istòric. Per primera vegada, aquest diumenge de desembre, un TGV tra-vessarà els Pirineus prenent el túnel de l’Albera. A bord, aproximadament passatgers, apassionats en la seva majoria, que han reservat els bitlletsdes de l’obertura de les taquilles per formar part del viatge. Des de fa anys,esperen aquest dia altament simbòlic. Després de diversos desencisos, deles pròrrogues d’estudis o de treballs i d’una cita fallada, la del de febrer

de que havia de marcar l’obertura del tram internacional, el dia D ha arribat final-ment. Figueres i Perpinyà no són més que a vint minuts una de l’altra. El , els cata-lans del nord podran arribar a Barcelona en menys d’una hora i viceversa.

D’una part i de l’altra d’aquesta frontera, abans símbol de tants sofriments, les esperancessón gegantines. Activitats econòmiques, comercials i culturals es poden trasbalsar. De lamateixa manera que els alcaldes de les grans ciutats travessades pel TGV (de Barcelonaa Montpeller) que, cansats de veure el projecte alentit, han unit els seus esforços per ac-

tuar conjuntament de lobby davant dels qui tenen poder de decisió, els periòdics del Nordi del Sud han decidit treballar colze a colze per elaborar aquest número especial. En el mo-ment en què desapareix també la frontera física de la Jonquera i el Portús s’obre una eta-pa històrica de les relacions entre les dues bandes dels Pirineus. Tant lluny però tant a propels uns dels altres. És el moment que les relacions comercials i socials s’intensifiquin pertreballar junts per una Euroregió potent. Les possibilitats existeixen, ara només cal apro-fitar-les i potenciar-les al màxim. L’alta velocitat ha de ser l’exponent del que ha de ser elfutur de l’eix format per ciutats com Barcelona, Girona, Figueres, Perpinyà i Montpeller.

En el moment dels debats positius, L’Indépendant (del grup Midi Libre), Setmanari del’Alt Empordà i el Diari de Girona (d’Editorial Prensa Ibérica) han intercanviat les sevesinquietuds i les seves informacions. Hem après a conèixer-nos. Perquè, des de Figueres,Girona i Perpinyà, estem persuadits que aquest proper diumenge es farà un gran pas en-davant. A vosaltres, ara, us toca també formar part del viatge.

E D I C I Ó E S P E C I A L D E 9 0 . 0 0 0 E X E M P L A R S

FORMAR PART DEL VIATGE

JEAN LUC BOVIN/ESTACIÓ DE PERPINYÀ

UNA DATA HISTÒRICA

El TGV unirà per primeravegada els dos costats dels

Pirineus aquest diumenge

A les onze hores i sis minuts deldiumenge 19 de desembre del2010, és previst que el TGV 6210de la SNCF francesa surti per pri-mera vegada amb passatgers desde l’estació de Figueres-Vilafantcap a Perpinyà. Una data i un mo-ment històric. Poc abans, un trende Renfe haurà arribat a l’estacióprovinent de Barcelona i Girona.Els seus viatgers hauran de can-viar de tren si volen continuar elseu viatge. Paral·lelament, a les12.24 minuts del mateix dia, elTGV 6203 sortirà de Perpinyàcap a Figueres. El somni serà unarealitat.

FIGUERES/VILAFANT | SANTI COLL

L’alta velocitat uneix Perpinyà i Figueres en un viatge històric

SANTI COLL

L’estrena de la línia d’altavelocitat i la seva connexió amb lalínia convencional no seria possiblesense la variant que Adif haconstruït entre Vilamalla i PalolSabaldòria, el punt on conflueixenels dos traçats ferroviaris.

�

ENLLAÇ DE PALOLLa clau de volta de l’estrena

El grup espanyol ACS i el francès Eifagge comparteixen la gestió de l’empresa TP Ferro, creada expressament pera la construcció dels dos túnels que travessen de costat a costat, al llarg de 8.200 metres, els Pirineus. TP Ferro haestat l’encarregada de construir –en el temps establert en el contracte de concessió– el tram internacional d’altavelocitat entre Figueres i Perpinyà, amb un recorregut total de 44,4 quilòmetres. En aquest tram s’han aixecat deuviaductes (6 del costat empordanès i 4 del costat nord-català) i nombroses obres majors rellevants. Segons lainformació facilitada per TP Ferro, hi han treballat més de 600 professionals. Els túnels han estat foradats per duesmàquines impressionants, la Tramontana i la Mistral, especialment construïdes per a l’ocasió. Els dos túnels, un percada sentit del trajecte, estan comunicats per 41 galeries, situades cada 200 metres.

�

FALGUÉS

Per garantir la seguretat, s’hacreat el Pla de Socors Binacional delTúnel de Pertús, un document elaborat conjuntament per laDelegació del Govern a Catalunya,la Prefectura dels Pirineus Orientalsi la Generalitat de Catalunya.

�

ALERTA D’EMERGÈNCIESTres simulacres consecutius

DOS TÚNELS BESSONS INDEPENDENTS CONSTRUÏTS PER TP FERROL’obra ha remogut 1.500.000 m3 de material i han calgut 11.000 peces de formigó per a la seva estructura

El 23 de novembre de 2007, operaris, tècnics i polítics celebren unmoment especial: la segona tuneladora ha acabat de perforar l’Albera. Lesobres s’acabaren el febrer de 2009, tal com estava previst.

�

LA PERFORACIÓ ES VA ACABAR FA TRES ANYSEl 23 de novembre del 2007 la tuneladora treu el cap a l’altre costat

Després de mesos de proves i incertesa, aquest diumenge el TGV travessa oficialment el Pertús�

2DESEMBRE DEL 2010 | L’INDÉPENDANT · DIARI DE GIRONA · EMPORDÀ

�EspecialTGV

19-D: EL TGV UNEIX LES DUES CATALUNYES�L’ALTA VELOCITAT JA ÉS UNA REALITAT

Està anunciat, per ara, per al2020. Aquell que va ser molt detemps sobrenomenat la “baulaque faltava” entre Perpinyà iMontpeller està avui encara enl’estadi del finançament dels es-tudis. A començament de desem-bre, un protocol de finançamentha estat finalment signat entre lescol·lectivitats, l’Estat i RFF. Lesdues primeres fases d’estudi s’ele-ven a 33,2 milions d’euros.

L’Estat i RFF porten cadascun8,3 milions d’euros, la Regió 10,5milions d’euros i les altres col·lec-tivitats (diputacions provincials iaglomeracions) 6,1 milions d’eu-ros. Fets, finalment, després d’anys de dubte i de retrocés.

Des dels anys 90Al final dels anys 90, el consell deministres francès evocava, per pri-mera vegada, el TGV Mediterra-ni i sobretot la relació entre Mont-peller i el Pertús. Vint anys méstard, el tram Perpinyà-Figueress’inaugura finalment, la famosabaula que falta continua essenttasca del costat francès. Desprésd’un primer abandó el 1995, perfalta de finançaments, el projecteha estat finalment llançat, peròavança a petita velocitat.

A la primavera última, al finaldel debat públic que s’havia man-tingut en tota la regió del Llen-guadoc-Rosselló, RFF havia esco-llit l’opció més cara. És a dir, laconstrucció d’una línia mixta(300 km/h per als passatgers i 120km/h per a les mercaderies) ques’avaluava llavors a prop dels6.000 milions d’euros. Una esti-mació ja caduca i una opció con-siderada “menys eficaç” tot justdos mesos més tard. A finals dejuny, mentre que RFF anunciavael llançament dels estudis per aaquest tram, Édouard Parant, elcap de missió encarregat del pro-jecte, posava ja el peu sobre el fre.“Per als transports de mercade-ries, caldrà establir les seccions onla necessitat es fa vertaderamentsentir”, i afirmava igualment queno hi hauria estació TGV a Rive-saltes, ni ni tan sols al Soler.

PERPINYÀ | ESTELLE DEVIC

De Montpeller a Perpinyà, encaraa petita velocitat

Per a RFF, sempre el mateixobjectiu: é-co-no-mi-ser! Per

ara, només es coneix la construcciód’una estació nova a Montpeller (albarri Odysseum). Per a Narbona i Bé-ziers, res no està decidit. Cadascunade les sotsprefectures tindrà la sevapròpia estació o la tria es farà perconstruir-ne una nova entre les duesciutats? Llevat que RFF opti per unatercera solució: una estació al sectorde Montredon que permetria enllaçaramb la futura, i més hipotètica, líniaNarbona-Tolosa? PERPINYÀ | E. D.

�

L’estat de la qüestiómés al nord

LES DUES ESTRUCTURES

8.200 METRES

Estació Renfe RenfeBCN Sants 09.00 13.00Girona 10.12 14.10Figueres-Vilafant 10.42 14.40Canvi de tren a Figueres-VilafantEstació TGV TGVFigueres-Vilafant 11.06 15.02Perpinyà 11.35 15.31Narbona 12.11 16.10Montpeller 13.18 17.14Nimes 13.48 17.44París-Lyon 16.41 20.41

� HORARIS BARCELONA-PARÍS

Estació TGV TGVParís-Lyon 07.20 15.20Nimes 10.14 18.13Montpeller 10.43 18.47Narbona 11.44 19.48Perpinyà 12.24 20.25Figueres-Vilafant 12.47 20.48Canvi de tren a Figueres-VilafantEstació Renfe RenfeFigueres-Vilafant 13.03 21.03Girona 13.32 21.33Barcelona Sants 14.46 22.45

� HORARIS PARÍS-BARCELONA

PHILIPPE ROUAH

Tot designant l’estació de Per-pinyà com “le centre du monde”,Dalí el surrealista asseguravauna notorietat internacional pera aquest lloc convertit, des d’a-leshores, en mític. A pocs me-tres, (de fet, a l’altra banda delsrails), el Centre del Món marcaavui l’entrada de la prefecturacatalana en el modernisme.

El barri de Saint-Assiscle, finsara en declivi, troba una segonajoventut amb la sortida de terrad’aquests edificis “a la Gaudí”,com li agrada repetir-ho Jean-

Paul Alduy, antic alcalde de Per-pinyà i avui president de l’Agglo(llegiu l’entrevista adjunta), elqual és al capdavant del projec-te des del principi.

Passatge Salvador DalíEls nous edificis, entre ells l’Ho-tel d’Aglomeració, estan enlla-çats amb la resta de la ciutat grà-cies a un passatge subterrani, lavia Salvador Dalí, al voltant de laqual s’ha instal·lat una nova vidacomercial.

Amb el Centre del Món, sónunes 55 les botigues que han d’a-

nar obrint les portes de mica enmica. Algunes ja ho han fet.Grans firmes de la indumentà-ria, de la perfumeria o fins i totde la telefonia són esperades enaquest nou espai comercial ad-jacent a la nova estació del TGV.

Un aparcament d’un miler deplaces, obert permanentment, idos hotels de luxe estan igual-ment previstos.

Uns TGV finalment en el Cen-tre del Món, un esdevenimentesperat...

PERPINYÀ | ESTELLE DEVIC

Amb el Centre del Mónarriba el salt de Perpinyà

L’entorn de la nova estació de Perpinyà s’ha convertit en una oportunitatper refer el barri de Saint-Assiscle i reforçar l’oferta comercial de la zona�

UNA OBRA D’IMPACTE

La nova estació del TGV amb el Centre del Món. JEAN LUC BOVIN

19-D: EL TGV UNEIX LES DUES CATALUNYES�LA CAPITAL DEL NORD

3EMPORDÀ · DIARI DE GIRONA · L’INDÉPENDANT | DESEMBRE DEL 2010

EspecialTGV�

Què representa per a vostè l’ar -ribada del TGV a Perpinyà?

És una formidable esperançai una responsabilitat. Des de fauna vintena d’anys, Perpinyàbusca un destí i ha d’entrar a laxarxa de les grans ciutats en àm-bits tan variats com les noveseconomies, el coneixement, lainnovació o fins i tot la cultura.No tenim feines d’alt valor afe-git. L’arribada del TGV és l’espe-rança d’escapar a aquesta fatali-tat.

Per a vostè que defensa l’arxipè-lag de les ciutats de Narbona a Gi-rona, és una sortida?

Perpinyà passarà de l’estatus deciutat cul-de-sac d’Europa al deciutat pont, de plataforma. N’hi haprou en mirar l’impacte de l’arri-bada del TGV a Lleida, que en totés similar a Perpinyà, per compro-var el dinamisme econòmic queaporta. La conca d’habitants deNar bona a Girona agrupa800.000 persones que viuen totesa una mitja hora de Perpinyà. Ésuna zona de chalandise(clientela)i una font de llocs de treball formi-dable amb la condició que treba-llem tots en complementarietat.

Parlava també de responsabilitat?Els responsables han de tenir en

compte el fet transfronterer. En lameva petita aportació, m’havia an-ticipat llançant el projecte delCentre del Món al final dels anys90. Calia prendre aquest repte, sino ens arriscàvem haver de con-formar-nos amb mirar passar elstrens. La crisi ha passat per aquí ino sé si els inversionistes seguirien

encara, però, avui, són ben pre-sents. Al Centre del Món hi ha 100milions d’inversió privades.

Què espera dels alcaldes i de la po-blació?

La meva única preocupació ésconvèncer tothom que la idea delfet transfronterer penetri al coseconòmic, polític i social d’aquestterritori. Aprofito totes les oca-sions per fer pedagogia.

R

P

R

P

R

P

R

P

PERPINYÀ | ESTELLE DEVIC

PHILIPPE ROUAH

«Passem de ser un cul-de-sac d’Europa a una plataforma»

ENTREVISTA

Jean Paul AlduyPRESIDENT DE LA COMUNITAT D’AGLOMERACIÓ DE PERPINYÀ

EN DUES PARAULES

Que representa per a vostè, anticpresident de la diputació provincialdels Pirineus Orientals i nou presi-dent de la Regió, l’obertura de la lí-nia Perpinyà-Figueres?

Aquesta línia és el guió entre laCatalunya Nord i la CatalunyaSud. Significa la fi de l’aïllamentferroviari d’Espanya i, per a nos-altres, l’obertura cap a una capitalde quatre milions d’habitants,Barcelona. Crearà necessària-ment una relació econòmica, totaixò és per força molt positiu.

I el tram que falta Nimes-Perpi -nyà, quin pes tindrà la Regió?

El Consell Regional s’ha com-promès en 470 milions d’euros enel marc d’una col·laboració priva-da-pública per a la variant de Nî-mes-Montpeller. Per al tramMontpeller-Perpignan, finançaràa alçada d’un quart. Ens interessaalliberar vies per a la col·locaciódel TER a un euro. Però formulouna condició: caldrà absoluta-ment que els terminis siguin res-pectats. Per a Montpeller-Nîmes,és 2016; per a Perpinyà-Montpe-ller: 2020. No admetré cap retardi seguiré posant la pressió a Brus-sel·les. Trobo que un compromísd’Europa a alçada del 5%, és unamica lleuger tenint en compte queés un eix europeu.

R

P

R

P

PERPINYÀ | E. D.

«És el guió entrenord i sud»

PHILIPPE ROUAH

Christian BourquinPRESIDENT DEL CONSELL REGIONAL

PHILIPPE ROUAH

Cal reforçar la xarxa de serveisviaris que permet l’accés a

l’estació. El Centre del Món ésl’element central d’un projected’urbanisme que vol crear llaços perinserir millor el barri de SaintAssiscle al funcionament urbà»

«

JEAN-MARC PUJOL ALCALDE DE PERPINYÀ

4DESEMBRE DEL 2010 | L’INDÉPENDANT · DIARI DE GIRONA · EMPORDÀ

�EspecialTGV

Costa d’imaginar en el segle XXI

una estació de tren d’alta velocitatque no tingui garantits els acces-sos ràpids per carretera des delsquatre punts cardinals. Malgrat laseva oficial provisionalitat, a lanova estació intermodal de Fi-gueres-Vilafant, només s’hi pot ac-cedir des de dos carrers i per capcarretera principal. Ni l’extremaproximitat de l’autopista AP-7 i laN-260 han pogut garantir que ar-ribar a l’estació sigui fàcil des dequalsevol punt de la comarca.

El tram internacional del TGVentre Figueres i Perpinyà ja esta-va acabat el febrer de 2009, peròva caldre esperar fins al 5 de maigdel mateix any per tal que l’em-presa pública Adif licités la cons-trucció de l’edifici i els seus serveisannexos, amb un pressupost de5,8 milions d’euros.

La nova estació, que ocupa12.600 m2, està situada al llindardel terme municipal de Vilafant, atocar el barri del Culubret de Fi-gueres, molt a prop d’un altre bar-ri on hi ha posades totes les mira-des, el de Sant Joan, on viu una deles comunitats gitanes més exten-ses del país. Aquest fet per si sol noseria cap problema, si no fos queSant Joan és un dels punts calentsdel desordre públic i social de lademarcació, reconegut fins i totpels membres autòctons de la ma-teixa comunitat.

L’alcalde de Figueres, SantiVila, no amaga el cap sota l’ala en

cap d’aquests temes: “No ens hemde resignar que aquesta infraes-tructura quedi així. En primer lloc,perquè l’alta velocitat només tésentit si s’integra correctament enel seu territori i la nova estació noestà correctament integrada ni ala ciutat ni a l’Empordà. Calen elsaccessos que insistentment hemreclamat: el túnel sota el castell deSant Ferran, la nova variant de laN-II i la perllongació de la C-31.En clau local, hem de ser capaçosde posar l’estació amb orientaciósud en el projecte definitiu”.

Vila, recentment reelegit com adiputat al Parlament, revela l’úni-ca petició formal que ha fet al seucap de files i futur president de laGeneralitat, Artur Mas: “el Go-vern de Catalunya s’ha d’implicarde veritat en la transformació delbarri gitano i la seva inserció cor-recta a la ciutat”.

VILAFANT | SANTI COLL

Els accessos al nou equipament continuen essent l’assignatura pendent�

Figueres-Vilafant, l’aposta deponent amb estació provisional

Vista aèria de l’estació de Figueres-Vilafant, a tocar l’autopista i els barris del Culubret i Sant Joan. JORDI VELASCO

L’alcalde de Figueres hademanat a Artur Mas, futurpresident de la Generalitat,que ordeni el barri gitano

19-D: EL TGV UNEIX LES DUES CATALUNYES�LA PRIMERA ESTACIÓ A L’ESTAT ESPANYOL

5EMPORDÀ · DIARI DE GIRONA · L’INDÉPENDANT | DESEMBRE DEL 2010

EspecialTGV�

El 19 de desembre del 2010 el TGVarriba i surt oficialment de la novaestació de Figueres-Vilafant.

És una data històrica. Avui endia, el món ja no es mou amb la lò-gica dels estats-nació, sinó amb lalògica de ciutat amb projectes eco-nòmics i polítics propis. Per tant,ser una de les ciutats que està enxarxa i que podem competir a l’ho-ra d’atreure oportunitats, perso-nes i talent, és una excel·lent no-tícia. Ara bé, això és una arma dedoble tall, perquè, per una banda,ens pot atreure oportunitats però,per l’altra, també ens les pot treu-re amb gent que opti per anar aviure i treballar a Perpinyà, Mont-peller o Barcelona.

Un moment de canvi.En realitat, aquesta és una pre-

estrena, l’estrena real és l’any2012, quan realment estaremconnectats amb l’alta velocitatamb Barcelona.

No deixa de ser curiós que el pro-jecte transfronterer s’hagi acabatabans que els altres...

Aquest és el gran fracàs del Mi-nisteri de Foment i de la Genera-litat de Catalunya. Mai de la vidahavien d’haver arribat a l’extremde fer possible que Figueres es con-necti abans amb París que ambBarcelona i Madrid, conscient deltram d’alta velocitat que falta apartir de Perpinyà fins a Nimes.

La connexió amb la part francesade l’Euroregió incrementarà real-ment les relacions entre les duesparts dels Pirineus?

Només si fem les coses bé. L’al-ta velocitat s’ha demostrat que noés un valor en ella mateixa. Si femles coses ben fetes, té un valor ex-ponencial. Vol dir que hem de sa-ber convertir el nostre hospital enun equipament transfronterer,hem d’aconseguir que el nostreteixit comercial sigui molt i moltcompetitiu, hem de tenir dos otres equipaments més d’oci/cul-tura amb capacitat atractiva i hemde saber establir aliances estratè-giques de veritat amb ciutats delnord. No pot ser que Perpinyà,Narbona, Tolosa o Montpeller si-guin ciutats estranyes per a un fi-guerenc o un empordanès. Peròamb una cautela, fixeu-vos quesom el petit de la colla... Però hisom i ho hem d’aprofitar.

R

P

R

P

R

P

R

P

FIGUERES | S. C.

«Hem de saberestablir aliancesestratègiques»

ROGER LLEIXÀ

Santi VilaALCALDE DE FIGUERES I DIPUTAT AL PARLAMENT DE CATALUNYA

EN DUES PARAULESEN DUES PARAULES

Què suposa per a la comarca la in-auguració de l’estació del TGV?

Sense cap mena de dubte és unmoment històric perquè ens situaal centre estratègic de l’Euroregiói de l’eix mediterrani. D’altra ban-da, s’obre un ventall d’oportuni-tats laborals i comercials molt im-portant si mirem cap a la Catalu-nya Nord, perquè no podem oblidar que hi ha molta gent quetreballa o té una vinculació pro-fessional amb Perpinyà.

I per a Vilafant?En aquest cas l’oportunitat que

tenim encara és més important iara hem de saber aprofitar les si-nergies que es produiran al vol-tant de la nova estació. Hem delluitar pels serveis que, fins ara, nohem pogut aconseguir per estarsituats al costat de Figueres, co-hesionar els diferents nuclis delmunicipi i deixar de ser una po-blació dormitori. Tampoc podemdeixar de banda que a l’entorn del’equipament es poden crear unbon nombre de llocs de treball.

El principal problema de la novaestació són els accessos?

Des de Vilafant aquesta situa-ció s’està solucionant i des de l’a-vinguda Puig Grau hi haurà unabona connexió. Des de Figueresja és una altra cosa perquè enca-ra s’han de fer els deures.

R

P

R

P

R

P

VILAFANT | DÍDAC MORENO

«És un momenthistòric»

ROGER LLEIXÀ

Consol CantenysALCALDESSA DE VILAFANTPRESIDENTA DEL CCAE

PORTA D’EUROPA19 de desembre de 2010: Primer viatge Figueres-Vilafant > París

París

Perpinyà

Girona

Barcelona

Estació

Figueres - Vilafant

6DESEMBRE DEL 2010 | L’INDÉPENDANT · DIARI DE GIRONA · EMPORDÀ

�EspecialTGV

A la ciutat de Girona l’inici deles obres té una data per recor-dar: el 18 d’agost del 2008.Aquell dia es va tancar el trànsita la plaça d’Europa. Comença-ven els treballs per a la futuraconstrucció de l’estació d’auto-busos i del tren convencional id’alta velocitat. Des d’aleshores,la plaça d’Europa i el Parc Cen-tral han estat la denominadazona zero de les obres a Girona.La segona data per recordar vaser el 21 d’abril del 2010. Aquelldia es va posar en funcionamentla tuneladora Gerunda.

La màquina va estar foradantla ciutat des de la zona de MasXirgu (al sud) fins a l’estació, onva arribar el 17 de setembre. L’es-tructura va foradar 1,3 quilòme-tres en menys de cinc mesos iamb un sol incident remarcablequan, el 23 de maig, es va inun-dar una nau industrial de fangque va sortir a la superfície des-prés que la tuneladora trobés elforat d’un antic pou.

La màquina està a sota delParc Central, allà on hi haurà lafutura estació a l’espera d’iniciarde nou la marxa per fer el segontúnel, d’1,6 quilòmetres, proba-blement al mes de març. Passa-rà per sota les cases del barri Güell-Devesa, on s’estan fentquatre pous que injecten formi-gó per crear una capa de protec-

ció. Aquest túnel també passaràper sota la Devesa i el riu Ter finsarribar a Fontajau (al nord), onconnectarà ja amb el túnel deSarrià i Sant Julià, ja acabat. En-cara quedarà, però, molt de tre-ball a l’estació.

De fet, Girona haurà de patirmés obres sota terra durantmolts anys, per fer-hi passar eltren convencional i per enderro-car el viaducte.

Barcelona-GironaEntre Barcelona i Girona les obres de la línia de l’alta veloci-tat estan en diferents situacions.A la part barcelonina s’estan fenttúnels (al barri de Sants, a Mont-cada i Montmeló), i s’està cons-truint l’estació de la Sagrera. Desde Montmeló fins a l’entrada a laciutat de Girona, inclosos tots elstrams de les comarques de la Sel-va i del Gironès, la via ja està aca-bada.

GIRONA | TAPI CARRERAS

Girona estàpendent del segontúnel per sota la Devesa i el Ter

Des de fa dos anys hi ha obres per fer l‘estaciói ja s’ha acabat la perforació al sud de la ciutat�

TRAVESSIA SOTERRADA

El Parc Central, on s’ha de fer l’estació intermodal, porta dos anys en obres. MARC MARTÍGirona foradada de costat a costatGirona quedarà foradada de costat amb dos grans túnels per un total de 3,9 quilòmetres, dels quals 2,9 hoseran amb tuneladora.

3,9 QUILÒMETRES

LA XIFRA

La tuneladora rep el nom deGerunda (Girona en llatí). Fa

més de cent metres de llarg i uns12,5 de diàmetre. Avança uns deumetres al dia i el seu pes és d’unes2.000 tones. Es va construir a Schwa-nau (Alemanya), on van treballar-hi40 operaris durant nou mesos. Escalcula que el seu cost és d’entre 42 i70 milions d’euros. GIRONA | T.C.C.

�

«Gerunda»: 12.000 tonesa 10 metres al dia

19-D: EL TGV UNEIX LES DUES CATALUNYES�LA CAPITAL DE LA DEMARCACIÓ

7EMPORDÀ · DIARI DE GIRONA · L’INDÉPENDANT | DESEMBRE DEL 2010

EspecialTGV�

Quan es començarà a fer el se-gon túnel del TAV a Girona?

La tuneladora va arribar al se-tembre a sota l’estació. Encara ésallà i, segons Adif, aproximada-ment el març, començarà el se-gon túnel fins al sector de Fon-tajau passant per la zona del Güell i per sota el riu Ter. A Fon-tajau, es traurà la màquina, i es

connectarà amb el túnel de Sarriàde Ter que ja està fet.

Fa temps que s’espera una conne-xió amb Barcelona per mitjà de l’al-ta velocitat. En què pot beneficiar laciutat de Girona?

El tren d’alta velocitat aportaràmés avantatges que inconve-nients. Són les obres del segle XXI

i que a més han de comportar elsoterrament del tren convencio-nal. És un volum d’obra molt gran,però, quan s’acabi, la ciutat hi gua-nyarà. Està demostrat que les es-tacions cèntriques amb tren d’al-ta velocitat són molt més avantat-joses que les que estan als afores.

I també hi haurà d’haver una bonaconnexió amb l’aeroport...

L’aeroport ha crescut molt, grà-cies que Ryanair hi ha establertuna base. I en aquest moment,molta gent bé a buscar l’avió, fins

i tot des de Perpinyà o Montpeller.Hem de mirar que es mantingui,perquè té molt bones connexionsamb Espanya i amb Europa. L’ae-roport està connectat amb l’auto-pista, hi haurà una estació de trenque haurà d’enllaçar amb el TAVi les altres comunicacions.

Ara Girona estarà connectada ambFrança, encara que en precari, ambalta velocitat. Com ho valora desprésde tant de temps d’espera?

És important. La ruta Barcelo-na-París, fent un traspàs a Figue-res-Vilafant i fins a travessar els Pi-rineus cap a Perpinyà ja tindrà lavia d’ample europeu. I també ésimportant el tema mercaderies.Vol dir que podran sortir merca-deries des del port de Barcelonaper anar a tot Europa, fins i tot alsports de l’Atlàntic. És tant o mésimportant que els viatgers.

R

P

R

P

R

P

R

P

GIRONA | TAPI CARRERAS

MARC MARTÍ

«Les mercaderies són tant o més importants que els viatgers»

ENTREVISTA

Anna Pagans ALCALDESSA DE GIRONA

Què suposa l’arribada del TGV?M’agradaria primer aclarir una

cosa, arriba un tren que en diuenTGV, però que entre Montpeller ila frontera no anirà a alta velocitat,per dir-ho d’algunamanera, anirà a poc apoc. Però sempre valmés començar que nocomençar. Qualsevolmitjà de transportnou que es plantegi ésbenvingut, i el que in-teressa al conjunt del’economia de l’Em-pordà i de tot el seuentorn és que com més gent vinguii sigui gent civilitzada, millor.

Quan la línia estigui acabada, nonomés mirarem cap al nord sinó quetambé mirarem cap al sud.

Sí, és veritat, es parla molt de Pa-rís, però a l’hora de la veritat hi hamolt poca gent que vagi a París. So-

vint, quan haig d’anar-hi, agafo elTalgo de nit a Figueres i sóc l’únicque hi pujo. De fet, jo crec que gentque vagi de Figueres a París cadadia, n’hi haurà molt poca. Però unTGV porta molta gent, més que un

avió, i haurem de saberaprofitar aquesta opor-tunitat.

Barcelona, Madrid,París... però també Per-pinyà i tota la CatalunyaNord és un lloc on tenimposada la mirada i ellsenvers nosaltres. Hi veubeneficis en el TGV?

Sí, molts. Per exem-ple, he vist anuncis d’un hotel d’a-questa regió francesa, que a partd’exposar les excel·lències del seumenjar, anuncia que estan a 30 mi-nuts del Museu Dalí de Figueres...Ja està tot dit, és un interès com-partit. El tren ens portarà gent i enspermetrà viatjar d’aquí cap a fora.

R

P

R

P

R

P

FIGUERES | SANTI COLL

Ramon BoixadósPRESIDENT DE LA FUNDACIÓ GALA-SALVADOR DALÍ, EXPRESIDENT DE RENFE

Valoracions

«Hem de saber aprofitaraquesta oportunitat»

Enric VilertPRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ I DEL PATRONAT DE TURISME GIRONA-COSTA BRAVA

«Un pas endavant»

És un fet positiu, ja quepermetrà obrir els cellers

a la gent que ens visiti de fora a través del tren»

JOSEP BLANCH PRESIDENT DO EMPORDÀ

«

Suposa progrés, obrirl’Empordà a una nova realitat

i un sacsejament econòmic. En definitiva, el TGV és el futur»

«

MAGDA CASAMITJANAALCALDESSA DE ROSES

És una gran oportunitatperquè ens posa França més

a prop i hem de ser capaçosd’aprofitar-la»

«

MIQUEL GOTANEGRAEMPRESARI TURÍSTIC

És una oportunitat per als doscostats de la frontera, també

des del punt de vista laboral. Ja hiha gent d’aquí que treballa pel TGV»

«

JORDI CABEZAS ALCALDE DE LA JONQUERA

19-D: EL TGV UNEIX LES DUES CATALUNYES�UN ELEMENT DE PROGRÉS TRANSFRONTERER

8DESEMBRE DEL 2010 | L’INDÉPENDANT · DIARI DE GIRONA · EMPORDÀ

�EspecialTGV

L’arribada del TGV a Perpinyàsuscita “molta esperança” al móneconòmic dels Pirineus Orien-tals, segons Jacques Font, el pa-tró del pol econòmic de Saint-Charles, una vertadera institucióal departament. “Per ara, les duesrotacions quotidianes proposa-des des de Perpinyà són encarainsuficients però esperem moltdel 2012. Si una cadència regularPerpinyà-Barcelona es consolida,amb una duració de trajecte re-duïda a menys d’una hora, llavorsens podrem situar a escala mun-dial”.

Segons Font, Perpinyà es be-neficiarà de l’obertura al món queofereix l’aeroport de Barcelona.“He tingut relació amb una so-cietat italiana que intenta im-plantar-se a França i ha escollitPerpinyà, justament a causa de laproximitat amb Barcelona”.

Malgrat que els desplaçamentsdels empresaris serà més fàcilgràcies a aquesta nova línia, Jac-ques Font no creu, per ara, en eldesenvolupament de les merca-deries a gran velocitat. “Som da-vant de problemes d’harmonit-zació de les tarifes. La gran velo-citat, més cara que el noli clàssici a fortiori que la carretera, no po-drà transportar més que produc-tes d’alt valor afegit”.

A l’altre costat, l’empresari gar-

rotxí i president de la Cambra deComerç de Girona, Domènec Es-padalé recorda que fa anys quel’entitat que presideix “ha lluitatmoltíssim per a afavorir l’arriba-da del TGV, tant per a mercade-ries com per a passatgers. És unfet important per a tots els sec-tors. Vull destacar que, gràcies ala idea de fer el tercer carril, sor-gida des de la Cambra en una re-unió del Cercle d’Infraestructu-res, podem connectar l’alta velo-citat des de Barcelona cap a Fran-ça abans del 2012”.

Espadalé preveu un canvi enles relacions entre els dos costatsde la frontera, també en l’àmbiteconòmic. “Si hi ha més facilitatshi ha més oportunitats”, conclou.

PERPINYÀ/FIGUERES | E. D./S. C.

Arriba l’hora del TGV.Com ho valora des de laseva posició institucio-nal?

És una oportunitatper al territori, peròhem de tenir encompte que encaras’ha d’acabar tota laconnexió. Sense cap mena de dub-te és un pas endavant cap a facili-tar la mobilitat de les persones i,amb vista al futur, també ha de seruna eina molt important pensant

en el transport demercaderies, ja que elmodel actual no éssostenible.

De perspectives noen falten. Quines sónles claus de futur d’a-questa infraestructura?

Serà clau aprofitarel TGV per impulsar,

definitivament, l’eix mediterrani isituar aquesta línia de transportde mercaderies i persones comuna de més importants d’Europai del món.

FIGUERES | DÍDAC MORENO

P

R

P

R

Les possibilitatseconòmiques són a la ment de tothom

Els empresaris d’un i altrecostat de la frontera estan a l’expectativa respecte les conseqüències i lesoportunitats que generarà la posada en funcionamentde la xarxa d’alta velocitat

�

Una empresa italiana quevol implantar-se a a França

s’instal·larà a Perpinyà gràcies a laseva proximitat amb Barcelona»

«

JACQUES FONTPRESIDENT MERCAT DE SAINT-CHARLES

Gràcies a la idea de fer el tercer carril podem

connectar l’alta velocitat des de Barcelona abans del 2012»

«

DOMÈNEC ESPADALÉCAMBRA DE COMERÇ DE GIRONA

Dependrà de tots els agentscomarcals que articulem

propostes d’aprofitament allunyadesde la visió immediata»

«

PERE VILA ALCALDE DE LLANÇÀ I VICEPRESIDENT DEL CCAE

És una gran notícia, però el que ens interessa és que

es connecti definitivament amb laresta de l’Estat»

«

PERE PADROSAPRESIDENT GRUP TRANSPORTS PADROSA

9EMPORDÀ · DIARI DE GIRONA · L’INDÉPENDANT | DESEMBRE DEL 2010

EspecialTGV�

19-D: EL TGV UNEIX LES DUES CATALUNYES�LES OPORTUNITATS TURÍSTIQUES DE GIRONA-COSTA BRAVA

La ciutat de Figueres, situadaa 40 quilòmetres de Girona i a60 quilòmetres de Perpinyà, ésl’estació on comença un viatge aun espai eminentment dalinià,captivador, viu i obert al turisme,on el visitant experimenta sen-sacions úniques i autèntiques: laCosta Brava i el Pirineu de Giro-na.

Terra de creatius com Salva-dor Dalí i Ferran Adrià captivenels sentits dels visitants ambcreacions plàstiques i culinàries.El viatger no es pot perdre elTriangle Dalinià, integrat pelTeatre-Museu Dalí de Figueres,la Casa-Museu Salvador Dalí dePortlligat, prop de Cadaqués, i lacasa Museu Castell Gala Dalí dePúbol, ni deixar d’endinsar-sepel cap de Creus.

La Costa Brava, coneguda permolts per les seves àmplies plat-ges i cales envoltades de vegeta-

ció i penya-segats rocosos, s’es-tén de Portbou fins a Blanesmostrant generosament unacol·lecció de joies naturals, pa-trimonials, gastronòmiques iculturals que cal copsar amb elscinc sentits.

La llum mediterrània de po-blacions com Cadaqués, Begur oSant Feliu de Guíxols; el paisat-ge del litoral, els sabors de mar imuntanya de la cuina gironina,tan tradicional com d’autor; lespoblacions turístiques de lleure

com Roses, Platja d’Aro i Lloretde Mar; els colors blaus i verdo-sos de les aigües de la reservamarina de les illes Medes; els po-bles medievals de Peralada, Cas-telló d’Empúries, Pals i Perata-llada; la visió d’una obra dali-niana i l’autenticitat de les tradi-cions ancestrals i els esdeveni-ments culturals més contempo-ranis... proporcionen la millormanera de conèixer un territorien tota la seva diversitat, de cap-tar-ne l’ànima i de descobrir lapersonalitat de la gent que hi viutot elegint en cada moment del’any les millors opcions que ensofereix.

El Pirineu de Girona, fregantla costa, es presenta nevat al de-sembre i amb les estacions d’es-quí a ple rendiment. El rerepaísofereix al visitant un espai natu-ral únic, el Parc Natural de laZona Volcànica de la Garrotxa, ipoblacions amb un sòlid pòsit

històric com Besalú, Ripoll,Camprodon i Llívia, que ator -guen un atractiu especial als Pi-rineus catalans orientals.

Sens dubte, la Costa Brava i elPirineu de Girona ofereixen unampli ventall de possibilitats alvisitant que arribi a aquestes ter-res atret pel clima, la natura, lacultura, la gastronomia, l’oci, les

activitats i l’hospitalitat dels seushabitants.

L’àmplia oferta de productesturístics –turisme nàutic, sende-risme, cicloturisme, golf, salut ibenestar, cultura, congressos, soli platja i una magnífica gastro-nomia que a data d’avui aplega20 estrelles Michelin–, d’allotja-ments de diferents tipologies i

GIRONA | REDACCIÓ

La Costa Brava i el Pirineu de Girona,sensacions d’alta velocitatPaisatge de contrastos amb un ric patrimoni cultural

10DESEMBRE DEL 2010 | L’INDÉPENDANT · DIARI DE GIRONA · EMPORDÀ

�EspecialTGV

Terra de creatius com SalvadorDalí i Ferran Adrià captiven elssentits dels visitants ambcreacions plàstiques i culinàries

El Pirineu de Girona, fregant la costa, es presenta nevat aldesembre i amb les estacionsd’esquí en ple rendiment

1 2

3

El litoral té paisatges reconeguts a tot el món,com ara Cadaqués (M. GELI-P. PLANAGUMÀ). El pontmedieval de Besalú (M. GELI-P. PLANAGUMÀ). ElPirineu gironí ofereix moltes possibilitats, com l’estaciód’esquí Vallter 2000 (ÒSCAR VALL). La bona cuina és un dels segells del territori (MICHAELKOLCHESKY). Girona, la capital. (ÒSCAR VALL).5

1�

4

3

2

País complet Mar i muntanya

11EMPORDÀ · DIARI DE GIRONA · L’INDÉPENDANT | DESEMBRE DEL 2010

EspecialTGV�

Una bona manera de descobrir la Costa Brava és recórrer els camins deronda, un reguitzell d’itineraris recuperats com a rutes de senderisme queressegueixen les cales. En el seu trajecte, travessen alguns dels llocs mésemblemàtics de la costa de Girona i permeten gaudir d’encisadores vistes dela Costa Brava. I per als amants de la neu al Pirineu de Girona, concretamenta l’estació d’esquí de La Molina, tindrà lloc, del 16 al 23 de gener del 2011, laCopa del Món Snowboard FIS.

�

Visiteu-nos Més informació a www.costabrava.org

ARXIU PATRONAT DE TURISME GIRONA-COSTA BRAVA

4

5

d’infraestructures modernes iserveis de qualitat fan possiblegaudir de la destinació al llarg detot l’any.

La ciutat de Girona, centreneuràlgic de la demarcació ambun patrimoni cultural i una ofer-ta comercial que obliguen a fer-hi estada, es prepara per ser lapropera parada del TGV.

19-D: EL TGV UNEIX LES DUES CATALUNYES�LES OPORTUNITATS TURÍSTIQUES DEL LLENGUADOC-ROSSELLÓ

Perpinyà és la més catalana deles prefectures franceses. Ambmés de 105.000 habitants, és laciutat més poblada dels PirineusOrientals. Centre administratiudel departament, n’és igualmentel pulmó econòmic. El seu cen-tre, compost d’estrets carrerons,convida al shopping i a la dis-tracció. Cal absolutament anarun matí al carrer Paratilla. Entreels ultramarins de qualitat, lespeixateries i altres artesans del’alimentació, una parada s’im-posa al taulell del bar La Maréeo del restaurant mític Chez Henry.

Si us hi podeu asseure (les tau-les poc nombroses són directa-ment instal·lades al carrer), de-gustareu llavors un dels petitsplats a la carta, sempre acompa-nyats de bons vins, i, per què no,d’algunes ostres o llesques depernil comprades directament ales paradesdel carrer?

El centre-ciutat de Perpinyàvessa igualment de petites adre-ces simpàtiques per menjar (car-rer de la Peixateria i carrer de lesFàbriques cobertes, sobretot).Per als aficionats a visitar boti-gues, és al voltant de la plaça dela Llotja i de la catedral on calanar.

Cultura ben presentEls aficionats de la cultura noquedaran decebuts. El museu deles Belles Arts Hyacinthe Rigaudés obert tots els dies de 10 a 18hores. Acull, entre altres, teles del’artista perpinyanenc però tam-bé dels Maillol, Duffy, Gamelin iTerrus.

L’any vinent, el teatre de l’Ar-

xipèlag obrirà les seves portes alpúblic. Concebut per l’arquitec-te Jean Nouvel, és encara en obres però una passejada per laplaça del Mediterrani, on esconstrueix, s’imposa per desco-brir aquest edifici futurista.

Al costat de les tradicions,Perpinyà la Catalana festeja SantJordi i la Setmana Santa. La

Desfilada de la Sang atreu totsels anys milers de curiosos.

Els que volen emportar-se ales seves maletes un record delseu pas pels Pirineus Orientalspoden optar per a un Granat dePerpinyà, aquesta pedra verme-lla tan particular i quasi intro-bable en un altre lloc de França.Els menys afortunats i els més

llaminers optaran més aviat perRousquilles, aquests famosospastissos rodons i blancs al gustanisat, fins i tot amb olor de lli-mona segons les receptes... Sen-se oblidar una bona ampolla deMaury a Collioure. Els vins delRosselló rivalitzen amb els mi-llors terrossos francesos. Perdescobrir, absolutament...

PERPINYÀ | ESTELLE DEVIC

Perpinyà, capital acollidoraLa ciutat és avui una barreja de cosmopolitisme i tradició

La Desfilada de la Sang,per Setmana Santa, atreucada any milers de curiosos. Una cita que recomanem.

1

2

3

12DESEMBRE DEL 2010 | L’INDÉPENDANT · DIARI DE GIRONA · EMPORDÀ

�EspecialTGV

4

Els carrers de la vila tenen unatractiu especial per al visitantdurant tot l’any. El Palau dels Reisde Mallorca és una cita obligada.

Per Setmana Santa, devoció icuriositat es barregen a la Processóde la Sang (HARRY JORDAN). Elpopular Castillet és un dels símbolshistòrics de la ciutat.

4

3

2

1�

La ciutat Passeig visual

Si heu escollit passar diver-sos dies als Pirineus Orientals,cal descobrir absolutamentCotlliure. A 20 minuts amb trende Perpinyà (entre 5 i 7 euros elbitllet), la ciutat perla de la Cos-ta Vermella revela tots els seustresors en aquest període hiver-nal, per força més tranquil: elcampanar, el castell, però tam-bé l’anxova i les famoses bar-ques catalanes... La vila ha aco-llit i inspirat els més grans pin-tors (Matisse, Derain...), elsquals apreciaven particular-ment la seva lluminositat.

Els aficionats a l’art han d’a-nar igualment al museu d’ArtModern de Ceret que, a més amés d’una molt rica col·lecciópermanent, proposa regular-ment exposicions temporals dequalitat.

Des de Perpinyà, és possiblerecórrer totes les ciutats i totsels pobles del departament pre-nent el bus a un euro (informa-cions al web del Consell:cg66.fr). L’estació d’autobusosestà situada a la plaça del Me-diterrani, davant el futur teatrede l’Arxipèlag.

Per als que es queden méstemps, s’imposa una escapada aTolosa de Llenguadoc i Montpe-ller, prefectures regionals de Mig-dia-Pirineus i del Llanguadoc-Rosselló. Bé que molt diferentsuna de l’altra, les dues ciutats ofe-reixen cadascuna un patrimonimolt ric i un ample ventall d’acti-vitats així com nombrosos co-merços.

A l’Aude, la ciutat de Carcas-sona, classificada en el Patrimo-ni Mundial de la Unesco, val igualment una escapada (entreuna hora i mitja i dues hores detrajecte, bitllets a partir de 18 eu-ros).

La Gran Velocitat ha estatsempre la gran absent, més val ar-mar-se de paciència. Amb trendes de Perpinyà, cal comptarprop de dues hores i mitja peranar a Tolosa de Llenguadoc (unsol tren directe al matí, preu apartir de 31 euros), i dues horesper a Montpeller (a partir de 23euros). El trajecte entre Perpinyài Narbona és tanmateix sump -tuós i val la pena fer la volta. Eltren serpenteja entre els estanys,donant la impressió als viatgersd’avançar sobre l’aigua...

PERPINYÀ | E. D.

I si heu decidit perllongar lavostra estada entre nosaltres?

Cotlliure i Carcassona, dues destinacions obligades. SANTI COLL

13EMPORDÀ · DIARI DE GIRONA · L’INDÉPENDANT | DESEMBRE DEL 2010

EspecialTGV�

Des de fa cent trenta-dos anys,el tren consta en la retina dels fi-guerencs i empordanesos, siguinusuaris habituals o no, vagin aBarcelona o a Portbou. Canvienmodes, cares, vagons, estacions iimatges a través de la finestretadel vagó, però el destí o l’origen ésel mateix d’ençà 1877-1878; calafegir retards, obres i problemes,de la mateixa manera que el delitper arribar o marxar cap un des-tí incert formen part dels mo-ments i records de la nostra vida. L’octubre de 1848 s’inaugura eltram entre Mataró i Barcelona, elprimer de la península Ibèrica; apartir d’allà, el tren amb destí Fi-gueres, Portbou, la frontera fran-cesa i, per últim, la connexió ambla resta d’Europa, era una qües-tió de temps atès que la previsiócomença en aquest precís mo-ment.

De fet, la línia inaugurada el1848, havia de tenir continuïtatfins a la frontera o, dit en altresparaules, la línia era de Barcelo-na- frontera francesa, i el tram deMataró va ser el primer en cons-truir-se. L’estiu de 1852, essentl’alcalde-corregidor de FigueresJosé Mateo de Urrutia, va rebrecomunicació del seu homòleg deBarcelona informant-lo que la lí-nia ferroviària recentment estre-nada havia de tenir continuïtatfins a la frontera i sol·licitava su-port econòmic per dur a terme lalínia.

La col·laboració de Figueresera cabdal pels interessos de la ca-pital del Principat, era la darreraciutat important del territoriabans de la frontera i amb una

enorme i demostrada vitalitat co-mercial, social i econòmica; enaquella meitat de segle XIX, la lla-vors vila de Figueres comptavaamb uns 8.500 habitants, la qualcosa la convertia en un referenten aquesta nova etapa de les co-municacions.

Vint-i-cinc anys d’esperaDesprés d’aquella comunicacióde 1852, es tarda vint-i-cinc anysa veure fet realitat el projecte fer-roviari fins a Figueres. Un fet adestacar és que, en un principi, noquedava clar si Figueres tindriaestació o no o, encara més, si nitan sols passarien les vies pel ter-me de Figueres, ja que el trammés lògic era fer passar la conne-

xió amb França pel Pertús, pas-sant abans per Vilajuïga i per Cas-telló d’Empúries. Els francesos,però, els interessava que el ferro-carril anés més mar endins i pas-sés pel tram actual, Portbou i elcoll de Belitres, per la senzilla raóque així podrien fer una extensióque arribés fins a les casernes mi-litars de Portvendres i d’allà, aCervera de la Marenda.

De la banda espanyola, tambéinteressava el traçat de Figueres,ja que tenia una interessant pui-xança econòmica i social tant ur-bana com comarcal, no compa-rable amb cap altre i només a l’al-çada de Girona o Barcelona, quela convertia en un centre d’enor-me potencial pel trànsit de mer-caderies; a banda que, també, s’a-nava convertint en un importanteix de comunicacions entre Fran-ça, la part sud de les comarquesgironines i, alhora, tota la Gar-rotxa la qual també començava aser un important centre indus-trial.

Per això, el 1864 se subscriu unacord francoespanyol pel qual eltraçat fins a la frontera passaria,a partir de Sant Miquel de Fluvià,per Figueres, Vilajuïga, Llançà,Colera i Portbou.

Com sol ser habitual enaquests casos, la lentitud buro-cràtica del Ministeri de Fomentde l’època va provocar que les obres comencessin tard i, a més,anessin molt lentament. La lleiper la qual es concedia allargar eltram de Girona a Figueres se sig-nà el juliol de 1857, però van ha-ver de passar sis anys perquè fes-sin la concessió a la Companyiade Camins de Ferro de Barcelona

a Girona, i un any més perquè co-mencessin les obres, tot i no tenirconcedit encara l’ajuda econòmi-ca per a la seva execució mitjan-çant el Decret Ministerial. La lleique allargava el tram fins a lafrontera fou signada el 1864, laqual cosa féu que els dos trams,de Barcelona-Girona, i el de Fi-gueres-frontera francesa, es fes-sin alhora sota un pressupost de82.936.494,52 rals de billó, queal canvi actual serien entre150.000 i 170.000 euros, tot i quecal comptar que el ral de billó per-tanyia al sistema monetari caro-lingi, força diferent a l’establertper la corona espanyola al segleXIX, amb els escuts i, ja el 1869,amb la pesseta; valgui dir que fins1864 coexistien a l’Estat espa nyol

més de 90 monedes diferents, desistemes monetaris diferents, i decurs legal.

Aposta de la burgesiaMalgrat els entrebancs, les obrescontinuaren endavant, amb am-pliacions de crèdit i posterior-ment venent part de la compa -nyia (drets de concessió de la lí-nia) a una francesa, Credit Mobi-lier. Les obres s’aturaren diversesvegades, tant pels problemes eco-nòmics com pel fet que es vivia latercera guerra carlina, que des-truïren trams o cremaren esta-cions ja fetes, i que deixà Figue-res totalment esgotada econòmi-cament. Amb tot, el ferrocarrilera una de les grans apostes deprogrés de la burgesia catalana,

FIGUERES | ALFONS MARTÍNEZ PUIG

L’octubre de 1848 s’inaugura el tram entre Mataró i Barcelona, elprimer de la península Ibèrica; a partir d’allà, el tren amb destí Figueres,Portbou i la frontera francesa era una qüestió de temps: 1878, exactament

�

Temps complexos peral progrés en aquellllunyà segle XIX

132 ANYS DEL FERROCARRIL FIGUERES-FRONTERA FRANCESA

LA DECISIÓ COSTANERAFrança i Espanya van acordar el 1864 el traçat cap a Portbou

El 1864 se subscriu un acordfrancoespanyol pel qual el tra-

çat fins a la frontera passaria, a partirde Sant Miquel de Fluvià, per Figue-res, Vilajuïga, Llançà, Colera i Portbou.El Pertús quedava descartat.

�

LA CLAU

L’estiu de 1852 l’aleshoresalcalde de Barcelona vademanar suport econòmic al seu homònim de Figueres

Els dos trams finals van costar82.936.494,52 rals de billó,que al canvi actual serienentre 150.000 i 170.000 euros

19-D: EL TGV UNEIX LES DUES CATALUNYES�HISTÒRIA DEL TREN CONVENCIONAL

14DESEMBRE DEL 2010 | L’INDÉPENDANT · DIARI DE GIRONA · EMPORDÀ

�EspecialTGV

la qual creia que la modernitza-ció del transport afavoriria el des-envolupament industrial, econò-mic i social.

S’arribaren a contractar fins a1.400 peons, que estaven allotjats

on actualment es troba l’Asil Vi-lallonga. A partir de 1875 l’activi-tat fou molt més frenètica i laconstrucció no s’aturà; els pro-blemes econòmics es van poderresoldre i, un any abans de la in-

auguració del tren a Figueres,l’octubre de 1876, els drets de lalínia foren readquirits i transfor-mada la companyia per la de Fer-rocarrils de Tarragona a Barce-lona i França.

El passeig de l’Estació amb carros i diligències i una vista de les andanes als anys vuitanta. EMPORDÀ

15EMPORDÀ · DIARI DE GIRONA · L’INDÉPENDANT | DESEMBRE DEL 2010

EspecialTGV�

El tren del centenari 1877-1977 arribant a Figueres. RENFE/J. MIQUEL SOLÉ

Des del primer moment, l’estació de Figueres va ser un punt clau per

al transport de persones i mercaderies. La imatge pertany

als primers anys del segle XX.ARXIU EMPORDÀ

A totes aquestes aventuresprèvies a la posada en marxadefinitiva del ferrocarril, caliaafegir el promès finançamentestatal que mai va arribar i que,en part, va provocar els greusproblemes de líquid i el retarden l’obra. Així, a principis de 1877, el 14de gener, arriba a Figueres laprimera locomotora en provesa l’estació de Figueres, però noserà fins al 28 d’octubre de 1877en què s’inaugura oficialment iuna nodrida representació depersonalitats viatjà de Barce-lona a Figueres, enmig d’unagran expectació per part dels fi-guerencs.

Cent anys més tard, el 1977,la ciutat de Figueres organitzàun centenari popular en quèvingué una locomotora de l’è-poca amb uns vagons on es po-

dia pujar i baixar, exposicions,placa commemorativa (que en-cara es pot veure a l’estació de Fi-gueres), majorets, bandes demúsica i tota la parafernàlia prò-pia d’una celebració sonada.

El 20 de gener de 1878, s’i-naugura el tram de Figueres aPortbou, arribant finalment a lafrontera francesa i obrint, perpoc que fos, les expectatives co-mercials de Catalunya amb laresta d’Europa.

FIGUERES | A. M. P.

La primera locomotora enproves va arribar a Figueres el 14 de gener de 1877

Cent anys més tard, la ciutatorganitzà un centenaripopular en què vingué unalocomotora de l’època

El 20 gener de 1878,s’inaugura el tram deFigueres a Portbou, arribantfinalment a la frontera

www.smontserrat.com

Sant Maurici, 401 EMPURIABRAVA

Sant Mori, 1 EMPURIABRAVA

Figueres, 22-26 CASTELLÓ DʼEMPÚRIES

Perquèa casa nostra ho trobes TOT

28682 SUPERMERCATS DES DE 1967

16DESEMBRE DEL 2010 | L’INDÉPENDANT · DIARI DE GIRONA · EMPORDÀ

�EspecialTGV