Flexió substantiu i adjectiu: gènere
13
FLEXIÓ DEL SUBSTANTIU I DE L’ADJECTIU: EL GÈNERE El gènere del substantiu: – Formació – Títols, oficis i professions – Doble gènere i significats diferents – Divergències de gènere amb el castellà El gènere de l'adjectiu: – Formació – Adj. variables – Posició respecte del nom Concordança
-
Upload
annaasiscar -
Category
Education
-
view
901 -
download
2
Transcript of Flexió substantiu i adjectiu: gènere
FLEXIÓ DEL SUBSTANTIU I DE L’ADJECTIU: EL GÈNERE
El gènere del substantiu:– Formació– Títols, oficis i professions– Doble gènere i significats diferents– Divergències de gènere amb el
castellà
El gènere de l'adjectiu:– Formació– Adj. variables– Posició respecte del nom
Concordança
EL GÈNERE DEL SUBSTANTIU formació
Els substantius que designen éssers animats solen tindre dos gèneres: masculí i femení. La resta, solen ser d'una única terminació.
1. Regla general: masc. acabat en cons.:
+ -a: noi - noia, gat - gata, fill – filla * En afegir la -a, la nova paraula té una síl·laba més i pot variar l’accentuació: avi/àvia
* El fet d’afegir la -a pot modificar la darrera grafia del masculí:
p > b (llop - lloba) c > g (amic - amiga) t > d (nebot - neboda) f > v (serf - serva) u > v (jueu - jueva) l > l·l (Camil > Camil·la) ig > j (boig-boja)
2. Terminacions específiques: masc. acabats en vocal, diftong o consonant. - essa / -esa: baró – baronessa / príncep - princesa - (i)na: lleó – lleona ; gall – gallina - va/-ea: esclau-esclava, europeu-europea - driu/-triu: emperador-emperadriu, actor - actriu excepció : director – directora -òloga: psicòleg – psicòloga
3. Heterònims, mots provinents d'arrel diferent: home – dona
EL GÈNERE DEL SUBSTANTIUformació
4. Substantius d'una sola terminació acabats en:
- a: el/la guàrdia... - ista/e: el/la dentista, maquinista... - cida: el/la homicida
- aire: el/la captaire... - ant: un/ una amant, cantant... - arca: el/la patriarca
- (í)cola:un/una cavernícola - ble: el/la compable - ta: un/una pirata
- latra: un/una egòlatra - (m)ent: un/ una cobrament, supervivent...
Altres invariables: cap, conserge, forense, xef... Però: president – presidenta, estudianta, comercianta
5. Masculins formats a partir d’un femení: -ot: bruixa-bruixot, abella-abellot
6. Noms masculins acabats en -am/-um:brancam, pixum
7. Epicens: hi ha noms d’animals que són invariables. Si es vol distingir el sexe, cal afegir-hi els mots mascle o femella: cadernera mascle - cadernera femella
8. Ambigus (de doble gènere): l'art grec però les belles arts ; la superfície del mar però fer-se a la mar ; un/a antípoda però els antípodes
Cal evitar un ús sexista del llenguatge:
1. Emprant genèrics reals: persones (millor que homes); ciutadania (millor
que ciutadà); professorat (millor que professors)...
2. Utilitzant les formes femenines existents: ajudanta, àrbitra, bidella, bombera, bussa, capatassa, cartera, cirurgiana, crítica, estudianta, fematera, fustera, geneta, generala, sergenta, síndica, tinenta, xofera/xòfera…
3. És preferible reservar la forma en -essa per a títols nobiliaris i càrrecs o oficis consolidats: duquessa, metgessa...
EL GÈNERE DEL SUBSTANTIU llenguatge igualitari
EL GÈNERE DEL SUBSTANTIUdoble gènere i significats diferents
PARAULES SIGNIFICATSUn ordreUna ordre
Disposar en l’ordre que convéManament
El planetaLa planeta
Astre Destí
El polsLa pols
Batec de la sang, templaPartícules
El sonLa son
Acte de dormir Ganes de dormir
El terraLa terra
Pis, pavimentTots els altres sentits
El pudorLa pudor
VergonyaMala olor
PARAULES SIGNIFICATSEl canalLa canal
Entre continentsConducte
El clauLa clau
De clavarPer a obrir
El vallLa vall
FossatDepressió
El fiLa fi
Objectiu, propòsitFinal
El fullLa fulla
De paperDe l’arbre
El llumLa llum
Aparell que fa la llumClaredat
El còleraLa còlera
EnfermetatIra, furor
EL GÈNERE DEL SUBSTANTIUdoble gènere i significats diferents C2
PARAULES SIGNIFICATSUn alborUna albor
PeixBlancor
El clímaxLa clímax
Moment culminant Figura retòrica, etapa final
El levitaLa levita
Israelita de la tribú LevíPeça de vestir
El paletaLa paleta
ObrerPala petita
El postLa post
Lloc ocupat per les tropesFusta
El salutLa salut
SalutacióBon estat
PARAULES SIGNIFICATSEl sonLa son
Manera de dormirGanes de dormir
El comaLa coma
Quadre clínic greuSigne de puntuació
El cremalleraLa cremallera
FerrocarrilResta de casos
El deuLa deu
Número 10Font, doll d'aigua
El capitalLa capital
DinersCiutat
El talent
La talent
Aptitud/ disposició / monedaGana
El fantasmaLa fantasma
Aparició d'un mortPersona que simula
EL GÈNERE DEL SUBSTANTIUdivergències amb el castellà
EN VALENCIÀ SÓN EN FEMENÍ
La calor La icona
La clímax Les postres
La dent Una anàlisi
La resplendor Fer la mona
La resta Una olor / aroma
La síndrome Les alicates
La suor La remor
Les estrenes Una dita
Una estrena Una disfressa
EN VALENCIÀ SÓN EN MASCULÍ
El compte El corrent
El costum El pendent
El deute El queixal
El dot El senyal
El dubte Els afores
El marge Els espinacs
El genoll Els llegums
El lleixiu Un avantatge
El nas / El front Els espinacs
El titella Un orde (religiós)
Un estratagema Un cataplasma
EL GÈNERE DEL SUBSTANTIUdivergències amb el castellà C2
EN VALENCIÀ SÓN EN FEMENÍ
L'acne Una allau
Una arma Una espelma
L'esperma Una crep
Una potinga Una marató
Una dita Les profiteroles
La sucrera L'agror
L'espremedora La sida
La flaire L'escalopa
L'índole La letargia
EN VALENCIÀ SÓN EN MASCULÍ
L'afront / El front Un bacteri
El batent (d'una porta) El càrcer (la presó)
Un enzim Un escafandre
Un escaire El picaporta
El somrís El somriure
El ret (xarxa cabells) El tortícoli
El maluc El solitari (paràsit intestinal)
Els antípodes Els narius
Els pesos L'engonal
El palmell (de la mà) El pany
El sotsobre El tèrmit
EL GÈNERE DE L’ADJECTIUformació
L’adjectiu adopta el gènere del substantiu que modifica.1. Model regular: afegint -a
a l’adjectiu acabat en cons.: brut - bruta, cortés-cortesa, lent-lentaa l’adjectiu acabat en –i, -u: abstemi-abstèmia, cru-crua
* El fet d’afegir la -a pot modificar la darrera grafia del masculí: t > d menut-menuda; exquisit-exquisida Però: curt-curta c > g groc-groga Però: sec-seca
s > s/ss francés-francesa; ros-rossaig > -j/-tj boig-boja, lleig-lletjaleg >-loga anàleg-anàloga Però: sacríleg-sacrílegal > l·l nul-nul·la
2. Afegint –na a l’adjectiu acabat en vocal tònica: bo-bona, roí-roïna
3. Canviant –e/-o àtones > -a: agre-agra, fofo-fofa, pobre-pobra
4. Adj. acabats en DIFTONG-u > -v : natiu-nativa, tou-tova-eu > -ea/-ava: ateu-atea, hereu-hereva
EL GÈNERE DE L’ADJECTIU adjectius invariables
terminacions EXEMPLES terminacions EXEMPLES
-aire xerraire -cida raticida-al, -el, -il Ideal/fidel/fàcil -color multicolor
-aç, -iç , -oç, -uç eficaç/feliç/veloç/balbuç
-ícola agrícola
-ar similar -(er)ior posterior-ble creïble -ista / -iste ecologista-atge, -otge, -etge oratge/rellotge/
heretge-ant elegant
-a/-e àtones demòcrata/lliure -ent Coherent, pudent (inv. per al DIEC però, variable per a l'AVL)* Altres casos: greu, miop, rude, sublim, suau
EL GÈNERE DE L’ADJECTIU adjectius invariables C2
terminacions EXEMPLES terminacions EXEMPLES
-ànime Equànime però magnànima
-forme Deforme
-oide Antropoide, ovoide -latra Egòlatra
-au, -eu (diftongs) Suau, breu -or Major, inferior
Una terminació en singular i dues en plural: -aç, -iç, -oç
AudaçAtroç
Audaços Atroços
Audaces Atroces
Dues terminacions en singular i una en plural:
NacionalistaRitualista
NacionalisteRitualiste
NacionalistesRitualistes
Altres: Àrab Llepafils Víking
Decent Bullent
La posició de l’adjectiu respecte del substantiu C2
És preferible posposar l’adjectiu qualificatiu al nom. Casos en què sol anteposar-se:
– Més d'un adj. que qualifiquen un mateix nom: uns moderns
procediments pedagògics
– L'adj. present (fa de demos.): el present document
– L'adj. de cortesia: benvolguda amiga
– Certs qualificatius generen matisos lèxics:• Adj. posposat → objectivitat: persona bona
• Adj. anteposat → èmfasi: bona persona
– Casos modificats per l'ús: un determinat cas (esmentat) / un cas determinat (concret)
Van davant: un mal treballador, el primer pis...
La concordança entre l’adjectiu i el substantiu C2
En general, l'adj. concorda en gèn. i nom. amb el subst. Però:
– Un adj. afecta més d'un nom en sg. amb el mateix gèn. → l'adj. va en pl. i en el mateix gèn.:
Enguany farem dansa i cançó tradicionals
– Dos o més noms de diferent gèn. → adj. en pl. i masc. És millor posar el nom masc. en segon lloc.
Una pel·li i un aperitiu gratuïts. Un aperitiu i una pel·lícula gratuïts– Noms afins permeten concordança amb el més pròxim,
independentment del gèn.
Dolor i sofrença física/físiques.
– Adj. de color poden concordar en masc. amb noms fem. o en masc. sg. tot i que el nom estiga en pl.
La mar era d'un blau intens. Uns papers verd fosc.
