Festa Major 2008Vilafranca del Penedès29, 30 i 31 d’agost, 1 i 2 de setembre

Preprograma

El retorn / l'inici La història comença en un vagó de tren direcció Vilafranca...

Feia anys que esperava aquella oportunitat. Per circumstàncieslaborals, havia hagut de passar les últimes dècades lluny de la seva gent, de l'entorn d'amistats i d'aquella batzegada queparalitza i commou la vida de tot vilafranquí i penedesenc – laFesta Major. Aquest any, però, el destí l'havia abocat una altravegada a la Vilafranca natal, i tenia ganes de tornar enrere i dereviure èpoques i moments pretèrits. Després de molts anys,doncs, s'instal·lava a la vila durant les dates que abraçaven la més típica i, com si fos verge d'aquest esclat festiu, esdisposava a submergir-se en l'espiral de sensacions que havienfet perdurar la Festa Major al llarg dels segles.

La Festa Major de Vilafranca delPenedès, a més de ser reconegu-da com la més típica de Cata-lunya, és també la més diferent.Cada any es renoven les personesque l’organitzen i d’aquesta manera es manté dinàmica, amb noves propostes festives. El treball, l’esforç i la il.lusió quedesinteressadament esmercenels administrdors, de bracet ambla gent dels balls i de tanta gentque de forma altruista hi partici-pa, fa que Vilafranca gaudeixi d’una Festa Major on la ciutatmostra el millor de si mateixa, el millor de la seva riquesa cultu-ral, el millor del seu esperit parti-cipatiu, el millor del seu tarannàobert i cívic.

Els administradors i les adminis-tradores d’enguany ens hemproposat fer una Festa Majoroberta que arribi al màxim desensibilitats, desitjos, gustos,

aficions, on tothom sigui d’on si-gui, de Vilafranca, del Penedès,d’altres ciutats i territoris s’hitrobi a gust, la guadeixi i se lasenti seva. En aquest sentit, hem editataquest preprograma que teniu a les mans. Aquesta publicacióés un petit reflex de les vivèn-cies, dels sentiments i de lesemocions de vilafranquins i devilafranquines que tenen lligams amb la Festa Major ambqui segurament ens sentiremmés d’una vegada identificats.

Amb la història que fa de fil con-ductor, aquest recull de textosens guia a través de diferents espais i moments de la FestaMajor. Aquest preprograma éstambé un aparador on podemtrobar empreses i comerços, una part molt important i necessària per al finançament de la Festa Major.

Volem que el dia 29 ens acom-panyeu a la Tronada - aquest anya la rambla de Nostra Senyora -,que donarà el tro d’inici d’unafesta estimada, desitjada i esperada festa: la Festa Majorde Vilafranca del Penedès.

Gaudiu intensament de la FestaMajor i que sigueu feliços!

Administradors i administradores de la Festa Major 2008: Teresa Cuscó Planas, Foix HuguetMuniente, Marc Pares Martí, JaumeRoig Morera, Roser Surià Raventós.

2

2008

FM

Festa Major Vilafranca del Penedès

32008

FM

Els dies previs

CaptaAntigament la finalitatde la capta anava lligada a la necessitat de recollir fonseconòmics per cobrir les despe-ses que generaven les celebra-cions religioses i les populars.Avui només és un ajut. Als voltants del 20 d’agost, lacapta surt pels carrers de la vila.Quan s’arriba a aquesta alçadadel mes, la vila ja respira flairesde Festa Major. La capta és untret de sortida. Per cada membre que hi partici-pem, el primer dia just quan es tira el coet a les 9 del matí,ens recorre per dins un neguitque no es pot definir si és de nerviosisme (perquè volem que la feina surti ben feta) o béperquè és el primer punt de partida de la festa.En tot cas, tothom està con-tent. Pels carrers es troba gentencuriosida per les tartanes, per veure sant Fèlix petit i, quanes compren el programa, volenveure com és l’estampa del sant i el contingut del programa.Saben que la festa ja és a punt.fina alsina, montse pareta,josep gumà, oriol cervera

Estampa Un famós dia, almenysper a mi, un grup d’administra-dors es va atrevir, tot fent serviruna grata enganyifa, a pensar enla meva persona per realitzar l’es-tampa de la Festa Major 2008.No cal dir que van aparèixer totaclasse de sensacions, algunes,és clar, com ara d’alegria, pànic,responsabilitat i preocupacióper intentar imaginar dins elmeu cap la manera com hauriade ser plasmada la imatge desant Fèlix sobre la tela.Vull agrair moltíssim , de tot cor,a la Roser, en Jaume, la Foix, la Teresa i en Marc que haginconfiat en mi. Gràcies a aquestencàrrec tan important per a mi,

he tingut el plaer d’haver cone-gut aquest grup de meravellosespersones que formen els admi-nistradors de la Festa Majord’enguany, i també he tingut lasatisfacció de ser l’estamper. He de dir que totes les propostesque els vaig presentar, van tenirmolt bona acollida, i així m’hanfacilitat molt la feina.Dit tot això , voldria tornara agrair, molt sincerament, alsadministradors la seva confian-ça i desitjar als vilafranquins i a les vilafranquines una moltbona Festa Major 2008. pepe andrade

Administradors Els adminis-tradors de la Festa Major esde-venen per als vilafranquins i vilafranquines un referent imprescindible durant l’any que exerceixen aquest especial“mandat”. S’hi s’aboquen moltesexpectatives i s’espera que mun-tin una Festa Major mai vista. És per tant un repte de moltaresponsabilitat que es fa des de l’altruïsme i de fortes dosisd’estimació a la festa. La recom-pensa és l’agraïment dels con-ciutadans i conciutadanes. No hi ha ni compensacionseconòmiques ni materials en el nostre model organitzatiu.En els temps que corren podemsorprendre’ns que amb aquestescondicions l’Ajuntament trobicada any gent disposada a fer-ho. Certament, seria difícil ima-ginar aquest model en altresàmbits o ciutats, però Vilafrancapot presumir de tenir una societat civil en què valors com l’altruisme i el voluntariattenen vigència.

Les persones que han de formarel quintet d’administradors hande respondre a diferents sensibi-litats i a diferents visions de lafesta, han de ser capaços de feruna festa per a tots els vilafran-quins i vilafranquines. I cal ser un equip que treballi cohesionat,que busqui l’objectiu final des de les visions particulars.Senzillament, no és fàcil.Quan aquest any, per primeravegada, vaig haver d’encarregar-me de formar-lo em van venirmoltes cares al cap. Gent quesabia que estava disposada afer-ho. Haver de decidir unsnoms és complex i pesa la res-ponsabilitat però hores d’ara sé que en això no vaig errar. El quintet d’aquest any té amb escreix tots aquests valors queapuntàvem i són abans que resgrans persones que han deixatel millor d’elles perquè surti unagran Festa Major 2008. Deixeu-me que des de d’aquestes ratllesels expressi la meva més sinceragratitud. Una abraçada! teresa terrades

L'endemà de l'arribada, dormia plàcidament quan un brogit elva despertar. Instants després, el so de les gralles acompanyatd'una trucada a l'intèrfon el va acabar de desvetllar. Quan vaposar el peu a terra, un calfred va recórrer el seu cos, i unaalenada d'aire el va cobrir amb l'aurèola dels dies previs. Lacapta anunciava que la Festa s'acostava. Programa, estampa i regal, i acompanyant aquell seguici un administrador nerviós amb un saquet de cuir ple de diners a la mà que feia cara d'estarcomptant les hores, els minuts i els segons que faltaven perdonar el tret de sortida de la “seva” Festa Major.

42008

FM

Pregó El pregó,crec jo,és un delactes rituals previs de la FestaMajor més esperats pels vila-franquins i la gent de la comar-ca. Potser perquè tots sabemque l’endemà,al punt del migdia,comença la més típica.Instaurat a la nostra vila des de l’any 1963, de primer, la desig-nació del pregoner va recaure en personalitats forasteres dereconeguda rellevància o en vilafranquins de renom que habitualment estaven absentsde la ciutat. És a partir de l’any1971 que la designació del paperde nunci és oberta a tothom.Per a qualsevol persona que s’estima i viu la Festa Major amb passió i intensitat, crec jo,ha d’ésser un honor i un privilegique el puguin nomenar prego-ner de l’esmentada festa.Demostra tenir, a més, una gran valentia barrejada amb

una bona dosi d’inconsciència si accepta aquest gran càrrec pel qual els cinc administradors l’han encomanat, a part de pos-seir un coratge desmesurat perexplicar finalment davant d’unnombrós públic el seu punt devista de la festa.En el meu cas, el que m’ha pas-sat, i crec que és el cas, si no detots, de la majoria dels anticspregoners i pregonerestambé,és un aglutinament d’emocions molt difícil de des-criure. Des de l’alegria barrejadaamb una gran dosi de descon-cert en el moment del nomena-ment, passant pels dubtes i re-mordiments de si seràs capaç de fer un bon pregó,fins arribaral punt de divertir-te com el que més quan veus que tot l’engranatge que has estat creant va agafant forma. Els altsi baixos emocionals han estat

constants, però ara, ja a la rectafinal del dia “ D”,no tens cap dub-te que has fet l’elecció adequadaa l’hora d’acceptar aquesta granresponsabilitat.Ara ja només em queda, crec jo,que arribi el dia tan assenyalatper donar el tret de sortida a laFesta Major i poder gaudir del’acte en si, intentant que lesmeves paraules si no agraden a la majoria d’espectadors assis-tents a l’esperat esdevenimentalmenys els convenci que, si més no, he intentat donar tot elque he estat capaç, i més, per ferun bon paper en el pròleg de lafesta… I naturalment, a esperarl’endemà, que comenci la méstípica i que ens ho passem bé els cinc dies, en tot moment…Crec jo,eh? toni regueiro

Sant Fèlix On s’és vist que, en pocs minuts, es fonguin comsi res mil cinc-centes estampesde Sant Fèlix: el 30 d’agost,Santa Maria, en un no res, es converteix en un campi quipugui per aconseguir-ne una.I tot, per què? Moltes d’aquestesestampetes s’amaguen entre els llibres de joves estudiants vi-lafranquins, fidels i devots, quans’examinen o a la butxaca decastellers que esperen descarre-gar una torre o un cinc de nou.

La majoria d’ells diuen que nocreuen, però en alguna cosadeuen creure: en Sant Fèlix i,potser, en res més. Deu ser això,perquè tanta adoració no s’entén si no és perquè aquestvenerable baró fa miracles.I no penseu pas que això és unaenganyifa (dit en pla el timo del’estampeta), sinó que és una ve-ritat com un temple, com SantaMaria. jaume armengou, joanmateu, sílvia mitjans, martaplans i david sanahuja

El nostre personatge venia disposat a no perdre's res, i sabiaque, després de la capta, la novena era a tocar. Li sonava unfragment que parlava d'un cep, però, tot i els esforços, noaconseguia recordar el que deia exactament. Quan faltavenpocs minuts per a tres quarts de nou del vespre, va dirigir-se cap a la basílica de Santa Maria. Tot i la inquietud per conèixerla temàtica de la novena, no va poder sentir res del que contavael mossèn. Un antic company de classe i els seus infortunis en elterreny amorós en foren els culpables. Sortosament l'individu enqüestió va tenir el detall de callar quan començaven a sonar lesprimeres notes dels instruments que acompanyaven el cant delsgoigs a sant Fèlix. Quina impressió! L'església s'havia omplertde cop i els cantants entonaven una partitura nova per a ell queno el va deixar indiferent. Al seu lloc, la imatge de sant Fèlix s'homirava amb aquell posat d'indiferència...

Havia tornat al petit món de la infantesa i l'adolescència, i sense tenir temps d'assimilar tot el que estava tornant a viure va arribar un dels dies clau: el 28 d'agost. “Tot i que la tradició marca que la Festa comença el 29 amb l'encesa de la tronada,per a molts el primer plat fort és el pregó”, es va dir. Tenia part raó. I per això, no es va sorprendre quan va trobar la plaça de Santa Maria plena a vessar per escoltar un pregoner que, com cada any, va acabar donant el seu punt de vista de Vilafranca i de la seva Festa Major.

Festa Major Vilafranca del Penedès

5

2008

FM

Tronada La rambla és un formi-guer. Els nens petits es tapen les orelles, perquè saben queaixò no va de broma. I començael compte enrere. Tres! Dos! Un! I comença. I se sent el primer espetec. I el segon, i el tercer… I a tots se’ns talla l’alè. I el sorollretruny cada vegada més, i el terra de la rambla es va escal-fant, i al final, quan sembla queja no pot petar més fort, els úl-tims trons fan tremolar els peusi les ànimes, i als més sentimen-tals se’ns humitegen els ulls.I ja està. I aleshores tots escla-tem en un gran crit. I ens abra-cem i ens diem bona FestaMajor. I comença la cercavila. àngels castells

Després d'un sopar tranquil i d'una nit força animada, va arribar el 29. Amb l'encesa de la tronada, una any més, es va donar per encetada, oficialment, la Festa Major. Nervis,alegria, nostàlgia, passió, abraçades, mostres d'efecte... Tot això ben atapeït dins de carcasses de tro, candeles, volcansde xiulets i traques terrestres de gran potència que se sentienper tota la contrada. “Un pèl llarga, però intensa”, va pensarfent cara d'entès després de l'espetec final. Sota el sol d'agost,unes gotes de suor li regalimaven pel front... les mateixes quemés endavant es barrejaven amb alguna llàgrima fugisseraproducte de l'emoció del moment.

62008

FM

A partir d'aquest instant, la màgia de la més típica omplia amb tot el seu potencial i excel·lència els carrers de la vila.Començava una cercavila en què els balls lluïen els seusvestuaris i portaven a la pràctica l'ampli repertori decoreografies que havien estat assajant durant els darrersmesos. Sense oblidar la presència de les colles castelleres i dels Falcons, sempre il·lusionats, amb les construccions a punti alguna sorpresa preparada. Tancant el seguici, la banda de música contractada que, durant aquests dies, amenitzava la desfilada i omplia el pati de l'Escola Estalella i Graells amb els populars concerts de banda.

Va acabar el dia força cansat. Al vespre havia anat a veurepassar la processó i s'havia acostat a la plaça de Santa Mariaper presenciar l'entradeta del sant. Sant Fèlix continuavaimpassible, feliç. La seva imatge l'havia captivat. Hores méstard, des del terrat de casa, mentre contemplava en silenci el castell de focs, encara tenia present la cara del màrtir...

Cercavila Quan la fumera de la tronada encara no s’ha es-campat, tot són abraçades quetransmeten Bona Festa Major!.Els balladors barrejats amb els músics, els castellers, els vilatans… tots conscients queacaba de començar el que fa unany que esperen. I llavors, enmigdel goig i de l’alegria col·lectiva,s’obren pas les notes de les gra-lles i l’eixordador petar del Drac.Comença la cercavila del dia 29,un dels millors moments perveure i viure el seguici folklòric.Per carrers plens de gent que viu el moment, de vilafranquins i convidats que somriuen, d’in-fants vestits, que no disfressats,dels balls, i de mocadors caste-llers ajudant a suportar la inten-sa calor del final de l’estiu, vanpassant els balls i els castellers.Un seguici inacabable i esplen-dorós. Vilafranca ja viurà duranttres dies amb l’atmosfera satu-rada de Ton pare balla el Drac,dels picarols -que a Vilafranca no fan Nadal-, dels plateretsdels panderos, dels timbalshipnòtics dels Diables, de l’olorde pólvora, del Toc de Castells…

Colles castelleres La FestaMajor significa, per a un Xicot de Vilafranca, viure un munt desensacions especials, impreg-nar-se d’un garbuix d’emocionsprofundes i instants efímers quese’t claven molt endins. El méscomú a tots els que formem

part de la colla és l’auto-exigèn-cia, que fa que, com a casteller, ala plaça i davant la teva afecció,sempre vagis a entregar-te almàxim. No hem d’amagar, però,un cert sentiment de rebuig queens provoca el fet que siguem, si no l’única, sí una de les poques

entitats de Catalunya que técondicionada la participació a la seva pròpia Festa Major.Reivindiquem, per damunt d’al-tres consideracions, una FestaMajor que respecti la nostra tradició i història però que, almateix temps, sigui el màxim

de participativa per a tots els vilafranquins i vilafranquines.Finalment, tinc el convencimentque, en un futur proper, elsXicots tindrem el lloc que ens correspon a la Festa Major. Igualque ara fa 10 anys, quan aconse-guírem carregar el primer castell

de vuit de la nostra història, els vermells vilafranquins hi esmerçarem treball, esforç i il·lu-sió. Estem segurs que la vila ensdonarà el suport i l’empenta necessaris. Visca la Festa Majorde Vilafranca! Visca els Xicots de Vilafranca! enric pagès

que serà la banda sonora de Vilafranca durant tota laFesta Major.La cercavila acaba a la Plaça més castellera, on els balls vanentrant, seguint l’ordre quasi coreogràfic, i ofereixen a la gentallà congregada una mostra del que tant han assajat.Primer, el Drac, Diables iSerrallonga, foc i pólvora, quefan tre-molar el terra, estampad’orelles tapades i boques ober-tes. Després, els Gegants i altres figures, que les criaturesadmiren, encomanant-se de les rialles dels Capgrossos.Continua, en un reguitzell desomriures i colors, el seguici delsballs, embolcallats per flabiols,gralles, sac de gemecs, tabals…que permeten veure el frenètic iextenuant picar dels Bastoners i Pastorets, l’alegria delsCercolets, l’elegant Ball Pla o lesGitanes eufòriques. Apareix labanda amb la seva solemnitat, donant pas als Falcons iCastellers, amb pilars i castellsque desfermaran l’eufòria de laplaça l’endemà. hebert parodi

Empalmada Durant els anyssetanta i vuitanta les matinadess'havien popularitzat molt. Erenautèntiques processons de gentque acompanyava els grallers adespertar la vila. Una bona partdel jovent que hi anava, un copacabats els espectacles de la nit,preferia esperar-se fins a les 7 del matí passejant pels carrers,que anar a dormir (els mésgrans, ni s'ho plantejaven).Què podíem oferir (els adminis-tradors) a tot aquest personalper omplir-los les hores mortesa partir de les 2 o les 3 de la mati-nada? Després d'unes quanteselucubracions, vam pensar queseria bo oferir una actuació mu-sical que “donés marxa” a aquestjovent fins a les 6 de la matina-da, en què podrien descansaruna mica i estar a punt per a les matinades a les 7 del matí. A l'hora de donar-hi nom, vam creure interessant dir-ne d’alguna manera que indiqués

continuïtat, lligam d'un dia amb el següent. El nom que mésens va agradar va ser eld'Empalmada (del dia 29 amb el 30). Ens va semblar una bonaidea, i ràpidament la vam començar a posar en marxa.Ens va semblar que havia funcionat, i des de llavors s'haanat fent a cada Festa Major, i s'ha anat escampant per la comarca. O això em creia finsque, deu fer uns deu o quinzeanys, vaig anar a casa d'unsamics a la província de Girona i,en parlar de les festes d'un pobleproper, els nois de la casa diuen:“No ens espereu, que ens queda-rem a l'empalmada!” Vaig pre-guntar si feia molt de temps que es feia l'empalmada, i emvan dir que no, que era una cosanova, i que es feia cada vegadaen més pobles. Ja us podeu imaginar la meva sorpresa, i a la vegada, també, la satisfaccióde sentir aquell comentari.m.rosa mestres

72008

FM

a la cita vilafranquina. Hi va ha-ver algun any, en plena decadèn-cia castellera, que l’única actua-ció de tota la temporada la vanfer a casa nostra. Al segle xx, la nòmina de colles participantsal 30 d’agost casteller es va veu-re notablement ampliada. Ultrales colles locals, hi desfilarencastellers del Vendrell o deTerrassa i, més esporàdicament,de Tarragona, de l’Arboç o, fins i tot, de Barcelona. Amb l’arriba-da del nou segle, el model s’hamantingut fidel al que havia estat més freqüent i ens hapermès de veure repetidament a plaça les colles Vella i Joves delsXiquets de Valls i els Minyons de Terrassa, al costat delsCastellers de Vilafranca. Un pòquer d’asos, certament.Però que ningú no s’adorm i perquè sembla que ja hi ha algu-na altra colla que ha trucat a laporta. No cal dir, per tant, que lacontinuïtat de la Diada de SantFèlix com a punt de trobada delmés excels de la castellísticaestà més que assegurada. I és que Vilafranca és –no enscansarem mai de repetir-ho- la Plaça més castellera. Per SantFèlix, doncs, tothom a la plaça!eloi miralles

Diada castellera de sant Fèlix El 30 d’agostVilafranca és una cita inexcusa-ble per a tot el món casteller.Estratègicament situada cap al final de la canícula estiuenca–quan una bona part de l’aficióencara no ha acabat del tot lesvacances–, la Diada de Sant Fèlix congrega, any rere any, una autèntica gernació delerosade veure grans castells. No hi ésaliè el fet que a la Senyora Vilapenedesenca sempre hem pro-curat de poder comptar amb el bo i millor de les colles queconfiguren l’avantguarda cas-tellera per excel·lència. Per aquesta lloable raó i també per la innegable capacitat deconvocatòria, Vilafranca s’ha sabut guanyar a pols el títol honorífic de la Plaça més caste-llera, una llegenda avalada, a més, pel fet que ha estat precisament a la vila on s’han pogut veure sovint els millorscastells de la temporada i en un nombre només a l’abast, avui dia, d’un altre tipus d’exhibi-ció, d’índole diferent, com ara el concurs que se celebra bien-nalment a Tarragona.L’habitual presència de quatrecolles capdavanteres i la magni-tud de les construccions que s’hi intenten fan que la diadaacostumi a allargar-se fins a ben entrada la tarda.

No hi fa res la forta calor ni queel sol bronzegi més d’una calbadesguarnida; no hi fa res que la gana faci roncar més d’un estómac o que les mestresses de casa que no són a la plaça hagin de reescalfar més d’un copels canelons; no hi fa res haverde quedar mig malament ambel convidat de torn o bé posar en perill el bon funcionament dela resta d’actes programats peral que resta de la jornada. El casés que la immensa majoria delsespectadors aguanta estoica-ment –sigui a peu de plaça, siguides de qualsevol dels balcons i terrats que l’atalaien- fins queno s’acaba la ronda dels pilars de ritual. Vet aquí una més de les particularitats que diferen-cien el Sant Fèlix vilafranquí d’altres diades cabdals del calendari casteller.Els Xiquets de Valls aviat farà dos segles que hi van actuar per primera vegada. Abans ho havien fet els componentsd’alguns balls de valenciansautòctons. Ben entrada ja la segona meitat del segle xix, les colles vallenques van arribara ser més conegudes pels nomsque havien rebut de Vilafranca–la Muixerra i la Roser, corres-ponents a les dues confrariesque les llogaven- que no pas pelsapellatius originaris. Els de l’AltCamp no han faltat gairebé mai

El bon dia de les matinades el va atrapar en una dutxa aliena.En un bany que no reconeixia, davant del mirall, va observarcom les poques hores de descans començaven a manifestar-se sota els ulls. A la nit anterior, una antiga companya (no nomésde feina) l'havia convençut per anar a l'empalmada... “Quinaempalmada!”, es va dir mentre es calçava per anar a l'oficisolemne. Veient com havia anat la nit, finalment s'ho varepensar i va preferir recórrer els carrers del centre de la vila per respirar aire “fresc” i per retrobar-se també amb l'ambientcasteller que tant li agradava. La diada castellera de Sant Fèlixera una de les dates clau de la temporada i marcava, sens dubte,l'activitat del matí. Minuts abans de començar la jornada, els aficionats locals i vinguts d'arreu ja eren drets a peu de plaçao als balcons disposats a gaudir de l'espectacle dels nostrescastellers. El crit de la plaça, el silenci unànime només trencatpel so de les gralles i els timbals, els nervis, el patiment, la suor,l'esperit de superació i sobretot... la nit de l'empalmada i elposat del sant. Els dos flaixos puntuals que es van anar repetintdurant les quatre hores que va durar l'actuació.

8

2008

FM

Entrada de sant Fèlix Hi hapocs moments de la Festa Majorque sintetitzin millor el cúmulde sentiments, d'emocions, de músiques, de balls, de colors i de llums que conformen la méstípica. Quan pel carrer de SantaMaria s'endevina l'entrada desant Fèlix i tots els balls són ja a la plaça; quan els peus no toquen a terra i el poble fa pinyadavant de la basílica, la plaçaqueda a les fosques i es fa un silenci tot estrany. Sant Fèlixavança tranquil i al peu de les escales es gira per contemplarl'espectacle que és a punt de començar. El silenci es desfàamb un esclat de gralla i pólvora.Les torres de Santa Maria fume-gen d'un color blanc i vermell. La plaça balla alhora i se senten,barrejades, melodies diferents.

Els pilars s'alcen solemnes, vol-tegen majestuosos els Gegantsi, una mica més enllà, forques i Drac escupen foc. Entre el fum,s'endevina el pal de les Gitanes,cèrcols, panderos i trabucs. I quan les danses arriben al final i el brogir de crits i de coetss'apaivaga, sant Fèlix torna a enlairar-se i entra, per última vegada, a la Basílica. L'Entradade Sant Fèlix té quelcom de màgic, d'emotiu. Conjuga totsels ingredients de la festa. Té la força dels instants breus i la intensitat de les emocions méspures. I converteix cada segonen una espurna de foc que etcrema l'ànima. carme vendrell

La Novena consta d’un cantd’entrada, una salutació delmossèn que la presideix, un fragment de l’evangeli i el comentari d’aquest, un poemasobre la Festa Major d’AntoniMassanell, unes pregàries, el cant del Parenostre, l’oraciófinal, i acaba amb el cant delsGoigs. També hi ha alguna interpretació a càrrec de l’orgue,a més a més d’acompanyar els cants, com ara la música de fons quan es llegeix el poema,o la música dels balls de la FestaMajor després dels Goigs. Detextos de la Novena n’hi ha hagutdiversos al llarg de la història; el que es fa actualment és unaadaptació actualitzada d’un delsmés coneguts: el del vilafranquímossèn Manuel Trens, que el vaescriure el 1959.

Novena El dia 22 d’agost es pot dir que comença ja a viure’sl’ambient de la Festa Major.Encara falten nou dies per SantFèlix, però és que avui començala Novena. Tal com el seu nomindica, la Novena es fa durantnou dies, del 22 al 30 d’agost, a la basílica de Santa Maria. És un acte litúrgic o de pregària,en què el poble es posa sota la protecció del sant patró i li demana el seu favor. És una celebració relativament breu,que comença puntualment atres quarts de nou del vespre, i que mai no dura més de 20 minuts. Bé, això de l’hora és certdurant els primers set dies, però els dies 29 i 30 la Novenacomença quan arriba sant Fèlixde la processó i fa la seva “entra-da” a la basílica, i això no se sapmai a quina hora serà.

Goigs Com a final de la pregàriade la Novena, es canten elsGoigs en honor a sant Fèlix,màrtir, patró de Vilafranca. Sens dubte aquest és un delsmoments més emotius, no només dels dies de la Novena,sinó de tota la Festa Major. Al llarg de la història també hi ha hagut diverses lletres delsGoigs a Sant Fèlix. L’actual ésuna adaptació de Francesc dePaula Bové del 1905. Fins a l’any2004, els Goigs els cantaven un grup de vilafranquins homes;des del 2005, són cantats per un cor d’homes i dones, a 4 veusmixtes, acompanyats per unconjunt instrumental que n’in-terpreta la música i dirigits perdiversos directors de les coralsde Vilafranca.

La Novena i els Goigs són dels actes més significatius de la Festa Major de Vilafranca, no només perquè es troben enl’origen del sentit i la història dela celebració, sinó perquè estanplens del sentiment d’identitatpròpia de la gent de la vila. Tot iser un acte pròpiament religiós,el seu abast emotiu va mésenllà. Per això aquests dies la basílica s’omple de gom a gom,amb els administradors i exad-ministradors als primers bancs,tothom unit al voltant del nos-tre sant patró. Molta gent queno freqüenta l’església aquestsdies hi participa amb interès, i també la parròquia se sent joiosa d’obrir les portes i acollirtothom. Fins i tot l’alcalde i elconsistori en ple hi participa el dia 30, en acabar la processó.No cal dir que aquest dia, el diade sant Fèlix, al vespre, amb laprocessó, l’entrada, la Novena i els Goigs, la “tancada” de les relíquies per part del rector i l’alcalde a la cripta constitueixla culminació de la diada i la cloenda de la part més típica i tradicional de la Festa Major.mn. xavier aymerich

Processó El foc del drac i delsdiables dóna inici a la Processóde Sant Fèlix. Llavors, entre lamultitud, caldrà buscar un llocprivilegiat per mirar i, com a espectadors suspesos en eltemps i com si fos la primera vegada, veurem passar la restadels balls sense deixar d’obser-var de nou la intensa bellesa de l’efímer d’una festa eterna: en Serrallonga, l’Àliga i elsGegants seguits de les Cotonines,Malcasats, Pastorets, Panderos i Panderetes, Nans i Capgrossos,Cercolets, Ball Pla, Bastoners, el Ball de les Gitanes,la Moixi-ganga i finalment, els Verds i els

Vermells alçant els seus castells sota l’atenta mirada del sant… Tot l’univers de la méstípica esclata dansant al so deles gralles i l’olor de la pólvoradavant de Sant Fèlix que recórresolemne els carrers de la vilabraçat pels exadministradorsque avancen amb els ritmes de la banda de música. Féu Fèlixvostre favor! Que tots lluïm de joia al vostre pas buscant la vostra protecció. Féu vostrefavor allunyant l’ànsia dels nostres cors durant la festa en el vostre honor. Féu vostre favor Fèlix! rosa rovira

Els dies de Festa Major

Al vespre, va viure la processó intensament. Fins al punt que la va veure passar més de dues vegades. Era curiós observar com les tonalitats de colors anavencanviant a mesura que la llum del sol anava desapareixent. A les cares dels joves balladors, els símptomes de cansamenteren ja evidents, però una força inexplicable els feia continuardansant sense parar. Abans de l'última novena i goigs, el santhavia d'entrar a la basílica. Havíem arribat al clímax de laFesta: l'espectacular entrada de Sant Fèlix!

Festa Major Vilafranca del Penedès

92008

FM

Ball de gralles Què deu tenir el Ball de Gralles de la FestaMajor de Vilafranca, que el dia30 d’agost, quan toquen les dotze de la nit, la plaça de SantJoan es comença a emplenar de persones de totes les edats?Què deu tenir el Ball de Gralles,que des que comença a tocar el primer grup de grallers i finsque no acaba l’últim la plaça es manté plena? Quina estranyamàgia de sons, llums, olors i colors ens embolcalla, i fa que les hores passin volant i, alhora,tens la sensació que el tempspotser s’ha parat? Què deu passaral Ball de Gralles, que tothom respira un ambient únic que solsconvida a passar-s’ho bé?

Què deu passar en aquest ball,que les sensacions més nostàl-giques que et submergeixen en els teus records d’infància de la mà de les músiques de tota la vida es fusionen amb les interpretacions més modernes i t’obliguen a alçar-te de la cadira i ballar sens parar? No acabod’entendre per què passa totaixò, però aquest any hi pensotornar a anar! lluís bullit

Mostra d’espectacles al carrer Què és la xviii Mostrad'Espectacles al Carrer? És un tast d'espectacles enmigd'una nit d'estiu que s'acaba; un tast de sabors pels carrers i les places del bell mig del gust de diferents disciplines artísti-ques; un tast que et sorprèn en la glopada…

La Mostra és per ella mateixal'acte d'oferir a l'espectador la possibilitat d'apropar-se i topar-se amb complicitats creatives. Enguany, a partir de la mitjanit del dia 30 d'agost,podreu trobar titelles destro-nats, una haima on reviureuhistòries i tradicions per trans-portar la imaginació fins a unalluita d'esgrima entre lladres i cavallers, contraposant-se a persones nouvingudes d'unpaís llunyà que, amb tan solsuna maleta, atraparan el públic i l'espai urbà. Tanmateix, laMostra resta embolcallada perl'ambient festiu de què formapart. Com algú va dir, prepareu"els ulls per escoltar i les orellesper mirar". mònica moliner i marta esplugas

A la nit, mentre menjava alguna cosa ràpida, va presenciarl'oferta variada de la Mostra d'espectacles al carrer que apujavael teló del món de la faràndula perquè envaís de muntatgesdiversos el centre de la vila. A la mateixa hora, l'heterogeneïtatde concerts omplia de notes musicals la calorosa nit d'agost. I enmig de tanta modernitat, com si s'hagués aturat en el temps, hi persistia el ball de gralles.

magra suada i força carregats de raó. Curiós gresol d’interessos a l’entorn d’un mateix objectiu:endrapar el pa amb tomàquet–o el que sigui, mentre circuli elporró- que uns voluntaris mati-ners, d’associacions veïnals o cíviques, han estat preparant.Després, uns seguiran la festa al seu ritme, altres netejaran les restes de la batalla, i tots ens prepararem per a una llargajornada, amb la satisfacció d’ha-ver-la començat amb bon peu.jaume girona

Matinades Els grallers recorreranels carrers de la vila, interpretant el toc de matinades. Millor queallò de a las 8 toque de diana y pasacalle del programes d’abans.Les matinades, un híbrid entrelenta processó i trist cercavila,desperten la Festa Major men-tre intenten dispersar les lle-ganyes que fan pinya als ulls delsparticipants, agrupats en duescategories: els que comencen la jornada, amb el mocador casteller i la cara neta, i els queja tornen, amb olor de carn

Falcons La colla de Falcons deVilafranca neix al setembre del1959 a redós de l'Acció Catòlica,uns dels moviments eclesiàsticsque hi havia aleshores aVilafranca. Componen la collaquinze nois amb una mitjana de setze anys. L'1 de gener del'any 1960 fan la seva primera actuació amb quatre mesosd’assajos previs.A mesura que passen els anys la colla va augmentant i les seves figures humanes són mésarriscades i de més vessant cas-tellera (i no gimnàstica, com enels orígens). Actualment la colla

dels Falcons de Vilafranca lacomponen seixanta falconers, amb una mitjana d’edat de vint-i-dos anys.Dels Falcons es diu que fan figures humanes, a diferència dels castellers, que fan torreshumanes. Les figures delsFalcons són molt dinàmiques i espectaculars i els componentspoden romandre drets, acotats,agenollats i fins i tot fan algunafigura en moviment la majoriad’elles sense pinya. falcons de vilafranca

Concert vermut Tot i que ésuna opinió personal, crec que la puc fer extensiva a la gent que cada any tinc aquí davant.Han passat els nervis del 28,29 i 30, dels Castells, de que totvagi bé per alguns, i de gaudir-ho per d’altres, però per fi haarribat. L’1 i el 2 i els seus tradicio-nals concerts vermut ens portenel so que invita al ball, a fer elvermut, a la reflexió, i aquellabarreja de cansament i satisfac-ció, quan entre vermuts i esco-pinyes, veig als “coricos”, a les“coriques”, als administradorsballant, fins i tot, la Plaça es veumes maca. Estem a les portes dela cloenda de la festa major, sónels concerts vermut. la queti.

102008

FM

Cap allí es dirigia quan va topar amb ella. Cap mostra d'afecte,cap salutació... No la va tornar a veure en tota la nit. A les sis del matí, intentant posar la clau al pany, el seu cap continuavadonant voltes i voltes a aquell moment tan tens.

Es va llevar sol, una mica capficat... Per un moment, va deixar de banda la festivitat local. Només per un moment,perquè de seguida va recordar que el dia tornava a estarcarregat de cites ineludibles: les matinades (ja feia tard!), la tradicional actuació de lluïment dels balls i dels Falcons,l'actuació castellera de la diada de Sant Ramon, el toc de vermut, la darrera processó, l'entrada del sant a casal'administrador... “Ànims!”, va exclamar amb la intenciód'agafar forces.

Durant els últims dies, diversos compromisos laborals el vanmantenir una mica ocupat. El dia 1 al migdia, però, encara vapoder anar a treure el cap al concert vermut. Allí es va retrobar,per fi, amb l'antiga companya de feina i de cites espontànies /esporàdiques. Després de l'incident de la nit de Sant Fèlix, va acostar-s'hi amb decisió. “La Festa Major uneix i distancia.En aquestes situacions, qualsevol gest mal entès pot provocarun conflicte”, va pensar. Com que tots dos tenien un dinar de cert compromís, van quedar que es veurien a la tarda.

11

2008

FMEl final / el comiat

BalldeFoc I ja tornem a tenir la visita de l’alquimista Silè, el vell mag de temps remotsque torna a la recerca del foc de l’infern i dels seus secrets. Fa molts anys, va descobrir quecada primer de setembre podiaaconseguir aquest foc a la Portade Xaus, un misteriós indret a prop de la muralla. Darrere la porta, els diables custodien el valuós tresor.Quan l’alquimista Silè aconse-gueixi robar el foc, ajudat pelsintrèpids gnoquis i animat perla música dels filibusters, elsdiables se n’adonaran i sortirandel cau a través de la temorosaPorta de Xaus. Començarà lla-vors una persecució frenètica de foc i soroll pels carrers de la

vila, fins a la basílica de SantaMaria, on els diables intentaranrecuperar la possessió del foc infernal. La resistència de l’al-quimista serà ferotge, i us demanarà ajuda. Necessitaràmés força, més poder i més focper combatre els diables. No t’oblidis la bengala que tens ales mans. Caldrà que tots en-cengueu les bengales alhoraquan l’alquimista us ho demani,per donar-li més força, més llum i tota la vostra energia…Ben segur que la necessitarà.Participa i gaudeix delBalldeFoc, l’acte més espec-tacular de la Festa Major. ball de diables de vilafranca

La Festa Major dels Petits va ser el marc de la trobada.Segurament va ser el millor escenari perquè, si durant aquestsdies hi ha algun espai en què la Festa encarna la innocència, la il·lusió i el gaudi, aquest espai és, sens dubte, la rambla de SantFrancesc quan s'inicia la cercavila de la Festa Major dels Petits.

Quan encara ressonaven dins del seu cos el so de les gralles, laremor dels timbals, els crits d'eufòria, el rebombori de la plaça,els excessos nocturns... va arribar el dia a dia / la rutina. Caliaposar punt i final a una altra Festa Major – única, irrepetible – i deixar enrere l'olor de la pólvora, els dies de vivències al límit, lesjornades intenses, les cares de cansament, les emocions... Noobstant això, mantindria viu eternament aquell sentiment quel'unia estretament a la Festa. Aquell estat afectiu de pertinençaa una col·lectivitat – Vilafranca – i a un territori – el Penedès.Camí de l'aeroport, s'emocionava mentre contemplava unquadre amb la imatge de sant Fèlix que havia comprat al Firart i una fotografia –l'última!– en què sortien tots dos abraçatsdesprés del Ball de Foc.

Festa Major dels PetitsLa Festa Major dels Petits ja s’hacelebrat vint-i-cinc anys amb un format de molta participaciótant dels petits com també delspares i familiars a més dels mem-bres dels balls que ajuden a ense-nyar-ho. Aquest model que s’haanat millorant any rere any, haproduït dos dels objectius quetots el que han tingut la respon-sabilitat d’organitzar-ho s’havienmarcat, primer la participació de molta gent a la Festa Major i segon que molts infants aca-bessin estimant la nostra festa.joan pareta

Firart Firart neix a Vilafranca per la Festa Major de l'any 1988amb l'objectiu d'apropar el granpúblic a l'art a través de la vendad’obres originals de petit formata preus molt assequibles i ambun sistema d'autoservei. Desd’aleshores, Firart ofereix cadaany l’obra d’una seixantena llarga de pintors d'arreu deCatalunya, entre joves i consa-grats, els quals conreen els mésdiversos estils artístics, ha fo-mentat l'eclosió d'un nou plan-ter de col·leccionistes, sobretotentre la gent més jove, que amb el temps és molt probableque acabin comprant peces de superior format i de més valor. Cada pintor que hi partici-pa aporta 30 obres que, actual-ment, oscil·len entre els 75 i els200 euros, IVA inclòs, i tambédóna la seva millor obra a l’orga-nització per tal que participi alconcurs de pintura Nadal Cava i,al mateix temps, a la subhastaque, a benefici de la Festa Major,dirigeix un personatge popularde Catalunya i que serveix decloenda a cada edició. ricard rafecas, quim juvert i ramon nadal

alimentacioels pins

j. trius marcs marimon

agroalsina :: albet i noya :: belengraf :: bodega emilia :: bodegues miquel pons :: cal valls :: can rafols dels caus :: cansaladeries anton :: carnicas masó:: caves alsina sardà :: caves ferret, sa :: caves freixenet :: caves gramona :: caves i vins vall dolina :: caves loxarel :: caves masachs :: caves massana noya(maset del lleó) :: caves mont marçal :: caves oriol rosell :: caves pares baltà :: caves planas albareda :: caves rovellats :: caves torres prunera :: cellersgrau doria, sl :: cristalleria penedès :: dana :: el panet :: familia miralles-jonch :: farmàcia bosch :: ferreteria badia :: frigorífics penedès :: fustes canet:: gràfiques del foix :: horno espirall, sa :: hospital comarcal de l’alt penedès :: intier automotive :: les panyeries :: marbres escala :: mútua universal:: nahuel :: parato vinícola :: pastisseria galí :: pere ventura i família, s.l :: precuinats soler, s.l :: rom pujol :: saba aparcamientos, s.a :: servei dolç :: siaj

tallers breda sony-film :: vallformosa

text principal oriol perelló. Fotografia portada martí ferré. Fotografia administradors rosa rovira. Fotografies domènec freixedes. Disseny agnès simon / bildi grafiks

Col·laboradors

Patrocinacors

Sponsors

Mecenes