FONSJOAN SOLER

PRIMERA EPOCA. - N» 2.i 4 de Juliol del 1946

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ:

13, rue äu Pardal, PerpignanEnvieu l'import de les subscripcions

i els donatius alC C. Postal Montpellier n 496.26Josep Buiria, 18, rue du Pardal,

Perpignan iPyr.-Or.)

AbonamentperalOexemp.: 60 fr.i Franqueig induït >

Preu d« l'exemplar i 5 ffr.

ôadcwantFLDERACIÜ - DEMOCRACIA — GOCIALIS/YIE

En nom de la Catalunya obrera

i en el nostre propi saludem la

Republicà italiana i l'encoratgem a

perseverar en la lluita per una Eu-

ropa unida, democràtica i socialista.

Ò R G A N CE M O V I M E N T S O C I A L I S T A DE C A T A L U N Y A

rdüotici(

La O. N. U. i nosaltres(^uan diem nosaltres, no \u l e in dir únicament els que aci, a I L.vi l i .

fem política ca ta lana i i n t e n t e m , més o menys , a j u d a r els nostres amics

de Catalunya.Ni ens referim, tampoc, en aquest a r t i c l e a la pe r sona l i t a t col·lectiva

del nostre ¡ M o v i m e n t . Quan d iem n o s a l i r e s . a v u i , ens placem directa-ment d ins d 'aques ta gran co l · l e c t i v i t a t a d o l o r i d a , v e x a r i a , m u t i l a d a iendogalada , q u e e's el nostre poble. D i n t r e , - iques ia g r n n massa degermans nostres que m a l v i u e n en un c l i m a r e p u g n a n t i o fegador , t r i s ti c r i m i n a l , i de q u i n ; i C o l · l e c t i v i t a t nosa l t r e s , els e x i l i a t s , no en sommés que una expressió, una part més o menys a l a v o r i d a per la sort.

Es, doncs, de nosa 11 ix-s, cons idera ts en t a ñ í que poble sotmès, quevolem pa r l a r , i de les nos t res reaccions de cara als actuals debats de laO- N - l ; . I al fer-ho, intentarem de i .ou explicar la posició que enspertoca prendre als que fem política si realment, la política és l 'ar t dedirigir els pobles cap a graus cada dia més elevats de benestar moral imaterial i no pas l 'art de mantenir privilegis personals adquir i t s agràcies als sacrificis dels que ens precediren o deguts a l ' a t z a r de lescircumstàncies.

Portem dos anys d'alliberació europea i fa més d un any que laguerra s'ha acabat. Hem après , de nou , a i \o que no hav íem d 'haveroblidat mai ; que les relacions i n t e r n a c i o n a l s c o n t i n u e n de te rminadespels interessos dels pobles que les sostenen. Interessos de tota mena,no hi ha cap d u b t e : més o menys destenyi t« per preocupacions d'ordremoral i ideològic, segons el contacte que guarden els homes que elsdefensen amb !=-< capes populars democràt iques. Però interessos en elsquals primen els que, per un eufemisme que tots acceptem, anomenemde « les zones d'influència » .

Les coses van així , i no podem fer-hi res. Als que això repugn?excessivament, tenen una solució fàcil : retirar-se a una illa més omenys deserta -- si la troben — i esperar que la llarga evolució queencara ha de fer la h u m a n i t a t (si no la t runca algun dia una p l u j a debombes atòmiques) hagi a r r iba t a perfeccionar les relacions entre elshomes i en t re els pobles, de tal manera que es regeixin pe s solsimperat ius de la Jus t i c i a . Mentre això no s igu i a i x í , els qui malgrat totvolem que aquesta societat ideal a r r i b i el més av ia t possible i que,en t re tan t , ja in f lue ix i les accions humanes , no t e n i m a l t re remei — sivolem actuar en la societat real per a or ientar- la en la mesura de lespossibili tats cap a la societat ideat — que p rendre bona nota d'això queni«-»« (.'• l • i - 1 " í j - ' - p i - ' , r» '• 'pr »-«''» rn fa •• '•-: , - '-í'T, :••"•<•;>. ' • i.:¿'i: "-' '.•· !'.;•..

presentAixò no ho fem prou els qui haur íem de representar el nostre poble

sotmès, i és per això que recordem els rcccjits debats de [\ova-York.Kn la darrera reunió de la O. N. ü., el veto soviètic posat a l'acordunànime del report de la sotscomissio d'enquesta recomanant que pelmes de setembre l 'Assemblea ( ieneral de les N. U. -acordés trencar lesrelacions amb Franco, o prengués tota altra mesura que jutgés apropia-da pera foragitar-lo », rio ens afavoreix gens a nosaltres, sí bé estàcomple t amen t d'acord amb els interessos de la U. R, S. S. Com noafavore ix gens a la democràcia argentina el reconeixement de Perón.

Que n i n g ú vegi una crítica en el que diem Es. sen/ i l lament , unaconstatació. Una constatació que ens cal tenir present si volem actuarpol í t i cament . Tampoc això significa defensar a n ingú Si els represen-tants dels governs socialistes d 'Aus t rà l ia i de Franca tingueren des delprimer morm-nt una actitud clara, la posició dels delegats anglès iamericà fou f ina lment la de conformar-se a la decisió de la majoria,mentre el delegat catòlic d'l Iolanda s 'abstenia de votar . El Sr. (¡romykooposà el veto perquè creu que aquesta recomanació no era prou for ta ,i. en r ea l i t a t , perquè si H¿ possiblement és cert que «els anglo-saxonsvolen treure Franco sense que hi guanyi Stalin », com deia recen tmentun escr iptor f rancès , el delegat soviètic ha demostra t que a qualsevolsolució en la qua l l 'Es ta t que representa no hi s u r t i g u a n y a n t posicions,prefen- re ix el m a n t e n i m e n t d 'aques t focus de pertorbació i n t e rnac iona lque és el nostre problema. I , en efecte, en el momen t d 'escr iure aquestesratlles l·i qües t ió espanyola con t inua a l 'ordre del dia i cont inua essentun i n s t r u m e n t esplèndid de propaganda contra les democràcies pluto-cràtiques i t o t s « a q u e l l s que volen que Franco subsisteixi ».

1 bé. no. Nosaltres n - > farem mai el joc a semblants maniobres, nicreiem que el ma l au ra t destí del nostre poble hagi de servir peraquestes coses. Les comprenem i diem que, avui en dia, la vida políticadels Estats es mou per aquestes consideracions, però neguem el d r e t derepresentar la nostra classe t rebal ladora a tots aque l l s que, als interes-sos del propi pac; hi avan tposen Ics ambicions de tot a l t r e Estat . Elsmesos d'experiència deia O. N. I " . , ens diuen això : que el joc d ' intr iguesdel q u a l và rem ésser v íc t i ' i i es du ran t la guerra, con t inua sota altres

>S<'qit''i\- a 'a r / i /ar /a pi'içiinn )

NOTES I COMENTARIS POLÍTICS

Quan el moviment obreres autènticamentdemocràtic ; pren e! podei ¡jerque ha sabutinterpretar les voluntats de ¡a gran majoriade la nació, el p a r f i t que el representaresta democràtic i veu, en aquesta perma-nència dels tireis dels sens m i l i t a n t s , lac >ndicio primordial de la seva reeixida queU permetrà evitar 1- s deformacions queprovoca sempre la conquesta del poder.

Un any desnrés del seu triomf electoralels leaders del t reha ' l i sme anglès han acu-dit davant el Congrés del seu part i t per adonar-hi compte de l l u r acció governamen-tal. El debat fou ampli i Jes critiques nohi mancaren. Hem de recnneixer-ho. Peròfou f i n a l m e n t una moció de confiança a ladirecció del moviment que t r iomfà .

L'accio trebalHsla du r , nt aquests deumesos passats podem dividir-la en dosaspectes : la politica interna i la politicaexterior. En el terreny interior, la tascadesenvolupada és realment important : tote) procés de nacionali tzaciode les fon ts deriquesa — a la capdavantera del movimentde transformació soci.nl europeu — ha co-mençat a desenvolupar-se. Remarquem elpaper importantissim qne en aquest pro-cés juguen els sindicals i a f i rmem la granimportància que lé, per toia l 'Europa so-cialista, l'experiència laborista feta en con-dicions que nopoden jutjar-se,precisament,òptimes, t an t i més quan a l'Ouest subsis-teix un capitalisme puixant i abassegadordel qual depenem tots per començar i quea l'Est continua la malfiança d'un Estatquecompta amb poderosos instrumentspoliticsa l ' inteiior del continent.

Totes aquestes dif icult í" 's es fixen i esprecifen en la política exterior anglesa.Els focus de conflictes son tan nombrososque n'hi hauria per a fer vacil.lar unesespatlles menys poderoses que les de l'anticSecretari del sindicat de Transports, M.lieviti. Recompteu, doncs • Espanya,ItàliaGrècia, Llevant, Egipte l ' í n d i a . . Nosal-i.cs t-oiïiptent'ni aquestes uíïlcultats i diemque els socialistes catalans i espanyolshem de fer els possibles per trobar la so-lució dels nostres afanys democràtics senseaugmentar-les excessivament. Però tambédiem — perquè els socialistes ten im el cos-tum de criticar les accions governamentalsdels altres socialistes, sempre que aquestesens semblen equivocades o en contradiccióamb els interessos del notre poble — queveiem que Bevin, de la volunta t del qua'no dubtem, no escolleix el bon carni decara a la qüestió espanyola. Podem feraixò repet ;m-ho, perquè no som una es-glésia que reconeix sempre la in fa l ib i l i t a tpapal, menys encara quan es tracta dedecisions com el reconeixement d« Perón.

Com sigui que la publicació deles Resolucions apro-vades per la recent reuniódel Consell de Coordinaciódel M S. de C en pren laplaça que ordinàriamentconsagràvem als treballsde col·laboració, comuni-cats i notes pregaries, reser-vem pel numero properd'ENDAVANT els nombro-sos originals que obren enpoder nostre, aixi com lapublicació de les CONSUL-TES F I L O L Ò G I Q U E S jaanunciades.

cosa que, en realitat, no afavoreix gens lacausa de la nostra democràcia.

Si no creiem pro"'; encertada Ja politicalaborista de cara a Espanya, diguem, però,que al Cou près trenallista, Bevin ha sabutdefensar-se prou b. i esperem que recolliràla manifesta volum .t d'ajudar-uos que hanpalesat els Sindica? ; anglesos.

Quant als a l t re-» problemes plantejats.Bevin no ha t 'obadi f icu l ta t s per a demos-t rar que, en deu ni»sos, no podia resoldretotes les questionable l ' imperialisme anglèsha plantejat al mor= durant quatre seglesde dominació. Sobretot quan cal resoldre-les, sense que aquesta solució signifiquiabandó de les prop¡es posicions en beneficid'altres t ipus d ' imj .irialismes que s 'afirmenclarament a l'Est : a l'Oest de la GranBrelanya. A Grècuï, subsisteix el llegat deChnrchi! i possiblement certs errors delsdemòcrates grecs ui l 'orientació exteriorque donaren a l lur Tioviment. A Itàlia, unpais que ocupa el territori i t a l i à , permetque unes eleccions lliures enviïn al Parla-ment més de cent diputats d'un part i t queés el representant d'una puixança que no-més fa que demostrar-li la seva hostil i tat . Ial mateix temps, el Congrés treballista sa-ludava la Republicà i taliana . No creiemque la cosa pogués succeir a Bulgària, perexemple. L'India i l'Egipteson altres tantsproblemes plantejats. Antany, el neguit deprogressió social h.i via estat més benèvolper aquest assaig penós de construcciósocialista que és la U. R. S. S..

Bevin tingué proi basesper a defensar-sebé i per a demanar .one li fessin confiança.No li costà gens atf'-mar q»e bona part deles dificultats, en Quests problemes, pro-cedien dels violení.\atacs d'un Estat queen el trebaUismehitfia de veure-hi unamic

i no un enemic, sense saber, — o potserplenament conscient — que amb això afa-voria la formació del bloc capitalista an-glo-saxo i la polarització del mon entornde dos blocs hostils.

La politica del Congrès de cara al P.C.fou clara i conseqüent. Cal tenir presentque el P.C britànic és, com tots els altres,plenament inféodât a la politica exteriorde la U. O.S. S. i que, per tant, du rnn t elsanys de lluita greu i solitària del 40 i 41,el I ' .C . anglès s'oposava a la lluita contraels nazis com una guerra sense sentit i fetanomés amb f ins « imperialistes », trobant-se, aixi, al costat de sir Oswald Mosley.el cap feixista anglès. Aquesta guerrat imperial ista » es transformà miraculosa-ment en c guerra de pobles » el dia queRússia fou atacada. Es molt normal, doncs,que els treballadors anglesos que el 4fj i 41tenien ja neta consciència que en la guerracontra Hitler s'hi jugaven la llibertat, novulguin avui saber res amb un partit quetédel caràcter de la guerra un criteri tanparticular

Per acabar el nostre comentari, nomésvoldríem repetir les paraules del represen-tant laborista en el m i t i n socialista de To-losq. En el mon no hi ha plaça per al So-cialisme i per Franco L'un o l'altre handedesaparèixer Que ho tingui sempre benpresent M. Bevin, siguin quines siguinles di f icul ta ts en què es trobi el seugovern El restabliment de la llibertat enel nostre pais és una de les pedres de tocper a jutjar la capacitat governamental delsocialisme britànic. D'aquest socialismeque, no en dubtem, algú voldria veurefracassar, però que nosaltres volem veuretriomfar i al triomf del qual només podre.mcol·laborar de Barcelona estant.

ipii Gfe»y<s;r>ie.cita ¿taf ' ̂ &^Kf lf~M ss "̂ HWlfcs'feá'

' fEl segon Congre^ del F.S.O. E que t in-

gué lloc a Tolosa tìurant els darrers diesdel mes de maig, h." tingut una ressonànciade la qual s'han fry.eco no solament elspartits i organitzaàonsespanyolsicatalans,sinó també una part de la premsa interna-cional I.'assistència al Congrés dels re-presentants dels partits socialisteseuropeusi, sobretot, del delegat del L . P . , que duiatámbela representació del govern laborista,indica prou clarament la trascendencia in-ternacional d'aquest comici. Cal que di-guem qne no hem estat defraudats. ElP. S.O.E., en aquest Congrés, s'ha mostratel partit fort, seriós i disciplinat que no hadeixat mai d'ésser 1 que únicament les cir-cumstances excepcionals de la guerra ha-vien esquerdat un xic.

El socialisme espanyol ha retrobat la vi-goria que necessita, i d'aquest retrobamenttois els que vivim a la Peninsula ens n'hemalegrat

Ara bé, aquestavictoriaorgàuica,aquestapuixança disciplinada d'accio, ha u'estaralservei d 'un pensament just i d 'una inter-pretació adequada del moment que vivim.Únicament si el P.S.O.E. es situa en laposició justa, pod»m augurar reals pers-pectives de reeixida als propòsits que ani-maren als delegats al Congres. I .no calque repetim f ins aquin pun t te importànciaper l'esdevenidor politic de la Peninsula,pel triomf de les reivindicacions socials i,en el pla immediat, per la propera caigudade Franco, una posició justa i clarn delP . S . O . E .

I bé : direm que els socia'isles catalanasaludem en aquest Congrès una de les

ir̂ ipiirfca^itifc ir i *¿>.OkW.

irft=

£1 nostre company VOLTOal Congres del LABOUR PART Y

El nostre company Pere M. Volto, Secre-ktari de Relacions del Comitè del MOVI-^MENT SOCIALISTA DE CATALUNYAa la Oran Bretanya, ha assistit a la Conferèocia anual del Labour Party, celebradaaquest any a Bournemouth, del lü al 15 delproppassat més de J u n y .

En el decurs de les sessions, el Sr. Oon-dra, representant del Govern de la Repu-blicà a la Oran Bretanya i el nostre com-pany Pere M Volto, tinguexen l'ocasiód'entrevistar-se amb les principals persona-litats del laborisme anglès.

Al llarg dels debats sobre la politica in-ternacional, especialment en parlar-se delproblema espanyol, el senyor Qondra i l'e-re M. Voldro foren pregáis per nombrosesdelegacions de fornir informacions sobrela realitat actual d'Espanya i les sevesperspectives politiques. Igualment tingue-ren converses amb destacats delegats es-trangers que assistiren a l a Conferència,especialment amb Léon Hlnm.

L'acció del M. S. C a AmèricaSota els auspicis del MOVIMENT SO-

CIALISTA DE C M ALUNVA va celebrar-se a la c iuta t de Mèxic, la vetlla del l''r deMaig, un sopar de germanor socialista quees veié concurregudissim.

Totes les organitzacions politiques catalanes, en un gest espontani de s impatia ,s'hi sumaren . La llarga tau la fou presididapel nostre company Victor Colomer i pelsdirigents més destacats del Moviment So-cialista a Mèxic.

.Els temes propis de la d iada foren glossats a la fi del sopar pels companys Fran-cesc Duran i Uossell, representant delGrup « Treball > ; Joan Vila, del P.0.1 ' .M. ;Àngel Estivili , del Partit Socialista Catalài Unis Carmona, delegat del P S O E.També par laren, en terniei de gran cordial i t a t per al Moviment Socialista, els senyorsRamon Peypoc, d'Acció Catalan! ; Dolors

Bargallo, d 'Esqueira Republicana de Cata-lunya ; Francesc Paniello, d'Estat Català ;Salvador Armendares, president de Comu-nitat Catalana i Victor Colomer, que iniciàels discursos i els resumi. Tots els oradorsforen n oï t ap laudi t s

En marxa ja el Moviment a Amèrica, elsnostres companys de Mèxic es proposenentreprendre una sèrie de tasques que hande permetre donar a conèixer la persona-l i ta t dt;l M. S. de C. i la seva vigoriamoral , política 1 orgànica. Entre elles, lacelebració d 'una Conferència de tots elssocialistes exi l iats ; la publicació d'un pe-riòdic que es t i tularà ENDAVANT, com elde França, i que maldarà per enfor t i r cadadia més els l l i g a m s amb França i amb laResistência interior de Catalunya. l'ero so-bretot, s ' a taquen a la creació d'una ¡Secre-taria de Solidaritat, encarregada de fornir

cabals als compaays de Catalunya, queaixi podran estendre i enrobustir la sevalluiti heroica A tal efecte, el Comitè i> i -rectiu del MOVIMENT SOCIALISTA .DECATALUNYA a Mèxic farà , d in t re de poc,una impor tan t emissió de bons d 'ajut , lavenda dels quals representarà una fortacontribució economrca a la tasca delscompanys de Catalunya.

L'ambient que ha trobat la constituciódel MOVIMENT SOCIALISTA DE CATA-LUNYA a Mèxic, és magnifie. Cap dubteque els nostres companys, la personalitat ila solvència politica dels quals coneixeixtot Catalunya, sabran aprof i t a r aquest pro-metedor desig d'unitat socialista peí a« preparar i assegurar ¿'f xis fènda del fu-tur gran partii de la classe treballadoracaia lana • — com, ha dit magní f i camentfin dels nostres c mpanys al Comitè deMèxic.

millors contribucions a aquest ràpid en-derrocament del franquisme ? Ho pensemsincerament : creiem que la superació, jadefinitiva, de la crisi socialista que la de-funta U. N. E intentà aprofundir, és ungran pas per al restabliment de la Repu-blicà demà i per la instauració no lluyanad'un règim de llibertat. Les resolucionspolitiques del P.S.O. E., animades d'unprofund realisme i d'una gran prudènciaamb relació a les institucions exiliades, enssemblen eixides d'un gran sentit de res-ponsabililat envers el poble espanyol sot-rrès avui a tots els mals d'aquesta Europaconvalescent : l'opressió descarada del fei-xisme i el joc tèrbol de p\iixances que notenen cap interès que el nostre plet se so-lucioni si no poden guanyar-hi posicions.

De cara al pervenir i a la relació amb elsocialisme espai yol, remarquem les parau-les del camarada Llopis, al referir-se a l'ex-traordinària importància que, per l'esdeve-nidor socialista de tota la Peninsula, té elproblema deia forra socialista a Catalunyai l'interès amb el qual els socialistes espa-nyols l'han d'estudiar.

Es aquest, en efecte - tota la politicadel Moviment n'és conscient — un delsproblemes més greus que graviten damuntla futura politica peninsular i àdhuc medi-terrània. La importància del nostre pobleeu el pla politic i econòmic peninsular, laseva situació geogràfica, la puixança revo-lucionària de les nostres masses treballa-dores, en fan un factor decisiu en el desen-volupament d :un pervenir que els socialis-tes •- tots els socialistes —volem lliured'influènctes totalitàries i plenament demo-cràtic. Aquell que estudiï la situació globalde la Peninsula, les zones que més buscaraninfluenciar les apetències dictatorials,o elsconfusionismes politics, convindran ambnosaltres en aquesta afirmació : els socia-listes catalans compleixen una valuosamissió al conquerir Catalunya pel Socia-lisme. Demà, la perfecta sincronització detot fi socialisme peninsular — previ anpériode de coneixença i de perfecte afina-ment <¡e posicions — permetrà a tots elspobles ibèrics de poder marxar plegats iamb harmonia pels camins de llibertat, dedemocràcia i de justicia que el Socialismepreconitza.

— Cau ? No cau ?— Caurà per molt * tossut »

que sigui !

La posició del lïiouifïiíHï S O C I A L I S T A de cPolitica Socialista

El Consell de Coordinaciódel MOVIMENT SOCIALISTA DECATALUNYA, reunit a Tolosael dia 26 de Maig, comença lesseves tasques retent homenat-ge a tots aquells que a l'Inte-rior continuen combatent sen-se treva l'enemic feixista, alsque han sucumbit en aquestcombat o hi han perdut la lli-bertat, i adreça el més cordialencoratjament el Consell del'Interior del M. S. de C. i atots els companys que a Cata-lunya mantenen ben enlairadala bandera de la Llibertat idel Socialisme.

Aixi mateix saluda a totesles forces de la ResistènciaCatalana i accorda de nou ra-tificar la seva més plena ad-hesió al Consell Nacional de laDemocràcia Catalana i a lapersona del seu President,símbol, avui, de tota la Catalunya sofrent i combativa queno plegarà el combat fins al'obtenció de la plena llibertat.

missió dei m. s. de C.Kl M O V I M E N T SOCIALISTA DE

CATALUNYA ha complert ja la prime-ra etapa del seu comès. En el MOVI-MBNT s'hi troben totes les branques,tota els matisos del Socialisme catalàcompromesos en un diàleg cordial irenovador i en el combat per la Lli-bertat. Ea missió del Socialism«català dirigir, ara, tot el poblecap al triomfeu la lluita contraFranco i fer, demà, fecund elresultat d'aquesta lluita. Per aixòfer, oal que reeixelxi enterament el seupropòsit que cada dia es va precisant :plasmar-se, quan arribi el moment, enel gran partit dels treballadors cata-lans, dels obrers, dels intel·lectuals,dels tècnics i dels pagesos ; que sàpigarecollir els anhels de totes les classespopulars l portar-los a llur realització.Si »quests-anhel s, en utv pla general,entronquen amb les inquietuds socia-listes de la vida europea — en el ter-reny social, econòmic, politic i social —en el pla estrictament peninsular lavoluntat del nostre poble té, avui, unadefinició clarament marcada : aconse-guir el perfecte descabdellament de lavida catalana en el si de la comuni ta thispànica. Aconseguir la llibertat na-cional integrant-se en la superior es-tructura ibèrica. El Socialisme catalàsap que els millors aliats del nostrepoble son, amb les altres nacionalitatsopreses també per l'Estat centralista,les classes populars hispàniques, elsobrers i els pagesos de tota Espanya.Es enllaçant profundament amb aques-tes classes socials, és intervenint po-líticament en l lurs vides i fent-se elportantveu «le llurs reivindicacionsque Catalunya aconseguirà donar, entots els terrenys, el seu sentit de lli-bertat a la politica espanyola. Si lagenerosa rr.issio de la Catalunya d'avui— vertebrada damunt de les classesproductores — ós aquesta gran tascaalliberadora, la n isslo del Socialismecatalà és dirigir aquesta 'tasca i entroncar-la amb els corrmts peninsu-lars i europeus que es reclamen delmateix sentit.

Totes les minories obreresen el gran corrent socialista

Es un signe del temps que hagin de-saparegut del panorama internacionaldel moviment obrer els paí tits petits,les minories closes 1 riques de cons-ciència, i que arreu d'Europa aquesteshagin cercat l lur integració— enmigde l'immens trasbals de la guerra 1per tal de fer esponerosa la victorià —en el gran corrent socialista que ésl'nnic capaç de garantir el triomf dede les ¡realitzacions socials que res-pectin 1 afirmin ¿Is valors de Llibertati de Democràcia. En un altre lloc di-rem en quina mesura aquesta integra-ció, relligant-se amb l'actual experièn-cia històrica, pervindrà a fer del So-iallsme la torga renovadora que recla-

men els moments actuals.A Catalunya havia de succeir el ma-

teix. El procès de superació socialista,la fall ida de l'experiència comunista,ha portat tots els partits minoritaris,totes les forces obreres que es recla-men d'una comuna tradició, a pren Iréconsciència d'aquesta veritat . fusio-nant els nostres esforços, unifi-cant totes 1rs voluntat«, dona-rem al« treballadors catalans i* fot el poble de Catalunya elpartit que «abrá estructurar una•oeietat més justa 1 més humana.

identificació socialistaDiferenciació arní ei comunismeEl Socialisme ».Catalunya, al pre-

cisar se com força propia, ha de ferfront a dues menes de d i f i cu l t a t s . Laprimera, ja resolta, és aquesta d'arri-bar a cristalitzar en un instrumentd'amplia estructura orgànica, capaç jade l'acció combativa i, àdhuc, d'inter-venir en 1 esfera politica. El MOVIMENTSOCIALISTA DE CATALUNYA repre-senta la reeixida d'aquesta necessitati és en el seu interior que s'opera elprocés d'identificació que farà del fu turpartit un partit democràtic i, alhora,el partit eficaç sense el qual no h» hatriomf possible. L'altra tasca, és la di-

ferenciació amb el sector comunista.La classe treballadora catalana, tanrica d'experiències, pot oferir avui atots els treballadors europeus el resul-tat d'un procés d'unificació mancat,perquè per a realitzar lo mancaven lescondicions i perquè no fou altra cosaque un intent de desvirtuado i d'ab-sorcto que el comunisme assajà amb elsocialisme Cal, doncs, dir ben clarquè és alio que ens uneix i què ésalio que ens separa. Car la diferen-ciació entre socialistes i comu-nistes ba denser netament pre-cisada, (oda vegada que d'aques-ta precisió en depèn, avui, engrau part a Catalunya, a Espanyai a tot Europa, el triomf de lesautèntiques reivindicacions o-brercs.

Significació del socialismela Dental es trona en el camí de la llibertat

Socialisme significa l l ibertat de chs-cussio i respecte a la democràcia inte-rior del partit obrer, i no submissióde tot pensaments la Unia rigida ela-borada pel partit. Els socialistes en-tenem que els cumins de la veritat,tant en el pla politic com en el pla fi-losòfic o científic, és troben a travésdel diàleg, del xoc de pensaments di-vergents. Socialisme significa reorga-nització progressiva de la societat enla qual els mitjans de producció per-tanyeran a la col·lectivitat, i on lariquesa estarà justament distribuïdaenmig d'un clima real de llibertati de democràcia. Refusem l'esquemabolxevic del parti t unie i de la dictadu-ra d'aquest partit. Volem aconse-guir la justicia sense anorrearla llibertat. Es més, cstim«m lallibertat perqu£ en ella hi veieml'unie carni per» reeixir que lasocietat de demà sigui mesjusta.

ìSocialisme significa mitjans de pro-

paganda i de com\bat perfectament so-lidaris i identlficafsambla finalitat quecerquea-Aíimrtrn^âphwíemempra-r qual-sevol tipus de procediment no admèsper l'ètica oolitic^, perquè creiem queno és cert que la fi just if iqui els mitjansi que, tot el conirari.els mit jansimmo-rals — de difamació, de calumnia i decrim —condueixen finalment lasocietata novesformes d'opressio i d'esclavatg«.

Socialisme significa, en fi. que elmoviment obrer de cada pais, si bé hade sentir-se profundament amic dels

La gran lamina llibertaria

Es en aquesta perspectiva, profunda-ment respectuosa dels valors de lliber-tat i de respecte a la persona humana,que el Socialisme català potadreçar-sea la gran familia llibertària i oferir-li,per un demà no l lunyà, possibilitatsd'acostament. Per a nosaltres, pero, lal l ibertat no és solament el valor absolutque ha de nodrir totalment la societatideal i a la qual arribaríem després deno sabem quins trasbals definitius,sinóque és la voluntat constant de no dei-xar ofegar els anhels d'alliberació enles exigències de la lluita i de la cons.truccío socialist». Que aquesta cons-trucció ha de fer-s« per uns caminsdeterminats i difícils, totes les expe-riències ens ho diuen, avui, començantper la de la nostra guerra passada.Que aquests afanys de l l ibertat i deplena democràcia popular no hand'ésser mai oblidats, també ens ho diu,amb veu prou íorta, el passat i el pre-sent. EM criteri de molts sociallstes que ei va|or del» sindicatseem a organs de gestió econò-mica, i també com a òrgans d'au-tèntica expressió obrera, «s re-forçarà encara en aquesta novaetapa que s'inaugura arreu delmou. A condició de no ésser lajoguina servil d'un partit, els sin-dicats acompliran possiblementla missió d'ésser a 1 ensems òr-gans d'intervenció economica ide democràcia social. Es partintd'aquestes posicions que estem segursqu« la nostra amistat envers els correntsl l ibertaris i sindicalistes es traduiràundia en acostaments més prometedors,encara, per a la classe obrera catalana,en; estrets lligams tradiaionals enversaquests corrents.

treballadors soviètics, i orgullós decertes reallt /acions economiqufs enaquell pals, no ha de subordinar-hide cap manera la pròpia accio politicai n'ha d'ésser independent. Aixi, lesformes de col·laboració obrera inter-nacional interpretaran els imperatiushistories, economies, geogràfics i social si trobaran la forma que els permetràd'ajudar molt millor la construcció soviètica deformada, avui, pel seu isola-ment.

Socialisme és tot això i ben diferentd'això és, avui , el comunisme. Enaquestes condicions, parlar d'unlficaeioés únicament fer confusió i només potobtenir-se, com s'ha|fet enla zonarussad'Alemanya, per la pressió violentad'un exèrcit d'ocupació, o bé, comèsféu a Catalunya rmb el P . S . U . C . i aEspanya amb les joventuts socialistes,abusant de determinades circumstàn-cies i ut i l i tzant tots els mitjans. Aquestadiferenciació que s'imposa a tot arreués en 'benef ic i del triomf obrer ques'opera. Car és únicament st «•!Soclalisrne és ben socialista,benllìuredinf üencTest strànyesen la neva politica, (¡uè sabrà In-terpretar en els països europeustotes les amplie« zones popularsque refusen la diet»dura comu-nista i que, en canvi, ban lluitat1 lluiten per una societat millorquenoméH potcentrar-se damuntd'una nova distribució econòmicaque regulin les classes produc-tores,

URÀ POLÍTICA SINDICALLa u.G.T. de Catalunya

lliure dïniiuencles estranyesEI pacte CfiT-UGT, primer pas

vers la unitat sindicalLa reorganització de la U.G.T.

catalana, la reorganització in-tensiva en col·laboració ambtots els nuclis obreristes quesenten la necessitat de l'existèu-cia d'una central sindical que 110sigui el simple Instrument d'unpartit politic, heus ací la tascaque ban emprès els nostrescom-panys a Catalunya.

En aquesta tasca de reorganitzacióugetista, el MOVIMENT SOCIALISTADE CATALUNYA actua en col·laboracióamb els corrents indicats i en estretlligam amb l'organisme peninsular.Al col·laborar a mantenir la U.G.T.catalana independemtme.nt de la infeo-dacio al comunisme, el MOVIMENTcreu ferungranservela l procés d'unitatsindical que continua essent la fitaideal que ens empeny. El pacte C.N.T.-U.G.T . , que els esdeveniments quesucceiran a la caiguda de Franco es-trenyaran encara més, és un dels méspuixantsmit jansper a arribarà aquestafita. Si la politica sindical general delMOVIMENT — al qual pertanyen lesprincipals figures de l'ugetlsme català —és aquesta que hem indicat, no «xclou,naturalment , la dels nostres militants isimpatitzants que.pertany^nta laC.N.T.treballaran també d'acord amb la sin-dical germana per a mantenir la inde-pendència del moviment obrer i perarribar a fondre'l en un sol organismtde conjunt.

(fiezde de ieá te¿&Luci&nJ atdei (¿onáell de &&&tdinaci&CATALUNYA que tingué ll&c

el dia 26

La sincronització de tot el socialisme peninsular •La sincronització detot el Socialisme

peninsular i l 'existència d'una forçasocialista majoritària a C a t a l u n y a , ésuna condició indispensable del t i iomfsocialista. Aquesta sincronització noha existit mai f ins ara i, en realitat,l'esforç socialista espanyol coixejava,en bona part, en el seu intent de verte-brar la Republicà del Hd'Abrí l , perquèa Catalunya no hi hagué un fort partitsocialista. Arribà un moment , desprésdel 36. que el Socialisme, al no inter-pretar justament la realitat ca ta tara ,facilità l'usuipacio de la representaciósocialista per part dels comunistesgràcies a l lur aprofi tament de les cir-cumstàncies excepcionals que viviem.A compliraquesta missió — la de donaral Soc'alismo u n a forta base a Cata-

l u n y a — ha v i n g u t el MOVIMBNT SO-CIALISTA D E C A T A L U N Y A . El primerpas ja ha estat donat , ('ones. Ara en«cal jlonar el segon estrenyentcada vegada méa els llaços detot el Socialisme peninsular finsa culminar en un complet acordque, tot salvaguardant la noatr«autodeterminació de les neces-sitats politiques de Catalunya, iresponent a la concepció federalque tenim de la convivència pe-ninsular, doni, pero, una consis-tència general a l'instrumentpolitic del Socialism" cu tots elspoínos biapànics. Ks indubtab lequeel Socialisme cátala pot cont r ibui r -h lfortament per l'espf rit renovador quel 'anima i per la i n f l u è n c i a Ino^Bfible

Politica Calailïlouillizacio uè ioiel poule calala

en la imita contra Franco

EL MOVIMENT SOCIALISTA DECATALUNYA qu«3, ben anteriorment ala seva constitució oficial a Barcelona,ha participat amb totes les seves forcesen la lluita contra Franco, entén queavui és necessari donar un nouimpuls al combat antifranquistai plantejar-se seriosament 1rsformes que, Ungüent present laconjuntura internacional i lespossibilitais d'accio popular, 'po-den contribuir, ai de-seullac d'a-quefrt combat. La desfeta de l'eco-nomia franquista, les continues repul-sei de les puixances guanyadores.dela guerra, l'oposició activa de totes li smasses populars i democràtiques mun-dials, el malestar interior cada vegadacreixent 1 l'accio cont inuar la de la Re-sistència, creen un clima propicj al 'en-suleiada de 1 Estat f ranquis ta Aquestaensulclada es produirà, però, en funcióessencialment de la situació intei na-cional 1 en tant que no pugui ésser unperill per a les puixances que determi-nen la nostra zona. La classe treballa-dora, totes les classes populars i libe-rals, tenen el deurà de contribuir aaquest anorreament per l lur acció,queha d'ésser plenament conscient de larealitat exterior que hem esmentatabans. Tenen el deure de preparar-seper a fer f ront a la situació que e.« plan-tejarà a Catalunya immediatament Des -prés de la caiguda de Franco. Centrar,doncs, la posició politica del MOVI-MENT SOCIALISTA DE CATALUNYAentorn d'aquestes afirmacions, enssembla un deure que ens exigeix l'afa-ny amb el qual volem menar el nostrepoble cap a la llibertat, a l lunyant - lode posicions il·lusionistes i demagog!ques.

Les soiucioiïs de transició l ia

ui MOVIMENT SOCIALISTA DECATLUNYA entén que el Consell Na-cional pot contribuir a accelerar lacaiguda del f ranquisme impulsan t totaaccio politica que t ingui per finalitatla destrucció de l 'aparell estatal franco-falangista, sobre la base del restabli-ment de les plenes l l ibertats democrà-tiques. Però és necessari, per tal,

que quedin delimitats els camps,que l'accio de les forces democrà-tiques no es confungui orgànicament,ni amb compromisos, amb les fortiesque, en els curs dels esdeveniments,pot fer definir, també, com a forcesantifranquistes.

Per tant, doncs, el Consell Nacionalno pot, al nostre entendre, acceptarper endavant altra solurio a la qües-tió de règim que no sigui sobre labase republicana. Tampoc no potcomprometre's en cap acte politicamb forces qut preconitzin una es-tructuració de l'Estat, en la qual noquedin salvaguardáis els drets de lesnacionalitats.

POLITICA JOUE_K1 MOVIMENT SOCI ALISTA DE CA-

TALUNYA, que és en la seva essènciai en les seves intencions un Movimentprofundament renovador, no vol de capde les maneres emprendre una politicade joventuts similar a la dels v^^ es-quemes de totes les altres orfl^tza-cions. No volemuna joventut socialistaque sigui únicament la forca de xoc delMoviment. Tot el Moviment és ja unafon;* de xoc, i per anosaltres la missió

Et consell nacional de la Democracia catalanai el Gouern exiliat

El Consell Nacional és, avui, ja,aquest instrument unitari de combat i,a l'ensems, de direcció assenyada quereclamen les grans dificultats de lanostra lluita. El MOVIMENT SOCIA-LISTA DE CATALUNYA hi participaamb tot l'entusiasme ; s'hi sent estre-tament lligat i afirma que dedicarà alseu enfortiment les millors energies.L'entrada dels organismes sindicals alConsell Nacional ens sembla, avui, laprimera tasca a aconseguir. / mb laintervenció dels sindicats, l'acció delspartits i organisations que estan di -tré del Consell prendrà molta més en-vergadura. Coordinant- la amb unajusta apreciació de la situació interna-cional, l 'amplitud de la protesta popu-lar contribuirà a posar en crisi l'apa-rell franquista. FI Cons 11 Nacional,pero, no baurà acabat la sevamissió en el moment de la cai-guda de Eranco. Al contrari, se-rà aleshores l'òrgan que cl nos-tre poble necessitarà per a ferfront a la nova situació que potcrear-se i que pot ésser perillo-sa encara per a les nostres lli-bertats socials i polítiques.

ks d'acord amb aquesta posioiu gé-néral que jutgem l'existència i la po-litica del Govern exiliat. Ni pet la se-va composició ni per la seva acció,l'actuació del Govern de la Generalitatno correspon avui a les exi^^ciesinternacionals que graviten ?MRuntnostre ni als imperatius de l 'Interiorque reclamen un veritable òrgan d'al-liberacio que els aju-íi en el seu com-bat resistent, els orienti en el seuesforç per a maniobrar politicameat iels prestigiï internacionalment .

Ef MOVIMENT SOCIALISTA DE CA-TALUNYA aportarà la seva col labo-rado únicament a una estructuragovernamental que tingui present laconjuntura internacional i les deman-des del Consell Nacional, convençutque és únicament aixi com de l'exiliun govern pot contribuir a la lluitaper la llibertat

T A L U n Y A davant de ic actual\tQ&adcA en la quatta tenni®del MOVIMENT SOCIALISTA DEa <7>&lQJa fiel JÍÏlenguadQOile maig

Politica Espanyola

<le ^Pkinya en l ' e sdeven idor pol i t icde tot Espanya, ( ' a t a lnnya és la zonade més fo r t a dens i t a t obrera de la Pe-n i n s u l a ; é« U zona i n d u s t r i a l i comer-cial per e x c e l · l è n c i a , en contacte per-manent a m b les regions europres . I ISocialisme cátala s'esforçarà per aportara l S o f i a l i t f m e p e n i n s u l a r tota «quel lavigoria del nos t r epub l t ; i a co l . l abo ra r ,al mate ix tt mps, a a ï r a r l't s t r uc tu raf e d e r a t i v a de l ' K a t a t que la doct r inat radic ional del Socialismi' p r e c o n f t x a .I.a u n i t a t completa del Src ia l i sme aCatalunya és la premisa indispensableper a aquest e n l l a ç i n t i m amb el Socla l l sme espat yol ; és p a r t i n t d ' aques t»a t i rmac o que fem r e m a r c a r n o v a m e n tles condic ions d 'aques t acord que, peía nosaltres, son les (¡tie hem esmentatmés a r n u n t i que consten ja eri l 'Actade Const i tuc ió de! M . S de r.

«na

(renovació de ta politica catalana

K t MOVIMENT SOCIALITTA DKC A T A U ' N Y A , que avu i és ja el Movi -ment de la Renaixença ca ta lana , pensaque aqnesta prova de dolor 1 de l 'ullesque sofreix el nostre poble, és una dele« mea pregones realita s amb lesquals haurà d 'encarar-se que vu lgu icomprendre - i in terpre tar — la nos-tra política ac tual . Kl nostre poble haviscut, en »ques ts deu anys, experièn-cies que després — i »ot just ara — esviuen a Europa Tota una nova gene-racio política la que f«'u la guerraCivil, la que vol vèncer la guerra civil— s'Iia incorporat, durant tots aquestsanys a la vidt social del pals. EI nos-tre Moviment aspira, també, a inter-pretar aquests puixants currents derenovació, contribuint a clarificar lesposicions confuses de les antiguesformacions politiques i a responsabi-litzar-se, finalment, amb la totalitatde la tasca que ens pertoca per èsse*l'eix matei* de la reorganització de lavida catalana en un règim democràtic*

Catalunyai les institucions republicanes

La manca de coord inac ió entre l ' In -terior i l ' K x i l i ha f « t que la peisonali-tat de Cata lunya , a l ' interior de lesins t i tuc ions exi l iades , *iu< dés;com des-dibuixada ; 1 que la seva accio no tin-gués la i m p o r t a n c i a politica que lareal i ta t passada i present li confereix.Només una profunda rect i í ioacio enaquesta concepció podrà contribuir ,ara, a donar-nos la personalitat queens pertoca per la gran importància deCata lunya en la vida polit ica i socialespanyola, i podrem aixi intervenir,més del que ho hem fet lins ara, en eljoc inst i tucional , aportant-hí el nostresentit del què ha d'ésser df i ïnà la fu tu-ra estructuració de l'Kstat.

i« Alianza de Fuerzas Democráticas »i ei conseil nacional

Creiem necessari que, c o n j u n t a m e n tamb la poli t ica de reforçament de Ga-leu/ca, el Consell Nacional estrenyles relacions — sense confondre-s 'h i —arib l ' A . F . U . que a M a d r i d représenlal 'organisme a l l ibe rador de la democrà-cia espanyola. Aques t contacte Ín t imentre el C. N. i l ' A . F. 1). t indrà com aconseqüència una possible acció con-certada entorn del problema de suc-cessió del f r a n q u i s m e , bo i U n g u e n tpresent els p u n t s que hem assenyala tabans i en to rn dels qua l s , al nostreentendre , e l < ' . N. na de cent raraquesta qüestió.

Per que no na caigut Franco?El problema de la seua successióFranco no ha c- i igut encara malgrat

totes 1rs repulses i n t e r n a c i o n a l s , perdues raons pr incipal iss imes : primera,perquè ha s a b u t a p r o f i t a r la situaciói n t e r n a c i o n a l a c t u a l , de p ro fundes r i -va l i t a t s en t re pm'xMices guanyadoresde la guerra, s i tu . cio que la e x t r e m a -dament d l l ic i l , a Ics puixances que te-nen interessos directesen la Mediterrà-nia, provocar el que f i les creuen un

..- Uia tasca d'ambició i de ioueniutprincipal dels nostres joves consisteix jen Impulsa r aquesta renovació de l'es-cenaca·talana, l lençant -sea unapo l i t l caard ida .de total integració de la joventutpopular de C a t a l u n y a .

^VY de nosaltres el trist egoisme

d'organització propugnem per als

joves del Moviment l lur projecció en

una gran tasca, amplissima d'ambiciói de contingut, que consisteix en edu-

car tota la nova generació catalana

en els conceptes humans i generosos

del Socialisme.

El problema, per al nostre poble, ésmolt greu í ens hi hem d acostar sol . l i -clts i assajant comprendre'l. Es tota lageneració que va dels qu in¿e als v i n t1-cinc anys que es troba avu i . en gene-ral, orfana d 'or ientacions po l i t i ques imorals. Ks la gonorac 'o que sen t i pas-sar d imunt seu el toibeü de la nostraguerra civi l i que des d 'aleshores viusolfea a l ' e m b r u t i m e n t in te l · lec tua l ,moWr pol i t i c i economic del fe ix i sme.Ks la generació sotmesa a jo rna l s demisèria i a la qual , l ' ún i c exemple queel règim actual pot ofcr i r - l i , és el del'homejque s'emancipa fent estraperlo.La genej-a^io dels l l ibres prohibits,dels quaranta mesos de servei m i l i t a r :la generació sense drets de cap meno,que nomiïs pot l l e g i r d i a r i s ca r r inc lonsi deformats. Ks lageneracio que estimaCata lunya i la l l i b e r t a t com et t imenels adolescents la doria que pressenten,però que mai no han conegu t . . .

Es missió de la generi-ciò I m m e d i a -tament . in ter ior a a q u e s t a — la que féula guerra c iv i l , la que pmta el pes dela Resistència — educar i incorporarela seus germans als valors que sabemconquistarem després d 'aqueita nit.'que

és el f r anqu i sme . I és per a aquestamissió, que el Moviment projecta elsseus joves en una tasca que és pròpia-ment la fe ina de la joventut 1 del Socia-l isme.

Educa r la j o v e n t u t de C a t a l u n y a de-fensan t les sevos r e v i n d i c a t i o n s . TCntots els terrenys, polí t ic , intel·lectual,depor t 'u , moral , la j o v e n t u t té avui ,entota Euiopa, unes re ivindicacions | aplantejar i a aconseguir. L'organismejovenil socialista acompl i rà aquestesdues tasques : educarà i defensarà lesreivindicacions juvenils .

Cont r ibu in t a plasmar aquest orga-nisme, j u n t amb els nuclis de joves quesentin el Socialisme i es t imin la l l i -bertat , a lmarge de q u a l s e v o l excessivadependència envers els grups quecomposen el Mov imen t , i del Mov imen tell mateix, els nostres joves m i l i t a n t sresten, en rea l i ta t , p r o f u n d a m e n t l ideisa l 'esperit del M o v i m e n t . L 'organismeaixi creat en «1 pla jovenívol, hau rà jarea l i t za t l'esfon; u n i f i c a d o r i superadorque el Moviment realit / .a en f i pla po-lític general. I « ix i , també, procuraràen l laçar amb l 'o rganisme socialistapeninsu la r de j o v e n t u t , directament ;com és missió del M o v i m e n t el fe r -ho ,també en un de-nà no l l u n y à , amb totel Socialisme.

Els joies del Moviment contribui-

rán a crear, doncs, l'organisme de la

joventut obrera i popular que educarà

les novesgeneï ncions enels conceptes

humans del Socialisme i que incorpo-rarà tots els seus afanys nacionali-

taris a una politica de renovació pe-

ninsular, que és l 'única que podrà

satisfer les seves ambicions i realitzar

plenament la missió de Catalunya.

possible « salt en el bu id » del nostrepais, sobretot donada l 'excessiva in-(1 ¡éncia que en determinats indretsd'aquesta x.ona han t i n g u t l ins ara for-ces q u o lii defer ís . ;n interessos oposats ;1 segona, p e r q u è < n rea l i ta t les forcesr e p u b l i c a n e s e f p a n y o l f s ro tene nencara l ' i n s f r u m e n t que ha des u b s t i t u i r - l o . Forjar aque- t i n st r u m e i i t d e i n o o ' à t i c a C a t a l u n y ai a E s p a n y a , heus aci el que fanr e s p e c t i v a m e n t el Conse l l N a c i o n a l il 'A . F. 1). A q u e s t i n s t r u m e n t , per t-11sol. nw pot d e t e r m i n a r la s i t uac ió , peròla condic iona . Ks u in fon;a amb laq u a l q u a l s e v o l s i t u a c i ó que í 'S preténgui i n t e r m i t j a h a u r i a de comptar , i quel 'evolució dels esdeven iments faràésser p r e p o n d e r a n t i decisiva. Esnecessari, però, que aquestinstrument interpreti plena»ment 'a realitat internacionalque determina avui el nostreplet. Tot el que no sigui feraixò, ara, és cercar a perpe-tuar en benefici d'interessosestranys una situació que, enrealitat, és entorpidora per lareorganització democràticade l'occident.

ûnaiisi d'alguns laoiorsque determinen auuila situació espanyola

E s t u d i a n t l a s i t m i e i o i i i t i . i o r iex to l i o r. podem assegurar que,avui, ja és troben en crisi lesclassessocials que guanyarenla guerra amb l'ajut d'Itàlia iAlemanya i que llur malestarmina les forces damunt de lesquals el franquisme aixeca laseva tirania, í ,a burgesia, els terra-t inents , l 'Ksj í lés ia o f i c i a l , l 'Exèrci t ,traeixen amb l l u ï s impaciències, ambl lurs m o v i m e n t s de m a l h u m o r , ambl l a r s t e m p t a t i v e s ' m o n à r q u i q u e s , aques-ta au 'èn t ica r e a l i t a t d ' a v u i : Franco iel f a l a n g i s m e no son ja en aquestmon de la postçur rr.i, ' Is millors ins-t ruments per a la defensa de l lu r s in-te resHOv. Hi bé s 'aguanta encara . apro-l l t an t - . 'V ' de l joc d ' i n f l u è n c i e s interna-cionals , és prl c l f r n a cons tan t d h o s t i l i -tat que desperta en les opinions publi-ques ang lo - saxones , p e i q r è m a n t é e lproblema de la Peni sula en l 'ordrelei dia i n t e r n a c i ó n : : 1 pe iquè n o p e r m e t

hi r prou bons afers , aques t aparel l que,

si es pogués substituir sense trasbals isense que en patis la d o m i n a c i ó de iesforces actuals, podria avui ja ésser en-drera t i subs t i t u ï t . Es a p.questa subs-t i tució , imprescindible avui enl'actua I situació inter nacional,que Lan d'estar amatents totes ! < • & po-sicions republicanes. Els interessesac tua ls de les elapses que ¡^uar tarenFranco son. malgra t l l u r u n i t a t i l lu rs o l i d a r i t a t contra nosaltres, contradic-tor i s . L ' K x è r c i t manté i aspira a u npressupost de l'Kstat com l ' a c tua l delf r a n q u i s m e . La burgesia voldr ia a l leu-ger i r - lo , sobretot en la mesura quemolts caps de l 'Kxèrci td 'avui son com-pet idors en ni 3 afers economies i l'aparell immens de l 'Estat parasitari re-presenta una càrrega excessiva d'im-postos ; a niés, sent clarament el perilldel desgavell econòmic. L'Església,atenta als seus interessos p e i m a n e n t s ,sosté Franco corn a pr imera t r i n x e r a ,p r o m p t e a ésser e v a c u a d a per a l t resforrm s de combat que ja han fet llursproves amb èx i t a r r eu d 'Europa. F î m e spossible és que sigui el propi ExèrcitI ' p i i c u r r o g a t , quan a r r i b i l 'hora, de re-soldre aq ius ta crisi . L 'Exèrci t , per laseva pròpia acció, t endi r ia a perpetuarel f r a n q u i s m e sense Franco, l'erol 'Kxèrcit és avui, també, el camp debatalla de totes aquestes classes so-cials tr iomfadores, les t radueix i lesexpressa , ( 'rèiem que, inevi tablement ,la in ic ia t iva que tard o d'hora haurande prendre, donarà, si les forces resis-tents, democràtiques i obreres sabenaproli tar- les — i l ' ac tua l si tuació in-ternacional ens permetrà fer-ho — lesmi l lo r s possibi l i tats de retorn a la vidademocràtica. Les fornies d aquest apro-f i t a m e n t , pel que fa a C a t a l u n y a , leshem j-i assenyalat . Cap pacte po-litic, amb aquesta mena d'opo-sició, que pugui periyorar eldestí de Catalunya ; però im-pulsar tota meça d'esforç quetingui per finalitat l'enderro-cament de Franco en un sentitprogressiu. Peinorca, aquest canvien el seu a f a n y de t r jbbaruna es tab i l i t a tInstitucional que lijpermeti d'encaixarm i l l o r amb la pomicio anglo-saxoi'.a,h a u r à de comptarAmb les oposicionsan t i f e ix i s t e s . Se^yaleshores el mo-ment de plena fnterver ciò pol i t icad'aquestes oposicions resistents, jl-ísqua l s , a Ca t a lunya , per no h-.ver par-t ic ipâ t a cap mena de compi ornis, po-d r a n [ésser el porifi i i . tveu de l ' a fanydemocra t i c de tot Espanya .

Estem segurs, doncs, que sila Resistència, representada

avui pel Consell Nacional, sapésser ben conscient d'aquestarealitat interna i de la conjun-tura internacional i no es mouper impaciències ni per il·lu-sions, el paper que jugarà «naquest procés anirà augmen-tant de dia en dia i, finalment,reeixirà a imprimir un totalsentit democràtic en aquestretorn a les formes de convi-vència que dominen avui entota Europa.

La política socialista peninsulari resiaüHiizacio

de la uida democràtica

Fer impossible aquest « salt en elbuid » — amb tot el peri l l que compor-ta per a la nostra societat i pels inte-ressos in ternacionals dels quals somsolidaris —heus aci lamissío immediatade l 'esforç sòcia lis t n de to ta laPeninau 'a .Que no hi haurà salt «n •!buid i que, al contrari, hi hau-rà renaixença de la vida de-mocràtica i, finalment,estruc-turació democràtica d« l'Es-tat t heus ací la seguretat quenomés el Socialisme pot donara n »ï mon que encara n« s'haben decidit a creure'ns«

Es, doncs, en func ió d'aquesta apre-ciació general del problema, que plan-tegem el retorn a la normali tat demo-cràtica de la Península |com una con-dició mateixa de la normalització dela vida .;europea i in ternacional . Le»formes a través /le les quals ¡s'operaràaquest re torn no som nosaltres solsqui hem de determinar-les. Les vol-dríem, en el' possible, estalviant so-frences i energies a aquest poble qu«tantes en necessitarà per a ref«r-se ique tant tia sofert ja. Pero lea condi-cions de pre-restabliment de le* lli-bertats que ja h f m esmentat abans,ron les condicions irrpresciodlbles p«ra què aquest res tab l iment pugui tenirl loc 1 pugui ésser fecundat per l 'etforffsocialista que li d o n a r à , u n aulènti«.sentit renovador.

Politica Europeacal placar el nostre problema

en una perspectiua internacionalDos del primer moment de la seva

const i tuc ió , el M O V I M E N T SOCIA-LISTA DE C A T A L U N Y A ha e l iminattota posicio demagógica i i gua lmen tha provingut els seus m i l i t a n t s i sim-pa t i tzan ts sobre l'error de la ingènuaen ença en una solució s implement« perquè tenim raó », « perquè el dretestà amb nosaltres », o « perquè esta-rem un i t s ». El deure dels par t i t s i delshomes que pretenen dirigir el nostrepoble en la lluita tan d i f í c i l en què estàcompromès, noconsisteix, precisament,en fe r - l i passar el t e rnpsamb i l · lus ions ;consisteix, sobretot , en f e r - l i presentlesrealitats in te rnac iona l s que gravitendamunt nostre i sense encaixar ambles quals na podem tr iomfar i dirigirl'esforç, in te r ior que busca aquest en-caix i que bat el fe ixisme en tu ls elsterrenys, comba i iu , mora l i pol i t ic .En el pla internacional és no-més plaçant exactament elnostre problema i engalzant-lo en un dels sistemes d'inte-ressos triomfants de lajguerraque podem aspirar aconseguirun restabliment de les lliber-tats democràtiques que enspermetrà conquerir una vidamés lliure i més feliç. Per a ixòfer, hem de j u t j ir ben ob jec t ivament : lar e a l i t a t a c t u a l i p rocurar c o o r d i n a r elpropi esforç amb les forces que teneninteressos s i m i l a r s als nostres ;hem d'eBforça:*-noa en eiilla-çarambela pobles deia nostrazona occidental europea i of erir-'os la garantia d'una solu-cio estable i duradora, contri-buint a donar una personalitatben definida a Europa.

LA iniCIATIUA SOCIALISTA A LA QUAL COnïRIBUIREIYl :

Fonar una Europa unida i democrática per a samar ¡a pau i la Llibertat

Aquest esforç dels pobles euiOj .cu .sen els quals el Socialisme hi té unaplaça preponderant , i en un mon queha inaugurat l'era deia bomba atòmicai que no ha sortit encara del périoded'armistici, només pot tenir, en efecte,un sentit i unadireccio : a lçar l 'estruc-tura in te rnac ional que s igui capaç —per comptar amb una força propia iperquè l ' acompanyalaraodels ipobles —de salvar la pau i la l l ibertat .

En a q u r s t sentit , l 'existència d'unafor ra unida i democrà t i ca ,— almenysper a començar, en la zona on aquestauni ta t i aquesta democràcia son possi-bles — seria la millor garantia de ladefe isa d ' aques t s valors . I és perquècoincideixen amb la v ida mateixa (¡e'spobles europeus, amb l 'essència pre-gona del Socialisme, que expressaavui aquesta vida, — que creiem queels organismes socialistes d 'Europa,al prendre la iniciat iva de fo : jar aques-ta u n i t a t , posarien les bases d'un es-devenidor més jus t del qua l podria» l lunya r - se l'espectre de la gue r r a .

L'na Europa unida i social sta impe-diria la polarització de dos blocs hos-t i l s — col lect ivis ta i an t idemocrà t i cl 'un, capitalista i possibleïm ni reac-c iona r i l ' a l t re ; cap dels dos europeus —que, l inalniiMit, farien de uou de lesterres del cont inent ide les ciutats in-su 'ars , el c i m p de batalla de llurscon t rad icc ions . Tota l'angoixad'aquest esdevenidor amena-çant pot esbandir-la el Socia-lisme europeu si sap ben béprendreconsciència d'aquesta

realitat : que només la seva

unitat, sota formes confedé-rales Buper-estatals que posinen comú moltes coses qu« jatenen un comú destí, pot •p·-sar-s'hi.

Qualsevol posició purament Diatoni-ca de seguretat col·lectiva, d'organls-me dire«tameiit mundia l , no podriaevitar, avu i , el perill que ecdeafcrmindemà imperialismes que la postguerraens posa de relleu. Al contrari, en elquadre de la reorganització mundial ,una Europa u n i d a , socialista i demo-cràtica, podria ésser el punt de con-tacte entre aquests dos móns tan dilo-rents i que tots dos necessiten l'aflr-macio dels valors europeus. L'un, perrompre l ' isolament que ha motivat laseva evolució, cada dia més perillosa,l 'un col · lect 'v isrne antidemocràtic

or ienta t vers noves formes imperialis-ms, i per a portar-li els aires de lliber-'at que brol len de la nostra historia 1de la nostra vo lun ta t ; l 'altre, perquètota la immensa riquesa del nou con-t i nen t risca de desencadenar nou«eonll'ctes si no és uti l i tzada j er unt i p u s més jus t de societat del qual Eu-ropa «n donaria l 'exemple. Per 6VÍ-*far la guerra, per a salvar la lli-bertat, la pau i tots els valorshumans que el feixisme intentaanorrear, el Socialisme europeuha de realitzar aquest mot d'or-dre : unir Europa I ter-la de noudirectora dels destins socials imorals dels homes.

(tíeyueix pàginz 'i)

Ónda if fi n t

io del m. s. c.EL SOCIALISME: lorçanoua

úe l'Europa renaixenii l l ha sobretot una c o n s t a t a c i ó p i - i n •

clpalissima que I M I » permet c r e u r e enla possibi l i tat de r e a l i t / a c i o d ' aques tmot d 'ordre soc ia l i s ta . K n i - I p|u i n t e -rior, polític, i social de l s pobles « ' u n - > -peus, l ' a n à l i s i de la s i tuació c i - s ía dirque, avu i , ú n i c a m e n t el Soc i a l i smo éscapai; de condui r el.-, t r fh;i I l a d u ï s altriomf i de d o n a r :\ totes los classespopu 'ars un;; fe i u n a m i s s i ó . Kl So-cialisme, per la seva independènc iaenvers les puixances e s t r a n y e n s, pelsprofunds anhels democràt ics q u e l ' an i -me n, és l 'unica l'orca capaç d ' i n t e rp re -tar l 'actual m o m e n t d ' aques t s pobles .Creiem que la força socialista— aques'a gran força nova ques'afirma avui a Europa amb laconsciència dels errors de la so-claldemocràcia clàssica i de lesdeformacions de' comunisme -és l ' Instrument nou que està ges-tant la pròpia Europa pera sal-var-se. Ks el ei it d ' K u r o p a per a sobreviure's. A q u e s t a í u r ç a nova es deuneix en front de l 'abasset ranient co-munista donant la irvi a la U . U . H . S . ,però refusant el seu domini ; 1 al mateixtemps, s'' posa ami) forca als correntsreaccionaris que, sota noves consignes,defensen vells privilegis. ,Si és cert,com ho creiem nosa l t r e s , que el capi-talisme europeu ja no existeix més coma entitat econòmica independen t , i quea Europa ara ja només pot haver-hi uncapitalisme colonial o un comun i smeigualment colonial, és ben ev iden t quetotes les possibil i tats d ' u n a v i d a pròpiaa Europa reposen en el Soc ia l i sme .Únicament el Socia l i sme, també, permet d 'atreure a les rea l i tzac ions d 'unasocietat més j u s t a totesjaquestes vasteszones d ' I n t e l . I t ' C t u a l s , de tècnics, depagesos 1 do menestrals , que r e f u s e njustament l'empresa dictatorial comu-nista. Centrat d n m u n t de lus volunta tsobreres, el Socialisme avançarà enaquestcombat queja ha començat arreui al qual els socialistes catalans — fi-del» al sentit europeu del nostre poble —aportaran l lu r total col · laboració.

La perspectiva internacionalens possibilita ei trioml

Kl triomf laboris ta donà grans esperanees a totsels queconf i emen oques:afirmació socialista i democràtic.'!

— Ve de lo tercera pàqina -••

M a l g r a t les d i f i c u l t a t s d< 1 laho ' i sme,nascudes sobretot del fet que ha dedefensar-se dels ataca dels altres im-per ia l i smi s, d'aquells del seu propic a p i t a l i s m e , i que ha d 'anar solucio-n;mt els llegats de vell eolonisme con-servador, nosaltres creiem que aquestesesperances resten encara p lenamentobertes a l ' ac tual realitat in ternacionalmalgrat els pe r i l l s que les amenacende totes parts. Estem profunda-mert segurs que els interessosd'Europa i del Socialisme coin-cideixen amb els d'un Commonwealth democràtic que ha nacio-nalitzat la b» n ca i les principalsfontS de prodUCClO, Es al l abor i smobr i t àn ic , doncs, a qui corresron sobre-tot el deure històric d 'animar i donarforca a aques t c o n j u n t d ' interessosmorals i pol í t ics que és el nos t r e Con-t inent Pe» tal de fer -ho, cal qu» comptiessencialment amb la perfecta col.-laboracio del Socialisme francèsque és una altra de les forces-base 'que més poden contribuir aforjar la sintesi europea. En resumdoncs, es a les forces socialistes euro-pees, al socialisme britànic, francès'i t a l i à , alemany, belga, ibèric, etz, que

pertoca la missió d 'organi t /ar Europa,si no volen que després de perdre ellsel poder per no haver real i tzat aquestatasca, passin a ésser la simple joguinamés o menys p re fe r ida , d 'un capitalis-me deünit ivament més pulxant ques'afirma clarament a l'Occident-Atlanti--i que es d isputarà Europa contra elcol.lectivisme oriental .

Els socialistes de tot el moncontra els perills de la guerra,

per la Pau, la Liiüeriat i la JusticiaEs, doncs, a tot el Socialisme

europeu que correspon l'obliga-ciò de prendre consciència d'a-questa gran veritat que allunyaràels perills de la guerra i posaràles primeres bases d'una societatmi l lo r . En aquesta missió serà alen-tat per tots els organismes socialistesdel mon, per totes les masses obreres,i, més encara, per tots els homes queaspiren aque el progrés material noobri perspectives de mort i de dolor,sinó amplis horitzons de vida i d'espe-rança.

FONS PERMANENT DE SOSTENIMENT A LA RESISTÈNCIASuma anterior 131.940 francsTotal 9:1 llista 79.164 —Total fins a la data 211 104 francs

En el proper numero d'FNDAVANT publicarem els nomsdels donants.

La O. N. U. i nosaltres( l'e de l:t ¡iriiiifir.i ¡ :i'ji'i;i)

formes. 1 que, si volem sortir de la situació en la qual ens trobem ara,ens cal, primer de tot, ésser conscients dels nostres interessos, els quals,a v u i , tenen una definició ben sen / i l l a . a l l iberar nos de Franco i acon-seguir la l l i be r t a t .

Si això és clar i, n a tu r a lmen t , hi coincidim tots els que fem passardavant de qualsevol altra consideració alio que avui reclama el nostrepoble, aleshores el que ens cal és defensar políticament aquesta recla-mació. Polít icament vol dir que és inoperant p lan te ja r el nostre pro-blema únicament en el terreny jur ídic . Sí ; tenim raó. Sí ; I-'ranco i elseu règim han nascut de la i l · legal i ta t i del cr im i les nostres inst i tu-cions foren violentment desposseïdes de l l u r s drets en lluita contra elfeixisme internacional.

Però no són aquestes raons Ics que ens permetran de sortir-nos-en ;cada dia ho veiem més c la r . Serà la nostra fermesa política, ai sapaprofitar aquestes raons, i, actuant a l ' Inter ior , l l iga r - l esa l 'actuajrelació de forces in ternacionals la qua l , repetim-ho, és desfavorable al'Yunco, pero vol saber a que atenir-se en el que es refereix a l'orienta-ció política de demà de la Península .

Vegem-ho clar, doncs, i no ens en t re t inguem més. Catalunya téa v u i , a favor seu, la raó i el dret, í-imbolitxals en la Presidència delnostre poble. Tu. també, la vo lun ta t inexorable i combativa de des l l iurar -se de Franco, que representa, a Barcelona mateix, el Consell Nacional .Comptem amb una situació internacional — els debats de la O. N. I ' .ho han rat if icat — plenament contràr ia al t i rà. Què esperem per amoure tot això : per a moure-ho realment, en el doble pla interior ie x t e i i o r : per a coordinar tots aquests e lements i entroncar-los amb lare lac ió i n t e r n a c i o n a l ; Es possible que els interessos partidistes s iguintan forts que a r r ib in a para l i t za r la nostra acció, o que, orientant-lamalament , facin s implement , el joc a la permanència de Franco ? Quees contesti tothom aquestes preguntes.

Nosaltres, repetim què és necessària una direcció política, un i t à r i a id inàmica , de tots els que coincideixen amb una apreciació semblant delnostre plet, que són la immensa major ia de les forces catalanes. 1 quecal que aquesta direcció política es mostri capaç de lligar-se ambl'Interior, d'aprofitar la conjuntura internacional, d'accelerar-la, si pot,perquè els nostres germans sofreixen, i de dirigir els destins del nostrepoble cap a les rutes de plena l l iber ta t . O fer això, i fcr-ho aviat , otémer, com temem nosaltres, que la caiguda de Franco — provocadaper aquests elements sols, sense l'acció directora que els reuneixi —no farà més que plantejar-nos nous problemes, els quals no estaremprou preparats per a resoldre. I això faria del nostre triomf — no endubtem gens — una victorià trista i sense f u t u r . Una victorià t )uenomés preludiaria noves derrotes.

A N D R E U IJuny del 1937

Juny del 19HóV/w ÍHtc.l'lfetufil. .català al Acuivi delu tr.eka llavor 4

fil record d'Andreu Nfti gravita damuntdel nostre pensament, àdhuc quan no elrecordem expressament ft.a memoria de laseva v ida --- i de la sevaj^ort — està ennosaltres, sobretot quaM^pSTTrpbllssem enl'angoixa í'ebrosenca d'aqfeeta Europa queni es precisa ni es dibuixa, i quan projec-tem, f i t s els ulls en l'esdevenidor, el noutipus d'home que hauri de sorgir deli

UNA EXPOSICIÓ DE PINTURES DE

FRANCH-CLAPERSEl t u rmen t v i o l e n t del nostre poble ha trobat , gràcies al pintor Franch-Cla-

peis. Una def in ic ió art is t ica que f i n s ara ens mancava La vida i la mort alscamps de concentració, el t r eba l l esgotador a les companyies de treballadors»la continuï tat de l'acció heroica de la nostra Resistència, la misèria i,el dolordel nostre pais enmig d ' una tragèdia que fa deu anys que dura, és alio que

s'ha proposat dir-nos eluost'e compatriota enaquesta exposició de pin-tures que hem vist a lesgaleries « La Uoétie » del'aris.

Sense entrar en lespolèmiques del tempssobre els artistes ¡> enga-ges », els socialistes ja fatemps que creiem en elp r o f u n d valor de l 'artcom una de lea més au-

|j?tv;( le t i f iques expressions de•4j U v ida . Heus aci el que

reeixeix a fer aquest pin-tor i heus aci, encara,perquè les seves pinturesatesten valors que sonsenzil lrment humans, va-lors permanents, que estroben més enllà de lesèpoques i dels momentsque els permeteren d'eu-carnar-se.

L'artkita, però, en tantque definidor d'aquestsvalors, només ho és entan t que nodrit de talenti detècnica al serveid'unaprofunda sensibilitat. Ai-xò és el que ens peimetde Jsaludar en el nostr •pintor, un artista La seva

sensibi l i tat copsa tots els matisos del nostre v iure i el seu talent expressa, justai sobriament, aquests mat i sos . Diu el que sen t , i ho diu bé. Les seves figuresallargassades i ado lor ides , l ' h a r m o n i a dels colors emprats amb els tenies quedescriu, la puixança dels dibuixos i, sobretot pel meu gust, de les esculturesen fusta, confirmen això que diem i hi a j u n t e n un nou element que no és pasdels menys impor t an t s : una v o l u n t a t de t r eba l l , f e rma i de f in ida , que sap elque es proposa i que és l'arma amb la qual es vencen totes les defallences.

L'obia de Franch-Clapers és, ja avu i , una valuosa aportació al patrimoriart is t ic del nostre poble. Pensem que l ' a c t i t u d que enceten els nostres pintors,de donar vida i n f o r m a ;i la nostra i n g e n t exper iència popular, serà un diaseguida per toia una nova generació d 'escriptors i de poetes, i que aixi elnostre art retrobarà les fonts pregones de les quals brolla la xida dels hornosi !a seva l l u i t a en el mon d 'avui .

J P-

I afanys alliberadors del socialisme europeu.j Per això pensem que n hem de parlar

avui . Parlar-ne aixi. ben senzi.lament. Me-ditar el què fou la seva vida, el seu carnirecte i sense ombres, amb errors, també,— qui no n'ha comès ? - i amb greus fal-les politiques ;, pero, malgrat tot, amberrors honests i sempre i l · l u m i n a t s per lallum d'iri ideal.

No tinc al meu poder una sèrie de dadesbiogràfiques que m'havien promès. Lameva edat no m'ha permès conèixer-lo prouÍnt imament per a poguer-m'en passar fà-ci lment. Però malgrat això, escriuré d'An-dreu Niu sense aquestes dades. I per aquè, exactament,la seva biografia ? Qui devosaltres no el coneixa ?A quin treballadorcatalà parlareu d'Andreu Nin que no us ensàpiga donar rao.com un dels mésferventsdefensors de la causa obrera ? A. quin in-tel. lectual demanareu què feia Andreu Ninque no us digui que, amb ell, perdé Cata-lunya un dels millors escriptors i el millorteòric del marxisme ?

Altres, doncs, parlaran d'ell d'altra ma-nera. Jo només voldria dir què fou per ami aquest home i quècont inuaessen t .av i i i ,després de mort No pas precisament pelvalor, ben modest, que pot teniï el que jopugui pensar-ne, sinó perquè potser és unsímptoma de la i n f luènc i a que pot deixartota l'ejqieriència de la generac o que Ninrepresenta, sobre les noves promocions ales quals pertanyo

Recordem, tanmateix, que una de les mésdegradants campanyes de difamació i ca-lumnia feta a l'estil oriental i en circums-tàncies especialment favorables a l'apassio-nament, :'o pogué enllotar la netedat del'existència d'Andreu Nin que constitueixel tret més remarcable de la seva vida : unintel lectual català al servei dels treballa-dors ; heus aci el que era Nin amb elsseusencerts i els seus errors, amb les seves qua-litats i els seus defectes I és perquè eraaixò, tan clarament, tan precisament, quecreiem que cal recordar-lo com una de lesfigures més belles d'aquesta galeria de so-cialistes catalans que presideixen el desen-volupament esponerós del nostre Moviment.

Vaig coneixer-lo personalment durantels dies abrandats de la nostra revolució.Jo parlava en un acte per al jovent i Nins'adreçava a la gent d'edat. Havia sentitparlar d'ell, havia llegit alguns dels seusllibres i sabia que era el seu amor a lanostra l lengua que m'haviapermès conèixerDostoiewski fugint de les horribles adap-tacions castellanes, gairebé totes mal traduïdes del francès.

La seva f igura oberta i cordial els ullsespurnejants darrera les ulleres m'atreierendesseguida. Però no vaig atrevir-me a par-lar li i fou ell qui després de l'acte se m'a-costà per a dir-me alguns molts amables.I aixi va guanyar-me desseguida Va gua-nyar-me perquè, quan em demanà què es-tudiava, i quan em repeti que el deure delsestudiants era estar al costat dels obrers,vaig sentir que parlava no únicament ambparaules, sinó amb tota una vida oferta ala causa de la j tut icia .

Nin sabia fer-se seva la gent aixi, ambun mot, per la virtud de la seva simpatia.Els pagesos d'aquell pöblet de PEmpordBse l'estimaven com vaig estimar-lo jo, per-què el sentien profundament seu, intensa-ment de la nostra terra. I perquè, en elbalanceig ardid del seu cos quan parlava,hi esdevinaven tota la passió d una intel.ligència al seu servei Com si amb els torsvolgués penetrar les tenebres que embol-callaven el desti del nostre poble i de lesquals Andreu Nin en fou una victima més

El seu valor com dirigent del movimentobrer català trascendeix de molt la sevaposició politica en un moment determinat.El seu valor central radica en aquesta pro-funda fidelitat a la classe que esco'll percentre del seu combat i a la qual acabà perofrenar la seva vida després d'h' ver-li donal tot l'esforç d'anys i anys de treball per-severant, teòric i literari. Avui que totssabem fins a quin punt el moviment obrerés per a molts un trampoli per aconseguirsituacions, no va gens malament recordarque Nin fou comunista dels temps que és-ser comunista constituía un perill i no unasituació I, sobretot, que deixà d'esser-hoquan senti ben clara l'oposició entre alioque li exigia l'evolució d'aquella doctr ina,i el seu concepte de la dignitat dels homesi dais camins que calia seguir per a fert r i o m f a r aquesta dignitat en un mon mésust i més clement

Es per totes aquestes coses que el varenmatar. No p< r la seva política, bona o do-lenta, sinó perquè representava valors queson incompatibles amb el triomf dels seusassassins Varen fer-lo desaparèixer perquèrepresentava això : la insubordinable con-dició de l'home lliure. De l'home que pensai que no es pot sotmetre al dictat de pui-xances que no tenen, per a manar, altraraó que la seva puixança.

Per què no dir-ho ? Andreu Nin repre-sentava unade les més precioses conquestesde l'home. Conquestes que avui es veuenamenaçades, malgrat haver sortit triomfantscontra el nazisme. Conquestes quo calsalvar perquè sense elles la vida manca desentit

Després d'ell i de la seva desaparició,altres homes i altres sectors del movimentobrer feren també Pexperiènciaque s'iniciàamb la campanya contra Andreu Nin. Através d'ell, però. els treballadois catalanshavien ja dit per sempre més que el nostreafany de ll ibertat s'oposaria a tots els feixismes, i que res ni ningú no podrà maidoblegar-lo. Sense saber-ho, Nin fou l'ho-me que primerexpressàaquesta doble afir-mació de Socialisme i Llibertat que avuireivindica i defensa tot el moviment obrereuropeu.

— Amb qui estaria avui Andreu Nin siencara visqués ? Es una pregunta que m'hafet un amic i que em reca contestar perquèem desagrada fer prosselitisme amb elsmorts Més enllà de les posicions del mo-ment, més enllà de les seves pròpies posi-cions, Nin ha de representar això que hemdit abans : el neguit de llibertat i d'inde-pendència del nostre njoviment obrer, ca-

per

J. PALLACHpaç de situar-se per ell mateix en el seupropi carni.

També jo €l coneixia molt poc per a ferafirmacions peremptoi ics Pero &i estimarés sempre conèixer, potser pugui dir elque en penso. I penso que Nin hauria es-bandit del seu pensament els esquemesbohevics que un d i i el seu amor pelstreballadors li havien fet aprendre de me-mòria. Recordo ara un dels darrers mitinsque féu, i ja la seva \eu angoixosa, adre-çant-se als treballadors de l'Escala, la ma-joria dels quals influits per la C.N.T., — iNin procedia, no ho oblidem, d'aquestao-ganitzacio, expressió màxima dels afa-nys de l l iber ta t delsnostres treballadors —denunc iava les nuvolades que, en aquestprimer de Maig del 1937, s'amuntegavend a m u n t dels nostres destins.

Si; Andreu Nin. si visqués, hauria fet unesforç, ell també, peí ajudar a trobar las-ntesi d'aquestes tres generacions de so-cialistes de les quals Comabella parla. Lasintesi que ara, un xic per tot, a les pre-sons de Catalunya, als camps de França iAlemanya, a Mèxic i a Anglaterra, els so-cialistes catalans hem establert i que ha demenar el nostre moviment obrer a la vic-torià.

Nin esfar ia amb nosaltrea si visqués. Hiestaria àdhuc si no colncidissim teòrica-ment . Perquè els homes aon sempre moltmés que les teories que defensen i que lessolucions politiques que amb més o menys'vigor preconitzen. Els homes son sempreel que son els seus amors profunds. I elsamors d'Andreu Nin : Catalunya, el Socia-lisme i la Llibertat, son els mateixos amorsque nodreixen el nostie Moviment i que lidonen vida i puixança.

Per això el recordem avui. Perquè perdamunt de les vicissiitits de la lluita nodesapareguin mai aquest» vilors que ellpossei sempre. Perquè el mon nou quevolem forjar, i que ell lambé Tolia, els con-tingui Íntegrament i en sigui l'ei pressiórica i diversa, enlloc d'ésser el comentaritrist i deshumanitzat que qualsevol menade totalitarisme ens portaria.

Federació Nacionald'Esrudiant-s de CatalunyaComplimentant els acords de l'organitza-

cio clandestina a Catalunya, s'ha constituït,amb domicili a Mon t pelle r, la delegaciógeneral de la F. N. E. C. a França, ques'encarregarà a l'exili de regrupar els an-tics adherents de la Federació i d'incor-pora.-hi tots els estudiants catalans engenera), comprenent-Hi els alumnes dels« f ycées > . Tots aquells que no hi estiguinencara en contacte, son pregais d'adreçar-se amb la màxima urgència al seu Socié-tariat per tal de poder posar-los al correntde diverses qüestions susceptibles d'inte-ressar los.

Adreça : Délégation F. N. E. C. Asso-ciation Générale des Etudiants! de Mont-pellier, rue de la Crolx-d'Or, MONTPEL-LIER, Hérault.

IMPRIMERIE F. L AB A U23, Rue Maréchal-Foch, Perpignan, P-O

(^ieage autotiÁ¿)