Jordi Pujol  i Claudia Vera  

Aquesta  solució  la  va  trobar  l’  alemany  Hans  Jacob Reissner qui  

fou enginyer, matemàtic i físic, l’ any 1918.  

Deia  que  un  forat  negre  amb  simetria  esfèrica1  amb  càrrega 

elèctrica,  es  defineix  per  dos  paràmetres:  la  massa  M  i  la 

càrrega  elèctrica  Q.    És  una  regió  delimitada  per  dues 

superfícies: una és  l’  anomenat horitzó de successos  i  l’  altra          

l’ horitzó de Cauchy. 

Aquests  espais  formen  una  espera  perfecta,  degut  a  la 

carència de l’ angle, on en el centre es troba un singularitat d’ 

espai‐  temps  simple,  en  diferencia  al  cas  general  d’  un  forat 

negre  de  Kerr.  La  fórmula  determina  la  distancia    respecte           

l’  horitzó  depenent  únicament  de  la  massa  i  la  càrrega  del 

forat:  

 

 

 

 

                                                              

1 Simetria respecte a un punt central. 

     R: distancia de cada horitzó 

     M: massa 

     Q: càrrega elèctrica 

     El signe positiu és per l’horitzó  

     extern i  el negatiu per l’ horitzó de 

     Cauchy.