FITXA 10: HERMES AMB DIONÍS INFANTJúlia López ValeraINSTITUT BANÚS

Júlia López Valera

Júlia López Valera

FITXA TÈCNICA

Títol Hermes amb Dionís infant

Autor Praxíteles (Atenes, actiu al s.IV a.C.)

Cronologia 350-330 a.C.

Tipologia Escultura exempta

Materials marbre

Mides 2,13 m (alt)

Estil Grec clàssic (postclàssic)

Tema mitològic

Localització Museu Arqueològic (Olímpia)

Júlia López Valera

CONTEXT HISTÒRIC

L'època clàssica (segles V i IV a.C.)

• Atenes (segle VI a.C.): malestar social entre l’aristocràcia latifundista, per un costat, i els camperols sense terres i la burgesia comercial, per l’altre; reformes socials i polítiques (segle V a.C.) democràcia limitada.

• Atenes: polis més importants en l’activitat comercial i cultural, al llarg del segle V a.C.

• Importància del comerç: Magna Grècia• Enfrontament entre l’Imperi Persa i les ciutats gregues: les Guerres Mèdiques (500-

479 a.C.). Creació de la Lliga de Delos, organisme que recaptava tributs de totes les ciutats gregues de la Mar Jònica, per tal de mantenir un exèrcit capaç d’afrontar els perses. Atenes va controlar la Lliga de Delos, fet que li va permetre adquirir una hegemonia progressiva sobre les altres polis gregues.

• A mitjans del segle V a.C., Pèricles va ser nomenat dirigent d’Atenes: procés de democratització política entre els ciutadans lliures, reconstrucció de la ciutat (Acròpoli, port del Pireu), festes religioses...

• Rivalitat entre Atenes i Esparta: Guerra del Peloponès (431-404 a.C.), que va enfrontar la majoria de les polis del sud de Grècia i va resultar ruïnosa per a la majoria dels grecs.

• Filòsofs: Sòcrates, Plató i Aristòtil. Científics: Hipòcrates de Cos i Demòcrit d'Abdera.

Júlia López Valera

BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Va ser el gran escultor del postclassicisme, el més famós de tot l’Àtica durant el s. IV aC. Va contribuir en l’evolució de l’estil escultòric. Va crear obres molt sensuals, de gran perfecció anatòmica. Generalment són joves graciosos i bells, amb una sinuositat extrema i una dolcesa que seduirà als escultors hel·lenístics. Els seus cossos descriuen unes corbes suaus (corba praxiteliana). Les més conegudes són l’Afrodita de Cnidos (la primera figura femenina nua) que representa l’ideal de bellesa femení i l’Hermes amb Dionís infant.

Júlia López Valera

ESTIL

Característiques de l’escultura clàssica:

Tema: figura humana (anatomia, proporcions)

Recerca de la bellesa ideal Actitud natural Posicions diferents Contrapposto Moviment contingut Cànon de bellesa Desaparició de la frontalitat

Júlia López Valera

La longitud de la figura havia de ser set vegades l’alçada del cap.Partia de la commensurabilitat del cos humà, i tingué gran influència posterior.

EL CÀNON Totes les parts del seu cos tenen una relació correcta amb les altres i cadascuna guarda també una relació matemàtica i geomètrica amb el conjunt.Sembla que la unitat de mesura era el dit.

El cap és la setena part del cos; el rostre està dividit en tres parts iguals: el front, el nas i el mentó; el peu és tres vegades el palmell de la mà; l'arc toràcic i el plec engonal són arcs d'un mateix cercle.

Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL

El déu es mostra en una postura relaxada; juga amb l’infant, però manté la dignitat olímpica.La figura és més allargada que les escultures de Policlet, està més propera al cànon de Lisip (1/8) L’anomenada corba praxiteliana o arquejament del cos, sorgeix del recolzament indolent del colze en un tronc i de la descàrrega del pes corporal en una de les cames. Fa que el cos es desplaci de l’eix vertical donant una sensació contraposada d’equilibri entre moviment i repòs (contrapposto).Estil refinat, sensual, amb aspecte elegant, delicat i elegant, original de Praxíteles.Art més humanitzat, amb expressions de suau malenconia en el rostre i drapejats naturalistes.Evita la línia recta i la rugositat aspra.

8

Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL

Anatomia perfecta, proporcionada, harmònica i sensual.

Rostre més naturalista; mostra tendresa vers al nen.

Tractament del cabell amb clar-obscur, més naturalista

El nen està poc aconseguit, el cap petit i les proporcions allargades, semblen poc les característiques d’un infant.

La composició es resolt per mitjà d’unes línies

ascendents, amb la finalitat que l’atenció es

centri en el rostre del jove

El joc de mirades amb el nen marca el punt culminant.

mentre l’esquerra es recolza en un suport

La cama esquerra, lliure del pes, toca el terra amb la

punta del peu.

El braç dret està en tensió, amb

l’espatlla lleugerament desplaçada

La cama dreta aguanta el cos, ressaltant la línia dels malucs.

Hermes té el cap lleugerament girat El joc de mirades, el gest

tendre amb el nen marca el punt culminant

Júlia López Valera

TEMÀTICA

Hermes amb Dionís infant s’inspira en la mitologia grega i mostra dos déus de l’Olimp: Hermes , déu del comerç i missatger diví, i Dionís, déu del vi.Segons la tradició grega, Dionís era fill de Zeus i de la princesa de Tebes Sèmele, i durant la seva infantesa i adolescència va ser perseguit per Hera, l’esposa gelosa de Zeus. En un moment en què el perill d’Hera era especialment amenaçador, Zeus va retornar el jove Dionís una altra vegada a l’edat de la infantesa i va manar a Hermes que el portés al mont Nisa perquè en tinguessin cura de les nimfes. Aquest és el moment que reprodueix l’obra de PRAXÍTELES.Sembla que originàriament aquesta imatge decorava l’antic temple d’Hera a Olímpia. Quan es va trobar l’any 1877, l’escultura tenia les cames mutilades –reconstruïdes- i li faltava el braç amb el qual suposadament Hermes ensenyava a Dionís un gotim de raïm, fruit que el déu infant va descobrir quan era cuidat per les nimfes.

Els historiadors han convingut que probablement aquesta escultura va ser feta per commemorar la pau entre les polis d’Elis i Arcàdia, perquè Dionís i Hermes eren, respectivament, els patrons d’aquestes dues ciutats.

Júlia López Valera

MODELS I INFLUÈNCIES

PRAXÍTELES va seguir els cànon de bellesa imposats durant l’època clàssica i, en particular, la configuració anatòmica marcada per Policlet en el seu cànon. Tot i així, la seva obra està considerada com la precursora dels canvis que van donar origen al nou llenguatge de l’estil hel·lenístic, perquè els déus i els herois eren presentats en actituds humanes quotidianes –com la seva Afrodita de Cnidos sortint del bany- i reflectien per primera vegada emocions i sentiments.La seva influència es va fer notar durant el període hel·lenístic en l’obra de LÍSIP i ESCOPES, i posteriorment, en el Renaixement, època en la qual la corba praxiteliana va ser molt imitada com a model d’equilibri.

Lisip: Apoxiòmenos (segle IV a.C.)