Feedback 8

20
ENTREVISTA Lurdes Basolí Fotògrafa ENTREVISTA Lurdes Basolí EMPRENEDORS Susanna Ferran EMPRENEDORS Susanna Ferran MAKING OF Xavier Sitjar i Isahac Oliver MAKING OF Xavier Sitjar i Isahac Oliver Fotògrafa Planificadors de mitjans Planificadors de mitjans DESEMBRE 2008 Publicació de la Facultat de Comunicació Blanquerna UNIVERSITAT RAMON LLULL Facultat de Comunicació Blanquerna Antics Alumnes NOTÍCIES, ENTREVISTES, EXPERIÈNCIES I OPINIONS DELS ANTICS ALUMNES DE LA FACULTAT Feed 08 BACK

Transcript of Feedback 8

Page 1: Feedback 8

ENTREVISTA

Lurdes BasolíFotògrafa

ENTREVISTA

Lurdes Basolí

EMPRENEDORS

Susanna FerranEMPRENEDORS

Susanna FerranMAKING OF

Xavier Sitjar i Isahac OliverMAKING OF

Xavier Sitjar i Isahac Oliver

Fotògrafa

Planificadorsde mitjansPlanificadorsde mitjans

DESEMBRE 2008

Publicació de laFacultat deComunicacióBlanquerna

UNIVERSITATRAMON LLULL

Facultat deComunicacióBlanquernaAntics Alumnes

NOTÍCIES, ENTREVISTES,EXPERIÈNCIES I OPINIONS DELS ANTICSALUMNES DELA FACULTAT

Feed

08

BACK

Page 2: Feedback 8

SU

MA

RI

2

FeedBACK

EDITORIAL

EMPRENEDORS: Susanna FerranImand, oferint mirades

LA JORNADA DE: Maria Soler Chopo“La producció és saber trobar l’alternativa a cada ‘però’”

LA JORNADA DE: Pilar SantosRedacció a la T-4

CRÒNICA DES DE LOS ANGELES: Clara Cano“El cinema és meravellós”

ENTREVISTA: Lurdes R. Basolí“Per explicar una història, cal ficar-s’hi fins al coll”

EL REPORTATGE: Els planificadors de mitjansMolt més que xifres

ENTREVISTA: Xescu Tàpies“S’ha d’atrapar l’espectador des del primer moment”

MAKING OF: Xavi Sitjà i Isahac Oliver“La comptència és dura”, nova campanya per a ONA FM

ALTER EGO: Javier González“Interpretar llengües és saber donar sentit a les coses”

NOTÍCIES

NOMENAMENTS

3

4

5

6

7

8

10

12

14

16

17

18

Edita:Antics Alumnes Facultat de la ComunicacióBlanquerna

UNIVERSITAT RAMON LLULL

Valldonzella, 2308001 Barcelona

Consell d’edició:Toni Aira, Joan Bosch,Xescu Canosa, IngridCasasús, Sònia de Jaime,Elena Gelabert, Enric Xicoy,David Casals.

Fotografia:Elena Gelabert

Disseny:Servei de Disseny iPublicacions Blanquerna

Correcció:Marta Esteller

Impressió:Gestió Digital

Depòsit legal:B-22.165/2008

DESEMBRE 2008

Per a més informació:[email protected] 253 31 08

Page 3: Feedback 8

Editorial

3

FEditorial

Un primer pasa dos anys que vàrem començar a “fer coses” per

als exalumnes: el primer Feedback i les primeres

actualitzacions de dades. Després va venir el grup

del facebook, on ja hi ha mig miler de persones

connectades, la difusió dels actes de la Facultat

oberts als exestudiants, com ara les Jornades i les

conferències i, fa uns mesos, la primera trobada,

amb el desè aniversari de la primera promoció.

En total, hem aconseguit, d'una manera o altra,

“moure” els contactes d'uns 1.500 alumnes, és a

dir, la meitat de tots els llicenciats de la Facultat.

Cada vegada que aconseguim retrobar algú és

“tota una alegria”... si sou usuaris del facebook, ja

sabeu què volem dir. La trobada de la primera pro-

moció també va reobrir moltes portes, i esperem

que la segona encara n'obri més. Però, més enllà

del retrobament social, de saber si ja estem casats,

si tenim fills o de veure les fotos dels viatges, hi ha

tot un espai per explorar, que és l'àmbit profes-

sional.

És tot un repte trobar la millor manera que tots

“aprofitem” la xarxa de professionals que en rea-

litat som.

Un primer pas és ser conscients que som un

grup amb un gran potencial. Un primer pas és,

també, que els qui ja sou empleadors, penseu en

la Borsa de Treball de la Facultat com una manera

més de cursar les vostres ofertes de feina, perquè

tots els candidats que rebreu seran exalumes com

vosaltres. I un primer pas és tenir en compte totes

les empreses creades per exalumnes i tots els free-

lance que us poden oferir els seus serveis, i dels

que us podem fer arribar les dades que us calguin.

Si tots, en el moment d'establir una nova

relació professional, fem un primer pas pensant

en la xarxa d'exalumnes de la Facultat, ens

estarem ajudant molt a nosaltres mateixos.

Page 4: Feedback 8

SUSANNA FERRAN

IMAND, oferint mirades

A la Susanna Ferran, el títol d'emprene-

dora no l’hi posem nosaltres, ja el porta

posat pel govern d'Andorra. Llicenciada

en Publicitat i Relacions Públiques (7a

promoció), l'any passat va obtenir un

premi per a joves emprenedors que ha

suposat el llançament del seu projecte:

IMAND.

IMAND és el primer banc d'imatges

d'Andorra, especialitzat en imatges d'al-

ta qualitat d'Andorra, Pirineus i

muntanya. Funciona com un cercador,

on l'usuari introdueix les paraules clau

del que vol trobar i on li apareixen les

imatges indexades.

Segons la Susanna, tot el procés de

creació ha estat “un gran aprenentatge”.

El dia a dia va més enllà del món de la

fotografia: hi ha la gestió dels fotògrafs,

la indexació de les imatges, l'actua-

lització de la pàgina web, les noves

col·leccions, el newsletter i tota la feina

de comercialització i gestió de clients, a

banda de les tasques administratives.

La idea va néixer a Londres, mentre

treballava per a un banc d'imatges de la

capital anglesa, i avui en dia les seves

imatges acaben en projectes tan diver-

sos com llibres, decoració o campanyes

publicitàries, entre d'altres.

IMAND ofereix imatges per a ús edi-

torial i comercial, a banda també d'un

servei de fotografia per encàrrec, per

moda, interiorisme, arquitectura, etc.

Els propers mesos serviran per con-

solidar IMAND.ad, però també per

impulsar la recent inaugurada Limited

Prints, un web destinat a promocionar

“la imatge com a art”. Tal i com ens

explica la Susanna, és “un espai virtual,

amb diferents sales virtuals, on es

poden contemplar i comprar col·lec-

cions d'imatges selectes, d'edicions limi-

tades. Còpies signades per l'autor, amb

un certificat d'autenticitat”.

Quan estudiava a la Facultat, es va

adonar que la fotografia era la seva vida,

i segueix tenint present el que deia el

professor M. Altarriba, allò de “veure el

que tothom veu, però mirar on ningú

mira”.

Emprenedors

Fotografia:Marc Colomines

4

• Empresa: IMAND• Directora: Susanna Ferran• Any de creació: 2008• Serveis: Banc d’imatges• Adreça: Av. Meritxell 9 5è

2ona / AD500 Andorra laVella

• Web: www.imand.ad• Telèfon: +376 86 22 11• Email de contacte:

[email protected]

Page 5: Feedback 8

MARIA SOLERCHOPO, PRODUCTORA DECREATEL

9a promocióComunicacióAudiovisual

[email protected] F

“La producció és saber trobar l'alternativa a cada ‘però’”

a prop d'un mes que em van encarregar que

escrigués aquesta peça i, en tots aquests dies, no

hi ha hagut manera de trobar una rutina en el

meu dia a dia per poder explicar-la. No hi ha

repeticions ni normes ni límits. Tampoc no hi ha

horaris.

Treballo en una productora amb una estruc-

tura petita, que creix i agafa una forma diferent

per a cada projecte. No partim d'un gran

esquelet, amb una divisió de tasques fèrria i uns

fluxos de feina estrictes. Això fa possible que la

feina sigui molt camaleònica. Produir bons con-

tinguts és l'objectiu. És l'única premissa i això fa

que la implicació sigui absoluta. Com en un

taller de manufactura, cada peça que acabem té

molt de nosaltres, amaga infinits esforços i con-

tribucions personals, que en unes altres cir-

cumstàncies serien impensables.

Deia al principi que, durant aquest mes, he

estat intentant fer un esquema del dia a dia.

Però, definitivament, no n'hi ha. En aquest últim

any, hem acabat un documental històric,

“Estudiants per la llibertat”, dirigit per Francesc

Canosa, en coproducció amb Televisió de

Catalunya. Per altra banda, he coordinat l'edició

de “La guia gastronòmica de Catalunya”, un lli-

bre i un DVD en col·laboració amb el programa

“Cuines” de TV3. També l'he dissenyat i, quan

això es publiqui, estarà disponible a bona part de

les llibreries de Catalunya. Gairebé en paral·lel,

he dut a terme, junt amb dos productors més, la

direcció de producció d'una tvmovie, “L'enigma

Giacomo”, de Joan Marimón, coproducció de

dues productores independents i les televisions

valenciana i catalana. Actualment, tenim entre

mans la producció d'un programa especial per a

Televisió de Catalunya i no hem deixat de

preparar projectes que, si tot va bé, agafaran

forma en els propers mesos.

En tot aquest temps, he descobert que la pro-

ducció té un gran ventall de possibilitats, tantes

com vulguis. En cada projecte, hi ha un punt de

partida, però no un únic destí, ho pots fer arribar

allà on et proposis. I no importen les limita-

cions, totes les limitacions que té qualsevol pro-

jecte. La producció, lluny del que molts creuen,

té un gran component creatiu: exigeix l'habilitat

de trobar l'alternativa a cada 'però', siguin quins

siguin els recursos.

Algun cop he tingut dubtes sobre l'opció de tre-

ballar en una productora petita, tenint la possibili-

tat d'entrar en empreses més grans. Treballar en

els grans projectes, amb bons pressupostos i un

ressò considerable. Ho faré. Però crec que haver

començat en un lloc on he pogut créixer alhora

que l'empresa, on he après de manera autodidac-

ta, ha estat una bona decisió. Miro enrere i

m'adono que he aconseguit fites que m'haurien

semblat impossibles tot just fa dos anys, quan em

llicenciava. Deu ser que, des de dins, abduïda per

cada projecte, no em sembla que hi hagi barreres.

Tot són reptes que sempre s'acaben superant. I és

així, crec, en la voràgine diària, en el flux continu

de feina, com un aprèn la professió.

La jornada de…

Fotografia: Dani Crespo

Miro enrere i m'adonoque he aconseguitfites quem'hauriensemblatimpossiblestot just fados anys,quan em llicenciava.

“”

5

Page 6: Feedback 8

SPILAR SANTOS,CORRESPONSALDIPLOMÀTICA DE EL PERIÓDICO DECATALUNYA

1a promocióPeriodisme

[email protected]

Redacció a la T-4

ol començar en corrillo. Algú de Moncloa deixa

anar: “El dimecres 20, la bilateral amb París” . I

s'inicia el procés habitual: trucar al diari per a

què ens acreditin, per a què ens reservin vol i

hotel, assistir a la reunió- dos o tres dies abans

de la cimera- en què el Govern explica els objec-

tius de la trobada, escriure la prèvia informativa

per a què surti el dia de la cita, i ja tornem a ser

de nou a la T-4.

L'aeroport de Barajas és quasi com un terç de

la meva redacció des de fa un any i mig, quan

em van encarregar la cobertura de la informació

d'exteriors per El Periódico de Catalunya.

Habitualment, cobreixo qualsevol acte que el

president del Govern, José Luís Rodríguez

Zapatero, i el ministre d'exteriors, Miguel Ángel

Moratinos, tenen a l'estranger. Cimeres interna-

cionals, bilaterals, recorreguts per diversos paï-

sos, viatges llampec per algun esdeveniment,

etc.

Quan m'ho van proposar, m'encarregava d'in-

formar sobre el PP català, amb Josep Piqué, i em

va semblar una bona oportunitat veure com

funcionava la Moncloa per dins i com es

cuinaven les relacions diplomàtiques. “Va ser la

meva millor etapa en el Govern. Aprendràs

moltíssimes coses”, em va dir Piqué, exministre

d'Exteriors.

I tenia raó. Cada cimera, cada conflicte bila-

teral, cada viatge m'obliga a preparar un dossier

sobre el país, quins problemes hi ha, quines

perspectives de futur. M'obliga a estar desperta

constantment i això m'agrada, encara que de

vegades acabi farta d'avions, d'acreditacions que

s'han traspaperat i d'habitacions d'hotel amb

discoteca al pis de sota.

Tot això és el que ha passat en el meu últim

viatge, el de Washington, per la cimera interna-

cional sobre la crisi: escala a Chicago perquè no

hi ha vol directe aquell dia; l'acreditació, en un

forat negre entre el centre de premsa per a

estrangers i l'edifici del servei secret (sí, sí, tal com

sona, en el 1111 del carrer 18) i, a sobre, a l'hotel

una nit se celebrava un aniversari de casament

que ens va posar banda sonora fins a les dues de

la matinada (vuit del matí a la península).

Les ganes d'en Zapatero que Espanya estigués

present en aquesta cita han multiplicat de sobte

l'activitat de la quinzena de persones d'altres

mitjans que l'acompanyem a l'estranger. Després

que anunciés l'ofensiva diplomàtica, el president

del Govern va viatjar en tres setmanes a Pequín,

San Salvador, Brusel·les, i, per fi, Washington. I

sempre passant per Madrid, és clar.

“Zapatero no viatja gaire en comparació amb

(José María) Aznar”, em deien quan vaig arribar

els companys d'altres mitjans que cobreixen

Exteriors des de Felipe González. Ara, sigui

perquè està en la seva segona legislatura - la

“viatjera”, marca la història- sigui per la crisi i el

seu desig que Espanya tingui un paper transcen-

dental “en aquesta situació excepcional”, com

diu ell mateix, Zapatero està decidit a carregar

amb la maleta. I, al darrera, hi anem els peri-

odistes, per no perdre'ns ni un gest, ni una

declaració que valgui la pena.

La jornada de…

Fotografia: Julio Fenoy

6

Zapatero estàdecidit a carregar ambla maleta. I, al darrera,hi anem elsperiodistes,per no perdre'ns niun gest, niunadeclaracióque valgui lapena.

“”

Page 7: Feedback 8

CLARA CANO,JUNIOR PLANNERA OMELET (L.A.)

10a PromocióPublicitat iRelacionsPúbliques

[email protected] E

El cinema és meravellós

l cinema és meravellós. Les persones es reu-

neixen per anar al cinema i veure una pel·lícula.

Després, si un amic no l'ha vista, la poden llogar

al videoclub. És més, si els ha agradat tant que

la voldrien tornar a veure una i una altra vega-

da, poden comprar el DVD. I, fins i tot, si la

pel·lícula té molt d'èxit, es crea una Limited/

Extended Edition per als fans. Es pot arribar

encara més lluny, els consumidors poden com-

prar tot tipus d'objectes i participar d'esdeveni-

ments o visitar parcs temàtics per viure l'expe-

riència en primera persona. No em digueu que

la indústria del cinema no és màgica! És l'única

capaç de vendre i revendre un mateix producte

sense canviar el concepte. El cinema és, a tots

nivells, meravellós.

Los Angeles és el motor de Hollywood. Aquesta

ciutat treballa de sol a sol creant conceptes globals

que no entenguin de fronteres ni discriminin per

cultures. Films que provoquin idees que permetin

somniar, històries prou obertes perquè l'especta-

dor pugui seguir creant. Aquí arriba la màgia.

Conceptes que es desenvolupen on-line, on milers

de persones es reuneixen en comunitat per com-

partir les seves creacions i experiències. Internet

ha donat la paraula al món, ha estat capaç d'in-

volucrar l'espectador.

La publicitat a Los Angeles es basa en la cons-

trucció de noves històries sobre allò que l'espec-

tador ha vist en primera instància. Se li pro-

posen nous punts de vista, se li insinuen noves

opcions que fan que generi les seves pròpies

històries, que delimiti l’evolució dels personat-

ges i fins i tot que en decideixi els finals. A

Hollywood res està escrit, els fets es donen per

ells mateixos, no hi ha guió, mai és massa aviat

o massa tard, a Los Angeles tot és espontani.

Aquest dinamisme és el que fa única la publici-

tat en aquesta ciutat, sempre és construir,

provar, equivocar-se, aprendre, aprofundir o per-

dre, però mai abandonar. Aquesta ciutat permet

créixer, cometre errors, fer triomfar qualsevol

petita idea i convertir els somnis en realitat.

Hollywood no és un estil de vida. Hollywood

és cinema, és la capacitat de saber posar bé la

càmera en l'enquadrament adequat, és mostrar

només el que vols comunicar al món. Aquí

aprens que existeixen les gallines dels ous d'or i

que un producte ben comunicat trenca fron-

teres, reuneix cultures i, fins i tot, forma part

dels nostres records d'infantesa. Possiblement,

Los Angeles no és una ciutat que s'anomeni als

festivals de publicitat, però sempre em sorpren-

drà aquesta capacitat màgica de reunir famílies,

d'aportar identitat a les persones, de fer pensar,

de crear… A Los Angeles, la comunicació no és

un eslògan, són històries amb introducció, nus i

desenllaç. Aviat acabarà per a mi aquesta aven-

tura, però arribaré a Barcelona preparada per

començar a escriure el guió d'una nova etapa.

Crònica des de

Fotografia: Paco Marcó

7

Internet hadonat laparaula almón, ha estatcapaç d'involucrarl'espectador.

“”

Los AngelesLos Angeles

Page 8: Feedback 8

ENTREVISTA A LURDES R. BASOLÍ, FOTÒGRAFALLICENCIADA EN COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL, 6a PROMOCIÓ

“Per explicar una història, cal ficar-s'hi fins al coll”

Li agrada la fotografia “des de sem-

pre”. Al set anys, li van regalar la

primera càmera, però mai va

“caure” en què aquesta afició podria

convertir-se en professió, fins a què

va assistir a l'assignatura de fotope-

riodisme. Darrerament, hem pogut

visitar a Barcelona la seva exposició

Venezuelas(s), i ha estat una de les

guanyadores de la prestigiosa beca

FotoPress, per a la que està rea-

litzant un reportatge sobre la violèn-

cia a Veneçuela: Caracas

Des(hampa)rada.

Com ha estat l'experiència de l'ex-

posició “Venezuela(s)”?

Molt bé. Ha anat bé perquè he pogut

recollir directament el feedback de la

gent que ha anat a veure l'exposició

i escoltar què els semblava la meva

feina. Això no ho puc fer quan pu-

blico en un mitjà.

Com neix la idea d'aquesta exposició?

He fet ja cinc viatges a Veneçuela, en

estades de fins a dos mesos de dura-

da. Allò que va començar com un

“tirar-se a la piscina”, va convertir-

se en un reportatge per al País

Semanal, Chavezlandia. Després

d'això, ja vaig tornar amb la idea de

treballar el tema de la violència en

aquest país.

Què et semblen ara aquelles

primeres produccions?

Que tenien un caire molt editorial,

vull dir que no es podia distingir

l'autor darrera la fotografia, no

parlaven directament. Jo vull tenir

el meu propi llenguatge, crear un

missatge propi que arribi. I això no

està renyit amb oferir imatges ben

documentades i honestes.

Què ha representat obtenir la beca

FotoPress?

És tot un repte i una gran oportunitat.

Les beques FotoPress s'atorguen

cada dos anys. Se'n donen sis i

consten d'una dotació econòmica

de 9.000 euros. Vaig presentar el

projecte de la violència a Caracas i

en vaig aconseguir una. Ara, al

gener, l'he de presentar. Després, a

l'octubre, FotoPress fa una exposició

al CaixaForum. i publica un llibre

amb tot el material.

Així, ets fotoperiodista?

Tinc un dilema. No ho sé. No m'a-

graden aquestes etiquetes. Faig

fotografia documental. És un tipus

de fotografia que requereix més

temps de treball, una imatge ha de

ser capaç de recollir, per exemple,

una història de violència a Caracas.

No sé “què sóc”, però sé que per

explicar una història, cal ficar-s'hi

fins al coll.

Existeix la foto que hauries d'haver

fet i no vas fer?

Sí, ho tinc claríssim. Era a Veneçuela,

en un enterrament-homenatge,

d'un malandro (un jove delinqüent).

Hi ha un moment en què els assis-

tents treuen les seves armes i dis-

paren al cel en homenatge al mort.

És un moment poc documentat,

difícil d'aconseguir. Jo era allà, ells

van disparar i jo no!

Entrevista

Entrevista.Sònia de Jaime

Fotografia: Lurdes Basolí

8

Page 9: Feedback 8

I aquella foto que segur que no

faràs.

Jo tracto el tema de la violència, i el

que no vull fer és aquella foto que

és pornografia, que és espectacle.

No vull arribar, fer la foto i marxar.

Jo estic amb ells, ho visc amb ells, i

és així quan puc fer una foto que

realment ho expliqui. Quan ETS

amb ells, és quan realment surt la

imatge. Jo ploro amb ells.

Hi ha fotos que et guardes per a tu?

Sí, hi ha fotos que he guardat per a

mi.

Et mous en un terreny, si no peril-

lós, com a mínim complicat... no

tens por?

Sí. Tinc por i la controlo. Però algun

cop he tingut pànic. En els meus

primers viatges, amagava a la meva

família en què consistia el meu tre-

ball, no sabien el que estava fent.

I com s'aguanta aquesta pressió?

De trenta dies de treball, una vegada

vaig haver d’aturar-me deu. Em sen-

tia David contra Goliat: 70 morts

en un cap de setmana. Aleshores

necessites distància, cal sanejar la

ment, perquè si no, no ho podria

documentar.

Pel que expliques, hi ha tot un tre-

ball darrera de cada foto...

Em “molesta” una mica quan em

diuen “i ara què fas?”, com si

només treballés quan disparo

fotografies i la resta del temps no

fes res. Un professor em va dir que

la foto és només un 20% de la

feina, jo penso que si hi arriba ja és

molt!. Hi ha tota la feina de pro-

ducció, de documentació, de post-

producció, reps i tornes. Hi ha

molta feina darrera de la fotografia.

Treballes ja en més projectes a

banda del de Veneçuela?

Tinc algun projecte començat, embas-

tat. Per exemple, un sobre els tre-

balladors de Dubai. Ara fa falta tro-

bar finançament... i en aquest

també hi ha el problema de ser

dona… Tinc una llista de possibles

històries, però sense presses.

Sense presses?

Jo no vull fer moltes històries en poc

temps, no vull anar a l'exòtic,

explicar-ho i tornar. Vull fer-ho

meu, formar-hi part i explicar-ho.

Però sempre amb el mateix tipus de

fotografia.

Per a mi, seguir vivint com visc ara, de

la fotografia, i no haver de fer fotos

de liquadores... ja estaria bé. Això i

haver evolucionat en la meva feina,

el meu treball, la meva mirada.

Pots viatjar sense la càmera?

Impossible. Però, en determinats

moments, intento deixar la càmera

per poder disfrutar del que està pas-

sant... encara que quan porto la

càmera no és que m'estigui perdent

les coses, només que ho veig d'una

altra manera.

9

“En els meus primers viatges,amagava a la meva família enquè consistia el meu treball, nosabien el que estava fent”

“No vull anar a l'exòtic,fotografiar-ho i tornar. Vullfer-ho meu, formar-hi part iexplicar-ho”

“Quan ets amb ells, és quanrealment surt la imatge”

Page 10: Feedback 8

Els planificadors de mitjans

Molt més que xifres

És difícil topar amb algun estudiant de primerde carrera que et digui que el seu objectiuprofessional és ser planificador de mitjans...Per un motiu o un altre, a priori, no semblauna sortida professional inicialment atractivaperò, a mitjans hi trobem molt més que xifres.Hem parlat amb tres professionals d'aquestàmbit per descobrir aquesta professió, en laque renovar-se i estar al dia és fonamental. Enrealitat, fa relativament pocs anys, cap d'ellsvolia dedicar-se a la planificació i ara gau-deixen al màxim d'una feina que considerenapassionant.

La Mireia Tomàs (1a promoció), en Gonzalo Martínez (3a

promoció) i en Martí Riu (8a promoció) són llicenciats en

Publicitat i Relacions Públiques, i són planificadors de mit-

jans. Quan parlem amb ells, descobrim com gaudeixen

d'una professió que, lluny del que podria semblar, no és

gens monòtona i té una part important de creativitat.

En publicitat, tota campanya té un planificador de mit-

jans, si no, no hi ha campanya. Malgrat això, la seva feina

sovint queda eclipsada per la vistositat del treball dels cre-

atius. Però els nostres tres interlocutors coincideixen en

què és precisament la seva feina la que permet que un gran

treball creatiu trobi el seu públic.

Tal i com confirma en Martí Riu, exalumne de la 8a pro-

moció i responsable de mitjans de l’empresa Lidl, “per

molt bona que sigui una idea, per molt bé que l'espot

comuniqui la USP, sense un bon pla de mitjans, no s'acon-

seguirà impactar el públic objectiu determinat”.

Per la Mireia Tomás, exalumna de la 1a promoció i

supervisora de planificació d’UniversalMcCann, “malgrat

que les vendes del producte no depenen directament de

nosaltres, sí que en dependrà impactar el core target i gene-

rar l'acte de compra. Hem de conèixer al detall els hàbits

sociodemogràfics i, cada cop més, també els psicogràfics si

volem obtenir uns resultats no només quantitatius, sinó

també qualitatius”.

Dins de l’engranatge d’una campanya, el planificador de

mitjans és el responsable de seleccionar suports i mitjans

en funció d'un pressupost publicitari determinat i uns

objectius de comunicació. En Gonzalo Martínez, exalumne

de la 3a promoció, planificador que ara ha engegat un pro-

jecte empresarial propi, “l’objectiu és optimitzar la inversió

econòmica d’un anunciant per arribar al consumidor i

Reportatge

10

TELEVISIÓ

TV1 TV2 ANTENA 3 CUATRO TELECINCO LA SEXTA

560 1110 525 200 600 230

720 260 450 250 1300 300

900 260 730 1100 2800 690

2100 3000 1900 1700 7000 1400

720 260 450 250 1300 300

900 260 730 1100 2800 690

TELEVISIÓ

TV1 TV2 ANTENA 3 CUATRO

560 1110 525 200 600230

560 1110 525200 600 230

720 260 450250 1300 300

900 260 730

Page 11: Feedback 8

11

impactar-lo”.

Per la Mireia Tomás, “la feina d'un planificador té un

procés evolutiu que comença en la recollida del briefing i

acaba en el tancament de campanya, el seguiment i

l'anàlisi de resultats”.

Malgrat que els tres professionals consultats tenen un

perfil acadèmic molt semblant, el rol del planificador de

mitjans ha estat durant molts anys ocupat per professionals

afins a diverses especialitats, a banda dels llicenciats en

Publicitat. Avui en dia, tal i com comenta Mirea Tomàs, és

important disposar de coneixements previs de les eines que

s'utilitzaran en el treball diari del planificador de mitjans

(Sofres, Infoadex, Tom Micro), i qualsevol formació espe-

cialitzada en aquest àmbit és molt benvinguda. Aquesta

formació específica en mitjans, segons indica Gonzalo

Martínez, “facilitarà enormement l’adaptació al mercat la-

boral”.

Parlar avui en dia de mitjans és, inevitablement, parlar

també de noves tecnologies. Es tracta d’un sector en cons-

tant evolució, com explica la Mireia Tomás, on cal contem-

plar el que ens ofereixen “el mobile màrqueting, el màr-

queting viral, TV en mòbil, TDT, xarxes socials, etc.” Nous

suports, noves oportunitats, ja que les noves tecnologies

permeten, precisament, segmentar i aconseguir òptims ra-

tings d'efectivitat a un cost menor. No obstant aquestes

oportunitats, queda pendent de resoldre el control dels

resultats d'aquest tipus de campanyes, segons la Mireia

Tomàs, “no existeix un organisme que conroli els diverses

opcions i resultats de campanya i les fonts són, moltes veg-

ades, els mateixos exclusivistes”.

Aquestes noves tecnologies són també un suport interes-

sant a l’hora de “sobreviure” al moment actual de crisi

econòmica. Tal i com ens explica en Martí Riu, “d'on

primer retallen els anunciants, per desgràcia, és de la parti-

da d'inversió publicitària”. Per la Mireia Tomás, es tracta de

“períodes factibles per aportar idees innovadores i diferen-

ciar-nos de la competència ... Ja ho diu el refrany, 'el ham-

bre agudiza el ingenio'”.

“El nostre objectiu ésoptimitzar la inversióeconòmica d'unanunciant per arribari impactar al consu-midor”

Gonzalo Martínez

[email protected]

www.justpub.com

3a promoció, Publicitat i

Relacions Públiques

“La crisi és una oportunitat per aportaridees innovadores idiferenciar-nos de lacompetència”

Mireia Tomàs

[email protected]

Supervisora de Planificació

Universal McCann

1a promoció, Publicitat i Relacions

Públiques

“Gràcies a nous estudis inous softwares, cada copés més àgil i efectiva ladetecció del core target,així com del mitjà mésòptim per impactar-lo”

Martí Riu Guillén

[email protected]

Negociació de mitjans

Lidl

8a Promoció, Publicitat i Relacions

Públiques

Page 12: Feedback 8

ENTREVISTA A XESCU TÀPIAS, LLICENCIAT EN PERIODISME, 1a PROMOCIÓ, DELEGAT D’INFORMATIUS DE LA SEXTA A CATALUNYA

“S’ha d’atrapar l’espectador des del primer moment”

Amb en Xescu Tàpias, vam compar-

tir aules, apunts, però, sobretot,

hores i hores entrevistant, gravant,

editant, suant, rient. Vam ser dels

primers reporters de les plataformes

digitals televisives, allà en el llunyà

segle XX. Per això, un currículum

com el seu travessa tots els camins:

reporter de canals temàtics (Estilo,

Geoplaneta); documentals; reporter

del En directe de TV3, presentador...

I tantes i tantes coses. Passa el

temps, els programes, les imatges,

però el tret professional d'en Xescu

es manté: la passió de l'efervescèn-

cia. No pot ser d'una altra manera

per al delegat d'informatius de la

Sexta a Catalunya, ja que això vol

dir que ha de gestionar 13 persones i

que la implacable i fugissera realitat

esdevé notícia.

Explica'ns el teu dia a dia...

El dia comença atipant-nos de tots els

diaris, les ràdios, les teles, repassar

previsions, completar-ho amb l'a-

genda del dia, fer les propostes de

temes i enviar-ho a Madrid. Ells, en

el consell de redacció, acaben de

decidir quins temes tiren endavant

i, a partir d'aquí, encarrego la feina

als diferents equips. Un cop arriben,

superviso el material, participo en

el procés de muntatge, soluciono

dubtes dels equips, enviem la peça,

però clar, mentrestant, estic pen-

dent de tot el que pot passar.

Vaja, gestionar el caos.

El caos forma part de la nostra feina.

La informació, no saps mai quan es

produeix, per tant, has de saber

reaccionar, el que passa és que el

caos té aquesta guspira d' impro-

visació que també et motiva a la

feina.

Els informatius de la Sexta volen ser

diferents...

Donem aquella informació que es

dóna en els informatius conven-

cionals, però d'una altra manera. És

com donar la volta al mitjó. Ara,

per exemple, estem en crisi, es pot

fer una informació i dir que baixen

les vendes de cotxes, però per què

no podem dir que ara és un bon

moment per comprar-ne un, de

cotxe, i fer una informació des

d'aquesta visió?

Però, a part de donar el tomb,

també ho voleu fer amb un altre

to, oi?

Hi ha sobretot un cert grau d'impli-

cació dels reporters en la història,

però sense frivolitzar. I sempre s'ex-

plica la informació com si li ho

expliquessis a un amic, molt fresca,

molt de tu a tu.

Aquesta és la tendència dels infor-

matius de televisió?

Entrevista

Entrevista:Francesc Canosa

Fotografia: Elena Gelabert

12

“Les notícies cada cop hand’enganxar més aquell espec-tador que és al sofà”

Page 13: Feedback 8

Jo crec que sí. Qui ho entén més bé és

el públic jove. Estem en un

moment en què la informació no

només es troba en la realitat, si no

que hi ha tot aquest món

d'Internet, on es troben moltíssimes

coses. I anar a buscar, per exemple,

en el Youtube, el Facebook... aquí

també hi ha notícies, sinó estàs

donant l'esquena a la realitat,

perquè la xarxa és una realitat en

ella mateixa.

Tot això està modificant les notí-

cies?

Les notícies cada cop han d'enganxar

més aquell espectador que és al

sofà. El consumidor de televisió és

molt canalla, mira la televisió

envoltat de sorolls, amb els nens

voltant per casa, amb tot tipus de

distraccions. S'ha d'atrapar l'especta-

dor des del primer moment i això

obliga a fer informacions que

expliquin allò que tu vols comu-

nicar, però d'una manera rítmica,

no amb sensacionalisme, però sí

transmetent sensacions, que és

diferent.

Bé, notícies curtes...

La polivalència és molt important,

però en tots el sentits. Anem cap a

un model de periodista que sigui

capaç d'autogestionar-se el tema: de

buscar les fonts, gravar, editar,

escriure la notícia, però que, a la

vegada, sigui un periodista actiu,

que vagi a buscar, que detecti a la

xarxa, al facebook, totes questes

tendències que poden desembocar

en temes. Al carrer pots trobar-ne,

però a la xarxa també.

13

“Anem cap a un model de periodista que siguicapaç d'autogestionar-se el tema: de buscar lesfonts, gravar, editar, escriure la notícia,...”

“La notícia... no s'ha de fer amb sensaciona-lisme, però sí transmetent sensacions, que ésdiferent”

“La notícia no només estroba en la realitat (...) calbuscar al Youtube alFacebook, perquè la xarxaés una realitat en ellamateixa”

Page 14: Feedback 8

XAVI SITJAR (1a PROMOCIÓ) I ISAHAC OLIVER (3a PROMOCIÓ), LLICENCIATS EN PUBLICITAT I RELACIONS PÚBLIQUES

“La competència és dura”, nova campanya per a ONA FMAvui us presentem un tàndem cre-

atiu de llarg recorregut. En Xavier

Sitjar i l’Isahac Oliver són

exalumnes de la Facultat i cre-

atius de Publicis Madrid.

Treballen junts des de fa uns

quants anys, formant un equip

que ha superat, fins i tot, canvis

d’agència. Ens han presentat la

nova campanya per a ONA FM:

“La competència és dura”. Pels

dos creatius, la campanya de

Publicis és un exemple de comu-

nicació eficaç a baix cost.

Com es va gestar l'encàrrec del pro-

jecte?

Ona FM ja portava molt de temps fent

publicitat, però la realitat és que era

una emissora invisible per a la

majoria. Ens va arribar, doncs,

l'encàrrec de fer una nova comuni-

cació, de molta notorietat, on

quedés ben clar el seu posiciona-

ment: esport i diversió.

Quin era el plantejament inicial del

client i com el vàreu treballar des

de l'agència?

El client tenia clar que buscava una

comunicació que fos simple i direc-

ta, que fos jove, desenfadada i alho-

ra contundent.

Com vàreu enfocar el to de la cam-

panya?

Teníem clar que, per comunicar la

diversió de l'emissora, la campanya

havia de ser divertida per si

mateixa. No es tractava de dir "sóc

divertit", sinó de, simplement, ser-

ho i aconseguir divertir al públic al

qual es dirigeix la campanya.

Quina va ser la major dificultat

plantejada a l'hora de dur a terme

el projecte?

Totes les frases són de personatges

públics i, per un moment, això va

suposar un fre, perquè no podíem

utilitzar la seva imatge. Va ser així

que vam arribar a una solució gràfi-

ca en la que tot el protagonisme el

té la cita (que és d'ús públic).

Què és el que us satisfà més del

resultat final?

Bé, el millor és que, de moment,

aquesta campanya no té final! Ara

mateix estem preparant un viral per

Internet i un microsite on la gent

pot votar les seves frases preferides i

aportar-ne de noves.

Com s'emmarca aquest projecte dins

el moment actual del sector de la

publicitat?

La campanya per Ona FM és un bon

exemple de com fer una comuni-

cació eficaç amb un pressupost

molt limitat.

Making of

Text:Joan Bosch

Fotografia:Xavi Sitjar

14

“La campanya es complementarà amb unviral i un microsite”

Fitxa Tècnica

Agència: Publicis Madrid

Client: Ona FM

Equip creatiu: Isahac Oliver i Xavi Sitjar

Executiva de comptes: Elena Duran

Page 15: Feedback 8

15

Page 16: Feedback 8

alter ego

Entrevista:Sònia de Jaime

Fotografia:Feedback

16

JAVIER GONZÁLEZ, LLICENCIAT EN COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL (3a Promoció), TRADUCTOR ESPANYOL-ROMANÈS

“Interpretar llengües és saber donar sentit a les coses”

Parlem i ens imaginem com pot

haver estat la primera trucada entre

Barack Obama i Jose Luis Rodríguez

Zapatero. Em descobreix un món

darrera d'aquesta trucada de telè-

fon, el paper i la importància de la

figura de l'intèrpret, les formes, el

to, tot és important en aquesta

feina, que en el cas de Javier

González (3a promoció,

Comunicació Audiovisual), consis-

teix a (re)transmetre tot allò que es

cou al Parlament Europeu, per

exemple.

En què consisteix la teva feina?

Sóc intèrpret. Em dedico a la inter-

pretació simultània de conferències,

reunions, de les activitats diàries de la

Comissió Europea, el Tribunal

Europeu a Luxemburg, el Parlament

Europeu, el Consell...

Intèrpret d'espanyol-romanès?

No, intèrpret d'anglès-francès-

romanès cap a l'espanyol. Sempre

s'interpreta cap a la llengua materna.

Jo treballo per al delegat espanyol i

per als parlamentaris espanyols.

Encara que, de vegades, com que l'es-

panyol és una llengua relay o llengua

pivot, faig la interpretació romanès -

espanyol per al meu delegat i, a la

vegada, per a d'altres cabines que

entenen l'espa-nyol, però no el

romanès.

Relay?

És un tema purament logístic. A

algunes sales de reunió, només hi ha

12 cabines, degut a les necessitats que

hi havia abans de la gran ampliació

del 2004. Si no es pot donar traduc-

ció simultània a totes les llengües,

l'espanyol sempre és una de les

llengües a les que sí que es tradueix.

Definitivament, no sembla que tin-

gui res a veure amb la teva forma-

ció en comunicació audiovisual!

Bé, ja a les pràctiques vaig veure que

no era especialment talentós en aque-

st àmbit, jo que volia dedicar-me a

fer documentals... Vaig pensar

aleshores a fer un segon cicle en tra-

ducció i interpretació i em va agradar.

Aleshores no tenia intenció de ser

intèrpret a la UE, sinó traductor de

text a Barcelona. Durant aquest segon

cicle, vaig descobrir la interpretació

de conferències i aleshores em va

venir la idea d’intentar fer-ho a la UE.

I com s'arriba a la Unió Europea?

M'agrada molt planificar... L'any 2003

em van dir que per entrar a la Unió

Europea necessitava una llengua de

“l'ampliació”. Se sabia que, al 2007,

hi entrarien Romania i Bulgària i que

les seves llengües esdevindrien ofi-

cials, i vaig pensar que el romanès,

llengua llatina, era una opció realista

i, a més, tenia gairebé 4 anys per

preparar-me. Així que vaig començar

amb el romanès a Barcelona el 2003,

vaig estar 2 mesos a Romania el 2004,

i després, entre 2004 i 2005, vaig fer

el Màster en Interpretació de

Conferències, que és obligatori per

desenvolupar la meva feina a la Unió

Europea. Després vaig passar un any i

mig a Romania i vaig fer les proves

per incorporar-me com a intèrpret.

Des del febrer del 2007 treballo com

a I�ntèrpret.

Quines aptituds ha de tenir un

intèrpret?

Passió per les llengües i per la traduc-

ció en si. Saber donar sentit a les

coses. Has de tenir un cervell ràpid,

trasllades en temps real estructures

d'una llengua a les d'una altra. I un

gust molt gran per l'actualitat inter-

nacional, això ho dec als meus estud-

is en comunicació. A banda de tot

això, cal una llicenciatura, i per la UE

un màster en interpretació... i domi-

nar “llengües que interessin”, és a dir,

les de “les ampliacions de la UE amb

nous membres” o l'Alemany.

Planeges tornar a Barcelona?

Si puc, em quedaré aquí. Em ve de

gust tornar, la família, el clima, però

la meva ciutat té uns pisos intocables

i uns salaris miserables. Però bé, aquí

tinc contacte amb d'altres exalumnes,

i molts treballen en comunicació,

com ara l'Albert Segura, en Pep

Solano, en Rodolfo Pérez...

Page 17: Feedback 8

Notícies

17

Jaume Sanllorente, nomenat ambaixador mundial de la BombayLeprosy ProjectJaume Sanllorente, llicenciat en Periodisme de la primera promoció, ha estat nomenat

ambaixador mundial de la Bombay Leprosy Project, entitat índia dedicada a la lluita

contra la lepra internacionalment. És la primera vegada en la història d'aquesta enti-

tat que una persona no índia rep aquest nomenament. Jaume Sanllorente és fundador

i director de l’oenegé Sonrisas de Bombay.

Susana Pérez obté la Beca Huertas concedida pel Col·legi dePeriodistesLa periodista Susana Pérez Soler (11a promoció) ha obtingut una de les beques

Huertas que concedeix el Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Fundació Centre

Internacional de Premsa de Barcelona. La beca, que porta el nom del desaparegut

periodista Josep Mª Huertas Clavería, s'atorga gràcies al suport de l'Obra Social Caixa

Catalunya, la Fundació ONCE, el Grup AGBAR i Telefònica.

Aquesta beca consisteix en un període d’estada de vuit mesos de treball en un mitjà,

en el cas de la Susana Pérez al diari El Punt, i en un mes a un mitjà estranger, en

aquest cas, Euronews. Les Beques Huertas també inclouen un període de formació

acadèmica, amb una estada a Gran Bretanya per millorar l'anglès.

[email protected]

Agenda

XV Jornades de ComunicacióBlanquernaJa hi ha dates per a les XV Jornades de

Comunicació Blanquerna que aquest curs tin-

dran lloc el proper 17, 18 i 19 de març de

2009 i que tindran com a tema central

l'audiència.

Com en anteriors edicions, les Jornades de

Comunicació són una activitat oberta a tots

els exalumnes, en les que, cada any més, aug-

menta la participació d'exestudiants com a

moderadors o ponents.

Un cop tancat el programa definitiu, se us farà

arribar via email. També podreu trobar el pro-

grama complet a la pàgina web de la Facultat i

al grup del Facebook per a exalumnes de la

Facultat.

10è aniversari de la segona promo-cióEl proper mes de juny, la segona promoció de

la Facultat (1995-1999) celebra el seu desè

aniversari. Molts dels alumnes d'aquesta pro-

moció ja han actualitzat les seves dades de

contacte. És important que, aquells que

encara no ho heu fet, feu arribar les vostres

dades a l'adreça d'email

[email protected].

Page 18: Feedback 8

Nomenaments

18

Lorena Serra (6a promoció) s'ha incorpo-

rat com a responsable de comunicació a Can

Ribas de Montbui. Llicenciada en Publicitat i

Relacions Públiques, fins al moment havia

desenvolupat la seva tasca professional a

l'agència Dayax com a redactora.

Can Ribas de Montbui és una masia pairal

de la família Oliver-Parellada, restauradors

des de 1780. El negoci principal de la casa

és l'organització d'esdeveniments persona-

litzats i a mida, tant per al públic general

com per a empreses.

Lluís López Yuste (1a promoció) és el

nou cap de comunicació i premsa del Saló

Internacional de la Logística i de la

Manutenció, SILBCN. Llicenciat en

Periodisme i postgrau en Planificació

Estratègica de la Comunicació Empresarial,

fins al moment s'havia encarregat de la

direcció editorial de la revista

CosmoWellness del grup Cosmobelleza, així

com de l'organització de diferents congres-

sos celebrats dins de la fira Cosmobelleza &

Wellness.

El Saló Internacional de la Logística i de la Manutenció està

organitzat pel Consorci de la Zona Franca i celebrarà la seva

onzena edició del 2 al 5 de juny al recinte de la Gran Via de Fira

de Barcelona. En la seva darrera edició, SILBCN va comptar amb

1.000 empreses expositores, més de 50.000 visitants professionals i

un volum de negoci aproximat de 2.050 milions d'euros.

[email protected]; [email protected]

Foto: SILBCN

Leo Garriga (1a promoció) és la conductora del nou espai

Oberts a la Música (Cel Obert) de Ràdio 4. Llicenciada en

Publicitat i Relacions Públiques, fins al moment havia desenvolu-

pat la seva tasca professional a diverses emissores, com Onda

Rambla, Flaix FM, Màxima FM (Barcelona) i també, durant la tem-

porada 2005-2006, Ràdio4.

Oberts a la música s'emet de dilluns a divendres de 21 a 23h. a

Ràdio 4, amb l'objectiu d'apropar les diferents cultures a través de

la música i de les persones vinculades als orígens d'aquestes

músiques. [email protected] / [email protected]

Foto: José Escayola.

Laura Camerino (11a

promoció) s'ha incor-

porat com a executiva de

comptes a BBC

Comunicación.

Llicenciada en Publicitat i

Relacions Públiques, s'en-

carregarà de vetllar pel vincle client-agència duent a terme

tasques estratègiques, junt amb l'equip creatiu, i treballant per a

anunciants de productes de gran consum com Danone.

BBC Comunicació és una agència especialitzada en assessora-

ment estratègic promocional, creativitat, desenvolupament de

mecàniques i producció, amb una experiència en el sector de més

de 14 anys. [email protected]

Foto: BBC Comunicació

.

Page 19: Feedback 8

Nomenaments

19

Sofia Morell (11a promoció),

s'ha incorporat com a executiva de

comptes al Grup Innova. Llicenciada

en Publicitat i Relacions Públiques

s'encarregarà d'ampliar la cartera de

clients, a banda de gestionar els

actuals comptes de l'agència.

El Grup Innova és una agència de

màrqueting i comunicació especia-

litzada en la gestió de les tecnolo-

gies de la informació. [email protected].

Foto: Feedback

Cristina Martí (11a promoció) i Glòria Franquesa (11a

promoció), s'han incorporat com a executives de comptes a

l'agència TBWA.

Ambdues llicenciades en Publicitat i Relacions Públiques, Glòria

Franquesa s'integra als comptes de Nissan i Adidas. gloria.franque-

[email protected]

D'altra banda, Cristina Martí s'encarregarà dels comptes de Caixa

Catalunya i l'organització internacional Dianota. crismb0@hot-

mail.com. Foto: TBWA.

Jordi Fernández (1a promoció) és el nou responsable de

relació amb els mitjans de l'empresa Gómez-Acebo & Pombo

Abogados. Llicenciat en Periodisme, fins al moment havia desen-

volupat la seva tasca professional a diferents mitjans i gabinets de

comunicació, entre els quals destaquen: Ràdio 4, Citytv,

Ajuntament de Sabadell, ASabadell+ (Avui), Canal Català i la

revista Capital Humano.

Gómez-Acebo & Pombo Abogados és un dels despatxos d'advo-

cats més importants d'Espanya, amb seus a Madrid, Barcelona,

València, Bilbao, Màlaga, Las Palmas, Vigo, Brussel·les i Londres,

amb una plantilla de prop de 300 advocats. jfernandez@gomezace-

bo-pombo.com

Foto: Begoña Prieto

Marc Torras Aguilar

(11a promoció) s'ha incorpo-

rat als serveis informatius de

Ràdio Sabadell. Llicenciat en

Periodisme, s'encarregarà de

tasques de redacció i locució.

[email protected].

Foto: Joan Serra

Darío Fernández (Postgrau en Producció i Comunicació

Cultural), s'ha incorporat al departament de comunicació del

Palau de la Música de Barcelona. Fins al moment, havia estat

responsable de comunicació de l'Associació Catalana de Recursos

Assistencials (ACRA). En el seu nou càrrec al Palau de la Música,

s'encarregarà de tasques d'assistència al departament de premsa en

l'enviament de comunicats, rodes de premsa, arxiu del material

periodístic generat al centenari de l'entitat, i seguiment de l'im-

pacte mediàtic del Palau, així com també en funcions d'imatge i

màrqueting en relació directa amb la cap de departament en l'edi-

ció de materials institucionals. [email protected]

Page 20: Feedback 8

Facultat deComunicacióBlanquernaAntics Alumnes

Tots som“ex”,

però tenimun punt de

trobada

[email protected]