Club de lectura GENER 2015

Fitxa de treball: El viajero del siglo

L’AUTOR Andrés Neuman (Buenos Aires 1977) és fill d’una parella de músics que es va exiliar a Espanya quan ell tenia tretze anys. Va créixer a Granada i va adoptar la doble nacionalitat el 1991. Neuman es va llicenciar en Filologia Hispànica a la Universitat de Granada, on va codirigir la revista Letra clara i va ser professor de literatura hispanoamericana. Posteriorment fou guionista de tires còmiques al diari Ideal de Granada i col·laborà amb el dibuixant Kicus en una sèrie de tires setmanals titulada “Los quietos”. Columnista a diversos medis de comunicació d’Espaya i Llatinoamèrica, escriu regularment al suplement cultural del diari ABC i a la Revista Ñ del diari argentí Clarín i a El País. El seu bloc Microrréplicas està considerat com un dels millors en llengua castellana (http://andresneuman.blogspot.com.es/).

Des que al 1995 es donà a conèixer amb el premi de relats Alfaguara, la seva carrera literària ha estat intensa i brillant. Als 22 anys publicà una primera novel·la, Bariloche, amb la qual quedà finalista del Premi Herralde el 1999. Després va publicar La vida en las ventanas (2002, finalista del Premio Primavera) i Una vez Argentina (2003). La seva quarta novel·la, El viajero del siglo (2009), obtingué el premi Alfaguara i el premi Tormenta i es publicà simultàniament en tots els països de llengua espanyola. Votada entre les cinc millors novel·les d’aquell any a El País i El Mundo, The Guardian, The Independent, Financial Times i els diaris holandesos NRC Handelsblad i De Volkskrant, obtingué la menció especial del jurat del Independent Foreign Fiction Prize, va ser finalista del premi Rómulo Gallegos i ha estat seleccionada per a la shortlist de l’International IMPAC Dublin Literary Award. Finalment, va rebre el prestigiós Premio de la Crítica Literaria que concedeix l’Asociación Española de Críticos Literarios (AECL). Neuman tenia 32 anys.

Neuman ha conreat amb èxit d’altres gèneres literaris. Ha dedicat estudis, conferències i articles a la difusió del relat breu, i en els seus quatre llibres de contes publicats inclou reflexions teòriques sobre el gènere. També ha coordinat ha coordinat la sèrie d’antologies del relat contemporani espanyol Pequeñas resistencias (2002-2010), i destaca el seu pròleg als Cuentos de amor, de locura y de muerte d’Horacio Quiroga (2004). La vitalitat poètica d’Andrés Neuman resulta igualment notable: sis poemaris, una recopilació, un llibre de haikus i dos d’aforismes donen fe de la seva insòlita capacitat literària. Al audiollibre Alguien al otro lado (2011) ofereix una selecció dels seus poemes. Darrerament ha publicat un llibre de viatges Cómo viajar sin ver (2010) i traduccions de la poesia de Wilhem Müller i d’Owen Sheers.

L’OBRA Novel·la: Bariloche, 1999 La vida en las ventanas, 2002 Una vez Argentina, 2003 El viajero del siglo, 2009 Hablar solos, 2012 Relat: Todos mis cuentos. 2000 El que espera, 2000 El último minuto, 2001 Alumbramiento, 2006 Hacerse el muerto, 2011 El fin de la lectura, 2011 Poesia: Métodos de la noche, 1998 Alfileres de luz, 1999 El jugador de billar, 2000 El tobogán, 2002 La canción del antílope, 2003 Gotas negras, 2003

Sonetos del extraño, 2007 Mística abajo, 2008 Década (poesía 1997-2007), 2008 No sé por qué i Patio de locos, 2013 Aforismes i assaig literari: El equilibrista, 2005 Cómo viajar sin ver, 2010

PREMIS PRINCIPALS

I Premio de Poesía Joven "Antonio Carvajal" (1998) Premio Federico García Lorca de poesía (1999) XVII Premio Hiperión de poesía (2002) XII Premio Alfaguara de Novela (2009) LIV Premio de la Crítica de narrativa castellana (2010) IV Premio La Tormenta en un vaso (2010)

SUGGERIMENTS PER AL COMENTARI

• El viajero del siglo és una obra extraordinàriament ambiciosa, on l’autor demostra una gran cultura literària. A banda de la riquesa dels temes que toca, El viajero és un mosaic de gèneres: literatura de viatges, epistolar, sentimental, fragments de teatre, intriga, discursos filosòfics, tocs de realisme màgic, poemes... Quins d’aquests gèneres t’han atret més? Quins t’han desagradat?

• Per què creus que l’autor compon la seva obra d’aquesta manera?

• L’autor no escriu sobre cap esdeveniment històric ni esmenta cap personatge

històric real. Si ho has observat, probablement t’ha causat un efecte determinat, que val la pena comentar.

• L’inici de la novel·la és com un mosaic: molt descriptiu, utilitza els cinc

sentits i capta absolutament l’atenció del lector, que se’n va darrera el moviment del personatge com si seguís una escena fílmica. La sensació de trànsit impera des dels primers paràgrafs. Què t’ha atret més d’aquest inici?

• Neuman posa una atenció exquisida en les frases de començament i de tancament de cada episodi. En pots destacar alguna que et resulti memorable?

• Extraordinàriament poètic, el llenguatge de la novel·la construeix frases com

“Se reunían las aves organizando el cielo”, que té una accentuació mètrica (en aquest cas, alexandrí).

• El petó es fa esperar 200 pàgines. Creix la tensió, i quan el lector espera una

descripcio sensacional d’aquest moment clímax, es troba amb una sorpresa (un dels trets que caracteritza Sophie). No obstant això, Sophie no eludeix el repte. Què opines d’aquesta presentació?

• Per a la creació de Sophie Gottlieb, la protagonista femenina del llibre,

Neuman utilitzà trets d’algunes figures de marcada personalitat i rellevància a la seva època, com la poetessa romàntica alemanya Sophie Mereau, la poetessa anglesa Elizabeth Barrett Browning, Johanna Henriette Shopenhauer (mare de Shopenhauer), Mary Shelley i la seva mare, l’activista Mary Wollstonecraft. No obstant això, alguns lectors consideren que la Sophie de Neuman és una dona exageradament alliberada i progresista. Què opines?

• Què opines de Hans? Et sembla consistent? Atractiu? Coherent?

• Tota la novel·la és vista des dels ulls de Hans, amb l’ús d’un narrador

equiescent el qual punt de vista només es trenca en una ocasió, al principi de la novel·la. Et sembla que és un error accidental de l’escriptor? Significa alguna cosa?

• L’organillero és un personatge secundari amb una funció molt determinant en

l’estructura de la novel·la. Comenta el que en penses.

• Rudi és un altre gran personatge secundari. Al límit del ridícul, mostra una enorme dignitat i saber estar quan la situació que sospita es fa evident per a tothom. La seva conversa amb el pare de Sophie no és estrictament necessària per a la història, i per contra, és una escena difícil i molt ben aconseguida. Què n’opines?

• Comenta alguns dels recursos literaris que Andrés Neuman combina en el

transcurs de la novel·la: el diàleg integrat al text sense guió, el pensament del gos, les acotacions teatrals, la mescla del passat i el present, la intriga, la violació associada a l’esquila, els elements simbòlics (com el bagul ple de llibres, la plaça en moviment o el vent final).

• Aquesta novel·la presenta una proposta molt ambiciosa: llegir el segle XIX

amb els ulls del segle XXI. Per això entrecreua la novel·la clàssica amb el vanguardisme. Quines diries que són les qüestions principals que vol destacar l’autor?

LA SOLEDAT ENVOLTADA

VIAJE DE INVIERNO de WILHELM MÜLLER

Andrés Neuman escoltava sovint, de petit, el Viaje de invierno de Franz Shubert, i de gran es va sentir atret per la poesia original del romàntic Wilhelm Müller, que es la que va inspirar els famosos lieder però que, inesperadament, els va deixar relegats a un segon pla. La traducció fa justícia a la qualitat extraordinària de Müller, que utilitza la figura d’un viatger per mostrar una peregrinació a través de l’hivern i el descobriment de la modernitat. Aquesta poesia va influenciar directament, segons Neuman, la creació de El viajero del siglo.

LES TRIBULACIONS DEL NOVE TÖRLESS de ROBERT MÜSIL

Robert Müsil presenta una novel·la d’aprenentatge en la qual un jove de família benestant, que estudia en un institut envoltat de joves ociosos i despreocupats, troba dificultats en relacionar-se a causa del seu caràcter sensible i abstret. Quan dos companys comencen a assetjar un tercer, al qual roben, el protagonista sent que el món està ple de conductes il·lògiques, que xoquen amb les seves posicions i valors i que l’obliguen a madurar acceleradament.

HUGUENAU O EL REALISMO de HERMANN BROCH

A la tercera novel·la de la trilogia Los sonámbulos, obra clau de la narrativa europea del segle XX, Hermann Broch mostra la davallada moral d’un comerciant que es transforma en desertor, arribista i assassí enmig de la degradació i la descomposició de valors del món modern. Broch combina diversos gèneres literaris –l’assaig filosòfic, el teatre, la poesia i l’anàlisi psicològica- per expressar la convulsa història europea del darrer segle en aquesta obra de referència cabdal.

NOMBRE FALSO de RICARDO PIGLIA

Els cinc relats i la novel·la breu que componen aquest llibre unitari aconsegueixen que la textualitat formi part de la narració, com en les novel·les policíaques i la crònica periodística. L’anècdota dels relats ocupa un lloc secundari respecte de l’estranyesa i familiaritat de les relacions humanes. Utilitzant registres molt diferents i una atmosfera onírica, Piglia transmet la seva visió de la soledat, la infelicitat i la misèria humanes d’una manera que el relaciona amb un altre escritor argentí de culte, Roberto Artl.