Recull d’articles de 100números de Fem Camí

MIJAC Barcelona i TerrassaCoMIssIó DIoCesAnA 2012

- 4 -

- 5 -

Cent números del “Fem Camí”! 6Portada i editorial del Fem Camí número 0 9

Propostes dels consiliaris a l’Assemblea Diocesana 10La Comi informa 11

editorial 12Testimoni del MIJAC de santa Coloma 13

Postal de vacances 14escrit del consiliari diocesà 15

es busca animador 16editorial 17

Anunci de la sortida d’iniciació 18editorial i celebració del 10é aniversari del centre de Llefià 19

Tira cómica 20editorial i postal de vacances 21

Carta als animadors 22editorial 23

editorial sobre la 1a Assemblea Diocesana d’Infants 24Testimoni de la 1a Assemblea Diocesana d’Infants 25

som un moviment d’Acció Católica 26editorial 27

Dios visita el centro del Besós 28no hi ha responsable diocesà 29

Accions portades a terme en la campanaya “Al teu germà dona-li la mà” 30La nostra experiència de MIJAC 32

Testiomni del pas a la militància de MIJAC Trinitat Vella 33Testimoni de 2 diaques pel MIJAC 34

Testimoni del pas a la militància de dos animadores 35Pregària 36

Pregària de els esquirols 37Presècia MIJAC “Drac Màgic” La Florida 38

Presència MIJAC sant Andreu 39¿sabíes que...? 40

Portada del “Fem Camí” número 59 41Que hem de feramb els xavals de 12 a 14 anys? 42

escolta 43Videos de Pasqua 44

Testimoi de Comiat del Consiliari Diocesà 45The relationships of C.Y.M.C.A. 46

Un bateig diferent i especial 47Reaccions en front II Mijacada Aniversal 48

Diccionari MIJAC 50Testimoni TDI 52

Testimoni de 10 anys de militància 54Fem Camí, els inicis... 56

Testimoni a la Coordinadora de Pastoral obrera 57el nostre record de l’enric 59

De com viu un infnat la TDI 60Una nova etapa 61

Portada amb Paulo Freire 63sabías que... i concursaco de la comi 64

Lectures recomanadaes 65Tipologia d’animadors 66

els infants del MIJAC no preguen... 67Acció de gràcies comunió 68

Acció de gràcies dels militants 69Portada del “Fem Camí” número 100 70

editorial del número 100 71editorial de la acutal Comi 73

Índex

- 6 -

- 7 -

Cent números del "Fem camí"!L'actual "Comi diocesana" ens ha demanat que fem un article als qui vam engegar

aquesta publicació del MIJAC tot celebrant aquesta efemèride. Així que ens hem re-trobat amb alegria, hem compartit la taula i molts records i hem parlat del que ve acontinuació amb l'esperança que també per vosaltres sigui una celebració i que al "Femcamí" li quedin molts anys més de vida.

"100" núMeRos: QUIn goIg ReMeMoRAR AQUesT FeT.Hem arribat al número 100 d'aquesta publicació tan nostra i tan del MIJAC diocesà,

que és el "Fem camí", i abans que cap altra cosa, volem felicitar-nos-en.Des del primer número (en realitat va haver un número 0, que va ser com la prova

pilot), que va aparèixer l'any 1990, fins ara han passat... vint-i-dos anys!!! I per això calestar molt contents. I cal felicitar a tots aquells que han cregut en ella i que han ajudata que continués essent una bona eina de comunicació diocesana.

Pot ser seria molt interessant fer un recull de tots aquests números (l'any 2008, enel número 90, ja es va fer un petit tast visual) per poder valorar tota la vida que ha que-dat reflectida en les seves pàgines: testimonis, celebracions, notícies... de la vida ques'hi ha donat en el MIJAC. Bé és una petita idea que des d'aquí i amb molta humilitatvolem llançar.

QUè HA esTAT AQUesTA PUBLICACIó? De QUè ens HA seRVIT?Durant els seus vint-i-dos anys d'existència, el "Fem camí" ha anat canviant, ha tin-

gut més o menys periodicitat, ha incorporat noves seccions i han desaparegut d'altres...però sempre ha mantingut aquell esperit primer: el ser una eina d'intercomunicacióper als animadors i animadores del MIJAC diocesà (per als equips, centres i anima-dors).

el "Fem camí" ha estat un mitjà (un bon mitjà) per comunicar la vida dels centres idels animadors i animadores de la Diòcesi i compartir tot allò que ha significat un es-deveniment en la marxa diària del Moviment. Tots els testimonis del pas a la militància

en són un bon exemple, però també hi podem trobar: resums d'Assemblees, de ses-sions d'estudi, de reunions d'equips, de Coordinadores, de celebracions de centres ode zones, notícies personals o de centres que s'han donat a conèixer, convocatòries,sentit de l'humor...

És veritat que avui dia aquest tipus de publicació periòdica escrita ha quedat o potquedar una mica arraconada per les noves eines de comunicació: blocs, webs delMIJAC, etc... però entre tanta "competència", el "Fem camí" ha anat sobrevisquent iinclús ha millorat (i molt) la seva presentació gràfica gràcies a l'interès i el bon fer deles persones que al llarg de tots aquests anys han cregut en la seva "utilitat".

QUè PoT ARRIBAR A seR?Des del nostre "entusiasme" per a aquesta publicació, demanaríem que el "Fem

camí" continués endavant, que no només no defalleixi, sinó que fins i tot pugui créixer,pugui anar més enllà: que pogués tenir una major periodicitat i que fos una publicaciómés "espontània", és a dir, que la gent hi cooperés de forma habitual (sense que ningúhagi d'anar al darrere demanant articles o aportacions); que pogués tenir monogràficso "separates" (un bon exemple va ser el número especial -el suplement del núm. 95-dedicat a Mn. enric grases); que servís per tractar temes de formació o d'intercanviper als animadors; que poguessin haver moltes més notícies relacionades amb elMIJAC, etc...

LA nosTRA ALegRIA...Bé, només ens queda l'acomiadar-nos i ho fem parafrasejant la lletra d'aquella cançó

que deia: "la nostra alegria ningú no ens la prendrà". Amics, gràcies per continuar ambaquesta publicació, felicitar a tota la Diòcesi pels seus "100" números publicats i enco-ratjar-vos per continuar amb aquesta petita (i gran) eina del Moviment. Visca!

Mariajo, Mari, Quique i Manolo.

- 8 -

- 9 -

número 0. Portada i editorial. octubre de 1990.

número 1. Vida de la diòcesi. novembre de 1990.

- 10 -

- 11 -

número 3. Informcions. gener de 1991

número 5. editorial. Març de 1991.

- 12 -

número 6.Testimoni.

Abril de 1991.

número 7. Postal. Maig-juny de 1991.

- 14 -

- 15 -

número 7. escrit del consiliari diocesà. Maig-juny de 1991.

número 8. ¿sabías que...? setembre de 1991.

- 16 -

- 17 -

número 11. editorial. gener de 1992.

número 12. Invitació sortida d’iniciació. Febrer 92.

- 18 -

- 19 -

número 13. Portada i contraportada. Març del 92.

número 14 i 15. Dibuix. Abril-maig de 1992.

- 20 -

- 21 -

número 16. Portada i contraportada. Juny de 1992.

número 17. Carta als animadors. setembre de 1992.

- 22 -

- 23 -

número 20. editorial. Desembre de 1992.

número 23. editorial. Març de 1993.

- 24 -

- 25 -

número 23.Primera Assemblea d’Infants.

Març de 1993.

número 28. Acció Católica. Desrrembre de 1994.

- 26 -

- 27 -

número 43. editorial. octubre de 1995.

número 44.Testimoni Besos.Desembre de 1995.

- 29 -

número 46. ¿sabías que...? Març de 1996.

- 30 -

- 31 -

Pàgina anterior i aquesta.número 47.Campanya.Maig de 1996.

número 48. Presència. Juny de 1996.

- 32 -

- 33 -

número 49. pas a la militància. setembre de 1996.

número 52. Testimoni. Abril de 1997.

- 34 -

- 35 -

número 55. Testimoni. octubre de 1997.

número 56. Pregària. Desembre de 1997.

- 36 -

- 37 -

número 57. Pregària. Març de 1998.

número 57. Presència. Març de 1998.

- 38 -

- 39 -

número 58. Presència. Abril de 1998.

número 58. ¿sabías que...? Abril de 1998.

- 40 -

- 41 -

número 59. Portada. Juny de 1998.

número 72. editorial. Febrer de 2001.

- 42 -

- 43 -

número 72. escolta. Febrer de 2001.

número 73. escolta. Abril de 2001.

- 44 -

- 45 -

número 77. Testimoni. novembre de 2002.

número 79. Traduccions dels noms dels centres a l’anglés.novembre de 2003.

- 46 -

- 47 -

número 80. Testimoni. Maig de 2004.

- 48 -

- 49 -

Pàgina anterior i aquestanúmero 80.

II Mijacada Aniversal.Maig de 2004.

- 50 -

- 51 -

Pàgina anterior i aquesta.número 86.

editorial.Abril de 2007.

- 52 -

- 53 -

Pàgina anterior i aquesta.número 87.

editorial.Juny de 2007.

- 54 -

- 55 -

Pàgina anterior i aquesta.número 88.Testimoni.

Desembre de 2007.

número 90. Testimoni. Maig de 2008.

- 56 -

- 57 -

TesTIMonI A LA CooRDInADoRA De PAsToRAL oBReRA

en les últimes setmanes heestat fent les “últimes reunions”.Les últimes reunions del curs (l’-última d’iniciadors de Barcelona,la de valoració del curs dels cen-tres...) i les últimes de la mevaresponsabilitat: diumenge vaiganar a l’última reunió d’iniciadorsde Catalunya a Lleida, per exem-ple. Avui toca l’última reunió a lacoordinadora de Pastoral obrera.

Quan els membres de la Comiens vam repartir les representa -cions del MIJAC de Barcelonaara fa 3 anys, em va tocar veniraquí i, la veritat, no em va fergaire il·lusió. Ho vaig agafar mésperquè em tocava que perquèm’interessés.

De fet, jo vaig entrar aquí pen-sant que el MIJAC no havia devenir-hi. Pensava que estàvem

convocats en aquesta taula per tradició, perquè abans les coses eren d’una altramanera, però ara la realitat social i del Moviment havia canviat i no tenia sentitseguir venint. La meva idea inicial era: "Aniré venint fins que tingui uns argu-ments prou convincents per fer entendre que hem de deixar de ser-hi". A poc apoc es va convertir en: "És interessant venir per coordinar-nos amb els movi-ments germans, cal que canviem algunes cosetes". I amb el temps he arribat aentendre que realment el MIJAC fa Pastoral obrera i que hi hem d’estar repre-sentats.

Han passat tres anys i les coses han canviat molt en general. el fet més visibleés aquest pas d’una espècie de capitalisme triomfant a l’actual crisi. Però enaquest temps jo també he canviat. La implicació al MIJAC i la relació amb l’Anam’ha fet apropar-me al barri del Bon Pastor i a la seva comunitat parroquial,també des de la seva dimensió laboral i indus trial (l’experiència de parlar sobreel tancament de la Mercedes amb el grup d’adolescents “infravalorad@s” n’ésun exemple). Tant com per acabar-hi vivint. M’alegra aquest canvi i m’adono quela participa ció en aquesta coordinadora m’ha ajudat com un fil conductor.

Anar despertant aquestes inquietuds m’ha fet preocupar-me més per la realitatlaboral dels meus pares i amics. el treball a la fàbrica (per més farmacèuticaque sigui) del papa, l’atur de la mama, del Javi, del Max, del pare de l’Ana... Finsi tot m’ha fet interessar-me per la situació laboral dels pares dels meus alumnes:és important saber on treballen, en quina situació...

La meva mentalitat, sovint aburgesada, ha canviat. Jo sempre he estat d’es-querres en qüestions polítiques, però és veritat que si haguéssim parlat fa 2 o 3anys sobre la qüestió obrera (com en aquella sortida mijaquera a seba, per exem-

ple) m'haguéssiu sentit dir coses ben diferents. Però és que llavors parlavanomés amb la ment, discutia ideològicament. en el món dels arguments tot espot dir, tot es pot defensar de qual sevol manera. Però molt sovint falta la since-ritat del cor.

És cert que jo he discutit moltes vegades sobre aquest tema sense saber sortirdels meus propis i limitats esquemes men tals, però també és cert que a vegades,des de l’esquerra (partits, moviments, sindi cats...) es donen arguments molt flui-xos. Aquest és un tema que la Pastoral obrera i el món obrer en general s’hande plantejar, hi han de treballar, posar-hi més intel·ligència, renovar discursos,replantejar coses.

També vull dir que, malgrat defensés i defensi el que sigui, sempre he dit que,al marge dels ideals o anàlisis sobre la realitat, “si ens hem de partir la cara perun treballador ens la partim”. en això mai he dubtat.

Les reunions de la Pastoral obrera han estat una remor de fons per a mi. Moltsdies he sortit donant-li voltes al cap, moltes voltes. He après molt, he trobatpunts de vista nous i atractius. el setembre de 2008 vam fer la reunió de comis-sions diocesanes dels moviments i va ser un moment culminant per a mi per en-tendre que hi ha un estil de vida compartit entre tots: militant, cristià, obrer. Iper donar-li la volta a la truita i plantejar la qüestió del MIJAC i el món obrer delrevés: partint dels infants.

el meu gran dilema sempre havia estat: com participen els militants del MIJAC(els infants) a la PoB si no són obrers? Vaig fer aquest clic: no són obrers, peròsí són classe obrera, sobretot pel medi en el que viuen.

Vaig pensar en casos concrets, en cadascun dels nens del centre. nanos delbarri, fills de treballadors humils, immigrants. I tant que són de classe obrera!És clar, treballar amb aquests infants des del que són per transformar la sevarealitat és fer Pastoral obrera. Tota aquesta reflexió, per a mi molt rica, l’heplasmada en un document-taller que espero que algun dia pugui servir per a altresmilitants del MIJAC.

en aquests tres anys he batut un rècord: no he participat en cap acte organit-zat per aquesta coordinadora. Absolutament tot m’ha coincidit amb alguna his-tòria del Moviment. Això sí, he col·laborat fent cartellets, flyers, el tríptic delsePos i coses d’aquestes.

Valoro positivament haver estat aquí, amb tanta gent: la Carme, la Montse ila Rafi de l’ACo, la Pruden i l’oriol de la JoC, la grego i el Ferran de la goAC,el Josep Maria i el Pepe de consis. M’agrada tornar en metro amb vosaltres!

Valoro positivament també la visita al seminari, la presentació del llibre Curasobreros, trobar-nos a la mani del primer de maig, les begudes i pastetes que ensprepara sempre la Carme, que la grego em demani que li obri l’ampolla de sucde tomàquet...

De cara al futur, em plantejo els reptes següents:- Aconseguir que algú de la Comi nova s’apunti a fer el viatge que jo he fet a

la PoB l’any vinent.- Buscar maneres de seguir treballant tot això que he descobert a nivell perso-

nal. - Pensar com millorar la pastoral obrera que fem al MIJAC Bon Pastor.- Ajudar a la Carme amb el bloc de la PoB

número 94. Testimoni. Març de 2010.

- 58 -

número 95 - especial,dedicat a enric grases.

Testimoni.Juny de 2010.

LA TRoBADA DIoCesAnA D'InFAnTs

De com viu un infant la TDI

Avui al matí, ens llevarem bastant d’hora. no és un dissabte qualsevol, avuiés diferent. Hem quedat tots els nens i nenes del meu Mijac al centre, per anaren transport públic fins a sant Andreu, perquè allà celebrarem la Trobada Dio-cesana d’ Infants, junt amb altres infants de la meva Diòcesi, i els animadors.esperem que faci molt bon dia!!

Quan hem arribat a l’escola de la TDI, ja hi havia altres centres allà. els ani-madors i els nens de sant Andreu estàvem allà, perquè havien quedat abans perpreparar l’escola, i que a la nostra arribada estigués tot preparat.

A la acollida estaven els de Bon Pastor, i ens han donat unes gorres vermelles,que son l’element de difusió de la Campanya. Un cop que hem esmorzat, i hemjugat una estona fent temps mentre arribaven els centres més dormilegues, enshem posat en marxa, i ens hem assegut sota unes carpes al mig del pati.

Tots asseguts, hem fet una pregària tot cantant al ritme de les guitarres queens han animat molt, i escoltant les coses que havien preparat altres centres,per participar-hi d’aquestes. És curiós, que cada cop que al Mijac fem una festa,ens seiem una estoneta a i parlem de Jesús. Al principi no entenia res, i pensava:“perquè parlem d’aquest senyor que no conec, i no parlem de la gent que surt ala tele o les pelis?” Poc a poc, se qui es Jesús, i que pinta al Mijac, i fins hi tot auna TDI, perquè està present i ens acompanya (o això m’han colat els anima-dors). La qüestió és que jo ho sé!

Després de la pregària, i de les explicacions del CAJIM, hem començat la Firade Centres. Cada centre havia de preparar una paradeta explicant que havia fetdurant el curs, compartir la Campanya, i fer un joc dels que hem fet durant elcurs, perquè ens coneguin millor i sàpiguen com treballat de valent! Crec que haagradat, perquè hi havia gent que estava contenta i ha participat amb ganes. Icom és el segon any que ho fem, ja som uns experts i ens ho passem millor par-ticipant en les altres paradetes.

Aquest any han faltat centres perquè no hi son al Mijac ja, però ha vingutTorre Baró, perquè tenen moltes ganes de ser al Mijac, i ens han ensenyat elque han fet aquest curs!

Després de escoltar sorollets dins la meva panxa, i estar una mica cansat ,vaig escoltar les Paraules Màgiques: anem a dinar! Bufalà ha beneït la taula (unaltre cop surts per aquí, Jesús!), hem dinat i compartit pica-pica i begudes fres-ques, i després hem tingut una estona de temps lliures. Quina sort, perquè jotenia ganes de jugar una estona amb els meus amics, i lo havia de explicar unacosa a la Maria, molt important (encara que era un “cotilleo”).

També hi havia alguna cosa rara dins la Ludoteca, perquè no paraven de sortiranimadors en grup, i tornaven a sortir al cap d’una estona, per jugar amb nosal-tres. Hem investigar i creiem que feien el cafè, perquè ens hem trobat un tiquetmolt estrany a terra, amb premis! sort que a mi m’agrada mésun Cacaolat.

Després del temps lliure, els nois i noies de Coordinadores, havien preparatuna gimcana de sis proves, que es va passar volant perquè aquest any no sem’ha fet pesada. Com que tenien les gorres, no ens hem posat molt vermells. Idesprés de la gimcana, va venir un noi que és diu Joan Carles de Mollet (això noés el nom, sinó el lloc d’ on venia), i que havia estat animador del Mijac. Amb laseva guitarra ens va fer suar i ballar a l’ombra del porxo (Jesús gràcies perquèaquest any no he arribat com una “gamba a casa meva”). Va ser una tarda dife-rent per la TDI, i així als nostres centres no havíem d’anar a corre-cuita prepa-rant moltes activitats, i podíem dedicar més temps a organitzar les paradetesdel matí per compartir la nostra feina.

Quan ja ens havíem cansat de ballar, ens hem acomiadat, repartint el recordmentre sonava la música (aquest any era una samarreta signada per tots elsnens del centre). I també hem fet una petada de globus i hem cantant l’himnedel Mijac.

encara que cansat, estic content perquè els animadors també han ajudat a quela festa vagi bé, i nosaltres estàvem més engrescats.

els animadors m’han ensenyat que cada dia després del Mijac, hem de valorarcom ha anat la jornada, i donar gràcies. Jo et vull donar gràcies Jesús, per poderfer aquesta festa cada any, perquè ens ha fet molt bon temps, per tot el que hemjugat i hem vist que han fet els altres centres, i també perquè he conegut dosnens d’un altre centre que ja els havia vist un altre cop en una sortida.

Fins un altre dia!

número 95. Testimoni. Juny de 2010.

- 60 -

sonia R.

- 61 -

Pàgina anterior iaquesta.número 96.Testimoni.Desembre de 2010.

- 62 -

número 97.Portada.

Abril de 2011

- 64 -

número 97.¿sabíes que...?Abril de 2011.

- 65 -

número 98.en Aquest número

et recomanem...setembre de 2011.

- 66 -

número 98. Humor se escribe con M. setembre de 2012.

- 67 -

seCCIo DeL ConsI

eLs InFAnTs DeL MIJAC no PRegUen...Aquest es el titular que ens podria haver quedat als animadors que vam ser a la XVIIa assemblea d’infants

del dia 20 de novembre a Roquetes. Pels que no hi vau ser, nome s dir-vos que, quan el sr. Cardenal Arque-bisbe de Barcelona, Mons. Lluis Martinez sistach, va preguntar als infants si pregaven, nome s s’entenia un“no” bastant general, malgrat la resposta va ser timida... Despre s n’hi havia alguns que “despertaven” i co-menc aven a dir que si, pero aquesta primera impressio e s digna d’un apartat a les frases lapida ries delMIJAC.

Com els consiliaris troben una explicacio adient a (gairebe) totes les situacions, quan vaig plantejar aquestfet a la reunio del diumenge segu ent, la conclusio e s que a vegades les preguntes es poden fer d’una altramanera. Amb les vegades que al llarg del curs, amb els infants, fem present d’una manera i una altra aJesu s!! Intentem anar avanc ant per tal que valorin la seva vida, el seu entorn, i decideixin canviar allo queveuen que poden i que han de canviar! De ben segur que no tots so n conscients que fem present Jesu s alllarg de totes les activitats al MIJAC (una bona mostra d’aixo e s la resposta que van donar aquell dia) nonome s el fem present en els moments decelebracio , que tambe hi so n: d’alguna manera fem seva i nostraaquella antiga prega ria dels israelites:

estima el senyor, el teu De u, amb tot el cor, amb tota l'a nima i amb totes les forces. grava en el teu corles paraules dels manaments que avui et dono. Inculca-les als teus fills; parla'n a casa i tot fent cami, quante'n vagis al llit i quan et llevis. (Dt 6,5-7)

Parla’n – tingues present el que creus – a casa, de cami... sempre! Perque despre s de tot, que vol dir pernosaltres la prega ria? nome s l’expressio dels nostres desigs i intencions? em sembla que no podem oblidarel sentit profund de la prega ria: ser conscients que en el nostre dia a dia el senyor ens acompanya, fins i totquan no hi pensem, o no som capac os de trobar-lo. e s quelcom important per tenir present en aquests diesque celebrem el nadal.

I ara ens podem plantejar de que serveixen els moments de celebracio que podem fer als nostres centres,si resulta que quan pregunten a un infant, sembla que ens diguin que no so n conscients del que sig-nifiquen... em recordava una histo ria que em van explicar fa poc, dels indisamericans:

Un pare s’aixecava cada mati ben d’hora, abans de la sortida del sol, i despertava el seu fill. Junts anavena trobar els cavalls i se’ls emportaven, tot fent cami, fins arribar a un llac que hi havia a una hora de distanciades de casa seva. Alla deixaven que els cavalls beguessin tots el que volguessin durant una mitja hora.Passat aquell temps, tornaven a agafar els cavalls i feien el cami de retorn cap el poble. Aixi cada dia.

Van passar setmanes, mesos... Finalment el fill, prudent pero intrigat, li va plantejar els seus dub-tes al pare:

- Pare, perque ens aixequem tan d’hora al mati i anem cada dia a portar els cavalls a l’aigua? Al cap i a lafi, la majoria no tenen set i, quan hi arribem, nome s fan que co rrer per alla , jugar i esquitxar-se mu tuament.so n molt pocs els que hi beuen!! Vols dir que cal?

- Fill, e s veritat que la majoria dels cavalls es dediquen a passar l’estona. no podem obligar-los a quebeguin si no volen, pero aixo que fem e s molt important: els portem cada dia al llac perque aixi algun dia,quan tinguin set, ells mateixos siguin capac os de trobar l’aigua.

Deixant de banda que parlem d’infants i no de cavalls, em sembla que el que la historia ens vol transmetres’ente n prou be . sobre el que va passar amb la pregunta feta aquell mati de diumenge als infants, finalmenttot va quedar en una ane cdota. evidentment sabem que els infants del MIJAC preguen, i potser fins i totn’hi ha que han ajudat a algun animador a tornar a pregar. Aquest e s el regal del MIJAC, del cami que anemfent entre tots: ens esforcem per ser conscients que De u e s present enmig de la nostra vida, i a vegadesse’ns oblida que ell ha nascut i s’ha fet home des d’abaix (com deia l’editorial d’aquest nu mero), i no calque el trobem nome s aixecant els nostres ulls al cel.

Miquel (Consiliari Diocesa )

número 99. secció del consi. setembre de 2011.

número 99. Vida del moviment. Desembre de 2011.

- 68 -

- 69 -

número 99. Vida del moviment. Desembre de 2011.

número 100.Portada.Març de 2012.

- 71 -

número 100. editorial. Març de 2012.

- 72 -

- 73 -