Ficha Campana Ermita

download Ficha Campana Ermita

of 3

description

Ficha Campana Ermita

Transcript of Ficha Campana Ermita

  • CAMPANES ACTUALS

    Localitzaci Campana Fonedor Any Dimetre Pes

    Espadanya Maria (1) ROSES SOLER, VICENTE DOMINGO (VALNCIA) 1920ca 35 25

    ERMITA DE SANT SEBASTI MRTIR - LA VILAVELLA (LA PLANA BAIXA) (COMUNITAT VALENCIANA)

    poca construcci

    1934-1935

    Autors Atribuda a Vicente Traver

    Descripci L'ermita de Sant Sebasti, patr del poble, compta amb una espadanya situada sobre la faana principal de l'ermitori. T una finestra per la campaneta, decorada als laterals amb unes moldures i rematada per una creu amb veleta. Est a ms pintada.

    Protecci El temple t la condici de B de Rellevncia Local segons la Disposici Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificaci de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valenci (DOCV Nm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqncia les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcci General de Cultura adjuntant el projecte prviament a l'inici dels treballs.

    Estat recent Fins la restauraci de la campana entre desembre de 2015 i gener de 2016, aquesta estava installada a l'espadanya de l'ermita amb truja de ferro de Mancls i mecanitzada amb motor de vol continu. El cable de seguretat del batall passava per un forat d'un tir que t la campana al mig, afectant a la sonoritat del bronze.

    Estat actual L'espadanya es troba en un bon estat de conservaci. Per un altra banda la campaneta est installada amb truja de ferro, installaci que seria recomanable restaurar per reposar la truja de fusta i mecanitzar la campana amb un motor d'impulsos.

    Les campanes Compta amb una campaneta, que sembla obra de Vicente Domingo Roses, feta als anys 20 del segle XX. Aquest fonedor natural d'Atzeneta d'Albaida fa obrir a principis del segle XX una foneria a Valncia, fent el mateix any que aquesta campana una altra destinada al temple parroquial, motiu pel qual podem atribuir-la, ja que presenta elements iconogrfics comuns. A la data de fosa li falta l'ltim nmero, que indicava la data concreta. No obstant podria tractar-se de l'any 1920, quan el mateix fonedor va refondre una de les campanes de la Parrquia.

    Tocs tradicionals

    Suposem que seria voltejada la campaneta des del interior de l'ermita amb una corda unida al cigonyal.

    Tocs actuals Conserva la campana els usos tradicionals.

    Actuacions L'actual ermita va ser reconstruda entre 1934 i 1935, estant atribuda al arquitecte Vicente Traver. Per a l'espadanya es va aprofitar la campana de l'anterior, que va ser mecanitzada per la casa Mancls entorn a 1970, substitunt la truja de fusta per altra de ferro i mecanitzant-la amb motor de vol continu. Entre desembre de 2015 i gener de 2016 ha estat restaurada, canviant la truja de ferro per altra de fusta. La campana va ser dotada de cigonyal per voltejar-la des de l'interior de l'ermita. Els treballs han estat patrocinats per l'Ajuntament i efectuats per ELECTRORECAMP S.L.

    Autors de la fitxa de la torre

    ALEPUZ CHELET, Joan; NOTARI LLORENS, Jose Mara [Documentaci de l'espadanya i la campana.] (29-08-2014)

    ALEPUZ CHELET, Joan; NOTARI LLORENS, Jose Mara [Documentaci de la campana restaurada] (05-01-2016)

  • INVENTARI DE CAMPANES

    Localitzaci Espadanya

    Dimetre 35

    Pes aproximat 25

    Fonedor ROSES SOLER, VICENTE DOMINGO (VALNCIA)

    Any fosa 1920ca

    Descripci Al ter trobem en primer lloc el nom de la campana: "# MARIA #"; i seguidament l'any de fundici: "AO # 192".

    Ter (2 cordons) "# MARIA # AO # 1920 #" (2 cordons)

    Mig (00) (Creu)

    Mig peu (2 cordons) (cenefa de flors) (2 cordons)

    Peu (2 cordons)

    Tocs tradicionals

    Suposem que seria voltejada des del interior de l'ermita amb una corda unida al cigonyal.

    Tocs actuals Conserva els usos tradicionals.

    Truja Fusta ELECTRORECAMP S.L.

    Estat original Segurament comptaria amb una truja de fusta de perfil tradicional valenci i un cigonyal per voltejar-la.

    Estat anterior Fins la restauraci de la campana entre desembre de 2015 i gener de 2016 estava installada a l'espadanya de l'ermita amb truja de ferro de Mancls i mecanitzada amb motor de vol continu. El cable de seguretat del batall passava per un forat d'un tir que t la campana al mig, afectant a la sonoritat del bronze.

    Estat de conservaci

    Es troba en bon estat de conservaci. Compta amb truja de fusta, de perfil tradicional local i cigonyal per voltejar-la.

    Mecanismes per tocar

    (03) cigonyal

    Actuacions Aquesta campana sembla obra de Vicente Domingo Roses, feta als anys 20 del segle XX. Aquest fonedor natural d'Atzeneta d'Albaida fa obrir a principis del segle XX una fundici en Valncia, fent el mateix any que aquesta campana una altra destinada al temple parroquial, motiu pel qual podem atribuir-la, ja que presenta elements iconogrfics comuns. A la data de fosa li falta l'ltim nmero, que indicava la data concreta. No obstant podria tractar-se de l'any 1920, quan el mateix fonedor va refondre una de les campanes de la Parrquia. Sembla que durant la Guerra Civil va rebre algun impacte de bala, quedant un forat en un lateral. Va ser mecanitzada per la casa Mancls entorn a 1970, substituint la truja de fusta per altra de ferro i mecanitzant-la amb motor de vol continu. Entre desembre de 2015 i gener de 2016 ha estat restaurada, canviant la truja de ferro per altra de fusta. La campana va ser dotada de cigonyal per voltejar-la des de l'interior de l'ermita. Els treballs

  • han estat patrocinats per l'Ajuntament i efectuats per ELECTRORECAMP S.L.

    Protecci Protecci genrica al trobar-se en un immoble protegit (B de Rellevncia Local). En conseqncia les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcci General del Patrimoni Cultural Valenci adjuntant el projecte prviament a l'inici dels treballs.

    Valoraci En cas de trencament noms pot ser soldada. Pot ser reemplaada per una rplica.

    Installaci La installaci ha segut substituda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de linstrument, aix com els tocs tradicionals.