1COMUNICACIÓ

▘ Anticipem-nos!

Què veiem?

▘La descripció

Comprenguem els textos descriptiusCaracterístiques de la descripció

ACTIVITAT DE SÍNTESI

▘Descriure el teu carrer

ÚS DE LA LLENGUA

▘Eines lingüístiques

La precisió lèxicaComplementar el nomOrganitzar el textLes enumeracions

FIXA-T’HI BÉ! La descripció d'un espai

10

COMUNICACIÓ

El carrer que ha pintat Utrillo és de París; en canvi, el que pinta Antonio López és el d’un poble de Castella. L’un i l’altre parlen d’una època passada. Són escenes senzilles, amb personatges captats en un moment de la seva vida anònima, caminant o conversant, en uns espais sense aglomeracions, encara que un carrer sigui estret, i l’altre, més ample. Les dues obres compar-teixen la idea que el carrer és un lloc per estar-hi; és a dir, un lloc per caminar, passejar o fer-la petar amb els veïns.

Els dos quadres imiten la realitat, però la realitat d’una obra artística és tal com la percep l’autor. Tot i que en l’oli d’Utrillo els personatges mostren tan sols els seus trets essencials, ens els po-dem representar sense cap dificultat. En el d’Antonio López, la realitat és més accentuada. A més, el mateix pintor és un dels personatges, en un intent d’implicar-se encara més en la seva obra, com si volgués dir que no tan sols mira i pinta, sinó que també és part d’aquest món.

Els vestits dels personatges d’Antonio López s’acosten una mica més a la nostra manera de vestir que no pas els d’Utrillo. Observa, també, que tots els personatges del pintor francès es mouen: uns ho fan de pressa, i uns altres, amb més calma. En canvi, els d’Antonio López estan aturats, llevat d’un que va per feina. I encara un altre detall: mentre que els edificis del carrer parisenc són alts, les cases del poble castellà són de planta baixa o de dues plantes. El carrer d’Utrillo, amb elements propis de la ciutat, contrasta amb el d’Antonio López, terrós i desproveït d’ornaments, com un lloc que està per fer.

1 Quin detall de cada quadre et crida més l’atenció? Quina reacció et provoca cada pintura? Quines diferències observes entre totes dues?

2 Dibuixa un plànol de l’aula on vas cursar sisè de Primària. Procura situar-hi el màxim de detalls possible. Després, fes aquestes activitats.

a Elabora una llista de tots els elements que recordis de la teva antiga aula.

b Agrupa en blocs temàtics tots els elements que has aconseguit recordar.

c Escriu-ne una descripció que inclogui cada un dels blocs i els elements.

d Rellegeix-la i afegeix-hi una presentació.

e Llegeix-la en veu alta i, entre tota la classe, comenteu les particularitats de cada aula descrita.

Anticipem-nos! Què veiem?

10

Rue Saint-Rustique à Montmartre (1926), de Maurice Utrillo. Francisco Carretero y Antonio López hablando (1959), d’Antonio López García.

a b

1

11

La descripció

Comprenguem els textos descriptius

a Has llegit algun llibre de les aventures de Harry Potter?

b T’ha interessat?

c El recomanaries a un company o una companya?

d T’agraden les històries ambientades en llocs fantàstics o prefereixes les

que tenen per escenari espais reals? Per què?

e Què faries si tinguessis poders com en Harry Potter?

ABANS DE LLEGIR

Al final, en Hagrid va poder fer-se sentir sobre el xivarri.

—Ens n’hem d’anar, hem de comprar moltes coses.Vinga, Harry.

La Doris Crockford va estrènyer la mà a en Harry un últim cop i en Hagrid va obrir camí a través del bar. Van arribar a un pati petit, tancat per quatre parets, on no hi havia res més que un cubell d’escombraries i uns quants matolls.

En Hagrid li va somriure.

—T’ho vaig dir, oi? Te vaig dir que érets famós. [...]

En Harry s’estava marejant. Mentrestant, en Hagrid comptava totxos a la paret per sobre el cubell d’escombraries.

—Tres amunt... Dos al costat... –murmurava–. Aquí. Fes-te enrere, Harry.

El totxo que havia colpejat es va bellugar (es va recaragolar) pel centre, hi va aparèixer un foradet que es va anar fent cada cop més gran, i uns quants segons després tenien al davant una arcada prou gran perquè hi passés en Hagrid, una arcada que donava a un carrer pavimentat amb llambordes que serpentejava i es perdia de vista.

—Benvingut –va dir en Hagrid– a la ronda d’Alla.

Va somriure en veure la cara de sorpresa d’en Harry. Van travessar l’arca-da. Imme diatament, en Harry va girar el cap enrere i va veure com l’arcada s’encongia en un instant i tornava a ser un mur massís.

Un raig de sol il·luminava les marmites que hi havia a l’entrada de la botiga més propera. «Marmites de totes mides. Coure, llautó, peltre, argent. Remenen automàticament. Plega bles», deia un car-tell que hi havia penjat al damunt.

—Sí, en necessites una –va dir en Hagrid–, però primer hem de treure calés.

A en Harry li hauria agradat tenir quatre parells d’ulls. La vista li anava en totes direccions mentre caminaven carrer amunt; volia veure-ho tot d’un sol cop: les botigues, les coses que tenien a fora, la gent que com-prava. Van passar pel costat d’una dona grassoneta que hi havia a l’entra-da d’una apotecaria. La dona feia que no amb el cap i deia: «Fetge de drac a disset sicles l’unça. Estan bojos».

1

12

COMUNICACIÓ

D’una botiga força fosca sortia un suau udol. Al rètol hi deia: «Palau del mussol. Mussols, òlibes, xibeques. Tigrats, marrons, blancs». Uns quants nois de l’edat d’en Harry estaven amb el nas enganxat

a un aparador d’escombres voladores.

—Mireu –va dir un d’ells–, la nova Nimbus 2000. És la que corre més de totes.

Hi havia botigues de roba, de telescopis i d’instruments platejats molt estranys que en Harry no havia vist mai, apa-

radors replets de barrils amb molsa de ratpenat i ulls d’angui-la, piles de llibres d’encanteris a punt de caure, plomes d’oca i

rotllos de pergamí, ampolles de pocions, globus llunàtics...

—Gringotts –va dir en Hagrid.

Havien arribat a un edifici blanc com la neu que s’aixecava per sobre de les petites botigues. Dret, rere les portes de bronze enllustrades, amb uniforme vermell i dau-rat, hi havia...

—Sí, és un goblin –va dir en Hagrid en veu baixa quan pujaven les escales de pedra blanca que hi portaven. Si fa no fa, el goblin era un cap més baix que en Harry. Feia cara de viu, tenia la pell fosca, la barba punxeguda i, com va observar en Harry, els dits de les mans i dels peus molt llargs.

J. K. Rowling, Harry Potter i la pedra filosofal (fragment adaptat)

1 Llegeix el text i tria la resposta correcta en cada cas:

1.1 Quin dels personatges que apareixen en el fragment parla d’una ma-

nera clarament col·loquial?

a El noi que veu la Nimbus 2000, perquè parla d’un objecte quotidià.

b En Hagrid, per algunes expressions que utilitza.

c En Harry Potter, perquè està molt sorprès.

1.2 Què li passa al totxo que pica en Hagrid?

a Esclata i per això poden passar.

b No s’explica en aquest fragment.

c Desapareix i es transforma en una porta màgica.

1.3 Quines virtuts tenen les marmites que veu en Harry?

a Són precioses i de tots colors.

b Estan d’oferta.

c Són màgiques.

Harry Potter i la pedra filosofal

Aquest és el primer llibre de J. K. Rowling sobre el famós mag Harry Potter. Hi descobrim el jove Harry a casa dels seus oncles, on no el tracten amb gaires atencions. Un bon dia, comencen a passar coses estranyes al seu voltant i un personatge anomenat Hagrid el va a buscar per portar-lo a l’escola de mags més famosa: Hogwarts.

1

13

1.4 Per què la dona grassoneta considera que els amos de la botiga «estan bojos»?

a Pel preu d’un producte de l’apotecaria.

b Perquè no accepten ni euros ni lliures.

c Perquè venen fetge de drac.

1.5 Què és una Nimbus 2000?

a Una escombra màgica.

b Una botiga de telescopis.

c Una motocicleta per a bruixots.

1.6 Com és la ronda d’Alla?

a Una avinguda ampla i plena de botigues.

b Un carrer empedrat amb lleugeres corbes.

c Un carreró ple de sorra.

1.7 Què hi fan en Harry i en Hagrid, a la ronda d’Alla?

a Una visita cultural.

b Es volen escapar dels admiradors d’en Harry.

c Van a proveir-se d’objectes màgics.

1.8 Què deu ser la «xibeca» que apareix en el text?

a Una au nocturna.

b Una cervesa de litre.

c Un tipus de gat.

2 El text comença amb un fragment narratiu i, en un moment determinat, apareix una llarga descripció. Contesta aquestes preguntes.

a En quin moment s’inicia la descripció?

b Quin espai s’hi presenta?

c Quina frase diu en Hagrid per presentar aquest espai?

3 Explica amb les teves paraules com es fa el pas del món real al món màgic. Recordes alguna altra història on apareguin portes màgiques? Quina? Explica-la breument.

4 Rellegeix el text i anota totes les botigues que s'hi esmenten. Després, fes un esquema on es detalli tot el que es ven a cada una de les botigues de la ronda d’Alla. Fixa’t en l’exemple.

de totes mides propietats

· automàtiques· plegables

tipus

· coure· llautó· peltre· argent

Marmites

botiga 1

14

COMUNICACIÓ

5 El fragment de la descripció «les botigues, les coses que tenien a fora, la gent que comprava» conté tres noms genèrics, o hiperònims. Localitza les oracions on apareixen i escriu-les utilit-zant tres noms o expressions que siguin més concrets.

6 Numera els fets següents tenint en compte l’ordre en què apareixen en el text:

a Entren a la ronda d’Alla.

b En Hagrid aconsegueix alliberar en Harry Potter dels admiradors.

c Troben un edifici gran on hi ha uns éssers estranys anomenats goblins.

d Arriben a un pati petit on troben un totxo que es converteix en una porta màgica.

e En Harry queda bocabadat per la gran quantitat d’objectes estranys que veu.

7 Escriu les oracions de l’activitat anterior en l’ordre correcte i utilitzant aquests quatre con-nectors. (Si ho fas bé, obtindràs el resum del fragment.)

els fets comencen quan a continuació aleshores finalment

8 Relaciona aquests cinc mots del text amb la seva paraula primitiva. Després, escriu-ne la definició a partir dels teus coneixements. Tingues en compte que, en la definició d’un terme, no hi pot aparèixer la paraula que es defineix. (Si no te’n surts, consulta un diccionari.)

a colpejat

b recaragolar

c arcada

d pavimentat

e serpentejava

1 caragol

2 serp

3 paviment

4 cop

5 arc

LXXXIIIDEL PALAU DEL GRAN KHAN

Sapigueu que el Gran Khan viu a la ciutat principal de Catai, que es diu Gambalec, durant tres mesos de l’any: desembre, gener i febrer. En aquesta ciutat hi té el seu palau, i ara us explico com és. El palau té un mur quadrat, que mesura una milla de costat. Aquest mur és gruixut i blanc. A cada cantonada de la muralla hi ha un palau gran i magnífic, en el qual guarden els arreus, les armes, les selles i els frens dels cavalls i tot el que cal per a la guerra. Al mig de cada mur hi ha un palau sem-blant al del Gran Khan, de manera que al recinte hi ha vuit palaus. Tots ells guar-den col·leccions d’armes del Gran Khan.

2

a Has estat mai en un castell o un palau reial?

b A França o a Alemanya en pots trobar molts: el de Versalles, el de l’empera-

driu Sissí... Et sembla que necessitaven cases tan grans?

c Per què devien construir-los així?

d Saps qui va ser Marco Polo?

e Aquest expedicionari va crear la ruta de la seda. T’imagines com devia ser

aquell viatge, des de la seva Venècia natal fins a la Xina, al segle xiii?

ABANS DE LLEGIR

Pots consultar aquestsdiccionaris en línia: http://www.dicdidac.cat/http://dlc.iec.cat/

1

15

Aquesta muralla té cinc portes al sud; al centre hi ha la porta major, que només s’obre per donar pas al Gran Khan; al costat d’aquesta porta n’hi ha d’altres més peti-tes, per on passa la resta de la gent, i més enllà n’hi ha dues de més grans, per on passen tots els que van al pa-lau. Al mig d’aquests murs hi ha el palau del Gran Khan, que està fet com ara us explicaré: és immens, rodejat d’un gran fossat. El sostre és altíssim. Els murs de les habitacions i dels salons estan coberts d’or i d’argent, i hi ha pintures bellíssimes de dracs, animals, ocells, cava-llers, dames i figures de tota espècie. La sala central és tan gran, que hi poden menjar sis mil homes. Té tantes habitaci-ons, que no hi ha mortal que en pogués construir un de tan gran i tan ben ordenat.

El sostre exterior està pintat de vermell, groc, verd i d’altres colors, tan ben envernissats que lluu com el cristall, i de molt lluny ja es veu lluir el palau. Entre un mur i l’altre hi ha bells prats amb ar-bres, i moltes bèsties salvatges: cérvols blancs, cabirols, daines... Però aquests animals viuen apartats, i no per on passen els homes.

I cap a mestral hi ha un llac molt gran, amb moltes espècies de peixos, ja que el Senyor el va fer omplir de moltes espècies per tenir-ne a voluntat. I també us dic que un gran riu creua el llac, però tot està enginyosament creat perquè els peixos no se’n puguin escapar, ja que l’embo-cadura del llac està protegida per una xarxa de filferro i de coure. I també us vull explicar que cap a tramuntana, lluny del palau, ha fet construir un turó de cent passos d’alçària i una milla de perímetre; i hi ha arbres que mai no perden les fulles, i són sempre verds. Quan el Gran Khan sap algun arbre bonic, el fa arrencar amb totes les arrels i el planta en aquell pujol, i, si és molt gran, el fa portar amb ele-fants. I les parets que pugen al turó són de marbre verd i malaquita, i així, entre el verd dels arbres i les pedres, es veu tot del mateix color, per això es diu Mont Verd. I al cim del turó hi ha un palau molt gran tot verd, i tot és tan bell que és una meravella mirar-ho. I el Gran Senyor el va fer edificar perquè el reconforta i li cau-sa gran plaer.

Marco Polo, Viatges de Marco Polo (fragment adaptat)

Marco Polo

El 1271, quan tenia 17 anys, Marco Polo va acompanyar el seu pare, Niccolò Polo, i el seu oncle, Matteo Polo, en un viatge que els va dur fins a la Xina, Ceilan i l’actual Vietnam, en missions al servei del Gran Khan, el rei mongol. Van tornar a Venècia el 1295, en un accidentat viatge per mar que va durar prop de tres anys. Fet presoner pels genovesos l’any 1298, a la presó de Gènova va conèixer l’historiador Rustichello, a qui va dictar els seus records del viatge. Des de la primera circulació del manuscrit, ningú no va posar en dubte el món meravellós presentat per Marco Polo mitjançant unes descripcions molt detallades, que tenen com a font principal la curiositat i l’observació atenta a través dels sentits. A partir del segle xvi, es començà a dubtar de la valide-sa científica de l’obra. Els Viatges de Marco Polo mostren un viatger que, abans que res, és un comerciant que viatja per fer negocis i fortuna; però també és un viatger que investiga un món nou que el fascina. Marco Polo va morir a Venècia l’any 1324.

COMUNICACIÓ

16

9 Llegeix el text i respon les preguntes següents:

a Com es diu la principal ciutat de Catai?

b Com és que hi ha un total de vuit palaus al recinte?

c Qui passa per cadascuna de les cinc portes?

d Com està decorat el palau del Gran Khan?

e Per què el palau del Gran Khan lluu com el cristall?

f Al palau del Gran Khan, s’hi barregen els animals i les persones? Per què?

g Quins elements d’aigua podem trobar al palau?

h Com han arribat al palau els arbres que agraden al Gran Khan?

i Com es diu el turó que envolta el palau? Per què?

j Per què el Gran Khan va fer construir un palau molt gran i amb tants espais verds?

10 Fixa’t en els mots extrets del text i relaciona’ls amb el seu significat, a partir del context:

arreus fossat mestral embocadura turó malaquita

a (nom masculí) Vent que bufa del nord-oest.

b (nom masculí) Elevació no gaire alta d’un terreny; muntanya petita.

c (nom masculí plural) Guarniments d’un cavall, d’un mul, etc.

d (nom femení) Lloc per on s’entra en un port, un carrer, etc.

e (nom femení) Mineral de coure, d’un color verd molt bonic. S’usa com a pedra ornamental.

f (nom masculí) Excavació ampla, llarga i profunda que envolta un castell o una fortalesa.

11 Escriu els fragments del text 2 on surten els mots de l’activitat anterior substituint-los per la definició. Modifica el que calgui perquè el fragment sigui coherent. Després, pensa en l’efecte que et produeixen les noves frases. Et faciliten la comprensió del text? Justifica la resposta. Fixa't en el exemple:

[...] en el qual guarden els guarniments dels cavalls, les armes, les selles i els frens dels cavalls i tot el

que cal per a la guerra [...]

12 El text ens parla de la muralla, del palau del Gran Khan, del jardí, del turó i del palau del turó. Per a cada un d’aquests mots, escriu un adjectiu o una expressió que el qualifiqui. Fixa't en el exemple:

El palau té un mur quadrat, que mesura una milla de costat.

13 Escriu per a cada paràgraf del text 2 una frase, de dotze paraules com a màxim, que n’in-formi bé del contingut. Després, escriu les quatre frases l’una a continuació de l’altra. El resum que has elaborat es correspon bé amb el contingut del text?

1

17

Característiques de la descripció

Descriure és representar, amb paraules escrites o dites, perso-nes, objectes, accions, etc. Presentem l’objecte de la descripció a partir d’un mot o expressió central, a la qual relliguem els ele-ments necessaris per caracteritzar-la (adjectius, complements…).

On trobem habitualment les descripcions?

La descripció és present en un gran nombre d’escrits i de textos orals, i sol correspondre a una part d’un text més extens (novel-la, notícia, reportatge…). Acostumem a trobar fragments des-criptius d’espais, personatges, sensacions o ambients en novel-les, contes i altres textos narratius. La descripció constitueix una part molt important, per exemple, de les guies i els llibres de vi-atges. La descripció d’un objecte pot formar part d’un catàleg, d’unes instruccions de muntatge i de molts més textos.

Qui descriu?

La persona que descriu transmet al destinatari la seva percepció de les persones, les situa- cions, els objectes, etc. observats. Els sentits (la vista, l’olfacte, l’oïda, el gust i el tacte) i la le-gitimació d’aquests sentits com a font de coneixement de les persones, les situacions, els objectes, etc., hi tenen un paper essencial.

El llibre que narra els viatges i les experiències de Marco Polo en terres llunyanes va ser rebut com una veritable meravella perquè, en l’Europa dels segles xiii i xiv, el coneixement que s’ob-tenia mitjançant l’observació directa es considerava legítim.

En Las Meninas (1656), de Velázquez,

observadors i observats donen el seu punt

de vista de la realitat.

Descriure exigeix aprendre a mirar atentament. Cada descripció mostra un punt de vista sobre una realitat.

RECORDA

Diego Velázquez: el pintor fa el seu

autoretrat.

Felip IV i la seva esposa, Marianna

d’Àustria, apareixen reflectits al mirall.

Són observats i pintats per Velázquez.

Isabel de Velasco i José Nieto, al fons,

observen l’escena.

18

COMUNICACIÓ

Per què es descriu?

La descripció vol ajudar el destinatari a elaborar-se una imatge mental d’allò descrit. Per tant, la finalitat principal és informativa: pretén donar a conèixer al lector una realitat que ignora. De la lectura de descripcions, el receptor pot extreure’n uns coneixements que no tenia, de manera que molts cops en resulta un aprenentatge. Aquesta finalitat educativa és molt present en la literatura de gairebé tots els temps.

El text de Marco Polo busca, en gran part, informar el lector de com és un palau que tan sols ell ha visitat. El text de Harry Potter procura fer el mateix, però sobre una realitat fantàstica, per la qual cosa també insisteix en una descripció detallada.

Tot i que moltes descripcions es presenten de forma que semblen totalment objectives, sovint els escriptors opten per deixar ben palès que qualsevol descripció és una manera de veure les coses. Es tracta de descripcions més subjectives, que remarquen les impressions i les valora-cions del narrador respecte d’allò observat.

Quins continguts apareixen en la descripció?

Els continguts d’una descripció dependran tant del tema com del grau de detall amb què es vulguin descriure. Algunes descripcions destaquen simplement dos o tres elements caracterís-tics, mentre que d’altres són més completes. Això és el que passa en aquests dos quadres. En el primer cas, la plaça de Sant Marc és retratada amb un detallisme extrem, fins al punt que s’hi poden veure les sabates de les persones o les pintures dels murs de l’església. En canvi, l’obra de Turner fa una descripció molt més suggeridora de l’espai i l’ambient, sense entrar en detalls precisos.

Cal tenir en compte que el més important d’una descripció són els detalls, per la qual cosa cal fixar-s’hi molt quan escrivim i donar-los molt de valor quan llegim. Per això és convenient agrupar-los en blocs o grups. Així, en la descripció d’un espai es pot començar per una banda i anar avançant per sectors segons l’ordre dels elements descrits. Però també es pot començar per oferir una impressió general d’allò que es vol presentar i acostar-se progressivament als detalls.

En molts casos, algun d’aquests blocs o grups es podrà subdividir en blocs o grups més petits. Per exemple, en el text de Harry Potter, la descripció s’estructura a partir de les botigues que va trobant (primer bloc) i després es desenvolupa cada botiga (subbloc). En aquest sentit, l’ordre és fonamental per ajudar el lector.

Plaça de Sant Marc (1742), d’Il Canaletto. San Giorgio Maggiore a la matinada (1819), de William Turner.

a b

1

19

Com es redacta una descripció?

Les descripcions solen començar amb alguna frase que situa el tema descrit i que funciona com a enquadrament inicial: «Benvingut a la ronda d’Alla». Aquest enquadrament també es pot fer mitjançant el títol: «Del palau del Gran Khan». A continuació comença el trajecte de la descripció, que ordena els aspectes que componen l’objecte que es descriu. Algunes descrip-cions acaben amb un enquadrament final, on es recupera l’enquadrament inicial i es dóna per tancada la descripció. És una mena de conclusió que sol aparèixer quan hi ha un canvi d’opinió o de percepció de l’objecte després d’haver-lo descrit (per exemple, el narrador pot acabar criticant-lo o, al contrari, valo rant-lo).

En el text de l’esquema anterior, l’autora utilitza un seguit de recursos lingüístics propis de la descripció:

Enquadrament inicial

Trajecte

Enquadrament final

«Entre una espessor d’arbres es veia una casa.»

«Una casa fora poble, aïllada, voltada d’una gran extensió de terreny llis com el palmell de la mà.»

«Al davant tenia un jardí ple de tulipes, i de rosers amb les darreres roses del mes de juny.»

«Els arbres eren til·lers.»

«Ran de reixa, abocat a la carretera, hi havia un mur de baladres amb flors i roses vermelles.»

«Se sentia un perfum espès, aturat, com si no es mogués del clos del jardí, de xuclamel i de troana.»

Mercè rodoreda, Orleans, 3 quilòmetres

◗ Un vocabulari específic; en aquest cas, de les flors, per concretar les plantes que hi havia al jardí: tulipes i rosers.

◗ Diversos elements per matisar el nom:

– adjectius: un perfum espès, aturat – comparacions: llis com el palmell d’una mà – sintagmes introduïts per la preposició de: mur de baladres

◗ Diverses expressions per organitzar l’espai: al davant, ran de la reixa...

◗ Verbs copulatius per especificar els elements de la realitat: Els arbres eren til·lers.

20

ÚS DE LA LLENGUA

La precisió lèxica

Descriure ens obliga a fixar-nos detalladament en les coses, les parts... de què consta allò que volem presentar. Així, la resposta a la pregunta «Què hi ha?» serà una llista de paraules que, majoritàriament, inclourà noms: plantes, animals, parts de la cara, accidents geogràfics, per-sones, parts del cos... És important utilitzar el vocabulari amb precisió, per tal de descriure la realitat amb exactitud i no generar confusions.

1 Fes una llista de les parts del carrer on vius i del mobiliari urbà que s’hi pot trobar. Procura ser tan exacte com sigui possible.

2 Poseu aquestes llistes en comú i amplia la teva amb les aportacions dels companys i com-panyes. Assegura't que no conté cap barbarisme.

3 Consulta el diccionari Didac en línia i cerca-hi les làmines Tipus de cases i Els carrers. Pren nota del vocabulari que et podria servir per descriure el teu carrer i que no tenies en la llista anterior.

4 Relaciona el nom de l’establiment de la primera columna amb els productes que s’hi des-patxen o els serveis que ofereix:

a ferreteria

b agència bancària

c llar d’infants

d estanc

e tintoreria

f taller mecànic

g fleca

h cafeteria

i carnisseria

j estafeta de correus

k merceria

l perruqueria

1 pa, farina...

2 carn de tot tipus, sobretot de vedella

3 enviament i recollida de cartes i paquets

4 segells, tabac...

5 caragols, eines, productes elèctrics...

6 fils, botons, petites peces de vestir...

7 obertura de comptes corrents, gestió de pagaments, concessió

de préstecs...

8 rentat, tallat i pentinat de cabells

9 escola per a nens i nenes de 0 a 3 anys

10 neteja de tota mena de peces de vestir

11 servei ràpid de begudes de tot tipus i d’esmorzars o berenars

12 manteniment i reparació de vehicles

5 Amplia la llista de l’activitat anterior amb almenys quatre establiments més que podries trobar en un carrer, i digues quins productes o serveis ofereixen.

La precisió lèxica

Complementar el nom

Organitzar el text

Les enumeracions

PÀG. 108

PÀG. 108

PÀG. 108

PÀG. 108

Eines lingüístiquesEINES LINGÜÍSTIQUES

1

21

6 En una descripció, a banda del que veiem, podem transmetre el que percebem a través d’al-tres sentits, sobretot l’oïda i l’olfacte. Llegeix aquest text i, després, classifica les percepcions que es descriuen segon que siguin sons o olors.

7 Classifica aquests noms segons que es refereixin a una olor generalment agradable, una olor generalment desagradable o una olor que pot ser agradable o desagradable:

a aroma

b perfum

c fortor

d pudor

e ferum

f oloreta

g agror

h dolçor

i salabror

j frescor

k alenada

l bafarada

m fragància

n flaire

o pesta

8 Classifica aquests noms segons que es refereixin a un so agradable, un so desagradable o un so que pot ser agradable o desagradable:

a melodia

b escàndol

c soroll

d música

e estrèpit

f terrabastall

g sorollada

h tonada

i cantarella

j xerrameca

k grinyol

l gemec

m ressó

n badall

o crit

p xiscle

q brogit

r rialla

s frenada

t remor

u silenci

L’olor de carn, de peix, de flors i de verdures es barrejava i, encara que no hagués tingut ulls, de seguida hauria endevinat que m’acostava a la plaça de vendre. Sortia del meu carrer, i travessava el carrer Gran, amb tramvies amunt i avall, grocs, amb campaneta. Amb el conduc-tor i el cobrador amb vestits ratllats de ratlles fines que tot plegat feia gris. El sol venia tot sencer de la banda del passeig de Gràcia i ¡plaf! per entre els rengles de les cases queia damunt de l’empedrat, damunt de la gent, damunt de les lloses dels balcons. Els escombriaires escombraven, amb les grans escombres de branquillons de bruc, com si fossin fets de pasta d’encantament: escombraven els reguerons. I m’anava ficant en l’olor de la plaça de vendre per acabar a dintre de les empentes, en un riu espès de dones i de cistells. La meva musclaire, amb maneguins blaus i davantal amb pitet, omplia mesures i mesures de musclos i petxines, ja rentats amb aigua dolça però que encara duien enganxada pels dintres, i l’escampaven, olor de mar. Dels rengles de les tri-paires sortia l’olor fada de la mort. El rebuig de les bèsties, tot servia per ser venut damunt de fulles de col: els peus de cabridet, els caps de cabridet amb l’ull de vidre, els cors partits, amb un canal buit al mig, embussat per una gleva de sang presa: un glop de sang negra...

Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant(fragment adaptat)

1

22

ÚS DE LA LLENGUA

Complementar el nom

Per matisar i ampliar la informació sobre allò que es descriu, es poden usar els comple-ments del nom, entre els quals destaquen els adjectius i els sintagmes introduïts per la preposició de:

Per matisar i donar més força als adjectius que complementen un nom, es pot emprar un adverbi. Fixa’t com l’adverbi pot canviar completament el sentit d’una descripció:

9 Recupera la llista que has elaborat en les activitats 1 i 2 de la pàgina 20 i escull-ne un dels noms que hi has escrit. Després, elabora un esquema com aquest amb un mínim de 20 adjec-tius que es puguin atribuir a l’objecte que has triat. Quan el tinguis fet, exposa’l a la resta de la classe, que et farà propostes per ampliar les llistes d'adjectius.

10 Rellegeix el text 1 de la pàgina 21 i fes una llista de tots els tipus d’olor que sent la narradora.

11 Completa el text amb aquests complements del nom introduïts per la preposició de:

de licor de cigar de cafè del migdia

Silveri va recolzar-se altra vegada al taulell. Després del batibull , a l’establi-ment no hi quedava una ànima, fora dels quatre vellets que mataven les hores vora el finestral arran del carrer. Una olor i de tabac s’esbravava en l’atmosfera espesseïda. Sobre les taules desertes encara hi havia tasses amb deixalles , culleres, copes i baralles greixoses escampades sobre els tapets verds, tots clivellats de cremades .

Jesús Moncada, El cafè de la granota (fragment adaptat)

2

Van arribar a un pati petit.Hi ha pintures bellíssimes de dracs.

Era una olor molt bona.Va sentir aquella olor terriblement bona.L’olor li va semblar lleugerament bona

fanal

miserablefos

esplèndidimpressionant

nouencès

adjectius objectius adjectius positius adjectius negatius

1

23

12 Escriu els quatre adjectius que apareixen en el fragment anterior i indica a quin nom fan referència.

13 Descriu la teva habitació fent servir almenys tres adjectius i tres complements del nom introduïts per la preposició de.

14 Completa aquests fragments del text de Marco Polo amb alguns adverbis de la llista, de manera que les oracions continuïn tenint sentit:

molt poc força gens una mica lleugerament

realment completament pràcticament totalment tan

15 Llegeix el text de l’activitat anterior, primer amb els adverbis que hi has afegit i després sense. Respon aquestes preguntes i justifica la resposta.

a Quina de les dues versions descriu millor la realitat?

b Quina mostra millor el punt de vista del narrador?

c Quina t’agrada més?

16 Substitueix els fragments destacats per un adverbi, de manera que no en variï el significat:

Era ben capaç de comportar-se d’una manera gra-ciosa, encara que no hi hagués ningú més que jo per veure-ho; i encara més si podia fer-ho de manera perillosa. Seia amb una cama sobre l’altra, els braços plegats al pit, adaptant-se al tràngol del vaixell d’una manera tan exquisida, que el pes d’una ploma hau-ria pogut trabucar. Vaig aplegar les meves energies i vaig avançar el peu amb rapidesa per empènyer-lo. Sigui per la meva inseguretat o perquè va reaccionar llest, va defugir l’empenta, posant-se dret d’un salt.

R. L. Stevenson, L’hereu de Ballantrae(fragment adaptat)

4

El palau té un mur quadrat, que mesura una mi-lla de costat. Aquest mur és gruixut i blanc. A cada cantonada de la muralla hi ha un palau gran i magnífic, en el qual guarden els arreus, les armes, les selles i els frens dels cavalls i tot el que cal per a la guerra.

Els murs de les habitacions i dels salons estan coberts d’or i d’argent, i hi ha pintures bellíssimes de dracs, animals, ocells, cavallers, dames i figures de tota espècie.

3

24

ÚS DE LA LLENGUA

El vent caigué, però la mar era cada vegada més grossa. Tota la nit, l’Incomparable fou víctima d’un tràngol terrible; l’endemà i l’ende-mà passat, les coses continuaven igual. Travessar la cabina era gairebé impossible; vells mariners experimentats eran aterrats a coberta; tots els taulons del vell vaixell gemegaven fort; i la gran campana vora l’àncora sonava contínuament.

R. L. Stevenson, L’hereu de Ballantrae (fragment adaptat)

5

Organitzar el text

Per ordenar i presentar les característiques de l’element descrit, s’han d’utilitzar connectors i altres expressions.

17 Copia el fragment següent incloent-hi aquests connectors:

d’una part d’altra part a més a més

18 Ordena aquests fragments de la novel·la de R. L. Stevenson per obtenir un text ben construït:

a

b Em feia l’efecte que era una posició perillosa.

c Vam parlar, de primer, del motí que ens havia amenaçat.

d i hagué d’explicar-me una història.

e Cal que digui que l’Incomparable tenia una popa molt alta.

f l’hereu entre jo i la borda, jo agafat amb totes dues mans a la reixa de la claraboia de la cabina.

g Això ens va dur, tot seguit, al tòpic dels assassinats, cosa que oferí a l’hereu una temptació tan forta que no la pogué resistir,

h Un d’aquests dies, l’hereu i jo sèiem tots sols vora la popa.

Era allí que sèiem amb els peus penjant,

19 Omple els buits del text amb aquestes expressions que ajuden a organitzar-lo:

avall a la dreta a una banda enrere avant a l’altra davant

20 Completa els fragments amb algunes de les expressions de la llista i, després, ordena'ls per obtenir un text amb sentit complet:

allí a prop en un costat prop de a la dreta a dintre endavant a la vora a l’altre

Ordre dels fragments:

1r – 2n – 3r – 4t –

1

25

El comte li va dir: «Us he vist cavalcant no sé on, però penso que devia ser Roma, perquè hi havia una tomba antiga i

un jardí. Em semblava que us cridava que tornéssiu, però continuàveu obstinadament . El camí us duia a un indret desert entre ruïnes, on hi havia una porta al pendís d’un turó, i

, un pi raquític. Heu descavalcat i heu entrat per la porta. era fosc. Heu pres un passadís i heu arribat a un pou

amb una barana. M’enrogallava de tant xisclar-vos que sortíssiu d’ . Vós us estàveu recolzat a la barana mirant pel forat del pou. La por m’ha arrencat del son i m’he despertat tremolant».

7

I aleshores se li va acudir un pensament. Va avançar de quatre grapes fins del pou i va palpar l’aire amb la mà. El com-te va tornar a posar la barana tal com l’havia trobat, de ma- nera que la mort era segura per al primer que s’hi repengés.

10

L’endemà, cavalcant amb el baró, li va dir que havia tingut un somni estrany. Va dir al baró que era sobre ell que havia somiat.

El baró no va parar fins que va haver sentit el somni.

8

L’endemà, el cavall de baró fou trobat fermat al pi, però d’ell no se’n va saber res més d’ençà d’aquella hora.

9

El meu amic el comte –així l’hereu va començar la història– tenia per enemic un cert baró alemany. S’esdevingué que un dia cavalcava quan va arribar a un camí en desús que s’apartava cap a l’aiguamoll. , hi havia una antiga tomba roma-na; , una casa abandonada. Aquest camí va dur-lo a un camp de ruïnes, enmig de les quals va veure una porta oberta. Va fermar el cavall i va prendre acer i pedra foguera per fer-se llum, i va endinsar-se pel turó. La porta donava a un passa-dís que aviat es bifurcava. El comte va tombar i va seguir endavant, fins que fou deturat per una mena de tanca, de l’altura del colze. Temptejant d’ell amb el peu trobà la vora d’una pedra gastada i després el buit. hi havia un pou profund. Durant una llarga estona, el comte va estar-se mirant

pel forat del pou. De sobte, la tanca va cedir sota el seu pes i l’home es-tigué a punt de caure-hi de cap. Saltant per salvar-se, va trepitjar la dar-rera espurna del foc que, deixant de fer-li llum, va donar-li en canvi fum molestós.

R. L. Stevenson, L’hereu de Ballantrae (fragment adaptat)

6

26

ÚS DE LA LLENGUA

Les enumeracions

Aquest recurs permet presentar en una llista diversos elements que estan relacionats entre ells.

Per separar-los s’utilitzen les comes i, entre el penúltim i l’últim element, s’hi posa la conjunció i.

· Hi havia botigues de roba, de telescopis i d’instruments platejats.· L’olor de carn, de peix, de flors i de verdures es barrejava.· Pel meu aniversari vaig rebre una pluja de regals dels pares, oncles, ties,

avis materns, avis paterns, cosins, amics íntims i companys de classe.

21 Busca quatre enumeracions en els textos 1 i 2 del bloc de Comunicació d'aquesta unitat i copia-les en la teva llibreta.

22 Completa aquestes oracions amb enumeracions coherents:

a La bústia de la cantonada estava malmesa, i  .

b Els cotxes, i feien un brogit terrible des de primera hora del matí.

c El bloc de pisos disposava de set places d’aparcament, de i de  .

d El carter del barri era un home  , i responsable.

e Homes, i passejaven cada diumenge per les voreres de l’avinguda.

f El meu avi, i van viure noranta anys.

g El llibre m’ha semblat , i ..

23 Escriu aquestes frases, extretes de la novel·la de Narcís Oller L’Escanyapobres, posant-hi comes i la conjunció i quan calgui:

a El seu amo era sorrut groller sense entranyes.

b Desfilava sobre frèvol rodatge la interminable corrua de vagons embalumats de

saques bótes carbó fustes ferro maquinària.

c Altres es delien per veure els cellers les fosques masmorres els soterranis misterio-

sos la consabuda mina que per força degué tenir el baró.

d L’horta tenia un abundós esplet de tomàquets pebrots albergínies mongetes alls.

e La imaginació es forjava ja tota una resurrecció de l’edat mitjana d’estrades entapis-

sades arques de roure de cairuda talla el gran tinell amb la vaixella d’or l’arpa del

trobador l’armadura del cavaller els enfilalls de perles joieria de dama.

f La vila oferia el seu pintoresc panorama de desnivellades teulades cimboris fume-

res campanars.

g S’ensenyoriren de les claus de les poques provisions que sobraren d’eines d’armes

de les altres coses que hi havia.

24 Torna a llegir la descripció de la teva aula de 6è de Primària que has redactat al comença-ment d’aquesta unitat. Revisa les enumeracions que hi apareixen i assegura’t que has utilitzat correctament les comes i la conjunció i. Si cal, escriu-les un altre cop.

25 Per parelles, dicteu-vos la descripció de l’aula que heu redactat. Després, comproveu que heu escrit correctament els signes de puntuació i que no heu fet faltes d’ortografia.

27

Abans de lliurar-ho 1 Torna a llegir el text que has escrit i revisa’l tenint en compte les preguntes següents:

a Hi has posat un títol?

b El títol informa del contingut de la descripció?

c Has enunciat al començament de la redacció el tema de la descripció?

d Has enumerat les parts i les propietats de les parts de cada element?

e Si has introduït un tema nou, relacionat amb el tema general, l’has presentat?

f Has enumerat les parts i les propietats de les parts de cada element del tema nou?

g Cada cop que has introduït un tema nou, has començat un paràgraf nou?

h Els elements que indiquen distribució, lloc i manera són els adequats i ajuden el lector a ima-

ginar com és l’espai descrit?

i Has revisat, amb les regles ortogràfiques a la mà i el diccionari, l’ortografia de les paraules?

j Has revisat els punts i les comes?

Descriure el teu carrer

ACTIVITAT DE SÍNTESI

Instrucció1 Redacta un text d’un mínim de 20 línies en què descriguis el carrer o la plaça on vius.

Has de seguir aquestes indicacions:

a Posa-hi un títol, per exemple El carrer estret.

b Fes servir un mínim de deu adjectius. Subratlla’ls per tal de fer-los més visibles.

c Fes servir, com a mínim, dues enumeracions.

d Utilitza el vocabulari urbà que s’ha treballat al llarg de la unitat.

e Para especial atenció a la correcció lingüística, sobretot als accents diacrítics del present d’indi-

catiu del verb ser.

Activitats preparatòries1 Abans de començar a escriure, passeja pel teu carrer i fes-ne un re-portatge fotogràfic amb les imatges que et semblin més significatives.

2 Descarrega les imatges a l’ordinador. Observa-les atentament i fes una llista amb els aspectes que consideris més rellevants.

3 Agrupa els aspectes anteriors en blocs, perquè et sigui més fàcil redactar el text.

4 Pensa quina imatge general vols donar del teu carrer i formula-la en una frase com aquesta:

a El meu carrer és adorable.

b El meu carrer és tranquil i simpàtic.

c El meu carrer resulta insuportable per culpa del trànsit.

2727

28

Pautes de reescripturaUn cop el teu professor o professora t’hagi tornat el text revisat, torna’l a escriure seguint les se-

ves indicacions per obtenir-ne la versió final. També et poden resultar útils aquestes pautes.

a Redueix, si ho creus necessari, el volum d’informació:

b Afegeix informació, si ho creus necessari, a la relació d’elements. Per exemple:

c Si ho creus convenient, afegeix alguns adjectius als elements. Per exemple:

d Dóna forma final a la redacció: canvia de lloc o suprimeix frases o paràgrafs, i redueix, afegeix

i corregeix el text una última vegada, abans de considerar-lo acabat.

e Il·lustra el text amb alguna de les imatges que vas obtenir del teu carrer.

Entrant, a la paret de la dreta, hi havia

un armari i al costat un altre armari...

Entrant, a la part de la dreta, hi havia

dos armaris...

Entrant a la part de la dreta, hi havia dos armaris de fusta on guardàvem els llibres de text

i els diccionaris.

Entrant, a la part de la dreta, hi havia dos armaris marrons de fusta.

Altres propostes d’escripturaTenint en compte tot el que has après en aquesta unitat i les pautes anteriors fes una de les activi-

tats següents. El text ha de tenir unes 200 paraules.

1 Escriu una descripció d’una botiga o supermercat proper a casa teva. Para especial aten-ció a les sensacions, els sons i les olors que vas percebent.

2 Escriu una descripció en tercera persona d’un edifici de la teva localitat que et desagradi especialment. Procura que quedi clara la teva opinió mitjançant els adjectius i les compara-cions que fas servir per descriure els elements de l’edifici.

3 A la plaça de l'Ajuntament del teu poble, han decidit incorporar-hi una petita glorieta per fer música a l'estiu. Els tècnics no saben gaire on col·locar-la, i per tant els hem de donar idees. Descriu com és la plaça i indica el lloc on tu la posaries. Aprofita-ho per donar les mides de la glorieta que haurien de tenir en compte els tècnics a l'hora de col·locar-la.

4 L'antic escorxador del poble ja no s'utilitza i han decidit reconvertir-lo en Escola de Música. Descriu com és aquest edifici i quin ús es poden fer dels seus equipaments.

5 Pensa en tres localitats, edificis, accidents geogràfics o objectes únics al món, per exem-ple Barcelona, la Pedrera, Montserrat, la Torre Eiffel, la Meca... Descriu-los en una frase que contingui els seus trets característics sense esmentar-ne el nom.