Final de cicle

Click here to load reader

  • date post

    12-Jan-2016
  • Category

    Documents

  • view

    26
  • download

    0

Embed Size (px)

description

Final de cicle. 27 d’abril de 2010 2ª REUNIÓ DE PARES I MARES D’ALUMNES DE 2n BAT. Calendari final curs. Recuperacions, millores nota, proves extraordinàries. 1 . L’alumne pot presentar-se a la prova de millora de nota d’una matèria només si: - PowerPoint PPT Presentation

Transcript of Final de cicle

  • Final de cicle27 dabril de 20102 REUNI DE PARES I MARES DALUMNES DE 2n BAT

  • Calendari final curs

  • Recuperacions, millores nota, proves extraordinriesLalumne t lopci de recuperar trimestres suspesos de 2n i matries senceres de 1r. Qualificaci aprovats = 5. Lalumne t lopci de millorar la nota duna matria. Hi ha uns supsits que shan dacomplir per poder-se-hi presentar.Els exmens sn globals de matria i la qualificaci de la matria s la nota de lexamen.1. Lalumne pot presentar-se a la prova de millora de nota duna matria noms si: a) ha aprovat el bloc de valors de la matria de cada trimestre, b) ha aprovat la matria cada trimestre sense necessitat de recuperacions (*), i c) no sha de presentar a la prova extraordinria de cap matria.2. El professor de la matria pot demanar a lalumne material (dossiers, treballs, etc.), com a condici prvia a la presentaci a la prova.3. La qualificaci de la prova de millora de nota noms ser considerada si s superior a la qualificaci de lavaluaci considerada. (*) excepcionalment i sempre valorat pel tutor i la coordinaci, es pot no considerar el punt 1bAtenci: alumnes LOGSE no es podran presentar a exmens de millora de nota de matries ja aprovades perqu no es poden tocar actes

    Entre el 25 de maig i 7 de juny els alumnes que shagin de presentar a PE poden repassar les matries assistint a preparaci PAUEntre els dies 8 i 16 de juny, sintentaran establir sessions de reps pels alumnes que shagin de presentar a PE

  • Promoci i qualificaci final

    NOMS ES REPETEIXEN LES MATRIES SUSPESES, SIGUI QUIN SIGUI EL SEU NOMBRE!!!

  • Nota daccs i nota dadmissi T validesa indefinida Nota mnima 5 i mxima 10 La seva superaci s suficient quan hi ha suficients places per cobrir la demanda T validesa per als 2 cursos segents Nota mnima 5 i mxima 14 Es considera en aquells casos en que l'oferta de places universitries sigui inferior a la demanda L'estudiant obt una nota d'admissi diferentper cada ttol de Grau i Universitat on solliciti ser adms

  • Puntuacions expedient, fase general, fase especfica Una matria de modalitat t ms valor en la FE (1 o 2 punts com a mxim, segons la ponderaci) que en la FG (0,8 punts com a mxim). Per tant, la lgica ens diu que la matria millor preparada a la FE. Si ms no, cal tenir molt present que lobjectiu primer s la superaci de la FG, per tant s important valorar de fer la millor preparada a la FG (que, evidentment, s preceptiu si noms es fa la FG).

  • Exemples prcticsFILOSOFIAED. INFANTILC. AMBIENTALSECONOMIAMEDICINAPERIODISMEF. CATALANAE. INFORMTICAADM. EMPRESESBELLES ARTSMULTIMDIA- La matria millor preparada, a FG o a FE?- La matria que ms pondera, a FG o a FE?

  • Exemple prctic 1EXP BAT = 7,9PAU FG = 7,28En Quim vol fer estudis de FILOSOFIA Nota dAccs=7,9 0,6+ 7,28 0,4NAC = 7,652En Quim no pensa examinar-se de la part voluntria (fase especfia) perqu tradicionalment els estudis de FILOSOFIA ha tingut ms places ofertades que demandades i, per tant, pensa que en tindr prou amb les PAU superades i, per tant, una Nota daccs (NAC) superior a 5. A la FG sha examinat com a matria de modalitat de Geografia perqu s la matria de modalitat que se li donava ms b.

  • Exemple prctic 2EXP BAT = 6,2PAU FG = 5,38LErnest vol fer els estudis dEDUCACI INFANTIL Nota dAccs=6,2 0,6+ 5,38 0,4NAC = 5,872A la fase especfica sexaminar de 1 matria PAU FE Histria de lart (ponderaci 0,2): nota, 8,0; fent la ponderaci 80,2=1,6LErnest, en previsi de que amb la nota daccs no en tingui prou, es presenta a la Fase Especfica per obtenir un plus en la seva nota. Decideix de presentar-se noms a una matria per tal de poder-se centrar en aquesta i assegurar un bon resultat. Decideix de presentar-se a la FE de Histria de lart que li pondera 0,2 i sha presentat a Mates ccss a la FG. Daquestes dues matries, anava millor preparat de Mates ccss que de Histria de lart, per ha preferit assegurar el tret en la FG (per compensar els previsibles mals resultats en llenges on sempre ha tingut dificultats) i deixar per la FE la seva segona millor matria. Nota dAdmissi=5,872 +1,6 NAD = 7,472

  • Exemple prctic 3EXP BAT = 9,2PAU FG = 8,99 (*)En Tomas vol fer estudis de CINCIES AMBIENTALS Nota dAccs=9,2 0,6+ 8,99 0,4NAC = 9,116(*) A la FG sha examinat com a matria de modalitat de Mates perqu es reserva les matries en que creu que va millor preparat per la FE A la fase especfica sexaminar de 2 matries. PAU FE Fsica (ponderaci 0,2): nota, 10,0; fent la ponderaci 100,2=2,0 Qumica (ponderaci 0,2): nota 9,5; fent la ponderaci 9,50,2=1,9 En Tomas, en previsi de que amb la nota daccs no en tingui prou, es presenta a la Fase Especfica per obtenir un plus en la seva nota. Decideix de presentar-se de 2 matries, encara que es pot presentar a un mxim de 3 comptant les dues millors, per poder centrar-se i tenir ms possibilitats de treuren bona nota en aquestes dues.Nota dAdmissi=9,116 +2,01,9+ NAD = 13,016

  • Exemple prctic 4EXP BAT = 6,5PAU FG = 5,57 (*)En Xavier vol fer estudis dECONOMIA Nota dAccs=6,5 0,6+ 5,57 0,4NAC = 6,128(*) A la FG sha examinat com a matria de modalitat de Mates ccss perqu es reserva les matries en que creu que va millor preparat per la FE A la fase especfica sexaminar de 3 matries i se li comptaran les dues millors un cop ponderades PAU FE Economia de lempresa (ponderaci 0,1): nota, 7,0; fent la ponderaci 70,1=0,7 Histria de lart (ponderaci 0,1): nota 9,0; fent la ponderaci 90,1=0,9 Geografia (ponderaci 0,2): nota, 5,0; fent la ponderaci 50,2=1,0En Xavier, en previsi de que amb la nota daccs no en tingui prou, es presenta a la Fase Especfica per obtenir un plus en la seva nota. Decideix de presentar-se a 3 matries que s le mxim al que es pot presentar.Nota dAdmissi=6,128 +1,00,9+ NAD = 8,028

  • Exemple prctic 5EXP BAT = 8,7PAU FG = 9,24 (*)En Gregory vol fer estudis de MEDICINA Nota dAccs=8,7 0,6+ 9,24 0,4NAC = 8,916(*) A la FG sha examinat com a matria de modalitat de Fsica perqu es reserva les matries en quecreu que va millor preparat per la FE A la fase especfica sexaminar de 3 matries i se li comptaran les dues millors un cop ponderades PAU FE Biologia (ponderaci 0,2): nota, 9,5; fent la ponderaci 9,50,2=1,9 Qumica (ponderaci 0,2): nota 8,5; fent la ponderaci 8,50,2=1,7 Mates (ponderaci 0,1): nota, 8,0; fent la ponderaci 8,00,1=0,8En Gregory, en previsi de que amb la nota daccs no en tingui prou, es presenta a la Fase Especfica per obtenir un plus en la seva nota. Decideix de presentar-se a 3 matries que s le mxim al que es pot presentar.Nota dAdmissi=8,916 +1,91,7+ NAD = 12,516

  • Exemple prctic 6EXP BAT = 8,2PAU FG = 7,46 (*)Nota dAccs=8,2 0,6+ 7,46 0,4NAC = 7,904(*) A la FG sha examinat com a matria de modalitat de Grec perqu es reserva les matries en quecreu que va millor preparada per la FE A la fase especfica sexaminar de 3 matries i se li comptaran les dues millors un cop ponderades PAU FE Histria de lart (ponderaci 0,2 tant per PER com per FILO): nota, 8,0; fent la ponderaci 8,00,2=1,6 Grografia (ponderaci 0,2 per PER i 0,1 per FILO): nota 7,5; pond. PER 7,50,2=1,5; pond FILO 7,50,1=0,75 Literatura catalana (ponderaci 0,1 per FILO i no pondera per PER): nota, 9,0; pond. FILO 9,00,1=0,9La Mnica, en previsi de que amb la nota daccs no en tingui prou, es presenta a la Fase Especfica per obtenir un plus en la seva nota. Decideix de presentar-se a 3 matries que s le mxim al que es pot presentar.Nota dAdmissi=7,904 +1,61,5+ NAD = 11,004La Mnica vol fer estudis de PERIODISMEo de FILOLOGIA CATALANA Nota dAdmissi=7,904 +1,60,9+ NAD = 10,404PERFILO

  • Exemple prctic 7EXP BAT = 9,4PAU FG = 8,86 (*)Nota dAccs=9,4 0,6+ 8,86 0,4NAC = 9,184(*) A la FG sha examinat com a matria de modalitat de Dibuix tcnic perqu es reserva les matries en que creu que va millor preparat per la FE A la fase especfica sexaminar de 3 matries i se li comptaran les dues millors un cop ponderades PAU FE Mates (ponderaci 0,2 tant per ENG com per ADE): nota, 9,5; fent la ponderaci 9,50,2=1,9 Fsica (ponderaci 0,2 tant per ENG com per ADE): nota 4,5; no es fa la ponderaci perqu ha susps Cultura audiovisual (ponderaci 0,1 per ADE i no pondera per ENG): nota, 10,0; pond. ADE 10,00,1=1,0En Bill, en previsi de que amb la nota daccs no en tingui prou, es presenta a la Fase Especfica per obtenir un plus en la seva nota. Decideix de presentar-se a 3 matries que s le mxim al que es pot presentar.Nota dAdmissi=9,184 +1,9NAD = 11,084En Bill vol fer estudis de ENGINYERIA INFORMTICAo de ADMINISTRACI DEMPRESESNota dAdmissi=9,184 +1,91,0+ NAD = 12,084ENGADE

  • Exemple prctic 8EXP BAT = 7,8PAU FG = 6,15 (*)Nota dAccs=7,8 0,6+ 6,15 0,4NAC = 7,140(*) A la FG sha examinat com a matria de modalitat de Disseny perqu es reserva les matries en que creu que va millor preparat per la FE A la fase especfica sexaminar de 3 matries i se li comptaran les dues millors un cop ponderades PAU FE Dibuix artstic (ponderaci 0,2 per ARTS i no pondera per MULT): nota, 10,0; pond. ARTS 10,00,2=2,0 Histria art (ponderaci 0,2 per ARTS i no pondera per MULT): nota 9,5; pond. ARTS 9,50,2=1,9 Dibuix tcnic (ponderaci 0,1 tant per ARTS com per MULT): nota, 5,0; fent la ponderaci 5,00,1=0,5LAndy, en previsi de que amb la nota daccs no en tingui prou, es presenta a la Fase Especfica per obtenir un plus en la seva nota. Decideix de presentar-se a 3 matries que s le mxim al que es pot presentar.Nota dAdmissi=7,140 +2,01,9+ NAD = 11,040LAndy vol fer estudis de BELLES ARTSo de MULTIMDIANota dAdmissi=7,140 +0,5NAD = 7,640ARTSMULT

  • Exemple prctic 9En Pep vol fer estudis de CINCIES DE LACTIVITATFSICA I DE LESPORTVa molt b en BIOLOGIA i de QUMICA no va tan bDubta entre examinar-se de BIOLOGIA a la FG o a la FEPensa que pot treure aquestes notes:Catal: 6; Castell: 6; Angls: 5; Filosofia: 8; Qumica: 5; Biologia: 10QU LI CONV MS, PRESENTAR-SE A FG DE BIO I A FE DE QUI O VICEVERSA? CONCLUSIEn igualtat de ponderaci, la matria que es va millor preparat a FE (partint de la base que assegurem un bon paper a la FG)

    Si BIO a la FG i QUI a la FESi QUI a la FG i BIO a la FEExpedient8 0,6 = 4.88 0,6 = 4,8Fase general (6 + 6 + 5 + 8 + 10) / 5 = 77 0,4 = 2,8(6 + 6 + 5 + 8 + 5) / 5 = 66 0,4 = 2,4Nota daccs7,6007,200Fase especfica5 0,2 = 110 0,2 = 2Nota dadmissi8,6009,200

  • Exemple prctic 10La Gemma vol fer estudis de CINCIES DE LACTIVITATFSICA I DE LESPORTPensa que a la FG pot treure aquestes notes:Catal: 6; Castell: 6; Angls: 5; Filosofia: 8; Matemtiques: 7Ha cursat Biologia (ponderaci 0,2) per li va molt malament i pensa que pot treure un 5Ha cursat Cincies de la Terra (ponderaci 0,1) que li va molt b i pensa que pot treure un 9DE QU LI CONV MS DEXAMINAR-SE A LA FE (noms es vol examinar duna matria)?CONCLUSIPer la FE s millor triar la matria que ms pondera (partint de la base de que saprovar)

    Si BIO a FE (pondera 0,2)Si CT a FE (pondera 0,1)Expedient8 0,6 = 4.88 0,6 = 4,8Fase general (6 + 6 + 5 + 8 + 7) / 5 = 6,46,4 0,4 = 2,56(6 + 6 + 5 + 8 + 7) / 5 = 6,46,4 0,4 = 2,56Nota daccs7,3607,360Fase especfica5 0,2 = 19 0,1 = 0,9Nota dadmissi8,3608,260

  • Opcions desprs del batxillerat

  • Accs a la universitat: ttols i preinscripciEls ttols oficials noms poden ser expedits per centres vinculats a una de les universitats segents:PrivadesPreinscripci universitria: Lingrs al primer curs duna carrera de qualsevol de les universitats pbliques, incloent-hi els centres adscrits, i la Universitat de Vic, sefectua a travs de la preinscripci universitria (la UOC, la URL i la UIC tenen els seus propis mecanismes daccs). s compatible amb sollicituds a universitats privades i amb la preinscripci a CFGS

    Pbliques

  • PAU: resultats de lescola 2009

  • Universitat: la nota de tallLes places de cadascun dels estudis sadjudiquen comenant per la sol.licitud de lalumne preinscrit en la preferncia amb la nota ms alta i baixant per ordre de nota fins que sexhaureixen totes les places. La nota del darrer alumne que hi accedeix esdev nota de tall, que s una dada indicativa dun any per laltre de la nota mnima suficient que cal obtenir per tenir possibilitats daccs als diferents estudis de les universitats pbliques. La nota de tall expressa la relaci entre loferta de places i el nombre daspirants; no t, doncs, relaci amb la dificultat dels estudis.ATENCI: aquestes notes de tall estan referides a una nota mxima de 10 punts; amb la noves PAU les notes mximes poden ser de fins a 14 punts.

  • Universitat: LEspai Europeu dEducaci SuperiorPer aconseguir lobjectiu de bastir un espai universitari com shan hagut de fixar unes regles compartides. Tots els ttols universitaris adaptats a Bolonya tenen una mateixa unitat de mesura del temps que es dedica als estudis, una sola moneda oficial: el crdit europeu ECTS . Si fins ara el crdit universitari equivalia a 10 hores de docncia, el crdit ECTS val per 25-30 hores, per, compte!, aqu s'inclou, a ms del temps de classe, el que es destina a preparar els treballs, de forma individual o amb els companys, lassistncia a seminaris i tutories amb el professor i tamb el que sinverteix a estudiar per afrontar amb xit els exmens.

  • Orgabitzaci actual Nova orgabitzaci U n i v e r s i t a t : L E s p a i E u r o p e u d E d u c a c i S u p e r i o r

  • F o r m a c i p r o f e s s i o n a lLa formaci professional t com a objectiu fonamental la formaci dels alumnes per a la seva incorporaci al mn professional atenent les demandes de qualificaci del sistema productiu.La formaci professional especfica sordena en cicles formatius. La seva durada engloba les hores lectives destinades a la formaci en un centre educatiu i les hores destinades a la formaci prctica en centres de treball. En total oscil.la entre 1300 i 2000 hores, la qual cosa suposa un o dos cursos acadmics.

  • F o r m a c i p r o f e s s i o n a lTtol: la superaci dun CFGS dna accs al Ttol de Tcnic Superior (en la especialitat escollida). On es cursen: en centres pblics o privats; en general sn centres densenyament secundari on tamb shi imparteixen estudis dESO i batxillerat. On es fa la preinscripci: en el centre on es vol cursar entre finals de maig i principis de juny. s compatible amb la preinscripci universitria.Accs: els alumnes que han obtingut el ttol de Batxiller, poden accedir a qualsevol CFGS independentment de la modalitat i de les matries cursades. En tot cas, la modalitat i les matries cursades, com tamb les qualificacions obtingudes, serveixen com a criteris de prioritat per accedir a un CFGS quan no hi ha places suficients per a tots els aspirants.

  • F o r m a c i p r o f e s s i o n a l : a c c s a a l t r e s e s t u d i sLobtenci del ttol de Tcnic Superior dna dret a laccs a estudis universitaris (principalment a estudis de 1r cicle). Laccs s directe si el nombre de sol.licituds s inferior o igual al nombre de places ofertades; si no s aix, el criteri de prioritat ve marcat per la qualificaci final del CFGS (la nota del darrer alumne que hi accedeix esdev nota de tall). Comproms de ladministraci: convalidaci de matries cursades en CFGS en estudis universitaris afins per tal de facilitar la continutat cap a titulacions universitries.

  • Alguns alumnes necessiten ms de dos anys per finalitzar el batxillerat donat que no tots els alumnes poden seguir el mateix ritme dadquisici de coneixements, ni tenen les mateixes capacitats, habilitats o actituds. En aquests casos aix no sha de prendre com una fustraci, sempre que lalumne hagi fet tot el possible. El que cal s que en finalitzar, la seva preparaci sigui la idnia per encarar opcions posteriors.A les PAU, el que realment marca el rendiment de lalumnat s le seu estat anmic i no la dificultat intrnseca de les proves. Cal, doncs, que des de casa sintenti moderar adequadament la pressi sobre lalumne.

  • El professor o professora de cada matria s qui decideix, al final de curs (avaluaci ordinria), si lalumne o alumna nha superat els objectius, prenent com a referent fonamental els criteris davaluaci.A lavaluaci extraordinria, si shan de prendre decisions que impliquin obtenci del ttol de batxiller, lequip docent pot modificar la qualificaci de matries (acord de la majoria de dos teros).Aix doncs, els APROVATS PER JUNTA noms sn possibles a lavaluaci extraordinria.(ORDRE EDU/554/2008 de 19 de desembre)En cas que lalumne el curs segent hagi de tornar a cursar 2n curs de batxillerat, si ho desitja pot renunciar a totes les qualificacions de les matries aprovades (excepte del Treball de recerca) per aix tornar a comenar de nou i tenir opci de millorar les seves qualificacions.

  • La presa de decisions quant a lelecci acadmica desprs del Batxillerat, correspon a lalumne i a la seva famlia. Lescola fomenta el criteri vocacional com a primer parmetre a tenir en compte en lelecci. El paper de lescola es limita a informar i a orientar (lescola no decideix per lalumne). Cal que quedi clar que no tot lalumnat t capacitats i aptituds adequades per superar amb xit uns estudis universitaris, encara que s molt legtim que es vulgui intentar (la selectivitat real es porta a terme el primer any de carrera ms que en les prpies proves de PAU; no tots els estudiants que acaben el batxillerat tenen garanties de superar uns estudis universitaris: cal tocar de peus a terra).

  • TRMITCOM?TERMINIPREMATRCULA PAUPer Internet25 febrer - 5 marMATRCULA PAUPer Internet20 maig - 31 maigRESULTATS PAUPer InternetPendent aprovaciRECLAMACIONSPer InternetPendent aprovaciPREINSCRIPCI UNIVERSITRIAPer InternetPendent aprovaciASSIGNACI PLACES UNIVERSITATPer InternetPendent aprovaciMATRCULA UNIVERSITATPresencial Pendent aprovaciSOLLICITUD FP GRAU SUPERIORPresencial 25 maig - 4 junyLLISTES ADMESOS FP GRAU SUPERIORPresencial 23 junyMATRCULA FP GRAU SUPERIORPresencial1 juliol - 7 juliol

  • INFORMACI UNIVERSITAT (SISTEMA, ACCS, ESTUDIS, DATES)http://www.gencat.cat/diue/ambits/ur/universitats/index.html

    QU I PER QU ESTUDIAR A LES UNIVERSITATS CATALANES?http://www10.gencat.net/dursi/sortides.htm

    INFORMACI ESPAI EUROPEU DEDUCACI SUPERIORhttp://www.gencat.cat/diue/ambits/ur/universitats/sistema/eees/proces_bolonya/index.html

    INFORMACI FORMACI PROFESSIONAL (SISTEMA, ACCS, ESTUDIS, DATES)http://www.xtec.es/estudis/fp/index.htm

  • Grcies per la vostra atenci!