MATERIAL A EMPRAR:

Llapis, tisores, adhesiu en barra, cartolines, paper xarol o altres i suport rígid

de cartró ploma de mida A4; revistes, catàlegs i papers de diari. Regle, tallant.

Fitxa didàctica 1/11

Color i perspectiva lumínica.

C1

UD 11

Curs:

Nom alumne/a: Curs/ grup:

DIBUIX TÈCNIC DE BATXILLERAT

C1 UD11 Fitxa didàctica 1/11

http://www.eartvic.net/sfarrej/materials/DT_Batx/C1/

LA ORIENTACIÓ DE LES CARES D’UN COS.

Considerarem habitualment que la llum procedeix d’una font

natural: el Sol, que ens envia la llum amb raigs paral·lels.

A efectes pràctics, el Sol és tan gran i es troba tan llunyà

que no diferenciarem si una superfície està més a prop o

menys que una altra que tingui la mateixa orientació; per a

totes dues l’efecte de la llum serà el mateix.

L’orientació d’una superfície envers la llum que li arriba en

forma de feix de llum cilíndric determina que la forma que

adopta la taca de llum sigui una circumferència o una

el·lipse. La forma de l’el·lipse pot variar amb diàmetres

més o menys diferenciats, però el menor serà sempre igual

al de la circumferència.

Si la quantitat de llum es sempre la mateixa, tindrà més

lluminositat la forma circular (menor superfície a repartir la

llum) que no pas la forma el·líptica (més superfície i, per

tant més foscor; és a dir, menys blanc).

Les superfícies orientades més perpendicularment a la

llum seran, doncs, més clares.

1.- PERSPECTIVES LINEALS I LUMÍNIQUES:

Perspectiva lineal: dibuix que mostra els objectes tal com

apareixen a la vista, amb la impressió de gruix i de distància, a

partir de línies que mostren les seves arestes i el seu contorn

aparent.

Perspectiva lumínica: dibuix que mostra els objectes tal com

apareixen a la vista, amb la impressió de gruix i de distància, a

partir de la incidència de la llum sobre les superfícies que els

conformen.

La modalitat lumínica no és, doncs, independent de la lineal

perquè la necessita per poder concretar el dibuix.

Però, un cop fet l’encaix lineal, la modalitat lumínica suposa

resoldre el dibuix no per les arestes i contorns aparents que

defineixen els objectes sinó per les seves cares; la llum

determina com veiem les superfícies i les variacions d’intensitat

permeten apreciar el volum.

2.- COLOR, TONALITAT I VALOR.

Colors primaris: (saturació 100%) groc, vermell i blau; l’adició

de tots tres colors en forma de llum dona la llum blanca.

Colors secundaris: són els tres colors resultants de barrejar els

tres primaris de dos en dos amb una proporció del 50%

Tonalitats: cada una de les variants de color que podem obtenir

entre un color primari i el color secundari del seu costat. Aquesta

carta mostra 9 variants tonals entre color primari i color

secundari.

Brillantor d’un color o d’una tonalitat: quantitat de blanc

afegit; li dóna al color més o menys brillantor.

3.- TRACTAMENT LUMÍNIC D’UNA SUPERFÍCIE.

Habitualment considerarem que la font de llum que il·lumina els

objectes procedeix de l’infinit, del cel, d’un costat i del costat de

l’observador.

D’aquesta maner, al aplicar el color en perspectives

axonomètriques, podrem dir que una superfície plana respon

a la llum de manera uniforme.

Les cares més perpendiculars a la llum mostraran més brillantor

(més blanc); a mida que la orientació sigui pitjor, les cares

s’enfosquiran.

Si la superfície és rodona o de revolució, cada punt ideal de la

mateixa té una orientació diferent respecte la llum i, per aquest

motiu, la resposta ha de ser un degradat.

Normalment, el color blanc l’aporta el paper, de manera que

l’aplicació d’una capa lleugera de color dóna un to més brillant i a

mida que saturem el paper de pigment obtenim un a tonalitat

més fosca.

Aquest recurs de tractament lumínic de les cares mitjançant

diferents valors de color no considera l’existència d’ombres

pròpies o projectades; ens limitem únicament a valorar la millor o

pitjor exposició de les cares a la llum.

Esquema de full DIN A4 (21 x 29,7 cm.) amb marc i caixetí.

Marc de 18 x 28,7 cm.

Caixetí de 18 x 3 cm.

Àrea de dibuix del full de 18 x 25,7 cm

Quadrats equidistants 5 mm de separació vertical i 1 cm de separació horitzontal

EXERCICI: CREACIÓ D’UNA CARTA DE VALOR

DE BRILLANTOR.

Objectiu.

Utilitzant els requadres del àrea de treball de la dreta,

realitzar una carta amb diferents valors de brillantor per a

diferents tons amb els següents requeriments:

Procediment de treball.

1.- primera sèrie de quadrats: utilitza un llapis de grafit de

valor HB i intenta diferenciar sis matisos de gris. Procura

evitar la saturació total del paper en el requadre més fosc.

2.- sèries de quadrats dos, tres, quatre i cinc: utilitza per a

cada tira els següents tons

.- verd fosc

.- lila o fúcsia

.- blau fosc

.- beige o taronja

3.- sisena sèrie: realitza el mateix exercici amb un color

groc de tonalitat freda.

Per a tots els casos evita arribar a la saturació total del

paper amb el pigment del llapis.

Procura perfilar bé les superfícies; en aquest cas tens

dibuixada una línia que defineix l’àrea a pintar, però a les

perspectives lumíniques les arestes no poden ser visibles;

allò que garanteix la perfecta definició de les arestes d’una

figura és que les superfícies que les defineixen estiguin

perfectament perfilades. Pots ajudar-te amb el cantell de

l’escaire per limitar el moviment de la punta del llapis o bé

superposant un full en blanc.

CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA UNITAT:

Exercici pràctic: _________________________100% UD

Perfilat dels elements 40%

Adequació dels colors 30%

Coherència del degradat 15%

Lliurament a termini 15%

RECOMANACIONS SOBRE ELS LLAPIS DE

COLORS.

En dibuix tècnic, els llapis de colors més adients no tenen les mateixes característiques que els més indicats per a dibuix artístic: els més cars no tenen per què ser els que millor van Si bé en D.A. és interessant que els colors siguin tous i permetin donar molta intensitat a un dibuix, el fet que el pigment quedi fàcilment repartit pel paper fa que sigui difícil obtenir amb ells superfícies de tonalitat perfectament uniforme. És necessari que la barra de pigment no sigui ni massa dura ni massa tova; una duresa excessiva pot arribar a satinar el paper, a anular el seu gra i, per tant, a no admetre més pigment, sense haver arribat a obtenir la tonalitat intensa desitjada. En qualsevol cas, eviteu els llapis dels TOT A UN EURO!!!