FERRER I SENSAT EL DELTA DE - XTECacaste24/sintesi1/definitiu.pdf · Quina és la capital del...

TREBALL DE SÍNTESI DE PRIMER D’ESO IES ANGELETA

FERRER I SENSAT

1

EL DELTA DE

L’EBRE

CURS............................................

GRUP............................................

MEMBRES DEL GRUP:

1.-..................................................

2.-..................................................

3.-.................................................

4.-.................................................

5.-.................................................

6.-.................................................

PROFESSOR TUTOR DE SEGUIMENT...............................................................


FERRER I SENSAT

2

ÍNDEX

● Introducció................................................................................3

●Calendari i horari de les activitats.............................................4

●Acta de constitució del grup......................................................5

●Objectius...................................................................................6

●Criteris d’avaluació....................................................................7

●Situació......................................................................................8

●Formació...................................................................................10

●Medi natural..............................................................................12

●Medi humà i economia..............................................................15

●Turisme.....................................................................................25

●Llengua francesa..................................................................29

●Llengua anglesa...................................................................31

●Un tast de cultura

tradicional....................................................................................32


FERRER I SENSAT

3

INTRODUCCIÓ AL TREBALL

Benvinguts al treball de síntesi de 1r d’ESO. Aquest any treballareu el Delta d l’Ebre. Per cercar informació, anirem tres dies al Delta on tindreu l’oportunitat de conèixer el territori, els costums, la natura, l’economia, la població, la gastronomia, la cultura i tot allò que en ofereixen aquestes terres. Previ a marxar haureu d’haver treballat una mica el dossier i saber què és el què us demanem per poder ser més precisos en la recopilació de dades i d’ informació en general. Cal també determinar quins membres de cada grup seran els responsables de recollir la informació per a cada activitat, doncs aniran en autocars diferents. També heu de tenir clars els objectius que es pretenen assolir, així com les conclusions a que cal arribar. Al final de tot caldrà presentar:

● un dossier escrit per grup ●una exposició oral

Totes les activitats estan marcades amb el símbol: ►

Aquí van les dues primeres: ►Haureu observat que a la portada del treball hi ha un requadre buit. És perquè penseu una imatge o un logotip que creieu que identifica el Delta de l’Ebre i ho dissenyeu. ►Redacción de una leyenda relacionada con el río Ebro, especialmente sobre

el Delta.

1. Durante vuestra estancia en el Delta de l’Ebre deberéis recoger

información sobre su nombre, su historia, su paisaje, las costumbres, las

ciudades…

2. A partir de las anotaciones obtenidas y con ayuda de vuestra

imaginación redactaréis un relato en forma de leyenda sobre el río o los

lugares visitados.

3. La redacción de la leyenda se hará por grupos y debe tener una

extensión de unas 250 palabras ( 25 líneas aproximadamente)

4. Para evaluar el texto se tendrá en cuenta:

El contenido.

La corrección gramatical y ortográfica.

La estructura (introducción, nudo y desenlace)

La coherencia de la narración.

La presentación.


FERRER I SENSAT

4

CALENDARI I HORARI DE LES ACTIVITATS

DIA HORA AUTOCAR 1 AUTOCAR 2

dilluns 3 maig

7:30 SORTIDA

10:00 Amposta: Cambra arrossera Tortosa: Fàbrica d’oli

Cítrics

11:30 CATEDRAL

13:30 DINAR

15:00 ALBERG

16:00 VISITA A LA LLOTJA

18:00 TORNAR ALBERG I TREBALL EQUIP

20:00 SOPAR

21:30 MÚSICA

dimarts 4 maig

8:30 ESMORZAR

9:00 ERMS SALATS EXPERIÈNCIA ARROSSERA, PERXAR

EXPERIÈNCIA ARROSSERA, PERXAR

ERMS SALATS

14:00 DINAR

16:00 RIUMAR (Dunes...)

18:00 TORNAR ALBERG I TREBALL EN EQUIP

20:00 SOPAR

22:00 DISCOTECA

dimecres 5 maig

8:00 ESMORZAR - RECOLLIR

9:00 SORTIR A PRAT DE COMTE

9:30 SORTIR A PRAT DE COMPTE

10:00 VISITA FORN - ALAMBIC

10:30 VISITA FORN - ALAMBIC

11:00 VIA VERDA

13:30 DINAR

15:00 AUTOCAR - TORNADA A SANT CUGAT


FERRER I SENSAT

5

ACTA DE CONSTITUCIÓ DEL GRUP Reunits a Sant Cugat, el dia............................................................, les persones més avall indicades, alumnes de 1r d’ESO de l’IES Angeleta Ferrer i Sensat, ens constituïm com a grup per l’elaboració i presentació del Treball de Síntesi. ●Número i lletra del grup...................................................................................... ●Els components del grup som ◙Nom i cognom......................................................................................... Responsable de..............................................................................

◙Nom i cognom......................................................................................... Responsable de..............................................................................





●Actuarà com a tutor del grup.............................................................................

I per a què així consti, signem aquest document


FERRER I SENSAT

6

OBJECTIUS

1●Conèixer els trets més significatius del Delta de l’Ebre

1.1●Analitzar les característiques físiques del Delta de l’Ebre

1.2●Reconèixer les característiques de la població del Delta de l’Ebre

1.3●Analitzar les activitats econòmiques del Delta de l’Ebre

1.4●Conèixer el desenvolupament de l’activitat social, cultural i d’esbarjo

1.5●Esbrinar els aspectes i fets més destacats de la tradició i la història

d’aquesta zona

2●Practicar diferents activitats esportives al medi natural tot tenint una actitud

de respecte cap a la natura

3●Aplicar els procediments bàsics d’obtenció i registre de la informació

4●Saber tractar la informació obtinguda per resoldre qüestions plantejades

5●Saber treballar i cooperar en grup

6●Saber aplicar coneixements adquirits en les diferents àrees

7●Elaborar un dossier que sigui la síntesi de tots els aspectes treballats

8●Exposar oralment les conclusions i valoracions del treball

9●Adquirir autonomia i ser capaç de cercar solucions


FERRER I SENSAT

7

CRITERIS D’AVALUACIÓ El Treball de Síntesi serà avaluat a un doble nivell: ●Activitats i treball individual ●Activitats i treball col·lectiu del grup L’avaluació del Treball de Síntesi no només serà la suma dels resultats de les activitats del dossier més l’exposició oral, sinó que també es tindran en compte els hàbits, les actituds i els procediments que heu desenvolupat durant tot el procés de realització de la feina tant al Centre com al Delta de l’Ebre A continuació teniu un llistat dels hàbits i actituds que s’avaluaran durant la realització del Treball de Síntesi. ●Hàbits i actituds durant la realització del treball:

Puntualitat per realitzar la feina, participació activa, col·laboració amb els companys, capacitat d’organització i precisió en la realització de les diferents tasques i activitats. ●Hàbits en la presentació del treball: Portada, netedat, bona organització, treball complet i elaborat, índex i numeració ●Hàbit i actitud durant la convivència Respecte per les instal·lacions, higiene personal, respecte per les normes d’estada en els diferents llocs on romandreu i pels objectes o màquines (BTT, barques...). Respecte pel descans ●Procediments de l’exposició oral: Capacitat de síntesi i d’estructuració, bona i equilibrada distribució dels continguts a exposar, claredat i fluïdesa


FERRER I SENSAT

8

SITUACIÓ El delta està situat al sud de Catalunya i amb una extensió de 320 km 2 forma part de les comarques del Montsià i del Baix Ebre. Envoltant-lo trobem: al Sud els grups muntanyencs corresponents a l'extrem de la Serralada Litoral, el Montsià i el Montsianell, al Nord, la Serralada Prelitoral amb la serra del Boix i Cardó, i a Ponent el Port (Ports de Tortosa- Besseit). La horitzontalitat del paisatge és la nota dominant; les zones més elevades són només a 4 metres sobre el nivell del mar, i un 45 % de la plana deltaica es troba a una cota per sota dels 50 cm.. Les zones de més altitud corresponen als marges del riu.

►Situeu en el mapa de Catalunya que us han donat a classe , Sant Cugat i la

comarca a la que pertany.

►Dibuixeu una línia recta que uneixi Sant Cugat amb el lloc on et trobes ara.

Pinteu i poseu nom a les comarques per on passa aquesta línia.

►Quina és la capital del Montsià ? i la del Baix Ebre? -------------------------------------------------------------------------------------------


FERRER I SENSAT

9

►Cerca en el plànol del Delta els següents pobles: Amposta, Balada, Sant Carles de la Ràpita, Deltebre, Sant Jaume d’Enveja, Poble Nou del Delta, Els Muntells, L’Aldea, Camarles i L’Ampolla.

►Ara cerca també les llacunes: l’Encanyissada, la Tancada, la Platjola, l’Aufacada, els Calaixos, el Canal Vell i les Olles.

►Localitza en el mateix plànol les illes: Buda, Sant Antoni, Gràcia i Sapinya. I les badies: els Alfacs i el Fangar.


FERRER I SENSAT

10

FORMACIÓ L'origen del delta s'ha de situar a l’època remota en què l'Ebre s'obrí pas vers la Mediterrània. Però el veritable desenvolupament del delta actual no s’inicià fins a la fi de la darrera glaciació, fa aproximadament uns 18.000 anys. Els sols del delta no són uniformes. Hi ha una zona de sòls sorrencs que s'estenen per la costa i per la ribera del riu. Però el sòl més característic és el llimós, format pels materials suspesos a l'aigua del riu. D'altra banda, la ràpida formació del delta va originar extenses llacunes amb un desguàs insuficient i el seu recobriment no fou causat pels llims sinó per l'amuntegament de restes orgàniques que féu desaparèixer antigues llacunes i aiguamolls i dóna lloc a l'aparició d'extenses zones de terrenys torbosos. ►L’aportació anual de sediments del riu Ebre en l’actualitat és d’uns tres milions de tones. Al 1940, aquesta aportació era d’uns 20 milions de tones. Quins creus que han sigut els motius d’aquesta disminució? Tenen solució? Explica-ho. -------------------------------------------------------------------------------------------

-------------------------------------------------------------------------------------------

-------------------------------------------------------------------------------------------

-------------------------------------------------------------------------------------------

------------------------------------------------------------------------------------------- ------------------------------------------------------------------------------------------- ►El riu Ebre transporta sediments fins la seva desembocadura. Quins són els elements de la natura que distribueixen aquests sediments ?. Raona-ho. ------------------------------------------------------------------------------------------- ------------------------------------------------------------------------------------------- ------------------------------------------------------------------------------------------- ------------------------------------------------------------------------------------------- ------------------------------------------------------------------------------------------- ►Per a solucionar els problemes derivats de l’escassetat d’aigua a determinades zones de l’Estat, s’ha presentat “El plan hidrológico nacional” Aquest pla proposa un transvasament d’aigua, procedent del riu Ebre, per abastir l’est i el sud de la península on fa falta per al regadiu i per al turisme.


FERRER I SENSAT

11

Com creus que pot afectar aquest transvasament en la subsistència del delta? ------------------------------------------------------------------------------------------- ------------------------------------------------------------------------------------------- ------------------------------------------------------------------------------------------- ------------------------------------------------------------------------------------------- ------------------------------------------------------------------------------------------- ------------------------------------------------------------------------------------------- ------------------------------------------------------------------------------------------- ►Creieu que l’aigua que arriba al mar és aigua perduda? Per què? ------------------------------------------------------------------------------------------- ------------------------------------------------------------------------------------------- ------------------------------------------------------------------------------------------- ------------------------------------------------------------------------------------------- -------------------------------------------------------------------------------------------


FERRER I SENSAT

12

MEDI NATURAL AMBIENTS NATURALS Ambients fluvials: El riu Ebre, en el seu recorregut per la plana deltaica, ha anat canviant de llit, formant illes fluvials ( Sapinya, Gràcia, Buda i Sant Antoni ) i sortint a la mar per diferents goles ( Migjorn, Nord i Galatxo).El paisatge està dominat per la presència de nuclis urbans, hortes i canyars. Ambients llacunars: Les basses o llacunes litorals s’han format degut al tancament de les barres sorrenques ( l’Encanyissada, la Tancada, la Platjola, l’Aufacada, els Calaixos de Buda, el Canal Vell i les Olles ). Reben aigua dolça dels arrossars i salada del mar. Ambients salabrosos: Formen part d’aquest ambient les terres litorals en forma de salobrars i maresmes properes al mar, els terrenys de rere duna periòdicament inundats per l’aigua marina, així com les salines d’inundació controlada. Ambients litorals: Els formen les platges, arenals i dunes, les dues penínsules arenoses i les dues badies que tanquen ( Fangar i Banya ). Ambients agrícoles: Són els espais de conreus fortament humanitzats, i dividits en conreus d’horta, majoritàriament propers al riu, i conreus d’arròs, que trobem a més de la meitat de les terres del delta.

VEGETACIÓ Vegetació ripària: També s’anomena bosc de ribera. Es troba a les vores del riu, on el terreny és més alt i la quantitat d’aigua constant. Està format per arbres:


FERRER I SENSAT

13

Vegetació helofítica i aquàtica: La trobem a les vores del riu, arrossars, canals i llacunes. Les aquàtiques són la llengua d’oca i la llentilla d’aigua. Les helofítiques més representatives són:

Vegetació halòfila: És la que trobem als salobrars. S’adapta al terreny mitjançant l’acumulació de grans quantitats d’aigua i sals per a compensar l’equilibri osmòtic amb el terreny.

Vegetació psammòfila: Són les plantes que viuen als arenals. Les seves arrels són llargues i amb rizomes per fixar-se al terreny, i les seves fulles són en caragolades o punxegudes per estalviar aigua. Les més abundants són; el borró, el jull de platja, la crucianel·la marina i el panical marí.

Vegetació marina: La forma les comunitats marines d’algues que poblen el fons de les badies i el litoral.


FERRER I SENSAT

14

►Actualment, l’àrea del bosc de ribera ha quedat molt reduïda. Explica per què. -------------------------------------------------------------------------------------------

-------------------------------------------------------------------------------------------

►Relaciona: VEGETACIÓ PSAMÒFILA AMBIENTS FLUVIALS VEGETACIÓ HALÒFILA AMBIENTS LLACUNARS VEGETACIÓ HELOFÍTICA AMBIENTS SALABROSOS VEGETACIÓ RIPÀRIA AMBIENTS LITORALS

►Feu un quadre on es pugui veure amb claredat la vegetació associada a cada tipus d’ambient, incloent-hi les característiques dels diferents ambients, les espècies més representatives de cada tipus de vegetació i fotografies i il·lustracions de tot plegat.


FERRER I SENSAT

15

MEDI HUMÀ I ECONOMIA Per la seva formació recent, el Delta no ha tingut una població humana estable fins a temps recents. Les primeres notícies documentals referents al Delta de l’Ebre, daten del 1148, quan la conquesta cristiana del territori. A les acaballes del s. XIII, mitjançant els Costums de Tortosa, queden establertes les bases per a l’explotació i repartiment de les terres del Delta. L’explotació de la sal i la pesca continental eren els principals pilars de l’economia de mercat. A les acaballes del s. XVI, i degut als freqüents atacs corsaris, l’activitat salinera entra en decadència. Comencen a construir-se les torres de defensa a la costa. S’estableix aleshores una economia de subsistència basada en la transhumància, l’agricultura de secà i la caça, i una economia de mercat amb l’explotació de la pesca continental i la recol·lecció de plantes com la sosa, la regalèssia i la barrella. Durant els segles XVII i XVIII, una agricultura extensiva i de subsistència, basada en el conreu del blat, l’ordi i el panís, conviu amb la pastura, la caça, l’explotació salinera, la recol·lecció de plantes i la pesca continental i marítima. A finals del s. XVIII, Carles III, habilita el port dels Alfacs per al comerç amb Amèrica, i es construeix un canal de navegació per comunicar el riu amb el port dels Alfacs. L’empresa fracassà, degut a la gran quantitat de llims que es dipositaran al fons del canal, obstruint la navegació. A mitjans del s. XIX, es produeix un segon intent, però també fracassa degut a la competència del ferrocarril i de la pèrdua del mercat americà. Al 1860, l’antic canal de navegació és rehabilitat per a possibilitar el rec de la dreta de l’Ebre, transformant d’aquesta manera els erms en fèrtils terres i propagant el conreu de l’arròs. Al 1912, la construcció del canal de l’esquerra, porta la revolució econòmica a l’hemidelta dret. En l’actualitat, el delta de l’Ebre està molt humanitzat. El 80 % de la seva superfície es ocupada per conreus i zones urbanes. L’arrossar és el principal cultiu, ocupa el 65 % del total de la superfície. És la principal activitat econòmica, i el seu paper és clau en les característiques ecològiques del delta. Són molt importants les cooperatives agrícoles, especialment les cambres arrosseres. Altres sectors amb importància són la pesca, l’aqüicultura, la caça i el turisme. ►Elaboreu una tira històrica on quedi clar quins esdeveniments econòmics tenen lloc a cada segle.


FERRER I SENSAT

16

LA CATEDRAL I EL CASTELL DE LA SUDA El comte Ramon Berenguer IV va conquerir la ciutat de Tortosa l'any 1148. En una butlla del Papa Adrià IV es demanen la cessió d'uns terrenys per construir una catedral nova, les obres de la qual comencen l'any 1158 i es consagra l'any 1178. D'aquest edifici romànic resten algunes finestres i algun tros de paret. L'any 1347 es van iniciar les obres d'un projecte i, el bisbe Bernat d'Oliver va beneir la col·locació de la primera pedra de la nova catedral. La construcció del nou edifici es va allargar molt en el temps (segles XIV, XV, XVI, i XVII) i va tenir moltes fases de construcció . La façana i el claustre de la Catedral són del segle XIII. ►Ajudant-vos pel següent quadre, a quin estil arquitectònic pertanyen el claustre i la façana? ---------------------------------------------------------------------------------------------------

►Quins altres estils arquitectònics també hi podem observar? ----------------------------------------------------------------------------------------------------- ► Què és el Castell de la Suda? Quina funció tenia quan es va construir? --------------------------------------------------------------------------------------------------- --------------------------------------------------------------------------------------------------- --------------------------------------------------------------------------------------------------- --------------------------------------------------------------------------------------------------- LA CAMBRA ARROSSERA La Cambra Arrossera d’Amposta és la cooperativa més antiga del delta de l’Ebre. Es fundà l’any 1927. Compta amb més de 4.500 socis i com als seus inicis, el conreu que més predomina és l’arròs. Amb la visita que farem podeu observar tot el procés de transformació des de que el porta el pagès fins que es comercialitza.


FERRER I SENSAT

17

►Què és una cooperativa? --------------------------------------------------------------------------------------------------------- --------------------------------------------------------------------------------------------------------- --------------------------------------------------------------------------------------------------------- --------------------------------------------------------------------------------------------------------- ►Quin tipus de socis té la Cambra i quines avantatges tenen? --------------------------------------------------------------------------------------------------------- ---------------------------------------------------------------------------------------------------------- --------------------------------------------------------------------------------------------------------- --------------------------------------------------------------------------------------------------------- ►Quins altres productes treballa la Cambra Arrossera? ---------------------------------------------------------------------------------------------------------- ---------------------------------------------------------------------------------------------------------- ---------------------------------------------------------------------------------------------------------- ►Completeu el quadre que teniu a la plana següent, seguint el procés de transformació des de la planta fins que trobem l’arròs a la botiga. L’OLI I ELS CÍTRICS ►Completeu els quadres que teniu a les planes següent, seguint el procés de transformació des de la planta fins que trobem l’oli i els cítrics a la botiga.


FERRER I SENSAT

18

NATURA ALIMENT

MATERIAL

1era MATÈRIA

OBTENCIÓ

TRANSFORMACIÓ

ELABORACIÓ COMERCIALITZACIÓ

PRODUCTE

CAMBRA ARROSSERA


FERRER I SENSAT

19

NATURA ALIMENT

MATERIAL

1era MATÈRIA

OBTENCIÓ

TRANSFORMACIÓ


PRODUCTE

CÍTRICS


FERRER I SENSAT

20

NATURA ALIMENT

MATERIAL

1era MATÈRIA

OBTENCIÓ

TRANSFORMACIÓ


PRODUCTE

L’OLI


FERRER I SENSAT

21

LA LLOTJA ►Què és una llotja de peix? ---------------------------------------------------------------------------------------------------------- ---------------------------------------------------------------------------------------------------------- ---------------------------------------------------------------------------------------------------------- ►Penseu en alguna de les persones que intervenen a la llotja: pescadors, venedors, compradors, visitants... i elaboreu una breu entrevista de quatre o cinc preguntes que us pugui respondre referides a la seva activitat a la Llotja. ►Quin tipus de peix és el més abundant? --------------------------------------------------------------------------------------------------------- --------------------------------------------------------------------------------------------------------- ►Com són les barques que arriben a port? Acompanyeu l’explicació d’un dibuix o fotografia. ►Quin art (mètode) de pesca és el més utilitzat? -------------------------------------------------------------------------------------------------------- -------------------------------------------------------------------------------------------------------- ►Com s’anomenaven les vivendes que van construir els primers pobladors del delta de l’Ebre? Quins materials van utilitzar? Dibuixa’n una. -------------------------------------------------------------------------------------------------------


FERRER I SENSAT

22

ELS ERMS SALATS

A finals dels anys 60, els terrenys de la finca eren una zona erma amb multitud

de basses d’aigua salada.

Un cop es va drenar l’aigua, es va ideà un sistema per a poder conrear

aquestes terres salobres.

► Expliqueu que van fer i com funciona.

► Cada dos anys els camps son inundats per a conrear arròs. Perquè?

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

----------------------------------------------------------------------------------------------------------


FERRER I SENSAT

23

►Degut a què la salinitat torna a pujar?

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

►Quins son els dos motius principals per els quals es fabriquen ells mateixos

la maquinària?

---------------------------------------------------------------------------------------------------------

--------------------------------------------------------------------------------------------------------

--------------------------------------------------------------------------------------------------------

► Què és un camió factoria?

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

►Què és una línia de sembra. Aprofiteu el gràfic per explicar-ho.

►Has de preparar el material necessari per a una jornada de 8 hores de feina

a la línia de sembra. Calcula les quantitats que necessitaràs de llavors, safates,

termita, perlita, torba ( les tres en quilograms ), i aigua, sabent que ( arrodoneix

sempre a l’alça ):

. El bombo de llavors posa 300.000 llavors / hora.

. A cada safata i caben 144 llavors.

. Posem 500 grams de barreja de terres a cada safata. Recorda els

percentatges de cadascuna ( 50% - 25% - 25% ).

. Reguem amb 500 cc cada safata.


FERRER I SENSAT

24

L’EXPERIÈNCIA AGRÍCOLA

Els participants, és recomanable que porteu pantalons curts, tovallola de platja i

roba de recanvi.

Mitjançant la realització de petites feines sobre l’arrossar, coneixereu el procés

de cultiu de l’arròs.

►Expliqueu quines tasques del camp heu realitzat i amb quin objectiu.

Documenteu la vostra experiència amb imatges.

PERXAR

La llacuna on es dur a terme la pràctica de perxar és artificial i està situada

prop de la llacuna de l’encanyissada.

►Què és i quines característiques té la perxa?

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

►En què consisteix aquesta tècnica i quines mesures importants cal tenir en

presents?

---------------------------------------------------------------------------------------------------------

----------------------------------------------------------------------------------------------------------


FERRER I SENSAT

25

EL TURISME

Ruta en bicicleta pel Baix Ebre

Durant el Treball de Síntesi farem un tram de la via verda del Baix Ebre que

uneix les poblacions de Prat de Compte i Xerta amb bicicleta.

Què és la via verda?

Les vies verdes constitueixen l’ instrument ideal per promoure entre la societat

una nova cultura de l’oci, de l’esport a l’aire lliure i de la mobilitat no

motoritzada. A més, representa un ajut a la cultura de la bicicleta, de

l’excursionisme o dels passeigs a cavall, ja que generalitza el seu ús entre tots

els ciutadans, exercint un important paper educatiu, en especial per als més

joves, ja que el gran avantatge de la Via Verda és que garanteix l’accessibilitat i

la universalitat dels usuaris, sense limitacions d’edat o capacitat física.

Antecedents històrics

La via verda és una ruta turística que transcorre per l’antiga via fèrria de la Val

de Zafan on, atès l ’interès del govern de l’Aragó de tenir port de mar per

explotar els seus productes, van construir un traçat de tren en què estava

projectada la unió del municipi de la Puebla de Híjar amb Tortosa. Les obres es

varen començar el 1882, però a causa de diversos problemes, no fou fins l’any

1942 quan es va poder inaugurar. La via va estar en servei durant 31 anys i es

va tancar definitivament el 17 de setembre de 1973. Aquesta obra no es va

concloure mai, fet que la va condemnar al desús.


FERRER I SENSAT

26

Característiques de la via verda

Total de ruta: 49 Km

Localització: entre Tortosa i Arnes-Lledó.

Municipis: Tortosa, Roquetes, EMD Jesús, Aldover, Xerta, Benifallet, Pinell de

Brai, Prat de Comte, Bot, Horta de Sant Joan i Arnes. A partir d'aquest punt la

via enllaça amb l'Aragó.

Desnivell:400 m

Dificultat: baixa.

Usuaris: a peu, a cavall i amb bicicleta.

Accessibilitat: apte per a minusvàlids.

Recomanacions: bon calçat, cantimplora, cambra de recanvi i llanterna.

Tipus de ferm: asfalt.

Infraestructura: travessa diversos túnels il·luminats, aqüeductes, antigues

estacions de ferrocarril, àrees de lleure i ponts.

Punts d’aigua potable: Aldover, Xerta, Bot i la Fontcalda.


FERRER I SENSAT

27

Nosaltres farem el tram que uneix les poblacions de Prat de Compte i

Xerta, aproximadament 20 Kilòmetres, quasi sempre amb desnivell

descendent, travessarem 27 túnels i 6 ponts

Quina he de ser la mida de la teva bicicleta?

Les bicicletes tenen una mida. Per saber si és l'adequada per a tu, puja a la

bicicleta, però sense asseure't al selló, i posa els peus a terra. Comprova que

quedin uns 3 cm entre l'entrecuix i el tub horitzontal. Si no és així, podràs anar

“jugant” amb l'alçada del selló, però no serà la ideal.

Per fixar l'alçada del selló seu a la bicicleta, amb les cames estirades i el pedal

en el punt més baix, has de poder tocar el pedal amb el taló.

Normes de conducció

Respecta sempre els senyals de trànsit. Respecta el medi natural. Circula per les pistes i camins permesos. No

en surtis. Recorda que els teus itineraris no vas sol. Les pistes són d'ús públic, son

per tothom; sempre has de respectar la preferència de pas següent: 1- Persones: gent que passeja i excursionistes. Redueix la

velocitat, si cal, atura't.

2- Cavalls.

3- Bicicletes.

4- vehicles a motor.

Abans de sortir comprova:

Els frens La pressió de l'aire dels pneumàtics. La direcció de la bicicleta.

Activitats

► Identifica les parts de la bicicleta següents i assigna'ls el número que els

correspon:

- Fre ___ - Manxa ___ - Canvi de pinyó ___ - Selló ___

- Plats ___ - Pedal ___ - Maneta del fre___ - Quadre ___

- Coberta ___ - Botó ___ - Eix del pedal ___ - Raigs ___

- Cadena ___ - Pinyó ___


FERRER I SENSAT

28

►Escriu les normes de conducció que has de respectar quan vagis amb

bicicleta:

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

►Escriu els noms de les estacions de l'antiga via ferroviària per on passa la via

verda i que trobaràs en el trajecte que nosaltres farem.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

---------------------------------------------------------------------------------------------------------


FERRER I SENSAT

29

LLENGUA FRANCESA. Una guia de turisme

Criteris d’avaluació

CONEIXEMENTS : És valorarà la correcció gramatical, la correcció ortogràfica,

la riquesa de vocabulari

PROCEDIMENTS: Tindrem en compte si el text és coherent amb la imatge que

descriu. També l’organització dels continguts o temes de la guia. (Haureu de

seguir un ordre lògic. Recordeu que ha de semblar una guia turística)

HÀBITS: Valorarem la presentació i el disseny de la guia

ACTITUD: Caldrà demostrar una actitud positiva, de participació i col·laboració

entre els companys. Es important que us ajudeu i ho feu entre tots

►ACTIVITÉ :

Faites un guide touristique de Tortosa avec le contenu suivant:

( les points qui ne sont pas soulignés sont optionnels)

1 Situation géographique

Nombre d’habitants

Paysage

Climat

2 Principaux monuments

3 Activités culturelles: festivals, musique, danses, repas typiques,

expositions d’artisanat…

4 Les loisirs ( lieux où aller)

5 Plantes, animaux: mammifères, oiseaux, etc.

6 Slogans

. Faites un plan de la zone et indiquez où est le village

. Ajoutez des images des lieux le plus caractéristiques du village. Expliquez

sous chaque image ce que c’est.

. Il doit avoir la forme d’un guide touristique. Vous devez le plier en trois parties.


FERRER I SENSAT

30

Matériel:

Photos ou cartes postales de la zone (on accepte aussi des dessins, des

brochures, etc…)

De la colle

Des ciseaux

Dimensions: DIN-A3

Quelques phrases utiles:

Tortosa se trouve au nord/sud/est/ouest de la …

Tortosa a une population de ...

Les habitants de Tortosa sont … (sympathiques, agréables, gentils…)

Les activités le plus importantes sont ……………….(sports, festivals..)

Vous pouvez arriver ici en ………………………… (moyens de transport)

C’est un village très agréable, tout près de …………………..

Vous pouvez faire des excursions très intéressantes, du vélo, des

randonnées…

Tortosa a ……………………………………..

Il y a …………………………………………..

À Tortosa il fait ……………………………………. (chaud/beau)

Slogans : Venez nous connaître!...


FERRER I SENSAT

31

LLENGUA ANGLESA. Una guia de turisme

►Make a leaflet or a tourist guide about EL DELTA DE L’EBRE

Include some of the following points:

1.- INTRODUCTION: location, size (square km ), population, main

villages, cities, how to get there.

2.-IMPORTANCE : natural resources, animals: fish, birds, walking ways,

leisure activities, typical food, traditions, dances, music.

3.-INDUSTRY: main industries, tourism, typical food, crops , souvenirs .

4.- WEATHER: best seasons to visit .

You must include a map of the Delta de l’Ebre, a slogan, and some

pictures or drawings. One leaflet per group.

MATERIAL: you will need colorful sheet of paper, scissors, and pictures.

Good luck !!


FERRER I SENSAT

32

Un tast de cultura tradicional, tallers de JOCS,

INSTRUMENTS, FATO i DANSES.

El dilluns a la nit farem l’activitat de música i cultura tradicional, consistirà en

fer un recorregut per diferents tallers en els que podrem donar un cop d’ull a certs

aspectes tradicionals .

Ens organitzarem en grups de 30 persones i anirem passant pels diferents

tallers, quan tothom hagi passat per tots els tallers farem un fi de festa tots junts amb

una ballada de les danses que haureu après.

Taller de JOCS TRADICIONALS1

Els costums i les tradicions d’un poble passen d’una

generació a l’altra i una part d’aquests costums només

sobreviuen per la tradició oral. Els jocs en són un clar

exemple. El joc no busca una finalitat, la finalitat està en ell

mateix, per això, en una societat que evoluciona tan

ràpidament i on allò fonamental són els resultats i el

rendiment, no és estrany que es perdin elements amb tan

poca utilitat aparent.

És ben cert també que darrerament el paisatge urbà ha canviat, ja no hi ha

carrerons de terra ni places on els xiquets i xiquetes puguin jugar a gust. Per això,

actualment ens veiem engolits per les noves tecnologies (videojocs, ordinadors,... ),

canviant el joc a l’aire lliure i socialitzador per un joc individualista i gens imaginatiu.

Amb aquest taller pretenem fer-vos un regal: un cabàs ple de jocs divertits i

saludables dels nostres iaios i avantpassats, per a que descobriu una altra manera de

jugar i entre tots mantinguem viva aquesta part de la cultura popular.

1 Per saber-ne més podeu consultar la següent referència: GALIANA LLASAT, C. Juguem, jugueu. Jocs

populars de les Terres de l’Ebre per a xiquets. Mediscrit, Tortosa, 1997.

ACTIVITAT: A continuació trobaràs dos fitxes per emplenar amb els dos jocs que més

t’hagin agradat o t’hagin cridat l’atenció de tots els que hagis après al taller. Pots utilitzar

aquest model en el cas que vulguis recollir més jocs tradicionals del teu entorn.


FERRER I SENSAT

33

NOM DEL JOC: ORIGEN: ON S’HI JUGAVA? NÚMERO DE PARTICIPANTS:

MATERIAL NECESSARI PER JUGAR-HI:

DESCRIPCIÓ DEL JOC:

VARIACIONS (en cas d’haver-ne):

VALORACIÓ:

DIBUIX DEL JOC

NOM DEL JOC: ORIGEN: ON S’HI JUGAVA? NÚMERO DE PARTICIPANTS:

MATERIAL NECESSARI PER JUGAR-HI:

DESCRIPCIÓ DEL JOC:

VARIACIONS (en cas d’haver-ne):

VALORACIÓ:

DIBUIX DEL JOC


FERRER I SENSAT

34

Taller dels INSTRUMENTS TRADICIONALS

Dolçaina i Tabal:

La dolçaina pertany a la família dels instruments de vent. Té una

personalitat pròpia i és una font d’expressió com qualsevol altre instrument.

Consta de tres parts: la canya, amb dues pales, que vibren en passar l’aire; el tudell

metàl·lic, que canalitza el so, i el cos de la dolçaina, que el modula i l’amplifica. Té

un paper social i popular amb un aire tradicional i festiu.

El tabal pertany a la família dels instruments de percussió. Produeix el so en

percudir una membrana de pell de vedell tesada i muntada damunt d’un bastidor

cilíndric, generalment de fusta, amb dues baquetes, una d’arrodonida que produeix

un so sord, i una altra de més lleugera que en produeix un de feble.

ACTIVITATS: 1.-Posa nom a les parts dels instruments.

2.- Quin és el nom de les cançons que heu escoltat, heu reconegut l’estructura d’alguna d’elles?

3.- Quins tipus de dolçaines hi ha als Països Catalans? Com descriuries el timbre de la dolçaina?

3.-Coneguem els músics. Pregunteu el nom dels músics que faran el taller, demaneu quant

temps fa que toquen, quines cançons els agraden més, a quins pobles i festes van, etc…


FERRER I SENSAT

35

Taller de FATO2 TRADICIONAL: un petit tast de la nostra

gastronomia, vestits típics, bestiari i llegendes...

En aquest taller farem un petit repàs a les tradicions de la nostra terra,

comentarem des de les vestimentes com les històries i la llegenda relacionada amb

els “nanos”, els gegants i la cucafera que haureu vist al matí.

I per acabar:

Bon profit!

Per al resopó, PANOLI. El panoli és un dolç típic tortosí, una coca que

tradicionalment es reparteix durant les festes majors al mes de setembre. Les

majordomes o pubilles són les encarregades de passar per les cases i repartir-les a

canvi d’un donatiu simbòlic.

Taller de DANSES TRADICIONALS

Les danses populars tenen un significat col·lectiu d’identitat, de comunicació i

també d’apropament a altres pobles i cultures sense oblidar el que ens és propi,

ritmes i tonades antigues que ens fan gaudir i entendre tot el que impliquen dins del

nostre folklore i de les nostres tradicions, enriquint el nostre bagatge cultural. També

esdevenen un recurs idoni per promoure valors com el respecte, la solidaritat,

l’amistat etc... emprant un llenguatge comú com a nexe d’unió: la música i el

moviment.

2 Fato: expressió ebrenca per referir-se, de forma general, a un conjunt de coses diferents sense

especificar-les. Ex: Tenia un munt de fato escampat per l’habitació (aquí fato faria referencia a tot allò que tenia desendreçat, com ara: roba, joguines, papers, llibres… qualsevol cosa)

ACTIVITAT: Quina llegenda us han explicat? Fes-ne un resum i escriu allò que t’ha cridat

més l’atenció.


FERRER I SENSAT

36

Algunes de les danses més típiques de les Terres de l’Ebre són:

CAP DE BALL: Dansa d’honor, solemne i majestuosa que iniciava la festa.

Antigament, a les festes ho ballava el sacerdot més vellet amb la primera

majordomessa, qui encetaven el ball fent una volta al rogle, després s’afegien la resta

de parelles. Així s’entén la serietat i l’alta categoria d’aquest ball. Era costum que en

acabar lo Cap de ball, els músics toquessin el Punxonet, la Jota tortosina, el fandango,

el bolero.

PUNXONET: També anomenat com ball del punxó, qualificatiu pres del gest fet

pels balladors en dansar, que consisteix en aixecar el dit índex de les dues mans

enlaire. Els homes ensenyen a la seva parella, els punts i moviments d’aquesta dansa,

una vegada elles ho han après fan el mateix que els homes, i se saluden entre ells en

actitud amorosa o de festeig, acabant al final tots junts amb una salutació al públic.

JOTA de RONDALLA: és la dansa més popular i característica de la zona, i se

l’anomena també dansa dels pagesos o jota cantada. Rep aquest nom perquè a les nits

la rondalla anava a rondar a les xiques, a les autoritats, i a tothom que ho sol·licitava. El

cantador era la figura central i les cobles que canta són sempre improvisades, de

quatre versos i repetició dels dos darrers. El cantador més popular ha estat Josep

Garcia, conegut amb el sobrenom de “Lo Canalero”.

A la rondalla és la dona qui decideix les mudances o figures de forma

espontània, posant a proba l’habilitat del ballador.

BOLERO: es ballava al final de les celebracions per a acabar de gastar les

energies dels balladors més joves. Això el converteix en una ball de rivalitat i lluïment

personal, en el que els balladors intenten demostrar la seva habilitat. És viu, alegre i

festiu.

ACTIVITAT: 1.- Com es diu el cantador més popular de les terres de l’Ebre?

2.- Qui decideix les mudances a la rondalla? I qui porta la iniciativa al

“Punxonet”?

3.- Quin creus que és el ball més cansat?

FERRER I SENSAT EL DELTA DE - XTECacaste24/sintesi1/definitiu.pdf · Quina és la capital del...

Documents

Transcript of FERRER I SENSAT EL DELTA DE - XTECacaste24/sintesi1/definitiu.pdf · Quina és la capital del...