Flexió del substantiu (Nombre)
Transcript of Flexió del substantiu (Nombre)
Flexió del substantiu (Nombre)
Singular i Plural
Formació del nombre
Hi ha dues regles bàsiques de formació del plural. Cada una, a més, presenta algunes
modificacions:
NORMA EXEMPLES MODIFICACIONS EXEMPLES
1) S’afegeix al
singular la
desinència –s
Cotxe>cotxes;
riu>rius;
mare>mares;
font>fonts;
rei>reis;
moto>motos;
pal>pals;
llibre>llibres;
examen>exàme
ns, etc.
La terminació –a àtona es
transforma en –es.
- Algunes paraules
acabades en vocal átona
(sense titla) tenen 2
acabaments ns i s:
Orfe> òrfens / orfes
Terme> tèrmens / termes
Rave> ràvens / raves
Jove> jóvens / joves
Home> hòmens / homes
Verge> vèrgens / verges
Marge> màrgens / marges
pota>potes;
orella>orelles;
modista>modistes
, etc.
1
A voltes, aquesta
transformació requereix
canvis ortogràfics:
-ca>ques
-ça>ces
-ja>ges
-ga>gues
-gua>gües
-qua>qües
xica>xiques
raça>races
barreja>barreges
eruga>erugues
paraigua>paraigü
es
pasqua>pasqües
NORMA EXEMPLES MODIFICACIONS EXEMPLES
La terminació en vocal
tònica del singular afegeix
–ns en el plural.
Però n’hi ha excepcions, ja
que afegeixen només –s:
Els noms de les lletres.
Els noms de notes
musicals.
Partícules gramaticals
usades com a noms.
Noms d’origen no llatí.
*camió>camions
*as, bes...
*dos, res, mis...
*sis, nos, perquès,
peròs...
*canapés,
ximpanzés, cafés,
purés, bambús,
etc.
2
NORMA EXEMPLES MODIFICACIONS EXEMPLES
2) Els noms que en
singular acaben en
–s, -ç, -x, -ix, -tx,
fan el plural en –os.
Excepcions:
En canvi, els
substantius de
gènere femení
acabats en -ç
formen el
plural afegint una -
s (encara que es
tracta d’una marca
purament
ortogràfica):
Amb tot, els
monosíl·labs
acabats en -x
bes>besos;
gas>gasos;
braç>braços;
comerç>comerços;
reflex>reflexos;
pantaix>pantaixos;
despatx>despatxos.
faç> façs (faz/cara)
falç > falçs (hoz)
calç > calçs (cal)
box > boxs (boxes)
dux > duxs (En las
repúblicas de
Venecia y Génova,
Entre els mots acabats en -s
molts dupliquen la essa per
formar el plural
(normalment els acabats en
–as, -es, -os).
passos, nassos,
congressos,
accessos, óssos,
suïssos, trossos,
arrossos, anissos,
cossos, etc.
Excepció:
-participis acabats en
as, es, os:
ofés> ofesos
fos >fosos
-gentilicis (noms
d’habitants d’algun
lloc) acabats en es:
francés>francesos
-adjectius derivats
d’altra paraula
acabats en os:
graciós>graciosos (de
gràcia)
*gros>grossos (no ve
d’altra paraula)
3
(excepte fax, que fa
faxos), així
com les paraules
planes acabades en
-x precedides de
vocal o les agudes
precedides de
consonant, fan el
plural afegint una -
s:
Algunes paraules
acabades en –tx fan
el plural amb una
sola –s:
príncipe o
magistrado
supremo)
apèndix>apèndixs
tòrax>tòraxs
índex> índexs
esfinx > esfinxs
linx > linxs (lince)
matx > matxs
càrritx > càrritxs
(Carrizo: planta
perenne de les
gramínies)
sandvitx > sandvitxs
Si el masculí acaba en ís,
ús el plural no duplica la
s.
** Si una paraula té “ss”,
els seus derivats també la
tenen:
pastissos>pastisseria
Pis pisos
gris grisos
llis llisos
autobús autobusos
Excepció :
- bus bussos (ve de
busseig que té la s
doble)
-adjectius derivats
d’altra paraula
acabats en ís, ús.
Malaltís, malaltús (de
malaltia)
malaltussos,
giradís (de girar)
giradissos
4
Hi ha alguns noms que
acaben en “S” i són
invariables.
excepció : diners es
sempre en plural excepte
quan diem:
diner brut o diner
negre.
pols, dilluns,
dimarts,
dimecres, dijous,
divendres (però
dissabtes i
diumenges),
temps, atles,
globus, cactus,
focus, llapis.
l’acròpolis les
acròpolis
la càries les càries
la pelvis les pelvis
l’urbs les urbs
Poden seguir tant la
primera com la
segona norma els
substantius
masculins acabats
en –sc, -st, -xt, -ig.
casc>cascs/
cascos
disc>discs/
discos
gust>gusts/
gustos
llest>llests/
llestos
text>texts/textos
roig>roigs/rojos
desig>desigs/
desitjos
Les paraules femenines
acabades en –st només
admeten una –s :
Els noms composts el
segon constituent dels
quals és una forma de
Plural canvia al plural
mitjançant l’article,
demostratiu, etc.:
un comptagotes> uns
comptagotes
un torcamans> uns
torcamans
un llepafils> uns llepafils
(escrupuloso, remirado)
un posagots> uns
La host > les hosts
La post > les posts
5
posagots
Substantius defectius
Reben el nom de defectius els substantius que no tenen variació de nombre, bé perquè
s’utilitzen exclusivament en plural (coneguts amb la locució llatina pluralia tantum, que
literalment significa ‘només plurals’) o bé perquè només s’usen en singular (coneguts, en este
cas, amb la locució singularia tantum). Formen part del grup de substantius pluralia tantum:
a) Algunes paraules que sovint designen peces de vestir o instruments que consten de dos
parts o més unides indivisiblement:
els calçotets, els sostenidors, les alicates, les tisores, les ulleres, els prismàtics, etc.
b) Certes malalties: les angines, les paperes, etc.
c) Alguns jocs: les birles, els escacs, etc.
d) I, en general, aquelles paraules que representen un concepte que conté implícitament una
vaga idea de multiplicitat: els annals, els antípodes, les exèquies, els honoraris, etc.
En canvi, formen part del grup de paraules conegudes com a singularia tantum:
a) La major part dels noms abstractes: el caos, el coratge, la paciència, la salut, etc.
b) Alguns noms col·lectius que al·ludixen a un conjunt indeterminat de persones: la plebs, la
prole, la gentola, la xusma, etc.
c) Els noms de certes malalties: la malària, la pallola, la pigota, el tifus, etc.
d) El nom dels elements químics o dels metalls: l’hidrogen, l’oxigen, l’alumini, el plom, etc.
e) Alguns productes alimentaris: l’avena, el blat, la llet, la mel, etc.
Observació: Alguns d’estos noms poden admetre en algun cas el formant de plural, però esta
marca no té un valor quantificador en sentit estricte, sinó que més aïna és indicativa d’una
diversitat de classes. Així, les mels valencianes, per exemple, designen ‘les diverses classes de
mel’: de romer, de taronger, de timonet, d’espígol (espliego), etc.
6
Exercicis
1. Canvia el nombre:
Adreça, aigua, botiga, boca, butxaca, plaça, esponja, foca, llengua, llesca, mantega, taronja,
autobús, avís, obrellaunes, trencaclosques
2. Fes el mateix amb aquestes paraules:
Pi, coixí, camí, gas, arròs, tros, pis, abús, temps, llest, os, llangardaix, nas, disc, telèfon, llum,
llepafils, matx, host
3. Canvia el nombre dels substantius de les frases següents i fes-hi les modificacions
oportunes:
1. Les oques que es passegen per la plaça molesten el trànsit.
2. Els soterranis de les cases antigues són tètrics.
3. Algun fenomen que ha ocorregut ací al costat m’ha fet por.
4. Les pluges dels últims anys han acabt amb les anyades.
7
5. Tinc la mà grossa com la d’un porc.
6. El reflex de l’espillet que hi ha al fons del calaix em fa nosa.
7. El comerç i les arts són bones dedicacions.
8. No em dónes més medecines, que tinc marejos.
9. El despatx que m’ha posat l’empresa és el millor de l’edifici on s’hi troba.
10. El vaixell, l’avió, el tren, el cotxe i caminar, són mitjans de transport.
4. Posa en plural les paraules entre parèntesi:
Les (taronja) valencianes són massa (dolç).
Tots els (nen) tenen els (mateix) (desig)
.
Amb les (màquina) de rentar la roba s’han perdut els (safareig) dels (poble).
8
Quants (dilluns) i (dimecres) tenen classe de francés?
Han de ser recuperades les (cançó) tradicionals de les (nació).
Al prat hi ha uns (ramat) de (vaca) que pasturen.
Les (aigua) de les (font) d’aquell poble tenien (gust) molt (diferent).
Les (barca) de pesca no ixen els (dissabte) a la nit.
Són (fàcil) d’endevinar les (professió) més habituals dels (suís).
5. Transforma el text posant en plural els substantius que convinga:
“Don Emili m’assenyalava una senyora jove i poderosament ben alimentada.
Va del braç del seu marit, i ell exhibeix una epidermis massa bronzejada per a
ser obra d’estiu i cosmètica. Es veu a la llegua que la intempèrie que li ha
donat tint és solament laboral, de jornades de treball en el camp. El matrimoni
circula sense pressa, tafanejant algun aparador, un possible escot, cabelleres
i qualsevol cotxe”.
(Fuster, J. Viatge pel País Valencià. Ed. 62, Barna, 1984)
9