FESTES MAJORS 2010 65

Josep Lluís Bausset acaba de fer 100 anys! Re-centment, i davant de l’allau de reconeixementsrebuts enguany, el professor Bausset em confes-sava que l’únic mèrit d’ell en arribar al centenariera no haver-se mort. Doncs no, senyor Bausset!El seu mèrit és la seua humanitat, i el seu llegat,un exemple de fidelitat, coherència i compromís.Passada ja una dècada des de l’any 2000 (ano-menat per vosté com l’annus horribilis, per laincomoditat que li va produir la gran quantitatd’homenatges que va rebre a l’Alcúdia, Valènciai Barcelona durant aquell any), Bausset afrontaara el que jo anomene el Segon Any Bausset, pelgran nombre de reconeixements que se li hanfet fins al moment coincidint amb el seu 100éaniversari.

Més en llà de les cer imònies i de ls g ransafalacs col·lectius, m’agradaria que aquest escrites convertira més aviat en un r econeixementpròxim a un de ls alcudiencs i va lencians mésil·lustres que hem tingut mai. Un alcudienc i unvalencià exemplar de cen t anys, a q ui tots lireconeixem el seu llegat d’humilitat, constànciai fidelitat a la seua llengua i al seu País. Aquestsmèrits i virtuts justifiquen que, molt a pesar seu,ens trobem amb l’obligació de reconéixer-li laseua trajectòria com a professor, com a huma-nista, però sobretot com a ciutadà compromésamb el seu poble i la seua gent. Dic “molt a pesarseu”, perquè encara que són virtuts molt seues,no li agrada que s’airegen en públic.

Però ho sent, senyor Bausset, amb tots elsseus respectes i amb el benentés que em sabràdisculpar l’atreviment, li he de confessar que enaquesta ocasió, i tal com vosté ja es deu es tarimaginant, no li faré cas. I no li faré cas, com

BAUSSET: CENT ANYS D’UNHOMENOT AMB COR DE MAULET

Santi Vallés Casanoves (biògraf de Bausset)

tampoc no li’n vaig fer el passat 27 de febrer de2010, amb motiu de l a meua participació enl’homenatge que li t ributà Acció Cultural delPaís Valencià al Centre de Cultura Contemporà-nia, ni el passat 14 d’abril, amb motiu del reco-neixement que li va fer la Universitat de Valènciaen el marc de la concessió de l’onzena edició delPremi Vicent Ventura al Compromís Cívic alcantautor Paco Muñoz, en el qual també vaigtindre el gust de prendre part fent una exègesisobre vosté i e l s eu amic Ventura. E l mòbild’aquesta xicoteta traïció d’ara —si ho vol quali-ficar així— té, però, també una altra bona inten-ció. La intenció de compartir amb tots els meusconciutadans, e ls coneixements que he anatadquirint a mesura que he anat endinsant-meen el relat de la seua vida, la de l’home senzill,honest i t reballador, que va nàixer a Paiportaara fa 100 a nys i que des de b en menut es vatraslladar a l’Alcúdia amb la seua família.

Homenatge de laSocietat Coral El

Micalet al juny de2010.

66 FESTES MAJORS 2010

Cent anys d’una vida viscuda en majúscules,amb apassionament i amb una força veritablementadmirable, i que ara fa deu a nys vaig tindre elgust de relatar en la biografia que vaig publicarsobre vosté. L’oportunitat d’aquell llibre, en el qualvaig intentar configurar un perfil de la seua per-sonalitat d’homenot, em va servir per a descobrirla trajectòria intensa i apassionant d’un homeque, com vosté, mai no ha volgut cap altra noto-rietat que no vaja més enllà que la que li brindenels seus exalumnes quan se’l troben pel carrer.

Més que un mestre, Bausset és per a mi unbon amic, un amic fidel amb qui he enraonat itinc el gust de continuar enraonant del seu pen-sament sobre la nostra llengua, sobre el futurdel País i s obre qualsevol aspecte referit a l arealitat més immediata de l’Alcúdia o de la seuacomarca. De tu a tu, sense embussos i amb laconfiança que ens dóna el fet de compartir unaconeixença iniciada des que jo era pràcticamentun ado lescent, h a sigu t co m h e in tentatd’apropar-me al personatge al llarg de tots aquestsanys. A ell, i a tots els qui d’una manera o unaaltra han participat de les s eues idees o de lesseues experiències.

A través d’aquesta llarga coneixença de mésde vint anys, Bausset m’ha fet partícip de la seuaamistat i de la dels seus amics ja desaparegutscom ara l’escriptor Joan Fuster, el periodistaVicent Ventura o el lexicògraf Ferrer Pastor, als

quals jo vaig tindre el gust de conèixer gràcies ala seua mediació. Ells en vam donar testimonisemotius i alhora impactants d’una amistat sincerai afable entre homes savis i íntegres d’una gene-ració d’intel·lectuals, als quals els devem el vertadersentit de la reivindicació de la nostra consciènciacom a poble. Amb l’aval d’aquesta amistat, sentidai autèntica, atorgaren a Bausset el títol de confidentprivilegiat dels seus guanys i afanys. Confessionspúbliques i personalíssimes dels qui no dubtarena proclamar-li la seua estima i a fecte. L’afected’homes que com Fuster es va dignar a dedicar-li poemes o a atribuir-li carinyosament l’apel·latiud’home subterrani, en reconeixement a la seuatasca callada i anònima. Al capdavall, el pretextprimer i últim del títol que vaig voler donar almeu llibre: Converses amb l’home subterrani.

L’elaboració d’aquesta biografia sobre Bau-sset em va permetre fruir del Bausset conversa-dor, que fa de la paraula la seua raó de ser i laclau documental de gran part dels passatges méssignificatius de la seua personalitat polifacètica.Converses amb un professor, que em va ensenyara mirar a través de la mireta del microscopi laseua realitat. La realitat pròxima i llunyana queli dóna el sentit de la seua existència i de la delsseus congèneres. Impel·lit per eixe instint decientífic, Bausset esdevé per a mi un home per-severant i curiós que fa de la seua professió unametàfora de l a s eua raó de s er, un q uímic ifarmacèutic per a qui observar es converteix enun fi en si mateix. Amb eixa mirada atenta dequi està acostumat a fer tot tipus d’experimentsal laboratori amb el seu microscopi, Baussetbaixa al carrer, i observa i analitza des del com-promís tot el que passa al seu voltant.

Homenatge d’AccióCultural del PaísValencià a Baussetcelebrat el 27 de febrerde 2010.

FESTES MAJORS 2010 67

És així com el veig i com se m’ha mostratdurant les llargues estones que hem passat en-raonant. L’home metòdic i s ubterrani que hevolgut rescatar i traure de l’anonimat. Per als quiencara no el coneixen, perquè en puguen tindreuna idea el més aproximada possible del seumagisteri i del seu llegat com a persona i com aintel·lectual, i per als qui ja el coneixeu, perquèel pugueu conéixer encara més llegint i rellegintels aspectes més cridaners de la seua personalitatcomplexa i alhora senzilla, que es reparteix entreuna gran quantitat de facetes i d’activitats quefan de Bausset un home ple d’inquietuds i ambmoltes anècdotes que contar. Anècdotes i relatsintensament humans, que evidencien les vicis-situds i peripècies d’una vida lliurada a la ciènciai a l’ensenyament, però també a la pilota, a lallengua i al periodisme.

Sobre la base d’aquesta formació caleidoscò-pica, Bausset s’ha apassionat per la botànica iper la pedagogia. Durant més de seixanta anys,la pedagogia li ha permés d’explicar a grans imenuts els misteris de la vida. Bausset ha com-paginat l’explicació de les reaccions químiquesamb l’ensenyament de la nostra llengua. Per aBausset la llengua és un organisme viu, que —sise’m permet la comparança— necessita de les

mateixes atencions, conreu i dedicació que qual-sevol ésser de la natura. Les atencions que Baussetmai no li ha negat i que han centrat gran partdels neguits d’aquell estudiant que de ben joveja se’l castigava per parlar en valencià, tal comell mateix m’ha reconegut en més d’una ocasióen parlar-me de l’Acadèmia Cavanilles on estudià:

Fou en l’hora del lleure de què disposàvemde dues a tres els qui no teníem res pendent.Des del patí jo vaig cridar un company meud’Oliva i li vaig dir: “Baixes a jugar?” El direc-tor de l’Acadèmia que em sentí parlar en va-lencià, exclamà sense pensar-s’ho: “Bausset,sube, sube a estudiar!” Jo abaixí el cap i me’npugí sense dir ni pruna. No podia entendreque em castigaren per parlar la llengua dels

meus pares.

Així era l ’escola que va p atir Bausset, l’escolatradicional que prohibia l’ús de la nostra llenguai que, de la mateixa manera que feien les classesbenestants de València, girava l’esquena a l agent de poble, tal com també ho va poder com-provar de ben menut de la mà del seu iaio PacoSentana. El iaio que ell ben volia i de qui admi-rava la voluntat de qui no es deixava humiliar apesar de les m ancances econòmiques. Al f ild’això, Bausset en va contar una vegada el que

Al laboratori de l’InstitutJosep de Ribera de Xàtiva.Dècada de 1960.

68 FESTES MAJORS 2010

li va passar un dia a ell i al seu iaio un dia enquè l’acompanyà a pagar l’arrendament d’unscamps al senyoret, que vivia a la capital. Ambmotiu d’aquell episodi, en què constata la fermesaamb què el seu iaio desafia els qui es miren ambrecel la gent de poble, Bausset va aprendre laseua primera lliçó de dignitat i de pertinença:

Tocàrem a la porta i n’eixí una dona, acom-panyada d’un xiquet amb el moc xorrant-li,per a dir-nos que l’amo no hi era. Tot seguiti, amb to despectiu, la dona li digué al xiquet:“Sona’t i n o faces co m els l lauros!” El iaioPaco, que ho va sentir, es tirà mà a la mànegade la brusa i en t ragué un mocador; i de l abutxaca, un altre, i així fins a un total de tresmocadors més blancs que la llet. I digué: “Mirecom gastem els llauros els mocadors!” Desd’aleshores, jo sempre duc tres mocadors.

Però al costat d’aquest to seriós i colpidor, Baussetmira també cap a la seua infantesa amb humori un cert to de nostàlgia, tal com ho demostraaquesta altra anècdota referida als seus companysd’escola:

Era a l m es d ’abril i es tàvem en c lassed’Agricultura. Com que ja feia un poc de calori les finestres estaven obertes de bat a bat, alsqui estàvem dins de l’aula ens molestava elrebombori que feien uns xiquets que jugavena pilota. Davant d’això, el professor envià uncompany meu perquè els cridara l’atenció.Aquell anà i els digué: “Va, xiquets, ja està bé;aneu a fer la mà!”, amb la mala sort que tots

ho vam sentir. Quan hi va tornar, el professorli va dir amb cara de la mala llet: “¡Hala, hala,vaya usted con ellos!”

És aquesta l’altra mirada, la mirada que tambées fa afable i quotidiana a l’hora de parlar de lasituació econòmica de sa casa. En aquest altrepassatge, i parlant de les dificultats que tenienels seus pares per a pagar-li els estudis, Baussetem contava fa uns anys:

Tu pensa que mon pare era només el practi-cant de la farmàcia, sense cap altra remune-ració que la que li corresponia pel seu treballd’un assalariat més. Ell no era amo, sinó sim-plement un treballador. Per aquest motiu, hasde comprendre que el fet que jo estudiaraobligava ma mare a ser bastant estalviadoraen allò que podia. Donava la casualitat queen l’itinerari diari de l’Acadèmia a l’Institutpassàvem tots els dies p er la sastreria d’ungermà de mon pare que li deien Paco, on hihavia un rètol que posava: “Bausset y Ponce:trajes y gabanes a medida!” Atés que ma mareacostumava a co mprar-me sempre la robauna miqueta més gran perquè em durara, totsels dies m’havia de sentir la mateixa cançonetadels companys que es burlaven de mi dient-me: “A medida, menos para su sobrino”.

Amb anècdotes com aquesta, ens podem fer unaidea del Bausset xiquet que estudiava i es divertiaentre València, Paiporta i l ’Alcúdia, el recordfeliç i di ssortat del Bausset que es mira a mbenyor els anys d’infant. Durant aquells anys,Bausset repartia la seua estima entre la volençapels seus iaios i els seus pares, i l’admiració pelseu mestre, don Ramon Tomàs, el seu preceptor,l’home bo i assenyat que va saber encomanar-li el gust pel saber i les ga nes per estudiar. Alguiatge d’aquest home savi i assenyat, atribueixell el mèrit d’haver arribat on ha arribat. De lamà d’aquest mestre i dra maturg, B ausset vaarribar a convertir-se en actor de les obretes delBetlem i en f igurant dels sainets d’Escalante.

Podem dir que eixa és l’estampa d’una vidaidíl·lica, la vida del Bausset que rememora ambsatisfacció aquells anys de joventut, i que l’aboca,

Els seus iaios materns:Teresa i Paco.

FESTES MAJORS 2010 69

un poc després, a una vida un poc més dura: ladel batxiller que es prepara de valent per a accedira la universitat. Comença així l’edat adulta i elmoment en què se li planteja el repte d’anar-se’na Madrid i encetar els estudis de Farmàcia, elmoment en què ha de dir adéu a la seua famíliai començar una vida nova allunyada dels seus.És l’etapa que jo anomenaria de l ’aprenent derebel, l’aprenentatge que li proporciona viure deprimera mà els esdeveniments que convulsiona-ren el Madrid dels ú ltims anys de l a segonadècada del segle xx i que porta la policia a lesaules. És el temps en què el jove Bausset formapart de l’oposició estudiantil i dels movimentsde protesta enfront de la política repressiva deMiguel Primo de Rivera.

Durant aquest període, Bausset es converteixtambé en e l que jo denominaria un aprenentd’intel·lectual. Imbuït de la seua passió pel co-neixement i el compromís, assisteix regularmenta les xarrades-mítings dels històrics Jiménez deAsúa o de Fernando de los Ríos i segueix aten-tament l’actualitat dels diaris del moment encontra de la dictadura. Fruit d’aquest interés,llegeix àvidament les reflexions periodístiquesde polítics importants i d’escriptors com RamónMaría del Valle-Inclán: l’escriptor de cara espri-matxada i gest esllanguit amb qui Bausset soliacreuar-se alguna que altra vesprada pels carrers

i a vingudes de M adrid. A quell M adrid del’esperpent, de les tertúlies i dels cafés literarisbrinden a Bausset l’oportunitat de viure un pai-sanatge poblat de polítics i d’escriptors entre elsquals també destaquen altres noms i l·lustrescom ara Manuel Azaña, Ramón Gomez de laSerna o Federico García Lorca.

És aquest el pòsit, la formació —podem dir-ne ideològica— a p artir de l a qual s’entén e l

Don Ramon Tomàs,el seu mestre.

Bausset a la dècada de1920, a l’AcadèmiaCavanilles de València.

70 FESTES MAJORS 2010

compromís de Bausset amb la defensa dels prin-cipis democràtics del respecte i de la tolerànciaque li mancaven a aquella Espanya ancorada enel passat. L’Espanya del desarrelament, del caci-quisme i de les grans desigualtats socials que, amés, havia de patir els efectes de la repressió.Contra aquesta repressió va l luitar Bausset alcostat dels mestres, alumnes i intel·lectuals queanhelaven un nou futur per a les seues vides, unfutur forjat en la reivindicació dels valors perso-nals i de l’ètica de l’humanisme. D’eixa manera,Bausset es posiciona al costat de l’humanismedels homes íntegres que apel·laven a la llibertatde l’individu per a fer una societat més justa,una societat moderna i o berta al món, on esvolia que l’ensenyament fóra més participatiu iels seus habitants més cultes.

Per això mateix vos ho conte, perquè crecque és ací o n rau la grandesa del Bausset quetots coneixem, la grandesa de l’home assenyatque ha merescut i mereix l’admiració de tots.L’admiració que mai no ha buscat, però queningú no li pot negar atés el reconeixement sentiti unànime dels homes de lletres i de la gent delcarrer. Pintors, escultors, escriptors, polítics iun llarg etcètera de personalitats de la culturad’aquest País han vist en ell l’amic i el companyinseparable de tertúlies inacabables. Això Baussetho viu amb orgull, però també amb la modèstiade qui confessa no haver fet res especial per a

meréixer-ho. B arreja de s atisfacció id’incomoditat, l’efecte que provoquen en ell elshomenatges dels amics són una bona prova dela bondat i de l a dignitat d’un home que havolgut viure anònimament, però que tanmateixno ha passat inadvertit per als nostres lletraferits.

Ni per a ells, ni per als qui sempre hem visten ell l’exemple de la persona íntegra, coherenti honesta, que ha posat al servei del seu poble,de la seua comarca i del seu País tot el seu saberi la seua bonhomia. I això, perquè Bausset haencaminat tota la seua ciència i les seues arts aaconseguir un p oble valencià més lliure, mésjust, més solidari i més compromés nacional-ment. D’esta manera es configura el seu com-promís identitari. El compromís que assumí deben jove i q ue se li des pertà amb tan sols 20anys, arran del contacte que va establir a Madridamb uns estudiants bascos que li descobriren larealitat de l’eusquera, una llengua que com elvalencià era trepitjada per la dictadura de Primode Rivera.

Després d’allò, i de tornada a casa, Baussetva poder establir contacte amb els grups culturalsi polítics que a València intentaven lluitar pelredreçament identitari. Són els primers anys dela República, els anys en què Bausset torna aValència per a ampliar els seus estudis de Far-màcia amb dues noves carreres: la de Químiquesi la de Magisteri. Els temps on ell tractava detrobar el seu espai enmig d’una ciutat que viviad’esquenes als pobles i a la seua gent. La Valènciaque e ll volia culta, i q ue no escapava de s ersucursalista i meninfot, eixa ciutat on, ironiesdel destí, ell també va s aber trobar l’aixoplucd’algunes entitats valencianistes com ara el Cen-tre d’Actuació Valencianista, l’Agrupació Valen-cianista Republicana, l’Associació Protectora del’Ensenyança Valenciana o l’Agrupació Valencia-nista Escolar, que en qualitat de membre de laseua junta directiva va participar en la signaturade les Normes del 32.

La Guerra Civil, primer, i la immediata post-guerra, després, escapcen de soca-rel tot aquestactivisme valencianista. Amb 29 anys, Bausset

FESTES MAJORS 2010 71

es es veu abocat a patir de nou l’actitud repressivad’una altra dictadura, la del general Franco. Sónels anys de l’exili interior i de l’anul·lació per partdel Règim de les oposicions que havia pràctica-ment superat al cos de professors d’institut aljuliol de 1936. Com a excombatent en el bàndoldels vençuts, a Bausset se li nega el pa i la sal, ino li q ueda a ltra eixid a l aboral que no sigaguanyar-se l a v ida fent c lasses p articulars aValència.

Fins i tot en aquells difícils anys, i quan moltshavien cregut en la conveniència de canviar dejaqueta, Bausset es va mantindre fidel a aqueixmateix compromís amb el País. Són els anys delretrobament amb Manuel Sanchis Guarner iamb altres amics de República, que es conver-teixen ara en r eferents de l a nova generaciód’intel·lectuals que no han fet la guerra. Entreells hi ha Fuster, un eixerit xicot de Sueca queBausset coneix a la pensió on ell resideix i quede seguida esdevé per a Fuster un mestre en elseu aprenentatge valencianista. Com a ciceroneseu, B ausset en senya a F uster les c laus del’activisme cultural i polític de preguerra.

Malgrat l’escàs marge de m aniobra que lipermet la dictadura franquista, Bausset s’hoapanya per a f er e l que pot. Des d’un segonplànol, Bausset tracta de reprendre el seu acti-visme participant en tertúlies, organitzant con-ferències i fent classes de valencià a l’Alcúdia ia altres pobles del voltant. Lluny de renunciar al’acció, Bausset participa en actes destacats comara la presentació del Diccionari català-valencià-balear a l’Ajuntament de València en 1951 o lafamosa campanya de “Més de 20.000 valenciansdemanen l’ús del valencià en els actes religiosos”,impulsada en 1965 arran del Concili Vaticà II.

Des d’un vessant més clandestí, i coincidintamb la seua estada a Tortosa com a professor,Bausset esdevé un propagandista a favor de l’úsde la llengua i d’actituds resistents, com ara laque va portar molts catalans a declarar un boicota La Vanguardia pels atacs del seu director Luisde Galinsoga a l’ús de la llengua en l’homilia.Els pamflets amb què s’apel·lava a aquell boicot

al juny de 1959 i l a declaració de Jordi Pujoldavant del Consell de Guerra que el va jutjarpels Fets del Palau, ocorreguts al maig de 1960,van ser copiats a màquina per Bausset i distri-buïts de nit també per ell mateix pels carrers deValència. És aquesta una altra dimensió de Baus-set que crec que cal recuperar. La dimensió del’activista que, després de més de quaranta anysde sequera rebel, reviscola en el professor quetorna a les a ules i que recupera l’energia delsseus anys d’estudiant universitari a Madrid.

A partir de la seua implicació activista, Baus-set adquireix una experiència de co mpromísactiu que l’acompanyarà al llarg de tota la seuatrajectòria de reivindicació identitària. La iden-titat d’un poble i d’una llengua que —i això síque ho puc dir sense cap reserva— s’ha pogut

Bausset, un granprofessor i un amant

de la Botànica.

Josep Lluís Bausseti Jordi Pujol.

72 FESTES MAJORS 2010

anar preservant gràcies a ell i a homes com ell,a pesar de tots els entrebancs. Entrebancs natu-rals i no tan naturals que ell ha intentat salvarcom bonament ha sabut. En dictadura, perquèorganitzava actes de reafermació nacionalistasota l’excusa d’activitats culturals de plataformescom Educación y Descanso, i ja en la transició,perquè jugà un paper capdavanter en la lluitaper les llibertats democràtiques i nacionals delsvalencians.

Amb vora seixanta anys, Bausset va arribara militar políticament i a co nvertir-se en unreferent obligat dels grups de joves nacionalistesde l’Alcúdia i de la Ribera, com ara Jesús Huguet,Manolo Boix, Josep Lozano, Rafael Armengol,Ricard Avellan, Josep-Lluís Millo, Vicent Ma-dramany o el mateix Francesc Signes, que dipo-sitaren en ell tota la seua confiança. Bausset vaser el preceptor d’aquells joves, que a la fi dels60, s’encomanaven de la il·lusió del Maig francési de l’ambient de rebel·lia que es vivia a les facul-tats. Amb eixa il·lusió i amb una vida ja resoltasocialment i professionalment, Bausset renovellael compromís d’aquells l lunyans anys 30 i eslliura, durant la dècada dels setanta, a la reivin-dicació de l’ansiat Estatut per al País Valencià,que enllaçava directament amb el precedent de

la lluita que en aquest sentit ja havia protagonitzatBausset durant els anys de l a República. Eixaesperança d’aprovar un nou Estatut torna a cen-trar els esforços del Bausset patriota, el patriotainsubornable, el patriota que sempre ha donatla cara i que viu el nacionalisme des d’una posicióoberta al món.

És precisament aquesta obertura de mires ipensament, la que porta Bausset a plantar caraals comportaments tancats i intolerants dels qui,a casa nostra, s’incomoden per sentir parlar enla nostra llengua. La intolerància dels qui creuenque estan en possessió de la veritat absoluta ino es paren a pensar per què l’altre parla o pensad’una altra manera. Gent intolerant i amb pre-judicis que, bé per ignorància o per altres inten-cions inconfessables, s’atreveixen a condemnari refusar allò que no consideren seu. “La meuallengua és la millor i no tinc per què parlar-necap altra ni deixar que els altres puguen viuretranquils.” Aquest és en resum el seu planteja-ment.

Parlant d’això, em ve a la memòria una cu-riosa anècdota que em va contar Bausset fa unsanys arran del que li va passar un dia amb unguàrdia civil del poble, molest pel fet de sentira Bausset parlar sempre en valencià. A propòsitd’això, Bausset descrivia així com va ser la seuatopada amb aquell agent de l’autoritat:

L’home, que no tenia altra notorietat al pobleque ser un agent de la Benemèrita, no arribavaa entendre per què una persona instruïda iamb estudis com jo gosara parlar valencià.Un dia que em va veure pel carrer, se m’acostà,i em digué: “ Oiga, don José, ¿cómo es q ueusted, un h ombre con tres carreras, hablavalenciano como los patanes?” En sentir allò,em vaig quedar tan astorat que no el vaigdeixar acabar i li diguí: “¿Y, los patanes de supueblo, cómo hablan?” De seguida, el guàrdiacivil emmudí. La cosa estava clara: jo parlavaen valencià com los patanes de l’Alcúdia, peròsi haguera parlat en castellà hauria parlat comlos patanes de Castella. Des d’aquell incident,mai més no em va tornar a importunar. Peraixò tinc molt clar que si parlar valencià ésde maleducats, jo vull ser maleducat!

Bausset, un referentintel·lectual.

FESTES MAJORS 2010 73

El que es des prén d’aquesta reflexió crec queencaixa perfectament amb la imatge que totstenim del que és Bausset. L’home culte i lúcid,que igual que el seu amic Fuster sempre ha sabutevitar elegantment qualsevol provocació. Provo-cacions que, a pesar d’encendre-li la sang, maino han despertat en ell ni l’odi ni el rancor. Aixíes co m j o v eig e l B ausset q ue j o h e p ogutconéixer, com una bona persona en el sentit mésampli del terme. L’home inquiet i planer que facròniques per al Levante i escriu cartes al director,l’home atent i perseverant que envia queixes alsbancs i empreses que no usen el valencià, i queno es perd per res del món la tertúlia ni el concertdel dilluns. El concert i, com no, la partida dedissabte al trinquet de Pelayo.

Això és p er a mi B ausset: un amant de l apilota, de la música, de la premsa, de la ciència,de l a l lengua i de l que hi vu lgueu afegir. E lBausset humanista, intel·lectual i polifacètic quesempre s’ha compromés amb la seua societat iel seu temps. Però, Bausset també és un homepròxim. El Bausset quotidià que cada dia veiempassejar tranquil·lament amb el diari baix delbraç. El Bausset crític amb les actituds incíviquesi orgullós del seu poble. El Bausset afable i afec-tuós que cada any ens felicita pel Nadal amb unpoema i la seua rúbrica d’amic i de patriota. Aixíés com és i co m se m’ha descobert Bausset alllarg de tot el temps que l’he conegut.

Josep Lluís Bausset és un M aulet de 100anys!! I el seu mèrit, senyor Bausset, no és noméshaver complit 100 anys, sinó haver-los viscutamb una fidelitat insubornable al nostre País!Per això, la seua actitud de compromís, lleialtati resistència ens dignifica com a Poble i ens ajudaa creure en el redreçament i la vertebració delPaís Valencià. El seu compromís amb el País ésper a tots els qui ens considerem amics i deixeblesseus un ex emple de l leialtat, de ci visme id’esperança en un f utur que volem lliure i envalencià.

Gràcies senyor Bausset, perquè amb el seutreball de 100 anys ens ha obert un camí de futurper a cent anys més. Gràcies professor Bausset,pel seu exemple i per la seua trajectòria! Les méssentides gràcies de qui, en nom de tot un poble,vol felicitar-lo pel seu aniversari. Gràcies per serel nostre Fill Predilecte i per haver aconseguitque l’Alcúdia siga ja coneguda afectuosamentcom l’Alcúdia de Bausset.

Per molts anys més, professor Bausset!!

Seu i de la Pàtria