Fitxes De Lhort

NOM Albergínies, Berenjenas, Auberginies Solanum melongena

FAMILIA PLANTACIÓ

Solanàcies Finals de primavera, estiu

ORIGEN RECOL·LECCIÓ TEMPERATURA

Índia A partir dels tres mesos de la la plantació aproximadament.

És un cultiu de climes càlids i secs, pel que es considera un dels més exigents en calor (més que el tomàquet i el pebrot). Suporta bé les temperatures elevades, sempre que la humitat sigui adequada, arribant a tolerar fins a 40-45ºC La temperatura mitja ha d'estar compresa entre 23-25ºC.

COMPOSICIÓ QUÍMICA OBSERVACIONS Agua 93% Hidratos de carbono 4, 4% (fibra 2, 8%) Proteínas 1, 2% Lípidos 0, 2% Sodio 8 mg/100 g Potasio 218 mg/100 g Fósforo 25 mg/100 g Calcio 11 mg/100 g Hierro 1 mg/100 g Vitamina A 3 mg/100 g Vitamina C 6 mg/100 g Vitamina B1 0, 04 mg/100 g Vitamina B2 005 mg/100 g

L'albergínia és una planta herbàcia anual. Els fruits de l'albergínia són bastant variables, de forma rodona a allargada, de grandària molt petita (2 cm) a grans (30 cm de llarg), de epidermis llisa o corrugada. Existeixen diverses varietats de color fosc, ratllades o de color més clar, allargades, curtes. Les seves possibilitats culinàries han estat qualificades com molt reduïdes, consumint-se sempre bullida o fregida.

NOM Api, Apio, Celery Apium graveolens

FAMILIA PLANTACIÓ

Umbel·líferes.

L'època de plantar és des de l’estiu a la tardor


Centre Europa i Oest d’Àsia

De tres a quatre mesos després de la plantació.

L’api és una planta de clima temperat que s’adapta molt bé a l’hivern.

COMPOSICIÓ QUÍMICA OBSERVACIONS Agua 95% Hidratos de carbono 1, 3% (fibra 0, 8%) Proteínas 1, 3% Lípidos 0, 2% Potasio 300 mg/100 g Sodio 120 mg/100 g Calcio 55 mg/100 g Hierro 1 mg/100 g Fósforo 39 mg/100 g Vitamina C 7 mg/100 g Vitamina A 0, 7 mg/100 g

És una planta molt nutritiva sang. És ideal en amanides crua o en bullits i molt rica en minerals. Les arrels són molt lleugeres, estretes i carnoses. La tija és buit en el seu interior, apareixent en la seva part més exterior una sèrie d’estries que ho recorren longitudinalment. La fulla està dividida en amples segments. Excel·lent per a brous de verdures i per a netejar la sang de toxines. Transmeten el seu sabor característic als brous

NOM Calçots, Cebolla joven, Young Onion Allium cepa

FAMILIA PLANTACIÓ

Liliáceas.

Durant la segona quinzena del mes de setembre a partir d’una ceba.


Asia Occidental. Aquestes varitats s’atribuexen a la zona de Valls, més concretament a Benaiges.

Duración del cultivo de 90 a 150 días.

Clima temperat

COMPOSICIÓ QUÍMICA OBSERVACIONS Aigua 92 % Hidrats de carboni 5 % (fibra 1,3 %) Proteïnes 1,4 % Lípids 0,2 % Potassi 140 mg/100 g Sodi 8 mg/100 g Fòsfor 42 mg/100 g Ferro 1 mg/100 g Vitamina C 19 mg/100 g

El calçot és cadascun dels brots d’una ceba blanca que ha estat replantada. Els brots, a mesura que van creixent es calcen, d’aquí el nom de calçots. La varietat de ceba de la que s’obtenen els calçots és la que s’anomena Blanca Tardana de Lleida, que destaca per la dolçor i el nombre i la grandària dels calçots obtinguts per ceba, habitualment de quatre a set.

NOM Carxofes, Alcachofas, Cynara scolymus

FAMILIA PLANTACIÓ

Compostes Finals de primavera, estiu


Nord d’Àfrica i sud d’Europa.

A partir de novembre, té una recol�lecció esglaonada.

El rang de temperatures adequat per a una bona collita de carxofes se situa entre 7-29º C, lliure de gelades.

COMPOSICIÓ QUÍMICA OBSERVACIONS Agua 88% Hidratos de carbono 7, 5% (fibra 3, 5%) Proteínas 2, 3% Lípidos 0, 1% Potasio 570 mg/100 g Sodio 35 mg/100 g Fósforo 80 mg/100 g Calcio 45 mg/100 g Vitamina C 9 mg/100 g Vitamina A 17 microgramos/100 g Vitamina B1 0, 1 mg/100 g

Les carxofes són plantes perennes, és a dir, que romanen en el lloc durant diversos anys. Flores terminals molt gruixudes, recobertes per escates membranoses imbricades i carnoses en la base constituint la part comestible. La carxofa posseeix propietats medicinals com hipoglucemiant i afavoreix el metabolisme de la urea i del colesterol.

NOM Cogombre, Pepino, Cucumber Cucumis sativus

FAMILIA PLANTACIÓ

Cucurbitàcies


India No li van bé les gelades, les temperatures ideals estarien entre els 15º i els 30º.

COMPOSICIÓ QUÍMICA OBSERVACIONS Agua 96% Hidratos de carbono 2% (fibra 0, 5%) Proteínas 0, 7% Grasas 0, 2% Sodio 8mg /100 g Potasio 140mg /100 g Fósforo 22mg /100 g Calcio 17mg /100 g Hierro 0, 3mg /100 g Retinol (Vit. A) 2mg /100 g Ác. ascórbico (Vit. C) 11mg /100 g Tiamina (Vit. B1) 0, 03mg /100 g Riboflavina (Vit. B2) 0, 03mg /100 g Ác. fólico (Vit. B3) 16 microgramos /100 g

El cogombre és una espècie anual, de sistema radical extensiu, amb una arrel pivotant, de ràpid creixement que arriba a 1 a 1,2 m. Internament, la part comestible és blanca verdosa i botànicament correspon al mesocarpi, endocarpi, teixits derivats de la placenta i llavors inmadures. El cogombre és un excel·lent diurètic natural (el 96% del seu contingut és aigua), encara que les seves suposades qualitats protectores de la pell no s'hagin pogut constatar científicament. Es menja cru o en vinagre.

NOM Col llombarda, Col lombarda, Red cabbage Brassica oleracea

FAMILIA PLANTACIÓ Crucíferes.

Igual que la col comú


Europa



COMPOSICIÓ QUÍMICA OBSERVACIONS Aigua 91 % Hidrats de carboni 5 % (fibra 1 %) Proteïnes 2,6 % Lípids 0,2 % Potassi 210 mg/100 g Sodi 28 mg/100 g Fòsfor 23 mg/100 g Calci 42 mg/100 g Ferro 5 mg/100 g Vitamina C 46 mg/100 g Vitamina A 6 mg/100 g Baixa en calories. Rica en compostos de sofre, vitamina C i àcid cítric. Aporta molta fibra el que li confereix propietats laxants. Font important d’antioxidants.

La col llombarda és una col comestible de sabor lleugerament dolç i molt benvolgut, que es caracteritza per l’atractiu del seu color morat, magenta o púrpura fosc de les seves fulles. És una varietat seleccionada de la col comuna conreada en tota Europa. Es conrea, prepara i consumeix de la mateixa manera que les altres cols. Sabor lleugerament dolç. Normalment es cou i resulta molt bon ingredient per a diversos plats. Les varietats rodones i intensament acolorides s’empren generalment per a adobats. També es poden servir una vegada cuites lentament en aigua, opcionalment condimentada.

NOM Enciam, Lechuga, Lettuce. Lactuca sativa

FAMILIA PLANTACIÓ Compostes

Tot l’any.


No està gaire clar sembla que de la India

20-90 dies Clima fresc, les altes temperatures no li van gaire bé.

COMPOSICIÓ QUÍMICA OBSERVACIONS

Aigua 95 % Hidrats de carboni 1,5 % (fibra 1 %) Proteïnes 1,5 % Lípids 0,3 % Potassi 180 mg/100 g Sodi 10 mg/100 g Fòsfor 25 mg/100 g Calci 40 mg/100 g Ferro 1 mg/100 g Vitamina C 12 mg/100 g Vitamina A 0,2 mg/100 g

En el seu estat silvestre són plantes petites i de sabor amarg, però la selecció de l'home al llarg del temps a propiciat gran varietat de saborosos enciams. L'enciam iceberg és potser la més popular. És un enciam de cap que també és baix en valor nutritiu i sabor. L'enciam de fulla i la romana proporcionen sabor cruixent i són excel·lents seleccions per a amanides i aparedats. El valor nutritiu de l'enciam és diferent depenent de la seva varietat. L'enciam en general proveïx una petita quantitat de fibra, alguns carbohidrats, un poc de proteïna, i una mínima quantitat de greix.

NOM Espàrrecs verds, Espárragos verdes, Asparagus ,Asparagus officinalis

FAMILIA PLANTACIÓ

Liliàcies 1. Formació de plantes: se sol realitzar a partir de llavor, o en viver, i després trasplantar. Pot durar 1 o 2 anys. 2. Fase improductiva: també dura 1 o 2 anys. El normal és que el primer no es culli gens i el segon, alguna cosa. Posem la planta en el terreny perquè engrosseixi i obtinguem a l'any següent una bona collita. No tallem els espàrrecs. 3. Fase productiva: va des del tercer al desè any. Fins al cinquè i sisè la producció és creixent i comença a estabilitzar-se i decaure.


Àsia Menor Primavera L'espàrrec s'adapta a tots els climes per tenir òrgans de reserva.

COMPOSICIÓ QUÍMICA OBSERVACIONS Agua 95% Hidratos de carbono 1, 5% (fibra 1%) Proteínas 2, 7% Lípidos (prácticamente no tiene) Potasio 250 mg/100 g Sodio 4 mg/100 g Fósforo 70 mg (100 g) Hierro 1 mg/100 g Calcio 20 mg/100 g Vitamina C 26 mg/100 g

És una planta vivaç que creix tots els anys a partir del rizoma. Dura diversos anys en el terreny Quan l'espàrrec emergeix, es carrega de clorofil�la i passa a ser espàrrec verd. Els espàrrecs espontanis o silvestres es denominen verd “trigueros”(Asparagus acutifolius o Asparagus aphyllus) i tenen més sabor que els blancs. El Asparagus officinalis conreat amb gran densitat de plantació i exposició a l'aire se sembla al “triguero”.

NOM Faves, Habas , Broad bean. Vicia faba

FAMILIA PLANTACIÓ Lleguminoses

Tardor-hivern


Orient Pròxim

70-90 dies Encara que no és de les més exigents prefereix temperatures temperat-càlides. Temperatura òptima 15º-22º C

COMPOSICIÓ QUÍMICA OBSERVACIONS Aigua 77% Hidrats de carboni 12% (fibra 3%) Proteínes 9% Grases 0, 7% Sodi 100 mg/100 g Potassi 1000 mg/100 g Calci 18 mg/100 g Ferro 2 mg/100 g Fòsfor 217 mg/100 g Vitamina C 20 mg/100 g Vitamina A 15 mg/100 g Vitamina B1 0, 3 mg/100 g Vitamina B2 0, 2 mg/100 g

Les faves són fàcils de conrear i molt prolífiques. Es mengen tant les faves com les beines. Les hi ha altes i baixes, i algunes d’elles són el bastant resistents com per a poder sembrar-les a la tardor i obtenir així collites més primerenques. Planta robusta que desenvolupa moltes fulles. Mata baixa, pot arribar a 1,5 m. Fruit tipus llegum de longitud variable, podent arribar a fins a més de 35 cm. El nombre de grans oscil·la entre 2 i 9 El color de la llavor és verda groguenc, encara que les hi ha d’altres coloracions més fosques. És molt nutritiva i rica en proteïnes

NOM Pastanaga, Zanahoria, Carrots Daucus carota

FAMILIA PLANTACIÓ

Umbelíferes Primavera, estiu


Centre d’Àsia i Afganistan

Entre 3 i 6 mesos después de plantar-les.

La temperatura mínima de creixement està al voltant dels 9ºC i d’un creixement òptim en torn a 16-18ºC.

COMPOSICIÓ QUÍMICA OBSERVACIONS Agua 89% Hidratos de carbono 7% Lípidos 0, 2% Proteínas 0, 9% Retinol 1, 3 mg/100 g Vitamina C 6 mg/100 g Potasio 280 mg/100 g Sodio 75 mg/100 g Hierro 0, 7 mg/100 g Fósforo 34 mg/100 g Calcio 41 mg/100 g

La pastanaga és una verdura dura, bianual i de clima fred, que creix per l'arrel gruixuda que produeix en la primera estació de creixement. Les pastanagues es poden menjar crues o cuites i poden ser emmagatzemades per a l'hivern. Les pastanagues poden ser ratllades, tallades en trossos, espremudes per a suc o cuinades senceres. Són riques en caroté i altes en contingut de fibra i sucre. El carote beta és una substància que es converteix en vitamina A en el cos humà. Una porció de 1/2 tassa de pastanagues cuites, conté quatre vegades la quantitat diària recomanada de vitamina A en la forma de carote beta protector. El carote beta és també un eficaç antioxidant de gran abast en la lluita contra algunes formes de càncer, especialment càncer de pulmó. Les pastanagues crues són naturalment dolces, però les pastanagues lleugerament cuites són fins i tot més dolces. Les pastanagues són un d'aquests vegetals que perden molt poc valor alimentós quan es cuinen. De fet, quan les pastanagues es couen lleument, alguns nutrients estan més disponibles per al cos comparat amb les pastanagues crues. Cuinar les pastanagues ajuda a suavitzar el dur de les peles, fent que alguns nutrients siguin millor utilitzats pel cos.

NOM Pebrots, pimientos, pepper Capsicum annuum

FAMILIA PLANTACIÓ

Solanàcies Primavera-estiu


Sudamèrica De 125 a 220 dies des de la plantació

Temperatura òptima 20º-25º C . Les temperatures majors a 30ºC poden disminuir la producció de fruits i causar la caiguda de flors.

COMPOSICIÓ QUÍMICA OBSERVACIONS Agua 94% Hidratos de carbono 3, 7% (fibra 1, 2%) Lípidos 0, 2% Proteínas 0, 9% Sodio 0, 5 mg/100 g Calcio 12 mg/100 g Hierro 0, 5 mg/100 g Potasio 186 mg/100 g Fósforo 26 mg/100 g Ácido ascórbico (Vit. C) 131 mg/100 g Retinol (Vit. A) 94 mg/100 g Tiamina (Vit. B1) 0, 05 mg/100 g Riboflavina (Vit. B2) 0, 04 mg/100 g Ácido fólico (Vit. B3) 11 microgramos/100 g

El pebrot és una planta herbàcia, d'hàbit perenne en condicions naturals, però conreada com anual en la majoria dels casos. El fruit de l'espècie és una baia de característiques molt variables, amb pesos que fluctuen entre uns pocs grams fins a mig quilo, la forma varia entre rodona,de cor agusada, cilíndrica i quadrada. Els pebrots, a més de font de betacarotens, constituïxen una esplèndida reserva de vitamina C, necessària per a la conservació del teixit conjuntiu, la curació de ferides i la prevenció d'infeccions víriques. Per a donar-nos una idea del seu potencial en aquest punt, cal subratllar que el pebrot verd conté el doble de vitamina C que les taronges, i el vermell, el triple. Respecte a la pastanaga, a més de l'anterior, cal sumar la seva utilitat per a combatre diarrees infantils si es prepara en puré, i la curiositat que és l'única verdura que resulta més saludable cuita (en el procés es trenquen les membranes cel·lulars de la paret exterior i s'alliberen nutrients) que crua.

NOM Porro, Puerro, Puerros, Leeks Allium porrum

FAMILIA PLANTACIÓ

Liliàcies

Les dates de sembra solen ser en els mesos d’estiu i principi de tardor: agost, setembre i octubre per a ser recol·lectats a l'hivern.


Europa i Àsia Occidental.

La recol·lecció del porro té lloc aproximadament als 5 mesos de realitzar-se la sembra

Normalment el porro és resistent al fred Requereix una temperatura òptima de desenvolupament vegetatiu d'uns 13 a 24ºC

COMPOSICIÓ QUÍMICA OBSERVACIONS Aigua 89% Hidrats de carboni 8% (fibra 2%) Proteïnes 2,5% Lípids 0,3 % Sodi 9 mg/100 g Potassi 315 mg/100 g Calci 62 mg/100 g Ferro 3 mg/100 g Fòsfor 45 mg/100 g Vitamina C 22mg/100 g Retinol (Vit. A)270 micrograms/100 g

Planta herbàcia anual. El porro consta de tres parts bé diferenciades, fulles llargues i lanceolades, bulb allargat blanc i brillant i nombroses arrels petites que van unides a la base del bulb. En conjunt el porro té aproximadament uns 50cm d’altura, amb 3 a 5 cm en grossor. El bulb és membranós, allargat i de color blanc brillant, on es pot veure la presència de nombroses arrels petites també de color blanc. Tant el bulb com les fulles són les parts comestibles d’aquesta hortalissa. És molt fàcil de conrear el porro i existeixen varietats primerenques, tardanes i de temporada mitja; els períodes es solapen uns amb uns altres. És possible obtenir porros amb les diferents varietats 8 mesos a l’any.

NOM Tomàquet, tomate, tomatoes Lycopersicum esculentum = Solanum lycopersicum

FAMILIA PLANTACIÓ

Solanàcies Primavera, estiu


Sudoest d’Amèrica

El cultiu dura entre 140 i 260 dies.

Necessiten molt sol. Clima temperat-càlid. No agrada del fred i mor amb les gelades. En les regions fresques cal triar un lloc assolellat i càlid, si pot ser protegit amb una paret. Temperatura òptima 20º-24º C.

COMPOSICIÓ QUÍMICA OBSERVACIONS Agua 94% Hidratos de carbono 3% (fibra 1%) Proteínas 1% Lípidos 0, 3% Potasio 258 mg/100 g Sodio 3 mg/100 g Calcio 10 mg/100 g Hierro 0, 6 mg/100 g Fósforo 24 mg/100 g Vitamina C 26 mg/100 g Vitamina A (retinol) 207 mg/100 g Tiamina (Vit B1) 0, 06 mg/100 g Riboflavina (Vit. B2) 0, 04 mg/100 g Niacina (Vit. B3) 28 microgramos/100 g

El tomàquet és una planta anual. El fruit pot ser arrodonit, aplatat o amb forma de pera. El fruit de tomàquet presenta un alt contingut d'aigua i, excepte pel seu valor de vitamina A i C, no es destaca per cap altre component nutricional. El tomàquet és una font d'antioxidants (relacionats amb la prevenció de malalties degeneratives i cardiovasculars com càncer, cataractes i cardiopatíes), especialment de vitamina I i en menor amidada de vitamina C . També conté betacarotens i flavonoides, com quercitina i licopina (aquest és el qual li confereix el típic color vermell), també amb potencialitat preventiva, especialment quant als problemes de pròstata. Altre element interessant és el potasi, encara que aquest mineral perd el seu efecte si el tomàquet es pren en suc preparat, pel seu alt contingut en sal.

NOM All, Ajo, Garlic Allium sativum

FAMILIA PLANTACIÓ LLUM Liliàcies.

Sembrar en desembre gener

L’all és una hortalissa resistent i fàcil de cultivar..


Centre d’Àsia, des d’on va passar a Egipte, Grècia, Roma i a la resta d’ Europa. Els espanyols el van portar a les Amèriques.

Tendres: 2 mesos Cabeces: Juny

Para obtenir unes bones cabeces d'alls es precís que la planta passi varies setmanes a baixes temperatures.

COMPOSICIÓ QUÍMICA OBSERVACIONS Aigua 70% Hidrats de carboni 23% (fibra 1%) Proteïnes 5% Lípids 0, 3% Potassi 400 mg/100 g Sodi 30 mg/100 g Fòsfor 140 mg/100 g Calci 14 mg/100 g Ferro 1, 5 mg/100 g Vitamina C 11 mg/100 g Vitamina A 60 micrograms/100 g Vitamina B1 0, 2 mg/100 g

Arrel bulbosa que se denomina "cabeça" en la que se troben 10- 12 "dents". Arriba a fer entre 30 i 40 cm d’alçada. Las fulles de l’all son macisses, a diferència de les de la ceba que son buides. Fulla radical, llargues, alternes, comprimides i sense nervis aparents. L’all normalment no es deixa florir, però de vegades, quan es forma la flor, es troben uns bulbs petits, que reprodueixen la planta com si fossin dents. Flors blanques i rodades, tancades abans de la floració en unes càpsules membranoses amb una punta allargada que s’obre longitudinalment en el moment de la floració.

NOM Bledes, Acelgas, Chard Beta vulgaris

FAMILIA PLANTACIÓ

Quenopodiácies Durant tot l'any, ideal, la primavera.


Regió mediterrània

La recol·lecció de la bleda pot fer-se de dues formes, bé recol·lectant la planta sencera quan tingui una grandària de 0,75Kg de pes, o bé recol·lectant manualment les fulles a mesura que aquestes van tenint una grandària òptima.

La bleda és una planta de clima temperat. Les temperatures estan compreses entre un mínim de 6º C i un màxim de 27º a 33º C, amb un mitjà òptim entre 15º i 25º C.

COMPOSICIÓ QUÍMICA OBSERVACIONS Aigua 88 % Hidrats de carboni 45 % (fibra 3,6%) Proteïnes 2% Lípids 0,4 % Sodi 20 mg/100 g Potassi 200 mg/100 g Calci 110 mg/100 g Ferro 3 mg/100 g Fòsfor 30 mg/100 g Vitamina C 20 mg/100 g Vitamina A 330 micrograms/100 g

La bleda és un vegetal bell de fulla gran, amb tiges planes amples que semblen les de l’api. Les fulles constitueixen la part comestible i són grans de forma oval; té un pecíol o penca ample i llarg, que es perllonga als llimbs; el color varia, segons varietats, entre verd fosc fort i verd clar. Els pecíols poden ser de color crema o blancs. Els llimbs de les seves fulles es diuen penques, tenen un que s’empelta en la tija. Ambdues parts, tiges i penques, es consumeixen cuites. Sabor agradable, ensucrat i amb un sabor a terra i algunes parts lleument amargues. La bleda conté una quantitat enorme de vitamina A i és alta en sodi (sal.) La planta que en té més. La bleda també és sorprenentment alta en altres minerals, com calci, ferro, magnesi, fòsfor i potassi.

NOM Carbassó,Calabacín, Marrow (Courgette) Cucurbita pepo

FAMILIA PLANTACIÓ

Cucurbitàcies.

L'època de plantar serà de març a setembre


Centreamèrica Depèn de la temperatura, entre 30 i 90 dies després de la plantació.

El carbassó és un cultiu que requereix una climatologia càlida. La planta es gela amb temperatures per sota de 0ºC; El desenvolupament òptim està amb temperatures entre 25º i 35ºC

COMPOSICIÓ QUÍMICA OBSERVACIONS Aigua 96% Hidrats de carboni 2,2% (fibra 0,5%) Proteïnes 0,6% Lípids 0,2 % Sodi 3 mg/100 g Potassi 300 mg/100 g Calci 24mg/100 g Ferro mg/100 g Fòsfor 28 mg/100 g Vitamina C 22mg/100 g Vitamina A 90 mg/100 g Àcid fòlic (Vit. B3) 13 micrograms/100g

Planta anual, arbustiva. Les fulles són grans, de pecíol molt llarg, aspres i espinoses, de làmina ampla i forma gairebé triangular. La floració és amb flors grans, de color groc-taronja. Els fruits constitueixen l’òrgan de consum habitual i contenen llavors grans, marginades, planes i de color becgrogues. El seu consum ha augmentat fortament a l’ultima dècada, potser degut precisament que el seu ús en la dieta, bullit o com producte fresc en amanides, per un baix aporti calòric. Es prepara en amanides, arrebossats, en plats de verdures o arròs, en forma de crema. És font de betacarotens i de vitamina C el carbassó (110 grams de producte aporten la quarta part del requeriment diari d’aquesta vitamina). Baix en calories si es prepara bullit, però alt si es fregeix.

NOM Ceba,Cebolla, Onion Allium cepa

FAMILIA PLANTACIÓ Liliáceas.

Segons la classe des de la primavera a la tardor


Asia Occidental.

Duración del cultivo de 80 a 150 días.

Clima temperat


Aigua 92 % Hidrats de carboni 5 % (fibra 1,3 %) Proteïnes 1,4 % Lípids 0,2 % Potassi 140 mg/100 g Sodi 8 mg/100 g Fòsfor 42 mg/100 g Ferro 1 mg/100 g Vitamina C 19 mg/100 g

Actualment és una de les hortalisses més conreades en tot el món. La planta de la ceba posseeix un bulb format per nombroses capes gruixudes i carnoses a l'interior, que realitzen les funcions de reserva de substàncies nutritives necessàries per a l'alimentació dels brots i estan recobertes de membranes seques, primes i transparents, que són base de les fulles. El color varia des del blanc al vermellós passant pel groc. Les capes de la ceba tenen el paper d’òrgans de reserva per a les fulles que surten d’elles i que són les quals realitzen la fotosíntesi i fan créixer la planta.

NOM Col comú,col común,cabbage(cole) Brassica oleracea

FAMILIA PLANTACIÓ Crucíferas.

Tot l’any.


Europa

Quan l’ull és compacte.

Les temperatures altes li van bé, però millora amb el fred de la tardor


Aigua 86 % Hidrats de carboni 8% (fibra 1 %) Proteïnes 3,8 % Lípids 0,5 % Potassi 380mg/100 g Sodi 12mg/100 g Fòsfor 67mg/100 g Calci 37 mg/100 g Ferro 1 mg/100 g Vitamina C 70 mg/100 g

La col és un vegetal verd, fresc i d’estació, que és ric en vitamines i minerals. Herba biennal o perenne. Les cols creixen d’una tija principal, on creixen fulles cap a fora amb tiges que no es poden menjar. Les fulles verdes, llises i fermes s’han de recollir de la part inferior de la tija, perquè la tija continuï produint fulles verdes fins a finals de la tardor. Les cols són fibroses, dures, amb un suau sabor que requereix llarg temps de cocció.

NOM Col-i-flor, Coliflor, Cauliflower. Brassica oleracea

FAMILIA PLANTACIÓ Crucíferes.

A la tardor, no li van bé les altes temperatures


Àsia

Entre 150 i 240 dies

Li van malament les gelades i les temperatures altes.


Aigua 92 % Hidrats de carboni 3 % (fibra 1,4 %) Proteïnes 2,2 % Lípids 0,2 % Potassi 300 mg/100 g Sodi 20 mg/100 g Fòsfor 60 mg/100 g Calci 20 mg/100 g Vitamina C 67 mg/100 g Vitamina A 5 micrograms/100 g Vitamina B1 0,1 mg/100 g Vitamina B2 0,1 mg/100 g

La flor forma una agrupació, que és la part comestible. L’agrupació de flors o corimbe és un conjunt de flors carnoses, moltes d’elles incompletament desenvolupades, que constitueixen la part comestible de la coliflor. Hi ha varietats de color blanc, groc i vermell. Les seves fulles són com les de la col.

NOM Escarola, Escarola, Endive. Cichorium endivia

FAMILIA PLANTACIÓ Compostes

Tardor- hivern


Europa i Àsia

De 80 a 150 dies Adaptable, però li van més bé les baixes temperatures

COMPOSICIÓ QUÍMICA OBSERVACIONS Aigua 94 % Hidrats de carboni 4 % (fibra 1 %) Proteïnes 1,5 % Lípids 0,2 % Potassi 390 mg/100 g Sodi 30 mg/100 g Fòsfor 56 mg/100 g Calci 58 mg/100 g Ferro 2 mg/100 g Vitamina C 13 mg/100 g Vitamina A 2 mg/100 g

A l'interior desenvolupa un cor blanc bastant compacte que redueix el característic sabor amarg de les fulles, al mateix temps que aporta un punt picant d’allò més refrescant. Lleuger sabor amarg. Es fa servir sobretot en amanides. Hi ha varietats de fulla llisa i ampla, així com varietats de fulla arrissada.

NOM

Espinacs, Espinacas, Spinach Spinacia oleracea

FAMILIA PLANTACIÓ

Quenopodàcies Podem fer el planter d'espinac durant tot l'any encara que a la primavera és l'estació més adequada.


Àsia Central Uns dos mesos

después de plantar-la Soporta bé el fred, però millor en una temperatura temperada.

COMPOSICIÓ QUÍMICA OBSERVACIONS Agua 89% Hidratos de carbono 2, 6% (fibra 2, 2%) Proteínas 1, 2% Lípidos 0, 3% Potasio 500 mg/100 g Sodio 60 mg/100 g Calcio 90 mg/100 g Hierro 4 mg/100 g Fósforo 45 mg/100 g Vitamina C 30 mg/100 g Vitamina A 1 mg/100 g Vitamina B1 0, 1 mg/100 g Vitamina B2 0, 2 mg/100 g

Els espinacs són plantes anuals de creixement ràpid. S'aprofiten les fulles, altament nutritives. Els espinacs són plantes d'estació fresca. Hi ha diversos tipus de fulles: afletxadas, partides, lobul�ladas, ovals, arrodonides... Es consumeixen lleugerament cuites o crues en amanides quan són joves. Quan estan verdes i tendres es recullen les fulles grans, recollint unes poques de cada planta.

NOM Mongetes, Judías, Beans Phaseolus vulgaris

FAMILIA PLANTACIÓ

Lleguminoses. Des de la primavera fins a l’inici de la tardor


Perú i Amèrica Central.

De 70 a 90 dies.

La mongeta és una planta de clima temperat. El fred no li va bé.

COMPOSICIÓ QUÍMICA OBSERVACIONS Agua 90% Hidratos de carbono 5% (fibra 2, 5%) Proteínas 2% Lípidos 0, 2% Sodio 10 mg/100 g Potasio 270 mg/100 g Calcio 40 mg/100 g Fósforo 40 mg/100 g Hierro 1 mg/100 g Vitamina A 67 mg/100 g Vitamina C 24 mg/100 g Vitamina B1 0, 06 mg/100 g Vitamina B2 0, 1 mg/100 g Vitamina B3 60 microgramos /100 g

Existeixen varietats de mongeta arbustiva i trepadora (de vara, d'enrami, tiges trepadores). Es consideren mongetes verdes aquelles que s'utilitzen per a ser consumides en verd aprofitant no només les llavors, també amb la beina. En les mongetes d'enrami d'uns 2 m, ha de col·locar-se un tutor de 2-2,5 m d'altura per a guiar el seu creixement. L'òrgan de consum correspon al fruit inmadur en el qual les beines gairebé han arribat a la seva màxima grandària, presentant un mínim creixement de la llavor. És un fruit en llegum (beina) en l'interior de la qual es localitzen de 4 a 6 llavors. Si es deixen assecar se les anomena mongetes seques.

NOM Patata, Patata, Potatoes Solanum tuberosum

FAMILIA PLANTACIÓ

Solanàcies. Des de la primavera fins a l’inici de la tardor. Hi ha de primerenques, normals i tardanes.


Serralada andina.

Les patates més primerenques triguen entre 12 i 14 setmanes a madurar, entre 15 i 18 setmanes les segones més primerenques i entre 18 i 22 les normals.

El fred excessiu perjudica especialment a la patata, ja que els tubercles queden petits i sense desenvolupar. Si la temperatura és de 0ºC la planta es gela, acaba morint encara que pot arribar a rebrotar. Si la temperatura és massa elevada afecta a la formació dels tuberclesi afavoreix el desenvolupament de plagues i malalties..

COMPOSICIÓ QUÍMICA OBSERVACIONS Agua 77% Hidratos de carbono 18% (fibra 2%) Lípidos 0, 2% Proteínas 2, 5% Sodio 7 mg/100 g Potasio 430 mg/100 g Fósforo 52 mg/100 g Calcio 9 mg/100 g Hierro 0, 6 mg/100 g Vitamina A 2 mg/100 g Vitamina C 18 mg/100 g Vitamina B1 0, 1 mg/100 g Vitamina B2 0, 04 mg/100 g Vitamina B3 12 microgramos/100 g

La patata és una espècie anual, herbàcia, que es reprodueix a partir de tubercles(tiges subterrànies modificades). Els tubercles són els òrgans comestibles de la patata. Estan formats per teixit on s'acumulen les reserves de midó. En les aixelles del tubercle se situen els rovells de creixement anomenades "ulls", disposades en espiral sobre la superfície del tubercle. Hi ha varietats de patates blanques, vermelles i grogues.

NOM Pèsols, Guisantes, Peas. Pisum sativum

FAMILIA PLANTACIÓ Lleguminoses

Tardor hivern


Orient pròxim

Abans que les beines siguin molt fibroses

Tolera molt bé les baixes temperatures. Les altes no.

COMPOSICIÓ QUÍMICA OBSERVACIONS Aigua 78% Hidrats de carboni 14% (fibra 2%) Proteïnes 6% Lípids 0, 5% Potassi 300 mg/100 g Sodi 2 mg/100 g Fòsfor 120 mg/100 g Calci 25 mg/100 g Ferro 2 mg/100 g Vitamina A 50 mg/100 g Vitamina C 23 mg/100 g Vitamina B1 03 mg/100 g Vitamina B2 0, 15 mg/100 g Vit. B3 (Ac. Fòlic) 78 micrograms/100 g

El pèsol s’ha conreat a Europa durant segles i està avui dia entre les hortalisses més populars a tot el món, encara que per desgràcia se solen consumir secs o congelats. Sí es consumeixen en fresc, procedents de l’hort i cuinats de manera adequada, constitueixen una hortalissa especialment suculenta. Les beines són allargades i contenen unes 5-6 llavors generalment verdes que poden ser llises (utilitzades preferentment en conserveria).

NOM Raves, Rábanos, Radish Raphanus sativus

FAMILIA PLANTACIÓ

Crúcíferes Tardor, Primavera, estiu


Extrem orient De 30 a 90 dies. No és molt exigent en clima i és resistent al fred.

COMPOSICIÓ QUÍMICA OBSERVACIONS Agua 95% Hidratos de carbono 3% (fibra 1%) Proteínas 1% Lípidos 0, 2% Vitamina C 20 mg/100 g Potasio 240 mg/100 g Sodio 40 mg/100 g Calcio 34 mg/100 g Fósforo 27 mg/100 g

És una hortalissa d'arrel de fàcil cultiu, que no ocupa molt espai i creix amb gran rapidesa. Molt benvolguda pel seu color escarlata i el seu sabor picant. Els colors de l'arrel varien des del blanc al negre passant per colors vermell pàl�lid a escarlata brillant.

Fitxes De Lhort

Education

Transcript of Fitxes De Lhort