FESTES DE SANT ROC - ajsantanyi.net

FESTESDE

SANT ROCDe l’1 al 16 d’agost

S’ALQUERIA BLANCA, 2021

SALUTACIÓ

Arribam a les festes de Sant Roc, però malauradament encara venen condi-cionades per les circumstàncies amb què hem conviscut el darrer any i mig.Enguany, sembla que albiram un nou escenari, un escenari vestit amb petitspessics de color i de llibertat. No podem oferir-vos les festes d’antany en el seumàxim esplendor, però amb aquest programa d’actes podrem gaudir ambcerta seguretat de la companyia d’amics i coneguts mentre compartim músi-ques i espectacles. Tothom es mereix i necessita uns dies de festa i d’alegriai l’Ajuntament vol continuar al costat de la ciutadania i de les nostres tradi-cions.

Des d’aquestes línies, vull fer una crida a veïns, veïnes i visitants de s’Alque-ria Blanca perquè participin activament en les festes, però sense oblidar maila prudència ni el seny.

Vull desitjar-vos salut i alegria per tot l’any, però també vull recordar totesaquelles persones que ja no hi són, però que d’una manera o d’una altra con-tinuen en els nostres cors.

Molts d’anys i bon estiu!

Maria C. Pons MonserratBatlessa de Santanyí

2 / S’Alqueria Blanca 2021

SALUTACIÓ

Estimats curiablanquers i curiablanqueres,

Un altre any s’acosten els primers dies d’agost, amb aquesta calor que ens re-corda que estam a ple estiu i això, és una senyal de que prest arribaran les fes-tes de Sant Roc. Quina il·lusió! Pensar això em transporta, perdonau-me lallicència, a quan tenia pocs anys, potser cinc o sis. Esperava aquesta data diarere dia i nit darrera nit! Quasi no dormia esperant sentir un coet i les xere-mies perquè eren el senyal de que començaven les tan nostres esperades fes-tes de Sant Roc de sa Curiablanca! El meu cor es posava a cent vuitantapulsacions i partia, com un coet, cap a la plaça de Sant Josep a veure les xe-remies i els caparrots que anunciaven que començaven les festes. Pel camí elsveïnats em saludaven amb paraules com Com estàs Maria Francisca? I jo,m’heu de perdonar, no en feia massa cas perquè no hi havia temps que per-dre per anar a veure complit el meu somni de quasi un any: Que tornassin acomençar les nostres estimades festes! Procurava dur un parell de pessetes iquatre duros dins la meva petita butxaca per poder anar a fer els honors a lanostra estimada terronera. Si no hi ha la terronera, tampoc hi ha festes deSant Roc a s’Alqueria!

Perquè us cont tot això? Per diversos motius. Un, el primer, perquè m’agra-daria traslladar a tots els nins, joves, no tan joves, adults, veterans i padrins(amb les seves corresponents varietats del nou llenguatge inclusiu) la il·lusióque jo tenia, quan era petita, i arribaven les festes de Sant Roc.

Un altre, el segon, perquè un altre any, i em sap molt de greu, seran diferentsa quan jo era petita, però no per això menys especials.

I un altre, el tercer, ens retrobarem com és costum, cada any per Sant Roc,amb la nostra gent damunt la plaça de Sant Josep o la plaça de s’Era Vella i xer-rarem i ens tornarem a contar coses i més coses perquè no ens havíem tornata veure des de Sant Roc de l’any passat. Això sí! Sense abraçar-nos, sensetocar-nos, sense acostar-nos, perquè ara hem de ser solidaris i ser ben cons-cients que només junts, podrem vèncer aquest mal bitxo. Però sabem queuna mirada còmplice o un simple gest val més que un caramull de paraulesbuides.

S’Alqueria Blanca 2021 / 3


Em toca dir-vos que enguany tampoc podem celebrar les festes així com ensagradaria: no hi haurà berbenes, paelles, anada amb carros a Mondragó, cor-regudes de joies... i moltes altres coses que no es poden realitzar. Esper queho comprengueu, així com també entengueu que tot allò que programempugui tenir tants de canvis com li doni la gana a aquest capritxós mal bitxo!

Tots junts aviat sortirem d’aquest malson! Però us convit a celebrar les nostresfestes de Sant Roc més que mai! Ballarem d’asseguts, mourem les cames iels braços i farem mamballetes! Estarem contents, saludarem a tota la gentque s’acosti a nosaltres i serem positius! Podríem estar millor? Sí, Però noestam malament, gràcies!

I demanaré tres coses més si m’ho permeteu. La primera, és que tenguem unrecord molt especial per aquestes persones que no poden sortir de ca seva.Tots junts celebrarem Sant Roc i passaré a saludar-vos.

La segona, que aquestes estrelles nostres tan estimades, ens il·lumineu totesles nits d’aquest any. Us necessitam més que mai! Tothom en té una o vàriesque parpellegen per nosaltres! Mai us oblidam! Cada dia pensam amb vosal-tres!

I la tercera, seny i responsabilitat!

#totaniràbé

Molts d’anys, bones festes, VISCA S’ALQUERIA I VISCA SANT ROC

Maria Francisca Rosselló Rigo,representat de la batlessa a s’Alqueria Blanca


Autoritats, “curiablanquers i curiablanqueres”, amics i amigues, molt bon ves-pre.1

El primer que us vull dir és que quan na Maria Francisca va venir a demanar-me si volia fer el pregó d’enguany, a més de la sorpresa (qui som jo per ferun pregó?), em va pegar un calfred molt gros per la responsabilitat que supo-sava per a mi fer un pregó. Això contrastava alhora amb sentimentsd’agraïment i il·lusió per l’oportunitat de poder estar amb tots vosaltres avuivespre.

Sempre m’ha agradat més escoltar que parlar i sempre he dit les coses ambel mínim de paraules possible. Quan era alumna, mai vaig saber escriure unaredacció. Els professors em deien que escrivia telegrames.

Malgrat que la redacció no hagi estat el meu fort, al llarg de la meva vida coma mestra vaig iniciar en la lectura i escriptura alguns alumnes que de granshan sabut escriure molt bé.

PREGÓ DE LES FESTES DE SANT ROC

a càrrec de Joana Ferrer Nadal

S’ALQUERIA BLANCA - AGOST DE 2020

1 Un pregó és un acte de comunicació formal, així que a partir d’ara em dirigiré a vosaltressegons dicten les normes d’ús del gènere gramatical i amb la intenció de defugir de qualsevolplantejament sexista del llenguatge.


El primer record que tinc de s’Alqueria Blanca és de quan venia a aprendre aballar de pagès a Ca Ses Monges amb una bona amiga meva. En aquells anys,mai vaig imaginar que jo pogués passar més de la meitat de la meva vida coma mestra en aquest poble aturonat, des del qual es veu la mar que a mi tantm’agrada. Aquest indret el desconeixia totalment, ja que la família de mamare era originària de la localitat totalment oposada, geogràficament parlant,a s’Alqueria: es Llombards. Després de morir mon pare, quan jo tenia 5 anys,era cap allà on ma mare i jo anàvem cada diumenge en bicicleta.

Com he dit, en cap moment podia pensar que faria feina a l’escola de s’Al-queria perquè mai havia pensat ser mestra. Jo volia ser delineant. A l’hora dela veritat, ma mare, que, com deia ella, si no feia un jornal, no el cobrava,digué que no em podia pagar uns estudis que una vegada acabats no tindriauna feina segura. Em digué que havia d’estudiar de mestra d’escola, ja queen acabar tindria feina i que, si volia estudiar de delineant, ja hi seria a temps.Sempre he dit que ma mare em va encertar la feina. De delineant, no hi vaigestudiar mai.

Una vegada acabat magisteri l’any 1977, vaig treballar dos anys a l’escola gra-duada de Santanyí. Allà un grup de pares d’alumnes que venien de s’Alqueria,feia moltes gestions per tornar a obrir l’escola del seu poble, ja que com deienells de manera molt encertada, l’escola dóna vida a un poble. Ho aconsegui -ren i el curs 1979/80 es va reobrir.

El mes de setembre de l’any 1980, just fa quaranta anys, jo arribava a l’escolade s’Alqueria per iniciar el curs 1980/81, ben tota soleta i amb moltes ganes,il·lusió i poca experiència. Els primers anys foren molt especials. Hi vaig trobarun grup d’alumnes de 5, 6 i 7 anys i uns pares molt motivats i engrescats enl’educació dels seus fills.

Jo tenia 23 anys i tots els pares em confiaren els seus fills, que és el mésvaluós que tenen.

En aquell temps, l’horari escolar era de 9 h a 12 h i de 15 h a 17 h. Si qualquehorabaixa de primavera, sense seguir la programació feta, jo trobava que eraun bon moment per anar a fer una volta fins al Pou del Rei o als nins els enfeia ganes, hi anàvem i no era necessària cap autorització signada dels paresper fer-ho. Anàvem d’excursió amb autocar i partíem a les 9 h del matí; però,per poder aprofitar al màxim el temps, no tornàvem fins devers les 19 h delcapvespre i els pares ens esperaven a la plaça de ses palmeres. Si fèiem unpoc tard, no hi havia cap problema ni cap nervi. He de recordar que en aquelltemps no hi havia telèfons mòbils. Ah! Els autocars tampoc duien cinturons


de seguretat. Els darrers anys que vaig treballar, hi havia pares que no volienque els seus fills anessin amb el transport escolar si l’autocar no duia cintu-rons. Aquests dos exemples serveixen perquè us adoneu dels canvis.

També record que en aquell temps, quan convocava una reunió de pares, noen faltava ni un, sempre hi acudien tots. Això em demostrava l’interès i la sevaimplicació en l’aprenentatge dels seus fills i les seves ganes de col·laborar entot el que feia referència als seus infants. Record un fet molt important quetractàrem en una d’aquestes reunions. Quan, decebuda i gens satisfeta delfet que els nins, en iniciar la lectoescriptura, ho fessin en castellà, senseentendre el que llegien, vaig reunir els pares, els vaig explicar la situació i elque jo en pensava. Ho varen entendre, confiaren en mi i no posaren capemperò en què els seus fills iniciessin la lectoescriptura en català.

Aquesta bona relació entre els pares i jo feia que els nins venguessin contentsa escola i això afavoria molt les seves ganes de fer feina. D’aquí van sortir unabona partida de grans estudiants que avui en dia han aconseguit ser moltbons professionals. També vull destacar que aquells primers alumnes emvaren ensenyar moltes coses a mi i em varen fer reflexionar sobre quin tipusde mestra volia ser.

Quan l’escola es va obrir només hi havia una unitat i estaven junts els nins de5, 6 i 7 anys (preescolar, primer i segon d’educació general bàsica). Iniciavenla lectoescriptura a 5 anys i quan acabaven segon havien de saber llegir iescriure per poder anar a fer tercer a un centre de Santanyí. Al principi, no totsels nins del poble venien a l’escola amb mi. N’hi havia que anaven a altrescentres del municipi.

Arribà un moment que vàrem sol·licitar que els nins poguessin quedar a l’es-cola fins a cinquè i, a poc a poc, l’escola cresqué fins a arribar a ser el queteniu avui en dia: una escola completa on, amb el temps, quasi tots els nins inines de s’Alqueria Blanca i Portopetro començaren a assistir-hi. Això ensdemostrà que els pares valoraven positivament la feina que es feia a l’escolade s’Alqueria i confiaven en el model educatiu que s’hi impartia.

Així com creixia l’escola, jo també canviava. No és el mateix fer feina tota solaque haver-me de coordinar amb els companys.

Fins a l’any 2000 vaig fer feina a Educació Infantil, on hi havia nins de 3, 4 i 5anys, que van venir a l’escola quan les monges deixaren s’Alqueria Blanca.

Quan vaig acabar la carrera, la meva especialitat de magisteri era mestra deciències naturals i matemàtiques. Per això, per poder quedar de manera defi-


nitiva a l’escola de s’Alqueria, vaig haver d’estudiar de mestra d’educacióinfantil.

A partir de l’any 2000 vaig passar a fer classe a primària i vaig deixar un granequip de mestres a infantil. També vaig passar molt de gust de fer feina a pri-mària, on podia donar classe del que més m’agrada a mi, les matemàtiques.

La qüestió és que, amb 37 anys com a mestra en aquest poble, han passat mol-tes coses. De tota casta. No només hi he vingut a fer de mestra, sinó que tambéhi he passat moltes hores del meu temps lliure. Primer vaig fer de monitora aun club d’esplai que es deia “Es Debassei”; també anava a jugar a truc al casinoi, fins i tot, vaig participar en una obra de teatre, una comèdia. Molts d’anys hegaudit i gaudesc de les festes de Sant Roc, de les beneïdes de Sant Antoni, deSant Josep,... Personalment he fet molts i bons amics a s’Alqueria i, malgrat sersantanyinera, puc dir que m’hi he sentit molt ben acollida sempre.

Avui en dia, ben al contrari de quan era petita, cada cap de setmana venc capaquí, que és on ara hi tenim la família.

Tornem a la meva experiència com a mestra de l’escola Mare de Déu de Con-solació. El que avui vull destacar és el canvi que hi ha hagut pel que fa a larelació entre els pares i els mestres. La confiança que jo percebia als 23 anysja no la percebia igual als 60, quan em vaig jubilar. La gent era agraïda, peròavui dia pareix que la paraula gràcies ha desaparegut del vocabulari de lamajoria de la gent. A les paraules desaparegudes també hi afegiré “per favor”i “perdó”.

Com i per què s’ha produït aquest canvi?

Si cerquem al diccionari la paraula confiança, trobarem que és seguretat,esperança, tranquil·litat, ben estar...

Crec que s’ha de confiar en els mestres. Sí, confiar que saben fer la seva feinai la fan el millor que saben.

Segons consta al Currículum, establir vincles d’afecte entre els infants i elsadults és una condició indispensable per afavorir l’aprenentatge. Pens queaquestes relacions no poden ser positives si l’infant viu en una família on esfan comentaris que desqualifiquen la feina del mestre com a persona.

Per ventura es desconfia dels mestres perquè tenen una idea diferent de comha de ser l’educació i els pares no entenen que no és el mateix educar a casaque educar a l’escola. Els mestres són professionals de l’educació.


Els mestres se n’adonen de la desconfiança dels pares i això és trist. És moltimportant que pares i mestres tinguin una bona relació.

Els mestres han de ser generosos i resolutius. Han de ser capaços d’identifi-car els problemes i cercar solucions. Han de compartir l’entusiasme peraprendre i han de posar entusiasme en la transmissió del saber.

A l’escola, els nins han de ser feliços, els ha d’agradar anar-hi, hi han d’anarcontents. Si no és així, l’aprenentatge serà molt més difícil. Els alumnes, perpoder aprendre, han d’estar motivats i no hi poden estar si no tenen ganesd’anar a l’escola.

L’escola ha de ser un lloc cordial, on cada alumne ha de ser reconegut ambla seva identitat i la seva manera de ser. La relació entre els mestres i els alum-nes ha d’estar per damunt dels coneixements que s’hagin d’aprendre.

Alhora, és molt important reforçar la família com a primer referent educatiu iresponsable del creixement i de la formació dels seus fills. És necessari dur aterme un treball conjunt.

El que es comparteix entre famílies i mestres en relació als fills/alumnes éstan important que és difícil que no sorgeixi algun conflicte, ja que les rela-cions humanes són conflictives per si mateixes. Però el que interessa de veresés la voluntat d’entendre’s.

La relació entre les persones que es responsabilitzen de l’educació delsinfants ha de ser de confiança. Està comprovat que els vincles positius entrefamília i mestres afavoreixen l’èxit acadèmic dels nins i nines perquè incre-menten la valoració positiva de l’educació per part dels alumnes i fan mésagradable la convivència.

Passaren els anys, em vaig casar i aquest fet em lligà encara més a s’Alqueria.Decidírem que les nostres filles hi venguessin a l’escola. A partir d’aquí, ja nonomés vaig ser mestra sinó que també vaig passar a ser mare i a dipositar lameva confiança en els meus companys que van ser els mestres de les mevesfilles. En aquest moment va ser quan més vaig valorar la confiança que elspares em tenien. Sempre he volgut valorar la feina dels professors i entendreque ho fan el millor que saben. El que no haurien de fer mai els pares és des-qualificar els mestres als quals han confiat els seus fills. Quan l’alumna erajo, mai vaig sentir a dins ca nostra cap paraula dolenta referida a cap mestre.Sempre van tenir la completa confiança de ma mare. Si jo arribava a casa icontava que a l’escola m’havien castigat o renyat, la resposta sempre era lamateixa: “t’ho devies merèixer..., alguna cosa devies haver fet malament”.


Potser que el que falla avui en dia són les relacions entre pares i escola, laconfiança que es tenen (o que no es tenen) progenitors i mestres, la implica-ció dels uns i dels altres en la formació acadèmica dels nins i nines.

La majoria de les investigacions que s’han fet diuen que sí, que quan pares imestres es comuniquen bé, millora el clima de l’aula i hi ha una incidènciapositiva en els aprenentatges.

Durant quasi tots els anys que he estat a l’escola, a més de ser mestra tambéhe estat la directora, càrrec que vaig desenvolupar amb molta responsabili-tat i que em va obligar a prendre moltes decisions. Sempre ho vaig fer el millorque vaig saber, però això no vol dir que ho fes bé per a tothom.

He de confessar que quan em vaig jubilar estava un poc cansada, no de ferclasse, sinó de ser la directora i de la responsabilitat que suposava per a mi.Cal destacar que la meva paciència ja no era la mateixa que la d’aquella jovede 23 anys.

Amb la situació que hem viscut aquest any, amb la suspensió de les classespresencials per mor de l’estat d’alarma i amb la feinada que alguns mestreshan fet de manera telemàtica, he pensat en el que jo hagués hagut de fer.Veient el que han fet les meves antigues companyes de feina, algunes d’ellesbones amigues, no puc fer altra cosa que valorar el seu esforç per sortir-se’nendavant d’aquesta situació mai vista. Per això voldria que tots confiéssiu enla bona feina i en el gran equip de mestres que avui en dia teniu a l’escolad’aquest poble.

Per acabar (segur que els que em coneixen bé m’ho hauran sentit contar mol-tes vegades) vull tornar a recordar ma mare quan deia, sobretot si alguna cosano li anava com s’esperava, que tot “lo seu era igual”. Jo ara també ja ho diccom ella. Fins i tot l’any que em demanen per fer el pregó, resulta que no hipot haver festes amb normalitat. Com deia ella: “Tot lo meu és igual”.

Moltes gràcies a tots. Molts d’anys.

Salut i visca Sant Roc!


A principis de l’any 1970 la premsa local no vivia la seva millor època. Feia cincanys que el prestigiós quinzenal Santanyí havia publicat el seu darrer númeroel mes de juny de 1965; faltaven vuit anys per a que es constituís l’Associa-ció de Premsa Forana de Mallorca i encara catorze anys per a l’aparició de larevista santanyinera Sal i Xeixa, el mes de juliol de 1984. Només la revista Afán(1967-1971), que es definia com a “Periódico volante editado por la delega-ción de juventudes de Santanyí”, afecta al règim franquista, mantenia míni-mament encesa la flama de les edicions del terme.

Fou en aquest contexte, quan Espanya vivia els seus darrers anys dedictadura, quan encara eren frescs els fets del maig de 1968 a París que can-viaren el món i quan la llengua catalana trobava qualque finestra per escapara una censura cada vegada més feble, que un grup de joves curiablanquers,assessorats pel rector del poble Baltasar Amengual, tengueren la feliç idea decrear una revista local. A diferència de les tres publicacions esmentades, San-tanyí, Afán i Sal i Xeixa, totes elles amb seu a la vila, la nova revista naixia a unpoble sense precedents d’aquest tipus, s’Alqueria Blanca, i seria redactada ín-tegrament per curiablanquers, amb la col·laboració del rector Baltasar, natu-ral de Montuïri.

El mes de maig de 1970 va sortir el primer número de la revista Joventamb una proclama eloqüent a la primera plana: “JOVENT.... una revista jovencon ansias de vivir”, seguida d’un missatge de benvinguda1 i amb un detallamb llengua castellana dels que feien possible la publicació a la darreraplana:

Dirigen: Pedro Pons (es tractava del difunt Pere Pons Adrover Ferrereta),José M. Font (Pep Font Pons Font) y Sebastián Rigo (Sebastià Rigo Roig Pica-pedrer).

Secretario: José Rigo (Pep Rigo Ginard Sabater).

Colaboran: Baltasar Amengual (el rector Baltasar Amengual Marto-rell), Pedro Rigo (Pere Rigo Vallbona Gató), Juan Moya (Joan Moya Sánchez decan Mariano), Jaime Maimó (Jaume Maimó Bonet Corraler), Juan Rigo (Joan RigoMartorell Corralets) y Bartolomé Rigo (Tomeu Rigo Ginard Sabater).

Aquell primer exemplar de vuit pàgines oferia a la coberta un plànolde s’Alqueria Blanca, amb un missatge de la Direcció com a presentació als lec-

50 anys de la revista Jovent


D’esquerra a dreta, Pep Rigo Sabater, Joan Rigo Corra-lets, Tomeu Rigo Sabater, Pere Rigo Gató, Jaume MaimóCorraler i Baltasar Amengual. Tots ells formaven part delgrup que fundà la revista Jovent l’any 1970.


tors, un concurs, dues notes històriques del castell de Portopetro i del poblede s’Alqueria, articles de música, caça, els hippies, crònica social del poble,endevinalles, humor i una entrevista al batle Jaume Bonet Rigo Felip, qui a lesseves contestes ja deixava entreveure una certa permissivitat a segons quinesmodernes costums2.

Cada exemplar de la revista Jovent solia oscil·lar entre les 10 i 12 pà-gines, amb un màxim de 15 pàgines en el número 13 (maig de 1971). Entreels col·laboradors hi figuraren Miquel Pons, Josep Maria Font, Llorenç Rigo Obrador, Guillem Pont i Juan Fernández Moreno (PPO).

Poc abans d’entrar a l’estiu d’aquest 2021 reunírem a sis d’aquells jo-ves entusiastes que tengueren el coratge i la il·lusió de fundar una revista quecada mes duia a totes les cases l’actualitat del poble i articles d’allò més va-riat. Els germans Pep i Tomeu Sabater, Pere Gató, Jaume Corraler, Joan Corra-lets i Baltasar Amengual donaren detalls, explicaren històries i contaren anèc-dotes, succeïdes ara fa cinc dècades, del període de vida de la revista Jovent,entre el maig de 1970 i l’agost de 1971.

Idea de fer la revista i el seunom: Jovent

Està un poc confús de com vasortir la idea, però principal-ment foren don Baltasar, enPere Ferrereta i en Pep Sabaterels qui varen animar tots els al-tres a començar a fer la revista.No hi havia cap altra revista enels pobles de veïnat que poguésservir de referència. Hi haviauna mínim referent que era larevista Afán de Santanyí, la re-vista de don Gori Suau, el mes-tre. Pel que fa al nom de la re-vista no té massa secrets; totsels que la fèiem érem joves i lacosa anava un poc per aquí itambé a exaltar aquesta etapatan meravellosa de la vida queés la joventut. Tampoc no ésque estàssim excessivament Portada del primer número de Jovent. Maig de 1970.


preparats per escriure segons quines coses a una publicació. En Pep i en Pereja havien anat a la universitat, però la majoria no, jo mateix (Joan Corralets) es-tava devora la pleta de can Barres.

Confecció de la revista

La revista Jovent es preparava bàsicament els caps de setmana. En Pep ja es-tava a Sóller fent escola i de Ciutat venien el dissabte amb el mobylette en PereFerrereta i en Pep Font per passar el cap de setmana a s’Alqueria. Les reunionsles fèiem a damunt el Local Parroquial vora la taula de ping pong i allà tambépreparàvem la revista amb la màquina d’escriure de la rectoria. De vegades và-rem fer qualque reunió a una antiga casa d’en Pep Font, que després la varenarreglar i ara hi viuen en Pere i na Luisa. En el local de Falange a Santanyí hihavia una màquina d’escriure que també usàvem i allà fèiem el clixés demulticopista a mà, ho componíem i fèiem les còpies.

Impressió

Anàvem a Santanyí, allà on hi havia el local de Falange, a sa Càmera Agrària.Allà tenien aquella maquinota que també usaven com a multicopista per im-

Grup de joves curiablanquers a un ambient festiu dins la casa on ara viu Gori Ferrereta: TomeuBassacoll, Sebastià Picapedrer, Pere Ferrereta, Jaume Corraler, Tomeu Sabater, Joan Moya, PepFont i Llorenç Picapedrer. Sis dels vuit foren fundadors de Jovent.


primir la revista Afán. Començàvem a rodar per fer còpies; de vegades el pa-per sortia tan ple de tinta que no se veia res i havíem de repetir les còpies. Fèiem devers 130 còpies de cada pàgina, només impresa a una cara, desprésles grapàvem i ens sortien 130 revistes. En els darrers números la coberta java anar impresa –pot ser anàssim a la impremta Llopis de Felanitx- i vàremguanyar en qualitat.

Venda

Els exemplars no posen quin era el preu de venda i se venia a les botigues delpoble. Però principalment ho veníem de forma ambulant, anant casa per casai molta gent la comprava.

Absència de dones

No hi havia cap norma que impedís a les dones estar dins la revista, però enaquella època era una cosa poc freqüent veure dones ficades dins aquests pro-jectes. A s’Alqueria només n’hi devia haver un parell que estudiassin carrerai totes elles els caps de setmana tenien altres aficions o ocupacions; els diu -menges elles solien anar a ca ses Monges.

Articles en català

Eren els primers anys que se podiafer qualque escrit en català i ho tole-raven, però encara hi havia censura.Abans de començar a publicar Joventvàrem anar a demanar permís en elbatle de Santanyí, aleshores Biel For-ner, per a que ens autoritzàs. Tambécada vegada que volíem utilitzar ellocal de Falange anàvem a cercar laclau a l’ajuntament. Tot estava moltcontrolat i hi havia informadors sem-pre a prop que vetlaven tot el que fèiem. En Franco encara era ben viu ino se va posar malalt fins anys méstard.

Una temàtica recurrent a Jovent: elshippies

Era l’època del boom d’Eivissa. Feiapocs anys els Beatles havien ajudat

Antiga escola de Santanyí que més tard acolliriael Local de Falange, on s’imprimia Jovent.


a introduir la moda dels cabells llargs, els hippies també els hi duien i a partpredicaven unes noves formes de vida que cridaven l’atenció, associades amés llibertat. A la ruralia molts de nins també volien dur els cabells llargs si aca seva els ho permetien. Tot això va coincidir amb una època que un grup decuriablanquers i santanyiners anàrem de campament a Cala Portinatx, a Ei-vissa. Dormíem dins l’economat de l’hotel que estava en obres. També vàremanar a Formentera i vàrem dormir davall una figuera. En aquestes dues illes và-rem veure de prop l’època hippie autèntica. En aquest viatge ja hi havia nines;hi havia don Joan Matas, vicari de Santanyí, però principalment recordamque hi havia la seva neboda, na Maria Matas de Porreres. Jo (Joan Corralets)era la primera vegada que volava en avió i a canvi de que vaig col·laborar ambIberia a preparar la logística del viatge: tendes de campanya, material, etc, mevaren regalar el bitllet d’avió.

A part de l’anada a Eivissa, també hi va haver la costum una partida d’anys,que dia primer de maig, només els curiablanquers, anàvem a Cabrera.

Temes de societat tractats per Jovent

Havíem d’omplir la revista de qualque manera i hi posàvem notes de societat.Si hi havia hagut unes noces, una comunió i notícies d’aquest estil ho publi-càvem. També ens va ajudar bastant a la revista el mestre Guillem Pont, encara

Fotografia del mes de maig de 1970 amb alguns dels redactors de la revista: Pep Font, Tomeud’es Serral, Pere Ferrereta, Sebastià Picapedrer, Colau Pereta, Jaume Corraler i Miquel Tort.


que el seu nom no apareix a la publi-cació com a col·laborador. Hi va arribara haver-hi una secció fixa a Jovent de-dicada a l’escola de nins del poble, onels mateixos nins també feien col·la-boracions. Igualment era l’època delcursos del PPO a s’Alqueria, dels qualla revista se’n feu ressò, com per exemple un viatge a Eivissa on es visi-taren plantacions d’ametllers a aquellailla.

Pseudònims

Era normal a les publicacions d’aque-lla època, i més amb gent jove comnoltros, no donar molt la cara per sig-nar l’autoria dels escrits. Una entre-vista al batle Jaume Felip signada perSanti y Fígaro suposam que estava fetaper Jaume Corraler (pot ser també enSebastià Picapedrer) i en Pere Ferre-reta; hi ha bastants escrits signats perJori (Josep Rigo) i altres per Varipe(Pere Rigo Vallbona) o Unodetantos. Les cròniques de s’Horta eren signadesper City perquè en aquell temps noltros en aquest poble li dèiem amistosaments’Horta City.

Aquestes cròniques de s’Horta a que es refereixen apareixen a la revista Joventcom si hi hagués un corresponsal allà, cosa que no passava. Un dels temes re-petits eren els partits de futbol del novell equip femení de s’Horta.

Desaparació de Jovent

El que estar clar és que no ens vàrem barallar. Varen sortir altres inquietuds ialtres prioritats que llevaven temps per poder assistir a les reunions i prepa-rar la revista. La gent se va anar escampant i tots aquests projectes si no se re-noven amb gent nova, acaben. Ja hi havia gent que fallava, començaven a ferfeina o a lo millor els dissabtes ens estimàvem més anar a festejar que dedi-car les hores a la revista Jovent.

Va ser un dematí agradable on aquells joves de fa 50 anys, ara tots ells jubi-lats, publicaren amb molts pocs mitjans ara just fa mig segle el darrer número

El darrer número de Jovent va sortir ara fa 50anys. Era l’agost de 1971.


de Jovent (Agost 1971). La vida de la publicació, d’un any i mig, no fou exces-siva però va deixar constància per escrit de la història del poble de s’Alqueria,a un moment de canvis, il·lusions i noves perspectives.

Jaume Rigo, agost 2021

1 Qui signava B.A.M. (Baltasar Amengual Martorell) llançava un missatge de benvinguda: Unosjóvenes llenos de inquietud y animada ilusión me han pedido unas líneas para su publicaciónque con el jubiloso titulo de Jovent saldrá a la luz pública. Merece todo mi apoyo y colaboracióndicha publicación ya que el trabajar juntos les mantendrá muy unidos y será su pequeña palestrapara sus ensayos literarios. Apenas llegado a Alquería Blanca recibía una carta del DelegadoProvincial de Juventudes en la que me decía “la juventud se lo merece todo”. Ese todo debe-mos dárselo, y ese todo es nuestro afecto, altura de cariño y comprensión. Esto es lo que yoquiero para mí, saber comprender y querer a los jóvenes. Y esto es lo que pido a los que quie-ren prestar su benévola atención a estas líneas que ellos han escrito con tanta ilusión.

2 Extracte de l’entrevista al batle Jaume Bonet signada per Santi y Fígaro:- Qué opina usted de estas nuevas instalaciones de agua a domicilio?- Estupenda y necesaria en todos los aspectos.- Qué impresión le causan los melenudos?- Esto…, ya no me gusta tanto como lo del agua.- Opina lo mismo de las minifaldas? o…. tampoco le gustan?- Tenemos que acostumbrarnos a lo que está de moda.

Una representació dels fundadors de Jovent, revista que deixà d’imprimir-se ara fa 50 anys.


DIUMENGE DIA 1 D’AGOST

A les 6:30 h TROBADA DE PESCA SANT ROC 2021.Sortida des de sa Residència. Categoria infantil ijuvenil (fins a 16 anys) i categories de roquer, gru-meig i volantí. Es preveu que l’arribada i pesadadel peix sigui a les 12,00h a sa Residència. Hi potparticipar tothom.

DIVENDRES DIA 6 D’AGOST

A les 18:30 h HISSADA DE LA BANDERA BLANCA.Símbol festiu de l’inici de les festes de Sant Roc,repicada de campanes i a continuació els Capar-rots de s’Alqueria Blanca amb els Xeremiers delpoble voltaran pels carrers de s’Alqueria per donar l’entrada a les fes-tes, acabaran amb el ball a la plaça de s’Era Vella.

A les 19:30 h PREGÓ DE FESTES a càrrec de Miquel Barceló Manresa, rec-tor de la nostra parròquia desde l’any 1986 fins al 2001. A la plaça des’Era Vella. Aforament limitat.

A continuació, concert a càrrec de la BANDA DE MÚSICA ADAGIO DE CALAD’OR. A la plaça de s’Era Vella. Aforament limitat.

S’han de respectar en tot moment les mesures sanitàriesvigents.

L’entrada a cada un dels actes començarà 30 minutsabans de l’hora prevista d’inici.

Demanam als assistents dels actes que tant a l’entradacom a la sortida respectin sempre la distància deseguretat i evitin en tot moment les aglomeracions.

A l’entrada de cada acte l’Ajuntament proporcionarà gelhidro alcohòlic i mascaretes per als assistents.

Tots els actes poden patir canvis de darrera hora.

SANT ROC 2021 | S’ALQUERIA BLANCADe l’1 al 16 d’agost


DISSABTE DIA 7 D’AGOST

A les 17:45 Primera semifinal del XVI Torneig de Fut-bol Sant Roc 2021 entre els equips: UD SON VERÍ(III Divisió) – FC ÍNTER MANACOR (Preferent)

A les 20:00 Segona semifinal entre els equips: CE AL-QUERIA (Preferent) – UD ARENAL (I Regional). Alcamp de futbol de sa Teulera.

DIUMENGE DIA 8 D’AGOST

A les 19:30 h Teatre infantil: “EL TRESOR MÉS GRANDEL MÓN”. Teatre amb propostes musicals per al públic assistent. Acàrrec de l’Associació Cultural s’Heura i l’escola de música Adagio. Ala plaça de s’Era Vella. Aforament limitat.

DIVENDRES DIA 13 D’AGOST

A les 22:00 h Nit d’humoramb les actuacions deSanti Liebana i Xavi Ca-nyelles qui ens faran pas-sar un vespre entretingut ide rialles. A la plaça des’Era Vella. Aforament li-mitat.

DISSABTE 14 D’AGOST

A les 17:45 Partit per disputar el 3r i 4t lloc del XVI Torneig de Futbol SantRoc 2021 entre els equips perdedors de les dues semifinals. Al campde futbol de sa Teulera.

A les 20:00 Final del XVI Torneig de Futbol Sant Roc 2021 entre els equipsguanyadors de les dues semifinals. Hi haurà trofeus per als quatreequips participants. Al camp de futbol de sa Teulera.



A les 22:00 BALLADA POPULARamb el grup ES REVETLERS. Ala plaça de s’Era Vella. Afora-ment limitat. Mascareta obli-gatòria en tot moment i no espodran realitzar canvis de pa-relles.

DIUMENGE 15 D’AGOST

A les 22:00 Actuació musical de l’Orquestra Calypso 4x4 amb Marga Po-coví, Biel Tous, Aylen i Fernando Patuto. Música verbenera per gaudirasseguts i amb mascareta. A la plaça de s’Era Vella. Aforament limitat.



DILLUNS 16 D’AGOST

A les 11:00 OFICI SOLEMNE EN HONOR A SANT ROC. Predicarà l’eucaris-tia Mn. Marc Capó, Diaca, actualment es troba a les parròquies de Ma-nacor. Cantarà el cor parroquial de s’Alqueria Blanca. En acabar l’oficies donarà un obsequi a tots els matrimonis que complesquin 50 anysde casats. Ho heu de comunicar al 605 408 808. A la sortida ball delsCaparrots de s’Alqueria Blanca amb els Xeremiers del poble.

A les 22:00 Nit de teatre, amb el grup de teatre MAI SOM TOTS TEATRE, queens oferiran l’obra “BURUNDANGA”, de l’autor Jordi Galceran. A laplaça de s’Era Vella. Aforament limitat.

En acabar hi haurà els FOCS ARTIFICIALS I LA TRACA FINAL. A la plaçade s’Era Vella.



La girafa Olívia era molt somiadora, es passava els dies llegint contes d’aventures,que eren els que més li agradaven. I de tant de llegir històries d’animals que feiencoses increïbles, va començar a pensar que li faria moltes ganes poder arribar alsnúvols i un dia va dir: “Seré la primera girafa que tocaré els núvols!” I així va ser com,tota convençuda, va començar a fer camí cap a la muntanya més alta que hi haviadevora el seu prat.

Es va preparar una motxilla amb totes les coses que necessitava, es va acomiadarde la seva família i va començar la seva pròpia aventura.

Mentre camina es va anar trobant altres animals i tots li demanaven: “on vas girafa,amb aquesta cara tan alegre?” Ella els ho explicava emocionada: “vaig a tocar elsnúvols!” Però, fos l’animal que fos que li havia demanat, la contesta en sentir la res-posta de la girafa sempre era la mateixa, amb cara de sorpresa, li deien que no po-dria, que això era cosa d’animals més alts i més forts. “Com vols que una girafa comtu arribi a tocar un núvol?” Li replicaven. Però ella mai s’entristia i, amb un somriured’orella a orella, sempre contestava: “Ja veureu com podré!”.

El camí no fou tan llarg com es pensava i en poc temps ja veia el seu destí, la mun-tanya més alta que ella coneixia. Pujar-la no va ser fàcil, però anava tan decidida queno es va aturar ni un sol moment a descansar. Quan va arribar al cim de la munta-nya va mirar el cel, era el més blau i intens que havia vist mai i, aquell dia, era plede núvols, pareixia que tots l’estaven esperant. Ella va quedar-se una bona estonamirant i va ser el primer moment que n’Olívia, la girafa que no s’havia aturat ni unsol minut quan tots li deien que no podria, va tenir por. Por de no poder, por del ri-dícul de tornar a casa sense haver complit el seu somni i por de decebre la seva fa-mília. Per sort, la girafa va fer un esforç per creure en ella mateixa. Va llevar-se la mot-xilla que duia penjada a l’esquena, va cercar la millor posició i va alçar el coll tantcom va poder. Va estirar-se més del que ho havia fet mai i va tancar els ulls. Mentreho feia pensava amb la mare, amb la padrina, amb la tieta i amb totes les girafesdel món i, gràcies a la seva seguretat, va arribar al núvol més preciós de tots els quehi havia.

Quina sorpresa se’n dugueren la resta d’animals, que com que no la creien l’havienseguit fins al cim de la muntanya. Quan ho varen veure, varen quedar astorats i novan dubtar mai més del que pot arribar a fer una girafa. Perquè amb ganes i amb se-guretat tot és possible.

Martina Vidal AdroverGuanyadora del premi Sambori en la categoria de 1r cicle d’ESO

Tocar els núvols


No se sap ambexactitud quin any co-mençaren els curiablan-quers a celebrar festesper Sant Roc. El que sí espot sebre, gràcies a undocument conservat al’arxiu de can Barres ésque l’any 1813 ja erauna costum d’anys en-rere celebrar Sant Roc.Segons el document,Simó Sbert del lloc del’Alqueria Blanca, mem-bre de l’obreria de SantRoc, declarava que“todos los años acos-tumbran bailar y correrpor divertimiento en elmismo lugarcillo el día26 de agosto1 en cuyodía se celebra la festivi-dad de dicho Santo”.Quan el tal Sbert diu“todos los años” hemd’interpretar que ja erauna festa antiga, pot ser de feia dècades, sense conèixer de moment l’origenexacte.

Poc es deuen semblar aquelles festes de 1813 –només sabem queballaven i corrien per divertiment- amb les festes de Sant Roc actuals. A llargdel temps els actes i els dies dedicats a la festa han anat variant i evolucio-nant. Enguany recordarem com eren les festes de Sant Roc a s’Alqueria Blancad’ara fa 75 anys, les festes de l’any 1946.

A l’horabaixa del dissabte 24 d’agost es donava inici a les festes ambel passacarrers dels gegants i el dimoni. El mateix vespre es celebrava la típica

Un Sant Roc de fa 75 anys

A la fotografia del mes d’agost de 1946, presa a la plaça deSant Josep, davant on anys més tard es va ubicar el bar saGranja, apareixen, juntament amb el caminer, els joves que or-ganitzaren les festes: Pep Barceló Ermità, Joan Rigo de ca l’amoen Llorenç, Andreu Rigo Sabater, Sebastià Rotger Xina, JaumeRosselló Pruneres i Tomeu Estelrich Bernadi.


Revetla. Per la jornada del diumenge 25 d’agost, ben dematí un altre passa-carrers recollia les joies que s’havien de córrer el migdia. L’horabaixa carreresa peu –un dels corredors era Damià Tort- a la mateixa pista on després corrienels cavalls, el vespre concert de la banda municipal de Santanyí, completes so-lemnes i ball amb la banda de música.

El dilluns 26, festa de Sant Roc, el dematí jocs infantils i ofici major.L’horabaixa processó amb la banda de música, carreres de cintes i concertamb la Banda de Música de Felanitx. El vespre, com a cloenda, balls mallor-quins amb la mateixa banda.

Carreres de cavalls

La principal novetat d’aquell Sant Roc de 1946 foren les carreres de ca-valls del diumenge 25 d’agost, un acte mai celebrat a s’Alqueria Blanca. Erauna època on es feien carreres a altres pobles de veïnat; en feien a Felanitx,a Firella i a Santanyí a sa Talallola. A Calonge també en feien per Sant Miquel,però cada any plovia; la pista la tenien a la carretera de Cala d’Or i un anyvaren avançar una setmana les carreres de cavalls per esquivar la pluja. Idòaquell any també va ploure.

A s’Alqueria, l’any 1946 el batle Tomeu Vicens Caminer va incorporarun grup de joves per organitzar les festes, els quals s’encarregaren dels trà-

L’anomenat hipòdrom de can Barres es va preparar a la finca ca n’Andreu Bet, propietat de lafamília. Els cavalls corrien en sentit contrari a les agulles del rellotge i la part llarga de la pistaanava des de la part del poble, direcció cap a la mar.


mits per posar en marxa les carreresde cavalls. Es tractava de Tomeu Es-telrich Cifre Bernadí o Teixidor,Jaume Rosselló Bonet Pruneres, PepBarceló Suau de ca s’Ermità, JoanRigo Barceló de ca l’amo en Llorençi Andreu Rigo Barceló Sabater. Gui-llem Rigo Barceló de ca l’amo en Llo-renç també va ajudar quan podia jaque feia el servei militar.

Varen preparar la tanca de-nominada ca n’Andreu Bet, propie-tat de can Barres per poder-hi fer lescarreres de cavalls al trot, enganxatsa un cabriol. Totes les carreres te-nien premi excepte la reservada alscuriablanquers. Varen córrer l’amoen Tià Fidever (Sebastià VallbonaBarceló, pare de Pixedis Bolica) il’amo en Tià Moro (Sebastià BarcelóRigo, sogre d’Andreu Vidal Palles)amb el cavall Aníbal. Els de s’Alque-

ria es queixaven perquè no hi havia premi per ells i l’amo en Tià Moro va feraquesta glosa:

Voleu dir mestre Colauvos que sou un home intèsquan vos donen un no-resper a quin cap l’agafau?

Sebastià Rotger Barceló Xina (1889-1968) havia agafat el càrrec de cami-ner a principis de 1946 i es trobava present quan feien els preparatius peracondicionar la pista on havien de córrer els cavalls a ca n’Andreu Bet, devoral’arraconador de carros de can Barres. Els joves que se’n cuidaven de les fes-tes havien de senyar amb una arada una línia que definís fins on podien arri-bar els carretons per presenciar les carreres. Els dos germans de ca l’amo enLlorenç varen dur una arada que tenien a na Ramella sense rella; no era elsistema més apropiat però com que havia plogut trobaven que podria servir,davant l’escepticisme de Pep Ermità, que no ho veia molt clar. El resultat delsque provaren l’arada no fou l’esperat i va aparèixer la improvisació del cami-ner Tià Xina, bon glosador com era:

Tomeu Vicens Vidal Caminer (1918-1997), batlede s’Alqueria Blanca l’any 1946.


Programa de les festes de Sant Roc, any 1946.


M’ho deien i no m’ho creiaque havia plogut tan fortno és raro si va un poc tortel pobre sols no dur rella

Aquell de ca s’Ermitàja té més coneixementveu que anirà malament i tan sols no ho vol provar

Abans de començar les festesn’Andreu Sabater i en Tomeu Ber-nadí varen anar a cercar les pecesdel cadafal a Santanyí amb el carrollarg per col·locar-lo a la plaça deSant Josep a fi que hi pogués tocar adamunt la Banda de Música. No eraun fet habitual, els anys anteriors labanda tocava en terra. Per muntar-lo va venir un especialista però eldia que l’havien de desfer els ma-teixos joves curiablanquers es cre-ien capacitats. Quan el desfeien vacaure un tauló que per poc va ferirgreument al caminer Tià Xina i Andreu Sabater. El primer va exclamar al mo-ment:

Si altra festa heu de ferno dugueu es cadafalsa música toca igualmirau feina que hem de feri jo i n’Andreu Sabaterhem fet prop a fer-mos mal

La glosa i la seva causa expliquen, amb els desmuntatge del cadafal, elfinal d’aquell Sant Roc a s’Alqueria Blanca. Hem relacionat apart el programacomplet de festes que cabia sencer a una sola pàgina, amb una annexe es-pecífic de les carreres de cavalls. És tota una mostra de com eren aquelles fes-tes ara fa 75 anys.

Jaume Rigo, agost 2021

1A partir de l’any 1973, a s’Alqueria Blanca la festa de Sant Roc es celebra dia 16 d’agost.

Les cinc carreres de cavalls s’anunciaven en pro-grames a part.


AJUNTAMENT DE SANTANYÍPRESSUPOST MUNICIPAL ANY 2021

DESPESES

CAPITOL I: Despeses de personal 8.322.652,80

CAPITOL II: Despeses en béns i serveis 8.675.314,36

CAPITOL III: Despeses financeres 43.000,00

CAPITOL IV: Transferències corrents 2.524.717,14

CAPITOL VI: Inversions reals 1.907.427,41

CAPITOL VII: Transferències de capital 126.888,29

CAPITOL VIII: Actius financers 0,00

CAPITOL IX: Passius financers 0,00

Total 21.600.000

INGRESSOS

CAPITOL I: Imposts directes 10.654.764,43

CAPITOL II: Imposts indirectes 1.016.315,02

CAPITOL III: Taxes i altres ingressos 5.061.642,51

CAPITOL IV: Transferències corrents 3.344.806,36

CAPITOL V: Ingressos patrimonials 1.059.621,16

CAPITOL VI: Alienació d’inversions reals 0,00

CAPITOL VII: Transferències de capital 462.850,52

CAPITOL VIII: Actius financers 0,00

CAPITOL IX: Passius financers 0,00

Total 21.600.000


DEMOGRAFIA ANY 2020

Naixements . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .90

Matrimonis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .25

Defuncions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .85

PADRÓ D’HABITANTS (31-12-2020)

S’Alqueria Blanca .............................................1.166

Cala d’Or...........................................................4.833

Cala Figuera.........................................................864

Cala Llombards ....................................................550

Cala Santanyí.......................................................574

Calonge ............................................................1.107

Es Cap des Moro ..................................................136

Es Llombards .......................................................651

Portopetro ...........................................................977

Santanyí ............................................................4143

TOTAL.............................................................15.031


Ajuntament de Santanyí (organització i patrocini)AMIPA Mare de Déu de Consolació

Associació Cultural s’HeuraAssociació de Mestresses de Casa de s’Alqueria Blanca i Portopetro

Associació de Persones Majors de s’Alqueria Blanca i PortopetroClub de Pesca Deportiva s’Alqueria Blanca

CE AlqueriaCor Parroquial de s’Alqueria Blanca

Parròquia de s’Alqueria BlancaBanda de Música Adagio de Cala d’Or

CaparrotsBiel Mesquida Barceló

Jaume Rigo de “Can Sabater”Joana Ferrer Nadal

Miquel Barceló ManresaMartina Vidal Adrover

Mn. Marc CapóMn. Tomeu VillalongaDamià Rigo Barceló

Bartomeu Vicens “Cabrer”, Toni Vallbona “Reió” i tots els caminersPolicia Municipal de Santanyi

Agrupació Protecció Civil de SantanyíRepresentants de s’Alqueria Blanca: Antònia Bonet Rigo,

Apolònia Terrassa Rigo iMª Francisca Rosselló Rigo

Un especial agraïment a totes aquelles persones que d’una manera o d’una altra aporten el seu granet d’arena i fan possible que

les festes de Sant Roc es celebrin any rere any.

COL·LABORADORS


TELÈFONS D’INTERÈS

AJUNTAMENT DE SANTANYÍ 971 65 30 02

OFICINES I POLICIA MUNICIPAL 971 65 30 02

RECAPTACIÓ MUNICIPAL I DE LA CAIB 971 65 30 02 (Ext. 207)

JUTJAT 971 16 31 26

GUÀRDIA CIVIL 971 65 30 81

POLICIA MUNICIPAL CALA D’OR 971 64 35 20

CASA DE CULTURA SES CASES NOVES 971 16 32 95

BIBLIOTECA MUNICIPAL SANTANYI 971 65 33 94

ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA DE SANTANYÍ 971 65 42 62

CENTRE D’INFORMACIÓ JOVE SANTANYÍ 971 64 21 36

INSTITUT D’ENSENYANÇA SECUNDÀRIA 971 64 20 71

COL·LEGI “MARE DE DÉU DE LA CONSOLACIÓ” 971 65 41 43

OFICINA DE CORREUS DE CALA D’OR 971 65 94 64

OFICINA DE CORREUS DE SANTANYÍ 971 65 30 48

FARMACIA VIDAL MAS 971 16 40 44

PAC SANTANYÍ 971 16 32 96

UNITAT SANITÀRIA DE S’ALQUERIA BLANCA 971 16 41 70

SERVEIS MUNICIPALS DE SANTANYÍ 971 64 85 80

OFICINA D’ATENCIÓ AL CIUTADÀ DE S’ALQUERIA BLANCA 971 21 10 89

NETEJA VIÀRIA- TELÈFON D’INFORMACIÓ AL CIUTADÀ 971 64 84 84

REPRESENTANT DEL BATLE, MARIA FRANCISCA ROSSELLÓ RIGO 605 40 88 08

FESTES DE SANT ROC - ajsantanyi.net

Documents

Transcript of FESTES DE SANT ROC - ajsantanyi.net