Au

tor:

Jose

p R

amo

n G

imn

ez

GRUP 4

Empreses i c

onsum

OBJECTIU Identicar el vincle existent entre els minerals de la Repblica Democrtica del Congo (RDC) i els productes que consumim diriament.

Fa ms de vint anys que la Repblica Democrtica del Congo (RDC) pateix un conicte encara present a lest del pas que ha provocat ms de cinc milions de vctimes mortals i greus violacions dels drets humans. Les causes del conicte sn diverses (histriques, econmiques, poltiques...), aix com tamb ho sn els interessos que hi ha en joc i els grups armats que hi participen. Un element important que cal destacar en relaci amb el conicte sn els recursos naturals del pas. La RDC s rica en recursos; al seu territori en trobem una gran varietat: or, coure, fusta, terres, coltan, estany, diamants, etc. El control i lexplotaci illegal dels recursos naturals han perms i permeten que grups armats puguin obtenir diners per nanar la guerra. Els pasos vens, aix com diferents empreses, tamb treuen un bon partit daquesta explotaci. Tot i que actualment existeixen algunes iniciatives per regular els minerals procedents de zones en conicte, encara queda un llarg cam per recrrer per a la seva total aplicaci, i per tal que la poblaci congolesa es beneci dels seus propis recursos naturals i pugui millorar la seva qualitat de vida. A ms a ms, el control dels minerals s un pas imprescindible, per ha danar acompanyat de la resolu-ci del conicte i la construcci de la veritable pau (desmobilitzaci dels grups armats, compliment dels acords de pau, resoluci dels conictes per la propietat de la terra i de governana, etc.).

Lexplotaci de minerals el coltan, lestany, el tungst i lor que es realitza a lest del pas s imprescindible per a la fabricaci de components a la indstria de la telefonia i de tota una mplia gamma de productes dalta tecnologia. Un mineral essencial en aquest procs s el coltan. En realitat, el coltan est compost pels minerals columbita i tantalita. El 80% de les reserves de coltan es troben a la RDC. El circuit dexplotaci illegal dels minerals congolesos s un negoci molt lucratiu per als grups armats, pasos vens i empreses. Els minerals sextreuen de mines on treballen moltes persones en condicions molt precries; una part daquestes mines est controlada per grups armats, que imposen les seves taxes illegals i vulneren els drets humans. Un cop extrets els minerals, es transporten ns a les cases de comer. Desprs surten del pas, gran part de manera illegal (per Burundi o Ruanda), cap a les foneries dsia. Poste-riorment, les empreses poden comprar aquests minerals, amb lobjectiu de produir els seus aparells electrnics; aquestes empreses realitzen el procs de transformaci i elaboraci del producte. Cal destacar, a ms a ms, que nombroses multinacionals de la telefonia mbil tenen les seves factories a Xina. Un cop el producte est enllestit... arriba al consumidor: ja podem comprar els mbils, els ordinadors i altres aparells electrnics.

ACTIVITAT 1. Productes i marquesACTIVITAT 2. Empreses dalta tecnologia. Don provenen els minerals dels seus productes?AMPLIACI DE LACTIVITAT 2. Investiga sobre les regulacions dels minerals en conicteACTIVITAT 3. Fairphone, un mbil responsableAMPLIACI DE LACTIVITAT 3. Consum transformadorACTIVITAT 4. Presentaci

Ordinador amb accs a Internet.

PGINES WEB:

Escola de Cultura de Pau: http://escolapau.uab.cat/Enough Project: http://www.raisehopeforcongo.org/Amnistia Internacional: https://www.es.amnesty.orgCampanya Tecnologia Lliure de Conicte ALBOAN: http://www.tecnologialibredeconicto.orgConsum responsable: http://www.consumoresponsable.orgOpcions. Consum i estil de vida transformadors: http://opcions.org/es/Fairphone: www.fairphone.com

CONTEXT

CONTEXTESPECFIC

ACTIVITATS

1

RECURSOS

Don provenen els minerals dels seus productes?

ACTIVITAT 1. Productes i marques

GRUP 4

Empreses i c

onsum

El coltan, lestany, el tungst i lor sutilitzen per a la fabricaci de compo-nents a la indstria del mbil i de tota una mplia gamma de productes dalta tecnologia.

ACTIVITAT 2. Empreses dalta tecnologia

En els ltims anys, grcies a la pressi de la societat civil, sestan regulant, tant a escala nacional com internacional, els mine-rals procedents de zones en conicte. Aquestes regulacions pretenen que les empreses es responsabilitzin de tota la seva cadena de subministrament* i avancin cap a un comer ms responsable, que no contribueixi a vulnerar els drets humans ni a nanar conictes o guerres.

Tot i aix, no sempre les empreses estan disposades a aplicar les regulacions. Noms algunes estan treballant per tal que a la seva cadena de subministrament no hi hagi minerals procedents de zones en conicte. LONG americana Enough Project va elaborar, lany 2012, una classicaci de les 21 principals empreses tecnolgiques per tal dindicar a quin punt es trobava el seu progrs cap a un aprovisionament de minerals lliures de conicte.

* La cadena de subministrament engloba la planicaci de totes les activitats relacionades amb el procs delaboraci i distribuci dels productes. La cadena presenta vries etapes: la cerca i lobtenci de les matries primes, la transformaci daquestes matries en productes intermedis, la posterior transformaci dels productes intermedis en productes acabats i la distribuci dels productes acabats al consumidor. Per tant, els productes que consumim sn el resultat de tota una xarxa de provedors, intermediaris i distribudors que es coordinen entre ells.

Observa el ranking de Enough Project:http://www.raisehopeforcongo.org/content/conict-minerals-company-rankings-0

Classica les segents empreses per colors i indica quins percentatges de progrs presenten, en relaci amb un aprovisionament de minerals lliures de conicte:

2

Quins productes es fabriquen amb aquests minerals? I, concretament, amb el coltan?Quins aparells electrnics tens a casa? Quines sn les seves marques?

ALGUNES PGINES WEB PER RECOPILAR INFORMACI: Campanya Congo, perill de riqueses Lliga dels Drets dels Pobles: www.perillderiqueses.org

Respon: Hi ha alguna empresa de color verd que hagi obtingut el 100%? Quantes han superat el 50%? Quines sn les millors i quines les pitjors?Els teus productes electrnics sn verds, grocs o vermells?

NINTENDOHTC

SHARPNIKON

CANONLENOVO

TOSHIBASAMSUNG

LGSONY

IBMPANASONIC

NOKIAMOTOROLA MOBILITY

MICROSOFTAPPLE

DELLACER

RIMAMD

PHILLIPSSANDISK

HPINTEL

o% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Au

tor:

Jose

p R

amo

n G

imn

ezA

uto

r: Jo

sep

Ram

on

Gim

nez

Amb el suport de:

AMPLIACI DE LACTIVITAT 2. Investiga sobre les regulacions dels minerals en conicte

GRUP 4

Empreses i c

onsum

ACTIVITAT 3. Fairphone, un mbil responsable

Investiga i descriu qu s el Fairphone. Per qu s un mbil ms just i responsable? Justica la teva resposta.

3

Quina regulaci trobem als Estats Units? I a Europa?Com creus que actuen les empreses?

ALGUNES PGINES WEB PER RECOPILAR INFORMACI:

Escola de Cultura de Pau (Article sobre la ruta dels minerals, els drets humans i les diverses regulacions): http://escolapau.uab.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=792%3Alas-otras-capitales-del-congreso-mundial-de-los-moviles&catid=103%3Aunidad-de-analisis-2015&Itemid=74&l

El Pais (Regulaci EE.UU.) http://tecnologia.elpais.com/tecnologia/2012/08/23/actualidad/1345736205_398139.html

Campanya Tecnologia Lliure de Conicte ALBOAN (Regulaci europea): http://www.tecnologialibredeconicto.org

ALGUNES PGINES WEB PER RECOPILAR INFORMACI:

Escola de Cultura de Pau (Article sobre Fairphone)http://escolapau.uab.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=826%3Afairphone-lsmartphone-amb-valors&catid=103%3Aunidad-de-analisis-2015&lang=ca

Fairphone: www.fairphone.com

Blog El Pais (Article d'opini): http://blogs.elpais.com/alterconsumismo/2014/02/mi-telefono-es-un-movil-justo.html

ACTIVITAT 3. Presentaci

Troba i analitza la informaci. Desprs, recull les principals reexions i conclusions a qu hagis arribat per presentar-les als teus companys i companyes.

Opci B. PowerPoint(mxim quatre pgines)

Opci A. Mural(cartolina DIN A3)

AMPLIACI DE LACTIVITAT 3. Consum conscient

Reexiona:

Cada quant temps canvies de mbil? Per qu el canvies? Qu fas amb el teu mbil vell?Qu implica el consum transformador i conscient? Per qu hem de canviar els nostres hbits de consum?

Pistes: Consumir menys i consumir all que necessitem. Consumir socialment i mediambientalment.

ALGUNES PGINES WEB PER RECOPILAR INFORMACI:

Amnstia Internacional: https://www.es.amnesty.org/colabora/recicla-tu-movil/

Consum responsable: http://www.consumoresponsable.org

Opcions. Consum i estil de vida transformadors: http://opcions.org/es/

Au

tor:

Jose

p R

amo

n G

imn

ez