastià. la gent, però, no dorm, resta desperta, està a l�aguait de l�home que ha passat i el segueixen lleugers fins a l�Església on de cap a peus de Pelegrí ja s�ha habillat. El ritual, no per sabut, fa menys respecte, preguem pel poble, pels difunts... i els pelegrins emprenen el camí com amb recança darrera hi deixem casa, pares, fills... La gebre cruix sota els peus i a Terranegra breus comiats acostant-se a la foguera, el temps i els cors s�aturen uns instants quan amb veu ferma el Pelegrí pregunta: �Hi ha ningú enrere?� La travessa és ja a cadascú un misteri, és quelcom que només sap qui hi ha anat, que no es pot explicar, que s�ha de viure i que queda de per vida al cor marcat.

47

El vent ens xiuxiueja a cau d�orella secrets antics escrits en els camins, de fred, d�angoixes, d�anhels i de misèries d�uns altres temps, d�uns altres peregrins. Portem a la gent de terra endins l�aroma de salabró de mar amb un somriure als llavis quan els posem a les mans les pallerides com feien ja fa segles nostres avis. Però el que de veritat a un tossenc l�emociona, fins al punt que aguantar-se les llàgrimes no pot, és quan a la tornada el Pelegrí amb veu tremolosa certifica a tot el poble que �Ja s�ha complert el Vot�. Trini Mundet Pujol

Pregària a la Verge del Socors (Poema recollit en el llibret anomenat �EL PELEGRÍ de Tossa�, escrit per Jaume Soler de Morell i editat a Santa Coloma cap al 1933.)

Déu vos salve, oh Maria immaculada Verge Santa dels Socors, gireu els vostres ulls apiadada sobre els soferts pescadors. Vós sou tota nostra vida i esperança, Vós sou la guia i el far, a Vós prega i sospira amb confiança Tossa la flor de la mar. Per nós a vostre fill pregueu ben amorosa, Verge Santa dels Socors, i vingui la gràcia de Déu ben abundosa sobre tots nostres dolors. Déu vos salve, oh Maria immaculada Verge Santa dels amors, gireu vostres ulls Regina apiadada sobre tots els pecadors. Vós sou sempre de cara a la Costa Brava, sou Estrella de la mar per protegir als qui corren l�aigua blava tan lluny de la seva llar.

48

Per nós a vostre fill pregueu ben amorosa, Verge Santa dels Socors, i vingui la gràcia de Déu ben abundosa sobre els soferts pescadors.

Manuel Vilà i Dalmau

GOIGS DEL GLORIÓS MÀRTIR SANT SEBASTIÀ

que ab singular devoció venera la vila de Tossa

(Aquests goigs que es presenten a continuació són extrets d�una llibre anomenat �EL PELEGRÍ de Tossa�, l�autor del qual va ser Mossèn Jaume Soler de Morell. Estan escrits en català antic, de manera que he volgut preservar l�autenticitat del text.)

Màrtir Sant Sebastià, suplicam vostre potencia, vullau a Jesús pregà nos guarde de pestilència. Molt grans foren los torments que heu patit segons es vist, convertint a moltes gents a la fe de Jesucrist, per só venim suplicant ab rendida reverència, etc. Puig Jesús vos ha promès quan per Ell vàreu morir, de tot mal libre quedés lo devot que us vol servir, tots humils a vos venim implorant vostra clemència, etc. Poderós sou ab Déu, tant que farà segons voleu, per só a vos ve reclamant ab grans crits lo poble seu i el veieu sovint plorar davant la vostra presència, etc.

49

Altre metge no tenim més apropiat que vos, no mireu lo nostre crim més siau-nos piadós, deslliurau-nos d�aquell mal que mata sens diferència, etc. Gloriós sant cavaller surti de Vos tal virtut, puig teniu tant gran poder alcansau-nos la salut, la qual Déu nos donarà mediant vostra potència, etc.

Vostra noblesa seguí lo exercici més gloriós, de amparar quan s�oferí al cristià menesterós, per la qual Dioclecià feu fletxar-vos ab violència, etc.

Viu nos trobaren, quan mort se pensaven encontrar-vos, perquè la mateixa mort no se atrevia a matar-vos, al Tirà vos repreneu sens tenir-li reverència, etc. Grans ciutats i viles nobles de la pesta, mal mortal, heu deslliurat i molts pobles de tot contagi fatal, coixos, mancos i tulits logren tots gran providència, etc. En lo any mil quatre-cents, segons diu la història fidel, era esta Vila empestada per càstig exprés del cel, en invocar vostre amparo los lograreu indulgència, etc. Esta nostra Vila hermosa per vostre braç poderós, mai ha patit mala cosa si portant-vos al Socós ab rendida humilitat implora vostra clemència, etc.

50

En les nostres afliccions acudim a Vos de cor, esperant per mil raons remei cert a tot dolor, vullau-nos puig deslliurar de la terrible dolència, etc. Dichosa Vila de Tossa dóna gràcies sens cessar, a un Sant que ab tant carinyo se digna per tu pregar: al manto de son amparo recorra per experiència, etc. TORNADA: Patró i màrtir soberà ohiunos puig ab clemència, vullau a Jesús pregar nos guardi de pestilència.

GOIGS DEL GLORIÓS MÀRTIR SANT SEBASTIÀ

que ab singular devoció venera la ciutat de Santa

Coloma, del Bisbat de Girona, en una capella dedicada per miracle a dit Sant

(Aquests goigs que es presenten a continuació són extrets d�una llibre anomenat �EL PELEGRÍ de Tossa�, l�autor del qual va ser Mossèn Jaume Soler de Morell. Estan escrits en català antic, de manera que he volgut preservar l�autenticitat del text.)

Màrtir Sant molt singular suplicam vostra assistència: vullau-nos a tots guardar de fam, guerra y pestilència. Vostre pare de Narbóna, vostra mare de Milà, per Capità vos pregona, la Cort del Dioclecià; volent així premiar vostre valor y ciència, etc.

51

Ple de santa caritat molts infidels convertireu, los quals deixant lo pecat en la fe los instruireu, fent-los a Deu adorar ab deguda reverència, etc. Conegut per cristià al punt la Gentilitat al Jutge vos acusà instigant fos castigat; vostre zel en predicar de Jesús la clemència, etc. Admirat lo Emperador vos feu honroses promeses per ablandir vostre cor ab halagos i riqueses; res vos pogué separar de vostra santa creença, etc. Ferm entre tanta promesa li diguéreu ab valor tot hom honor i riquesa es Cristo mon Redemptor; prest indignat va manar matar-vos ab violència, etc. Los Sayons ab gran furor a un arbre vos lligaren moltes fletxes ab rigor per tot lo cos vos clavaren; sofrint Vos ab exemplar invencible paciència, etc. Per mort dels Sayons deixat Irene devota dona (havent-li Déu inspirat) remei vos proporcions; vostres llagues va curar donant-vos convalescència, etc. Convalescut i curat al Emperador tornàreu, de zel lo cor abraçat ques convertís l�exhortareu; éll cruel vos feu matar ab inhumana sentència, etc.

52

Sobre Vos descarregaren tal furor de bastonades, que cruel mort vos donaren martiritzat dues vegades; triomfant vàreu entrar al Cel ab magnificència, etc. Llançat vostre cor sagrat en lloc pestilencial, després fou traslladat a Roma la Capital; per poder-lo venerar ab cristiana decència, etc. Allí vostre cos sagrat ab molta devoció es dels fidels venerat, que troben protecció; al venir a demanar lo remei en sa dolència, etc. Vostres miracles obrats curant cegos i malalts, consolant atribolats, són motius especials; per venir a suplicar la Vostra beneficència, etc. Ciutat de Santa Coloma que logres tant gran Patró no temies a cap dany ab tant segur Protector, que tot allò que convindrà te darà ab sa providència, etc. TORNADA: Puig que sou tant soberà ab la divina clemència, tots venim a suplicar nos guarde de pestilència.

53

Novena a Sant Sebastià En l�apartat del treball de Simbologia i Terminologia s�explica en què consisteix la Novena i quan es du a terme. Deprecacions (accions de pregar que un mal sigui allunyat):

1. Gloriós Màrtir Sant Sebastià! Per aquella ardentíssima caritat amb què animàreu a tants cristians pel martiri; enceneu en l�amor de Déu els nostres cors per a vèncer les dificultats i perills d�aquesta vida mortal.

Pare nostre, Ave Maria i Glòria.

2. Gloriós Màrtir Sant Sebastià! Pel títol de Defensor de l�Església amb què va honrar-vos el Vicari de Jesucrist; defenseu la Santa Església de les astúcies dels seus enemics i de tota adversitat.

Pare nostre, Ave Maria i Glòria.

3. Gloriós Màrtir Sant Sebastià! Pel valiment de poder contra la pesta que us ha concedit Déu Nostre Senyor; aconseguiu-nos la gràcia especial que us demanen amb aquesta Novena.

Pare nostre, Ave Maria i Glòria

Oracions en honor a Sant Sebastià

Oració:

Oh Déu omnipotent, us supliquem que per intercessió del benaventurat màrtir Sant Sebastià, no solament siguem deslliurats dels mals que afligeixen el cos, sinó també dels mals espirituals que perjudiquen la salut de l�ànima. Pels mèrits de nostre Senyor Jesucrist. Amén.

Oració:

Vos suplicám. Senyor, quens fortifiqueu en lo amor de vostre sant nom per la intercessió del benaventurat Màrtir Sant Sebastià, del qual celebrám en aquest dia son ditxós naixament al Cel. Per nostre Senyor Jesucrist qui ab Vos viu i regna per los sigles dels sigles. Amen.

A. M. D. G Oració:

Concediu-nos, oh Déu omnipotent, que per la intercessió del benaventurat Sebastià, màrtir vostre, siguem guardats de tot mal en el cos i purificats en l�ànima. Així sia.

54

Entrevista a Mª Teresa Morè (obrera de Sant Sebastià)

1) Què és la figura del síndic?

És la persona que representa el Pare Pelegrí i li dóna les indicacions, incloent la de dir que és el Pelegrí, des de l�Ajuntament.

2) Qui escull el síndic? Entre els regidors de l�Ajuntament. 3) Com s�escull el síndic? És síndic el regidor que és primer tinent d�alcalde. 4) Quin any va ser síndic?

L�any 1979, a les primeres eleccions i com a primer cop. Després els anys 80-83 i finalment l�any 2003.

5) Què comporta ser-ho? Comporta mostrar interès, sentiment i disposició. En definitiva, viure-ho. 6) Què va sentir quan va saber que ho era i a més ser la primera dona?

Res d�especial, però el fet de ser la primera dona crec que no té cap transcendència, perquè crec que la representació és la mateixa sigui un home o una dona.

7) Hi va haver cap problema o anècdota quan va ser síndic? Sí, una anècdota. Com que el síndic és qui avisa el Pare Pelegrí de que li pertoca ser-ho, vaig ser jo l�encarregada i llavors em va costar trobar el moment adequat.

Un cop, anant de passeig, em vaig trobar el candidat comprant i jo em vaig acostar a la botiga i li vaig dir a cau d�orella, perquè ningú se n�adonés, que ell havia de ser el Pare Pelegrí d�aquell any, no ens vam dir res més.

55

Entrevista a Francesc Aromir Massaguer (propietari de la masia de Can Aromir dins el recorregut del Pare Pelegrí)

1) Ha sigut Pare Pelegrí en alguna ocasió? No, mai.

2) A la família Aromir, quants han sigut Pare Pelegrí i en quin any? Un, el meu pare, Francesc Aromir Torrellas al 1947.

3) Sap com va començar la tradició en aquesta família? No, perquè es perd amb el temps. La tradició ha anat passant de pares a fills des que va començar la primera peregrinació.

4) Quin vincle hi ha entre el Pare Pelegrí i la família Aromir, per l�acolliment a la masia? Hi ha tres vincles per a la meva opinió:

� Repòs del pelegrins anterior a la processó. � La família està orgullosa d�atendre els pelegrins. � El Pare Pelegrí resa un Parenostre pels difunts de la família.

5) Hi ha hagut mai cap impediment per atendre al Pare Pelegrí i els seus acompanyants? No, mai. Ni tan sols en temps de guerra.

6) Què ha de fer quan arriba el Pare Pelegrí? Tenir preparada la casa per a donar-li la benvinguda i obsequiant-lo amb aigua, orxata, vi ranci i bescuits i confits.

7) Què fa el Pare Pelegrí un cop ha entrat a la casa?

Resa un Parenostre per les intencions de la família i agraeix l�allotjament obsequiant una vieira al·lusiva i pinyons amb senyal d�agraïment.

8) Qui rep al Pare Pelegrí, sempre és la mateixa persona, hi ha algun criteri?

Sempre és rebut pel senyor de la casa.

9) Em podria explicar d�on prové la tradició del pinyons que es llencen a l�era? No ho sé, exactament. L�era és el lloc on els nens esperen el Pare Pelegrí per rebre pinyons de terra endins.

10) Com és que el Pare Pelegrí puja a la petita capella anomenada �Sala del

Pelegrí� que hi ha a dalt de la masia? Temps enrere el Pare Pelegrí pujava a la capella amb els seus acompanyants amb la finalitat de resar unes oracions. Més tard, com que cada cop eren més pelegrins, només pujava el Pare Pelegrí, i així s�ha seguit. Puja només el Pare Pelegrí i ho fa per resar oracions personalment i per dins.

56

11) Ha assistit algun cop alguna autoritat? Sí, Jordi Pujol, llavors president de la Generalitat de Catalunya, i alguns cardenals i bisbes de Girona.

12) Creu que s�extingirà?

No, perquè és l�única tradició que acull els plors i dolors de la gent. També perquè és l�única tradició on la gent pot donar gràcies.

13) Podria citar alguna anècdota relacionada amb la tradició pel què a la família es refereix? Va ser circumstancial i important la presència del �Padre Manuel� (Manolo), germà meu, una vegada, cosa difícil per a ell, perquè així va obrir les portes del cel al meu pare, que estava a punt de morir: el Padre Manuel va venir el 20 de gener del 2001 i el meu pare va morir el 9 de febrer del mateix any.

57

Entrevista a Mario Zucchitello (obrer de la capella de Sant Sebastià)

1) Quants anys fa que viu a Tossa? Fa 45 anys. 2) Quan va ser el primer cop que va acompanyar el Pare Pelegrí? A l�any 60. 3) Ho va fer com a un seguidor més del Pelegrí, o com a col·laborador? Com a seguidor. 4) Quants anys ha complert el Vot del poble?

40 anys, el que més, i per això també hi vaig ajudant el Pare Pelegrí, perquè pot ser que no sàpiguen com va quelcom.

5) Ha pensat mai ser Pare Pelegrí? No, mai, perquè crec que s�ha de fer per prometença, no perquè agradi o no. 6) Creu que ha canviat alguna cosa dins la tradició en aquests últims anys?

No, essencialment no.

7) Vostè canviaria alguna cosa? No, crec que no ha de canviar res com a tradició, perquè es tracta de que perduri. Potser canviaria que tothom hi anés amb devoció, però això depèn de cadascú. 8) Ens podria explicar anècdotes que conegui?

Un any hi va haver un gos en el pelegrinatge, bé, un home va portar a un gos a pelegrinar, però no el deixaven. Ell va dir que ho tenia promès, i aleshores una dona va dir �aquest home s�ha equivocat de Sant, no és Sant Sebastià, ha d�anar a Sant Antoni-.

9) Sempre, des del primer cop, ha sigut fins a Santa Coloma i amb el mateix recorregut?

Sí, però una vegada es va decidir canviar el recorregut per qüestions de seguretat, per les noves necessitats; hi havia camins que passaven per carretera i es va decidir fer la ruta per l�interior.

10) Com pot explicar el sentiment de la tradició en el poble, creu que està molt

arrelat? Crec que es segueix molt per sentiment i devoció.

11) Vostè ha escrit molts llibres sobre la història de Tossa, no ha pensat mai en

escriure un llibre sobre la tradició del Pare Pelegrí? No, per ara no.

12) Coneix l�origen de la tradició a Can Aromir, com va començar?

Com que la masia de Can Aromir era l�última abans d�arribar a la Vila de Tossa, els pelegrins s�hi aturaven al tornar i demanaven ser acollits.

58

13) Sap per què es donen confits als pelegrins a Can Aromir? No, perquè això depèn de cada casa on hi para el Pare Pelegrí.

14) Per què el Pare Pelegrí llença pinyons a l�era de la masia? Perquè abans les criatures l�esperaven a rebre�l a l�era quan ja venien de Santa Coloma, i ell en agraïment els llençava pinyons. Ara es segueix la tradició.

15) Per què les dones resten excloses de ser Pare Pelegrí? Perquè abans també es feia així, es segueix la tradició, no és qüestió de discriminació; abans pensaven diferent, això no es tenia en compte, simplement només hi anaven els homes a fer de Pare Pelegrí i ara també.

16) Per què hi ha hagut Pares Pelegrins que ho han sigut més d�una vegada? Perquè hi ha hagut anys sense Pare Pelegrí que s�hi oferís, i llavors podia ser que algú ho tornés a ser, pagat o amb pròpia voluntat. Aclariments de l�entrevistat:

El Vot del Poble. Quan hi havia una calamitat, el poble sencer feia una prometença representat pel regidor en cap (alcalde) de manera que posava les mans sobre l�altar de l�església i recitava la prometença. Aquesta prometença l�havia de complir tot el poble fent el promès, en aquest cas pelegrinar a canvi de curar-se o d�evitar la pesta.

Indulgència. Al cap del temps, el poble va demanar permís al Papa de Roma perquè els permetés que només pelegrinés un sol home en nom de tots, i així va néixer el Pare Pelegrí.

59

Entrevista a Vicenç Esteban i Darder

1) Ha estat Pare Pelegrí en alguna ocasió? No, cap.

2) Ha anat a seguir el Pare Pelegrí algun cop? Sí, un cop.

3) Podria citar el primer Pare Pelegrí del qual se�n recordi? Mossèn Tomàs, a l�any 1936.

4) Què significa per a vostè la tradició del Pelegrí? Un lligam d�agraïment a Sant Sebastià. 5) Creu que la gent segueix la tradició per qüestions de fe o simplement perquè és tradició? Crec que la gent ho fa per qüestions de fe, clarament. 6) Quins motius considera doncs, que inciten a la gent a seguir el Pelegrí? La fe. Es creu en Sant Sebastià, intercessor davant de Déu. 7) Troba bé que els �nens� vagin a seguir el Pelegrí?

No, si són massa petits. S�ha de saber el què es fa i perquè, amb respecte i devoció.

8) Creu que la gent que acompanya el Pare Pelegrí coneix bé el recorregut amb totes les costums, sobretot a la tornada?

No tothom, hi ha gent que és el primer cop que hi va o també hi ha gent que no és de Tossa i no coneix els camins.

9) Perquè es va fins a Santa Coloma i no fins a un altre indret?

Perquè era la comarca i perquè era el municipi més planer i proper que tingués una parròquia amb un Sant Sebastià.

10) Es va haver de suspendre algun cop el pelegrinatge?

Sí, per al temps de la Guerra Civil espanyola (1939).

11) Com recorda la tradició durant els anys de la Guerra Civil? Era practicada amb molt de secret evitant la guàrdia, s�anava a veure a la figura de Sant Sebastià a l�església, en comptes d�anar a Santa Coloma, perquè estava prohibit.

Tot era tancat i el pelegrinatge era totalment prohibit, a més, cremaven els interiors de les parròquies i es va haver d�amagar el Sant Sebastià del miracle, es va guardar a casa meva precisament.

60

12) Sé que vostè coneix moltes anècdotes o esdeveniments, me�n podria

explicar alguns?

• Hi havia pestes de tot tipus; els empestats eren emparedats entre parets que els aïllaven del altres ciutadans.

• Hi va haver un decret que prohibia el català, i com que no deixaven parlar ni escriure en català, es va haver de canviar el nom d�un carrer que es deia el carrer de les Set Aigüeres, passant a ser el carrer de �Los Tragaderos�, que prové de �fregaderos�.

• La indicació de cap a on havien d�anar era molt curiosa, perquè ho feien esparracant la pell d�un xai, penjant-la a la torre més alta i així sabien, per la part negra que quedava de la pell, per on havien de tirar.

• Un cop dues dones discutien pel camí cap a Santa Coloma i no resaven ni deixaven resar.

• Una dona va prometre dormir amb el Pare Pelegrí i quan va tenir l�oportunitat, el Pare Pelegrí s�hi va negar.

• Es va haver d�amagar la figura del Sant Sebastià perquè no fos cremada. • Aquells que porten la figura de Sant Sebastià a la processó no són escollits,

sinó que ho fan per herència que passa de pares a fills; cada extrem era portat per un membre d�una família diferent.

• La imatge de Sant Sebastià va ser l�única de l�església que va perdurar fins després de la Guerra Civil perquè va ser enterrada.

• Però el més curiós de tot és el següent: la figura del Sant Sebastià òbviament té peus, però no té dits, perquè la

gent, de tant passar-li les mans i besar-se-les els han anant desgastant.

13) Com veu aquesta tradició de cara al futur, creu que tindrà continuïtat?

Sí, sempre amb fe estarà viva, és una tradició que no es perd mai, a diferència d�altres. També depèn del rector, pot ser que tingui molta iniciativa o pot ser que no hi vegi interès.

61

Entrevista a Mossèn Joan Carreras (rector de la parròquia de Tossa)

1) Quants anys o des de quin any fa que és mossèn a Tossa? Des de l�1 d�octubre de 1997.

2) Coneixia ja la tradició del Pare Pelegrí abans de venir a Tossa?

Sí, havia assistit 12 anys a l�arribada del Pare Pelegrí a Sta. Coloma (1958).

3) Com recorda la primera celebració del Pelegrí com a mossèn de Tossa? Com una experiència inoblidable, sobretot per l�autenticitat, per la vivència i devoció dels tossencs a Sant Sebastià.

4) Quina és la seva funció dins la tradició com a mossèn? Ser el dipositari de la llista dels Pares Pelegrins.

5) Com s�escull el Pare Pelegrí?

Per un rigorós control cronològic, és a dir, quan un noi de Tossa desitja ser Pare Pelegrí em ve a cridar i s�incorpora en un llistat del qual surt cada any el Pare Pelegrí.

6) Com, quan i qui li ho fa saber a la persona que ha de ser Pare Pelegrí?

El mossèn, entre Nadal i Reis comunica al síndic de l�Ajuntament (Tinent d�Alcalde) el nom escollit d�aquell any i el representant del poble ho comunica en secret al candidat perquè es posi en contacte amb el mossèn per tal de fer la seva preparació espiritual.

7) És molt extensa la llista actual de Pelegrins apuntats?

Més de deu i menys de cent.

8) Qui té la llista, el mossèn o el síndic? Es conserva a la parròquia.

9) Quines funcions té el síndic?

Fer d�enllaç entre el mossèn i el Pare Pelegrí i també assumir la representació del municipi per tot allò que representi organització del pelegrinatge i donar compte al poble de l�acompliment del vot.

10) Quins són els abillaments del Pare Pelegrí, què es posa per

fer el camí? On es guarden la resta de l�any? L�hàbit o vestit de color marró, l�espolaina, l�esclavina de color negre amb creus i pellerides, el bordó o bastó de camí, i el barret amb la petxina que l�identifica. En una sala que hi ha a l�absis de l�església a l�altra banda de la Sagristia, que s�anomena Sala del Pelegrí.

62

11) Pot explicar alguna anècdota en referència a la tradició del Pare Pelegrí i l�església?

En general és tanta la il·lusió i concentració dels pelegrins davant del Vot de vila promès, que no hi ha gaire lloc a la improvisació. Cal anar amb compte amb la motxilla del Pelegrí per canviar-se a Santa Coloma i que deixa a la Sagristia, tenir-la ben amagada perquè no es descobreixi la identitat del Pare Pelegrí fins a l�hora de la missa del Cantar*, quan el Mossèn ja està revestit amb ornaments litúrgics i l�alcalde i el síndic obren la porta de la Sala del Pelegrí on s�espera, ja vestit de Pelegrí, després d�haver-se confessat per a l�inici de la missa del Cantar.

*Cantar: missa de presentació del Pare Pelegrí a les set del matí a l�església de Sant Vicenç per a iniciar el pelegrinatge.

12) Quina és la funció del obrers?

Els obrers i obreres de Sant Sebastià són els que reben la representació per part de la parròquia en l�organització del pelegrinatge des de la preparació de l�altar a la missa del Cantar i la Novena fins a condicionar l�abillament del Pare Pelegrí i també la relació amb la obreria dels Socors ja que és a la capella de la Mare de Déu dels Socors on el Pare Pelegrí s�acomiada del poble, rep el durillo* per a la missa de Sant Sebastià a Santa Coloma de mans del síndic i també el salconduït* de l�Ajuntament de Tossa per a l�Ajuntament i la parròquia de Santa Coloma.

*Durillo i salconduit: S�expliquen a l�apartat de Simbologia i Terminologia d�aquest treball

63

Entrevista a Toni Macaya (Pare Pelegrí 2005)

1) Quants anys té? 29 anys. 2) Quants anys fa que va demanar ser Pare Pelegrí o en quin any? Fa uns 18 o 19 anys aproximadament. 3) Per algun motiu personal, o el va inscriure algun familiar quan era petit, com a altres Pelegrins? Per un motiu personal, per un familiar. 4) Algú altre de la seva família ha sigut Pare Pelegrí? No, ningú. 5) Sap quants pescadors més han estat Pare Pelegrí? Sí, en Jaume Racassens (l�Avi Totu), en Pere Santaner i en Lluís Roure entre d�altres. 6) Des que ho va prometre, ha seguit el Pare Pelegrí tots els anys fins al seu dia? No. 7) És molt diferent seguir el Pare Pelegrí de ser-ho? Sí, molt. 8) Quina diferència hi ha?

Si vas a seguir-lo ets un més en la peregrinació i en canvi si ets el Pare Pelegrí portes una gran responsabilitat a sobre, tothom et mira, hi ha molts nervis. Perquè ets el que representa a tot el poble i tens molta emoció i és un gran sacrifici.

9) Què va sentir quan li van fer saber que seria el Pare Pelegrí? Una emoció molt gran, al principi no m�ho creia i per començar a pair-ho vaig començar anant a caminar. Vaig fer vida normal, però en secret com a Pare Pelegrí.

10) Què va fer al respecte fins al dia indicat?

Mantenir-ho en secret i caminar molt, també resar el rosari a la barca, mar endins.

11) Què va sentir quan va complir el Vot? Vaig sentir com si una espina que tenia clavada de feia temps se�m sortís; el cor se�m va obrir.

12) En quin moment o lloc va sentir més emoció? A la sortida de l�església, al primer moment que vaig ser vist per tothom. 13) Quin va ser el moment més dur?

Quan em vaig treure l�hàbit a la Sala del Pelegrí, quan ja s�havia acabat tot, vaig sentir l�acumulació de totes les emocions juntes i vaig posar-me a plorar.

64

14) Com se sent després d�haver sigut Pare Pelegrí? Content, orgullós per haver fet allò que tenia pendent des de feia anys. 15) Se�n recorda d�alguna anècdota?

Sí, al recompte dels pelegrins a Can Poch, una dona va venir amb un gos a peregrinar, però no era la dona la que anava a seguir el Pare Pelegrí, sinó que era el gos que ho tenia promès. Algú li va dir a la dona que s�havia equivocat de sant, que havia d�anar a Sant Antoni (benedicció dels animals).

16) Veu bé que els nens vagin a seguir el Pare Pelegrí?

Si hi van per a fer merder no, però si hi van sabent què és i ho senten seriosament sí. Toni Macaya: �M �agradaria donar les gràcies a Mario Zuccithello, Lluís Moreno, Juan Antonio Herbías, Joan Mundet, al mossèn Joan, i a tothom que cregui que li he de donar les gràcies perquè crec que ho he de fer.�

65

66

67

Opinió personal i conclusions La realització d�aquest treball m�ha permès viure en primera persona i intensament tots els aspectes d�una tradició molt arrelada no només al poble, sinó concretament a la meva pròpia família. Per primera vegada he seguit el pelegrinatge, per poder fer el vídeo del treball, i m�ha servit per presenciar totes les aturades a les cases, conèixer millor la peregrinació, i en general sentir i entendre millor la tradició. Els coneixements que jo tenia els he pogut ampliar gràcies a un gran esforç d�investigació que m�ha donat la oportunitat de trobar força més informació. Malgrat això, també he pogut observar que molts textos que hi ha escrits són molt similars entre ells ja que expliquen el mateix, però de manera diferent. Per a mi ha sigut molt enriquidor buscar informació de l�arxiu de Can Aromir (masia en la que s�atura el Pare Pelegrí en el seu retorn) en el que hi ha documents i llibres molt antics, alguns dels quals he citat en el treball. Fent les entrevistes, he conegut millor la tradició donat que les persones entrevistades m�han orientat i informat de detalls que ningú en parla, i que per a la majoria passen desapercebuts. Dites persones són algunes de les que més saben sobre aquesta i altres tradicions de Tossa. Crec que va gent de totes les edats i diferents status socials a seguir el Pare Pelegrí, però penso que no tots ho fan amb sentiment profund, que és com hauria de ser, sinó que hi van com a una simple excursió, i no ho és ni de bon tros. També cal fer esment de les enquestes que he fet i posteriorment he convertit en l�estadística, de manera que he deixat reflectida una informació important en aquesta tradició. M�han servit per veure com s�implica la gent en la tradició. En definitiva, ha sigut una experiència inoblidable i molt enriquidora per a mi.

Agraïments Voldria agrair molt especialment la col·laboració d�aquelles persones que m�han ajudat, de manera totalment desinteressada, a confeccionar aquest treball: Maria Teresa Morè, Rosa Margenats, Carme Vilà, Carme Estévez, Vicenç Esteban i Darder, Mario Zucchitello, Mossèn Joan Carreras, Francesc Aromir Masaguer, Fidel Aromir Masaguer, Pere Coris, Joan Córdoba, Vicenç Gascons, Jordi Farré, Marcelino Quatrecases, David Morè, David Colomer, Toni Páez i Josep Aromir. Vull, també, i de manera molt especial, agrair a Toni Macaya (Pare Pelegrí 2005) el seu especial tracte tant durant el pelegrinatge com posteriorment a la seva entrevista, així com dedicar-li aquest treball. També m�agradaria, per últim, agrair als meus pares els seus consells i seguiment del treball.

68

(Retalls de premsa, fotos i documents)

69

70

71

72

73

74

75

76

77

78

79

Josep Maria Ansón, Pare Pelegrí el 1986, a la masia de Can Aromir. Apareixen a la foto, d�esquerra a dreta: Telm Saragossa (llavors alcalde de Tossa), Jordi Pujol (president de la Generalitat de Catalunya), Gertrudis Masaguer (llavors mestressa de Can Aromir), Marta Ferrussola (dona del president), i finalment, el llavors Pare Pelegrí Josep Maria Ansón.

80

81

82

83

84

Bibliografia • �Tossa i el seu Pelegrí�, per Salvi Gascons i Bassas, editorial Biblioteca selecta

1982 • �El Pelegrí de Tossa�, per Mossèn Josep Soler de Morell, editorial Seràfica 1935 • �El Voto de Tossa�, per José Ribas Serra • Revista municipal �Turissa�, gener de 1993 • Revista municipal �Turissa�, gener de 1997 • Revista municipal �Turissa�, gener de 1999 • Fulletó de la Parròquia de Sant Vicenç de Tossa • Fulletó de la Capella de Sant Sebastià de Santa Coloma • �Tossa, el Vot del Poble�, gener de 2003, editat per l�Ajuntament de Tossa, textos

de Maria Gràcia Puigdemont i Assumpta Margenats • Diversos documents i llibres de l�arxiu familiar (Can Aromir) • Fotos, models de salconduits (arxiu municipal) • Revistes (biblioteca municipal) • Retalls de premsa