FITX

A 7

6. N

IT E

STR

ELLA

DA

(V

ERSI

Ó D

E 1

88

9)

Júlia

Ló

pez

Val

era

Júlia López Valera

FITXA TÈCNICA

Títol La nit estelada.

Autor Vicent van Gogh (Groot Zundert, Brabant, 1853- Auvers-sur-Oise, 1890)

Cronologia 1889

Tècnica Oli sobre tela.

Mides 74 x 92 cm.

Estil Postimpressionista

Tema Paisatge

Localització MoMA (Nova York)

Júlia López Valera

Vicent Van Gogh va néixer a la localitat de Zundert, a Holanda. El seu pare, era unpastor protestant. El seu primer fill va néixer mort un any abans de la vinguda al mónde Vicent i li van posar el mateix nom. El matrimoni van tenir cinc fills més.A Vincent li agradava la solitud, i durant la seva infància va assistir a l'escola d'unamanera irregular. Va deixar els estudis als quinze anys. Sobre la seva joventut Vicent vaarribar a comentar: “La meva joventut va ser trista i freda i estèril...”

Sèquia (1872-73), dibuix juvenil de VanGogh a La Haia

BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Júlia López Valera

Des de molt jove va mostrar un caràcter difícil i un temperament molt fort. Aquest tret dela seva personalitat el feia molt inestable. Va treballar en una galeria d'art a La Haia,després a Londres i a París on les pintures de Millet el van impressionar.Després a Van Gogh li va augmentar el seu fanatisme religiós, probablement com unrefugi per als seus fracassos laborals i amorosos. Va treballar a Isleworth com ajudantd’un predicador metodista, sent després rebutjat quan intentà estudiar teologia i fer-seell mateix predicador.

Els sembrador, 1881

Natura morta amb Bíblia, 1885

BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Júlia López Valera

L'any 1878 marxà a la regió de Mons, a Bèlgica, on amb condicions extremament dures varealitzar una feina evangelitzadora entre els miners de la zona; després se li suprimí elpetit sou que rebia. Davant d'això i seguint els consells del seu germà Théo, del que jacomençà a rebre ajut econòmic, decidí donar un tomb a la seva vida i dedicar-se a lapintura.Al 1880 s'establí a Brussel·les i a l'Acadèmia de Belles Arts estudià dibuix i perspectiva. Enaquesta època realitzà esbossos i dibuixos basats en les pintures de Millet, i representàpersonatges de pagesos i miners, models agafats de la vida quotidiana, i els pintà en unpla molt realista i tonalitats fosques. Va tornar a casa dels pares on s’enfrontà sovint ambel pare.

BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Júlia López Valera

Després marxà a La Haia, on va fer les seves primeres aquarel·les. Totes les sevesexperiències amoroses eren un fracàs, produint-li greus depressions. Tornà amb elspares a Nuenen, on pintà teixidors rurals. Durant la primavera de 1885, pintà la que esconsidera una de les seves grans obres, Menjant patates.

“He posat el meu més gran interès en què, en contemplar el quadre, es pensi que aquesta gentque està sota el llum, que menja les seves patates ficant les mans al plat, ha treballat també ambaquestes mans la terra; el meu quadre exalta, doncs, el treball manual i l'aliment que ells mateixoss'han guanyat amb tota honestedat...” (Vincent)

BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Júlia López Valera

L'any 1886 se’n va anar a París a viure amb el seu germà Theo. La seva pintura es va veureinfluïda per l’impressionisme i l’estampa japonesa, i va abandonar el caràcter social quehavia tingut fins aleshores, centrant-se en l’expressivitat del color.

Retrat de Père Tanguy (1887-88) Dona al Cafè de Tambourin (1887)

BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Júlia López Valera

Al febrer de l'any 1888 se'n va anar de París cap al sudde França, a Arles.

Van Gogh buscava nous camins per a la seva pintura. Va passar tot l’estiu pintant paisatges a l’aire lliure.

El sembrador,1888

BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Júlia López Valera

Van Gogh va llogar aquesta casa,La casa groga, l’estiu de 1888 aArles. Al setembre va rebre lavisita de Gauguin.

A l’agost pintà Gerro amb dotze gira-sols, onVan Gogh cercava era l'esperit del simbolisme.L’expressivitat del quadre fa que tingui unsignificat que va més enllà de la simplereproducció de les flors. Exposa la imaginacióde l'artista i la seva gran força expressiva, iaquesta força exigia un gran deliri desentiments.

BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Júlia López Valera

Dormitori a Arles, 1888

BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Júlia López Valera

Menys de dos mesos després de l'arribadade Gauguin, van començar a tenir violentsenfrontaments que van culminar en unabaralla durant la qual Van Gogh, amb unanavalla, es tallà un tros de l’orella esquerra.Després d’estar 14 dies a l’hospital tornà acasa seva, Gauguin va tornar a París, i VanGogh pintà el quadre amb l’orella embenada.Va ser ingressat dues vegades a l’hospitald’Arles per problemes mentals.

El maig de 1889 Van Gogh va patir una greu crisi nerviosa i va acceptar l’internament a l’asil psiquiàtiric de Saint Paul de Meusole, prop de Saint-Remy, on hi va passar un any.

BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Júlia López Valera

El 1890 abandonà la clínica i, després d’una breuestada a París, s’instal·là a Auvers-sur-Oise, propde París. Allà va estar sota la cura del doctorGachet, i pintà més de 70 quadres.

Església d’Auvers-sur-Oise

BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Júlia López Valera

Camp de blat amb corbs (Juliol de 1890)

Van Gogh assenyala a les seves cartes, la solitud i la malenconia que tenen els seusúltims paisatges de bladars sota cels tempestuosos i amenaçants; s'ha dit que elssímbols dels corbs planejant sobre el blat suggereixen la premonició de la mort. Lesdues bandes de color, amb el contrast del blau i el groc, anul·len l'espai de laperspectiva. La composició de la perspectiva en el camp obert té una un sentit invers;surt de l'horitzó en direcció cap a la part davantera. Aquest quadre està considerat comuna de les millors obres de l'artista.

BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Júlia López Valera

La depressió de Van Gogh va empitjorar i el 27 de juliol de 1890, a l'edat de 37, mentrepassejava pel camp, amb un revòlver, es va disparar un tret al pit. Ell no es va adonar que laseva ferida era mortal, i va tornar a la pensió Ravoux, on va morir el seu llit dos dies méstard. Vincent va ser enterrat al cementiri d‘Auvers-sur-Oise.

Vincent Van Gogh va produir tot el seu treball, unes 900 pintures i 1600 dibuixos, durantun període de només deu anys, entre 1880 i 1890, fins que va sucumbir a una malaltiamental, possiblement un trastorn bipolar o un síndrome d‘epilèpsia. Va decidir ser pintorquan tenia vint-i-set anys i sempre va voler reflectir la vida en les seves obres. Aquestesestan marcades pels llocs on va viure i treballar, pels sentiments i emocions que va tenir encada etapa, pels desenganys i per la seva malaltia, que finalment va posar fi a la seva vida.

Les tombes de Vincent i Theo van Gogh al cementiri d‘Auvers-sur-Oise.

BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Júlia López Valera

Punts clau de l’obra:

-El contrast entre la claredat i moviment del cel, amb la quietud i foscor del poble.

-L'estreta connexió entre les formes representades amb l'estat d'ànim de l'artista.

-El color no es correspon amb la realitat, sinó amb les emocions.

-Els contorns, en la part inferior, estan marcats amb una línia negra gruixuda, com era característic també en l'obra del seu company Gauguin.

- Les úniques línies rectes són les de les teulades de les cases.

-L'aura lluminosa que embolica la Lluna, fa que aquesta es confongui amb un Sol.

- El xiprer gegant segurament és una al·lusió a la mort.

DESCRIPCIÓ FORMAL

Júlia López Valera

Al quadre hi veiem, a la part de baix un poble, amb un gran xiprer en primer terme aesquerra, i darrere el poble unes muntanyes. Les dues terceres parts del quadres estanocupades pel cel ple de formes circulars que representen la lluna i les estrelles... És unpaisatge nocturn.

DESCRIPCIÓ FORMAL

Júlia López Valera

Elements plàstics: Dibuix i color

Predomina el color,aplicat amb lapinzelladacaracterística delpintor: corba iflamejant.

La gamma cromàtica és de blaus i verds,contrastada als astres, les cases, els arbres... amb tocs de groc molt viu, taronja i blanc.

La factura vibrant va cobrint la tela, com teixint-la amb puntades diferents.Crea ritmes també diferents: circulars, ondulats, tirabuixons, rectes i serpentejats i verticals.

DESCRIPCIÓ FORMAL

Júlia López Valera

Colors de la nit, moltexpressius.Groc i blanc expandits anul·len la forta presència del blau.

La Lluna i les estrelles irradien llum en formes circulars.

Firmament molt dinàmic. Fluxos ondulants combinats entre ells.

Claredat que segueix la línia de la carena(primera llum del matí?)

Algunes finestres tenen llum.

Paisatge irreal que reflexa l’estat d’ànim del pintor

Gran lluminositat en un cel nocturn

DESCRIPCIÓ FORMAL

Júlia López Valera

Les línies que delimiten cases, muntanyes i arbres controlen la mescla cromàtica.

Colors sense línies que els delimitin.

El blanc i el groc donen gran lluminositat al cel nocturn.

Línies rectes i figures geomètriques bàsiques:Quadrats i triangles.

DESCRIPCIÓ FORMAL

Júlia López Valera

Composició

El quadre es pot dividir en dues parts clares: la terra, amb el poble i les muntanyes delfons, i el cel ple d’estels. L’element d’unió entre ambdues parts és el xiprer vertical, iel campanar de l’església, també vertical.

El celestelat,amb 12 estels i la Lluna

La terra, el poble, les muntanyes

Líniadiagonalseparaambduesparts

Forts remolins omplen el cel

DESCRIPCIÓ FORMAL

Júlia López Valera

Dibuix de La nit estelada Júlia López Valera

Saint-Remy era una plana de secà d’agricultura tradicional. Hi havia horts i oliveres ialineacions de xiprers que protegien els ametllers de la força del mestral, el vent fred delnord. Els camps tenien al sud les muntanyes dels Alpilles. Van Gogh va viure el seu inferninterior en un paisatge diferent d’on fins ara havia estat, la verda i plana Holanda d’onprovenia. També va viure a la ciutat d’Arles, zona ben comunicada, on va patir la crisi.Vincent va sentir que al canviar deixava la vida moderna decadent i sòrdida per entrar enun món tradicional, sobri i autèntic.

INTERPRETACIÓ

Júlia López Valera

En aquesta època la seva pintura es caracteritza per la presència de remolins, com es potobservar a La nit estelada .Quan ja el van deixar sortir a donar passeigs pels voltants de la clínica, va començar obreson els temes eren pins, xiprers i oliveres.

INTERPRETACIÓ

Júlia López Valera

El quadre pren com a base la vista que Van Gogh tenia des de la seva habitació, a l’asilpsiquiàtric prop de Saint-Remny, a la Provença: un camp de blat amb les muntanyes al fons.Ell hi afegí els elements que li van semblar, com el xiprer i el poble amb l’església, fent-neuna barreja. Per tant és un poble fictici, no és la representació fidel d’un paisatge.

Paisatge de Saint-Remy, el que realment veia Van Gogh des de la seva finestra

INTERPRETACIÓ

Júlia López Valera

La nit estelada és plena de símbols que denoten l’obsessió de Van Gogh per la mort. En elCosmos busca una resposta a l’anhel humà d’infinit. Era fill d’un pastor protestant, i haviaestudiat teologia. Els valors religiosos estaven en regressió i Van Gogh busca en la pinturaconsol i l’utilitza com a mitjà per projectar-hi els seus sentiments.

“Aquest matí he vist des de la meva finestra, molt abans que es fes de dia, sense cap altra cosa que l’estel del matí, que semblava molt gran”

Fragment d’una carta enviada per Vincent a Theo.

INTERPRETACIÓ

Júlia López Valera

El xiprer és utilitzat per Van Gogh com unvincle obscur, dens i vibrant. És com una flamamoguda pel vent que uneix la terra amb el cel.

És un arbre que manifesta elevació i s’usa persimbolitzar, per la seva verticalitat, la fe en lavida després de la mort, i també la mateixaidea de la mort. El mateix Van Gogh deia queera un element funerari.

El xiprer és una flama ardent que s’aixeca capa un cel immens i llunyà. El poble està lluny iell està sol.

El pintor projecta la seva inquietud espiritualen el paisatge, el qual converteix en ungrafisme de la seva pròpia ànima.

INTERPRETACIÓ

Júlia López Valera

Els xiprers, amb la seva forma triangular, li va servir per crear una sèrie magnífica depaisatges. Incorporava la taca fosca del xiprer en moltes de les grans composicions, comhem vist a La nit estelada i, entre altres, a Camp de blat amb xiprer, Xiprers amb duesdones i Xiprer contra el cel estelat. Uns mesos més tard, el gener de 1890, el crític d'artAlbert Aurier va publicar un article sobre Van Gogh, en el que elogiava el simbolismedels xiprers, i els hi donava tanta importància com la que tenien els seus girasols.

INTERPRETACIÓ

Júlia López Valera

El poble, amb els llums de gas encesos darrere els vidres, representa el calor humà,al qual era aliè el pintor. Ell era com el xiprer, que ho contempla de lluny i es mantésolitari. Les cases, amb les seves diminutes llums, contrasten amb la immensitat delfirmament, davant del qual les persones no són res. El campanar de l’esglésiarecorda els del seu país natal, Holanda.

Així es deuria sentir Van Gogh en pintar-lo, coneixent la seva pròpia mortalitat i la detots els homes que no són més que petites taques grogues comparades amb elsastres immortals.

INTERPRETACIÓ

Júlia López Valera

La pintura de Delacroix, amb la seva forçacromàtica, la preocupació de representar lallum impressionista, l’ús de color pla, senseombres ni clarobscur, l’expressivitat delimitar les figures amb una línia negra pròpiadels gravats japonesos (ukiyo-e), tot plegatmarquen l’inici de la pintura de Vincent VanGongh.

Després d’una breu influència puntillista,Van Gogh abandona l’impressionisme peruna utilització simbòlica del color i de laforma per mitjà d’una pinzellada vigorosa iempastada. Això el converteix en precedentdels fauves, com Matisse o Vlaminck, i delsexpressionistes.

Maurice de Vlaminck:Restaurant en Marly-Le-Roi, 1905

H. Matisse: La ratlla verda

MODELS I INFLUÈNCIES

Júlia López Valera