MATERIAL DIDÀCTIC EMPRAT:

Ppoint C3_UD03; Axonometria obliqua I; perspectiva cavallera.

Fitxa didàctica 3/03

Fitxa didàctica 3/03

Axonometria obliqua II. Perspectiva cavallera.

C3

UD 03

Curs:

Nom alumne/a: Curs/ grup:

DIBUIX TÈCNIC DE BATXILLERAT

C3 UD03 Fitxa didàctica 3/03

http://www.eartvic.net/sfarrej/materials/DT_Batx/C3/

CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA UNITAT:

Exercicis de classe: _____________________ 100% UD

.- Precisió i pulcritud en el traçat. 20%

.- Competència gràfica 30%

.- Adequació de la solució 30%

.- Gestió del temps i entrega a termini. 20%

CONCEPTES ESPECÍFICS DE LA UNITAT

.- Perspectiva cavallera: fonaments.

.- Treball a partir de la planta homòloga.

1.- LES MODALITATS AXONOMÈTRIQUES:

Projecció cilíndrica obliqua: els raigs projectants formen

un angle de projecció diferent de 90º. Militar i cavallera.

Projecció cilíndrica ortogonal: els raigs projectants

formen un angle recte amb el pla de projecció (paper de

dibuix).Isomètrica, dimètrica, trimètrica.

L’axonometria cavallera parteix d’una visió frontal sobre un

pla vertical (alçat), però ens ofereix també la visió de la cara

superior i, per tant del pla horitzontal.

Això podríem considerar-ho com una aberració: ens és

impossible veure frontalment la cara davantera d’un cup

(com un quadrat perfecte) i, alhora, veure les seves cares

lateral i superior (o inferior).

Tot i això, la perspectiva cavallera, juntament amb la militar,

representa un avenç considerable en l’evolució de la

representació objectiva respecte al dièdric: un sol dibuix

unívoc.

Es recomana l’ús de les reduccions, si bé poden emprar-se

amb flexibilitat.

2.- LA PROJECCIÓ CILÍNDRICA OBLIQUA:

1 cos projectant 12345678

2 pla de projecció definit pels eixos OX i OZ

3 projeccions cilíndriques ortogonals

4 projeccions cilíndriques obliqües

5 projecció cavallera del cos sobre el pla de projecció

definit pels eixos OX i OZ

6 perspectiva cavallera de la figura 12345678

PERSPECTIVA CAVALLERA:

.- és el resultat de projectar obliquament un objecte sobre el pla

vertical de projecció.

.- la no coincidència de cap eix amb els raigs de projecció

permet que apareguin grafiades les alçades, a més a més de

les amplades i les fondàries.

.- la seva resolució no la farem a partir de l’alçat i afegint la

dimensió que falta com hem fet amb la militar sinó pel

procediment de la planta homòloga.

CAVALLERA D’UNA CIRCUMFERÈNCIA.

3.- REDUCCIONS EN PERSPECTIVA CAVALLERA:

Utilitzarem habitualment eixos normalitzats que podem traçar

amb l’escaire i el cartabó.

Les reduccions són les mateixes que a les planimetries:

.- 2/3 del valor real per a eixos de 30º i 60º

.- 1/2 per a l’eix a 45º

PROCÉS DE TREBALL.

Dades de partida obtingudes

del dibuix en dièdric.

Tria de la terna d’eixos.

CA

VA

LL

ER

A D

’UN

A C

IRC

UM

FE

RÈ

NC

IA.

1.-

So

bre

el p

la d

efin

it p

er

X

i Y

dib

uix

em

el q

ua

dra

t e

n q

uè

Està

in

scri

ta la

cir

cum

ferè

ncia

. A

qu

est q

ua

dra

t e

l ve

ure

m e

n

pe

rsp

ectiva

co

m u

n r

om

bo

ide

. D

ete

rmin

em

el se

u c

en

tre

.

2.-

A p

art

ir d

el co

sta

mé

s lla

rg d

el ro

mbo

ide

dib

uix

em

el q

ua

dra

t

ho

mò

leg

, in

clo

en

t-h

i la

cre

u.

3.-

Pe

r a

to

tes d

ue

s f

igu

res,

rom

bo

ide

i q

ua

dra

t, d

ibu

ixem

le

s

dia

go

na

ls.

4.-

En

el q

uad

rat d

ibu

ixem

la c

ircu

mfe

rèn

cia

ho

mò

log

a a

l´’e

l·lip

se

qu

e b

usq

uem

.

5.-

Mitja

nça

nt

para

l·le

ls a

l co

sta

ts v

ert

ica

ls b

aix

em

al ro

mb

oid

e

els

pu

nts

en

qu

è la

circu

mfe

rèn

cia

ta

lla le

s d

iag

on

als

. T

en

im

de

fin

its v

uit p

un

ts d

e p

as d

e l’e

l·lip

se

, q

ua

tre

d’e

lls a

mb

les

co

rre

sp

on

en

ts r

ecte

s t

an

ge

nts

a la

fig

ura

.

6.-

Am

b l’a

jud

a d

e le

s a

ltre

s q

ua

tre

ta

ng

ents

(q

ue

só

n a

ral·

lele

s

a le

s d

iag

ona

ls d

el q

uad

rat

i d

el ro

mb

e)

tra

cem

(a

mà

alç

ad

a)

la

cò

nic

a.

Tot i que la cavallera l’associem a un alçat al qual hem afegit

les alçades, realitzarem l’encaix de la perspectiva mitjançant el

dibuix de la planta homòloga. Això significa que re dibuixarem

la planta sobre els eixos X i Y de la terna donada.

1.- Definim quins seran els eixos X i Y que han de definir la

posició dels punts en planta.

2.- Determinem les coordenades rectangulars de cada punt

notable del conjunt a perspectivar en relació als eixos X i Y.

3.- Traspassarem les coordenades rectangulars de cada punt

als eixos de la terna; ja no es tractarà de coordenades

rectangulars, però es mantindrà el paral·lelisme de les línies de

referència amb els eixos. Caldrà tenir en compte la reducció

sobre l’eix de les Y.

4.- Situats els punts notables que estan sobre el pla horitzontal

tan sols queda aixecar, amb magnituds reals els punts que ,

segons l’alçat, es troben a una certa alçada sobre el PH.

Esquema de full DIN A4 (21 x 29,7 cm.) amb marc i caixetí.

Marc de 18 x 28,7 cm.

Caixetí de 18 x 3 cm.

Àrea de dibuix del full de 18 x 25,7 cm

Quadrats equidistants 5 mm de separació vertical i 1 cm de separació horitzontal

PROPOSTA D’EXERCICIS PRÀCTICS::

Resol la perspectiva cavallera lumínica dels dos conjunts de figures proposats aplicant el

concepte d’ombres intuïdes.