FestivalNits de Classica

Xavier Sabata & Kenneth

Weiss

Òscar Bonany i Capdeferro, contratenor

Per al públic del nostre temps, l’associació entre els cantants castrats i els contratenors moderns s’ha fet d’una manera ben natural pel prominent paper que aquests cantants han jugat en la recuperació del repertori tant als teatres com a les sales de concerts. A aquest fet també hi ha contribuït, tanmateix, que la via d’accés més directa al repertori dramàtic barroc ha estat la figura de Georg Friedrich Händel, que treballà durant molts anys amb castrats contralts, la tessitura dels quals escau millor a les veus dels contratenors que no les de soprano, més freqüents en realitat.

Efectivament, una gran majoria dels cantants castrats favorits del Caro sassone foren contralts. Per damunt de tots queda, evidentment, Francesco Bernardi, il Senesino, amb qui mantingué la que fou la seva relació professional més llarga, però tampoc cal oblidar figures com Gaetano Berenstadt, Antonio Baldi, Antonio Ber-nacchi o Domenico Annibali, tots ells cantants de renom i amb carreres europees consolidades, o el gran Nicolo Grimaldi, Nicolini.

Fou aquest darrer qui protagonitzà la primera òpera londinenca de Georg Friedrich Händel, Rinaldo, el 1711, acompanyat d’un elenc de cantants que incloïa, entre d’altres, el també castrat Valentino Urbani, Valentini, i la soprano Elisabetta Pilotti- Schiavonetti, especialitzada en rols de fetillera (fou també ella la Medea de la segona òpera londinenca de Händel, Teseo).

Precisament de Rinaldo són els extrets que obren i clouen el present programa. Ambdós són clars exemples de com sovint Händel aconsegueix exposar, a través d’escriptures realment contrastades, les contrarietats dels seus protagonistes tot fent- les encaixar en la cotilla de les estructures Da Capo.

Els extrets operístics de Giovanni Maria Ruggeri, el compositor menys conegut del programa d’avui, són de la seva òpera Armida abbandonata, que estrenà a Venècia el 1707 i que, tot i les diferències amb l’adaptació londinenca, també extreu el seu argument de la Gerusaleme liberata de Torquato Tasso.

CO

N2

CE

RT

· X

avie

r Sa

bata

& K

enn

eth

Wei

ss

Les cantates i els castrats contralts

Dip. Legal: GI.1134-2014

Dissabte 28 de juny a les 21 h. Claustre de la Catedral

Xavier Sabata, contratenor

Kenneth Weiss, clavecí

PART I

G. F. Händel (1685-1759)Cor Ingrato, aria (Rinaldo)

G. Bononcini ( 1670-1747)Lasciami un sol momento, cantata Lasciami un sol momento, aria È’ possible, oh Dio, recit Soffro in pace, aria

D. Scarlatti (1685-1757)Sonates per a clavecí Sonata K. 56, Do menor. Con Spirito. Sonata K. 232, Mi menor. Andante. Sonata K. 124, Sol major. Allegro. G. M. Ruggieri (1689-1725)Vinto son dalla mia fede, aria

PART II

G. M. RuggieriDeh m’adita o bella Dea

Barone Emanuele D’Astorga(1681-1736)In queste amene selve, cantata In queste amene selve, recitatiu Da voi lungi, larghetto Senza di te mio bene, recitatiu Quanto à te tornar dovrò, aria

D. ScarlattiSonates per a clavecí Sonata K. 16, Si b major. Presto. Sonata K. 546, Sol menor. Cantabile

G. F. HändelDolc’è pur d’amor l’affanno, aria Abbruggio, Avvampo è fremo (Rinaldo)

PROGRAMA

OB

RA

PO

RTA

DA

: Tho

mas

Ruf

f: Su

bstr

at 2

II, 2

003

CONCERT ENREGISTRAT PER:

Xavier Sabata

El contratenor Xavier Sabata, una de les veus líriques emergents més internacionals del país, ha actuat en diversos països europeus, en teatres d’òpera d’arreu i en nombrosos festivals. Ha col·laborat amb les orquestres europees més importants, com ara Les Arts Florissants. Ha cantat al Théâtre des Champs Élysées de París, a l’Opéra Royal de Versalles, al Badische Staatstheater de Karlsruhe i al Konzerthaus de Viena, entre d’altres.

Nascut a Avià (Barcelona), es va formar en art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona, però aviat es va dedicar a altres disciplines: va estudiar saxòfon al Conservatori de Barcelona, cançó tradicional i lied al Conservatori de Karlsruhe (amb els professors Hartmut Höll i Mitsuko Shirai) i va assistir a classes magistrals impartides per Montserrat Figueras, Richard Leavit i Christoph Prégardien.

La seva estreta relació amb William Christie i Les Arts Florissants va començar quan va participar en una producció de L’incoronazione di Poppea de Monteverdi a Lió. Més endavant va col·laborar amb aquesta formació sota la direcció de William Christie en una producció espectacular d’Il Sant’Alessio de Landi i en el rol de Iarba a Didone de Cavalli.

Xavier Sabata col·labora sovint amb altres formacions, com ara l’Europa Galante, Collegium 1704, Venice Baroque Orchestra, Al Ayre Español, El Concierto Español i Orquesta Barroca de Sevilla, i col·labora amb directors com ara F. Biondi, R. Jacobs, J. Savall, A. Curtis, G. Garrido, D. Fasolis, A. Marcon, I. Bolton, G. Petrou, R. Minasi i H. Bicket.

És convidat habitual en sales de reconegut prestigi com ara el Teatro Real, Gran Teatre del Liceu, Palau de la Música Catalana, Théâtre des Champs Élysées de París, Bozar de Brussel·les, La Fenice de Venècia, Òpera de Cracòvia, Òpera de Laussana, Grand Théâtre de Ginebra, Theater an der Wien, Sala Txaikovski de Moscou i als auditoris més importants de Londres i Nova York. A més, cal destacar la seva aparició en festivals com l’Innsbruck Festival für Alte Musik, Ais de Provença, Ambronay, Festival Händel de Halle, Via Stellae de Santiago de Compostel·la, etc.

Entre els seus projectes discogràfics cal esmentar òperes de Cavalli, Vivaldi i Händel, i dos recitals en solitari (Milano i Bad Guys). El seu catàleg inclou enregistraments per a segells com ara Sony, Winter & Winter, Harmonia Mundi Iberica i Virgin Classics/EMI, etc.

WEB DE XAVIER SABATAwww.xaviersabata.com

BAD GUYSÀries d’òperes de Händel com Ariodante, Giulio Cesare, Ottone, Teseo, Rinaldo...Il Pomo d’Oro · Riccardo Minasi (director)CD APARTÉ (2012)

GEORG FRIEDRICH HÄNDELTamerlanoXavier Sabata (contratenor) · Max Emanuel Cencic (contra-tenor) · John Mark Ainsley (tenor)Il Pomo d’Oro · Riccardo Stevanato (director)CD NAÏVE (2014)

DOMENICO SCARLATTISonates K. 56, K. 124 i altres...Kenneth Weiss (clavecí)CD SATIRINO (2003)

DOMENICO SCARLATTISonates K. 16, i altres...Kenneth Weiss (clavecí)CD SATIRINO (2007)

R e c o m a n a c i o n sPere Andreu Jariod

Per als compositors italians del s. XVIII el passatge obligatori per arribar a la música escènica era la cantata de cambra. Aquest gènere, que esdevé molt popular des de finals del s. XVII fins, aproximadament, la meitat del segle posterior, conté els mateixos elements de què es composa l’òpera però, evidentment, simplificats. La majoria de cantates són de tema amorós i, en gran part dels casos, descriuen sense acció real els turments de pastors i nimfes arcàdics que treuen els seus noms de les obres de Guarini, Tasso i els poetes madrigalistes. Per a una immensa majoria de casos, els textos de les cantates són d’autor desconegut i, a voltes, els mateixos com-positors se’n serveixen per fer-ne autèntics collages. És el cas de la primera ària de la cantata Dolce pur d’amor l’affanno , de Händel, que es troba en el llibret d’una altra cantata, molt probablement anterior, musicada per Antonio Caldara i que porta per títol Soffri,mio caro Alcino.

Així mateix, la cantata esdevé un gènere ideal de promoció dels compositors per la via de les publicacions, sovint precedides de dedicatòries dirigides a la noblesa per tal d’aconseguir patrocinis i favors. Giovanni Bo-noncini publicà algunes de les seves cantates i duets més coneguts a Londres el 1721, entre les quals Lasciami un sol momento, tot dedicant-les al rei George I. Començarà així un llarg sojorn londinenc en què la seva fama rivalitzarà amb la del mateix Händel.

C O N 3 C E R T

Fabio Biondi i Kenneth Weiss

Diumenge 29 de juny a les 20h

Claustre de la CatedralPreu: 25 €

P r o p e r s c o n c e r t sS a b i e s q u e . . . ?

Kenneth WeissKenneth Weiss va començar els seus estudis musicals a l’Escola Superior d’Arts Escèniques de Nova York. Tot seguit, va continuar els seus estudis de música al Conservatori d’Oberlin dels Estats Units amb Lisa Goode Crawford i de clavicèmbal amb Gustav Leonhardt al Conservatori Sweelinck d’Amsterdam.

Des que el 1990 va entrar a formar part de Les Arts Florissants com assistent musical de William Christie, va anar escalant posicions dins la formació fins a esdevenir codirector de Christie en les tres primeres edicions del Jardin des Voix de Les Arts Florissants. Després d’això, es va centrar en els recitals, la música de cambra i la realització en escenaris de Nuremberg, Montpeller, Barcelona, Ginebra o Lisboa, passant pel Festival d’Innsbruck o Festival de la Chaise, entre altres.

La seva trajectòria com a clavecinista és llarga i internacional. Ha format part de la programació de l’Orquestra de Cambra de París, de San Francisco i a la Villevieille Simfònica a Périgord. Al mateix temps, amb l’Orquestra Stavanger dirigida per Fabio Biondi i acompanyat per la soprano Carolyn Sampson de Nova York, van interpretar els Concerts de Brandenburg.

Actualment, Kenneth Weiss es troba de gira amb El clavecí ben temperat (Das wohltemperierte Klavier) de J. S. Bach i ha actuat a la Cité de la Musique de París, a Nova York, al Théâtre de Caen i Festival Lanvellec i Villevielle. També ha ofert recitals a Madrid i Brussel·les i està de gira amb Fabio Biondi pels Estats Units, París i Espanya. El seu vessant interpretatiu el compagina amb la seva faceta de professor al Conservatori Nacional de Música i Dansa de París i la Juilliard School de Nova York.

... Rinaldo va ser la primera òpera que Händel va estrenar a Londres?Va ser ara fa una mica més de 300 anys, el 24 de febrer de 1711, al Queen’s Theatre. Una estrena exitosa que va portar-lo a compondre durant els anys successius molts altres títols com Giulio Cesare, Tamerlano o Ariodante. A Rinaldo pertany l’ària Lascia ch’io pianga, una de les més conegudes del compositor alemany.

... Bononcini és el cognom d’una família de músics originaris de Mòdena?Formada, bàsicament, per tres representants: el pare, Giovanni Maria, i els seus dos fills Giovanni Battista i Antonio Maria. El fill gran, la música del qual sonarà avui, va ser el més important dels tres, i va treballar a Bolonya, Roma, Viena i Berlín. A Londres va rivalitzar amb Händel i amb les seves òperes, fins que un escàndol el va obligar a abandonar Angla-terra i instal·lar-se definitivament a Viena, on va morir.

... Domenico Scarlatti va compondre 555 sonates per a clavecí?Domenico, fill d’un altre gran compositor, Alessandro Scarlatti, tot i escriure música per a gèneres diversos, ha passat a la història per aquest corpus d’obres per a tecla. La immensa majoria de les seves sonates són en un sol moviment, i acostumen a tenir forma de dansa, en dues parts. Hi podem trobar sovint esquemes rítmics de balls com l’Alemanda, la Cou-rante, la Sarabanda, la Giga o el Minuet.

... la K. que trobem en el títol de les obres de Scarlatti fa referència a un dels seus catalogadors?Ralph Kirkpatrick fou un clavecinista i musicòleg nord-americà que revisà totes les obres conservades de Domenico Scarlatti. Del seu estudi en derivà un catàleg nou amb les com-posicions d’aquest autor, que publicà l’any 1953, substituint el que Alessandro Longo havia fet un temps abans. Des d’aleshores el seu cognom ha quedat lligat al del compositor italià.

... tres grans compositors van néixer el 1685?La música de dos d’ells està present en el concert d’avui: la de Georg Friedrich Händel (nas-cut a Halle el 23 de febrer) i la de Domenico Scarlatti (Nàpols, 26 d’octubre). El tercer músic que va néixer en aquell any gloriós va ser Johann Sebastian Bach (nascut a Eisenach, el 21 o el 31 de març, depenent de les fonts).

Pere Andreu Jariod, divulgador musical

C O N 4 C E R T

Benjamin Grosvenor

Dimarts 1 de juliol a les 21h

Claustre de la CatedralPreu: 20 €

M I T J A N S

C O L · L A B O R A D O R S

M E C E N E S

I N S T I T U C I O N S

P A T R O N S