Festes i taicios - Fundación Vicente Ferrer · és la d’eliminar l’energia negativa que ronda...

Festes i tradicionsCicle mitjà: 3r i 4t de primària (8-10 anys)

Programa School to School

Explicació DiapositivesDiapositiva 1FEstEs i traDicions

Tot i que no coneguem bé les festes que se celebren a l’Índia, segu-rament tindrem al cap una imatge semblant: molta gent vestida de colors vius que canta i balla al ritme d’una música molt animada.

La cultura de l’Índia és molt rica i molt variada, i en cada regió es poden veure diferents tradicions i festivitats. Això és així per l’extensió mateixa del país, que fa que hi tinguin cabuda moltes tradicions diferents, però també per la història de l’Índia: durant segles el territori indi ha estat envaït per molts pobles estrangers, com àrabs, turcs i perses. Tot això es veu reflectit en la cultura, en les festes i en les tradicions.

L’Índia és una de les cultures més antigues de la humanitat i les seves tradicions són mil·lenàries. La suma de les seves pròpies tradicions amb les influències dels pobles que han passat per allà fan que la seva cultura sigui molt diversa i rica.

Festes i tradicions

Diapositiva 1



Explicació DiapositivesDiapositives 2, 3 i 4 LEs FEstEs nacionaLs

A Espanya hi ha festes que són religioses i festes que no ho són. Pen-sa bé en les festes que coneixes. Què se celebra el 12 d’octubre? I l’1 de maig? Quines festes més coneixes?

A l’Índia hi ha tres festes nacionals molt importants que celebra tothom:

• El Dia de la Independència se celebra el 15 d’agost. Tal dia com aquest, l’any 1947, l’Índia deixava de ser una colònia britànica i passava a ser un país independent. Els edificis i la gent llueixen la bandera de l’Índia com a símbol d’aquesta independència, i el primer ministre fa un discurs per a tot el país que es veu per la televisió.

• El Dia de la República se celebra el 26 de gener. Tal dia com aquest, el 1950, es va proclamar la Constitució de l’Índia, que és la seva llei fonamental. Fins llavors, la llei que se seguia l’havien dictada els britànics, així que la Constitució era la primera llei que estava completament creada pel poble indi. És la festa més popular arreu del país i la celebració més important es desenvolupa a la capital, Nova Delhi, on es fa una gran desfilada.

• El Gandhi Jayanti, o el que seria el mateix, l’aniversari de Gandhi, se celebra el dia 2 d’octubre. Gan-dhi va ser un polític indi que va lluitar contra l’Imperi britànic utilitzant la no violència i la vaga de fam. Va liderar la nació en la seva petició d’independència i, tot i que van intentar empresonar-lo, el poble el seguia amb tanta fe que al final van aconseguir que Gran Bretanya cedís i abandonés l’Índia. És la figura més important de la independència del país i per això cada any se celebra el seu aniversari.

Diapositiva 3

Les festes nacionals

Diapositiva 2


Diapositiva 4




Explicació DiapositivesDiapositiva 5FEstEs rELigiosEs

La religió a l’Índia és una part fonamental de la seva cultura i de la seva societat. El país és molt extens i hi conviuen moltes religions diferents, però el 80% de la població índia es considera hinduista. L’hinduisme, a més de ser la religió majoritària a l’Índia, és la tercera religió més seguida del món, amb més de 900 milions de fidels.

L’hinduisme és una religió politeista, és a dir, que segueix diferents déus, a diferència de l’islam, el cris-tianisme o el judaisme, que segueixen un únic déu. Per a l’hinduisme, existeixen uns déus principals, com Vishnu, Brahma o Shiva, i molts déus i deesses menors, a banda d’altres semidéus i d’altres tipus d’esperits. Molts pobles i regions adoren al seu propi déu o deessa, a qui resen per tal d’obtenir protec-ció o per demanar coses com ara millors collites, riqueses, salut, amor.

Els déus i deesses tenen temples com el de la foto dedicats a ells i a elles, i són la seva «llar».

Festes religioses

Diapositiva 5



Explicació DiapositivesDiapositives 6 i 7 La puja i ELs rangoLi

Els rituals i les cerimònies religioses com ara els casaments, la cele-bració dels naixement o els funerals s’acostumen a celebrar en les pròpies cases. La religió està present en el dia a dia de les famílies, i a les llars sol haver-hi un petit altar com el de la foto, on es realitzen oracions o se saluda a les divinitats. La salutació habitual consisteix en ajuntar els palmells de les mans i oferir després als déus fruita, flors, encens i dolços.

Hi ha una paraula que serveix per a designar qualsevol ritual hin-duista que es realitza per als déus: la puja. La puja la pot realitzar qualsevol persona, des del sacerdot que ho fa per a moltes perso-nes fins a una mare o un pare que resa a l’altar de casa seva per demanar salut als seus fills i filles.

Cada puja és diferent i té elements molt variats, però hi ha alguns aspectes que se solen repetir casi sempre.

A terra, a la porta de moltes cases, hi ha uns símbols de formes geomètriques dibuixats anomenats rangoli, com el que pots veure a la fotografia. Són símbols de benvinguda a la llar i també serveixen com a protecció per a les cases i com a portadors de bona fortuna.

Diapositiva 6

La puja i els rangoli

Diapositiva 7

La puja i els rangoli



Explicació DiapositivesDiapositives 8 i 9 Déus i DEEssEs

Els déus i deesses hindús solen tenir aspecte d’animals barrejats amb formes humanes, com és el cas, per exemple, de Hanuman, el déu mico que pots veure a la primera fotografia. És un déu molt po-pular i amb molts devots a la regió d’Andhra Pradesh, i la seva missió és la d’eliminar l’energia negativa que ronda les llars de les famílies.

Hi ha innumerables déus i deesses a l’hinduisme. Pràcticament cada regió té el seu propi déu o deessa menor a qui adoren particular-ment. En general, cada comunitat escull una divinitat com a protec-tora i com a portadora de bona sort. En cada poble se li construeix un temple en aquesta divinitat protectora perquè sigui la seva llar, i allà li fan ofrenes de flors, dolços o encens per demanar millors colli-tes o pluja o moltes altres coses.

Un altre dels déus populars d’Andhra Pradesh és Ganesha, el déu elefant, que sol ser molt venerat per comerciants i per estudiants perquè la seva tasca és eliminar els obstacles i portar bona sort.

Diapositiva 9

Déus i deesses

Diapositiva 8

Déus i deesses



Explicació DiapositivesDiapositiva 10La vaca sagraDa

Un dels ensenyaments bàsics que predica l’hinduisme és el respecte per tots els éssers vius. En els seus textos sagrats s’incita a no men-jar «aliments impurs i obtinguts amb violència», és a dir, que impliquin la mort o el dany d’animals. Així, els bramans, la casta dels sacer-dots, són vegetarians estrictes, i eviten menjar carn, peix o ous, però toleren alguns productes animals obtinguts sense violència, com ara la llet o la mel. La resta de les castes no són tan estrictes i, avui dia, molta gent menja tot tipus d’aliments excepte un: la carn de vaca.

D’entre tots els animals, la vaca té condició d’animal sagrat per a totes les persones hinduistes. És un animal que té un tractament especial en tota l’Índia. Les vaques poden moure’s lliurement pels carrers i la seva carn no és consumida. Els textos religiosos diuen que la vaca era l’animal preferit del déu Kris-hna, i és considerada per l’hinduisme com una «segona mare»: en acabar d’alimentar-nos del pit de la nostra mare, és la llet de la vaca la que ens alimenta. També se la respecta perquè s’aprofita tot el que produeix: de la seva llet en deriven productes com la mantega i el iogurt; i els seus excrements s’utilitzen com a combustible, com a fertilitzant per al camp, i fins i tot com a desinfectant.

Diapositiva 10

La vaca sagrada



Explicació DiapositivesDiapositives 11 i 12 HoLi i DiwaLi

Una de les festivitats religioses més importants de l’Índia és el Festival Holi. Té lloc durant el mes de març i se celebra l’arribada de la pri-mavera. Dura diversos dies, i en el seu dia principal, anomenat Dhuli Vandana, se celebra llançant aigua tenyida amb pols de colors a la resta del veïnat, per protegir-lo de les malalties que pot comportar la nova estació.

L’altra gran celebració religiosa comú a tota l’Índia és el Diwali, tam-bé anomenat «festival de les llums». Se la coneix amb aquest nom a causa de les espelmes, llànties i focs artificials que acompanyen la celebració. Amb el Diwali se celebra l’arribada de l’any nou, i durant cinc dies de tardor (entre octubre i novembre) els hindús estrenen roba nova, comparteixen i regalen dolços i fan explotar petards. Els preparatius de la festa corren a càrrec principalment de les persones comerciants, ja que es rendeix culte a la deessa de la prosperitat, Lakhsmi.

Aquestes festes són les més generalitzades, però cada regió celebra la seva pròpia festivitat. A Andhra Pradesh, amb la festa del Póngal, el mes de gener, se celebra l’arribada de la nova collita de l’any i es demana que sigui pròspera i rica.

A l’Índia, també els fidels de les altres religions com l’islam, el cristianisme, el budisme, el jainisme i tantes d’altres tenen les seves festes: així segons la religió segueixen el ramadà, celebren el Nadal, el Divendres Sant...

Holi i Diwali

Diapositiva 11

Diapositiva 12

Holi i Diwali



Explicació Diapositives

Diapositives 13 i 14 EL cinEma

El cinema és una peça fonamental de la cultura de l’Índia i dels països que l’envolten, como Nepal, Pakistan o Bangladesh. És un forma de diversió barata i popular, per la qual cosa diàriament molta gent om-plen les sales per veure les estrelles de Bollywood.

Bollywood és el nom que se li dóna a la indústria del cinema a l’Índia. És un terme inventat a la dècada de 1970 barrejant les paraules Ho-llywood i Bombai, la ciutat on es fan més pel·lícules.

El tipus de pel·lícules que se solen fer a Bollywood és molt diferent de les que veiem normalment. Les històries són sempre fantàstiques i estan plenes de números de ball i de cançons. Són pel·lícules molt llargues i mesclen elements tradicionals amb d’altres moderns, a l’igual que la música, que de vegades és tradicional i de vegades com la música pop occidental.

El cinema, a més, ha estat un element fonamental per difondre el hindi com a llengua oficial de l’Índia. En un país on es parlen 22 llengües diferents, les pel·lícules han servit perquè tothom pugui aprendre i entendre aquest idioma comú.

El cinema

Diapositiva 13

Diapositiva 14

El cinema



Explicació Diapositives

Diapositives 15 i 16 música i Dansa

La música, la dansa i el ball són una part fonamental de la cultura i de les tradicions de l’Índia. El ball és una forma de comunicar-se amb les divinitats i d’expressar l’alegria.

Segons la casta a la que es pertanyi, el tipus de ball que es fa és diferent per a cada col·lectiu. La dansa clàssica, que inclou també el cant i el teatre, és balla en les castes més altes. Són balls que tenen una coreografia i uns passos marcats que expressen uns sentiments concrets. Són moviments elegants i les ballarines i ballarins duen guarniments als peus i les mans i vestits luxosos. Aquestes danses requereixen estudi i únicament podran aprendre-les aquelles perso-nes que disposin de recursos econòmics suficients.

Una d’aquestes danses és el Kuchipudi, originària de la regió d’Andhra Pradesh i que està reservada a la casta superior.

Les danses folklòriques, en canvi, són balls populars que es van transmetent de generació en generació, de pares i mares a fills i filles. Són danses ràpides i plenes de moviments creatius, i les practiquen les castes baixes. Normalment van acompanyades de tambors i no tenen una coreografia concreta.

Els nens i nenes de l’escola amb qui fem l’intercanvi participen en un programa cultural a través del qual aprenen els balls tradicionals del país i de la seva regió. Aquests balls són part de la seva cultura i la seva identitat com a poble. Gràcies al programa, membres de les castes menys afavorides tenen la oportunitat d’aprendre danses que estaven reservades a les castes altes.

Diapositiva 16

Música i dansa

Diapositiva 17

Música i dansa

Festes i taicios - Fundación Vicente Ferrer · és la d’eliminar l’energia negativa que ronda...

Documents

Transcript of Festes i taicios - Fundación Vicente Ferrer · és la d’eliminar l’energia negativa que ronda...