FESS

ALUT

En aquest

annex recollim els setze

articles que has treballat en

els llibres de ciències naturals

de Text durant el cicle superior de

primària i et proposem unes

activitats que pots fer a l’escola, en

equip, amb els teus companys i

companyes i l’ajuda d’un

mestre o una

mestra.

Treballem per la promoció

de la salut.

Fem-ho, ara,

a l’escola.

La maniobra deHeimlich

La maniobra de Heimlich consisteixa expulsar de la tràquea un tros demenjar o algun objecte que l’obs-trueixi, mitjançant la compressióbrusca del pit, just per sota de l’es-tèrnum, efectuada des de darrere del’afectat amb els dos braçosencreuats davant d’ell. Aquestacompressió fa que s’expulsi l’aireque sempre queda als pulmons iarrossegui el menjar o l’objecte queprovoca l’ofec fins a l’exterior. Val adir que els accidents causats perl’obstrucció de la laringe en nens inenes menors d’un any i de la trà-quea i els bronquis en els de la fran-ja d'edat d’un a quatre anys són fre-qüents. Les mesures preventives perevitar ofegaments que funcionenmillor són les que prohibeixen queels nens d’aquesta edat tinguin a l’a-bast objectes, principalment els esfè-rics, de menys de 3 centímetres dediàmetre. També cal tenir moltacura amb la mida dels trossos demenjar que es donen als nensdurant els àpats. Algunes escolesremarquen la cura especial que caltenir amb els globus desinflats, jaque es poden empassar fins a lafaringe, la laringe i fins i tot la trà-quea, i poden provocar ofegaments.Però si falla la prevenció, cal saberque la maniobra de Heimlich és molt eficaç.

Els llamps: descàrregues elèctriques de mésde 20.000 °C

Un llamp conté molta energia elèc-trica. La temperatura a l’interiord’un llamp supera fàcilment els20.000 graus centígrads. Aquestaxifra, elevadíssima, explica que elsllamps que cauen a terra (no ho fantots, alguns van d’un núvol a unaltre o fins i tot d’una zona a unaaltra d’un mateix núvol) poden oca-sionar incendis i víctimes mortals. Simai et trobes en una tempesta a l’ai-re lliure i hi ha moltes descàrregueselèctriques, és a dir, molts llamps,no dubtis a protegir-te’n. Mira d’ai-xoplugar-te, però mai en llocs on hihagi molt corrent d’aire ni a sotad’un arbre solitari. Desfés-te de totsels objectes metàl·lics que duguis asobre i, en cas que estiguis en unazona ben oberta, estira’t a terra ambels braços i les cames separats delcos.

Representa a classe com hauriesd’actuar en cas detrobar-te sota unatempesta amb gran

component elèctric. Potspreparar una obra de

teatre que faci evidentsaquestes mesures

preventives irepresentar-la a les

altres classes deprimària.

Practica la maniobra de Heimlich un cop l’any com amínim. Consulta aquestes i altres pàgines web per

aprendre com actuar en funció de l’edat de la persona a qui s’ha de socórrer: www.nlm.nih.gov/medlineplus

/spanish/ency/article/000047.htm#visualContentwww.tuotromedico.com/temas/heimlich.htm

Quèpodem fer a l’escola?

FES SALUT

FES SALUT

132

Els vàters, sempre a punt!

A Baviera, una regió d’Alemanya,una normativa escolar remarca queés obligatori tenir a punt, a disposi-ció dels alumnes, tots els vàtersdurant tota la jornada escolar. Passiel que passi. La rigorositat de la legis-lació bàvara arriba a extrems quesemblen exagerats: per exemple, sis’han de netejar unes pintades fetesper alumnes en unes portes i deixar-les presentables per a l’endemà, cosaque inhabilitaria temporalment unvàter, cal fer-ho fora de la jornadaescolar, aprofitant l’absència d’a-lumnat. Darrere la norma hi ha unainiciativa de prevenció de malalties:tota persona ha de poder disposard’un vàter en cas que necessiti fer-neús. Si n’hi haguessin pocs a disposi-ció dels alumnes, per qualsevolcausa, sovint hi hauria cues i algunsno podrien fer les seves necessitatsen el moment adequat: com a conseqüència estarien obligats acontenir-se, com a mínim, tota l’es-tona que dura una classe. Aquestesretencions són perjudicials per al’organisme i s’ha d’evitar que unapersona s’hi pugui “acostumar”.

Busca objectes punxants que hi hagi a l’escola ipensa com es poden modificar (o si es podensubstituir) de manera que no siguin tanperillosos. Busca punxons, tisores, bolígrafs moltpunxeguts, llapis massa afilats, etc.

Quèpodem fer a l’escola?

Feu un repàs a tots els vàters de l’escola,al migdia, per veure’nl’estat, i prepara untext que consciencïide la importància demantenir-los nets, encas que faci falta.Després d’anar alvàter, cal tenir curade deixar-lo ben net.Pensa que si hi quedenrestes d’orina ofemtes, aquestespoden provocar unainfecció a lespersones que el facinservir després.

FES SALUT

FES SALUT

133

Els objectes punxants

La manipulació d’objectes punxantsha d’estar supervisada; d’això, non’hi ha cap dubte. En alguns casosés molt evident: un filaberquí elèc-tric o una serra que s’utilitza en unaclasse de tecnologia, a secundària,ha d’estar sota el control directe delprofessor o la professora. Però quèpassa en els casos en què aquestasupervisió és més difícil? Supervisartotes les tisores massa punxegudesd’una aula de primària és possible.Però hi ha manera de controlar totsels llapis afilats? I tots els bolígrafs?Aquests estris tan necessaris per al’estudiant, que es fan servir cadadia, sovint causen accidents. Quèpot passar quan un alumne aixeca elbraç, en resposta a una pregunta dela mestra o del mestre, amb un llapisde punta ben afilada a la mà, justquan el noi o la noia que seu al seudarrere s’aixeca cap endavant peralgun motiu? Aquesta situació hapassat més d’una vegada i sovint hacausat ferides importants a la cara del’alumne que s’aixeca. Cal tenir elsllapis aptes per al seu ús, però senseafilar-los exageradament. Igual-ment, tampoc no s’haurien de ferservir els bolígrafs massa punxeguts.

Compte amb les pilotes de paper d'alumini!

L'alumini és un metall lleuger, touperò resistent, per tant, moltmal·leable, i d'aspecte gris platejat.S'obté principalment del mineralanomenat bauxita. És un metall tanfàcil de manipular que té una granquantitat d'aplicacions, una de lesquals és el conegut paper d'aluminique s'utilitza per embolicar, perexemple, els entrepans que els estu-diants us endueu a l'escola peresmorzar o berenar durant les horesd'esbarjo. Atenció! Una activitat tancorrent com perillosa és jugar a tirar-se boles fetes amb aquest paper d'a-lumini un cop ha deixat de protegirl'entrepà. Tot i que en premsarmanualment aquests trossos depaper d'alumini mai no s'aconse-gueix una densitat com la que tin-dria un tros de ferro, per exemple,l'impacte d'una d'aquestes bolescontra les parts més toves del cos,com un ull, pot ocasionar ferides dediversa gravetat.

Aprendre a nedar…vestits?

Tothom està d’acord que durant l’e-tapa de la infantesa és quan s’ha d’a-prendre a nedar. Però, com s’ha defer? Això ja no es veu de la mateixamanera a tot arreu.

A Holanda els nens i les nenes deprimària fan dos cursos de natació,com a mínim, que es considerenimprescindibles per evitar els ofega-ments a causa de no dominar aques-ta habilitat. Aprendre a nedar no ésopcional. Fins aquí, res de sorpre-nent. El que ve, sí que ho és: els cur-sos d’aprenentatge inclouen unessessions en què els alumnes nedenvestits. Sí, vestits! D’aquesta maneraaprenen a nedar arrossegant moltmés pes –la roba xopa pesa molt– ies preparen per actuar satisfactòria-ment davant situacions en què unapersona cau a l’aigua accidental-ment –i, lògicament, vestit–. És enaquests casos quan l’accidentat témés probabilitats de morir ofegat. Ala dificultat de mantenir-se a lasuperfície de l’aigua s’hi ha d’afegirl’increment de la sensació de porque es té en ser conscient de la com-plicació que representa anar vestit.

Pesa uns pantalons, un suèter o una

jaqueta. Fes-ho duesvegades. La primera

vegada, sec; la segona,moll. Fixa’t en la

diferència que hi haentre les dues mesures

i raona què passa,doncs, quan una persona

cau a l’aigua vestida. Isi, a més, porta les

sabates posades?

Embolica els entrepans i qualsevol altre menjar queduguis a l’escola per esmorzar o berenar amb paper de

diari. També pots portar-ho en una carmanyola de plàstic(els coneguts tàpers).

Quèpodem fer a l’escola?

FES SALUT

FES SALUT

134

Conduir sobre duesrodes? Sí, però protegits!

Un estudi que es va fer a Françal’any 2002 va demostrar que la causaque origina un accident que pateixun conductor de moto o de bicicle-ta, en dos de cada tres casos, ésexterna. És a dir, la causa no estàrelacionada amb cap imprudènciaque cometi el conductor dels vehi-cles de dues rodes, sinó que les cau-ses principals són dues: que el pavi-ment estigui en mal estat o que almig de la calçada hi hagi algunobjecte imprevist, o que el conduc-tor d’un altre vehicle no s’adoni dela presència del motociclista o delciclista. Cal tenir molt present,doncs, que encara que conduïmamb molta cura i responsabilitatpodem tenir un accident. És per aixòque ens hem de protegir tant compuguem. L’ús del casc quan con-duïm vehicles de dues rodes ésimportantíssim, i també ho és portaralgun tipus de protector d’esquenaper protegir la columna vertebral.

Compte a la neu!

Durant les sortides en què es practi-ca l'esquí —cada any són més lesescoles que n’organitzen— cal tenirmolta cura de no patir cap accident.L’any 2004, als Alps es va iniciar unacampanya que es resumeix ambaquests dos eslògans: Controla lateva velocitat i L’esquiador que hi hamés avall sempre té prioritat. Quecada esquiador tingui cura de lavelocitat a què pot anar sense perdreel control és fonamental. Aquestcontrol, juntament amb el fet de serconscient que tota persona que estàa menys altitud té prioritat, hauriade fer disminuir notablement el per-centatge d'accidents. Enguany, si vasa esquiar, tingues molt de compte!

Protegeix un ou amb materials plàstics, elàstics i/oesponjosos de manera que si el tires a terra(encara que sigui des d’una altura considerable), l’ouno es trenqui. Pots embolicar l’ou amb esponja, ambsuro blanc, amb un bon gruix de paper de diari, etc.Compara aquesta activitat amb el fet de dur cascquan es va en moto o bicicleta.

Quèpodem fer a l’escola?

Pensa que la neureflecteix el 85% deles radiacions solarsque hi arriben.Investiga si, a mésaltura, la intensitatde la radiació solaraugmenta odisminueix. Investiga,també, si aquestaintensitat augmenta o disminueix en funcióde la humitat.

FES SALUT

FES SALUT

135

Compte on t’enfiles!

Tot i l’agilitat que ens confereix l’a-parell locomotor, les persones caiemmolt sovint. Les caigudes a nivell desòl poden ocasionar lesions greus.Però, evidentment, les caigudes desd’una alçada qualsevol incrementenràpidament el risc de patir aquesteslesions. Per això, cal estar especial-ment atents a qualsevol objecte,estructura, ésser viu (arbres, sobre-tot) que fem servir per guanyar alça-da, tant si estem treballant i utilit-zem una escala de barrots, com siens estem divertint i ens enfilem perl’escala d’un tobogan. Un altreexemple d’aquest factor de risc eltrobem en les mateixes escales quecomuniquen plantes d’un mateixedifici (una casa, l’escola, etc.): enca-ra que hi pugem i hi baixem cadadia, no hem d’oblidar que sónpotencialment perilloses.

Compte que no et parasitin!

Les parasitosis són els trastorns pro-duïts per la presència de paràsits alcos dels hostes. En el cas de les per-sones, cal estar molt atents a no serparasitats per cucs. N’hi ha de diver-sos tipus, però els més freqüents sónels oxiürs, les ascàrides i les tènies.Alguns d’aquests cucs poden entrara l’organisme en ingerir fruites i ver-dures contaminades amb els seusous (és el cas de les ascàrides) o carnde bòvids, porc i altres animals queen conté larves (és el cas de lestènies). Per evitar aquests paràsits,que poden ser molt molestos, calrentar bé les fruites i les verdures queingerim crues i coure bé la carn. Jaho saps: si no t’agrada pelar la fruitai t’agrada la carn crua…, compte queno et parasitin!

Feu un debat a classe sobre la

conveniència de menjar la carn més omenys crua. Consulta

aquesta web:http://www.gencat.net/

salut/depsan/units/sanitat/html/ca/aliments/

csam_27.htm

Fes dues boles de plastil·lina, de la mida d’una pilota detennis, i deixa-les anar, una des de l’altura del teu cap, i

l’altra des d’un primer pis. Fixa’t en l’estat en què quedenles boles de plastil·lina després d’haver impactat a terra i

raona per què les lesions ocasionades per les caigudessón directament proporcionals a l’altura.

Quèpodem fer a l’escola?

FES SALUT

FES SALUT

136

Més llum i menyssoroll a l’escola

Una bona il·luminació en zones depas freqüent de molts usuaris de l’es-cola (en escales, passadissos i repar-tidors, per exemple) i la disminuciódel soroll ambiental escolar (que faque es pugui estar més atent asorolls que avisin d’algun perill,com avisos verbals, indicadors acús-tics, alarmes, etc.) es relacionen ambel descens d’accidents. Tant unacosa com l’altra permeten detectaramb més facilitat objectes i situa-cions de risc que poden ocasionarcaigudes i cops de diversa gravetat.Fins i tot hi ha científics que estanmirant de demostrar que aquestesvariables de llum i so també estanrelacionades amb la disminució demalalties. L’increment de llum per-met detectar més fàcilment zonesd’acumulació de brutícia, zones ambmés quantitat de microorganismescapaços de causar infeccions. Pelque fa al soroll, la seva disminuciótambé es relaciona directament ambel descens de trastorns auditius.

Si trepitges neu,posa’t ulleres de sol

Veiem la neu de color blanc perquèreflecteix els raigs de llum i perquè,a més, reflecteix tots els colors. Lescoses blanques s’escalfen menys queles de colors foscos perquè no absor-beixen la llum i, per tant, l’energialluminosa d’aquests cossos o objec-tes no es transforma en escalfor.Quan anem a la neu cal tenir molten compte aquesta reflexió de lallum. Si no ens protegim dels raigsde llum que reboten a la neu,podem patir cremades a la pell queestà al descobert, com la de la cara, ilesions de gravetat als ulls, sobretota la retina. Per evitar-ho, només calque ens protegim la pell amb cremescontra les radiacions solars i que ensposem unes ulleres de sol ambvidres foscos que aturin l’excés derajos. Si vas a esquiar, a llançar-te entrineu, a jugar a la neu o a fer-hiqualsevol altra activitat, no oblidisla crema solar i les ulleres de sol.

Passeja per l’escola iobserva com s’ha il·luminatcada classe, cada passadís,les escales, els patis, etc.Si pots aconseguir unplànol de l’edifici, marca-hiels punts en què creus quehi falta llum.

Quèpodem fer a l’escola?

Mira durant unaestona una zona benassolellada, que rebimolta llum del Sol(una paret blancaexterior, perexemple), o el cel (undia ben clar), però,compte!, sense mirarmai el Soldirectament. Totseguit, entra en unahabitació qualsevol iadona’t que, durantuns quants segons, nohi veus bé, sembla quet’hagis quedatencegat. Espera unaestona i torna a fer elmateix, però ara ambulleres de sol quanestàs a l’exterior.Quina diferèncianotes?

FES SALUT

FES SALUT

137

Els radiadors, ben amunt?

Als països més nòrdics, on fa moltfred a l’hivern, és freqüent trobarescoles que han instal·lat els radia-dors a partir d’un metre i vint centí-metres d’alçada. Això es fa perquèl’aigua del circuit de refrigeració queels omple està molt calenta, tancalenta que si els nens toquessin elsradiadors es podrien arribar a cre-mar. Sobretot a les aules on estudienels nens i les nenes de l’etapa d’edu-cació infantil, fins a sis anys, el dis-seny d’una aula preveu lainstal·lació dels radiadors a aquestaalçada. És una mesura preventivaper evitar cremades. A més, com queels radiadors acostumen a ser demetall, és molt millor si no estan al’abast de la canalla, perquè podrienpatir altres lesions si s’hi donessinun cop.

El codi de les 5 R.

Complir el codi de les 5 R (o el de les3 R) és una bona solució al problemaocasionat per l'excés de residusurbans. Aquest problema ambiental—l'excés d'embolcalls i de residusamb components de separació difícili cara—, causat en primer lloc per lagran concentració de persones a lesciutats i en segon lloc per l'incre-ment de productes d'un sol ús, téefectes molt negatius per a la salut detothom. Alguns d’aquests efectes sónla contaminació d'aqüífers per filtra-ció de productes químics als aboca-dors i l'emissió de gasos tòxics tanten aquests mateixos abocadors comen plantes incineradores.

El codi de les 5 R consisteix a reuti-litzar els objectes que llencem (és adir, a donar-los noves utilitats), reci-clar-los (seleccionar les escombrariesper tal que els materials que llencempuguin tornar a ser utilitzats), retor-nar els envasos que ho permetin i lessubstàncies tòxiques (com les quecontenen les piles), reparar un pro-ducte abans de llençar-lo i allargar-ne d'aquesta manera la vida útil ireduir el consum de moltes cosesinnecessàries.

Porta una cosa que tenies previst

llençar a lesescombraries (un diari,una peça d’una joguina,roba vella, un estri fet

malbé, una ampolla devidre, etc.). Comenta

amb els companys i lescompanyes de classe–que també han dut

alguna cosa que volienllençar- si es pot

reutilitzar, reciclar,retornar o reparar.

Pregunta al responsable de manteniment de l’escola aquina temperatura s’escalfa l’aigua del sistema de

calefacció. Després, investiga si a aquesta temperaturaja ens podem cremar i, en cas afirmatiu, pensa i escriu

possibles solucions al problema.

Quèpodem fer a l’escola?

FES SALUT

FES SALUT

138

Les substàncies quehi ha al mar

El mar cobreix la majoria de lasuperfície terrestre. Sabem que elmar és, bàsicament, aigua i salcomuna (clorur sòdic), però hi tro-bem moltes més substàncies que s’hidissolen o barregen. Hi ha gasos dis-solts, sobretot nitrogen, oxigen idiòxid de carboni. I hi ha molta por-queria: procedents del bestiar hi tro-bem orina i fems; procedents de l’ac-tivitat industrial hi trobem plàstics,llaunes i substàncies tòxiques, comarsènic, cianur, crom, plom, diver-sos olis i àcids, detergents, etc.; pro-cedents de l’activitat agrícola hi arri-ben fertilitzants i insecticides. Ja hoveus, i tot això sense tenir en comp-te les aigües residuals domèstiquesque constantment aboquem als riusi al mar els milers de milions de per-sones que compartim la Terra…

La contaminació i els altres problemesambientals

Es pot pensar que el fet de contami-nar les aigües, l’atmosfera i la litos-fera no té res a veure amb els altresproblemes ambientals que afecten laTerra. De fet, només l’associem ambproblemes relacionats amb la salutde les persones. Però no és així desenzill: l’augment de l’efecte hiver-nacle i del forat de la capa d’ozó noes produiria si no augmentés la con-taminació de l’aire; l’augment de ladesertització està relacionat ambl’augment de la temperatura globalde la Terra, és a dir, amb l’augmentde l’efecte hivernacle; la pluja àcidaestà, també, directament relaciona-da amb l’emissió de residus indus-trials gasosos a l’atmosfera; la deser-tització i la desforestació de molteszones comporten una pèrdua debiodiversitat, etc.

Utilitza el microscopi per analitzar una mostrad’aigua de mar. No hi podràs veure un munt desubstàncies que hi ha dissoltes, però segur que hitrobes altres coses que hi ha o que hi viuen.Dibuixa el que veus i intenta esbrinar què és cadacosa.

Quèpodem fer a l’escola?

Tria el problemaambiental queconsideris més greu iprepara en grup petitun pòster que expliquiel problema i proposisolucions. Inclou, en elpòster, una falca deràdio (un text curt iclar que doni totaaquesta informació isigui fàcilmentlocutable).

FES SALUT

FES SALUT

139