Fragilitats molt humanes. A propsit de Tirant, lheroi frgil, de Vctor Labrado (Editorial Afers, 2014).

Josep M. Escolano i LpezElx, 22 dabril del 2015

Qui s Vctor Labrado? Qu aporta Vctor Labrado al coneixement del Tirant amb lassaig Tirant, lheroi frgil, publicat per leditorial Afers? s original en els temes que hi planteja? Hi aporta res de nou?Comenarem per respondre la part ms fcil: lltima pregunta. S, Tirant, lheroi frgil s un estudi original, ens fa veure passatges del Tirant duna manera que probablement mai no haurem vist si lautor no ens ho diguera. I veurem per qu.Vctor Labrado s llicenciat en Filologia Catalana, professor de secundria, comproms amb la llengua i cultura del nostre pas fins al moll de los. Tamb s pare de famlia. No s tot a en aquest ordre, per s que s tot a. I s, tamb s bo que se spia, un dels millors conversadors que hem conegut mai. En farem un tast ms avant.Vctor Labrado s autor de narracions com La mestra (Eliseu Climent eds., 1998; Editorial Bromera, 2010), La guerra de quatre (2004), Quan anvem a lestraperlo (2004), Llegendes Valencianes: criatures mtiques de la tradici oral (2007) i Llegendes de la ciutat de Valncia (2009), entre altres. Tamb s autor de lassaig El segle valenci (2008) i de les produccions multimdia Joan Fuster: una biografia visual (2006), Sendes i carenes: el mn dEnric Valor (2007), Camins, viles i castells en la crnica de Jaume I (2008) i El cavaller Ausis March (2009). Ha sigut el responsable de ledici de Tirant lo Blanc publicada per la Magrana (2010). En lmbit de la literatura juvenil podem destacar les adaptacions de clssics com Homer, Jaume I i Tirant lo Blanc. Tamb ha publicat diverses traduccions i ha fet algunes contribucions de referncia obligada per el camp de la didctica. Darrerament ha publicat L'Escola Valenciana. 25 anys de trobades, (Escola Valenciana, 2010, versi illustrada) i Les trobades. 25 anys d'Escola Valenciana, (Andana Editorial, 2011, versi rstica). Si no coneixeu Vctor Labrado, tot aquest bagatge s prou contundent per a fer-vos una idea que Vctor Labrado s un escriptor amb garanties. Ara ens presenta, de la m de leditorial dAfers, un estudi molt ben documentat sobre una tria personal de captols del Tirant que augmenta encara ms les garanties que ja tenia.

Tirant lo Blanc, una obra interpretable

Tothom reconeix Tirant lo Blanc com a referent durador de limaginari literari nacional dels valencians i, bviament, tamb daltres catalans. Tirant lo Blanc s una icona literria, per tamb s la histria dun mn, a mitjan cam entre la ficci i la realitat, amb nims de perdurar ms enll del moment en qu sescrigu. Noms per aix s un llibre mereixedor dexgesis contnues que ens aporten visions noves, detalls sorprenents, punts de mira ocults, ara descoberts ara redescoberts, interpretacions polidriques i potser agosarades, imaginatives. Al capdavall, tots aquests escorcolls, tota aquesta faena descarbar amb la intenci de veure qu hi ha a laltra banda de la lletra escrita, qu hi ha entre lnies, tot a que ha fet Vctor Labrado, busca oferir-nos una matria de conversa de primera qualitat, material de discussi per a entendre les relacions entre all que Martorell escrigu i all que llegim den que sedit per primera vegada el 1490. Podem dir, doncs, que Vctor Labrado s un facilitador de la lectura, s a dir, de la relectura, potser de lobra sencera, potser dalguns captols esparsos que un dia llegrem, fa molt de temps, o que potser llegirem en adaptacions didctiques, com a tema doposicions o com a examen de literatura catalana. O si voleu, ens la trobarem com a lectura gojosa davall dun garrofer a mitjan vesprada dagost, o pel setembre, a lombra duna figuera de figues politanes.Lestudi de Vctor Labrado contribueix a expandir la fama dun cavaller anomenat Tirant que un bon dia senamor duna criatura dolcssima noms de mirar-la... noms de mirar-la als ulls, de mirar-li els ulls, de soflamar-se com un titot i dembercocar-se com un borinot ebri de la malaltia de la mar, damar la mar.Diuen que el Tirant s el llibre catal ms citat i menys llegit. Molts lectors del Tirant han conegut Tirant i Carmesina per les edicions adaptades, per les seleccions de batalles en lamor i en la guerra, que solen ser les ms agrades per al pblic de tots els temps i de totes les edats. Potser altres persones noms coneixen Tirant pels textos que han disseccionat a les classes de 3r dESO o de 1r de batxillerat. Potser, noms potser. O potser altres coneixedors del Tirant, malfaeners de mena o massa ocupats en altres deures per a interessar-se per la vida de personatges amb noms tan atractius com Plaerdemavida o La Viuda Reposada, han conegut el llibre per la paraliteratura pseudoinvestigadora dels treballs acadmics de chuletasdeliterartura.com, aprobarsinleer.net o limprescindible elrincondelvago. Hem de suposar, no obstant aix, volem suposar, amb la convicci de mestres que creiem en all que ensenyem, que hi ha hagut altres lectors del Tirant, i que aquests lectors han assaborit els viatges per la Mediterrnia, els encontres amb el Sold i els amors cortesans amb ulls inquiets i amatents. Sabem que aquests ulls sn relectors que han passat les pgines unes vegades amb un somriure als llavis i daltres amb gestos de sorpresa o amb un enuig immens per les bajanades que Martorell fa fer als personatges.

La fragilitat

No s quantes persones es deuen haver parat a pensar la importncia que t diferenciar entre els conceptes novella cavalleresca (dacord amb el concepte encunyat per Mart de Riquer) i llibre de cavalleries. Probablement per a qui no es dedique a la filologia o a lensenyament de la literatura, aquests conceptes deuen sonar ms ana a debat bizant, propi dels savis que shan begut lenteniment de tantes hores que han passat davant un pargraf crptic i alhora ple de cincia. Tothom ha acceptat que Tirant lo Blanc s una novella cavalleresca: per labsncia delements mgics i perqu els personatges sn fets a mesura humana, segons ens diu la crtica literria. Potser aix, com hem dit ads, de cara a la lectura plcida i satisfactria, no importa gens ni mica. Diguem-ne, per, que la diferncia entre aquest dos conceptes s una qesti acadmica que no repercuteix gaire en la recepci de la histria. I no obstant aix ens importa saber-ne quatre coses, ens interessa saber qu Martorell no escriu lAmads de Gaula, no escriu un llibre daventures on la fantasia s lelement narratiu sobre el qual se sost tota lobra. Ens interessa saber que Joanot Martorell utilitzava models de persones reals. Com diu Vctor Labrado, Martorell copiava del natural i per tant barrejava la ficci literria amb la realitat contempornia. Per exemple, sabem que els vots que Tirant diu com a resposta a la burla en eixir del sopar amb la fada Morgada provenen de la realitat, del desafiament a Joan de Montpalau, deshonrador de la germana de Martorell.

Visions del Tirant

Sovint tenim una visi del Tirant lo Blanc massa fixa, fora esttica. Solem tenir-ne una visi delimitada pels aspectes ms coneguts, pels ms vistosos i rellevants de la personalitats dels actors que Martorell ide com una comdia satrica i divertida i en menystenim una visi oberta, una vis que amplia lhoritz dels passatges ms emblemtics, els ms difosos pels manuals i per les guies de divulgaci literria. Sovint ens entestem a veure, com a lectors desvanits pel nostre llegat histric i cultural, un heroi que combat en dues batalles paralleles, les lluites en la guerra per aconseguir honors i les lluites en lamor per aconseguir ms honors encara. Sovint identifiquem els papers de Carmesina, de lemperadriu, de lemperador, dels fidels Hiplit i Diafebus o de les svies Plaerdemavida, Estefania o la bruixa malvola de la Viuda Reposada com a personatges duna sola cara. Potser els professors en tenim la culpa, culpa total o parcial. Potser nosaltres, en aquest afany didctic que necessriament passa per la sistematitzaci, per la dosificaci i per lacotaci dobjectius, hem fet que els lectors del Tirant tinguen una visi de lobra excessivament reduda, simple, massa esquemtica i, en conseqncia, empobrida de matisos. Potser els lectors que han aplegat al Tirant per les lectures escolars noms en coneixen una part, per ventura la ms cridanera, la ms divertida, la ms exportable, per potser per aix mateix en tenen una concepci massa plena de llocs comuns. s ac on un estudi com el Tirant frgil de Vctor Labrado contribueix a eixamplar limaginari dels lectors en uns detalls que enriqueixen els horitzons de les lectures anteriors.Tirant, lheroi frgil s un llibre per a lectors experts, per a persones coneixedores de lobra cabdal del segle dor de les lletres catalanes i de lobra de Joanot Martorell. Els lectors fidels i avesats al cavaller de Tirnia i la princesa de lImperi grec en fruiran, sens dubte. Per no ens enganyem, els que shan acostat al Tirant de forma espordica, amb lectures parcials i fragmentades o duna sola vegada, i no obstant aix han fet lectures plaents i eficaces, aquests lectors tamb trobaran en el llibre de Vctor Labrado pistes per a fer-ne una relectura, per a assaborir els passatges de la cala brodada de robins, la intervenci de la fada Morgana o la conversi del rei Escariano amb uns ulls nous, com a mnim amb una mirada diferent. La base de lestudi que ha fet Vctor Labrado s establir la relaci entre la ficci literria i la realitat contempornia. Lautor, com a lector expert, hi veu detalls suggeridors, delitosos, on altres lectors passarem de llarg. Lautor ens explica de forma didctica, sovint amb una aclucada dulls sorneguera, que Joanot Martorell travessa la frontera entre els dos mons de forma contnua, entre la ficci i la realitat, amb anades i tornades cap a una i altra banda i lnic peatge s el creixement en complexitat narrativa duna obra bastida a partir de la imaginaci humana, sense oblidar-sen de la tradici literria, dels codis cavallerescs, de la complicitat necessria dels lectors contemporanis i de les convencions del gnere.Vctor Labrado ha agafat lobra de Martorell, lha llegida i lha rellegida, lha desmuntada pea a pea i desprs lha tornada a recompondre sense que lin sobrara ni una lletra. I ho ha fet amb criteris cientfics i racionals. Ho ha fet com fa un cirurgi que coneix de memria lanatomia del pacient (que no s un malalt), perqu hi ha accedit moltes vegades, i ara ho fa amb un bistur usat amb mestratge, amb precisi, amb un coneixement exacte dall que cerca entre els racons ben encaixats duna estructura perfecta i alhora canviant amb el pas del temps. Vctor Labrado, com els bons cirurgians, ha sabut analitzar no sols el cos i la ment de lobjecte dinvestigaci, intervenir-hi i interpretar qu hi ha vist, sin que tamb ha sabut comunicar a la famlia, en aquest cas als lectors, qu hi ha fet, quin ha sigut el procs danlisi, quin s lestat de lorganisme que ell ha tractat amb tanta delicadesa perqu hi ha la vida en joc i, sobretot, ha sabut dir com han de comportar-se amb el pacient a partir del seu diagnstic. Els lectors, com les famlies del pacient, sn, som, collaboradors actius de la qualitat de vida del nostre amic, del nostre familiar intervingut, perqu noms li desitgem una llarga vida i que continue entre nosaltres en les millors condicions possibles.

Dilegs frgils i amb calidesa

No els hem revelat gaire detalls del contingut del llibre de Vctor Labrado. La presentaci dun llibre no t com a objectiu revelar els misteris de lobra presentada en societat, altrament perdria tot el seu encant i potser aix desanimaria els assistents a comprovar si paga la pena de llegir o no. Per aix volem fer en aquest acte no tant un elogi del llibre de Vctor Labrado, elogi que es mereix amb escreix i de sobra, sin que pretenem establir un dileg amb els tres tirants, com si fra una trinitat: el Tirant lo Blanc de Martorell, el Tirant frgil de Vctor Labrado i els pensaments privilegiats de lautor de les fragilitats tiranianes. Tenim ac lautor i sabem que shi av, a la conversa, com un envit a tota ultrana, en camp clos i en camp obert. Hem dit que Vctor Labrado s professor. Alguns dels assistents tamb ho sn. Ho farem mitjanant un dileg en el qual lentrevistador far dexaminador i lentrevistat dexaminand, una situaci que de fet confirmar que en aquesta ocasi lexaminand coneix millor el tema que lexaminador. I en acabant, si lautor passa lexamen, podr dir el que voldr. Fem cam? Som-hi. Ac tenim les preguntes.

1. La gesti creativa. Comencem per la gesti del llibre, pel procs de creaci. Qu et va moure a pensar, o millor dit, a repensar, el Tirant des de lptica de la transici entre la realitat i la ficci? O si vols, per qu vas seleccionar els episodis de la cala i del rei Escariano? Com es va generar lespurna creativa, lassociaci necessria didees que et dugu a dir heus ac una idea: lescriur?

2. Els objectius de Tirant, del personatge. Creus realment que Tirant trama tota una estratgia per a aconseguir el tron, que els seus objectius daconseguir lamor de Carmesina s sols un mitj per a ser emperador? On queda lamor del cavaller per la dama? s tot pura estratgia per ascendir en lescala social?

3. El ttol. s metafrica, la fragilitat? Sabem que Tirant s un personatge que podria haver existit en la realitat, s versemblant, tmid en lamor (per no sempre, a pesar del que puguem pensar) i per tant agosarat, i alhora s valent en les batalles amb el sold. On s la fragilitat? Potser s en la perplexitat de Tirant per lesfor titnic de salvar lImperi grec i salvar-se ell tamb?

4. Mercaderies i mercaders. En la introducci parles de la referncia a les mercaderies i no als mercaders, a propsit de lepisodi, ficat amb calador, de la descripci de la ciutat de Valncia. Potser tinc un dubte de lector poc hbil o de lector frgil. Per qu no hi apareixen els mercaders? s una qesti de realitat contempornia a Martorell?

5. Lentrems de Morgana. Som un esperit contradictori i tu, en algun moment, dubtes que laparici de la fada Morgana, la germana del rei Arts, siga un entrems, sobretot perqu lemperador esdev un actor ms i perqu el narrador no anuncia que es tracta duna obreta teatral. Parles de la confusi per al lector del segle XXI i alludeixes a la tradici. Ens pots comentar aquest detall?

6. Ms entremesos. s sorprenent que lemperador quan parla amb el rei Arts li demane que li explique qu s lhonor. Creus que s per ignorncia, com tu apuntes, o ms ana apareixen aquests dubtes amb una funci didctica, com si digurem dis-ho tu que jo ho s per tu ho dius millor que jo, una cosa aix com el joc que tenim tu i jo, encara que en el nostre cas el joc s cmplice?

7. Honor i virtut, valors daltres poques. Un lector mitj actual, educat en valenci a lescola en valenci, no s si compartiria el punt de vista de Vargas Llosa quan diu que els episodis que trenquen el fil narratiu, aquells com el dArts quan parla de lhonor i la virtut com a ideals, serveixen per a veure els models reals dels personatges. Creus que el lector mitj actual t les referncies culturals necessries per a poder compartir aquest punt de vista? O s una qesti reservada a experts en literatura?

8. La snia i els catfols. La fada Morgana apareix desprs de llevar-se el dol amb un vestit brodat amb una snia amb els cadufs foradats. Ens pots explicar com hem dinterpretar el simbolisme del vestit i qu comporta? Aix s, sense revelar-nos cap detall que descoratge el lector a endinsar-se en el teu llibre.

9. Intertextualitat interna. Quins detalls et fan establir la relaci entre els fets que ocorren a Siclia amb el prncep Felip (els 12 trossos de pa) i els vots de Tirant quan ixen del vaixell de la fada Morgana (en realitat una simulaci, pur teatre)?

10. Tirant s hbil. Tirant sap improvisar, sap eixir-sen dels paranys que li paren a la cort. Per exemple, quan es conxorxen les dames de la cort, les cortesanes, per burlar-sen en aquell episodi de lesclau que el baixa a borreguet del vaixell de Morgana i acaba vilment arremullat. Tirant s capa dimprovisar tota una obra de teatre, b, Tirant no, Martorell, per a explicar temes relacionats amb lhonor personal i alhora amb la treva frgil amb els turcs. Quines habilitats es combinen ac en la personalitat de Tirant?

11. Tirant i lemperador. Aparentment, per al gran pblic, Tirant i lemperador sn aliats, sn all que la narratologia diu que sn el personatge principal (Tirant) i un coadjuvant (lemperador), un personatge collaborador que busca el b del protagonista. En realitat hi ha desacords entre ells, no s aix? No pensen el mateix, per exemple sobre el matrimoni de Diafebus amb la donzella Estefania.

12. Dramatisme. En els passatges que has triat per a la teua anlisi hi ha escenes realment dramtiques, narrades duna forma visual molt descarnada. Al Tirant lo Blanc nhi ha moltes ms, per ac en comentes una despecial: el naufragi de Tirant a les costes de Barbaria. Qu aporta frica com a escenari?

13. frica i el rei Escariano. Tirant esdev un cavaller complet a frica (i a no vol ser una resposta a la pregunta anterior): ven el rei Escariano (per evita que lexecuten), recupera el tresor i allibera la filla del rei de Tremissn. Qu ms pot demanar un heroi?

14. El negre guardi de les princeses com a personatge de la literatura popular apareix en les Rondalles Valencianes dEnric Valor i en altres reculls rondallstics. Tu ja en feres esment en el llibre El segle valenci, en el captol Els guardians de princeses i tresors. Vols dir que Martorell beu de la tradici literria en retratar el rei Escariano? s aquesta tamb la fita entre ficci i realitat, entre Tirant i la literatura popular? Quina s ficci i quina s realitat?

15. No et preguntar per Gaspar Escolano, amb qui compartisc cognom, per amb qui amb tota seguretat no compartisc res ms. Al pblic li agradaria saber qu passa amb els tresors, amb les dones daigua i amb els homes encantats. Fins on pugues contar-nos, bviament, per deixar la mel als llavis i que els lectors intrigats es capbussen al teu llibre si en volen saber ms.

I fins ac el gui de la presentaci. No hi apareixen les respostes de lentrevistat, ni tampoc les intervencions del pblic. No cal que diguem que el dileg entre el presentador i lautor no fou tan lineal com apareix en aquest escrit. La resposta a les dues primeres preguntes fu que replantejrem la resta de lentrevista, cosa que demostra com de frgils sn els viaranys de la lletra escrita i com de previsible s que canvien tots els finals imaginats, talment com la naturalesa humana, tan coneguda i alhora tan frgil.

fragilitats humanes /9