www.teatrelliure.cat Fitxa pedagògica - Els jugadors - 1 -

FITXA PEDAGÒGICA Els jugadors Autor i direcció Pau Miró

www.teatrelliure.cat Fitxa pedagògica - Els jugadors - 2 -

ÍNDEX PREPARA’T PER AL LLIURE FITXA ARTÍSTICA..............................................................................3 INFORMACIÓ PRÈVIA.......................................................................4

Sobre l’obra.............................................................................4 Sobre l’autor i director............................................................. 7

................................................................................ PER TREBALLAR A L’AULA PROPOSTES DIDÀCTIQUES..............................................................10

Relacionades amb el context.....................................................10 Relacionades amb l’escenografia...............................................12 Relacionades amb els personatges............................................14 Relacionades en la posada en escena........................................15

www.teatrelliure.cat Fitxa pedagògica - Els jugadors - 3 -

FITXA ARTÍSTICA Teatre Lliure Gràcia (Barcelona) - del 19 d’abril al 20 de maig de 2012 Funció escolar: dimarts 24 d’abril a les 17h

Els jugadors autor i direcció Pau Miró

intèrprets Andreu Benito, Jordi Boixaderas, Jordi Bosch, Boris Ruiz

escenografia Enric Planas / vestuari Berta Riera / disseny de so Jordi Collet

ajudant de direcció Marc Artigau

i els equips del Teatre Lliure

coproducció Teatre Lliure i EL CANAL - Centre d'Arts Escèniques Salt/Girona

espectacle en català durada aproximada 1h. 30’

www.teatrelliure.cat Fitxa pedagògica - Els jugadors - 4 -

INFORMACIÓ PRÈVIA

SOBRE L’OBRA ................................................................................

Els jugadors

Repartiment de luxe per a una història senzilla, la de quatre homes que juguen una partida de cartes i acaben embrancats en un joc molt més perillós. Andreu Benito, Jordi Boixaderas, Jordi Bosch i Boris Ruiz són els quatre jugadors, i Pau Miró, l’autor i director d’aquest duel que, entre basa i basa, va destapant la tèrbola personalitat dels tafurs.

Els jugadors és una radiografia de les relacions humanes, de la part fosca i inaccessible que tothom amaga, esquitxada d’humor i, és clar, d’un saludable esperit lúdic. Una mà guanyadora a càrrec d’un dramaturg que passa sempre la realitat pel filtre de la ironia.

Carme Tierz

Un conte dens i divertit

Pau Miró torna a Temporada Alta amb el seu últim text, Els jugadors. “Vull explicar una història senzilla, amb zones fosques, això sí”, diu l’autor tot introduint-nos en el text. “M’agrada que m’expliquin històries senzilles, una mica estranyes, això sí. I sobretot m’agrada explicar-les”, afegeix per aquells qui no recordin Lleons o Girafes. En el teatre de Miró el que es diu està certament revestit d’una pàtina que fa dubtar, que amaga més del que diu creant un univers poètic molt propi. A Els jugadors, Miró ens porta fins un pis antic. Al voltant d’una taula, sota d’una làmpada, quatre homes que superen els 50 anys, juguen una partida de cartes. Un d’ells, professor de matemàtiques, recentment ha perdut el pare, aquest se li apareix en somnis i prova de dir-li alguna cosa que el professor no acaba d’entendre.

Andreu Benito, Jordi Boixaderas, Jordi Bosch i Boris Ruiz són els quatre jugadors d’aquesta producció que es veurà posteriorment al Teatre Lliure. “Els jugadors és, en certa manera, un conte, dens i divertit, amb un paisatge urbà de fons, un conte on els personatges són més fills de puta del que em pensava, (encara que a primera vista no ho semblin)”, conclou Pau Miró.

Andreu Gomila

www.teatrelliure.cat Fitxa pedagògica - Els jugadors - 5 -

© foto Ros Ribas

En un pis antic, al voltant d’una taula, sota d’una làmpada, quatre homes, un barber, un enterramorts, un actor i un professor de matemàtiques juguen una partida de cartes. Aquest pis és un refugi on tots els fracassos són acceptats, permesos. El fracàs és la regla, no pas l’excepció. Els diners han desaparegut, també qualsevol possibilitat d’èxit personal. A punt de tocar fons, els quatre personatges decideixen a arriscar-se. En aquest moment el joc es torna perillós.

Vull explicar una història senzilla, amb zones fosques, això sí. M’agrada que m’expliquin històries senzilles, però una mica estranyes. I sobretot m’agrada explicar-les. És de jugadors. Ja saben, ruletes, casinos, cartes. Grans quantitats de diners que es perden o es guanyen en menys de trenta segons. I tota l’addicció i la destrucció que aquesta adrenalina comporta. El joc també és entre els personatges, entre els mateixos jugadors. (I disculpin si ara ho porto cap el meu terreny) Entenc les relacions humanes com un joc, com si cada mirada que fem als ulls d’algú fos una partida.

www.teatrelliure.cat Fitxa pedagògica - Els jugadors - 6 -

I com si d’alguna manera, més o menys conscient, davant del nostre “adversari” (l’altre), allò que fem és mirar de detectar els seus punts febles i treure’n partit. És potser una visió massa fosca de les relacions humanes, potser els companys de viatge que he tingut mentre escrivia el text poden tenir-hi alguna cosa a veure: Dostoievski, Caravaggio, Chet Baker, l’FMI, l’excés de cafè…. He intentat acompanyar-ho també, amb sentit de l’humor. Disculpin també els llocs comuns, però és que m’encanta visitar-los amb l’esperança de captar un matís que se m’havia escapat. Els jugadors és en certa manera un conte, dens i divertit, amb un paisatge urbà de fons, un conte ple de contes on els personatges són més fills de puta del que em pensava, (encara que a primera vista no ho semblin). Són quatre germans que superen els 50 anys (“envellir és un desastre”). Al voltant d’una taula, i embriagats de ginebra, juguen una partida de cartes, fan temps, darrere la finestra, plou, una urna amb cendres presideix la partida. De tant en tant, es miren als ulls. La pluja no s’atura, i entre la ràbia i el silenci, decideixen arriscar-se com no s’havien arriscat mai. La vida fa trucs de màgia, fa desaparèixer massa sovint éssers estimats, quantitats de diners, records, paraules, però no l’esforç ni la passió amb aquells que mirarem d’explicar aquesta història senzilla.

Pau Miró

www.teatrelliure.cat Fitxa pedagògica - Els jugadors - 7 -

SOBRE L’AUTOR I DIRECTOR ................................................................................ Biografia Pau Miró

És llicenciat en Art Dramàtic per l’Escola Superior d’Art Dramàtic Institut del Teatre (1999). Com a dramaturg, ha participat en diversos seminaris a la Sala Beckett impartits per Carles Batlle, Sergi Belbel, Xavier Albertí, Sanchis Sinisterra, Martin Crimp, Juan Mayorga i Javier Daulte.

dramatúrgia i direcció

Fundador de la companyia Menudos, formada per ex alumnes de l’Institut del Teatre. 2010 Pluja Constant. Director. Estrena Sala Villaroel. Novembre 2010. 2009 Girafes. Autor i director. Estrena Teatre lliure dins del festival grec 2009. 2009 Lleons. Autor i director. Text estrenat al TNC dins del projecte T6 2008 Búfals. Autor i director. Text estrenat al festival de temporada alta. Girona. 2008 Enfermo imaginario. Coautor. Estrenat al teatre Condal. Barcelona. 2007 Singapur. Autor i director. Text estrenat dins del projecte del T6, TNC. (Sala beckett). 2007 Los persas: Réquiem por un soldado. Dramatúrgia conjunta amb Calixto Bieito. 2006 Banal sessions of fedra Autor i director (Versus teatre). 2006 Somriure d’elefant. Autor i director. Text traduït al castellà i a l’Italià i a l’eslovac. 2006 Bales i Ombres (un western contemporani). Autor i director (Espai Lliure) 2005 Happy Hour. Dramatúrgia i direcció. Teatre Lliure i posterior estrena el gener de 2005 al teatre Borràs de Barcelona.

2004 Plou a Barcelona. Dir. Toni Casares. Sala Beckett. Text traduït al castellà, italià, francès, portuguès, polonès i anglès. Text estrenat el Gener de 2011 a Londres al Cock Tavern Theatre. Estrenat també el 12 d’octubre 2007 a Nàpols, Teatro Nuovo. Text estrenat al juny del 2008 al Teatre Picolo de Milà, premi nacional de la crítica a Itàlia, i 4 premis dels més representatius dins del panorama teatral italià. Versió radiofònica a la Rai i també versió cinematogràfica a Itàlia. I text editat per la editorial italiana Guida, sota el títol de Chiove. Text que participa en la setmana de cultura Catalana a Xile, 2005. Text publicat per la universitat de Richmond, New York. Text que participa en la setmana cultural catalana en Sao Paulo, Brasil. Text estrenat en la seva versió castellana al Festival de Otoño de Madrid 2006, sota el títol Lluvia en el Raval a càrrec de la companyia Segundo viento, a la cuarta paret. Espectacle estrenat a Buenos Aires, Venezuela, Córdoba. Text del que s’ha n’ha fet una versió radiofònica per a Ràdio Barcelona. Text

www.teatrelliure.cat Fitxa pedagògica - Els jugadors - 8 -

que s’ha convertit en guió cinematogràfica amb adaptació de Carles Mallol, Pau Miró i sota la direcció de Carles Torrens.

2003 Paraigües elèctrics. Autor i director (Sala Trono Villegas Tarragona). 2002 Una habitació a l’Antàrtida. Autor i director (Teatre Malic). 2000 La poesia dels Assassins. Autor i director (Teatre Malic).

premis i mencions

2009 Premi de la crítica al millor text per Búfals, Lleons, Girafes. 2007 Nominat als premis butaca a la categoria de millor text per Singapur. 2006 Guanyador del premi al millor muntatge en la 11 mostra de teatre de Barcelona per Banal sessions of fedra. 2006 Nominació en els premis butaca en la categoria de millor text per Somriure d’elefant. 2006 Nominació als premis butaca en la categoria de millor text per Bales i Ombres (un western contemporani). 2005 Nominació als premis Butaca en la categoria de millor text per Happy Hour. 2004 5 nominacions als premis Butaca, entre las que destaquen, millor text i millor espectacle de petit format per Plou a Barcelona.

Com a escriptor afegir les col·laboracions en guions radiofònics i televisius. Text publicat a l’editorial Proa (Singapur), text publicat a ” En cartell” volum 8 (Plou a Barcelona), text publicat a la revista de difusió teatral, pausa (Somriure d’elefant), text publicat a la revista de l’ADPC (Sota la terra).

teatre actor 2006 Antígona. Dir. Oriol Broggi. 2004 La xarxa. Dir. J. Mª Mestres (Espai Brossa). 2003 Wit. Dir. Lluís Pasqual (Teatre Borràs). 2002 Refugi. Dir. Oriol Broggi (Sala Beckett). 2002 Liliom. Dir. Carlota Subirós (Sala Beckett). 2002 El pati. Dir. Pep Anton Gòmez (Teatre lliure). 2001 El burladero. Dir. Jaume Collell (Teatreneu). 2001 El Público. Jordi Prat. 2001 Kiss me kate. Sílvia Sanfeliu. 1999 Bernadetta xoc. Dir. Magda Puyo (T.N.C). 1999 Homografia. Jordi Fontdevila. 1998 Bal Trap. J.Anguera (Centre dramàtic del Vallès).

www.teatrelliure.cat Fitxa pedagògica - Els jugadors - 9 -

ràdio i televisió 2006 Polònia. Dir. Toni Soler. Tv3. 2005/2006 Mire Usté. Dir. Toni Soler. Antena 3. 2004/2005 El Microondas. Dir. Toni Soler. TVE. Minoria Absoluta. Dir. Toni Soler. City Tv i R.A.C 1. Col·laborador actual El cor de la ciutat. Personatge: “Charly”. TV3 Presentador al programa No n’hi ha prou. C33 Presentador al programa de varietats Bohèmia. C33 Aparicions en les següents series: Plats bruts, Laura, Súper 3, Set de nit, Set de notícies 2001/2002 L’hora del pati, d’ Albert Om. Col·laborador. 1999/2001 D’Interès General. Col·laborador de Martí Gironell a Catalunya Ràdio

© foto Ros Ribas

www.teatrelliure.cat Fitxa pedagògica - Els jugadors - 10 -

PROPOSTES DIDÀCTIQUES A continuació us presentem diferents propostes didàctiques relacionades amb el context, l’escenografia, els personatges i el material gràfic, per tal que els professors triïn les activitats més adients per treballar àrees com la història, la geografia, la literatura, la llengua, l’art i la plàstica. ................................................................................

RELACIONADES AMB EL CONTEXT

Els jugadors, és una obra contemporània, escrita per un director contemporani i dirigida també per ell mateix.

Podríem trobar una relació amb la novel·la del rus Fiodor Dostoievski escrita el 1866 i publicada el 1867 sobre un jove tutor contractat per un antic general rus. La novel·la reflexa l’addicció de Dostoievski al joc de la ruleta durant la seva estada a Wiesbaden, presenta com la ciutat fictícia de Roulettenbourg de la novel·la i la seva passional estada a Europa amb Apollinaria Prokofievna Suslova, de qui es va enamora perdudament.

Dostoievski va completar la seva obra sota l’amenaça del compliment d’un termini perquè pagués les deutes de joc.

www.teatrelliure.cat Fitxa pedagògica - Els jugadors - 11 -

................................................................................ ACTIVITATS SOBRE EL CONTEXT

1. Com has pogut veure l’obra es contextualitza en època contemporània, podries contextualitzar el lloc on passa? A un país? A una època de l’any concreta? 2. Quin és el tema recorrent al llarg de l’obra? Quin és el sentiment que t’ha produït?

3. A la novel·la de Dostoievski hi apareixen citacions del protagonista referent el joc: “Per què el joc és la pitjor manera que qualsevol altre forma de preocupar-se diners?” “Què hi ha d’immoral en el desig de guanyar lo més possible i el més aviat millor?” “Com renunciar el deleit irresistible de veure créixer un munt de bitllets? “Apostar a la vida com s’aposta a les cartes. La vida com a joc d’atzar, amb els seus riscs, les seves bones i males ratxes i el desig desesperat de ressuscitar abans de morir.”

Totes aquestes frases i citacions les podríem relacionar amb l’espectacle de Pau Miró, busca altres frases que diuen els personatges relacionades amb el joc.

4. Pots visionar la pel·lícula d’ Oceans Eleven de Steven Soderbergh, remake d’un film de 1960 que porta al mateix nom. Pots trobar temàtiques en comú amb l’espectacle de Pau Miró, quines són? Com es desenvolupa la història? Quina és al principal diferència?

© foto Ros Ribas

www.teatrelliure.cat Fitxa pedagògica - Els jugadors - 12 -

RELACIONADES AMB L’ESCENOGRAFIA Cada obra de teatre transmet moltes informacions simultànies a través dels diferents llenguatges escènics. Els decorats, el vestuari o la música, entre d'altres, formen part d’aquesta posada en escena. El director fa una determinada lectura de l’obra i, conjuntament amb el seu equip, pren unes opcions estètiques.

© foto Ros Ribas ................................................................................ ACTIVITATS SOBRE L’ESCENOGRAFIA

1. Com has vist, l’escenografia d’aquest espectacle és molt realista, que representa? Hi ha espais que no apareixen a escena però que se’n parlen, quins són aquests llocs?

www.teatrelliure.cat Fitxa pedagògica - Els jugadors - 13 -

2. Observant l’escenografia, digues quina impressió et transmet. Quin ambient vol recrear aquí el director i l’escenògraf? Quins elements escenogràfics t’han cridat més l’atenció? Digues per què

© foto Ros Ribas

www.teatrelliure.cat Fitxa pedagògica - Els jugadors - 14 -

RELACIONADES AMB ELS PERSONATGES Els personatges, la gran majoria de vegades, són els qui porten el pes de l’obra. Cada un té una presència concreta, un vestuari, uns moviments, una gesticulació singulars. Tal i com succeeix a la vida real, els personatges no són estàtics, tenen una evolució, una transformació, però cada un té el seu rol.

© foto Ros Ribas ................................................................................ ACTIVITATS SOBRE ELS PERSONATGES

1. En aquesta obra hi ha quatre personatges, creus que hi ha un protagonista? O tots tenen el mateix pes a l’obra? Quin és el personatge que crea el conflicte de l’obra?

2. Analitzeu quines són les accions i els elements dramàtics que organitzen l’obra en relació amb els seus personatges. 3. Quines són les professions dels quatre protagonistes, digues si el personatge té relació amb la seva professió, creus que que els personatges podrien ser intercanviables amb les seves professions?

www.teatrelliure.cat Fitxa pedagògica - Els jugadors - 15 -

RELACIONADES AMB LA POSADA EN ESCENA El llenguatge és la capacitat de l'ésser humà de comunicar-se utilitzant un sistema de signes. Una llengua o idioma és una representació particular d'aquesta capacitat. Hi ha moltes menes de comunicació, d’entre elles els llenguatges artístics, com poden ser el teatre, el cinema, la música, l’art o la literatura. Aquests llenguatges molt sovint tenen punts en comú, i fins i tot es complementen.

© foto Ros Ribas

................................................................................

ACTIVITATS SOBRE LA POSADA EN ESCENA

1. Els efectes sonors també formen part de la posada en escena, en recordes algun de

l’obra? Quina impressió t’han produït? Com es combinen aquests efectes sonors amb la il·luminació? I la música? Descriu un dels moments de l’obra en què aquests efectes hagin resolt una de les escenes. Recorda quins són els espais sonors i enumera’ls.

www.teatrelliure.cat Fitxa pedagògica - Els jugadors - 16 -

2. El vestuari també és un dels elements de la posada en escena, descriu el vestuari de

cada un dels personatges, creus que ens poden indicar la classe social i la seva professió?

© foto Ros Ribas