Fitxes resum curs 2014/15

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament INS El Calamot

QiMC

Títol treball: Programació d’un robot amb Arduino

Nom i cognoms de l’alumne/a: Alba Cañete Garrucho

Curs acadèmic: 2014/2015

Tutor/a: Jordi Boadella

Hipòtesi de partida o idea inicial del treball:

La idea inicial del meu treball de recerca era fer un robot controlat amb Arduino que jo

programés des de zero i que fos capaç de moure’s a través d’un comandament a distància, el

Dualshock 3. A més, he fet una pàgina web on està explicat tot el hardware del robot.

La hipòtesi de partida és: Pot ser és possible controlar un microcontrolador amb un

comandament a distància sense coneixements previs del circuit integrat.

Procés d’elaboració:

Les passes que he seguit per fer aquest treball han sigut:

− Aprendre el llenguatge de programació que necessita el microcontrolador per ser

programat fent els projectes que venen amb l’Arduino Starter Kit.

− Decidir com seria el robot i les peces que necessitaria per muntar-lo.

− Fer el programa del robot.

− Dissenyar la pàgina web.

La memòria escrita està dividida en cinc parts diferenciades clarament: introducció,

hardware del robot, software del robot, pàgina web i conclusions. També he fet un annex on

he adjuntat els projectes que vaig fer per aprendre el llenguatge de programació i com

funciona Arduino.


QiMC

En la introducció explico quines són les causes que m’han portat a fer aquest treball i la

metodologia. En la part del hardware he explicat totes les peces que m’han fet falta per

elaborar el robot com per exemple, de quin material està fet la base, el circuit electrònic que

connecta els dos motors amb l’Arduino i materials addicionals que he necessitat per la

connexió amb el comandament a distància (USB Host Shield i adaptador USB de bluetooth),

així com l’explicació de les característiques de la placa Arduino Uno r3. En la part del

software, hi ha una explicació passa a passa de perquè he utilitzat les funcions que he

utilitzat i per a què serveix cada una d’elles, també està inclosa l’explicació de la llibreria USB

Host Shield necessària per la connexió entre el microcontrolador i el Dualshock 3. La quarta

part està dedicada a com he programat la pàgina web, està dividida en dues parts, l’HTML i

el CSS. Totes dues parts tenen una explicació amb les funcions bàsiques de cada llenguatge i

els programes de les pàgines i subpàgines de la web explicats. L’última part és la conclusió,

on he contestat la hipòtesi plantejada en la introducció i he fet una reflexió de que m’ha

semblat tot el procés que he dut a terme.

Conclusions, resultats de la recerca

La primera conclusió del treball ha estat una resposta afirmativa a la hipòtesi plantejada ja

que sense saber res d’Arduino abans de començar aquest projecte, he aconseguit controlar

el robot amb el Dualshock 3.

Les altres conclusions parlen de la possibilitat de que tothom pot fer aquest projecte sempre

que estigui interessat en el món de la programació i de l’electrònica i de la possibilitat de

que l’institut utilitzi la pàgina web com a recurs perquè futurs alumnes comparteixin els seus

codis i idees.


QiMC

Títol treball: Learning Germanic and Romanic languages

Nom i cognoms de l’alumne/a: ALBA MARÍN GONZÁLEZ


Tutor/a: Lorena Diez David


La meva idea inicial era descobrir perquè per uns països és molt més fàcil aprendre

l’anglès i per uns altres l’italià. Des d’un principi ja creia que les condicions geogràfiques

i històriques marcarien el recorregut del treball i per tant la resposta a la meva qüestió.

També em vaig adonar que el nord d’Europa té un nivell molt més alt en anglès que els

estudiants del sud, això, va provocar-me una gran curiositat ja que no tant sols ve

provocat per motius polítics sinó històrics.

Procés d’elaboració: Cal fer un resum de la metodologia i del contingut del treball

A principis de març del 2014, vaig parlar amb la meva tutora del treball i professora

d’anglès Lorena Díez, des d’aquell moment vam començar amb una pluja d’idees i

recerques curioses i interessants al voltant de la llengua i cultura anglesa.

Al topar amb aquest tema, i veient que ambdues estàvem interessades, varem

començar a desglossar la família de les llengües europees a partir d’un esquema,

començant per la mare llengua, l’indoeuropeu, fins a les llengües més actuals com el

català. A partir de una petita idea de cada llengua, varem decidir començar el treball

diferenciant per una ‘’llengua’’ com el català, o ‘’llengua’’ com a capacitat del sistema

comunicatiu.

Després de conèixer certes diferencies, varem dividir les llengües actuals per els seus

orígens, català, castellà, italià [...] agrupades en un grup anomenat romànic, i llengües

com l’anglès, alemany, o noruec al grup de les llengües germàniques.


QiMC

L’abundància de les paraules ‘’lingua franca’’ o ‘’llengua franca’’ ens va dur a obrir un

nou apartat. Conèixer que es una lingua franca ens va dur a conèixer quina és l’actual

lingua franca.

A partir de veure les facilitats dels ciutadans de qualsevol país per la llengua anglesa,

ens vam adonar que aquesta té un tant per cent de llatí, i es per això que hi ha similituds

que ens ajuden a la comprensió. Per tant, aquí varem obrir un nou apartat on varem

resumir dues fites històriques per a la llengua i cultura anglesa a partir de dues invasions

per part dels llatinoparlants, especialment dels nacionals francesos.

Després de conèixer aquesta història ens varem qüestionar quin tant per cent de llatí hi

ha realment en la llengua mare germànica. I si després de conèixer aquesta influença

llatina en l’anglès la hauríem de seguir considerant llengua germànica o per contra,

considerar-la romànica.

És ja en aquest punt que gràcies a Lorena vaig poder fer una enquesta a uns estudiants

Danesos que es trobaven en aquell moment a Barcelona. Vaig preparar una taula amb 9

llengües diferents i els hi vaig demanar que les puntuessin per les seves facilitats de

comprensió. Com ens esperaven, les llengües Germàniques varen dominar el

percentatge del gràfic.


La conclusió extreta finalment del meu treball, és que és molt més fàcil estudiar i

aprendre una llengua partint de la història i la geografia. Per exemple, gràcies al procés

d’expansió de l’Imperi Romà per els països del sud d’Europa, varen començar a parlar el

llatí, llengua que avui dia dona lloc a moltes altres, que, conseqüentment fa que avui en

dia continuïn les similituds lingüístiques, per tant, és molt més fàcil per a un

castellanoparlant estudiar i aprendre l’italià que no pas el alemany, ja que tant

gramaticalment com en similituds no hi comparteixen res de semblant. Conseqüentment,

per a una persona anglosaxona, l’holandès li semblarà molt més fàcil que no pas el

portuguès. Però no només la geografia i l’històrica marquen la facilitat o dificultat en el

procés d’aprenentatge, la motivació i l’ajuda són una part essencial.


QiMC

Títol treball: Lesions esportives del món del futbol Nom i cognoms de l’alumne/a: Albert Cesena Martínez Curs acadèmic: 2014/2015 Tutor/a: Juan Carlos López González Hipòtesi de partida o idea inicial del treball: (7-8 línies)

L’objectiu principal del meu treball es fer un estudi exhaustiu de totes les lesions registrades en la temporada passada, la 2013-2014, fer una classificació, anàlisi i valoració de totes i cada una d’elles. I a més, poder esbrinar els factors de risc, les principals causes i les possibles mesures preventives i curatives de les lesions del futbolista, contrastant amb l’opinió de diferents especialistes en el món de la medicina esportiva. Altres objectius han estat conèixer les principals qualitats físiques bàsiques i psicomotrius del futbolista, així com definir el biotipus general del jugador tots els tipus de lesions que pateixen els futbolistes així com els factors i causes que les originen.

Procés d’elaboració: (25-30 línies) Cal fer un resum de la metodologia i del contingut del treball Per tal de realitzar aquest treball, he començat explicant diferents coneixements bàsics sobre alguns aspectes físics del futbol. És a dir, les diferents qualitats físiques bàsiques que desenvolupen com la resistència, la força, la velocitat i la flexibilitat; així com les qualitats físiques psicomotrius com l’agilitat, la coordinació i d’altres. Després he classificat les lesions segons la part afectada per la lesió. A continuació, he explicat els diferents factors de risc i les causes alienes al futbolista. Per la part pràctica he fet una sèrie de gràfics extrets de les dades de la Mutualitat de Futbolistes, i una entrevista a un entès en la matèria. El contingut del treball l’he estructurat en quatre punts. En el primer he tractat tot el relacionat amb les qualitats bàsiques que tot futbolista ha de tenir, com poden ser la resistència, la força, la velocitat i la flexibilitat en las físiques; i l’agilitat i la coordinació en les psicomotrius. He conclòs aquest punt esmentant el biotipus del futbolista, és a dir, els requeriments necessaris per ser un bon futbolista. En el segon punt, he tractat tots els diferents tipus de lesions depenent de la part del cos que hagi estat afectada. Primer, he dividit les lesions en dos grans grups, les lesions


QiMC

“accidentals” o agudes i les “típiques” o cròniques. Després, he aprofundit en les lesions cròniques classificant-les en diferents tipus; les lesions per sobrecàrrega, lesions musculars, lesions als tendons, lesions als lligaments, lesions als ossos i lesions articulars. Per finalitzar, he parlat dels factors de risc que es troben en el futbol a l’hora de patir una lesió, com pot ser la falta d’entrenament; i les causes alienes al futbolista com poden ser les instal·lacions esportives inadequades. El tercer punt es la part pràctica, on amb els resultats extrets de les dades de la temporada 2013-2014 proporcionades per la Mutualitat Catalana de Futbolistes, he pogut realitzar una classificació de les lesions proporcionades seguint l’esquema ja esmentat en el punt dos i disposant-les en forma de gràfics on hi intervenen el total de lesions, el percentatge de lesions per cada tipus, la quantitat de lesions per cada període de la temporada o el nombre de lesions per cada mes de la temporada. Per acabar, l’últim punt és una entrevista al Dr. Antonio Vinuesa Maldonado, especialista en medicina de l’educació física i de l’esport que m’ha donat el seu punt de vista sobre el tema tractat. Conclusions, resultats de la recerca (10-15 línies) Les principals qualitats físiques bàsiques dels futbolistes son en ordre d’importància la resistència, la velocitat, la força i la flexibilitat i les qualitats psicomotrius bàsiques que intervenen a l’hora de practicar el futbol són la coordinació i l’agilitat. El biotipus del futbolista es molt complex i complet. Les lesions cròniques (67%) predominen respecte a les lesions agudes (33%). Aprofundint en les lesions “típiques” o cròniques trobem que la més freqüent són les lesions de lligaments (35%) i específicament, els esquinços (21%). Englobant totes les lesions més freqüents, podem establir que la lesió més habitual és la provocada per un hematoma o contusió. El major número de lesions es produeixen durant el Període de Competició de la temporada, concretament al mes d’Octubre, degut a que l’organisme encara s’està adaptant a les exigències de l’activitat física que ens disposem a dur a terme. Podem observar que en el mes de Desembre el nombre de lesions decau notablement, al contrari del que passa al mes de Gener, que té un creixement notable.


QiMC

Títol treball: Cromatisme publicitari Nom i cognoms de l’alumne/a: Alejandro Plaza Garcia Curs acadèmic: 2014/2015 Tutor/a: Jordi Cros Alavedra Hipòtesi de partida o idea inicial del treball: Donada la quantitat d’anuncis publicitaris que veiem diàriament a la televisió, escoltem a la ràdio, o veiem als retalls publicitaris del diari, està clar que hi ha d’haver quelcom que motivi a empreses i/o particulars a voler promocionar-se. De tot això el que més em crida l’atenció són els diferents colors i sistemes que utilitza cadascun d’aquests anunciants per arribar al consumidor/receptor Procés d’elaboració: En primer lloc per tenir present del que vaig a parlar, si em vull fixar en la cromatologia propagandística, he de tenir ben clar quina simbologia és la que pertany a cada color i quina resposta obtinc, de manera subconscient, segons cada color. Una vegada trobada la taula cromàtica (vide. Pàgina 23), havia de buscar i destriar imatges d’anuncis suficientment clars com per a comparar-los i que s’hi reflectís clarament el que intenta transmetre cadascun d’ells amb la selecció minuciosa, curada i estudiada de cada color. També vaig trobar força interessant com d’aquesta intenció provocada pels colors sorgia una influència notòria sobre els receptors, és a dir, nosaltres. Ja que la indústria de la publicitat funciona gràcies a l’efecte positiu o negatiu que tingui sobre els consumidors. Conclusions, resultats de la recerca He vist, doncs, l’eina, o millor dit, el mecanisme que s’utilitza per elaborar un anunci seguint la taula cromàtica, per provocar uns o altres sentiments o reaccions sobre els receptors/consumidors. També he comprès els perquè, de la utilització d’uns o altres colors.


QiMC

Títol treball: Nom i cognoms de l’alumne/a: Ana Urrea Curs acadèmic: 2014/2015 Tutor/a: Marco Berenguer Hipòtesi de partida o idea inicial del treball: (7-8 línies) La meva intenció inicial era descobrir com es fa una animació en stop-motion pas per pas. La raó per escollir aquesta animació i no una altra és que considero que té molt treball al darrere, ja que, a diferència d’altres animacions, aquesta ha de fer-se fotograma per fotograma. Si el treball que hi havia al darrere no era molt forçós crearia la meva pròpia animació en stop-motion com a part pràctica. Des d’un principi he estat conscient que el resultat final no seria el millor, ja que ha estat la meva primera experiència al camp de l’animació. Procés d’elaboració: (25-30 línies) Quan vaig escollir finalment el tema, vaig buscar informació per veure si hi havia suficient per fer un treball, al veure que si vaig intentar cercar un tutor adient. A principis de Juliol vaig començar el seguiment amb el meu tutor. Aquell mateix mes vaig començar a investigar sobre l’animació en stop-motion. Durant aquell mes vaig crear un document, en format Google Docs, amb tota la informació i vaig començar a fer storyboards amb històries per fer com a part pràctica. La primera idea era fer-ho amb figures de plastilina o ninots articulats ja que s’adaptaven bastant a aquests tipus d’animació. Vaig informar-me de quines series i pel·lícules d’animació en stop-motion havien i quina informació havia i vaig trobar-me amb dues pel·lícules que explicaven la creació d’aquestes animacions. Al setembre vaig reunir-me amb el meu tutor i vaig començar a fer la part pràctica. Amb el pas del temps vaig decidir fer una animació feta amb persones reals, començant a crear petits fragments per després crear l’animació. Acabada la part teòrica, vaig començar a dedicar temps a la part pràctica. Finalment vaig cercar la música adient i la vaig muntar amb el clips fets creant una animació en stop-motion amb persones reals que tractava d’un dia a dia.


QiMC

Conclusions, resultats de la recerca (10-15 línies) Després de fer aquest treball he arribat a tres conclusions, que dones resposta als objectius inicials. En primer lloc, he descobert que per fer una animació en stop-motion s’ha de seguir els passos esmentats durant el treball que són: l’storyboard que és un guió gràfic de l’animació, la creació de personatges, la gravació de les imatges, la gravació del so i finalment la prostproducció. En segon lloc, l’animació en stop-motion no està tan infravalorada com creia, encara que el treball que porta al darrera és bastant dur i pesat. I per últim, el fet que he aconseguit fer una animació en stop-motion. He tingut bastants problemes a l’hora de crear l’animació, peròha estat per falta de temps. Per tant he arribat a la conclusió que fer una animació en aquest estil és possible per algú amb uns coneixements mínims sempre i quan es disposi del temps suficient.


QiMC

Títol treball: QUÈ- QUI-COM Nom i cognoms de l’alumne/a: Andrea Merino De los Santos Curs acadèmic: 2014/2015 Tutor/a: Rosa Martín Hipòtesi de partida o idea inicial del treball: (7-8 línies) La meva idea inicial va ser analitzar la influència dels medis publicitaris en els adolescents donat . Tema que m’interessa molt donat que jo estic inclosa en aquest cercle. Des de sempre he sigut conscient que els adolescents són els més influenciats davant la publicitat, però mai m’havia parat a descobrir i analitzar aquelles tècniques que ho fan possible. Un altre aspecte que he estudiat és la creació, per part de la publicitat d’estereotips que influeixen de forma directa en els adolescents. Sovint aquesta influencia arriba a causar problemes psicològics com la anorèxia. Procés d’elaboració: (25-30 línies) Cal fer un resum de la metodologia i del contingut del treball A finals de Juny vaig quedar amb Rosa Martin professora de castellà. Jo tenia pensat triar algun tema relacionat amb el periodisme però, ella em va aconsellar buscar un altre tema perquè no hi havia prou contingut per fer un treball de recerca. Després de pluges d’idees i varies setmanes pensant vaig escollir finalment el tema de la publicitat. El tema m’interessa molt ja que en un futur m’agradaria poder estudiar Publicitat i Màrqueting. A principis de Setembre van començar a pensar punts originals, donat que el tema seleccionat era bastant comú i hauria de causar impressió i captar l’atenció de tot aquell que el llegís. En segon lloc vam decidir buscar un punt concret on la publicitat m’ afectés de forma directa. Vaig pensar centrar-me en el públic a qui van dirigits el anuncis publicitaris i vaig triar els adolescents, ja que tenen una franja d’edat que m’ interessa molt i en la qual jo mateixa estic immersa. Estudiar el comportament dels adolescents davant de la publicitat, així com els procediments que ens permeten esquivar-la , va se al final la meva proposta de treball de recerca. Per documentar-me sobre el tema vaig veure diferents vídeos que em poguéssim orientar amb més facilitat en el meu treball i estar més informada. També vaig llegar diferents llibres com “El llibre vermell de la Publicitat” del qual vaig descobrir coses que mai hagués imaginat, la repercussió de la publicitat a la societat.


QiMC

En quant a la part pràctica he fet una enquesta a 150 nois i noies de l’ institut El Calamot i d’altres àmbits, a qui dono las gràcies pel seu ajut, per veure si eren conscients de com els afectava la publicitat i si, fins i tot, s’havien sentit infravalorats algun cops en els medis publicitaris. Els resultats d’aquesta enquesta van ser de molt útils per al meu treball i moltes de les conclusions que vaig extreure van ser realment sorprenents. Per una altra banda vaig investigar els estereotips que predominen a la publicitat i em vaig Centrar en l’Alba, una jove adolescents que fa ja gairebé dos anys va arribar a patir greus problemes psicològics a conseqüència de pressions socials les quals van derivar en una malaltia: l’anorèxia. L’Alba ara està totalment curada i gràcies a la seva experiència viscuda cada cop estic més segura que la publicitat no sempre és beneficiosa. Conclusions, resultats de la recerca (10-15 línies) Després de fer aquest treball sobre la publicitat i conèixer-la una mica més a fons, me he adonat, que efectivament la publicitat ens té completament dominats, especialment als adolescents, fins a tal punt de ser capaç de fer-nos canviar la nostra manera de veure les coses a l’hora de comprar i de viure. Crec que s’hauria de controlar més perquè no manipulin tant la conducta de les persones. Hauríem de tenir més llibertat per decidir, i no tanta pressió, que realment ens autoimposem nosaltres. Els publicistes ja coneixen massa bé els nostres gustos i necessitats, és per això que continuen fent anuncis que ens agraden i ens criden l’atenció per tal d’arribar al seu objectiu; vendre, que és el seu interès més important de tots. Em sembla un tema realment fascinant, que crec que s’hauria d’estudiar més i que em proposaré estudiar en un futur.


QiMC

Títol treball: Adaptació dels peixos a l'escull de corall d'Austràlia Nom i cognoms de l’alumne/a: Anna Inglès Ruiz Curs acadèmic: 2014/ 2015 Tutor/a: Loly Romo Hipòtesi de partida o idea inicial del treball: La meva idea inicial per realitzar aquest treball va ser que es un àmbit que m’agradaria estudiar en un futur i aconseguir treball de la biòloga marina. Vaig triar el tema de las adaptacions a l’Escull de corall d’Austràlia, ja que es un lloc on m’agradaria molt viatjar i investigar sobre el medi que habiten les diferents espècies aquàtiques. La hipòtesis que vaig decidir més correcta per investigar va ser que si podrien adaptar-se a un altre medi en cas de que hi hagi una catàstrofe que acabi amb el corall d’Austràlia.

Procés d’elaboració: En el treball he explicat pas per pas quina es la forma i las característiques principals dels peixos, així com són interna i externament, quines formes del cos hi ha, quin tipus de cua existeix i per que la utilitzen, quin es el aparell que els aporta la flotabilitat, perquè utilitzen les brànquies, etc... amb un gran ventall d’imatges per aclarir mes la introducció a aquest món. Seguidament he fet un quadre comparatiu sobre quatre espècies diferents, on hi ha dos que són d’origen mediterrani com la orada i la tintorera, que es una espècie de tauró i dos d’origen tropical com el mero i el tauró oceànic de puntes blanques, aquí es on ens podem guiar sobre quin tipus d’espècie es podria adaptar a medis diferents als habituals.

Per aprofundir en el tema de l’Escull de coral d’Austràlia he fet un apartat on explica quines són les característiques de aquest escull, i també quina es la formació d’aquest, així també quin es el procés de reproducció i d’alimentació, són organismes molt complexos per lo tant hi ha una gran varietat d’informació al treball sobre aquests ecosistemes tan meravellosos i diversos. Per poder saber quins són els perills per aquest escull he introduït un apartat on explica les diferents catàstrofes que podrien haver a l’escull en cas de canvi climàtic i quines són les mesures preventives que ajudarien a reduir la probabilitat de risc catastròfic per aquest ecosistemes.


QiMC

Per poder completar la informació sobre aquest tema vaig fer un treball experimental a l’Aquàrium de Barcelona que tractava de disseccionar una orada per poder investigar els seus òrgans interns i externs i quina forma d’adaptació pot adquirir aquesta espècie.

Per últim i per finalitzar el treball vaig fer un entrevista a una de las cuidadores del departament de quarantena de l’Aquàrium per que em puges explicar en que consistia el seu treball i com era el comportament dels peixos als diferents aquaris ja que han de seguir un procés d’adaptació per poder habitar a l’Aquàrium.

Conclusions, resultats de la recerca: En conclusió a aquest treball podríem dir que els peixos de l’escull de corall d’Austràlia són capaços d’adaptar-se a diferents medis si es produís alguna catàstrofe que acabes amb l’ecosistema dintre de un marge, si aquest peixos tenen els nutrients i condicions necessàries es podran adaptar de forma ràpida i sense modificar la seva conducta, en canvi si un peix no te els nutrients ni les condicions de temperatura o llum necessàries morirà en el procés d’adaptació, ja que no podrà alimentar-se. Aquest treball m’ha aportat molta informació sobre els peixos i els esculls coral·lins i m’ha motivat a en un futur i amb un títol de submarinisme fer un viatja a l’escull de corall d’Austràlia i veure amb els meus propis ulls el que he exposat en aquest treball.


QiMC

Títol treball: La bicicleta com a mitjà de transport Nom i cognoms de l’alumne/a: Borja Javierre Moyano Curs acadèmic: 2014/2015 Tutor/a: Jordi Boadella Rabés Hipòtesi de partida o idea inicial del treball: Moure’s sempre ha sigut una de les principals necessitats de l’ésser humà. Des de l’antiguitat necessitem fer desplaçaments per poder arribar allà on volem. A les ciutats, actualment, aquesta tasca no és del tot fàcil degut a la gran quantitat de vehicles motoritzats que hi circulen. Retencions, no trobar aparcament i haver de pagar-lo, velocitats massa altes... Aquests són problemes que es repeteixen dia a dia a les nostres ciutats. Però afortunadament existeix un millor mitjà de transport per solucionar aquest problema: la bicicleta. El meu treball proposa una sèrie de tècniques, passos, propostes i arguments per aconseguir que la bicicleta es converteixi en un dels mitjans de transport principals dins de les ciutats i solucioni els problemes d’aquesta. Procés d’elaboració: El treball ha estat realitzat, bàsicament, a partir de l’observació d’aquells aspectes del meu voltant que tenen a veure amb la bicicleta dins de la ciutat per tal d’avaluar quines virtuts i mancances existeixen, així com l’experimentació dels diferents mitjans de transport existents per recórrer distàncies que es podrien fer perfectament en bicicleta però no es fan. El treball comença explicant, a grans trets, la història de la bicicleta. A continuació, i entrant ja en matèria, s’expliquen, dins del marc de la bicicleta a les ciutats, quines són les virtuts de l’ús de la bicicleta enfocades des del punt de vista tan personal com col·lectiu, ja que aporta molts avantatges, i la situació que viu la bicicleta al nostre país, de manera que s’explica què hi ha actualment construït i dissenyat per a la bicicleta a les nostres ciutats. Seguidament es passa de la part merament introductòria del treball a la part que explica per què alguns creuen i volen ciutats repletes de ciclistes i d’altres perquè no ho volen o, simplement, no ho veuen possible o segur. A partir d’aquest anàlisi, comença aquesta difícil però gratificant tasca que té com a objectiu aconseguir millors ciutats gràcies a les diferents actuacions que es poden fer, això sí, tenint sempre en compte factors com el tipus de ciutat en la qual ens trobem o els usuaris que hi circularan per ella. En aquesta, evidentment, serà necessària la construcció d’infraestructures i actuacions infraestructurals que conformin una xarxa amb un traçat que compleixi els objectius establerts. Aquests podran ser carrils bici, ciclocalles, vies pacificades... Altres infraestructures necessàries seran els aparcaments, que podran ser de diferents tipus segons el temps que la bicicleta ha de romandre aparcada; altres com la


QiMC

combinació de la bicicleta amb el transport públic, que pot aconseguir que la bicicleta sigui també una bona eina inclús en desplaçaments de llarga distància. Després de llegir allò que cal fer per a aconseguir un major ús de la bicicleta, la segona part del treball consisteix en la exposició d’aquells recursos i elements que poden solucionar els principals impediments que refusen l’ús de la bicicleta per part de moltes persones i, per tant, la impossibilitat d’un major nombre de viatges en bicicleta. Aquests van des de bicicletes plegables i elèctriques a la vegada fins a elements innovadors i d’última generació com cascs intel·ligents o rodes assistides elèctricament que ajuden a que les persones escullin la bicicleta per a moure’s. Finalment, a l’última part s’expliquen els beneficis que significaria la implantació massiva de la bicicleta a les ciutats, tant per al medi ambient com econòmics o físics. Conclusions, resultats de la recerca Com he pogut comprovar, en primer lloc, és que l’ús de la bicicleta a la ciutat és possible i recolzat per la major part de les persones, ja que la compra i adquisició de bicicletes actualment és superior que la de cotxes, així com els resultats de les enquestes realitzades. Tot i així, el problema és que aquestes són utilitzades per a finalitats únicament lúdiques i esportives, i no com a mitjà de transport com jo proposava. Aquesta realitat, per aconseguir que canviï, és necessària la combinació de tots els recursos i actuacions al nostre abast que solucionin els problemes existents a les ciutats, com els relacionats amb l’aparcament, perillositat o falta d’instal·lacions, problemes que preocupen a tothom i poder, doncs, aconseguir ciutats amb més bicicletes. Evidentment, però, aconseguir-ho només és possible si persones, entitats i l’administració pública col·laboren entre elles per fer-ho possible. A més, aquest treball, juntament amb els seus annexos, pot arribar a representar una bona eina per a ajuntaments a l’hora de dissenyar, entre d’altres, futures infraestructures per a diferents ciutats.


QiMC

Títol treball: La integració d’un nen amb la síndrome de Down a l’esport. Nom i cognoms de l’alumne/a: Carolina Marín Esteban Curs acadèmic: 2014/2015 Tutor/a: Celia Arnau Hipòtesi de partida o idea inicial del treball: Com fa l’esport millorar la qualitat de vida de persones amb la trisomia 21? Com ho fa per aconseguir un progrés en aquestes persones? En aquest treball pretenc fer una recerca de com influeix l’esport en persones amb la síndrome de Down i com s’integren aquestes en el món esportiu. Quines són les seves característiques tan físiques com psicològiques i sòcio-afectives, com afecten a l’individu que la manifesta i en la societat que li envolta. Informar-me les activitats físiques més adients per aquestes persones amb la trisomia vint-i-u i com s’han d’aplicar aquests exercicis per tal de que donin un bon resultat. Finalment, concloure una resposta i formular propostes de millora que es podrien donar per una integració més grata. Procés d’elaboració: Prèviament, abans de posar-me en contacte amb diferents escoles i entitats esportives vaig fer una recerca bibliogràfica a través de llibres i doctorats, documents esportius i algunes pàgines web per tal d’aprofundir el coneixement de les característiques de nens amb la síndrome de Down i identificar, els punts que, posteriorment, voldria focalitzar. Feta aquesta recerca, durant dues setmanes vaig assistir a diferents entrenaments de bàsquet per tal d’observar el mecanisme de les sessions i analitzar el comportament del nen amb la síndrome de Down i dels integrants de l’equip. Primer, vaig assistir a unes sessions d’un equip de la Federació Catalana d’esports per a disminuïts psíquics (ACELL) i, posteriorment, vaig assistir als entrenaments de l’equip dels Specials del Club Bàsquet Gavà. Amb això, es realitzaran diferents propostes per millorar la seva integració dins d’aquest equip i incidir en aquelles qualitats tan importants per al desenvolupament físic, psíquic i social. La mostra que agafaré per a la meva recerca serà d’un total de 10 nens dels quals dos són noies i la resta nois (un d’ells amb la Síndrome de Down). L’instrument que vaig fer servir partí de l’observació, constatant aquells aspectes més importants. Es van observar els tipus d’exercicis que feien i amb quins comportaments responia el nen amb la síndrome de Down. Les sessions d’entrenament a les quals vaig assistir estan explicades i algunes de les activitats físiques realitzades, representades de forma gràfica amb el programa Basketball Playbook. Una vegada assolida aquesta segona part, vaig intervenir de manera pràctica dins l’equip acompanyant al nen amb la síndrome de Down tenint un contacte més proper, i, a més,


QiMC

tenint un punt de vista més intern de la situació. D’ aquesta manera millorar, integrar i aconseguir desenvolupar tots aquells valors tan importants per aquests nens/es. Conclusions, resultats de la recerca Basant-me en tota la informació cercada i estudiada, la integració de les persones amb la síndrome de Down tant a la societat en general com a l’esport, cada cop està més desenvolupada i gaudeix d’un ampli ventall de possibilitats. Focalitzant l’àmbit de l’esport, en les patologies que comporta aquesta anomalia i després de concloure els exercicis fets durant les sessions i analitzar tots els comportaments dels integrants de l’equip, podrien donar-se algunes propostes de millora per tal d’afavorir una millor integració a escala social dins de l’àmbit esportiu.

- Establir jocs no discriminants. - S’haurien de posar variables que obliguin a atendre a tots per igual. - Dur a terme activitats amb accions repetides o en les que el nen amb la síndrome de

Down tingués un model a seguir. - Les tasques que es proposen han de cridar l'atenció del nen amb la trisomia vint-i-u. - Els jocs proposats han de tenir variables que obliguin a desenvolupar:

el llenguatge i la participació. la col·laboració i desenvolupament de la relació social. la cohesió d'equip i la decisió davant de diferents situacions.


QiMC

Títol treball: Efectes psicosocials dels videojocs Nom i cognoms de l’alumne/a: Francesc Arjonilla Curs acadèmic: 2014/2015 Tutor/a: Ma Àngels Rodríguez Hipòtesi de partida o idea inicial del treball: (7-8 línies) La meva intenció amb aquest treball ha estat el fet de poder aportar informació sobre els videojocs i les conseqüències que comporten jugar-los, considero que la indústria dels videojocs es va expandint cada vegada més ràpidament i que cada cop hi ha més gent que es veu involucrada en aquests temes; per altra banda, s’ha de conscienciar la gent que això ja no és una cosa de nens com es podia veure abans sinó que cada dia més persones dediquen més hores a jugar. En definitiva, la meva intenció ha estat informar a les persones que és un tema seriós. Procés d’elaboració: (25-30 línies) Cal fer un resum de la metodologia i del contingut del treball Bé, per fer aquest treball m’he basat principalment a cercar informació d’internet, casos viscuts des de la meva pròpia experiència, relacions amb gent que domina el tema i situacions de gent coneguda que m’ha pogut informar de les seves pròpies anècdotes. En primer lloc, m’he basat en internet per poder establir una base. També m’he enfocat en diaris o més revistes que m’han anat proporcionant els meus pares quan trobaven articles relacionats amb el tema. Aquestes notícies em van servir d’una gran ajuda així com de poder veure com veien el tema periòdics espanyols com “El Mundo”, “El País”, i d’altres.. i poder fer una comparativa entre els articles de periòdics estrangers trets d’Internet que ho enfocaven tot d’una manera distinta. El fet d’ haver pogut relacionar-me amb gent que ha estat addicta als videojocs m’ha estat de molta utilitat per poder elaborar aquella part del treball que considero que és l’essencial. Em va explicar coses sobre el tractament que ell va fer, que van ser las pautes per ajudar una persona addicta juntament amb l’ajuda de professionals experimentats en el tema. Per altra part, els efectes positius dels videojocs van ser creats a partir d’una sospita que jo tenia de la meva pròpia experiència, és a dir, pel fet de practicar-los i estar moltes hores diàries vaig adonar-me que havia millorat els reflexos, des de llavors i això em va incitar a recopilar informació sobre el tema.


QiMC

Conclusions, resultats de la recerca (10-15 línies) En conclusió, amb el treball em sento força satisfet ja que considero que ha estat complet quant a informació i s’han complit les expectatives que tenia en un principi amb el treball. He pogut veure les dues bandes dels efectes dels videojocs, les dolentes i les bones. He pogut veure amb aquest projecte que les línies entre oci i addicció són petites i que has d’anar molt en compte de no passar d’un costat a un altre perquè pot ser perillós per a tu. I, com a resum total, puc afegir que en aquesta vida tot és dolent si es fa amb excés. Hem de tractar de ser més polivalents i no fixar-nos únicament en una cosa que ens interessi, hi ha d’haver varietat.


QiMC

Títol treball:Els 23 problemes de Hilbert Nom i cognoms de l’alumne/a: Gerard Palau Gargallo Curs acadèmic: 2014/2015 Tutor/a: Natalia Prunera Hipòtesi de partida o idea inicial del treball: La meva Hipòtesis és demostrar que la opinió dels científics i matemàtics del segle XX no es la mateixa que els dels científics i matemàtics del segle XXI en el que fa respecte en les matemàtiques basant-se en els 23 problemes de David Hilbert de l’any 1900. Tots els 23 problemes eren problemes matemàtics sense resoldre i que al llarg d’aquest segle han canviat el seu estat per uns altres. També vull explicar uns quants problemes i el que demanaven d’ells. Procés d’elaboració: Em baso en la opinió dels matemàtics del segle XX amb la seva necessitat per aconseguir la solució del problema i si realment la necessitaven resoldre o no. Les opinions dels matemàtics del segle XXI em baso en el desenvolupament final del problema que he tractat Conclusions, resultats de la recerca (10-15 línies) Tot i que hi ha algun problema que ha tingut la mateixa opinió global, tots els altres han aconseguit canviar d’opinió als matemàtics del nostre segle. N’hi ha que estan en estat resolt i han aconseguit fer un gran avanç en les matemàtiques actuals. Hi ha d’altres que tenen respostes d’acceptació parcial i que porten una doble opinió als matemàtics del nostre segle. També tenim un problema que obté tantes respostes que es impossible deixar una com a certa. I al final, tenim una hipòtesi matemàtica que en el seu temps no tenia massa importància però que s’ha acabat convertint en el problema matemàtic actual més difícil i el que més matemàtics han intentat resoldre’l degut al seu premi d’un milió de dolars.


QiMC

Títol treball: TRIBUNAL JURAT Nom i cognoms de l’alumne/a: INÉS PINÓS LLUÍS Curs acadèmic: 2014/2015 Tutor/a: DOLORS SÁNCHEZ Hipòtesi de partida o idea inicial del treball: Partim de la hipòtesi que els judicis amb jurat popular són necessaris, justos, eficaços i que els ciutadans volen participar a l’administració de Justícia. Així mateix, partim de la hipòtesi que els ciutadans estan satisfets amb aquesta institució i que qualsevol ciutadà està preparat per afrontar una situació com aquesta i per jutjar un altre ciutadà. Pensem que les despeses que ocasionen els judicis amb jurat popular, no resulten molt més elevades que les que ocasionen els judicis professionals. És un avantatge o més aviat tot el contrari ser jutjat per un tribunal popular? Procés d’elaboració: La metodologia emprada ha estat la consulta de la legislació vigent i el seguiment dels casos que més s’han sentit a les notícies que han estat objecte d’un judici amb Tribunal Jurat, així com l’anàlisi de les declaracions fetes per membres que han format part d’un jurat, articles publicats a la premsa i les enquestes efectuades ja que no ha estat possible entrevistar personalment a algú que hagi participat com a membre d’un jurat popular. El treball conté informació relativa a que és el tribunal del jurat, els delictes pels quals té competencia, les obligacions i drets dels membres del jurat, el procès de selecció, incompatibilitats, excuses, retribucions als membres del jurat, regles per a la deliberació i votació, sancions etc… Així mateix fem un análisi dels sistemes de


QiMC

jurat popular que existeixen al món, les diferències entre uns i altres i els tipus de sistemes instaurats als diferents països. També conte un anàlisi dels costos d’un judici amb tribunal jurat i es compara amb els costos d’un judici amb nomès un jutge profesional. Per últim el treball conté el resultat d’unes enquestes efectuades al·leatòriament a la població de Gavà.. Conclusions, resultats de la recerca

• Els Jurats están sotmesos a la presió de la opinió pública i de la seva propia consciència.

• Hem de partir de que vivim en democràcia i per tant la figura del Tribunal

Jurat ens permet participar en els tres poders, també al judicial i ho hem de viure com un dret, no nomès com una obligació encara que això està bastant lluny de la realitat.

• La qüestió és que ningú vol formar part d’un jurat perque tingui ple

convenciment que és un deure com a ciutadà, per a la majoria és una molèstia i un mal tràngol.

• Les enquestes diuen que la majoria voldriem ser jutjats per un jutge

professional de la mateixa manera que si estem malats volem que ens diagnostiqui un metge professional.

• Els judicis amb jurat popular resulten molt més cars que un judici ordinari.

• Partint de la presumció d’inocència de l’acusat i un cop valorem les proves i

els fets que s’exposaran a les diferents sesions, podrem emetre un veredicte de culpabilitat o no. Hi ha acusats que preferirien ser jutjats per un jutge professional que li donin a les proves la consistència que realment tenen i altres que si no hagués estat per l'empatia que van despertar en el jurat popular els hagués estat difícil ser absolts per un jutge professional.


QiMC

Títol treball: Com arribar a ser campió del món de Kickboxing

Nom i cognoms de l’alumne/a: Juan Carlos Castillo Mengibar


Tutor/a: Celia Arnau


Conèixer en profunditat com es pot arribar a ser el campió del món de Kickboxing.

Identificar els paràmetres que utilitza per ser campió del món de Kickboxing.

Esbrinar els aspectes més influents en el rendiment del campió del món de

Kickboxing.

Endinsar-se en els diferents aspectes d'aquest campió del món


Aquest estudi es farà a través de la recerca de documentació d'aquest esport .

A partir de la documentació bibliogràfica i Internet s'elaborarà una enquesta

minuciosament i detalladament per esbrinar aquells aspectes importants del seu

entrenament que l'han portat a ser el campió del món de Kickboxing .

Un cop feta aquesta entrevista analitzarem tots aquells aspectes que ens ajudin a

conèixer millor aquest esport i destacar aquelles qualitats que l'han fet diferents als

altres.

Conclusions, resultats de la recerca Analitzant i relacionant tota la informació obtenim aquells aspectes que han portat a

Javier Saenz a arribar a ser campió del món .


QiMC

Una de les qualitats més importants per a Javier Saenz per guanyar un campionat és

la passió per l'esport que fas .

Per arribar a ser un campió és important començar amb edats tempranes

Les persones amb qualitats físiques innates i que treballen destaquen ràpidament

sobre els altres .

La perseverança , constància i humildat són qualitats importànts per destacar sobre

la resta de competidors .

La força explosiva i la velocitat de reacció són els els qualitats més relevants per

anticipar-se a l'adversari.

S'ha d'entrenar les extremitats superiors i inferiors .

La poca ajuda a aquest esport minoritari no ha impedit arribar al punt més alt

d'aquest esport a nivell mundial .

Ha necessitat de 6 hores diàries d'entrenament i 20 hores setmanals per aconseguir

el seu èxit sobre la resta.

La planificació que ha utilitzat ha estat anualment centrada en el campionat

d'Espanya i en el mundial.Consigueix el màxim d'intensitat coincidint en la data de la

competició .

Les rutines que realitza alterna setmanalment entrenaments generals i específics.

Realitza descansos per evitar sobreesforços .

L'alimentació la centra en carbohidrats i mantenir el pes per a major agilitat

És imprescindible per tenir força mental treballar amb companys.No ha precisat dún

psicòleg.

S'ha de recuperar 48 hores després de cada combat .


QiMC

Títol treball: La persistència de la lactasa C/T -13910 en el mediterrani Nom i cognoms de l’alumne/a: Jan Buesa Orgaz Curs acadèmic: 2014/2015 Tutor/a: Josepa Bru Segura Hipòtesi de partida o idea inicial del treball: L’objectiu del meu treball de recerca era fer un diagnòstic genètic de la persistència

de la lactasa a un grup de població del Mediterrani per veure si s’ajustava a les

dades estadístiques de la Fundació Espanyola de l’Aparell Digestiu. La meva idea

principal era realitzar un estudi on analitzar la presència de la mutació que permet el

consum de llet a un grup significatiu d’unes 40-50 persones, el meu grup de

batxillerat, basant-me concretament en la detecció del polimorfisme -13910 C/T. No

obstant, no va ser possible fer un estudi de tants individus degut a la manca de

material necessari per la realització de les proves i al cost econòmic d’aquestes.

Finalment, només vaig poder realitzar les proves a 11 persones del grup de biologia

de segon de batxillerat. I això fa que aquesta investigació no es basi en una mostra

significativa de la població estudiada.

Procés d’elaboració: Pel que fa a la metodologia, aquest treball conté una part bibliogràfica i una part

pràctica; consistent en l’anàlisi de les mostres de DNA obtingudes a partir de frotis

bucals dels alumnes. Primer vaig purificar el DNA de les mostres per després poder

fer l’ampliació del tros de cadena desitjada mitjançant la tècnica anomenada reacció

en cadena de la polimerasa (PCR). Per comprovar si havia obtingut els productes de

PCR vaig utilitzar un gel d’agarosa. Em vaig trobar que només havia obtingut

producte en 7 individus dels 11 dels quals havia extret mostres. Així doncs, els 4

individus restants no van ser analitzats ja que el DNA purificat es va perdre.

Els 7 productes de PCR existents van ser digerits per l’enzim de restricció FaqI que

reconeix dos seqüència de DNA en l’al·lel que produeix la persistència i només una


QiMC

en l’al·lel no persistent a la lactasa. Després de la digestió vaig preparar un altre gel

d’agarosa per visualitzar els resultats finals en un transil·luminador..

Conclusions, resultats de la recerca: Pel que fa a la part bibliogràfica cal dir que pel polimorfisme que he estudiat, en el

conjunt de la població hi ha 2 al·lels el C que produeixen intolerància a la lactosa i el

T que proporciona tolerància. L’al·lel T domina sobre l’al·lel C de manera que es

distingeixen 3 genotips: C/C ( fenotip d’intolerància), C/T (fenotip de tolerància) i T/T

(fenotip de tolerància).

Pel que fa a la part pràctica, he pogut obtenir finalment el genotip de 7 individus pel

que fa a la presència d’una C o una T en la posició 13910 del seu genoma, corrent

amunt de l’inici del gen de la lactasa humana. Els resultats es mostren en la

fotografia del gel d’agarosa que es veu a continuació.


QiMC

Al carril 2 de la figura no s’observa cap patró de digestió, aquest fet està relacionat

amb la deficient amplificació per PCR. Pel que fa a l’individu analitzat en el carril 2 de

la figura anterior, no sembla ser degut a un error en la digestió, doncs de fet

s’observa una mica de DNA no digerit. Si la banda on es troba el producte de PCR a

450 bp és de mínima intensitat llavors la digestió d’aquesta possiblement no es

veurà reflectida al gel d’agarosa.

La falta d’amplificació observada a la figura anterior es pot deure a varis motius com

la realització incorrecta de l’extracció de DNA mitjançant l’hisop, la manca de tècnica

i material a l’hora d’extreure el sobrenedant i deixar aïllat el pellet, ja que és

recomanable dur a terme aquest pas amb una pipeta Pasteur estirada a la flama i

tallada amb punta de diamant i no amb una punta de pipeta normal.

Dels 11 individus analitzats, només en 7 vaig obtenir producte de PCR (d’aquests

individus només vaig fer la digestió en aquells que havien sigut correctament

amplificats (n=7)). D’aquests 7 individus, 5 han sigut diagnosticats tolerants a la

lactosa amb genotip C/T (heterozigots) i 2 han sigut diagnosticats intolerants a la

lactosa amb genotip C/C (homozigots).

Els resultats de la meva investigació estan en un rang similar a les dades donades

per la Fundació Espanyola de l’Aparell Digestiu que diu que entre el 20 i el 40% de la

població espanyola podria patir d’intolerància a la lactosa. Encara que el meu treball

no és una mostra significativa de la població estudiada degut als pocs individus

analitzats.


QiMC

Títol treball: Transcendència publicitària en el medi televisiu Nom i cognoms de l’alumne/a: Jimmy Sakai Araujo Curs acadèmic: 2014/2015 Tutor/a: Carlos Ochando Hipòtesi de partida o idea inicial del treball: La idea inicial del meu treball és demostrar la importància que té actualment la publicitat i com afecta al consumidor a l’hora de comprar un producte, com repercuteix a la societat la publicitat televisiva, què és necessari per a realitzar un anunci publicitari i emetre-ho a la televisió, els factors essencials a l’hora d’emetre un anunci a la televisió, quins han estat els anuncis més vistos de l’any 2014 i què tenen per a que hagin estat els més vistos. Procés d’elaboració: El procés d’elaboració seguit en el meu treball ha estat la recerca i comparació d’informacions, tant en llibres com en pàgines web, observar el funcionament d’emissió dels espots en diverses cadenes de televisió del territori espanyol i a més a més una enquesta que seguidament es va desenvolupar en diferents gràfics. En la metodologia, cal apreciar que la memòria escrita que he realitzat és sobre la publicitat en general i és la part pràctica la que ha estat més enfocada a la televisió. Mitjançant la comparativa d’informacions dels llibres i de Internet, he pogut escollir allò que considerava més correcte i millor a l’hora de poder redactar-ho. Observant el funcionament que disposen les cadenes de televisió quan han d’emetre un espot, he pogut entendre millor el perquè s’emeten un cert tipus d’anuncis a hores puntuals i altres.

Pel que fa la part pràctica, he realitzat una enquesta mitjançant un formulari de Google, en el qual he escollit determinades preguntes amb les quals, més endavant, les he desenvolupat en gràfics circulars per a explicar què pensen les cinquanta persones que han realitzat aquesta enquesta, mitjançant un percentatge i una breu explicació de cadascun.

Amb l’ús de la meva enquesta i els meus gràfics, estava dispost a respondre les preguntes plantejades a la meva hipòtesi i demostrar la rellevància que té la publicitat al dia d’avui.


QiMC

Conclusions, resultats de la recerca Mitjançant els coneixements que he obtingut amb aquest treball i l’ajut de la meva enquesta, puc afirmar que la importància de la publicitat és molt elevada, ja que és l’eina perfecte i essencial per a vendre un producte, i la qual afecta bastant al consumidor a l’hora de comprar un producte. La opinió de les persones en general és negativa al fet de que s’abusi amb la publicitat en la televisió, és a dir, hi ha massa i això no agrada, tot i que és tolerable. Els consumidors compren molt gràcies als anuncis, que promocionen el producte. La originalitat i voluntat són uns dels factors més importants a l’hora de realitzar un anunci publicitari que agradi al públic. L’horari d’emissió d’un espot a la televisió és essencial, ja que s’ha de saber dirigir el producte al moment ideal on i quan ho veuran més possibles consumidors d’aquell producte.


QiMC

Títol treball: Hip Hop Real Nom i cognoms de l’alumne/a: Kevin López Granado Curs acadèmic: 2014/2015 Tutor/a: Amada Fernández Hipòtesi de partida o idea inicial del treball La idea del treball és demostrar que el Hip Hop és més que un entreteniment, és a dir, deixar a un costat tots els estereotips que pugui tenir com cantar per diversió, o ballar perquè un vol, o dibuixar a les parets per passar l’estona. El que vull amb tot això és conscienciar i intentar evitar que la gent ho consideri com un hobby, perquè és més que això. També tinc l’objectiu de diferenciar el r.a.p del Hip Hop, ja que tenen un objectiu en comú, però no formen part del mateix. I per últim vull intentar respondre a la pregunta de si el graffiti és vandalisme o no. Una pregunta de difícil resposta que intentaré respondre fixant-me en les opinions de la població des de fa molt anys i els actes dels governs. Procés d’elaboració Per realitzar el treball he buscat informació sobre les diferents branques del Hip Hop per conèixer millor tot el món d’aquesta cultura per posteriorment intentar identificar els seus moviments i els seus motius des dels seus inicis, que va ser l’època on van marcar-se els seus objectius i els posteriors canvis que van sorgir amb el temps. També he cercat fets històrics que demostressin l’ objectiu del treball, cosa que m’ha permès entendre el perquè existeix aquesta cultura. M’ha fet veure que hi ha un munt de maneres de manifestar-se i de poder demostrar sentiments, però el Hip Hop ho fa a més amb un estil propi molt característic, que consisteix a cridar l’atenció tant de la gent jove com la més veterana a través de les seves branques artístiques. Als seus inicis va ocasionar molt impacte, i va provocar que el nombre de seguidors de Hip Hop pugés molt ràpid, tant als Estats Units com a Europa. Com a conseqüència d’aquest fenomen, com he redactat al treball, va ser molt útil a les manifestacions i revolucions/reivindicacions de molts països, sobretot el graffiti. En parlar del graffiti, em va venir al cap una pregunta que fa molts anys que és causa de debat entre l’opinió de la població i els artistes. És el graffiti vandalisme, o pel contrari, és un art urbà?


QiMC

Sobre alguns temes no he utilitzat informació d’Internet, ja sigui per manca d’informació o perquè he considerat que no era massa fiable, i per consegüent, els he fet jo a través de les meves reflexions i el sentit comú. Per últim, el que més feina m’ha portat de fer ha estat la part pràctica, en la qual he intentat analitzar graffitis. No sóc molt entès del tema, i m’ha suposat un bon temps pensar el que significarien les imatges, a més que no hi ha moltes pàgines que expliquin això, cosa que ha dificultat una mica el procés. Conclusions, resultats de la recerca La conclusió que he tret es que tots els anys que he estat seguidor del Hip Hop, hi havien idees que tenia que eren errònies, com per exemple que el Hip Hop era música, és a dir, r.a.p, i estava completament equivocat, ja que ni tan sols en forma part directa. Crec que he aconseguit complir l’objectiu de mostrar que el Hip Hop és molt més que un entreteniment. Per fer el treball sempre he intentat pensar com si formés part d’aquesta cultura, cosa que ha fet que pogués demostrar-ho. També he pogut respondre a la pregunta del graffiti, cosa que fa molts anys que és present a molt llocs i sempre queda a l’aire per no saber certament la resposta. A través de buscar exemples i casos, crec que la pregunta té una resposta positiva per a tots dos bàndols, la població i els artistes. Jo mateix pensava que els graffitis es tractaven d’actes vandàlics, però m’he adonat que no tots els dibuixos són actes il·legals, però si que s’ha d’anar amb compte per vigilar on es fan.


QiMC

Títol treball: L’evolució geològica del massís del Garraf i les diferents roques formades.

Nom i cognoms de l’alumne/a: Laia Balagué Cabré

Curs acadèmic: 2014/2015 Tutor/a: Marga Domènech Codina


El meu treball es basa en estudiar el procés de formació del massís del Garraf

per a entendre i apreciar com de lenta ha estat la seva evolució, quins

fenòmens es van donar per a formar l’orogen tal i com el coneixem ara i com

aquests van afectar i modificar les roques. Un dels objectius també era

conèixer millor el paisatge que ens envolta, conèixer la seva història i poder

treure unes conclusions amb el coneixement que he obtingut durant el

Batxillerat.


El treball consta de dues parts; la teòrica, que comprèn tota la informació

sobre el massís la qual he obtingut a partir de diverses fonts com són:

la Universitat de Barcelona de Geologia situada a la Zona Universitària de

Barcelona, el Centre d’Història de Gavà, l’Arxiu Municipal i la Biblioteca Josep

Soler Vidal tots aquests ubicats a Gavà. Se m’han presentat petites dificultats

per assistir a aquestes quedades, ja que són associacions amb horaris molt

estrictes, i per això m’agradaria agrair-los-hi l’esforç que han fet i l’atenció que

m’han dedicat.

La pràctica en canvi, comprèn el treball de camp que he dut a terme durant el

procés de realització d’aquest treball. El treball de camp correspon a les

diferents sortides i experiments realitzats amb bons coneixedors del territori

que pertanyen a la Xarxa de Parcs Naturals i amb persones que formen part de

l’associació Quercus. Gràcies a aquestes excursions, he pogut observar

estructures, prendre fotografies i agafar mostres de diferents roques per a

poder després realitzar els experiments. En algunes d’aquestes sortides he


QiMC

estat acompanyada per la meva tutora Marga Domènech, la qual, junt amb el

grup d’especialistes, han donat resposta als meus dubtes i preguntes.


Si observem amb deteniment tot el que s’ha exposat anteriorment, la

conclusió final d’aquest treball és que el procés de formació del massís ha

estat lent i complex a escala geològica i que la transformació del massís s’ha

donat a causa de les dinàmiques i processos naturals que es van donar fa

milers d’anys.

A la seva vegada, l’acció i l’ocupació humana també han influït a l’hora de

transformar el paisatge, però mai a alterar-lo com ho fan els fenòmens

naturals.

La diferència entre la transformació antropogènica del paisatge i la

transformació natural és l’escala de temps; l’ésser humà ha alterat el massís

en un període de temps relativament curt, comparat amb el llarg recorregut

que ha sofert el massís per tal de transformar-se.

L’ésser humà, encara que en molts casos ha causat la desaparició d’espècies,

també ha participat activament en l’augment de la biodiversitat, ja que els

conreus, la ramaderia o altres han contribuït a tenir espais que poden

albergar espècies animals i vegetals.

En la meva opinió, una de les conclusions finals seria que tots podem

col·laborar en conservar i millorar el massís del Garraf, ja sigui no llençant

brossa a terra o visitant-lo més sovint, ja que aquest ha estat sempre per a

nosaltres.


QiMC

Títol treball: ADOPCIÓ NACIONAL I INTERNACIONAL Nom i cognoms de l’alumne/a: Magalí Marsala Centeno Curs acadèmic: 2014/2015 Tutor/a: Sandra Pla Garzón Hipòtesi de partida o idea inicial del treball: (7-8 línies) Vaig triar aquest tema per que des de que era molt petita m’ha cridat molt l’atenció, i

al llarg dels últims anys per diferents motius ha sigut un tema molt present en mi.

Quan vaig tenir l’oportunitat de triar el treball de recerca ho vaig tenir molt clar, era

un tema interessant i del qual no tenim molta informació, exceptuant algun cas del

nostre voltant.

Procés d’elaboració: (25-30 línies)

El treball el vaig començar a l’estiu, vaig crear l'índex i a partir d'aquí vaig buscar la

majoria de la informació, vaig llegir blocs i notícies, vaig veure documentals amb

famílies o nens que donaven el seu testimoni. En aquest treball van ser molt

importants els bloc amb experiències ja que donaven informació personal que a les

pàgines web del govern Espanyol o Català no donaven. El problema que vaig tenir

en la recerca de la informació va ser que aquesta no estava actualitzada, moltes

tenien com a data més propera el 2011, això com he pogut veure durant el treball es

deu a l’escassetat de casos des d’aquest any. Al setembre no vaig poder avançar

massa, per tant em vaig posar a treballar a fons al novembre, encara que gràcies a

la feina feta a l'estiu tenia molta informació recollida. A mitjans de novembre, vaig

tenir una entrevista amb la Montse, una mare que va adoptar un nen al 2007 i que

em va ajudar moltíssim amb la informació sobre l’adopció internacional. Al novembre

acabava de redactar, i al desembre finalitzava el treball amb un repàs i una correcció

general amb l’ajuda de la meva tutora, Sandra Pla.


QiMC

Conclusions, resultats de la recerca Les conclusions del meu treball contenen les respostes als objectius, i a més conclusions que vaig extreure a mesura que anava fent el treball. El primer objectiu que vaig assolir va ser arribar a la informació adequada i la més fiable. La més difícil de trobar va ser la nacional, ja que és un cas menys comú i més llarg, en canvi en la internacional la informació estava al meu abast a partir de webs, associacions, bloc personal de famílies que volen explicar la seva experiència... . El segon objectiu és que després de llegir el treball la gent pugui decidir quina opció creu que escolliria. L’últim objectiu que vaig plantejar a la introducció va ser demostrar la complexitat del procés i quins són els procediments que han de passar uns pares a l’hora d’adoptar.


QiMC

Títol treball: EDICIÓ D’UNA REVISTA DE MODA Nom i cognoms de l’alumne/a: Mar Datsira Curs acadèmic: 2014/2015 Tutor/a: Eva Martí Hipòtesi de partida o idea inicial del treball: L’objectiu d’aquest treball és saber si seria factible crear una revista de moda encara inexistent al mercat. Una revista de moda innovadora, amb seccions que a cap altra revista de moda femenina pots trobar però mantenint l’essència que caracteritza a les revistes d’aquest tipus. Ens orientarem a partir de la revista de moda més prestigiosa del món: VOGUE, i prendrem els consells de la seva directora Anna Wintour. També ens enfocarem en ampliar continguts partint de l’exemple de la revista masculina GQ. Per tant, aquest treball de recerca va sobre la creació de la revista de moda TASTEFULLY. Procés d’elaboració: Per tal d’elaborar aquest treball de recerca hem seguit diversos passos. Primerament, vàrem pensar en una idea inicial la qual seria el producte que volíem crear: la revista de moda. Desprès, vàrem haver de fer una pluja d’idees sobre tots els continguts que volíem que apareguessin a la revista; vàrem agafar les principals revistes de moda que podem trobar al mercat espanyol i en vam fer una tria de les diferents seccions que creiem oportunes que apareguessin a la nostre revista. Vàrem veure que les seccions que hi havia a les revistes de moda femenines eren escasses i, per tant, vam mirar les revistes de moda masculines i en vam prendre de referent la revista GQ. Un cop sabíem tot el que volíem que tingués la nostra revista, ens vam trobar davant la situació de que una revista no és més que el producte d’una empresa i que, per tant, el que era realment important no era crear el producte, sinó crear l’empresa: una societat editorial. A partir d’aquest moment, vàrem trobar-nos amb diferents especialistes els quals ens aconsellaren com devíem seguir el projecte. Per tal de crear l’empresa, ens havíem d’informar de com es crea una empresa des del inici però, el més important, ens havíem d’assabentar de com es realitza un pla d’empresa.


QiMC

Coneixent que havíem de crear una empresa, vam començar a crear aquesta hipotètica societat editorial. Amb aquesta finalitat, vàrem aconseguir un “soci” capitalista i amb coneixements empresarials per tal de que fos un projecte realment viable. Un cop aconseguit aquest soci, vàrem començar a crear aquest pla d’empresa. Quan el pla d’empresa ja estava creat, vam poder retornar al producte, és a dir, la revista. Vàrem començar a escriure articles, fer reportatges, etc. Una estudiant de fotografia es va encarregar voluntàriament de tot el seguiment fotogràfic de la revista. Quan vam tenir els articles i les fotografies, vam començar amb el muntatge de la revista. Finalment, vam realitzar la portada de la revista. Del logotipus se’n va encarregar un altre estudiant de disseny gràfic. Conclusions, resultats de la recerca: En conclusió, aquest treball de recerca m’ha mostrat que la qüestió no és crear el producte, sinó tot el que hi ha darrere; és a dir, l’empresa. He après coneixements empresarials que desconeixia totalment i he entès la complicació que suposa la creació d’una empresa. He pogut escriure de manera esplaiada de moda, que era el que realment m’agradava, però no ha estat l’essencial d’aquest projecte. El més important és que he pogut respondre gratament a la pregunta de la hipòtesis envers si era factible crear una revista d’aquestes característiques. Finalment, la resposta ha estat un “sí”.

Títol treball: Les mentides i la seva detecció.

Nom i cognoms de l’alumne/a: Maria Gómez Belmonte


Tutor/a: Lídia Marín

Hipòtesi de partida o idea inicial del treball: (7-8 línies)

"Les mentides a la infantesa" va ser el tema que vaig triar, en un primer moment, per fer el meu treball de recerca. Però, quan vaig començar a fer-lo, em vaig adonar que la informació que havia aconseguit era molt poca per poder realitzar un bon treball. Llavors, vaig decidir d’ampliar l’abast del tema inicial i el treball definitiu s’ha centrat també en les mentides, però, en aquest cas, en totes les edats i en la seva detecció. La hipòtesi de sortida que m’he plantejat ha estat la següent: és possible detectar una mentida a partir dels trets facials, dels gestos i del que diu un mentider? És una qüestió que m’ha semblat interessant perquè m’agraden tots els temes que puguin tenir relació amb el comportament de les persones.

Procés d’elaboració: (25-30 línies) Cal fer un resum de la metodologia i del contingut del treball El primer que vaig fer va ser organitzar totes les idees que volia expressar. Vaig començar a buscar informació a la biblioteca i a Internet. A la biblioteca, vaig trobar dos llibres que tenien un apartat dedicat a aquest tema, però era molt resumit i no el vaig poder utilitzar. Mentrestant, vaig concertar una entrevista amb Anna Serra, una psicòloga familiar, i vaig preguntar al col·legi on vaig estudiar si podria realitzar allí una de les parts pràctiques del meu treball. A la mare del nen que cuido també li vaig preguntar si podria realitzar alguna prova amb ell. Vaig fer la part practica amb els nens de P-5 i també vaig passar una enquesta anònima als pares dels nens. L’enquesta la vaig fer amb l’assessorament d’Anna Serra, la qual em va ajudar també a orientar els punts del meu treball. Una vegada començat l’estiu, un dia em vaig posar en un carrer molt transitat de Gavà i vaig anar parant homes i dones per fer-los una enquesta. També vaig fer la prova amb el nen que cuido. La resta de l’estiu vaig estar molt implicada en el treball escrit. Un cop fet el buidatge de les dues enquestes em vaig posar a representar els resultats en gràfics. També vaig fer l’entrevista a Verònica Casulleres, psicòloga infantil, i vaig poder comentar-li tots els dubtes que tenia en l’apartat de les mentides infantils. Al setembre, vaig acabar de retocar el que em quedava per fer de la memòria escrita i vaig fer la tercera entrevista a Anna M., una psicòloga que treballa al nostre institut, la qual em va ajudar molt a entendre les mentides en l’àmbit de l’adolescència i a aclarir dubtes que tenia. Per acabar, en els darrers mesos, he enllestit la part pràctica, la qual cosa m'ha costat molt perquè com més avançava el meu treball, més idees em venien al cap per incloure-hi. Finalment, els resultats aconseguits en aquesta part s'han sumat a la resta de l'estudi.

També he d'afegir el suport rebut de la meva tutora, sense oblidar les seves pressions perquè m’adonés dels meus punts febles i millorés la meva recerca. Tot i que em va exigir molt, d'igual manera també va fer que aprengués molt. Per tant, ha estat una experiència enriquidora per a mi.

Conclusions, resultats de la recerca (10-15 línies)

Sempre darrere d’una mentida hi ha un motiu, un rerefons. La mentida és simptomàtica,és a dir, és perceptible en algun gest del cos o en alguna expressió que se li sol escapar a un mentider. Amb aquest treball he arribat a la conclusió que tota mentida es pot descobrir amb unes petites pautes a seguir, sabent com actua una persona o sabent quina cara posa. Per exemple, quan una persona té alguna expressió d'ira, de ràbia, podem saber si ens està enganyant o no, tenint en compte els trets propis d'aquesta emoció, que descric en el meu treball, i fixant-nos a veure si en falla algun. També he après com s'ha de tractar un nen que diu mentides, ja que no se l'ha de castigar ni fer-lo sentir menyspreat, perquè l’únic que s'aconsegueix amb això és que es tanqui encara més i que no t’expliqui el motiu perquè ho fa. He après no només a saber quan et menteixen sinó que també hi ha diferents tipus de mentides i que a vegades són necessàries per no fer mal a l’altra persona. Aquest sentiment és innat en les persones, conclusió a la qual he arribat amb l’enquesta que vaig realitzar, en la qual molta gent es va justificar, pel fet de dir mentides, dient que moltes vegades ho feien perquè l’altre no patís, ja que la veritat seria més dolorosa que la mentida.


QiMC

Títol treball: Quadcopters: Historia, muntatge i aplicacions

Nom i cognoms de l’alumne/a: Mario Cerdà Trigueros


Tutor/a: Jorge Lorenzo Marfil


(7-8 línies)

En un primer moment, tenia bastant clar que volia fer el meu treball sobre

l’estudi i la creació d’un videojoc, des del principi fins al final. En un segon

moment, vaig decidir canviar l’ “objecte” del meu treball. Vaig decidir que en

comptes de fer l’estudi sobre els videojocs ho faria sobre el quadcopters.

Com a hipòtesi, era la idea si jo, un alumne amb un coneixement pràcticament

negligible sobre el tema, serà capaç de construir un quadcopter a mida que

obtenia els coneixements necessaris.


(25-30 línies)

Cal fer un resum de la metodologia i del contingut del treball

A finals de l’estiu de 2014, quan portava potser un 10% del videojoc creat, em

vaig adonar que l’aprenentatge en android era massa complicat com per a

crear un joc pel meu compte, a més que no volia copiar-me d’altres que ja

n’existien.

Llavors, el tema de construir un drone em va venir al cap en veure el vol d’un

A.R. Drone. Tot el quadcopter estava pensat per funcionar en arduino, però

una altra vegada, el tema de tenir que aprendre a programar en arduino a un


QiMC

nivell bastant alt em va fer anar enrere. Buscant per internet vaig topar-me

amb una web on, a més de l’explicació, una persona feia una espècie de sèrie

on explicava com muntar un quadcopter. Al veure els vídeos i adonar-me’n que

no era tan difícil, finalment vaig començar a agafar tota la informació que

necessitaria en un futur alhora de construït

Cada part es tenia que escollir meticulosament, ja que un petit error amb les

peces pot endarrerir tot el projecte. Buscant per internet em vaig adonar que

cada peça es tot un mon, i quan mes o menys considerava tenir els

coneixements necessaris va començar la part de redactar tot allò que havia

après, i a fer la comanda de les peces que necessitaria.

El treball comença amb l’introduccio dels drones quadcopters, que son i una

breu explicació de l’evolució que han sofert durant els anys. A partir d’aqui,

s’explica perquè són tan famosos avui dia, a més de fer una petita explicació de

cada component, quina es la seva funció dins del quadcopter.


(10-15 línies)

Una vegada terminat el projecte, em considero totalment capaç de construir un

altre drone, a més d’entendre el seu funcionament en conjunt i de forma

individual.

A més, els objectius proposats al principi s’han assolit totalment. En el moment

que va volar per primera vegada el considero com aquest moment. Queda

demostrat, llavors, que gracies únicament a internet, un alumne de 2n de

Batxillerat sense cap coneixement es capaç de fer volar un drone construït per

ell mateix.

Títol treball: Autisme

Nom i cognoms de l’alumne/a: Marta García Sotos

Curs acadèmic: Curs 2014/2015

Tutor/a:David Aínsa

Hipòtesi de partida o idea inicial del treball:He fet aquest treball perquè volia saber més respecte aquesta síndrome en relació a: elssímptomes que mostra; si en té, de cura a dia d'avui (o expectatives a curt termini); lesconseqüències vitals per a la persona que pateix aquesta síndrome; el coneixement de comes desenvolupa el quotidià, tant per als pares, com per als companys/es, com per a lamateixa persona que pateix la síndrome... En definitiva, com pot arribar a ser la seva vida,així com quines rutines i ajudes necessiten per poder arribar a desenvolupar-se.

Procés d’elaboració:El procés d'elaboració que he seguit ha començat per la recerca d'informació en diversesfonts, ha continuat per la lectura acurada i comprensiva del conjunt informatiu ques'exposava, per després comparar tota aquesta informació per així trobar la precisiócognitiva, per acabar redactant-la amb les meves paraules.

El treball de camp ha consistit a seguir un infant durant un mes per saber si tots elselements que caracteritzen la síndrome es concretaven en aquest infant, i així poderdeterminar el tipus d'afectació de la síndrome, i de quina manera podria arribar a assolirles seves fites personals, ja que en certes fases de l'espectre autista mostren molta capacitatintel·lectiva.

Conclusions, i resultats de la recerca:La conclusió que he tret respecte d'aquesta síndrome és que, pel fet de patir-la no implicaque no puguin assolit una vida entesa com normal, i que, per tant, són iguals a qualsevolaltra persona (a nivell de dignitat i respecte) i que, depenent del grau d'afectació, podendesenvolupar una vida absolutament normal.

A més a més, aquesta conclusió es pot corroborar pel fet que hi ha molta gent conegudaque pateix aquesta síndrome. Aquests que ho han reconegut públicament demostrentambé la seva valentia per enfrontar-se als estereotips socials que la gent tenim i posem enels altres, fruit de la ignorància sobre aquesta síndrome, en particular.


Títol treball:Com aconseguir el màxim rendiment d'un jugador de bàsquet.

Nom i cognoms de l’alumne/a:Matías Gay Montenegro

Curs acadèmic:2014-2015

Tutor/a:David Aínsa.

Hipòtesi de partida o idea inicial del treball:L’objectiu principal del meu treball era crear un pla de treball on pugués planificardetalladament una temporada sencera per a un jugador de bàsquet, on analitzariatots els factors que poden intervenir per aconseguir el seu màxim rendiment, jasiguin factors com poden ser les lesions esportives fins a explicacions de quinsescalfaments haurà de realitzar aquest individu.

Procés d’elaboració:Per tal que qualsevol persona pugués entendre què és el basquetbol, he començatexplicant els seus fonaments bàsics. És a dir, les seves regles de joc, els principis...,així com les explicacions de les característiques que han de tenir els jugadors en lesdiferents posicions que existeixen. Després he continuat elaborant el pla de treball,planificant els entrenaments d'una temporada sencera, adaptant cada entrenament al'època de l’any i a la intensitat adequada. Aquest pla començaria el juny i acabariael maig.

A continuació he estructurat el contingut del treball en 4 punts, intentant seguir unordre determinat.

En el primer punt he tractat l’escalfament, he explicat per a què serveixen, amés de planificar unes maneres d'escalfar específiques per tal que l’individupugués escalfar d’una forma correcta abans i després de dur a terme unaactivitat esportiva.

En el segon punt, he tractat les lesions esportives, tot explicant què són,quines són les més i menys greus, com reaccionar enfront a una lesió, leslesions més habituals i algun exemple d’algun jugador de bàsquet famós queha patit alguna.

En el tercer punt, he tractat les dietes esportives, què són i quins tipusdiferents hi ha, a més de preparar una dieta determinada per a cada situacióesportiva com pot ser una dieta prepartit, o una dieta postentrenaments.

Finalment en el quart punt, he realitzat una enquesta a 100 persones, amb laintenció de veure si la gent tenia coneixements sobre els plans d’entrenamenti, en cas afirmatiu, per descobrir si algun cop havien seguit el guió d’un plad’entrenament. També volia saber, en el cas que no ho haguessin fet mai, si

QiMC


estarien disposats a seguir un pla d'entrenament. Vaig obtenir uns resultatspositius en relació al coneixement dels enquestats sobre què era un plad’entrenament, afirmant fins i tot que la finalitat d'aquests pla d'entrenamentpermetia realment aconseguir el màxim rendiment d’un esportista.

Conclusions, resultats de la recercaSón molts els factors que poden perjudicar la temporada d’un jugador de bàsquet,però per mitjà d’un pla de treball he pogut comprovar que amb una planificaciódetallada, ordenada i correcta es pot aconseguir aquest objectiu amb un resultatòptim, tot complint els objectius marcats a l'inici d’aquest projecte.

QiMC


QiMC

Títol treball: POTENCIAL EÒLIC DELS AEROGENERADORS I APLICACIONS Nom i cognoms de l’alumne/a: Miguel Moreno Yerro Curs acadèmic: 2014/2015 Tutor/a: Jordi Farrés Hipòtesi de partida o idea inicial del treball: Vaig plantejar els meus objectius, que es basaven en fer un diagnòstic sobre quina era la quantitat màxima d’energia que un aerogenerador era capaç d’aprofitar, seguit de l’estudi d’un emplaçament i extreure’n el seu potencial eòlic i per últim analitzar quines eren les principals aplicacions d’un aerogenerador. Procés d’elaboració: Per a la realització d’aquesta investigació he hagut de necessitar una sèrie d’eines que m’han permès dur a terme totes les etapes del treball amb èxit. En un començament, gràcies a l’anemòmetre he pogut captar les diferents velocitats del vent d’un emplaçament durant un període de tres mesos. A continuació, per fer totes les mesures corresponents del corrent elèctric que precisava l’aerogenerador, he fet ús de diferents polímetres. Els valors obtinguts m’han possibilitat la demostració pràctica de la teoria analitzada, i la posterior representació de les dades. Aquest TR, es compon d’una sèrie de punts que expliquen d’una manera clara i ordenada la història de l’energia eòlica, les parts que formen un aerogenerador, tot una ventall de formules que resolen les hipòtesis de partida i finalment les aplicacions d’aquestes grans obres de l’enginyeria, acompanyades d’una part pràctica que demostra molts dels punts analitzats al treball. Conclusions, resultats de la recerca • A partir de la teoria de la quantitat de moviment, la llei de Betz estableix que com a

molt es pot aprofitar el 59,25% de la potència eòlica del vent, a més a més amb petits aerogeneradors i en condicions favorables, només s’aconsegueix extreure’n un 25%.

• Mitjançant un mostra suficientment gran de dades de velocitats del vent a la Morella,

he calculat a través de la corresponent recta de regressió els paràmetres que m’ han permès representar la funció de densitat de Weibull (de probabilitats del vent), que s’utilitza per estimar el potencial eòlic disponible en el determinat emplaçament.

• Amb l’aerogenerador he estat capaç d’aprofitar l’energia cinètica del vent per a:

engegar una bombeta, carregar una bateria que posteriorment m’oferia la possibilitat de proveir-me d’electricitat.


QiMC


QiMC

Títol treball: Construcció d’una màquina del temps (Viatges en el temps). Nom i cognoms de l’alumne/a: Mohamed Chrifi Derraz Curs acadèmic: 2014/2015 Tutor/a: Jordi Farrés Costafreda Hipòtesi de partida o idea inicial del treball: (7-8 línies) Jo crec que els viatges en el temps son possibles, intentaré confirmar això, a més, si ho son, aquests son viables en els dos sentis (passat i futur)? Amb aquesta idea i pregunta inicio el meu treball de recerca, en les pel·lícules de ciència ficció viatjar en el temps es fàcil i ràpid, pots anar al passat i tornar al punt de partida el mateix dia en una màquina amb tan sols posarhi l’any al qual vols anar, però jo en el meu treball intentaré demostrar si la ciència i les lleis de la naturalesa permeten això. Procés d’elaboració: (25-30 línies) Cal fer un resum de la metodologia i del contingut del treball He llegit llibres de divulgació on es parli dels viatges en el temps, documentals científics, recerca de pagines web científiques (sempre procurant evitar la pseudociència), universitàries o d’institucions importants (CERN) per informar-me dels últims experiments que s’han fet amb acceleradors de partícules. He demanat recomanacions sobre llibres de divulgació en fòrums de física on des de alumnes de batxillerat fins a catedràtics i més, discuteixen, i resolen dubtes sobre la física i problemes que ha algú no li surten. En el treball exposo distints metodes per viatjar en el temps, cadascun amb els seus avantatges e inconvenients i si al final el mètode e viable o no. També una resumida historia de la vida d’Einstein, i com va descobrir la seva famosa teoria de la relativitat (especial i general).


QiMC

Conclusions, resultats de la recerca (10-15 línies) He pogut demostrar la meva idea inicial de que si es possible viatjar en el temps, però a mes, també em preguntava la possibilitat de viatjar en els dos sentits, al final, viatjar al passat sembla que mai serà possible, ja que es produirien les famoses paradoxes i això explica el perquè no hi ha ningun viatguer en el temps que ens hagi visitat. Llavors, l’única manera que quedava era viatjar al futur, amb la publicació de la teoria de la relativitat formulada per Albert Einstein al 1905 i amb la demostració feta a l’accelerador de partícules del CERN amb py-mesons s’ha pogut confirmar que anant a quasi la velocitat de la llum (res la pot superar) es podria viatgar llargues distancies en el temps cap al futur. Poder viatjar en el temps te un altre benefici, al viatjar al futur estem alentint el temps, el que vol dir que podem viatjar llargues distancies espacials durant la nostra vida.


QiMC

Títol treball: Aprofitament energètic de l’hidrogen Nom i cognoms de l’alumne/a: Moise Romaniuc Curs acadèmic: 2014/2015 Tutor/a: Jorge Lorenzo Marfil Hipòtesi de partida o idea inicial del treball: Com ja és ben sabut, avui dia les principals fonts energètiques a nivell mundial són de caràcter no renovable. Les grans mancances d’aquestes són la gran contaminació ambiental que produeixen i la poca o nul·la disponibilitat a llarg termini. Per tant, un punt molt important per a la societat moderna és trobar fonts energètiques amb poc o cap impacte ambiental i amb la capacitat d’abastir les despeses d’una societat moderna i tecnològica. L’hidrogen, des de fa anys, es postula com a una de les possibles fonts viables cara a un futur no molt lluny. Els objectius principals d’aquest treball de recerca són investigar la capacitat energètica de l’hidrogen i proposar-lo com a possible font energètica del futur. Procés d’elaboració: Per poder realitzar aquest treball de recerca he hagut de cercar àmpliament en diferents biblioteques i llibreries degut a la petita quantitat de llibres existents que parlin sobre aquest tema. També m’he documentat, encara que no he trobar molt contingut, en diferents pàgines web de les diverses universitats catalanes. Per poder assolir de la millor manera els meus objectius, he dividit el treball de recerca en dues parts, part teòrica i par pràctica. La part teòrica, per la seva part, tracta principalment sobre les diferents formes per a obtenir hidrogen, la viabilitat econòmica de cadascuna, les diferents aplicacions energètiques que pot tenir i sobre les diverses maneres d’emmagatzemar-lo. Com a part pràctica, he realitzat un generador electrolític d’hidrogen. Per poder construir aquest generador m’he documentat àmpliament a internet on he trobat diferents models de generadors electrolítics. El procés de construcció ha sigut una mica lent degut a la dificultat per trobar alguns materials i el gran cost econòmic que tenien aquests. Per poder explicar i documentar de millor manera el procés de construcció, he confeccionat diferents models en 3D de les parts interiors del generador i he realitzat un registre dels problemes que anaven sorgint i les seves respectives solucions. Finalment, també tenia previst realitzar una entrevista a dos catedràtics de la Universitat Politècnica de Catalunya amb molta experiència en aquest camp. Malgrat tot, aquesta entrevista no s’ha pogut dur a terme degut a la indisponiblitat d’aquests a l’hora de fer l’entrevista.


QiMC

Conclusions, resultats de la recerca Després de finalitzar aquest treball de recerca, he pogut descobrir el gran potencial energètic que té l’hidrogen en comparació amb la resta dels combustibles actuals. Però, malgrat tot, també he pogut veure que encara és necessària més investigació per millorar l’eficiència dels mètodes de extracció renovables actuals i/o descobrir de nous ja que aquests no són rentables ni competitius avui dia. Un altre punt important són els mètodes d’emmagatzemament, aquests han de millorar considerablement en quant a capacitat i seguretat. Per tant, quan aquests punts s’hagin solucionat, l’hidrogen podrà arribar a ser la principal i més important font energètica de la nostra societat. En quant a la part pràctica, he comprovat que és possible construir un reactor d’hidrogen amb poques peces, encara que algunes resultin difícils i cares d’obtenir. Finalment, també he pogut comprovar que per produir una quantitat raonable d’hidrogen és necessària una diferència de potencial elevada.


QiMC

Títol treball: Com arribar a ser ciclista professional Nom i cognoms de l’alumne/a: Omar Romero M. Curs acadèmic: 2014/2015 Tutor/a: Amada Fernández Hipòtesi de partida o idea inicial del treball La idea de l’elaboració del treball sorgeix de la meva gran afició, el ciclisme, a la qual he dedicat moltes hores d’entrenament amb la fita de poder arribar algun dia a competir professionalment. L’objectiu del treball és analitzar la rutina que ha de seguir un ciclista per aconseguir ser professional, tractant aspectes com els entrenaments i la dieta necessària. Altres punts són els procediments, els petits detalls i tot el que ens envolta alhora de practicar un esport com aquest i quin és el resultat de voler arribar a practicar un esport des de l’àmbit professional. Procés d’elaboració La metodologia emprada en aquest treball ha estat principalment analitzar la meva experiència i utilitzar anotacions de la meva evolució com a corredor ciclista en l'àmbit competitiu. Primerament he elaborat una base amb els conceptes, tipus d’entrenaments, tipus de proves, per mostrar com és el món del ciclisme. A continuació he centrat el treball en la part més important, com és l’últim capítol de la memòria, en la qual parlo sobre la dieta que cal seguir per poder competir a alt nivell, és a dir, per arribar a aconseguir ser ciclista. El treball es divideix en 3 capítols, on es tracten diferents punts sobre el ciclisme i són conceptes molt importants per tenir en compte si es vol aconseguir, com ben bé indica el títol del treball, arribar a ser ciclista professional. El primer capítol de la memòria tracta sobre la competició. Què és? On es realitzen, tipus de proves que hi ha, etc. Al segon capítol parlo sobre els entrenaments i els diferents tipus d’entrenament, finalitat competitiva, etc. I el tercer i últim capítol tracta sobre la dieta del ciclista. Aquest últim capítol és força interessant, ja que hi podem aprendre més sobre una bona alimentació i coneixerem el paper de fer una bona alimentació, per al ciclista.


QiMC

Cal tenir en compte que els ciclistes que competeixen han de seguir unes rutines molt estrictes. Al treball s’explica com fer el seguiment dels entrenaments per poder veure l’evolució de l’esportista. Conclusions, resultats de la recerca Una conclusió que he tret del meu treball, és la importància de la dieta. És cert que es pot afirmar que “som el que mengem”, ja que l’alimentació és un dels factors principals amb el qual, el nostre cos es prepara per aconseguir tenir el màxim rendiment. Altre punt, és el reconeixement i la reflexió sobre el gran esforç que cal realitzar i la força de voluntat que cal tenir per poder seguir les dures condicions que imposen aquest esport quan es pretén arribar a un nivell competitiu professional. Superació i força de voluntat són les paraules que vull treure com a conclusió d’aquest treball i que tot aquell que el llegeixi valori, realment, aquest esforç.


QiMC

Títol treball: Psicologia infantil basada en els dibuixos Nom i cognoms de l’alumne/a: Paula Romero Avilés Curs acadèmic: 2014/2015 Tutor/a: Victoria Nicuesa Hipòtesi de partida o idea inicial del treball: (7-8 línies) Des de ben petita m’encantava dibuixar, dibuixava tantes coses com podia, i ara amb uns quants anys més, observo com ho fan els meus cosins petits, i em pregunto com un simple dibuix pot expressar tantes coses, des de els nostres sentiments, com de la nostra manera de ser.. La finalitat d’aquest treball, és tenir la capacitat d‘interpretar els dibuixos, d’entendre als nens amb els dibuixos ja que aquests són per ells, també, un mitjà de comunicació. Els nens petits a partir de dos o tres anys, gargotegen, pinten en les parets, dibuixen ratlles sobre l’arena o el terra perquè es la seva forma de parlar, aquests signes que a primera vista, semblen gargots incomprensibles, són en realitat, senyals que el nen dirigeix especialment als seus pares. Procés d’elaboració: (25-30 línies) Cal fer un resum de la metodologia i del contingut del treball La metodologia que hem fet servir es va realitzar amb una sèrie de dibuixos, fets per tres tipus de test, el test de l’arbre, de la casa i de la família, amb nens de 3 a 7 anys. També és va realitzar una entrevista a un psicòleg infantil, i per finalitzar una enquesta. Per analitzar aquest dibuixos és necessari una sèrie de pautes i de criteris, la seva disposició en el paper, les dimensions del dibuix, les ratllades i esborranys, les proporcions de les coses o personatges, la pressió que exerceix en el paper, els colors que utilitza... Conclusions, resultats de la recerca (10-15 línies)


QiMC

La primera conclusió que n’extrec del treball són les emocions que un nen pot transmetre a través dels seus dibuixos, sentiments de ràbia, de por, de gelosia, d’alegria, de tristesa, tota mena de sentiments plasmats en un paper, tot això només observant els colors que agafa, la pressió que exerceix a l’hora de dibuixar...en dibuixos que potser al dia següent ja estaran a la paperera, dic això perquè la segona conclusió del treball és que un 60% dels pares mai s’han mirat els dibuixos dels seus fills, dibuixos en els quals s’intenten comunicar amb ells i expressar sentiments que no poden expressar amb paraules. Considero que l’objectiu principal del treball ha estat assolit, saber interpretar els dibuixos. Ja per finalitzar dir, que tota la tasca feta no només m’ha servit per aprendre nous conceptes, sinó per encaminar-me sense més dubtes en la vida acadèmica posterior a l’institut. Per aquest motiu estic molt orgullosa amb tota la feina realitzada.


QiMC

Títol treball: La musicoteràpia Nom i cognoms de l’alumne/a: Raquel Avellaneda Trujillo Curs acadèmic: 2014/2015 Tutor/a: Víctor Ruset Hipòtesi de partida o idea inicial del treball: (7-8 línies)

He plantejat les següents preguntes de recerca i per donar resposta a aquestes, he fet recerca en la bibliografia sobre la musicoteràpia i he realitzat una sèrie d’entrevistes i visites a professionals.

1. Segons els diferents autors, podem dir que la musicoteràpia és efectiva?

2. Quins estudis poden complementar el coneixement d’un musicoterapeuta?

3. Una persona sana, amb un desenvolupament normal, pot utilitzar la

musicoteràpia?

4. Com afecten els elements del llenguatge musical fisiològicament?

Procés d’elaboració: (25-30 línies) Cal fer un resum de la metodologia i del contingut del treball Al començar el treball vaig decidir quines serien les preguntes de recerca que plantejaria per tal de resoldre els meus dubtes i de la mateixa manera aprendre més sobre la musicoteràpia. Mitjançant 6 llibres he fet gairebé tota la part teòrica del treball i amb l’ajuda de la meva professora de piano, d’entrevistes i diferents pàgines web ho he pogut complementar. Trobant així, la definició de musicoteràpia juntament amb la de teràpia, ara puc afirmar que la musicoteràpia és l’aplicació científica de l'art de la música per aconseguir objectius terapèutics. He estudiat la raó de la seva utilització, les característiques terapèutiques que té la música com la universalitat, la flexibilitat, l’estructura i ordre en el temps, l’experiència estètica, les preferències musicals, ser un llenguatge simbòlic no verbal i la multidimensionalitat. També, quins efectes fisiològics, emocionals, cognitius, socials i espirituals produeix a l’ésser humà, en quines sis àrees s’aplica i com és una sessió de musicoteràpia, amb la seva estructura i característiques.


QiMC

He enviat una entrevista a uns 35 musicoterapeutes per la via del correu electrònic i he rebut resposta de 5, incloent-hi una invitació a un seminari sobre la musicoteràpia. D’altra banda, he entrevistat a una musicoterapeuta i l’he enregistrada amb vídeo. He assistit a una sessió de musicoteràpia per tal de veure com és realment i comprovar si el que expliquen els llibres es duu a terme i he comprovat que sí, encara que aquesta sessió ha estat enfocada en gent gran i en el meu treball he explicat més àrees d’aplicació. M’he adonat que és un camp que m’agrada molt, ja que està estretament relacionat amb les dues coses que sempre m’han agradat tant, la música i la infermeria. Finalment he pogut conèixer la musicoteràpia de prop, aprenent moltes coses d’aquesta i he obtingut unes conclusions que donen resposta a les quatre preguntes que vaig plantejar al principi del treball tot i que hem de tenir en compte que el nombre d’entrevistes no ens permet obtenir dades significatives. Conclusions, resultats de la recerca (10-15 línies) Mitjançant la recerca bibliogràfica, les entrevistes i visites a professionals he aconseguit respondre les preguntes de recerca que vaig plantejar. Pel que fa a la primera pregunta, podem dir que la musicoteràpia és efectiva sempre i que els mètodes escollits per dur a terme la sessió hagin estat ben escollits i, per tant, els objectius establerts inicialment seran resolts. En segon lloc els estudis que poden afavorir la formació d’un musicoterapeuta poden ser: psicologia, coneixements musicals com cant o d’un instrument, dansa i biologia. Com a resposta a la tercera pregunta de recerca, existeix la musicoteràpia recreativa, per tant, no és dolenta per a una persona amb un desenvolupament normal. En relació a l’última pregunta de recerca, els elements del llenguatge musical afecten a la respiració, al pols o pressió sanguínia, a les ones cerebrals, a l’activitat muscular, al traçat elèctric de l’organisme i al sistema immunitari. (Thaut, 1989). El ritme afecta a la vida física, la melodia a la vida afectiva i l’harmonia a la vida intel·lectual i de relació. (Willems, 1981). L’altura, provoca sensació de benestar o nerviosisme i la intensitat, efectes talàmics sense processament cognitiu. (Altshuler, 1952).


QiMC

Títol treball: La intel·ligència emocional a l’aula (Escola Jacint Verdaguer) Nom i cognoms de l’alumne/a: Samara Arat Mengibar Curs acadèmic: 2014/2015 Tutor/a: Victoria Nicuesa Hipòtesi de partida o idea inicial del treball: La idea principal del meu treball és explicar els efectes d’una educació emocional des de la infància. Anant més enllà del càlcul mental, l’ortografia o els relleus de Catalunya, quan el nen treballa les emocions des de petit està més preparat pel seu futur. La intel·ligència emocional engloba habilitats com l’empatia, l’expressió i comprensió dels sentiments propis i aliens, la independència, la capacitat d’adaptació, la simpatia... Aquestes habilitats es posen en pràctica per primer cop a l’escola, on el nen es relaciona amb els seus iguals. Procés d’elaboració: Aquest treball consta d´una part teòrica on es parla del que és una emoció, com les sentim, tant en nosaltres com en els altres... Seguit de les emocions, es parla del concepte de la intel·ligència emocional, de l’origen del concepte, el seu divulgador mundial i les capacitats que engloba. El tercer punt de la part teòrica es basa en la fisiologia de les emocions: en el sistema nerviós i més concretament en el cervell emocional o sistema límbic. En aquest punt es compara el cervell emocional amb el racional i s’expliquen les estructures més importants d’aquest primer. Tractat el tema de les emocions i de la intel·ligència emocional, es fa un breu resum de les altres intel·ligències existents i es compara la emocional amb el coeficient intel·lectual. Al punt cinc, tornant a les emocions, explico el desenvolupament emocional des de la infància fins a l’adolescència, passant per l’escolarització, que és el motiu principal del meu TR. Després del desenvolupament emocional en aquestes etapes, s’explica la socialització de les emocions en els àmbits més importants del nen/a, com la família i l’escola, i els factors que més repercuteixen en la intel·ligència emocional del nen. Finalment, per acabar la part teòrica, parlem de la integració de la educació emocional al sistema educatiu o a l’escola. La part pràctica està totalment centrada en l’educació emocional a l’aula i en concret en l’escola Jacint Verdaguer de Castelldefels. Primerament, es va fer una entrevista a Lola Ricard, professora del centre i persa clau en el tema de l’educació emocional al centre. A l’entrevista es pot conèixer com treballen a l’escola i quins són els seus objectius i activitats. Seguit de l’entrevista, Lola Ricard em va convidar a assistir a una de les seves classes, especialment a la tutoria dels divendres tarda, on s’experimentaven les emocions dels nens. Aquest segon punt de la part pràctica recolza els dos últims punts del treball teòric.


QiMC

Apart d’aquestes dues parts, el treball consta de un glossari de mots relacionats amb la intel·ligència emocional. Conclusions, resultats de la recerca Com a conclusions del treball, he tret que els beneficis que aporta una bona educació emocional des de la infància són indiscutibles. El fet de treballar la intel·ligència emocional a l’aula millora l’autoconeixement i l’ autoconcepte dels nens, afavoreix l’equilibri emocional d’aquests (que pot estar afectat per altres factors externs a l’escola o interns), fomenta les relacions, potència el rendiment acadèmic, i, augmenta la motivació i l’entusiasme. En definitiva, la intel·ligència emocional té un paper molt important a la nostra vida i, el fet de treballar-la, ens ajuda a tenir major control sobre nosaltres mateixos.


QiMC

Títol treball: Créixer en silenci? Nom i cognoms de l’alumne/a: Sandra Mouat Conde Curs acadèmic: 2014/2015 Tutor/a: Míriam Valls Hipòtesi de partida o idea inicial del treball: Abans de fer el treball vaig plantejar-me una pregunta inicial a partir de la qual

començaria a fer la recerca: Hi ha algun model d’educació (oral o bilingüe) millor que un

altre? A mesura que vaig anar fent la recerca, però, vaig veure que anava donant

resposta a altres preguntes també importants. Finalment, vaig plantejar-me uns

objectius o preguntes que havia de resoldre. El primer objectiu és donar resposta a un

seguit de preguntes relacionades amb la sordesa i establir els diferents tipus i graus que

hi ha. A partir d’aquest objectiu, llavors, podria seguir plantejant-me d’altres relacionats

amb l’infant sord i la realitat en què viu. Finalment la recerca va quedar conduïda cap a

tres punts clau: en primer lloc, saber quin era el camí que segueix una família en saber

que el seu fill o filla té qualsevol tipus de deficiència auditiva, en segon lloc intentar

determinar si hi ha cap model d’educació més efectiu que altre i, per últim, què s’ha de

fer en el cas que hi hagi alumnat sord a l’aula.

Procés d’elaboració: Pel que fa a l’organització del treball, vaig decidir estructurar-lo d’una manera que es

diferenciessin dues parts. En una primera part explico el sentit de l’oïda i els òrgans que

la conformen i faig una introducció a la sordesa tot explicant les seves causes, els

diferents tipus i graus, etc.. Aquesta primera part, per tant, és una mena d’introducció al

món de la sordesa de forma teòrica i objectiva per tal de poder desenvolupar, en una

segona part, la part més pràctica d’aquest treball: l’infant sord. En aquesta segona part

desenvolupo diferents punts que intenten donar resposta als objectius plantejats. Així,

m’aventuro en l’entorn de l’infant sord i recullo, en el tercer punt i en un seguit

d’annexos, la meva experiència a l’hora de conèixer aquest entorn.


QiMC


Després de la tasca de recerca vaig diferenciar entre diferents tipus de sordesa depenent

d’on es trobés la lesió que impedia el sentir i depenent del moment en què s’adquireix

aquesta. També vaig entendre que la sordesa es pot classificar depenent del grau de

pèrdua auditiva. A més a més, he arribat a la conclusió que el paper del CREDA és

fonamental a l’hora d’escollir el camí que es vol seguir a partir que es detecta un cas de

sordesa. Donant resposta al meu tercer objectiu sobre si és millor un model d’educació

oral o bilingüe considero que el model d’educació més efectiu és l’oral, ja que és el que

garanteix la total comunicació amb la resta del món que és oient i, pel que fa a les xifres,

la majoria de famílies, actualment i en augment en els últims anys, escull la modalitat

oral. Per últim, la darrera conclusió a la que arribo és que cada alumne és diferent (sigui

sord o no) i, per tant, l’actuació del mestre/a pel que fa a cada alumne/a també ha de

ser diferent. Així, en el cas que hi hagi alumnat sord a l’aula, el claustre ha d’adoptar

unes mesures determinades per garantir la comunicació òptima entre l’infant i la resta

de classe i també per garantir el màxim desenvolupament de les capacitat de

l’alumne/a.


Títol treball: Per què el Crowdfunding? Nom i cognoms de l’alumne/a: Sara Monedero Matas Curs acadèmic: 2014/2015 Tutor/a: Manuela Ramírez Hipòtesi de partida o idea inicial del treball: El meu treball de recerca gira al voltant de la pregunta per què el Crowdfunding seria una bona solució per a la situació econòmica actual. També el que vull aconseguir és donar a conèixer aquesta forma de recaptació de diners, que al ser bastant innovadora, és poc coneguda. Procés d’elaboració: Primer de tot, la recerca d'informació la he fet mitjançant Internet i els blogs d'Economia que hi he trobat. També he pogut obtenir informació de les notícies que hi he anat trobant a les publicacions dels diaris. Tot aquest procés m'ha estat útil per a obtenir la informació necessària per la primera part del meu treball de recerca. Aquesta part tracta sobre l'explicació del concepte del Crowdfunding, d'on prové i per què. Per a la segona part del meu treball, que seria per així dir-ho la part pràctica, he fet una petita entrevista a una treballadora de la Fundació Realdreams ja que ells utilitzen el Crowdfunding Solidari i Crowdsourcing. Per a l'entrega escrita he plasmat l'entrevista en forma de redacció (com podeu veure en l'apartat 4.2) encara que he escrit tota l'entrevista en l'Annex. Durant el treball, he inserit algunes imatges per poder explicar el procés de recaptació i també moltes de les imatges són els logos de les plataformes de les que parlo.


Els gràfics i taules que surten durant el treball estan fets per mi amb les dades que he trobat durant la recerca d'informació. He intentat fer l'explicació el més precísa possible i d'una manera bastant clara, per així facilitar l’atenció d'aquells qui llegeixin el meu treball. Conclusions, resultats de la recerca En conclusió, i donant resposta a la meva recerca, podria dir que el Crowdfunding si que és una bona possibilitat d'impulsar la nostra economia. I he explicat en que consisteix, així que si es dongués l'oportunitat d'utilitzar aquest procés de capitalització col·lectiva, podríem portar a terme més petits projectes i fins i tot alguns de grans. També és cert que encara queda un llarg camí perquè sigui una formula més coneguda i millor regularitzada pels sistemes legislatius de cada país.


QiMC

Títol treball: Les societats secretes de la història

Nom i cognoms de l’alumne/a: Sergi Morilla


Tutor/a: Víctor Rodríguez

Hipòtesi de par�da o idea inicial del treball:(7-8 línies)Aquest treball te com a objec�u arribar a conèixer les principals societats secretes de la història i saber dir-ne les caracterís�ques de les mateixes. A més, és un objec�u també conèixer tot el que envolta el suposat Grup Bilderberg i la societat secreta espanyola la Garduña.

Procés d’elaboració:(25-30 línies)Cal fer un resum de la metodologia i del con�ngut del treball

He fet el treball buscant la informació tant a Internet com a llibres �sics. Primer, vaig acumular i analitzar tota la informació que trobada, per després esquema�tzar-la i redactar-la. Per úl�m, vaig encaixar i unir les diferents informacions per acabar tenint la memòria escrita.El treball consta de tres parts: a la primera, destaco les societats secretes més importants de la història, i menciono les seves caracterís�ques principals, com ara el lloc de creació/acció, quan es va formar, els suposats membres que hi han format part, el que es faria a les seves reunions, etc.A la segona, parlo del Grup Bilderberg, i explico què és, quins han sigut els seus objec�us històrics, quins són els seus objec�us actuals, i intento fer una llista aproximada dels convidats a l'úl�ma reunió.A la tercera i úl�ma, parlo de què és la Garduña, de quines eren les seves accions, de quines eren els seus grups d'acció i quines societats més modernes s' han basat, suposadament, en la pròpia Garduña.

Conclusions, resultats de la recerca(10-15 línies)Finalment, cal mencionar que realitzar aquest treball ha sigut una experiència nova,


QiMC

desafiant i diver�da.He arribat a la conclusió de que no es pot aclarir d'una manera cien�fica l'existència o no d'aquestes societats, de moment, però sí és clar que hi ha molta gent que té l'inves�gació sobre les mateixes com a hobby i, fins i tot, com a treball.


QiMC

Títol treball: Homicidis: de la realitat a la ficció Nom i cognoms de l’alumne/a: Sheila Marín Gascón Curs acadèmic: 2014/2015 Tutor/a: Jordi Cros Hipòtesi de partida o idea inicial del treball: (7-8 línies)

La hipòtesi de partida o la idea inicial del meu treball era donar a entendre que es la criminologia, que fa una persona que estudia criminologia, en que es basen per resoldre un crim, que fan els reporters per redactar un crim en les notícies, com passar un fragment de una novel·la a una notícia i a un vídeo de forma fictícia, esbrinar que es la realitat i que es la veritat dels crims, donar a conèixer quin tipus de pel·lícules, series i novel·les que hi ha d’aquets gènere, esbrinar si a la gent l’interessa aquest tipus de gènere policíac. Procés d’elaboració: (25-30 línies) Cal fer un resum de la metodologia i del contingut del treball

La metodologia que he utilitzat es fer una enquesta que estarà classificat en sexes, per poder escriure el fragment d’una novel·la i d’una notícia he fet una entrevista a un reporter de successos, també li he fet una entrevista a un policia per esbrinar quins són els passos, per acabar he anat a la biblioteca de Gavà per buscar més informació. En primer lloc, la criminologia es la ciència que estudia els delictes i els delinqüents..., en el qual, s’han desenvolupat diferents idees i teories sobre la delinqüència en les escoles criminològiques. Hi ha diferents periodistes d’aquest tipus diferenciats en periodisme d’investigació i periodisme de successos. Els criminals poden tenir diferents malalties com la neurosis i psicosis, hi ha molts factors que condueixen a que una persona sigui un criminal i també hi ha diferents tipus de criminals segons les característiques físiques i psicològiques. També, hi ha diferents criminalístiques que cada una d’aquestes tècniques es diferent com el art forense, medicina forense, dactiloscòpia... Hi ha diferents series, novel·les negres i pel·lícules que són d’aquests gènere com “ legado en los huesos”, “castle” y “la isla mínima” i com es pot veure la realitat supera la ficció. També, un dels detectius ficticis més coneguts és Sherlock Holmes creat per Arthur Conan Doyle.

profe

Typewriter

profe

Typewriter

profe

Typewriter

profe

Typewriter

profe

Typewriter

profe

Typewriter

profe

Typewriter

profe

Typewriter


QiMC

Per acabar, el primer pas que s’ha de fer per seguir un crim és arribar a l’escena del crim i no tocar res fins que els experts vegin inspeccionin el terreny i el cadàver... Conclusions, resultats de la recerca (10-15 línies)

En las conclusions de part teòrica: he après que podem classificar el delinqüent segons la forma de com és aquella persona, que hi ha diferents teories en les que podem veure com identifiquen la criminologia. També he descobert que la afirmació “ de la realitat a la ficció” és totalment correcta perquè sempre la realitat serà més superior que la ficció, també que hi ha diferents tipus de criminals. En la part pràctica: després de fer les dos entrevistes i de veure vídeos he après ha fer una noticia d’un crim, un fragment d’una novel·la i un vídeo fictici. Després d’observar els resultats de les enquestes he tret una sèrie de resultats, en resum, que gran part dels nois i de les noies no han estat víctimes d’un fet delictiu, que gran part dels nois i noies li interessen els casos delictius, quasi totes les noies veuen sèries d’aquest gènere...


QiMC

Títol treball: El Neuromàrqueting Nom i cognoms de l’alumne/a: Sheila Rodríguez Curs acadèmic: 2014/2015 Tutor/a: Dolors Sánchez Hipòtesi de partida o idea inicial del treball:

El principal objectiu del treball va ser demostrar que el Neuromàrqueting té la

capacitat de influir el consumidor en el moment de la compra, a través de la

combinació de les eines del màrqueting i les de la neurociència. És manipular-nos

l'únic objectiu del neuromàrqueting?


El treball s'estructura en dues parts. La primera part és de caire teòric, i trobarem

respostes al per què del comportament del consumidor, les seves percepcions i

motivacions. Després faig un estudi de les tècniques i les eines del màrqueting,

per cridar l’atenció del consumidor i, dins d’aquestes tècniques, em centro a l’estudi

concret del neuromàrqueting -els seus orígens, la seva base científica, la zona del

cervell que utilitza i com interactúa amb el màrqueting.

A la segona part, de caire més pràctic, comparo els espots publicitaris de lotería de

Nadal que s'han fet als anys 2013 i 2014, com a exemples significatius del

neuromàrqueting en acció i en relació amb les nostres emocions.


QiMC

Conclusions, resultats de la recerca Amb aquest treball m’he adonat que el neuromàrqueting és una eina que serveix no

només per a entendre al consumidor, sinó que també serveix per entendre’ns a

nosaltres mateixos i entendre les nostres emocions.

Amb les tècniques del neuromàrqueting podem observar les reaccions del cervell

davant de determinats estímuls, però no podem obtenir la certesa de per què

reacciona com ho fa, ja que el neuromàrqueting no està en una fase tan avançada

com per arribar a obtenir resultats exactes.

A la pregunta de si el Neuromàrqueting té la capacitat de influir el consumidor en el

moment de la compra, m’atreviria a dir amb tot el que he après que sí, que el

Neuromàrqueting és una eina de manipulació ja que contribueix a que les persones

prenguin determinades decisions i que les influencien a l’hora d’escollir.


QiMC

Títol treball: Quins foren els invents i descobriments més rellevants durant el segle XIX? Nom i cognoms de l’alumne/a: Toni Valdés Parra Curs acadèmic: 2014/2015 Tutor/a: Pere Margarit Hipòtesi de partida o idea inicial del treball: (7-8 línies) Aquest treball de recerca parteix d’una pregunta inicial que es correspon amb el títol del mateix: "Quins foren els invents i descobriments més rellevants durant el segle XIX?" La idea d’escollir el tema d’investigació esmentat en el paràgraf anterior, sorgeix del meu interès per la tecnologia i, en especial, per la història darrere d’aquesta. Vaig decidir centrar-me en aquest període de temps perquè crec que va ser determinant per a la consolidació del nostre món actual i perquè vaig pensar que podria ser interessant ja que –a diferència d’altres èpoques més conegudes com, per exemple, el segle XX– el públic, en general, no acostuma a saber massa informació sobre el segle XIX. Procés d’elaboració: (25-30 línies) Cal fer un resum de la metodologia i del contingut del treball Bàsicament, el procés d’investigació d’aquest treball s’ha dividit en tres etapes:

1) Recerca d’informació, en diverses fonts bibliogràfiques, sobre el període de temps comprès entre la segona meitat del segle XVIII i l’inici del segle XX. El propòsit d’aquesta primera etapa és conèixer, no només el que va succeir al segle XIX, sinó també els precedents que van propiciar el seu desenvolupament ulterior.

2) Indagació exhaustiva sobre tots els invents i descobriments que van aparèixer durant

el segle XIX, o que van exercir una notable influència per a la societat de l’època. L’objectiu d’aquesta segona etapa és recopilar dades dels candidats amb possibilitats per a ser seleccionats a la següent fase.

3) Elecció definitiva dels invents i descobriments que passaran a formar part de la

memòria escrita. En aquesta tercera etapa comencen les dificultats del treball, ja que les limitacions d’espai –en relació al nombre de pàgines totals– i de temps –pel que


QiMC

fa a la durada màxima de l’exposició oral– t’obliguen a ser molt selectiu per tal d’assegurar l’elecció, únicament, de les millors opcions i això, al seu cop, provoca l’exclusió d’una gran quantitat de propostes interessants.

El contingut de la memòria escrita està distribuït en cinc apartats; alguns dels quals, al seu torn, estan dividits en diverses parts. En el primer apartat –que es titula "Context històric"–, faig una síntesi dels esdeveniments principals que van succeir durant el segle XIX; concretament, parlo de tres: la Primera Revolució Industrial, la Segona Revolució Industrial i la relació entre l’imperialisme i el colonialisme. En el segon apartat –que es divideix en dues seccions ben diferenciades, "Invents" i "Descobriments"–, aprofundeixo en els invents i descobriments que considero que van ser més rellevants per a l’època en què van aparèixer o a la qual van començar a ser aplicats de forma pràctica, és a dir, el segle XIX; més específicament, descric tant el recorregut històric com el funcionament essencial de tres invents i un descobriment: el motor, el telègraf, la dinamita i l’electricitat. Finalment, el tercer, quart i cinquè apartat es corresponen a la conclusió, la bibliografia i els annexos (compostos per una enquesta i un glossari), respectivament i en aquest mateix ordre. Conclusions, resultats de la recerca (10-15 línies) Com a reflexió final després d’acabar aquest projecte, puc dir que ha estat una experiència molt positiva; perquè, no solament m’ha servit per ampliar els meus coneixements sobre els invents i descobriments que es van produir durant el període de temps comprès entre la segona meitat del segle XVIII i l’inici del segle XX, també m’ha fet millorar com a individu; ensenyant-me que –amb esforç, dedicació i una bona organització del temps– cap meta és inabastable. En general, estic satisfet amb el resultat del treball encara que, lògicament, podria haver estat millor ja que, conforme l’anava fent, vaig haver de descartar algunes propostes que també foren de vital importància per al progrés de la humanitat; com ara el telèfon, el ciment Pòrtland i l’anestèsia. Crec que també és la meva obligació deixar clar que, l’aportació que faig per a intentar respondre a la pregunta que plantejo al principi del treball de recerca, és fruit de la meva opinió personal i que, en cap cas, s’ha de prendre com una veritat indubtable.


QiMC

Títol treball: Els Fractals Nom i cognoms de l’alumne/a: Xènia Sangüesa Cremades Curs acadèmic: 2014/2015 Tutor/a: Loly Romo Hipòtesi de partida o idea inicial del treball: (7-8 línies) Els fractals, és una branca de les matemàtiques on el números queden en un segon pla i donem importància a altres aspectes. Aquesta representació, encara sent representades mitjançant funcions logarítmiques, es veuen expressades en l’art, la música, fins i tot en la natura i en les tecnologies. Amb tot això, vull arribar a la conclusió que coneixent aquesta temàtica i veient que s’ha anat desenvolupant en molts àmbits, podria dir que estem envoltats de fractals, i que tan sols estem en un principi on els fractals cobraran vida en un futur i arribaran a ser implantades en les noves tecnologies. Procés d’elaboració: (25-30 línies) Cal fer un resum de la metodologia i del contingut del treball Per investigar aquesta branca de les matemàtiques m’ha calgut l’ajuda de professors que han sabut explicar-m’ho d’una manera que no ha dificultat pas el meu treball, si no tot el contrari, que he fet d’ell una feina més fàcil. En el meu treball tracta de fixar-nos que les matemàtiques no són únicament la representació de números o gràfiques, si no que més enllà d’això podem trobar que pintors o músics estructuraven les seves obres amb els fractals, i fins fa poc no ens hem adonat que vivim en un univers plens d’estructures fractals que és on vull arribar amb el meu treball. Gràcies a l’ajut de la meva professora , Loly Romo, que va ser qui va impulsar que m’interessés per aquesta tasca i acabar sent el meu treball de recerca. Per aconseguir-ho he buscat informació i n’he mirat treballs. Veient el panorama de que em resultava un tema molt complicat vaig caure en l’ofuscació ja que era un tema molt interesant però escassejava de coneixements i eines per dominar tot el temari. Encara que amb l’impuls de la meva tutora i gràcies a ella, l’ajut d’un professor de la Universitat UB, Alex Haro, vaig tornar a reviure les ganes de seguir cap endavant. Tot i així, em


QiMC

sembla un tema molt complicat però si més no intentaré defensar tot el que pugui i estigui en la meva mà per treure cap endavant el meu treball i això es vegi reflectit en l´ exposició. El treball està basat en explicacions matemàtiques, però també està ambientat a una perspectiva més propera a nosaltres, com la percepció del món. M’explico, sempre vull mantenir la línia de que no únicament són matemàtiques si no que també les podem expressar a la vida quotidiana i així resultar un més fàcil l’enteniment del treball. Dins del meu treball, incloc una petita part pràctica que he utilitzat per mostrar que amb els canvis de paràmetres podem construir un fractal, i explicaré com es pot fer i quines característiques utilitzo. També intentaré portar diferents objectes de la realitat que tenen una estructura fractal, com ara el bròquil, les fulles, etc. I finalment no pretenc que es coneixi tot al cent per cent, si no que entenguin la base de que són els fractals , ja que ningú sap és ben bé quan dic la paraula Fractal.Ara quan tornin a escoltar aquesta paraula puguin dir que saben el que és i que significa. Conclusions, resultats de la recerca (10-15 línies) Pràcticament coneixem tot tipus de dificultats matemàtiques, però el plantejament dels fractals, una figura que es va repetint en diferents escales i que són infinites. Les podem trobar a la natura, on sense fixar-nos sempre han estat allà, però des de fa poc temps hem sigut capaços de fixar-nos, si bé no l’hem descobert després de tant de temps penso que encara hi ha moltes coses per descobrir. Els fractals han sigut capaços d’aportar millores a la tecnologia; com les antenes, on reduint la seva mida relativament molt més petita que abans poden captar més bona senyal que les antigues que triplicaven la seva mida i ha millorat la seva comoditat. Si això tan sols és un principi d’investigació i encara així, queda molt per profunditzar en aquest camp. Em quedo amb que els fractals donaran peu a una investigació on es veurà la garantia d’una millora d’adquisició per les innovacions.


QiMC

Títol treball: Ajudem a crear vides Nom i cognoms de l’alumne/a: Yaiza Cañete Garrucho Curs acadèmic: 2014/2015 Tutor/a: Marga Domènech Hipòtesi de partida o idea inicial del treball: (7-8 línies)

Els meus pares van recórrer a les tècniques de reproducció assistida ja que tenien problemes a l’hora de concebre de forma natural i gràcies a l’ajuda que van rebre per part dels especialistes van poder ser pares. Amb aquest treball he pogut resoldre tots els dubtes i aprendre tot el possible sobre les tècniques que han fet possible la existència de la meva germana i la meva. Aquest treball fa un recorregut des del moment en que va néixer la paraula reproducció assistida fins l’actualitat. Procés d’elaboració: (25-30 línies) Cal fer un resum de la metodologia i del contingut del treball

La metodologia d’aquest treball consta de dues parts, una bibliogràfica d’on he obtingut la informació mitjançant fonts com biblioteques, Internet i un llibre, i una altra part on he entrevistat a diferents persones i he treballat amb l’informe dels meus pares per tindre una percepció més real del que suposa realitzar un tractament de reproducció assistida. En aquest treball parlo de la formació dels gàmetes ja que són imprescindibles per a la reproducció humana i de com es desenvolupa l’embrió fins el seu naixement ja que aquesta és la finalitat de la reproducció assistida. També parlo de la infertilitat, de les causes més comunes entre els homes i les dones d’esterilitat i de quines són les proves que permeten diagnosticar-les ja que abans de decidir quina tècnica s’utilitzarà és molt important conèixer que impossibilita l’embaràs i, així, escollir el tractament que millor s’ajusti als pacients i es pugui superar aquest obstacle.


QiMC

Un cop ha quedat clar la finalitat de la reproducció assistida i els passos previs a escollir la tècnica que es farà, parlo la inducció a l’ovulació i l’estimulació ovàrica, ja que gairebé sempre les dones fan aquests tractaments, i de l’obtenció del semen que si l’esperma és de la parella és totalment necessari. Quan ja he explicat totes els passos previs explico les diferents tècniques a les qual ens podem sotmetre de la més senzilla a la més complexa, és a dir, inducció a l’ovulació, inseminació artificial amb semen de parella (IAC) i de donant (IAD), fecundació in vitro (FIV) i microinjecció intracitoplasmàtica (ICSI) on també he inclòs el diagnòstic genètic preimplantacional (DGP) i la transferència embrionària i, per últim, algunes tècniques en desús. Per finalitzar, parlo dels donants, ja que hem sembla meravellós que hi hagi dones solteres o parelles que tenen els dos problemes d’esterilitat puguin tenir fills gràcies a ells, i dels diferents mètodes de criopreservació que permeten, com diu la paraula, preservar el material genètic congelant-lo. També he parlat de les primeres vegades que es van realitzar la IA, la FIV i el DGP, de les investigacions que s’estan fent pel futur i de investigacions que ja són una realitat. Conclusions, resultats de la recerca (10-15 línies)

Actualment molta gent té problemes per aconseguir l’embaràs i han d’acudir als metges per tindre fills. És un procés que pot arribar a ser molt llarg i psicològicament és devastador però tothom creu que paga la pena ja que et permet fer realitat el somni de formar una família. Des que es van realitzar per primera vegada, les tècniques de reproducció assistida han millorat moltíssim i actualment hi ha moltes investigacions en curs perquè com molta gent acut als centres de reproducció assistida, és un tema que interessa seguir perfeccionant. Estic molt contenta d’haver fet aquest treball perquè he aconseguit resoldre tots els dubtes i aprendre moltes coses noves. He gaudit molt i ha estat una experiència molt bonica i emotiva.

Fitxes resum curs 2014/15

Documents

Transcript of Fitxes resum curs 2014/15