flor de cardSant Llorenç des Cardassar * Gener del 2009 * núm. 366

Infern

En aquest número:

* La pau, un vell somni, a cura de Jeroni Llambias* El malson del transport públic a Mallorca, per Joan Llull* Sant Antoni 2009, de Pau Quina; i el Sobreposat i "So de card", per Josep Cortès* La misogínia dels primers cappares de l'Església, analitzada per Ignasi Umbert* Les ovelles, coneixements i habilitats, de Guillem Pont* Rafel Duran estrena el Festival de Tardor de Catalunya, a càrrec de Pere Santandreu* L'art i la fe cristiana, un escrit de Guillem Mesquida* La realitat política falangista a Sant Llorenç l'any 1956, per Josep Cortès* El GOB pr esenta al·legacions al projecte de línia de tren Manacor-Ar tà* Els Tr escadors van al Cap Vermell, una crònica de Josep Rullan* Es presenten el "Sobreposat de sant Antoni" i el disc "So de card"* Les seccions fixes habituals

Editorial 2

Flor de Card

Revista d'informació general de Sant Llorenç des Car-dassar (Mallorca)Adreça: carrer de Sant Llorenç, 36Correu electrònic: flordecard@premsaforana.catTelèfon: 971 569119Publicitat: Ignasi Umbert: 670 355462Gener del 2009 - Número 366Dipòsit legal: 765-1973Edita: Associació cultural Flor de CardImprimeix: Gràfiques Muntaner (Manacor)Director: Josep Cortès i ServeraConsell de Redacció: Felip Forteza

Antònia GalmésGuillem QuinaJoan SantandreuGuillem SolerIgnasi Umbert

Col·laboren

Josep Cortès Infern PortadaEspipellades 12Crònica informal 15Els falangistes l'any 1956 16El Sobreposat i el disc... 32

Jeroni Llambias La pau, un vell somni 3Joan Llull El transport públic a Mallorca 4Tomàs Martínez Dèiem 5Pau Quina Sant Antoni 2009 6

Esports 28Sobreposat Sant Antoni 7Ignasi Umbert La misogínia dels primers... 8Guillem Pont Lliçons de coses 10

Tu tries 11Nicolau/Simonet Demografia i societat 12Gervasio SánchezExportadors de la mort 13Guillem MesquidaL'art i la Fe cristiana 14Agricultura El sector primari 18Ramon Rosselló Història 20Medi ambient Vell marí/Sa Costera 21Els Trescadors Cap vermell 22GOB La nova línia de tren 23Crom el Nòrdic L'auca de l'enfadós 24Redacció Sons de Mallorca 24Margalida Fiol Pàgina infantil 25L'Escola Pàgines escolars 26Flor de Card Assemblea general 27Pere Santandreu Rafel Duran estrena al... 29Joan Roig Tertúlia de cafè 30Xesc Umbert El temps 31Bel Nicolau Distribució

Nota

Els articles apareguts en aquesta revista expressenúnicament l'opinió del seus autors.

Informació

Si no anam equivocats, pel novembre del 2005 l'Ajuntament va publicarun butlletí informatiu municipal en el qual s'informava de les activitatsduites a terme durant el darrer trimestre; aquesta iniciativa va continuarfins l'octubre del 2007, en què va sortir el darrer número del que en ten-guem notícia. De llavors ençà si un es vol informar de les activitats iacords de l'Ajuntament ha de recórrer a la seva pàgina web. Pel gener del 2005 la Junta Local del Partit Popular va treure la sevapròpia revista, que tendria continuïtat, amb caràcter trimestral, fins amitjan 2006, quan va deixar de publicar-se. En el número d'octubre del2005 s'afirma que "volem escoltar a tothom, volem parlar amb tothom". Pel juny del 2006, Unió Mallorquina de Sant Llorenç va editar unaespècie de revista -només tenia quatre pàgines- a la qual Maria AntòniaMunar assegurava que "teniu a les mans una eina que representa undels drets fonamentals dels ciutadans: la informació". No tenim coneixe-ment que hagi sortit cap altre número, si bé disposa d'una pàgina web ons'hi publica algun comunicat esporàdic (l'any 2008 n'hi ha un i enguanyun altre). Dels altres partits, GISC, PSOE i AGIN creim que no han donat capexplicació o informació pública, ni de paraula ni per escrit en tota la le-gislatura, i el PSM només n'ha donada una: a la taula rodona sobre elparc eòlic que pretenien -o pretenen- fer a les muntanyes llorencines.No cal dir que cap d'ells ha utilitzat les pàgines d'aquesta revista, tot ique saben que des de sempre estan a la seva disposició per quan lesvulguin emprar. Resumint: els partits polítics, tots ells, sense excepció, siguin pro-gressistes o conservadors, només parlen d'informar la gent quan s'a-traquen les eleccions municipals, però durant la resta de la legislaturas'estimen més que la gent no estigui gaire informada, no fos cosa quese'ls ocorregués demanar-los explicacions per alguna decisió presa. Defet, si ho repassam, veurem que les dues úniques vegades que s'ha pro-piciat una certa informació durant la present legislatura ha estat quanl'Obra Cultural Balear ha organitzat dues taules rodones, una per explicarel retorn del tren i l'altra per debatre sobre el catàleg del PatrimoniHistòric, amb els resultats de tots conegut. És aquesta la manera més adequada per motivar la gent per a quès'interessi pels assumptes municipals? És així com volen els plenaris,amb un o dos assistents desenfeinats? Era aquest el model que anunciarenper a l'Agenda local 21, on les decisions sobre les grans obres s'haviende prendre entre tots? Que ha de dir el reglament de Participació ciuta-dana? Ha d'esser també una gran declaració d'intencions però sensevoluntat real de dur-lo a bon termini? O els va millor d'aquesta manera,per poder anar fent i desfent sense interferències? Són preguntes que s'haurien de fer tots -tots: govern i oposició- pel bédel dia a dia democràtic, que si volem que arreli dins la societat llorenci-na no basta amb què li demanem que posi una papereta dins l'urna cadaquatre anys. No basta.

Hem començat el nou any "malalts" demales notícies sobre el conflicte israelià-palestí, que està a l'embrió de molts altresproblemes del món. Les informacions de lapremsa escrita i audiovisual, en el momentde redactar aquest escrit, ja parlen de mésde mil morts, entre ells molts de nins i nines,i de la falta de recursos alimentaris i sanitarisper tota la població de Gaza. Davant tot això i altres conflictes exis-tents, crec haver escoltat, fa pocs dies, perla ràdio que els conflictes armats actual-ment en el món són 22, és difícil mantenirl'ànim optimista en referència al tema de lapau en el món. Però també és cert que moltagent, al llarg de la història, s'ha esforçat perla pau i ha creat mediacions polítiques,ètiques, educatives i religioses per fer mésa prop i més possible la pau, començantpels propis medis de convivència quoti-diana. I aquestes mediacions hi són pre-sents també a les zones del món mésafectades per la violència i la guerra, comés el cas d'Israel i Palestina. A vegades hemvist per la televisió algun documentald'aquelles terres a on nins i nines i famíliesd'ambdós bàndols compartien escola,acampades, corals, esports, etc... No convé que ens passiper alt que, just durant el mesde gener, són dues les dia-des dedicades a prendreconsciència de la necessitatde ser persones, famílies,institucions i grups de pau, ino estalviar esforços a capnivell per ferla més vera ipossible. Una Diada va ser el dia deCap d'any, amb la JornadaMundial de Pregària per laPau, instituïda fa anys pelpapa Pau VI, qui a un discursque pronuncià a l'Assem-blea General de l'ONU cridà

amb totes les seves forces "mai més la guer-ra". Aquesta jornada, a moltes esglésiesdel món, es mentalitza la gent per tal de ca-minar cap a la pau, desitjar-la i treballar-la. L'altra Diada és el 30 de gener, coincidintamb l'aniversari de la mort del pacificadorMahatma Gandhi: El dia Escolar de la No-Violència i la Pau. Són moltes les escoles iàmbits educatius que celebren activamentaquesta Jornada, instituïda l'any 1964 pelmallorquí Llorenç Vidal, educador, poeta ipacifista. També les pàgines d'aquesta revista po-den esdevenir una mediació educativa perla pau. Vos convido a fer-nos ressò d'algunsdels principis educatius de Gandhi, encaraque molt esquemàticament:-La no-violència ("ahimsa"): per a ell és laidea central de l'educació i la meta cap a ons'ha d'encaminar l'educand, oferint-li sem-pre aquesta actitud dins la família, escola,societat, etc. Gandhi està convençut que"allò que s'aconsegueix amb violència,només es podrà mantenir amb violència" ique "La humanitat només pot alliberar-sede la violència amb la no-violència".-Netedat de cor ("brahmacharya"): comuna condició imprescindible per arribar a laveritat i l'estimació.-Cultura autòctona: Vinculació a la llenguai cultura materna i a la pròpia comunitatcultural, com a punt de partida per com-prendre les altres cultures.-Preferència de l'educació moral sobre laintel·lectual i física: el que més importa ésel desenvolupament del ser humà queportam dintre. Gandhi diu: "La vertadera

educació consisteix en obtenir el millord'un mateix. Quin altre llibre millor es potestudiar, sinó el de la pròpia Humanitat?"-Autonomia econòmica per medi del treballproductiu ("Swadeshi"): que duu a no serposseït i al despreniment. I pot ser també ala pobresa feinera.-Educació per medi del treball manual: s'hade procedir "des de les mans i el sentitscap el cap i el cor, des de l'escola cap a lasocietat".-Exclusió dels càstigs corporals: si eldeixeble comet una falta, l'educador l'ha deconduir cap el bé, posant-lo en una situacióde poder rectificar.-Funció social de l'educació: a més d'ense-nyar els infants i joves a obeïr, ensenyartambé les tècniques de lluita de la no-vio-lència, com per exemple la manifestació pa-cífica, la no-cooperació, la resistència no-violenta o desobediència civil. I els momentsi maneres de fer-ho. Una de les seves frasesconegudes és aquesta: "la major atrocitatde les coses dolentes de la gent dolenta ésel silenci de la gent bona". I aquesta altra:"Si algú comprèn que la obediència a leslleis injustes és contrària a la dignitat hu-mana, cap tirania podrà dominar-lo".-Respecte a totes les religions, que condu-eixi a la màxima tolerància religiosa. Sobreles religions diu Gandhi: "De la mateixamanera que un arbre té una sola rel i mol-tes branques i fulles, també hi ha una solareligió vertadera i perfecta, però diversifi-cada en moltes branques, per intervenciódels humans".-Coeducació de nins i nines i vida en comú

amb els educadors i amb lacomunitat familiar. Malgrat les impossiblescondicions de pau mundial,Gandhi ens empeny a nodeixar de creure en la pau itreballar-la en el dia a dia:"La no-violència és unameta cap a on tendeix, sensesaber-ho, la Humanitatsencera". "No podem per-dre la fe amb la humanitatque és com un oceà, que nos`embruta, encara que unparell de les seves gotesestiguin brutes".

La pau, un vell somni Jeroni Llambias Vidal

La Parròquia 3

El títol d'una lectura en francès de quanjo era estudiant ("Le cauchemar des trans-ports"), és, pens, un encapçalament perfec-te per al present escrit d'avui. Crec que nodescobresc res de nou si dic que el transportpúblic a Mallorca pot arribar a ser un martiri,un vertader malson per a qualsevol mortalque vulgui fer-lo servir. Allò que hauria deser "servei" esdevé a vegades precisamentel contrari, la negació, el que en diuen "des-servei". Per sort, però, la gran majoria denosaltres no tenim gairebé mai la necessitatd'utilitzar-lo (o hauríem de dir "patir-lo"?). És evident que Mallorca ha crescut durantdècades d'una manera desorbitada i a unavelocitat de vertigen. Hem viscut un afanyexpansionista que semblava imparable. Hempogut veure com s'abocaven esforços i mésesforços per fer créixer la nostra illa, senseque gairebé ningú es plantejàs quin podiaser el límit de tal desenvolupament. Peròara, immersos en una crisi profunda, totstocam amb les mans les conseqüènciesd'aquesta manca de previsió. Malauradament, el creixement de la nostraeconomia no va anar associat a una milloraen les xarxes de transport públic. Ens vàremestimar més potenciar el transport privat,el cotxe particular, i ara, com a conseqüènciad'aquella manca de previsió, tenim a Mallor-ca pràcticament el mateix nombre de vehi-cles que d'habitants. Una vertadera aberra-ció que a la majoria de llorencins potser noens afecta. Però posau-vos en el lloc dequalcú -tampoc no és el meu cas, afortuna-dament- que faci feina a Palma i hi hagi de

ser cada dia a les vuit o les nou del matí!No puc entendre què va fer que, quan pre-cisament començava a haver-hi turisme aMallorca, les autoritats enterrassin les po-ques línies de tren que hi havia i no mos-trassin cap interès a potenciar-les i crear-ne de noves. Si llavors hi hagués hagutuna aposta ferma i decidida pel tren, ara se-gurament tendríem una xarxa de transportpúblic molt més eficient i moderna que laque hi ha. La política, encara que no hosembli, també és cosa de gent valenta i de-cidida.

He fet aquesta introducció, doncs, des-prés de l'"odissea" patida un dia que emvaig veure obligat a utilitzar el transportpúblic per anar a la feina. La "llei de Mur-phy" va fer que justament dia 12 fos undels dies més plujosos de desembre. Ja hedit altres vegades que faig classes a l'insti-tut de Sineu, poble per on passa la línia detren. El meu cotxe necessitava una revisióa fons i el vaig haver de deixar al mecànic.El més fàcil hauria estat fer el que fa tothom:manllevar-ne un a qualcú de confiança peranar a treballar. Sabem de sobres que decotxes, a Mallorca, n'hi ha "per a la mare iper a la filla", i segur que hauria trobat qual-cú que me'l deixàs. Emperò em vaig entos-sudir a desplaçar-m'hi pel meu compte i nohaver de donar les gràcies a ningú: ho podiafer tant pel meu horari d'aquell dia -de les 9del matí a un poc abans de les 4 del cap-vespre- com pel poble a on havia d'anar.Hauria estat materialment impossible, perexemple, desplaçar-me a Santanyí, a SantaMargalida o fins i tot a Son Carrió! El meuperiple, doncs, començà de bon matí, a lesset: vaig acudir ben puntual a la parada deltorrent per agafar l'autobús. En pujar-hivaig poder comprovar que ja no era un d'a-quells autobusos que solia agafar quan era

estudiant, vint anys enrere, un d'aquellsautobusos "del temps del Moviment", ob-solets, d'aquells que els llorencins solíemanomenar "cuques" i que de vegades escalaven foc o deixaven passar la brusca pelsostre. El d'aquell dia era nou de trinca,impol·lut, dotat d'una tènue il·luminació in-terior de color lila, pròpia més de club noc-turn que de cap altra cosa. Vuit personesmés el conductor formàvem la comitiva. I,pel que fa a la llengua de l'empresa, els meustemors es confirmaren: més de trenta anysdesprés de la mort del dictador, Aumasacontinuava menyspreant el català: un rètoltrilingüe -castellà, anglès i alemany- ensaconsellava exigir i conservar el bitllet finsa l'arribada. Ja no es veia per enlloc l'anticProhibido comer, beber o escupir en el inte-rior del coche: l'advertiment sonaria ara bas-tant indecorós. I les 32 pessetes del trajectede l'any 83 havien passat a ser 1,35 euros,és a dir 225 pessetes (un vertader robatoritenint en compte els nou quilòmetres dedistància!). L'autocar arribà a l'estació deManacor al cap de dotze minuts i amb unapuntualitat admirable. Allà vaig poder aga-far el tren amb el qual tenia correspondèn-cia i que m'havia de dur al final del trajecte.Gairebé tres quarts d'hora abans de l'horade començar ja em trobava a l'institut. Peròbé, tampoc no tenia altra opció: amb el tren

Des del Xaragall 4

El malson del transport públic a Mallorca Joan Llull Vives

de després, a part de no tenir autobús, hau-ria fet tard. Al capvespre em vaig haver d'afanyar peranar de l'institut a l'estació de Sineu. He dedir que d'un indret a l'altre hi ha una bonacaminada: al voltant de dotze minuts ésmés o manco el que es tarda per travessarel poble. Volia tornar prest -ai las, les pres-ses de la nostra societat!- i pensava quepotser hi hauria un autobús quan arribàs aManacor. Però no va ser així: la "llei deMurphy" tornava a fer de les seves i vaighaver d'esperar més d'una hora i quart a laplaça de la Mora. Finalment, a les 17.35hores, partia l'autocar que m'havia de durfins al poble. Crec que si no hagués fet elxàfec que feia m'hauria agenollat i besat elterra patri, com el papa sempre que baixavade l'avió! Us imaginau l'escena? En resum, doncs, onze hores de supliciper a set hores de feina! La meva odisseaem va suposar, econòmicament, un total de4,30 euros o 715 de les antigues pessetes.Això no és res, però, comparat amb les treshores perdudes per fer el camí -anar i tornaramb cotxe me n'hauria suposat només una-i el refredat d'"aferra-t'hi" que vaig aplegar.

FA TRENTA ANYSGener de 1979

El número de la revista de Flor de Carddel mes de gener de 1979 pareix talment unmonogràfic dedicat a les eleccions. L'edito-rial informa que el tres d'abril hi haurà elec-cions municipals i demana al consistori quesurti d'aquesta comtessa electoral que reu-neixi algunes qualitats bàsiques: HONRA-DESA, IMAGINACIÓ, IL·LUSIÓ i TRE-BALL. Un Ajuntament que representi el po-ble davant Madrid, que tengui present elDIÀLEG i la PLANIFICACIÓ. Quasi res, diuel diari! Ignasi Umbert es feia ressò de les segoneseleccions generals de la democràcia ques'havien de celebrar el mes de febrer. El 21de gener havia acabat el termini de presenta-ció de candidatures i es presentaven, a mésd'una desena de partits petits, desconegutso amb poca implantació, CDE (CoaliciónDemocrática Española), encapçalada perAntonio Alemany Dezcallar, al Congrés; iDamián Barceló, al Senat. UCD (Unión deCentro Democrático) amb Íñigo Cavero La-taillade com a número u al Congrés i JeroniAlbertí al Senat. Félix Pons Irazazábal en-capçalava la llista al Congrés del PSOE (Par-tido Socialista Obrero Español). Al Senat:Gregori Mir. El Partit Comunista de les IllesBalears (PCIB) presentava al Congrés Igna-si Ribas i al Senat Victorí Planells. El PSM(Socialistes de Mallorca i de Menorca) en-capçalava la llista al Congrés amb AndreuMurillo i la del Senat amb Sebastià Serra. 23 capellans de la part forana de Mallorcasignaven un manifest en el qual retreien ala majoria de partits polítics la manca d'au-tonomia per elaborar les llistes i els progra-mes de les eleccions. Criticaven que el partitdel govern (UCD) encapçalàs la llista alCongrés amb un home que no era de Ma-llorca ni vivia a la nostra terra. També critica-ven que els dirigents de Ciutat o de Madridno respectassin l'autonomia de cada poblede l'illa i se superposassin a la realitat i a les

persones que formen els nostres pobles.Tenien coratge els capellans del 79.

FA VINT ANYSGener de 1989

El número 146 de la revista incloïa unaentrevista feta per Aina Simonet i RafelUmbert a Francesc Clapés, el capellà "Mi-gollo", llorencí de seixanta anys que en feiatrenta que vivia a Béjar, a Salamanca, i col·la-borava habitualment amb la revista. Unaanècdota de l'entrevista fa referència a lacol·locació del rellotge del campanar i l'aca-bament en punta d'aquest. El responsableva ser Llorenç "Veres". El ple de l'Ajuntament en data de 20 dejuliol de 1988 aprovava el Reglament denormalització lingüística. Una passa impor-tant cap al recobrament de la llengua i lacultura pròpies. Nou o deu foguerons il·luminaven lesvespres de Sant Antoni. Així es manteniaun costum reinstaurat els anys cinquantaper Tomàs Rosselló. Unes 350 persones participaren a les elec-cions de la directiva de l'Associació de Jubi-lats. La Junta quedà formada per Jeroni Ge-novart, Bartomeu Nadal, Maria Riera, Llu-cià Sureda, Joan Morey, Rosa Torres, An-toni Alemany, Bartomeu Morey i AndreuBauçà.

FA DEU ANYSGener de 1999

L'editorial es feia ressò de la convocatòriade les sisenes eleccions municipals de lademocràcia. A aquestes eleccions el pobletriaria dos regidors més que a les anteriorsper augment de la població. Ignasi Umbert dedicava una secció a sa-ber si la joventut estava d'acord amb el quefeien els polítics. L'entrevista era a PasqualSoler, un jove de 24 anys que reclamavaactivitats per als joves, proposava aturarel creixement urbanístic a la costa i plante-java la possibilitat de presentar-se a les pro-peres eleccions. A la secció BATEC es feia esment a quèla sobrassada tornava blanca. Es maneja-ven diverses hipòtesis: que si el pebre deCan Crespí, que si era un aire, que si totesles dones tenien "la cosa", ...

Tomàs Martínez

Dèiem 5

Telèfons

Aigües Sant Llorenç 838559Ajuntament 838393Auditòrium 587371Biblioteca 569654Bombers 085Camp de futbol 838703Delegació Son Carrió 569619Depuradora 810359Emergències 112S’Escaleta 838544Escola 569483Fems 844372Funerària Sant Joan 526139Guàrdia 062Hospital de Manacor 847000Policia local 609 637960Tercera edat 569512Turisme Sa Coma 810394Turisme S’Illot 810699Delegació Turisme 585409Unitat sanitària 569597Urgències mèdiques 061

Ja ha tornat passar Sant Antoni i com cadaany us present una petita crònica de la festai dels actes més destacats. Com a novetat,enguany tenim que la festa s'ha institucio-nalitzat sota la batuta de l'associació So-breposat de Sant Antoni. Aquesta és unabona notícia ja que qualsevol festa ques'aprecia necessita d'un grup que estiri delcarro (recordem el Patronat de Sant Antonia Manacor o l'Obreria de Sant Antoni aArtà) i fer-ho a través d'una associació ofi-cial sempre facilita la tasca. A més, altresinstitucions i bars continuen aportant elsseu gra d'arena i això fa que la festa puguiproduir-se amb facilitat. Esperem que enels propers anys es mantengui aquestatendència. Per cert, una curiositat que ron-deja els habitants del poble i que el So-breposat s'ha oblidat d'explicar és d'on veel seu curiós nom. Pel que sé, el presidentdel grup sant antonier, en Toni Botó, vadescobrir documentat en un llibre anticaquest nom de "Sobreposat de Sant Anto-ni", el qual s'encarregava de dur a bon portla festa del patró del animals. El DiccionariAlcover-Moll defineix la paraula sobrepo-sat com "el membre dirigent d'una corpo-ració gremial o confraria". És a dir, és unnom que escau perfectament amb elspropòsits del grup. Pel que fa a la festa en si, tot començà eldivendres 16 de gener al migdia, amb el ja

popular dinar a la plaça de l'Església. Aques-ta vegada el nombre d'assistents no aug-mentà, però almanco es mantingué la bonaxifra de cent i busques de l'any passat. Coma innovació, es va canviar el menú de sem-pre (frit mallorquí) per una torrada a l'airelliure de llom i panxeta. Consider queaquesta decisió és encertada (el menjar ésdegusta calent, la gent que arriba tard potafegir-se a la festa tranquil·lament...), peròhe de reconèixer que em vaig assaciar tantde torrar (el vespre tornes torrar i l'endemàtorna-m'hi...). Després del dinar, va venir lafabulosa sobretaula (i a més aquest pic vaacompanyar el bon temps) a la terrassa delbar VB amb les típiques herbetes dolces. Ia les cinc, el primer ball dels dimonis. I aquísí que volia fer una petita recomanació,compartida per molts dels assistents. Con-vendria que uníssim més els actes ja quede les dues del migdia a les set i mitja, quans'encenen els foguerons, la cosa es fa llar-

guíssima i qualsevol queda rebentat. Unapossibilitat podria ser retardar el dinar a lestres del capvespre i el primer ball dels di-monis a les sis. Així, amb una hora i mitja (ino dues i mitja) es podria fer tot: el primerball dels dimonis, les quatre visites a lescases més simbòliques i, finalment, la re-citació de l'argument. Però com he dit abans,això és una simple opinió que tant jo com elaltres que hi estaven d'acord només diemper intentar col·laborar i millorar encara mésla festa. En cap moment és un crítica a l'or-ganització del Sobreposat de Sant Antoni,el qual es mereix la més sincera enhorabonapel seu immens esforç. Com deia, idò, després del primer ball deldimonis, la comparsa visità les cases delsantics dimonis (impressionant la decoracióde la casa d'en Pep Gall), la plaça de l'Ajun-

tament i el bar s'Olímpic. Finalment, es vallegir l'argument dins de la rectoria. Aquestanova ubicació (l'any passat es va fer a de-fora) és ideal, no ja pel fred, com moltsdeien, sinó per l'acústica, a pesar que algundespistat, com un servidor, esperàs com unpardal a fora, sense assabentar-se de lanova seu. A les set i mitja es va donar el sus a l'en-cesa dels foguerons i un darrera l'altre ana-ren prenent sota el so de la banda de música(imprescindible, igual que els dimonis, enuna festa com aquesta). Després, unes bo-nes menjades i a xerrar s'ha dit fins benentrada la nit. Els més valents encara vetlla-ren fins més tard cantant glosses devoradel foc. Jo, com cada any, era a ca'n JeroniPep, a la plaça "des Quesito", i puc assegu-rar que l'ambient va ser molt festiu. Les xim-bombes sonaren sense parar, na Raconacantà els seus particulars tatatxins, en JoanBlanc i en Joanaina recitaren les seves glos-ses i els joves al final se sumaren a la festa.Al final, amb l'arribada d'en Guillem "de sesBicicletes", la cosa s'internacionalitzà unpoc amb cantades en castellà, mexicà i, finsi tot, italià. A això se li diu globalització. L'endemà era el dia de les Beneïdes i, comcada any, hi va haver una bona participaciói moltes carrosses (catorze en total, noméstres menys que l'any passat). El que sí vaigtrobar a faltar varen ser més animals. A partde la minva del nombre de cavalls respecte

Més enllà del batiport 6

Sant Antoni 2009 Pau Quina

Fotos: Juandel

Fins i tot foren representades les necessitats bàsiques de la ruralia

L'actualitat política també hi va ser present

Llàstima que aquesta escena no es repeteixi més sovint a les Beneïdes

a anys anteriors, trob a faltar gent vestidade carrer que vagi amb la seva mascota (si-gui ca, moix o ocell) a beneir-lo. Record quequan era petit hi havia més gent que hofeia. En canvi, actualment, només hi ha elscavalls i els quatre animals que pugin durles carrosses. És una llàstima que aquestatradició es vagi perdent i des d'aquí anim atothom que l'any que ve dugui els seus ani-mals a beneir, que en el fons Sant Antonino és més que el patró de l'animal i senseells no hi ha festa. Pel que fa la desfilada, va ser divertida iamena. Destacaren una sèrie de carrossesde l'escola molt ben dissenyades i represen-tatives d'un temps d'antany (la de la senallaper exemple), l'espectacular motocicleta del'infern d'en Cascos, en Llull i en Toni Ban-deres (justs vencedors del primer premi,almenys per la seva espectacularitat) i l'a-nimació de la carrossa del Cola-Cao (emu-

lant la política Ordines i els seus dinersamagats al jardí), en la qual un servidoranava. Per cert, pel poble vaig sentir algu-nes veus discordants amb aquesta darreracarrossa perquè no tenia res a veure ambSant Antoni. Aquí vull exclamar el meudesacord respecte a això ja que a la carrossahi havia un Sant Antoni, dos dimonis i, finsi tot, un ca (no totes poden dir el mateix).L'única cosa que passa és que era una car-rossa passada pel sedàs del segle XXI, ésa dir adaptada als nous temps (volíem de-nunciar la corrupció política actual), senseperdre l'esperit de la idea originària (el sant,els dimonis i els animals). A més, de carros-ses modernes de denúncia n'hi ha hagutsempre. Si no, aneu a veure les Beneïdesde Son Macià (enguany se'n reien del cen-tre de tecnificació d'en Rafel Nadal) o lesde Muro (n'hi havia una sobre el polèmiccamp de golf de Son Bosc). No hem de sertancats i si de catorze carrosses n'hi ha unao dues que no tracten la ruralia i són unpoc diferents no passa res dolent, mentreconservin algun símbol identificatiu comSant Antoni, els dimonis o els animals.Almenys aquesta és la meva opinió. Percert, per què aquesta mateixa gent que cri-tica això no s'ha queixat que ja no surtenquasi animals a les Beneïdes (i això sí queés una considerable pèrdua de tradició) oque el primer premi d'enguany no tenia capSant Antoni ni representava la ruralia (i, noobstant això, ningú pot discutir que són

Aquest particular vehicle infernal es va fer amb el primer premi

Els cavalls embelliren de nou la plaça

mereixedors del triomf). Reflexioneu-ho... Com a darrer apunt, i aprofitant queenguany l'Ajuntament ha gosat modificar(per mi, encertadament) les tres voltes deles carrosses per només dues, volia propo-sar-los canviar una altra cosa. Resulta queels cavalls se senten estrets darrere delstractors i no poden córrer així com voldrien.Si és així, no seria millor posar a davanttots els cavalls perquè aquests es puguinexhibir i que just després desfilassin lescarrosses? Supòs que tot això ja ho contes-tarà el nostre sant patró l'any que ve. Perara diguem: visca Sant Antoni!!!

Frase del mes: "La figura del dimoni pro-cedeix de la necessitat de reduir el mal enuna figura que ens exculpi d'una respon-sabilitat que pareix desproporcionada res-pecte a la nostra fragilitat i imperfecció coma éssers humans" (Antonio José Navarro,El dimoni en el cinema).

El Sobreposat de Sant Antonivol donar les gràcies a totesles persones i entitats que hancol·laborat, ajudat i participaten la festa de Sant Antoni i, es-pecialment, a la parròquia deSant Llorenç, a l'Ajuntament, al'associació de comerciants i albar VB sa plaça, ja que sense laseva col·laboració no haguésestat possible fer la bauxa comens havíem plantejat. Volem fer-vos arribar la nostraopinió de la festa, que no ésmés que satisfacció absolutade com s'han desenvolupat elsactes. A més, pensam que laparticipació i l'acceptació de la

Sant Antoni Sobreposat de Sant Antoni

gent ha estat fantàstica. Aranomés queda fer balanç de totaixò i valorar quines coses sónpositives i s'han de mantenir iquines no ho són tant i s'hande canviar per millorar-les. Des d'aquí volem agrair l'a-juda que ens ha ofert tot el po-ble i les donacions, que hanarribat quasi als 600 euros, queseran destinats a fer un racóper a les despeses de la festade l'any que ve. Per agrair-vosa tots aquesta aportació el So-breposat farà un acte per a lagent del poble en el qual es-peram la vostra assistència iparticipació.

Més enllà del batiport 7

Què és la misogínia? Aquesta és la pre-gunta que cal fer-se. La misogínia, paraulaque ve del grec, és, segons el Diccionari dela Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua,l'aversió o odi cap a les dones. Per tant, unmisogin és aquell que odia les dones, quesent aversió cap a elles, arribant fins i tot ano voler-hi tenir cap tipus de tracte. Ja a l'Antic Testament no hi manquennombroses referències a aquest tipus decomportament cap a la dona. Per exemple,en el Gènesis (capítol 2, v 7) es diu que Déuva crear l'home; fixeu-vos, primer va crearl'home, no la dona, i posteriorment creà ladona partint d'una part del home (Gènesis,c 2, v 21), quan hagués pogut fer el mateixque havia fet per a crear l'home, o sigui,agafar un poc de fang i pegar-li una bufada,tal com diu el mateix Gènesis. D'aquests dos primers versicles parteixtota una filosofia misògina que podem tro-bar contínuament, no tan sols a la Bíblia,on, tant a l'Antic Testament com en el Nou,trobem declaracions i conceptes misògins.Per exemple, a l'Èxode (c 21, v 117) diu: "Nodesitjaràs la casa d'un altre. No desitjaràsla seva dona, ni el seu esclau, ni la seva es-clava, (...)", però en cap moment li diu a ladona: "no desitjaràs el marit d'una altra do-na". Sempre l'home està part damunt de tot.No hi ha dubte que la tradició bíblica, situa-da a l'Orient Mitjà, quasi sempre ha consi-derat la dona, Eva, inferior a l'home i la cul-pable d'haver causat el pecat original (?) iper això, mereixedora del càstig diví. AlGènesis (c 3, v 16-17) es pot veure que elcàstig cap a Eva és molt més dur que el del'home i a partir d'aquí ja s'anuncia el dominide l'home cap a ella. A Proverbis (c 7, v 10-12) podem llegir elque es diu de la dona: "Vegeu que la donava a trobar-lo (a l'home amb parament deprostituta i l'engany al cor); és una donabulliciosa i insolent que mai para a casa;ara a plaça, ara al carrer, a cada cantonada

està a l'aguait". . En el Nou Testament, els quatre sinòpticspràcticament no parlen del paper de la donaperò sí ho fa sant Pau a algunes de les sevescartes; tot i així, els Evangelis parlen mésdels apòstols homes que no de les seguido-res de Jesús i quan ho fan sempre és demanera secundària, inclús amb la personade Maria, i no cal dir amb el de Maria Mag-dalena, i escrits posteriors als Evangelishan fet tot el possible per a amagar la pos-sible relació sentimental de Jesús ambaquesta dona. Però és a partir de les teories filosòfiquesi teològiques de sant Agustí d'Hipona quanla misogínia entra de ple a l'Església Catò-lica; si bé cal dir que abans, altres filòsofs iintel·lectuals ja havien donat mostra d'a-questa tendència, des d'Aristòtil a Pitàgorespassant per Sòcrates i Plató. Però sí és certque és a partir de sant Agustí i de tota unasèrie de cappares de l'Església Catòlica pri-mitiva, una església recent incorporada ales estructures del poder de l'imperi romà,quan la misogínia s'incorpora també a lesteories teològics, convertint-la així en l'ele-ment necessari pel domini de l'home vers ladona. Ja a l'Antic Testament trobem algunesmostres d'aquesta actitud misògina. A al-guns dels autors dels escrits de l'Esglésiaprimitiva, l'Església en el seu dia els va de-clarar sants. Ben segur que avui aquestshomes serien empresonats per fer apologiade la violència de gènere i ho tindrien benmerescut. No fa massa anys que el papaJoan Pau II, a una de les seves darreres en-cícliques, La Llum de la Veritat, (VeritatisSplendor), la fonamentava bàsicament ambles tesis de dos dels seus admirats teòlegsi campions del misogisme eclesiàstic, comforen sant Agustí d'Hipona i sant Tomàsd'Aquino. Sant Agustí, a les seves obres Confes-sions i la Ciutat de Déu diu algunes barbari-tats com aquestes sobre la dona: "És Evala temptadora de qui hem d'anar alerta, comde tota dona. No acabo de veure quina utili-tat pot tenir una dona per a un home sinóés altra que fer al·lots". "Les dones, de cap manera, han d'ésservives ni educades. De fet, haurien d'estarseparades ja que són la causa d'insidiosa iinvoluntària de les enravenades dels ho-mes sants".

Una altra: "Res rebaixa tant la intel·ligèn-cia a l'home com acariciar dones, i aquestscontactes pertanyen tant sols al matrimoni;del seu llibre La Trinitat. Sant Pau també va ésser un altre granmisogin; sinó, vegeu la primera epístola aTimoteu (c 2, vs 11-15): "La dona ha d'a-prendre en silenci, amb subjecció al marit.Perquè no es permet la dona que es dediquia ensenyar, ni a tenir autoritat sobre l'home,sinó que ha d'estar en silenci i si vol saberres ja ho demanarà al seu marit quan siguina ca seva". Però, com he dit abans, hi va haver altresgrans misògins, com foren sant Joan Cri-sòstom, sant Jeroni, sant Ambrosi, santJustí, Tertulià o Orígens; aquest darrer, perno tenir pol·lucions nocturnes, se la vatallar. Però vegeu una altra perla d'un altregran misogin de la nostra Església i sobrela qual, durant quasi 2.000 anys, hi han fo-namentat tota la seva fòbia contra la dona,que encara els dura: "No sabeu que cadauna de vosaltres és una Eva? La sentènciade Déu sobre el nostre sexe encara persis-teix, la culpa, per necessitat, persisteix tam-bé. Vosaltres sou la porta de l'infern. Tu etsla que va començar l'arbre prohibit. Tu etsla primera que vares desertar de la Llei di-vina. Tu ets la que el va convèncer (Adan),a qui el dimoni no es va atrevir a atacar. Acausa d'aquest mèrit, que és la mort, inclòsel fill va haver de morir". Sant Agustí d'Hi-pona, al llibre La Ciutat de Déu també diu:"El que la diferencia, ja sigui esposa o mare,és que encara és Eva la temptadora i ens hade protegir de qualsevol dona". Vegeu una altra perla, aquesta d'un santmés propà, sant Tomàs d'Aquino: "Pel quees refereix a la naturalesa individual, la donaés defectuosa i mal parida des del momenten que la força activa de la llavor masculinatendeix a produir-se de manera perfecte enel sexe masculí; mentre, la reproducció d'u-na dona deriva d'un defecte en la força acti-va o d'alguna indisposició material o tambéd'alguna influència externa", del seu llibreDe Summa Theologica. Finalment, vegeu aquesta altra perla delsant d'Hipona: "Pel bon ordre de la famíliahumana, uns han d'ésser governats pelsaltres i per això, la dona, més dèbil quant avigor d'ànima i de força corporal, està sub-jecta per naturalesa a l'home, en qui la raó

Església 8

La misogínia dels primers cappares de l'Església Catòlica

se sobreposa. El pare ha d'ésser més estimatque la mare i mereix més respecte perquè laseva participació en la concepció del fill haestat activa, mentre que la de la mare ha es-tat simplement passiva i material", en el seullibre La Ciutat de Déu. En una paraula,segons aquests grans pares, la dona s'halimitat a coar els ous. Que la dona fins fa molt poc temps ha es-tat considerada per algunes filosofies icomportaments socials com un ésser infe-rior, i fins i tot un niu de brutor, és ben evi-dent. Una cosa està ben clara: que d'aques-tes filosofies, la nostra estimada Església,entre d'altres religions, se n'ha alimentat.Mireu la religió judaica, de la que en somhereus, quan parla de la menstruació de lesdones (Levític, cp 18, v 1 i se-güents). Fixeu-vos que fins fa molts pocs anys, quan anà-veu a les matances i veieu una dona asse-guda sense fer res, deien que segur que te-nia la regla i no podia tocar res perquè deienque la sobrassada o altra carn que toquéstornava dolenta. També, quan anàveu a laplatja i veieu una dona vestida assegudadamunt l'arena sense banyar-se era sinònimde què tenia la regla. Com podeu veure, totaixò feia que l'home considerés la dona unésser inferior. De fet, sant Tomàs d'Aquino(1225-1274), entre d'altres i, com ja s'haviadiscutit en el segle cinquè, en concret en elSinode de Macon (França) l'any 585, -itambé en els anys obscurs de l'Edat Mitjana,la de sant Tomas d'Aquino- es dubtava quela dona tingués ànima com s'asseguravaque tenien els homes -naturalment els queafirmaven això tots eren homes-, si bé sem-bla que no hi ha cap document que proviaquesta afirmació, ja que el Gènesis no deiares al respecte. Gràcies a Déu, a molts paï-sos s'han superat aquestes idees però en-cara n'hi ha molts d'altres que tracten lesdones igual que en temps medievals,especialment els seguidors de Mahoma. Per a tancar aquest article, transcriuréalgunes frases dites o escrites per gransmisògins:"La dona és un home inferior". Aristòtil ala seva Obra Poètica."Existeix un principi bo que va crear l'ordre,la llum i l'home; i un principi dolent que vacrear el caos, la foscor i la dona". Pitàgores."Les nines comencen a parlar i a caminarabans que els nins perquè les males herbessempre creixen més aviat que els bons cul-tius". Martin Lutero.

"És evident que tots els desastres o unagran part d'ells es deuen al caràcter dissolutde les dones". León Tolstoi."Un cavaller és aquell que es lleva el capellabans de pegar a la seva dona"."Un home pot matar la seva dona, la sevafilla, la mare, la germana, la tia, la neboda ola cosina per part del pare si creu que ésculpable d'adulteri". Llei promulgada pelConsell Revolucionari d'Iraq el 1999. Com podem veure, la misogínia segueixestant vigent i encara hi ha lleis que man-tenen la superioritat de l'home sobre la dona.Un exemple d'això és la nostra Església Ca-tòlica, Apostòlica i Romana, que es nega aordenar dones a pesar de la manca de sacer-dots. La violència de gènere abonada perles institucions religioses fins fa dos diesn'és un altre exemple. I tot perquè algunssantpares els tenien odi o aversió. Algunsestudiosos han insinuat que alguns d'ellspatien malalties sexuals. De fet, sant Agustí,abans de fer-se cristià, havia estat un assidua les bacanals romanes, és a dir, el que avuidiríem un puter amb diners; altres, tambéhan insinuat una possible homosexualitatlatent. El que sí està clar és que la dona haestat, i en certa manera encara ho és, lagran víctima de les filosofies i teologies d'a-quests sants, dels quals em permet dubtarque puguin ésser al cel. Vegeu algunes dites misògines sobre lavisió que molts de grans escriptors i pen-sadors tenien o tenen de la dona:"L'home pensa. La dona dóna que pensar"."L'home sent i no plora. La dona plora i nosent"."L'home pateix. La dona fa patir"."L'home raona. La dona pega crits"."L'home té una equivocació. La dona ésl'equivocació de l'home"."L'home exigeix menys del que mereix. Ladona mereix menys del que exigeix"."L'home creu. La dona aparenta creure"."L'home es creu més dolent del que és. La

dona és més dolenta del que es creu"."La dona és un animal de pèl llarg i ente-niment curt. L'home que perd una bona do-na no sap el que guanya"."Sense una dona no es pot viure; amb ella,menys"."La dona comprèn totes les regles aritmè-tiques: suma disgusts, resta diversions,multiplica despeses i divideix opinions"."Les dones són com les ximenees, una acada casa i netejar-les de tant en quant"."Què farien els homes si no existissin lesdones? Domesticar un altre animal"."Quines són les 70 coses per a les que ser-veixen les dones? Per al 69 i per a cuinar"."Déu va crear el món i va descansar. Déuva crear l'home i va descansar. Déu va crearla dona i fins ara, encara ningú ha pogutdescansar". Aquesta és una petita mostra del que ésla misogínia, causant de molts actes vio-lents cap a la dona, i tot perquè la majoriade les religions han mantingut la misogíniacom a part de la seva teologia des de famolts d'anys, i especialment les tres reli-gions monoteïstes -la jueva, la mahometanai la cristiana-, perquè no han sabut o nohan volgut interpretar correctament aquellsprimers versicles del Gènesis. Jesús no eramisogin. Recordeu quan troba a la sama-ritana que li demana aigua i el que fa Jesús,mentre els testimonis del fet el miren as-torats (Lluc, cp.10, v.30-37). Molts dels seusseguidors ho han estat i encara ho són.Misogin no s'hi neix, s'hi fa. Naturalment,ni tots els creients, seglars, capellans o pa-pes han estat o són misògins, però el quesí està clar és que aquesta teologia segueixestant sota les directius teològiques ac-tuals, i la prova és aquesta defensa a ul-trança de què les dones no pugin ésser or-denades amb ple dret com a membres a totnivell de l'ordre sacerdotal. Això seria l'inicidel camí que ens ha de conduir cap al mis-satge de Jesús; del contrari, la misogíniaseguirà éssent un lastre per a les esglésiesmonoteïstes, i especialment per a la Esglé-sia Catòlica. No hi ha dubte que d'aquellfang amb què es va fer de l'home a la donali ha costat mils d'anys poder fer-se neta, iencara no ho ha fet a tots el països; però,per ventura, en un parell de cents d'anysaconseguiran tenir els mateixos drets quel'home a tot el planeta terra. Així sigui.

Ignasi Umbert

Església 9

És de tots conegutque l'ovella és un ma-mífer gregari, pacific iassustadís. Als in-fants que visiten sesSitges, acostumats al'estímul-resposta di-recte, de màquines ijuguetes els costa en-tendre que el pitjor quepoden fer és atracar-s'hi de més o encalçar-les, llavors tot va cam-pi qui pugui i neces-siten temps per tornaragafar la confiança iperdre la por.Diria que fins i tot re-sultava una bona ex-periència per als monitors. A l'hora de ferentrar les ovelles en el sestador, se les haviade voltar, amb paciència i distància; anar-s'hi atracant dolçament i llavors, algunad'elles agafava la direcció de l'estatge, idarrera aquesta totes les altres. Una vegadatancades dins el sestador, ja no hi ha pro-blemes, per agafar la que es consideri mésadient o per poder acariciar un menet.Quan hi ha cries, d'un mes o mes i mig iformen guarda és una delícia veure'ls jugar.Semblen infants: corregudes ara cap aquí,ara cap allà; primer comença a córrer un iels altres el segueixen i després ho provaun altre i també el segueixen. Un rera l'altreintentant arribar en grup i els mes joves aldarrera... Hi ha per passar una estona benentretinguda i per reflexionar sobre la nostrapart animal, de cada dia mes clara i trans-cendent

Però el motiu del comentari és un altre.Un dia, per motius que no vénen al cas, vo-líem fer entrar les ovelles en un altre estatgeque no era el seu habitual. Ja les teníem ar-remolinades vora la porta però no hi haviamanera de fer-les entrar... quan t'atracavesa una, es tiraven totes cap a l'altra bandaon hi havia el pastor, i quan aquest s'hiatracava, tornaven cap a l'indret inicial delpassadís (sort que era un passadís, és a diruna zona amb dues boques!).Passaven totes per davant el portal, peròcom si no el veiessen. Si presionaves mas-sa, alguna, després de les potadetes, enves-tia i malgrat les manotades totes passavenpel teu costat.I torna començar el procés.Però vet aquí que el pastor Joan, una vegadatornades agrupar davant el portal del nouestatge, assenyala: para!, no facis res!, està

Lliçons de coses 10

Les ovelles (Coneixements i habilitats)

allà i no et moguis...I és aquí quan armatd'un branconet s'atra-ca una mica a la guar-da i ... rec-a-rec, fre-gant el bastonet a ter-ra, rec-a-rec, rec-a-rec... les ovelles aten-tes, algunes miravenamb curiositat, altressemblaven absents.Adesiara es produïaun petit canvi de po-sicions derivat delrec-a-rec aquí i allà...fins que, al cap d'unaestona de rec-a-rec imoviments de grup,una entra en el portal

i totes les altres hi van al darrera.Feina feta!I després de la feina, la reflexió. Allò que livan dir de nin, allò que havia vist fer o elresultat dels intents fallits havia dotat alpastor de ciència. Cal conèixer la naturalesade le ovelles i tenir paciència i habilitatsper fer-les entrar en un lloc desconegut.Som gaire diferents les persones?Potser la paciència, els coneixements i elsrecursos (bescanviant el rec-a-rec del bran-quilló pel llenguatge) són elements impres-cindibles per a la gestió de les persones. Ono és així?De fet el que havia de ser una feina me-cànica "vols que mirem d'entrar les ovellesen aquests corral?" es va convertir en unalliçó de lideratge en la gestió de persones.Idò!

Guillem Pont

Recordo el somni de l'altre dia, vivia unmoment angoixant, amb un grup de genthavíem d'apilar un munt de capses i el tempsens anava curt... afloraren els nervis i vancomençar a alçar el to de veu i a fer-nosretrets... amb això em vaig despertar i... ai,sort que era un somni! Es veu que no m'ha-via despert del tot perquè als pocs segonsva continuar el somni de les capses.El matí vaig pensar que això, justament aixòera el que explicava Tolle1 al discriminar elser de l'ego.Nosaltres no som el nostre pensament.Viure l'ara, amb tota la seva intensitat iobservar els nostres pensaments com sifóssim un espectador extern resulta fona-mental per arribar al fons del nostre ésser.És a dir, la veueta que sentim dins el cap nosom nosaltres, és solament una part de nos-altres, la part dels pensaments repetitius ipersistents, d'emocions i esquemes de reac-ció derivats de l'ambient familiar, de la cul-tura, de l'educació que hem anat rebent con-formen l'estructura de l'ego que és una partde "jo" que hem de discriminar per poderportar les rendes de la vida.

El mateix Tolle2 en lamateixa línia asse-nyala també que enel moment en quècomences a "obser-var el pensador queets" s'activa un ni-vell superior. I les co-ses realment impor-tants -bellesa, amor,creativitat, alegria,pau interior...-sorgei-xen de més enllà delpensar... No es tractad'analitzar o jutjar,simplement observarels pensaments i elssentiments.

En aquesta mateixalínia trobaríem altresp o s i c i o n a m e n t scom, per exemple, el

de V. Frank3 quan en el seus principis fona-mentals assenyala: "Observa't a tu mateixdes de la distància, qualitat estrictamenthumana".O el mateix Maturana4 quan des de la bio-logia assenyala que la persona pot observarlas seves relacions amb altres i amb l'entornen què anomena "deriva de la vida"; suc-cessió de moments encadenats i únics quees van produint en la contínua adaptació(quan no hi ha adaptació hi ha mort o rupturade relacions). Com Tolle manifesta l'únicaexistència del "ara" puix el passat es reviuen aquest mateix moment, es reviu amb ullsde l'ara, i el futur no es pot predir. D'altrabanda Maturana no solament parteix del josinó que assegura que "tot ésser viu, viuel seu viure, com si fos el centre del cos-mos", i tant fa referència a persones, comanimals o plantes

Com desfullam la ceba del nostre ésser?De banda les orientacions del darrer post,voldria afegir l'aportació de T.Harv Eker5

en relació al que anomena "nostres patronsmentals".Parteix de la cadena coneguda: pensaments

Tu tries 11

El fil de la conversa...tota persona pren les decisions que vol prendre... les accions humanes no sempre segueixen el camí de la ciència... les coses passenens n'adonem o no... el desig, el voler és fonamental per emprendre accions de millora... tots tenim els nostres condicionants i unaactitud personal front de les coses que ens passen... la primera baula de la cadena és el "jo".Desfullar la ceba del "jo", tampoc no es fa sol.

-> sentiments -> accions -> resultats iassenyala que solament podem canviar elsresultats si canviam els pensaments, laprogramació.Diu que en relació a qualsevol tema (do-blers, creences, inquietuds culturals o so-cials...) tenim un esquema determinat per: La programació verbal: què escoltaves depetit? Uns models de referència: què veies depetit? I uns incidents concrets: què vas experi-mentar de petit?Alhora que assenyala les passes per alcanvi:a.- Consciència (pensar en allò que vamrebre)b.- Comprensió (de quina manera ens afectai quines altres possibilitats es podrien do-nar)c.- Dissociació (entre pensaments o mane-res de ser i persona: la possibilitats de triar)d.- Declaració (de la meta i de les passesnecessàries per arribar-hi

Guillem PontGener 2009

Imatge (2004): Creixe-ment de la soca de l'eu-caliptus de l'hort de saBegura. Mirar el que hiha rera les aparencesdel "jo" ens pot ajudara créixer.

1- E.Tolle. "Un nou món,ara, troba el propòsit dela teva vida". Ed. Rosadels Vents, 20062- E. Tolle. "El poder delahora". Gaia Ediciones,20013- A.Pattakos.- "En bus-ca del sentido". Ed. Pai-dós Plural, 20054- H. Maturana (ja refe-renciat)5- T.Harv Eker.- "Los se-cretos de la mente millo-naria". Ed. Sirio, 2006

NAIXEMENTS

* Dia 14 de generva néixer a Sant Llo-renç n'Andreu LlullCaldentey, fill d'enJoan -col·laboradorde la revista- i naMaria. Des d'aquíels volem fer arribarla nostra més cor-dial enhorabona.

* El dia 9 de generva veure la llum aSant Llorenç na Car-me Fullana Veny, lanina del costat, queés filla d'en Joan in'Antònia. Enhora-bona i que la pu-guem veure casada,si convé.

Encara que a qualcú li costi creure-ho, lo que vaig a dir és ben veri en puc donar fe, perquè l'he vista: es mes passat en Toni Cuc varebre una carta de sa conselleria d'Educació i Cultura des GovernBalear amb sa següent adreça:

Sr. regidor de CulturaAjuntament de Sant Mateu Puigròs07530 Sant Llorenç des Cardassar

Lo que encara no he pogut aclarir són dues coses: primera, si ésver que han regalat s'Ajuntament an en Mateu; i segona, si ja l'hanfet sant. Per aclarir sa primera pegaré un bot an es Registre de sa

Propietat, i per sa segona ho demanaré an es rector, que ho tocasebre per esser-ne part interessada.Bé..., per ventura valdrà més consultar-ho amb n'Ignasi...

Demografia i societat 12

* Dia 17 de gener en Carles Estrany i naMarta Llabata, que habiten per Sa Coma,tengueren un fill i li posaren per nom Pau.Enhorabona. * Dia 23 de gener, també a Sa Coma, vanéixer n'Armando Hubler Casas, fill d'enRobert i na Cinthya. Salut. * Dia 22 de gener va néixer a Sant Llorençen Francesc Moreno Tous, fill d'en JuanManuel i n'Antònia. Enhorabona.

DEFUNCIONS

* El dia 3 de generens va deixar n'An-toni Ramis Bennas-sar, un llorencí de 68anys que vivia alcarrer de Sant Llo-renç. Que puguempregar molts d'anysper ell.

* Dia 28 de desembre va acabar la sevavida a Sant Llorenç n'Onofre Sureda Riera,als 90 anys d'edat. Descansi en pau. * A la revista anterior, quan publicàrem ladefunció de Francisca Mascaró Salas, ensoblidàrem de posar que també era la marede na Francisca, no només d'en Rafel i enJoan; en demanam disculpes.

NOCES

* El dia 9 de gener feren l'esclafit n'ArturoFuster Nicolau, de Palma i na Maria Con-cepció Garí Antich, de Llucmajor. Salut.

NOTA

* Recordam als lectors que ens poden ferarribar notícies de societat per publicar enaquesta secció.

Bel Nicolau i Aina Simonet

Espipellades Josep Cortès

Segons es Diccionari Català-Valencià-Balear, una notícia és l'a-nunci d'alguna cosa esdevinguda fa poc. Dic això perquè a saweb de s'Ajuntament hi ha un capítol referit a notícies, en es qualalgunes són més o manco actuals, però n'hi ha d'altres que perventura convendria més traspassar-les an es capítol d'història.Una de s'Agenda local 21 és de fa 4 mesos, una de Foment i ocu-pació, d'en fa 13, una de Noves tecnologies fa 11 mesos que l'hi penjaren, una altrad'Informació turística té 4 mesos d'antiguitat, una de Policia local és de fa 7 mesos i unad'Urbanisme de fa 31 mesos. Si amb tot van tan al dia com amb això...

Sa policia, quan investiga un delicte, lo primer que sol mirar és aveure qui en treu es profit, perquè de deu vegades nou coincideixamb so culpable.Si han espiat s'entorn d'en Gallardon i es d'en Mariano Rajoy, quidevia esser que en volia treure algun profit? Que només hi deviahaver interessos polítics o també encobria qualque trama urbanísti-ca? Per una cosa semblant va caure en Nixon, però me sembla queaixò no és com Amèrica... O sí?

Obra Cultural Balear

Per aquest mes de febrer la delegacióllorencina de l'Obra Cultural Balear té pre-vists tres actes: Dia 20 hi haurà una tertúlia literària a labiblioteca de Sant Llorenç amb el poeta iescriptor manacorí Bernat Nadal, qui re-centment ha estat notícia pel seu darrerllibre amb un rerafons del Barça. Dia 22 treurà una comparsa a la Rúa ambuna fressa que reprodueix el quadre queJoan Miró va regalar a l'OCB. Es preveuque hi participi una quarantena de per-sones. Dia 28 té previst fer una excursió artísticaa Palma, per tal de visitar el museu del Ba-luard, que ofereix una interessant exposicióretrospectiva d'Anselm Kiefer, un dels pin-tors més reconeguts del món, i també lafundació Pilar i Joan Miró, que ofereix unaaltra mostra d'aquest artista afincat aMallorca. Els interessats en apuntar-se a la visitaartística es poden posar en contacte ambTomàs Martínez, al telèfon 696 991058.

Dia 7 de maig del 2008, el fotògraf i perio-dista Gervasio Sánchez va recollir el premiOrtega i Gasset, que atorga El País, davantun públic que comptava amb la vicepresi-denta del Govern, el president del Senat,diversos ministres, Esperanza Aguirre i RuizGallardón, a més de tots els mitjans de co-municació. El guardonat, en rebre el premi, va fer unpetit discurs, però pareix esser que no vaagradar gaire a l'il·lustre públic que l'escol-tava, ja que la premsa no el va reproduir nipoc ni molt i, exceptuant per internet, no sen'ha tornat sentir parlar més. Per això avuiel reproduïm, perquè consideram que val lapena llegir-lo.

"Senyores i senyors, Encara que només tengui un fill natural,Diego Sánchez, puc dir que, com MartínLuther King, el gran somniador afroameri-cà assassinat ara va 40 anys, també tencquatre fills més, víctimes de les mines anti-persones: la moçambiquenya Sofia ElfaceFumo, a la que vostès han conegut, junta-ment amb la seva filla Alia, en la imatgepremiada, que concentra tot el dolor deles víctimes però també la bellesa de la vi-da i, sobretot, la incansable lluita per la

supervivència i la dignitat de les víctimes,el cambodjà Sokheurm Man, el bosni AdisSmajic i la petita colombiana MónicaPaola Ojeda, que es va quedar cega des-prés d'esser víctima d'una explosió, alsvuit anys. Sí, són els meus quatre fills adoptius, aqui he vist a punt de morir, he vist plorar,cridar de dolor, créixer, enamorar-se, tenirfills, arribar a la universitat. Els assegurque no hi ha res més hermós en el món queveure una víctima de la guerra perseguirla felicitat. És ver que la guerra fon les nostres mentsi ens roba els somnis, com es diu a la pel·lí-cula "Contes de la lluna pàl·lida", de KenjiMizoguchi. És ver que les armes que circulen pelscamps de batalla se solen fabricar a paï-sos desenvolupats com el nostre, que fouun gran exportador de mines en el passati que avui dedica molt poc esforç a l'ajudade les víctimes de les mines i al desminat. És ver que tots els governs espanyols desde l'inici de la transició, encapçalats pelspresidents Adolfo Suárez, Leopoldo CalvoSotelo, Felipe González, José María Aznary José Luis Rodríguez Zapatero permete-ren i permeten les vendes d'armes espa-nyoles a països amb conflictes interns oguerres obertes. És ver que a l'anterior legislatura s'haduplicat la venda d'armes espanyoles, almateix temps que el president incidia enel seu missatge contra la guerra, i que avuifabricam quatre tipus distints de bombesde raïm, el comportament de les quals éssimilar al de les mines antipersones.

Exportadors de la mort Gervasio Sánchez

Col·laboració 13

És ver que em sent escandalitzat cadavegada que es descobreixen armes espa-nyoles en els oblidats camps de batalladel tercer món, i que m'empegueesc delsmeus representants polítics. Però, com Martin Luther King, em vullnegar a creure que el banc de la justíciaha quebrat i, com ell, jo també tenc unsomni: que, a la fi, un president d'un go-vern espanyol tengui prou coratge peracabar amb el silenciós mercadeig d'ar-mes, que converteix el nostre país, ensagradi o no, en un exportador de la mort. Moltes gràcies".

Tramès per Guillem MesquidaTraduït per Josep Cortès

La fotografia premiada

Acabades les paraules de sant Agustí, elsilenci es podia tallar, la solemnitat de laseva veu havia transmès també bona partdel seu caràcter, del seu convenciment delque havia dit en un to directe... de sobte elsilenci es transformà en un xiuxiueig queanava agafant cos; el vicari de Boí agafà elmicròfon demanant silenci. Sant Agustí havia deixat ben clar que l'o-bra mostrava la teologia de la llum i que eraben palesa en la iconografia del Pantocrà-tor, sant Agustí estava molt satisfet, es tro-bava ple de goig perquè contemplava comaquella obra representava l'ideal renovatde bellesa mística neoplatònica que ell haviapredicat. La iconografia Maiestas Domini,havia estat una bona manera de representarDéu i l'home dins el món de l'art. Sant Tomàs d'Aquino s'aixecà de la sevacadira, i es dirigí a l'altar, li sonà el mòbil, elsnervis el traïren; era el taxista que es trobavadavant l'església, que li portava les sevesmaletes... no sabia què fer, s'adreçà al vicarii li ho digué. El vicari ordenà a un escolanet que sortísdefora a buscar l'equipatge de sant Tomàs,una vegada més el murmuri anava in cres-cendo, però amb un: Fidels, fills de Déu!!Es va tallar el soroll, sant Tomàs d'Aquinohavia agafat el micròfon... silenci... amb veupausada començà el seu sermó: Tal vegada estareu esperant que vos parlide les cinc vies que porten cap a Déu; pe-rò... igual que el meu antecessor, no pucper més que centrar la meva homilia en laimatge que presideix i que omple amb laseva bellesa i harmonia aquest oratori. Sant Agustí ens ha parlat de la bellesad'aquests frescos, ens ha parlat de la llumque guia el nostre camí cap a Déu, no seréjo qui contradigui tot el que ens ha dit; pe-rò ell... no ens ha dit per què aquesta obraés bella... La fe que tenim i la raó ens ajudaran perentendre la veritat de Déu, perquè l'univer-sal ho trobem primer en Déu, després en lanatura i les coses i després en la nostrament humana. Nihil est intellectu quod priusnon fuerit in sensu!! Els sentits ens deixen que contemplemaquesta gran obra, i és precisament en a-quests sentits on s'inicia el nostre coneixe-ment, i a diferència dels animals, podem arri-bar a aquest coneixement superior, perquè

com a fills de Déu som portadors d'intel·lec-te, i aquest intel·lecte actiu ens permet ex-treure el que és universal de l'observaciódels petits detalls, però també gaudim d'unintel·lecte passiu que ens permet entendrei afirmar el fruit de la nostra observació. Joan digué: "Vaig veure un tron enmigdel cel i damunt del tron, Un assegut. Elque estava assegut era semblant a la pedrade jaspi, i l'arc de Sant Martí que envoltavael tron era semblant a una maragda (…).Sortien del tron llampecs, veus i trons i setllanternes de foc cremaven davant del tron,que són els set esperits de Déu (…). Enmigdel tron i al voltant del tron, quatre éssersplens d'ulls davant i darrera. El primer ésserés com un lleó; el segon ésser, com un brau,

el tercer ésser té el rostre com el d'un home;el quart ésser és com un àguila volant. Elsquatre éssers tenen cadascun d'ells sis ales,estan plens d'ulls al voltant i per dins repe-teixen sense parar, dia i nit : "Sant, Sant,Sant és el Senyor déu Totpoderós, Aquellque Era, És i Serà (…). Vaig veure també ala mà dreta del que està assegut en el tron,un llibre escrit per l'anvers i pel revers, se-gellat amb set segells". Una obra com aquesta, que emprant leshabilitats de l'home amb la finalitat de mos-trar-nos Déu només pot sortir de contem-plar la veritat, i la veritat suprema és l'exis-tència de Déu. Tal vegada no va arribar l'ha-bilitat de l'artista a poder imitar el que voliaamb tots els detalls, però sí que hi va posartot el que tenia al seu abast per arribar aDéu, i això és bellesa; però no per l'esforçen si, sinó per la intenció i el resultat, i aixòens pot fer arribar a entendre la realitat deDéu. Sant Tomàs d'Aquino va parlar de la mime-si d'Aristòtil, com a imitació del procés dela producció, i raonà com arribàvem a laveritat, i que la veritat és Déu. És clar que qualsevol semblança amb larealitat és pura coincidència!!

Bibliografia i fonts consultades

- Agustí d'Hipona; Las Confesiones. Edito-rial Juventud. Barcelona. 1968. (traduït delllatí directament per Agustin Esclasans)- Geymonat, Ludovico; Historia de la filo-sofia y de la ciencia.- Hartnack, Justus; Breve historia de la filo-sofia. Ed.Catedra. Madrid. 1989- Touchard, Jean; Historia de las ideas esté-ticas. Ed.Tecnos. Madrid. 2004- Zambrano, Maria; La agonía de Europa.Editorial Trotta. Madrid. 2000- Llibre de l'apocalipsis, Sagrada Biblia.Editorial Herder. Barcelona. 1972

Internetgrafia

http://biblioteca.universia.net/ficha.do?id=1441359www.wikipedia.orgwww.alcoberro.eswww.e-torredebabel.com

Guillem Mesquida Melis

L'ar t i la Fe cristiana, o sant Agustí versus sant Tomàs d'Aquino (i II)

Col·laboració 14

Crònica informal 15

Hi ha gent que associa el número 13 ambla mala sort, o sigui, que tenen triscaideca-fòbia, perdó per la paraulota. Diuen queaixò ve del Sant Sopar, que eren tretze i alcap de poc temps en va morir un; potserper això és el número dels akelarres i en eltarot significa mort. No sabem si en RichardWagner patia aquesta malaltia, però és cu-riós que nasqués un any acabat en 13, quela suma de les lletres del seu nom i llinatgesumin 13, que la dels números del seu anyde naixement (1813) sumin 13, que compon-gués 13 òperes i que morís un dia 13. De to-tes maneres, jo, que no crec en bruixeriesni en res que no pugui tocar amb el nas,consider que ens aniria molt bé si noméshaguéssim de passar pena els dies 13 decada mes. Per això no em va venir denouque convocassin un ple extraordinari preci-sament el dia 13 de gener, que per més co-nya era dimarts. Hi vaig arribar a les cinc i mitja en punt, ien entrar al saló d'actes em va sorprendretrobar-los-hi a tots, perquè no sol esser ha-bitual tanta puntualitat. L'explicació, però,és molt senzilla: allò no era un ple, sinó laprèvia comissió informativa, que aquell diacelebraren en el saló d'actes per raons decomoditat. Em digueren que ja em podiaasseure perquè en un sant-i-amèn haurienacabat i començarien la sessió plenària. Abans de començar, però, feren una pausaper a què les dones poguessin sortir a fu-mar un cigarret -ja se sap que avui en diagairebé només fumen les dones-, i en Pas-qual va demanar al batle que per favor re-petissin els imports dels Fons d'InversióMunicipal que fan comptes destinar a cadaprojecte, perquè "maldament no siguemgaire amics, m'agradaria que en Pep en pren-gués nota".-I com és que a tu et diu "Pep", an en Ma-teu li diu "senyor batle" i an en Toni "se-nyor Sansó"? No t'hauria de dir també atu "senyor periodista" o "senyor Cortès"?-No voldràs comparar sa meva categoriaamb sa d'es regidors i molt manco amb sa

d'es batle!? Jo, amb en "Pep Mosca", vaigque xut.-Ah! Bé. La sessió només tenia un punt a l'ordredel dia: "L'aprovació de la realització delprojecte de xarxa d'aigües pluvials del car-rer Mare Selva de sa Coma, dins del fonsestatal d'inversió local, i delegació de com-petència a la Junta de Govern". És a dir:que havien d'aprovar l'únic projecte que jaestà enllestit i facultar la Junta de Governper a què aprovàs els altres, per no haverde fer un ple cada dos o tres dies.-I quins són ets altres projectes?-En varen anomenar un parell, però enca-ra no sabien es pressupost de cada un;m'asseguraren que en tenir-los me'n pas-sarien una còpia per publicar-los. Na Manuela va dir que el Partit Popularvotaria en contra, no perquè no volguessininversions en el poble, sinó perquè no s'ha-vien consensuat els projectes ni sabien aqui concedirien les obres. Per això no esta-ven disposats a donar un xec en blanc al'equip de govern. Tampoc votarien a favorde la urgència perquè dos dies més tard hitocava haver un ple ordinari i haguessinpogut esperar bé. En Pasqual es va queixar que la propostafos en castellà i, coincidint amb na Manuelaque no els feien mai ni punyetero cas, esva aixecar de l'escó i se'n va anar a seureamb el públic, és a dir, amb mi, ja que no hihavia ningú més interessat en el plenari. El batle li va contestar que era la primeravegada que presentaven una proposta encastellà, i que ho havien fet perquè la De-legació del Govern els ho havia suggerit, jaque havia d'anar a Madrid i, en cas de ne-cessitar aclariments, es podria retrassar eltema i superar el termini de presentació, queacaba el dia 24 de gener. Dies més tard, n'Antoni Sansó em passàla llista de les inversions que es faran en elmunicipi amb els dobbers que vendran di-rectament de Madrid:

* Pluvials del carrer Mare-selva, a Sa Coma154.508 eurosDuració: 4 mesosPersones a ocupar: 8

* Camí de Son Gorrió70.275 eurosDuració: 2 mesosPersones a ocupar: 12

* Camí de Son Pi65.970 eurosDuració: 2 mesosPersones a ocupar: 12

* Camí de sa Fontpella26.042 eurosDuració: 1 mesPersones a ocupar: 12D'aquests quatre projectes se n'ha encarre-gat l'enginyer Enrique Grecia

* Centre de dia de Son Carrió505.000 eurosDuració: 8 mesosPersones a ocupar: 11Arquitecte: Susan Roig

* Centre de dia de Sant Llorenç297.992 eurosDuració: 3 mesosPersones a ocupar: 19Arquitecte: Joan Pasqual

* Pas de vianants a Cala Millor i Sa Coma232.045 eurosDuració: 3 mesosPersones a ocupar: 8Arquitecte: Llorenç Artigues

* Grades del camp de futbol63.637 eurosDuració: 2'5 mesosPersones a ocupar: 5Arquitecte: Pere Serra

* Pati col·legi de Sa Coma14.057 eurosDuració: 1 mesPersones a ocupar: 3

* Empedrat carrer Margalides (Sa Coma)3.100 eurosDuració: 1 mesPersones a ocupar: 2

Na Maria Galmés em va dir que la inversióen el Centre de dia de Sant Llorenç supo-sava ampliar la seva capacitat fins a trentaplaces, tot i que de moment només arribariena vint per no haver d'augmentar el personal;i que a Son Carrió l'import és més elevatperquè s'havia de construir un centre dedia, que encara no en tenien.

Josep Cortès

Segons consta en els arxius de l'Ajun-tament de Sant Llorenç, J. Sureda Sancho,Cap del departament provincial de Semi-naris de la Falange, va enviar, el 12 de generde 1956, una circular a totes les delegacionsdels pobles de Mallorca que pel seu interèsvull reproduir en aquestes pàgines. Bé, enrealitat el més interessant no és la circularmateixa -que també ho és perquè detectauna alarmant pèrdua de l'esperit del Movi-miento a tota l'illa-, sinó la resposta que lidonaren des del Consell Local de Sant Llo-renç, que fa una detallada anàlisi de la rea-litat política del poble, constituint un docu-ment únic i molt important perquè ens ajudaa conèixer un poc més com veien el nostrepoble ara fa cinquanta anys els dirigentspolítics locals. La circular diu així:

"Temas propuestos a estudio por la Jefa-tura del Departamento Provincial de Se-minarios de Baleares para el curso de1956: Estudio de la realidad política fa-langista en esta provincia. Formaciónbásica y recuperación del verdadero espí-ritu del Movimiento Nacional. Medios yremedios para conseguirlas. Notas importantes: El precedente temaque se somete a estudio y deliberación delas Falanges de los pueblos de la provin-cia, se entenderá limitado al ámbito estric-tamente local de cada pueblo. Lo que se postula y requiere de cadaConsejo Local, con el asesoramiento y co-laboración de todos los camaradas ads-critos a su Falange, es su opinión concre-ta, verídica e imparcial, expuesta con totalibertad, sobre las características que ensu pueblo presenta el problema planteadoen el tema. Para conseguir y contrastar opinionesy sugerencias, la Jefatura Local deberáreunir al Consejo Local y a todos los de-más camaradas de su Falange en una ovarias reuniones (las que consideren ne-

cesarias), con el fin de acordar y redactarsus conclusiones referentes al tema plan-teado y elevarlas después a esta Jefaturadel Departamento Provincial de Semi-narios. Por Dios, España y su Revolución Na-cional Sindicalista. Palma, 12 de enero de 1956. El Jefe del Departamento J. Sureda Sancho"

El dia 17 de setembre de 1953 Tomàs Ros-selló Llodrà havia pres possessió del càrrecde batle. El governador li havia encomanatla tasca de dur a terme "Menys política imés administració". I també que "en bédels interessos comunals s'havia de silen-ciar el passat i extirpar qualsevol ba-ralla" . El 5 d'abril de 1955 fou elegit Con-seller Provincial de FET i de les JONS, perla qual cosa és de suposar que manteniauna estreta relació amb els dirigents políticsprovincials. També sabem que el 2 de març de 1954Martí Rosselló Umbert, Capirró, era el caplocal de la Vieja Guardia -els afiliats mésantics i autèntics de la Falange-, perquèdisposam d'un escrit que ho certifica, peròno hi ha documents que corroborin que en-cara ho era l'any 1956, quan es va redactarl'estudi de resposta que reproduïm, perquègairebé tota la documentació sobre la Falan-ge local ha desaparegut dels arxius munici-pals. De totes maneres, es pot assegurarque un dels dos, Tomàs Rosselló o MartíRosselló, que s'havien afiliat a la Falangeel mateix dia, ja que diposen de númerosgairebé correlatius en el registre provincial,foren els qui redactaren o, si més no, dona-ren el vist-i-plau al document que segueix;així i tot, sembla que ofereix algunes pistessobre la seva autoría, que comentarem mésendavant, en un proper article.

"F.E.T. y de las J.O.N.S.Jefatura Local de San Lorenzo Sometido a la consideración y estudiode este Consejo Local el tema sobre el "Es-tudio de la realidad política falangistade esta Provincia", y emitida por cada unode sus miembros su opinión respecto desu enunciado, se acordó elevarte la si-guiente exposición:Antecedentes históricos

Antes del advenimiento del GloriosoMovimiento Nacional, este pueblo se des-tacó siempre por su ideología extrema de-rechista, siendo por tanto insignificantela minoría de pensar izquierdista o socia-lista. Entendemos que dicho pensar polí-tico venía determinado por la formaciónreligiosa de la localidad y la gran parce-lación de la propiedad. Se fundó en este pueblo el partido deFalange en el año 1936, contando el mis-ma unos 36 afiliados o militantes al ini-ciarse el Movimiento. Durante los añosde la guerra, la gran masa derechista, jun-to con los de la CEDA, se sumaron a Fa-lange. Terminada la guerra, se observan en estalocalidad unos años de quietud política,de casi total paralización de toda activi-dad política del partido, error político detrascendencia, toda vez que se desaprove-chó la oportunidad de convertir Falangeen un partido político, dejándose, al mis-mo tiempo, perder la magnífica conyunturaeconómica local de entonces, para princi-piar los planes municipales de obras mu-nicipales, perfectamente viables en aque-llos momentos de esplendor económicoentre los agricultores contribuyentes delMunicipio. Coincidente con este quietis-mo político, nacen o recrudecen las luchasinternas de la Falange Local, desunién-dose los elementos más destacados de ella.Entre las causas de dicha desunión enten-demos deben ser mencionadas: el afán demando y la carencia de moralidad y vir-tudes falangistas entre elementos del par-tido, desuniones que no sólo se desarro-

Història local 16

La realitat política falangista a Sant Llorenç l'any 1956 (I)

llaban ante la pasividad de las JerarquíasProvinciales, sino que incluso venían porellas fomentadas.

Causas del alejamiento de militantes yadheridos. Entre las principales causas de la de-serción del Partido, de militantes y adhe-ridos, que lucharon incondicionalmentedurante el Glorioso Alzamiento, cabe men-cionar:1º. Gestión derrotista de Jerarquías loca-les. Es un hecho indiscutible que indivi-duos aptos para la revolución y la lucha,fracasan en su gestión durante la paz, yconcretamente a esta localidad, aquelloselementos, en vez de atender, en los prime-ros años de la postguerra, los asuntos polí-ticos y llevar a la práctica los postuladosdel partido, antepusieron sus asuntos per-sonales a las superiores exigencias de larevolución y de Falange, originando suegoísta gestión, bien una repulsa entre losauténticos falangistas, cuya protesta eradesoída por las Jerarquías provinciales,bien un entibiamiento de su fe falangistaal ver el mando en manos de individuosdesaprensivos.2º. Carencia de educación política e in-cultura. Se observa entre miembros delPartido en la localidad, tanto una ausen-cia absoluta de formación política, la quemuchas veces alcanza a la incomprensión

de nuestra doctrina, como una total incul-tura de lo más elemental y básico, que im-posibilita que puedan a veces reclutar-seindividuos capaces para dirigir o cola-borar constructivamente y con iniciativaa nuestra superior tarea, sin que ello aten-te, por otra parte, a su incondicional adhe-sión y firmeza al partido.3º. Política fiscal y de abastecimientos.Sus métodos represivos. El descontentoproducido entre el vecindario a causa dedicha política, sea tal vez la principal cau-sa de la deserción de las filas del Partidoen la localidad, ya que los falangistas hande convivir con los pequeños propietarios,a quienes ha presionando paulatinamentela tributación fiscal, en desproporcióncon los precios de los productos agríco-las, hallando, muchas veces, dificultadespara adquirir los fertilizantes necesarios,o se han visto sujetos a unas entregas decereales desproporcionadas con los rendi-mientos de sus tierras o sus necesidadesfamiliares. Ante estos hechos, el falangistahacía causa común con el vecindario des-contento, haciendo impopulares los man-dos locales del partido, quienes a vecesveían malogradas sus gestiones de pro-puesta contra los cupos locales asigna-dos, mientras observaban el éxito obte-nido en pueblos vecinos. Tal impopulari-dad y descontento general, venían fomen-tados por la arbitraria actuación de laFiscalía de Tasas. El consumidor sancio-nado por la Fiscalía por la tenencia deínfimas cantidades de productos inter-venidos y el propietario perjudicado porlos cupos de cereales, culpaban a Falan-ge de tal estado de cosas, dando por con-secuencia que los auténticos falangistasfueran alejándose del Partido, al sentirseimpotentes para remediar tal situación.Recientemente ha venido a agravar eldescontento general entre los agricul-tores, la nueva contribución rústica ca-tastral, que representa, con los segurossociales incrementados, un 85% de au-mento respecto al régimen de amillara-miento, y el método abusivo del cobro deatrasos de la contribución urbana desdeabril del año 1952, por la asignación denuevos líquidos imponibles a partir deaquella fecha, lo que significa el pago decuotas elevadas que implican un sacrificioeconómico para el contribuyente. Expuestas las causas de disgregación de

la Falange Local, procede ahora, para ob-tener un estudio de conjunto, aludir al

Descontento público Puede afirmarse la existencia de un des-contento general en la Localidad, puesque se extiende a través de todos los esta-mentos sociales. Así, el pequeño propie-tario, de filiación derechista y conserva-dora, quien precisament por ese egoístaespíritu conservador y por la fuerza de lascircunstancias, pero con identificaciónplena con el partido, apoyó circunstan-cialmente nuestra causa en los actos dela guerra, se ha ido apartando del partidoante la decepción de ver incumplida unapolítica agraria, llena de promesas teó-ricas para el trabajador del campo, y acausa también de la ya indicada presiónfiscal, que de ir en aumento sólo permitirála subsistencia de los grandes terratenien-tes. En este aspecto, el actual estado decosas ha dificultado y dificulta la laborde la Hermandad Local de Labradores, lacual si bien movida por los mejores deseos,ve fracasados sus intentos de captarse alpequeño propietario, que integra la granmasa de esta población. Igual observación cabe hacer en lo queatañe al obrero, al asalariado, el cual, apesar de que durante estos últimos añosno se ha registrado más que el rítmico pa-ro estacional y la falta de trabajo no hasido un problema para él y la política deseguros sociales ha ido siendo, para di-

Història local 17

Martí Roselló Umbert Tomàs Rosselló Llodrà

cha clase, de cada día más favorable, sien-te también el descontento originado porla insuficiencia del salario para permi-tirle una holgura económica familiar, acausa del constante encarecimiento delcoste de la vida. Y entre los tenderos y comerciantes seda similar descontento, a causa de la inter-ferencia del Sindicato y la intervenciónestatal en el libre desarrollo del comercio,y la ya repetida presión fiscal. Cabe inferir, pues, de lo expuesto, losiguiente:1º. La desunión o disgregación de la Fa-lange Local.2º. El divorcio entre el vecindario y elPartido.

Remedios Estima este Consejo Local que entre losmejores medios para preservar o recu-perar el espíritu del Movimiento, consisteen divulgar entre la joven generación ladoctrina y la historia del Partido y sussobrehumanos esfuerzos llevados a cabopara la obtención de un más alto nivel devida entre las clases trabajadoras, asícomo en la reconstrucción y transforma-ción agrícola e industrial del país, quehan dado ese tono de vida más elevado yfácil que antes del Movimiento. Esta labordivulgadora permitiría dar a conocernuestra postura entre la generación de lapostguerra, que ignora la caótica situa-

Història local 18

ción del país antes del 36. Considera, igualmente, este Consejoque, ante la impopularidad causada den-tro del Partido y entre el vecindario lapresión fiscal sobre las riquezas rústica yurbana y tributación en general, es ade-cuada una política de reducción de losimpuestos y su imposición sobre bases másequitativas, estableciendo como tipo o ba-se de imposición la producción agrícolae industrial y girando el impuesto sobrela venta, intensificando las investigacio-nes sobre la riqueza oculta del país y exi-miendo de toda clase de impuestos los ar-tículos de primera necesidad, estabilizan-do los precios de los mismos, como porejemplo el de la carne, cuyo constante au-mento no guartda relación con los jorna-les o ingresos de los no productores. Nose pretende con ello perjudicar al produc-tor, sino que propugnamos una regulari-zación de los precios de los artículos indi-cados que permita un margen de beneficiolícito y remunerador para el productor ya la vez en consonancia con el podre ad-quisitivo del consumidor. Igualmentepropugnamos una política de precios ele-vados para los artículos o mercancías des-tinadas a la exportación. Entiende este Consejo Local que de serfactible llevar a la práctica las sugeren-cias que anteceden y poder, en consecuen-cia, responder con tales hechos al vecinodescontento, se habría dado un gran paso

en la captación del mismo al espíritu delMovimiento, toda vez que lo económicoes la base fundamental de la política local. Lo que antecede es el leal y unánimeentender del Consejo Local en la cuestiónque el tema plantea, el cual ha sido es-tudiado y expuestas las opiniones contoda objetividad y de modo absolutamenteimpersonal, renovando sus miembos inte-grantes sus votos de seguir laborando te-nazmente, dentro de la localidad, en biendel Partido y del Movimiento, evitandotodo derrotismo, para la captación de lamasa popular, labor dura y difícil por lasrazones anteriormente expuestas, por elescaso espíritu cívico y por la deficienteformación cultural, que origina esa típicaincomprensión o desinterés por cualquierproblema o cuestión de tipo nacional, yque matiza los problemas locales con per-sonalismos y apasionamientos, que a lavez que dificulta la labor del partido, de-bilita el estímulo de sus representantesdentro de la Corporación Municipal. Por Dios, España y su Revolución Na-cional Sindicalista. El Jefe local."

El mes que ve continuaré l'article amb unaanàlisi i una valoració del document, anàlisique faig extensiva a tots els lectors que envulguin donar una opinió.

Josep Cortès

El Departament de Mercè Amer quantificaels beneficis de l'agricultura i la pesca ales Illes Balears a banda de la producciód'aliments

La Conselleria d'Agricultura i Pesca duua terme des de fa mesos una tasca fonamen-tal per assegurar la continuïtat de l'activitatdel sector primari. Es tracta de quantificar idonar valor a tots aquells beneficis quel'agricultura, la ramaderia i la pesca aportena la resta de la societat i de sectors econò-mics, a banda de la producció d'aliments.Són les anomenades externalitats positi-ves, que mai fins ara s'han tingut en compte,que no tenen assignat un valor mercantil iper les quals els pagesos i pescadors noreben cap compensació.

La idea sorgeix de la consideració del sec-tor primari de les Illes Balears com a activitateconòmica estratègica, que excedeix l'es-tricta producció, distribució i comercialit-zació d'aliments, i que fa una aportació al'economia local (el PIB agrari representamenys de l'1% del PIB de les Illes) que noreflecteix el seu pes real. Els camps d'ametllers, les planes cere-alícoles, els oliverars de muntanya o lespastures arbrades són espais amb un altvalor ecològic i paisatgístic que no podenser considerats només des d'un punt devista agroeconòmic. Ara, des de la Conselleria d'Agricultura iPesca es vol revaloritzar el sector primarireconeixent precisament totes aquestesexternalitats positives. La responsable d'a-

quest Departament, Mercè Amer, entén que"la baixa rendibilitat econòmica actual fanecessària una reflexió sobre quines sónles funcions que compleix el sector i esmen-tar que l'activitat agrària té algunes fun-cions alienes a la producció d'aliments peròque són igualment interessants a nivell so-cial, ambiental i cultural. Cal demostrar quel'activitat agrària proveeix la societat de totauna sèrie de béns i serveis diferents delsque serien la producció d'aliments i pelsque no es veu recompensada econòmi-cament".

La situació del camps a les Illes Balears Els cultius propis de les Illes es divideixenen cultius de secà extensius (ametller, garro-ver, farratges i cereals) i cultius intensius

La Conselleria d'Agricultura i Pesca revaloritza el sector primari

(hortícoles, vinya i alguns fruiters). Així ma-teix, presenten gairebé les mateixes man-cances i perills que les agricultures de laresta de territoris catalans: envelliment dela població, abandó de cultius, augment deles despeses de producció, forta competèn-cia de l'exterior, minva de rendibilitat de lesexplotacions, especulació urbanística, apa-rició d'activitats d'oci i turisme lligades almedi agrari (caça, agricultura d'oci, sen-derisme), etc... A més, la insularitat de l'agricultura de lesIlles implica un augment substancial delscostos de transport dels adobs, dels pinsosi del combustible, i una dificultat a l'horad'exportar els seus productes. Actualment la superfície agrària útil deles Illes Balears representa un 40,7% de lasuperfície total. Des de la Conselleria espretén evidenciar que en termes ambientals,per exemple, representa un percentatgemolt important com per no ser compta-bilitzada.

Les externalitats positives Des de la Conselleria d'Agricultura i Pescaes parteix de la base que una activitat pro-ductiva tan antiga com l'agricultura té unagran quantitat d'externalitats positives total-ment assumides per la societat, fins al puntde què aquesta no n'és conscient pel fetque sempre ha estat així. Contràriament, moltes altres activitatsprincipals de les Illes Balears com la indús-tria, el turisme o la construcció han sabuttransmetre a la societat les seves externa-litats positives: la creació de llocs de feina,la generació de riquesa o la funció de suporta d'altres subsectors que viuen d'aquestesactivitats principals com els "souvenirs"en el cas del turisme o els electricistes, fus-ters o lampistes en el cas de la construcció. D'aquí neix la voluntat del Departamentd'Amer de comptabilitzar tots aquests as-pectes o externalitats que "abans no es te-nien en compte i que ara, pel bé de tothom,necessitam assegurar per a nosaltres ma-teixos i per a properes generacions.

* Salut humana: aliments, entorn saluda-ble i seguretat alimentària. Sovint ens arri-ben productes molt barats de l'altre cap demón sense cap informació fiable respectedel seu procés de producció, els productesfitosanitaris utilitzats, els sistemes de con-servació, etc... i no tenim la certesa de què

és exactament el que consumim. Una agri-cultura pròpia o propera, on es poden con-trolar aquests procesos, és una externalitatpositiva important a tenir en compte en elfutur, en un món cada cop més globalitzaten termes alimentaris. Una producció agrícola local, a més,garanteix un mínim d'abastiment d'alimentsper a la població en cas de problemes enels sistemes de transport nacionals o inter-nacionals (vagues, augment desmesuratdel preu del petroli, conflictes bèl·lics,...).

* Medi ambient. Manteniment de l'ecosis-tema sense costos per a l'administració.-Reducció de les emissions de diòxid decarboni. Els cultius són grans captadorsde CO2 atmosfèric i productors d'oxigen coma conseqüència de la seva activitat fotosin-tètica. L'activitat agrícola contribueix deforma considerable a la lluita contra el canviclimàtic.Per altra banda, el fet que algunes merca-deries provinguin d'indrets molt llunyansprovoca unes emissions elevades de CO2

en transport mentre que un producte localno hi contribueix.-Diversitat biològica. Els ambients ruralspresenten una gran diversitat d'ecosiste-mes i per tant un gran nombre d'espècies.Les zones agrícoles tradicionals amb eltemps s'han convertit en ecosistemes agro-naturals amb una major biodiversitat fins itot que les zones boscoses.-Protecció contra incendis: un 35% de lasuperfície de les Illes Balears està ocupadaper boscos. Aquesta superfície suposaunes importants despeses en prevenció iprotecció contra incendis per a l'Adminis-tració que si no fos per l'agricultura s'hau-rien de destinar al 75% de la superfície.-Conservació de varietats locals i races au-tòctones: constitueixen un patrimoni agrarimolt important, capaç d'optimitzar els recur-sos naturals en un ambient concret, enaquest cas les Illes Balears. La seva conser-vació al llarg del temps s'ha fet fins fa moltpoc exclusivament per mitjà dels pagesosque seleccionaven aquelles llavors o ani-mals més adaptats al medi i a les seves ne-cessitats alimentàries. Alguns exemples in-teressants són el porc negre, amb un altcontingut de greix especialment necessariper a l'elaboració de sobrassada, o la tomà-tiga de ramellet que se cultiva en secà i esconserva tot l'any sense necessitat de re-

frigeració ni conservants artificials. Tot aquest material genètic seleccionatal llarg dels anys pels agricultors i ramadersté, a més, una importància social i culturalmolt gran, atès que una gran part dels ali-ments i conserves tradicionals només sepoden fer amb varietats amb unes caracte-rístiques determinades (continguts de greix,sucre, aigua, etc...), un exemple d'això el tro-bam en la pruna de frare, una pruna pròpiade les illes Balears amb un baix contingutd'aigua que la fa idònia per a l'elaboracióde confitures de qualitat.

* Paisatge i etnografia: en una societatamb una economia turística predominant icada cop més terciaritzada com la nostraaspec-tes quotidians de la pagesia esconverteixen en espais pintorescs quemereixen ser visi-tats o en paisatges plàcidson anar a fer-hi esport, a passejar, etc... Els marges i parats dels olivars de mun-tanya, les pastures arbrades, els camps decereals i els camps d'ametllers, que floreixena l'hivern, són espais agrícoles que actuencom a reclam d'altres activitats econòmi-ques com el cicloturisme, l'agroturisme, l'ex-cursionisme,... Aquesta tasca desenvolu-pada pels espais agraris no es comptabilitza,no se li dóna un valor mercantil i per tantl'agricultor o ramader no en treu cap profit.

* Equilibri territorial i usos del sòl: La di-nàmica de substitució de la població agríco-la per població amb mentalitat urbana supo-sa una important pèrdua del recurs paisat-gístic tan important per a l'esbarjo de la po-blació local i pel turisme. Una major rendibilitat de les explotacionsagrícoles ajudaria a frenar el procés de ru-rurbanització del sòl rústic que a hores d'araja està força avançat.

En definitiva, la Conselleria d'Agriculturai Pesca pretén amb aquesta actuació ferentendre que l'activitat agrària per ella ma-teixa és capaç de produir tota una sèrie d'ex-ternalitats que interessen a la societat i quenomés podem garantir a partir del mante-niment de l'activitat principal i, d'altra ban-da, que cal un reconeixement i una com-pensació per al sector que aporta aquestsbeneficis amb la seva activitat.

Conselleria d'Agricultura i PescaGovern Balear

Agricultura 19

Dia 25 de novembre de 1503, els hereusde Miquel Ballester feren inventari de lespossessions, cases i béns que el difunt te-nia en el terme de Manacor, entre les qualsterres hi havia la possessió anomenada Llu-camar:"Ítem, fonch atrobada en la dita heretatuna possessió scituada en el terme de ladita parròquia apel·lada Lucamà, a laqual són contígües altres possessions dela mateixa heretat apel·lades, ço és, la unala Reyal, altre apel·lada Brosta, altre a-pel·lada Ténger, altre apel·lada Callicant,altre apel·lada les Planes en la qual pos-sessió de les Planes és construhït hun molíde aygua fariner. Les quals totes posses-sions són tengudes sots diverses alous e aprestació de alguns censals segons en lescartes daquen fetes se conté. En les casesde la qual possessió de Lucamà en lesquals habitant lo majoral e companya, dela dita heretat, foren atrobades les cosessegüents:Primo, en la entrada una taula vella abses petges e dos banchs.Ítem, una pala de ferro.Ítem,hun sèrcol de ferro de poal.Ítem, hun garbell.Ítem, dos coxins de lleurar y tres collars.Ítem, hun bast de ase per una garroterade cànem.Ítem, hun sach de llana, vell.Ítem, hun sèrcol de portadora de ferro,vell.Ítem, dos coxins e dos collars de bèsties,una traga y hun axenguer.Ítem, una serra, quatre gerres de terrasomadals.Ítem, dos coxins y dos collars de bèsties.Ítem, dos arers.Ítem, en la casa del seller foren attrobadesles coses següents:Primo, una quorterola ab ayguades.Ítem, hun bast de bèstia mular.Ítem, una archa de fust per tenir ordi absis quarteres de ordi vel circa.

Ítem, tres frens terins de rossí, dos guarnits,l'altre sens guarnir.Ítem, vint cuyros de bou entre grans e petits,compresos dos o tres de somera y de egua.Ítem, duas bótas congrenyades, una plenade ayguades, en l'altre havia circa deuquarteres de xexa.Ítem, una portadora ab sèrcols de ferro,plena de porgueres.Ítem, tres càvechs, cinch axades, tres des-trals e huns grillons de ferro.Ítem, dos sèrcols de ferro, de poal.Ítem, hun senyador de bestiar, de ferro.Ítem, dos scarpres, una barrina, dos uxolse una raspa.Ítem, en la cambra foren atrobades lescoses següents:Primo, trenta-cinch quarteres de xexa velcirca.Ítem, tres sachs de llana buyts e hun talechde cànem.ïtem, una mesura de miga quartera.Ítem, una pastera, quatre tovalles de pas-tar, hun garbell e una portadora plena deporgueres.Ítem, en la casa dels missages foren atro-bades les coses següents:Primo, hun cub en què ha circa sexantaquarteres de blat comú, en què havie al-guns baleus.Ítem, dos forchs de ays.Ítem, hun canyís de cub.Ítem, duas alfàbies de terra de tenir morcas,buides, de les quals n.i ha una trencada.Ítem, hun lit de posts per jaure la com-panya, una màrfegua, dos lensols de stopae una flaçada, tot vell.Ítem, en la cuyna foren atrobades les cosessegüents:Primo, tres olles de coure, una gran, altremigençera, altre xica.Ítem, duas calderes e hun calderó de pe-gua sens anses.Ítem, una conqua de aram foradada.Ítem, hun molí de sanch molent qui's diués d'en Matheu Homar.Ítem, huns ferros de foch.Ítem, tres aradres de bèsties e cinch debous fornides de jous e reyes e aguyades,axenguers y traagues.Ítem, una citga en què ha circa de deuquarteres de ordi al sòl.Ítem, foren atrobades circa quorantagallines entre grans y xiques, compresos

alguns galls y capons.Ítem, foren atrobats circa trenta paguosentre huns y altres segons relació de JoanMorey, maioral de dita possessió.Ítem, tres parells de coloms.Ítem, dos muls somerins, hun negre, altreroig.Ítem, una mula gelada.Ítem, hun rossí roig, vell.Ítem, dos rossins negres de laurar, hun dequatre, altre de set anys.Ítem, hun ase bru.Ítem, en lo stable circa quatre-cents ca-vallons de càrritx vell.Ítem, onza cases de abelles, buydes.Ítem, en lo abellar foren atrobades trenta-sis cases de abelles.Ítem, fonch atrobada alt lo traginat de laentrada una podedora". Dia 16 de gener de 1504, continuàl'inventari:"Et primo, en les cases del molí de lesPlanes, lo qual té arrendat en Pere Rigolfa beneplàcit de les parts, a cens o loguerde deu quarteres de forment cascun any,atrobí les coses següents:Primo, lo molí fariner, lo qual fo atrobatmolent.Ítem, hun ganxo, una pala, quatre pichs euna manuela de ferro, tot per ús e serveydel dit molí.Ítem, dos bous vells, los quals té lo dit Rgolfab dit arrendament.Ítem, foren atrobades en lo abellar del ditmolí vuytanta-cinch cases de abelles queyo dita Francina comprí y paguií de mospropris diners d'en Sanxet de Arthà. Lesquals abelles lo dit Rigolf té en companyia.Ítem, atrobí en les dites possessions tretzaeguas grossas entre unes y altres.Ítem, dues pollines de hun any.Ítem, dues poltres de dos anys.Ítem, una muleta de tres anys qui va ab leseguas.Ítem, vint y vuyt bous de aradra entre hunsy altres.Ítem, quatre someres grossas.Ítem, una ruqua de tres anys.Ítem, dos ruchs de tres anys.Ítem, hun ruch de hun any.Ítem, dos pallisses de palla, una a Lucamày altre a la Reyal".

(Continuarà)

Història 20

Notes històriques de Sant Llorenç Ramon Rosselló

La Conselleria de Medi Ambient ha realit-zat un estudi cartogràfic dels possiblesrefugis del vell marí. Un equip contractatper la Conselleria ha recorregut centquilòmetres de costa, detectant 35 covespotencialment útils per a l'espècie.

El vell marí fotografiat a la costa de Calviàel passat mes de juny ha estat albirat alllarg de l'estiu i la tardor de 2008 en almenysuna dotzena d'ocasions, segons informa-cions recollides per la Conselleria de MediAmbient. El darrer albirament del qual esté notícia es va produir a principis d'octu-bre, a sa Dragonera. El fet que durant l'hi-vern la mar estigui molt menys freqüentadaaconsella prudència: la manca d'observa-cions es pot deure a aquest factor i no ne-cessàriament a què l'animal hagi abandonatles nostres costes. Per tal de disposar del màxim de dadesque permetin actuar en la protecció de l'a-nimal, la Conselleria de Medi Ambient vacontractar un equip de gran experiència enl'estudi i la preservació de l'espècie a lacosta del Marroc i a Mauritània, i que harealitzat una prospecció amb l'objectiud'identificar els possibles punts de repòsde l'animal. Com és sabut, els vells marinssolen refugiar-se a coves litorals. Aquestequip ha recorregut uns cent quilòmetresde costa, cartografiant els possibles refu-gis. S'ha de destacar que la prospecció haestat completa fins als 15 metres de pro-funditat, ja que aquesta espècie opta, si endisposa, de coves amb entrada submarina.S'han identificat i cartografiat un total de35 coves potencialment útils per a l'espècie,entre cala Figuera (Calvià) i el Port de Sóller,i en una d'elles s'observaren durant el mesd'agost possibles rastres de l'animal, tot ique posteriorment no s'hi hagi pogut confir-mar la presència. Durant el primer trimestre de l'any 2009,la Conselleria de Medi Ambient té previstefectuar un acurat seguiment d'aquestspunts, amb totes les precaucions per noocasionar molèsties a la possible presènciade l'animal, mitjançant sistemes de fotogra-fia o vídeo automàtics. En qualsevol cas, laConselleria recorda que qualsevol albira-ment o indici de la presència de l'animal potser comunicat a través del telèfon d'emer-gències del Govern, 112.

El vell marí

La Conselleria de Medi Ambient posa enmarxa el nou centre de control del trans-port i la distribució de l'aigua de saCostera. Els recursos hídrics aportats sóninfiltrats actualment a l'aqüífer de s'Extre-mera, que funciona com a gran reserva imagatzem d'aigua a disposició de la Badiade Palma.

El conseller de Medi Ambient, MiquelÀngel Grimalt, ha visitat el nou centre decontrol del transport i distribució de l'aiguade sa Costera. Aquest centre controla totel sistema: les impulsions; els automatis-mes; les vàlvules d'obertura i tancament;les derivacions a Sóller, Fornalutx, Bunyola,Palmanyola i l'aqüífer de s'Extremera; leslectures dels comptadors; i les lectures delsnivells dels dipòsits i dels pous de s'Extre-mera. El centre de control funciona les 24hores del dia i també vigilarà les futuresderivacions cap a municipis de l'interior del'Illa. Així, el centre de control esdevé un delspunts neuràlgics de tot el sistema de trans-port i distribució de l'aigua de sa Costera.El centre està situat devora el dipòsit deSon Pacs, que, amb el ubicat a ses Vinyes(Calvià), ja rep aigua de sa Costera perabastir les xarxes de la Badia de Palma. LaFont de sa Costera ha aportat en aquestsdarrers dies fins a 200.000 metres cúbicsdiaris d'aigua després de les recents i conti-nuades pluges a Mallorca i, en concret, a laSerra de Tramuntana. D'aquest volum d'ai-gua, la connexió entre sa Costera i Palmaen pot recollir i canalitzar 120.000 metrescúbics diaris. Aquesta dada suposa, pràcti-cament, una vegada i mitja la mitjana deconsum diari d'aigua a Palma durant elsmesos d'hivern, quantificada en 80.000metres cúbics al dia. La resta de l'aigua queno es pot recolliri canalitzar ser-veix com a cabalecològic per almanteniment del'equilibri naturalde la zona de saCostera. Així, l'aigua desa Costera pot ar-ribar a les xarxesde Palma i Calvià

a través, respectivament, dels dipòsits deSon Pacs i Calvià, i de les infiltracions a l'a-qüífer de s'Extremera. Actualment, amb eldipòsit de Son Pacs ple, els 120.00 metrescúbics esmentats són infiltrats a s'Extreme-ra, que d'aquesta manera funciona com agran magatzem i reserva d'aigua de qualitat. Si el ritme d'aportació de sa Costera esmanté com fins ara, les infiltracions a s'Ex-tremera omplirien aquest aqüífer en un ter-mini de dos mesos. Actualment, es troba aun 79 per cent de la seva capacitat. La darre-ra vegada que l'aqüífer de s'Extremera vaestar al 100 per cent de la seva capacitatfou l'any 1988. Si l'aqüífer de s'Extremeraquedàs ple, es podria continuar infiltrant-hi aigua, ja que aquest sobrant no es per-dria. Se filtraria a l'aqüífer veí del Pla dePalma, la qual cosa contribuiria a la millorade l'estat dels seus pous. Així, amb el bon estat actual dels aqüífersi de les reserves hídriques de Mallorca, s'hapogut prescindir temporalment del serveide la dessaladora de la Badia de Palma, sibé sempre és convenient poder disposard'aquesta infraestructura com a comple-ment important en casos de necessitat osequera, habituals a la Mediterrània. L'aigua de sa Costera també podrà seraprofitada per al subministrament de mu-nicipis de l'interior de Mallorca. La Con-selleria de Medi Ambient té previst un pro-jecte per fer arribar a municipis del Llevanti el Migjorn de l'Illa, a través de Maria de laSalut i Manacor, l'aigua circulant a l'eixhídric Palma-Alcúdia, que es proveirà, prin-cipalment, dels recursos disponibles de ladessaladora de la Badia de Palma, la futuradessaladora d'Alcúdia, els aqüífers de saMarineta i s'Extremera, i la mateixa Font desa Costera.

Conselleria

L'aigua de sa Costera

Medi ambient 21

Dia 21 de desembre, per començar les fes-tes amb bon peu, els Trescadors sortírem acaminar, aquest cop per la nostra Comarca.No ens allunyàrem molt perquè tampoc nocal fer-se enfora per gaudir de la natura, latranquil·litat i unes vistes realment especta-culars, i així ho comprovàrem en aquestaruta, senzilla però interessant, que ensportà des de la Font de sa Cala (Capdepera)a la Costa dels Pins (Son Servera). De bon matí, a això de les nou i escacs,érem ja a les immediacions de sa Font de saCala, disposats a berenar gaudint de la pri-mera de les panoràmiques del dia: ens tro-bàvem a la punta del Fondal, des d'on ob-servàvem Cala Rajada, cap al Nord, i lapunta des Morràs, just al sud. Des d'allàemprenguérem el camí a través d'un pinar,deixàrem a l'esquerre un antic forn de calç,i anàrem assolint alçada ràpidament, finsarribar al mateix peu de la torre de Canyamel,una d'aquestes torres de vigilància queguardaven l'illa de possibles atacs berbe-riscos fa cosa de dos-cents anys. Des d'aquest indret les vistes no es limi-ten a la costa propera, sinó que poguéremcontemplar per complet la preciosa vall deCanyamel, amb la seva característica torregòtica del segle XIII. La bonança del diaque tinguérem ens permetia també veureen front la serra de Son Jordi, al nord-oestobservàvem Artà i més enllà els alts cimsnevats de la Serra de Tramuntana. Aques-ta torre, deteriorada, apuntalada, envellidapel pas del temps, afectada dels vents decosta, oblidada pels seus propietaris i pelsgestors del nostre patrimoni històric, restatrista i majestuosa propera als penyals dela costa, sobre d'un promontori que guardaun dels més grans tresors geològics i estè-tics de la contrada: les Coves de s'Hermità,conegudes també com a Coves d'Artà.

Des de la torre, iniciàrem un descens queens féu passar vora una bella façana depedra, l'únic que es conserva d'una antigaedificació de caràcter magnànim; seguíremavançant cap al sud d'aquell promontori,on arribàrem a un d'aquests vèrtexs geodè-sics que senyalitzen localitzacions concre-tes, de referència cartogràfica general, peròque a nosaltres ens indicava el comença-ment del descens cap a Canyamel. La bai-xada fou breu i pronunciada, primeramententre pedres i càrritx abundant, després através d'un verd pinar, finalment entrexalets i ciment, per arribar a la platja. Unpont ens permeté travessar el torrent deCanyamel, just al costat de la desembo-cadura, i des d'allà seguírem paral·lelamenta la costa, cap a Cala Auberdans, on arribàl'hora de dinar. No hi mancà res, ni el solcaldejant el nostre descans, ni les immillo-rables vistes del Cap Vermell, ni tan sols laxocolata calenta i la fabulosa ensaïmada quena Bel, na Maria i na Francisca ens prepara-ren i portaren fins allà. Panxa plena, i amb una mica de vessa,arribà el moment de posar-nos en marxa,costa amunt, cap al coll de Son Jordi, juston deixàvem enrere el terme de Capdeperaper entrar al municipi veí de Son Servera.Des d'allà sols quedava una agradable bai-xada, a través d'un caminoi pintoresc, flan-

Els Tr escadors 22

Cap vermell-Costa dels Pins

quejat de vegetació, que en poc temps ensportaria fins a la mateixa urbanització de laCosta dels Pins, prop de la platja des Rivell,on acabàrem aquesta bella caminada. Erenpoc més de les quatre. Passades les festes,estrenat ja el 2009, ens tornarem trobar,aquest cop per cansar-nos una mica més, iassolirem plegats un dels cims de l'illa: elpuig des Teix.

Josep Rullan

EL GOB PRESENTA AL·LEGACIONSAL PROJECTE DE LA LÍNIA DE TRENMANACOR-ARTÀ

Tot i considerar que el projecte s'adequaa les reivindicacions fetes pel GOB i laPlataforma en Defensa del Tren, l'enllaçprovisional a Manacor pot condicionarnegativament l'acceptació social i ús d'a-questa infrastructura i per tant la seva via-bilitat futura. Des del GOB consideram que el projectede reobertura de la línia fins a Artà s'adequaen bona part a les peticions sobre aquestalínia, que any rera any s'ha anat reivindicantper bona part de la població de llevant: s'a-justa, en tot el seu recorregut, al trajecteexistent, a part de preveure la possible am-pliació a doble via en l'execució de les ex-propiacions dels terrenys per aqueta actu-ació. A més es planteja un tren elèctric en lamodalitat tren-tram que permetrà compa-tibilitzar els trajectes interurbans amb elstrams urbans en travessar nuclis de pobla-ció, com és el cas especialment de Manacor. Tanmateix però des del GOB consideramque no resol la demanda de connexió delLlevant amb la ciutat de Palma. El fet que es plantegi com un projecteque no dóna continuïtat al tren existent finsa Manacor, fa que, funcionalment esdeven-gui un tren de recorregut per la comarca dellevant però no un tren que solucioni lesnecessitats de disposar de transport públicràpid, barat i eficient per anar de la zona dellevant a Palma, un desplaçament que dià-riament fan moltes persones per motiuslaborals. El fet d'haver de fer un transbordamenten arribar a Manacor implica que si no es faamb una molt bona eficiència del servei iuna integració tarifària i sobretot horària,l'objectiu de connectar Palma amb el llevantde Mallorca no es veurà assolit amb aques-ta inversió que es planteja en infrastructuraferroviària. Des del parer del GOB preocupa especial-ment el plantejament de l'estació de Mana-cor que es proposa fins a haver resolt ladiscussió relativa a l'entrada del tren a laciutat de Manacor i, per tant, entre si aquestha de ser soterrat o en superfície. A parer del GOB, el tipus de tren que esproposa permet perfectament la permeabi-

litat de la infrastructura ferroviària amb elsusos urbans, ja que pot funcionar com atramvia i interaccionar amb altres usos dela superfície viària, ja siguin cotxes, trans-port públic per carretera, vianants o altresmodes de transport no motoritzats. De fet, en el plantejament d'aquesta esta-ció provisional el que preocupa és la situa-ció que pràcticament fa incompatible qual-sevol tipus d'inte-gració horària i deservei amb el trende Manacor-Pal-ma, bàsicament perdos motius:a) pel fet de tro-bar-se allunyat unadistància de 1,6kmentre aquesta esta-ció "provisional" il'estació actual ib) perquè pel ma-teix motiu, implicahaver de fer dostransbordamentsper poder enllaçaramb el tren a Ma-nacor-Palma, laqual cosa, fa inas-solible la seva via-bilitat des del puntde vista d'utilitat ipracticitat del ser-vei. Serà un mal inicidel servei per la in-compatibilitat ambqualsevol possibleintegració del nouservei amb el serveide tren existent. Unmal començament

El tren GOB

que pot marcar i condicionar nega-tivament la viabilitat futura des del puntde vista d'acceptació i ús d'aquestainfrastructura. La reivindicació, des de fa 10 anys del'arribada del tren a la zona del Llevant deMallorca, no s'atura amb l'arribada del trena Artà. De fet, aquesta reivindicació de laPlataforma en Defensa del Tren ha anatsempre lligada a la petició de l'arribadadel tren fins a Cala Rajada. Els argumentssón els mateixos: la necessitat i dret de

tenir un transport públic segur, econòmic,ecològic, còmode i de futur com és el tren. És per tant el moment d'acabar el projectei garantir la continuïtat del trajecte perquèes pugui arribar a la costa de Capdepera enferrocarril.

Mobilitat 23

Joieria IgnasiPersonalitza la teva polsera d'argent

Top moda 08-09

Col·laboració 24

Et sona la frase La fi dels cagaelàstics o L'auca de l'enfadós?Possiblement sí. Jo la tenia sentida, fins que vaig llegir un repor-tatge de la Sàpiens que en parlava. Ara en donaré alguns detalls,començant la història des del principi. Una mica d'història El 20-11-1975, el dictador Francisco Franco moria, després d'unaagonia que ja es prolongava per llarg. Malgrat que des del governvolguessin imposar-nos silenci, dol i respecte, milions de personesde tot el món celebraven la mort del Caudillo amb xampany i alegria.Un curiós poema, L'auca de l'enfadós circulava, de forma clandes-tina i en revistes d'humor satíric, per tota Catalunya. (No sé si elmateix Franco, en vida durant les primeres setmanes del poema, entingué algun coneixement. És de suposar que gens ni mica, perquèel poema tenia una difusió més aviat local. Però en cas de que sí...). L'autora del poema era Concepció G. Maluquer, poetessa de ladècada dels 50. Durant els 60 fou una figura prometedora, però lamort sobtada de la seva filla Ada el 67 l'obligà emocionalment adeixar l'escriure (de forma lúdica, no pas com a ofici) i la resta delsseus plaers. Quan el 1975 Franco estava a punt de morir, però esmantenia en un "ja aguanto, ja no aguanto", Concepció deixaenrera el dolor per la mort de la seva filla i es posa a escriure l'aucade l'enfadós. Naturalment, Concepció mantingué anònim el seupoema, posant-se sota el seudònim de "anònim del segle XX". Concepció està "satisfeta i contenta" de l'èxit obtingut. El poemava estar imprimit i repartit per una amiga de l'autora, i ràpidamentse'n varen fer còpies pertot arreu. En poc temps, alguns diaris irevistes (com la satírica "la pipa d'en Roc") es feren ressò de l'en-ginyós i sarcàstic poema. Avui en dia, l'auca de l'enfadós és unaparcela de la nostra literatura popular.

Fragments de l'auca de l'enfadós

Pel Sant de la Pilarica, a dintre del llit es fica,Diuen que és un refredat, que ja el tenen controlat.Quan li agafa la gripota, té por d'estirar la pota,perquè el cor se li ha embalat, i el ronyó se li ha parat.

L'Auca de l'enfadós 1: la mort de Franco Crom el Nòrdic

Tot el búnquer s'esvalota, i ja no toquen pilota.La família i el Marquès, diuen que no serà res,però criden amb urgències moltes doctes eminències.Tots els metges de l'equip, diuen: "Pobre! Ja està RIP!",

Però com que són manats, controlats i ben pagats,va i l'entuben i l'injecten i l'enxufen i el connecten. (...)L'arquebisbe ho vol curar amb el manto del Pilar.Quan l'hi planten al damunt ja es pot dir que és mig difunt.

El Marquès diu "prou folló! Li farem l'operació".I en un lloc provisional ja me l'obren en canal.Li han trobat al païdor més forats que a un colador.El sargeixen ben sargit i el tornen a ficar al llit.

Per ràdio i per televisió diuen: "Visca, ja està bo!". (...)Més l'eufòria es va acabar quan se'ls torna a dessagnar.L'equip creix quan empitjora: vint doctors i una doctora. (...)Mentrestant els reporters que es gelaven pels carrers, (...)van dient que ja n'hi ha prou de tant parte amagant l'ou! (...)

Aguantant? Torna a fer el ruc i als tres dies, catacruc! (...)Tothom prepara el xampany que està fresc fa més d'un anyi que si això no s'acaba, ja tindrà bouquet de cava (...)

El cas és fer-lo durar ningú sap perquè serà.Hi ha una explicació concreta: És per fer-nos la punyeta!Ens consola que ha patit com pertoca a un malparit.Vint de novembre gloriós, s'ha acabat el gran merdós.I aquests són els quatre fàstics de la fi del Cagaelàstics!

(Aquest article prové (no copiat textualment, excepte el text concretde l'auca de l'enfadós) de la revista Sàpiens, núm. 18, abril 2004.Per cert, a nivell personal, sóc comprador per correu de la Sàpiensi us hi recomano donar-hi una ullada. Per visitar la Sàpiens i mirarel poema complet de l'auca de l'enfadós, visiteu Sàpiens Digital).

Dia 23 de gener es va presentar a Capdepera elllibre Sons de Mallorca. Instruments tradicionals:música, senyals i cultura de l'oci, de Pere Orpí. El llibre, que es va començar a elaborar fa prop dequinze anys, compta amb una acurada descripció deprop de 150 instruments tradicionals de Mallorca,amb referències a la seva fabricació, origen, ús, his-tòria i relació amb la cultura popular: cançons, re-franys, locucions... A més de l'autor dels textos hi han col·laborat AntoniNicolau, que es va cuidar, juntament amb l'autor, dela realització d'un DVD que l'acompanya i JosepCortès, responsable de les il·lustracions de tots elsinstruments.

A la presentació, en el teatre municipal, hi par-ticiparen Felip Munar, coordinador de la col·lecció,que edita Documenta Balear, i Francesc Vallcaneres,especialista en cultura popular mallorquina, a mésdels autors i el batle de Capdepera. També es va ofe-rir una mostra del DVD, amb les explicacions delsgabellins que col·laboraren en la seva gravació. Lafesta va acabar amb un petit concert que va oferir labanda de música de la localitat. S'espera poder-ne fer una presentació a SantLlorenç dintre dels actes que l'Ajuntament organit-zarà per la Festa del llibre, ja que hi ha diversosllorencins que han pres part en la seva elaboració,tant en el llibre com en el DVD.

Sons de Mallorca: Instruments tradicionals Redacció

1 .- Laber int: 2 .- En igm a:

3 .- Co l·loca 4 f itxes

correctam ent:

4 .- Cerca e ls dos p irates igua ls :

A B C D

E F G H

5 .- Endevinalla : Soluc ions a l núm ero anterior

Sabeu quina és la

cosa que té m o lts

forats i s'em passa

l'a igua?

A l'h ive rn , que é s quan tinc v id a,

to ta la gen t m 'avo rre ix .

A l'e stiu , que em quedo a casa ,

to thom va darre ra m eu.

2 .- Endevinalla : l’e stufa 4 .- Les 7 dife rències :

3 .- Sopa de lletres :

Pàgina infantil 25

Margalida Fiol

Sant Antoni torra pa,per menjar-lo amb sobrassada.El dimoni hi va anar,la se va menjar cremada.

Durant la setmana anterior a la festa tre-ballam gloses a la classe de Música, unexemple de les que hem fet enguany és laque heu llegit. Na Luz, la mestra de Música,opina que ja que sabem algunes gloses,populars o fetes nostres, les hauríem decantar a l'hora de la festa, al nostre fogueró,a les torrades, a les beneïdes..., i no ho feim. Els nins i les nines de tota la escola han

preparat les caretes de dimoni. En Mateu, el mestre de 3 anys, ens explicaque les han fet amb cartolines, amb unpunxó hi han fet un forat enmig i desprésles han pintades. La mestra d' "Art" del 3r cicle ens ha ditque les caretes han estat retallades ipintades amb ceres per tots els alumnes ique hi han posat un elàstic perquè es pu-guin aguantar bé, el suport utilitzat ha estatcartolina vermella.Aquest és el resultat. Què vos agraden?

Els nins de 5 anys, que són molt reci-cladors, varen demanar als seus pares sitenien roba vella per després omplir-la debolles de paper de diari i també amb roba,amb paper de regal han fet llaços per lescoes que li han fet als cabells: així els hasortit la dona de "bulto".Els de 5è, en canvi, han fet un home.

Quan hem començat a fer aquest repor-tatge, al matí de dia 16, a l'escola es fan

L'escola 26

Un pic més, Sant Antoni Mateu i Ramiro

moltes activitats relacionades amb la festade Sant Antoni: Els de serveis tècnics de6è estan preparant les taules per dinar.També han posat cintes al voltant del parcper limitar l'espai on hem de menjar. Méstard duran el bar, juntament amb els de 5è.

Els de torn preparen bolles de paper perencendre el foc i així poder torrar.

Els nins de 3 anys han anat amb na Xiscaa l'hort. Els ha ensenyat com es fan els fo-