CARRERLa Veu del

Publicació bimestral Obradors, 6-8 baixos ● 08002 Barcelona Nº 82 desembre de 2003-gener de 2004

FEDERACIÓ

D’ASSOCIACIONS

DE VEÏNS I VEÏNES

DE BARCELONA

LA POBRESA A BARCELONA (PAGINA 3)

LES AAVV DAVANT EL PAM 2004-2007 (PAGS. 11 A13)

`

`

2 CARTES desembre de 2003-gener de 2004

La Veu del

CARRER

Badal, Brasil i Bordeta 93 491 05 49

Baix Guinardó93 436 81 80

Barceloneta93 221 72 44

Bon Pastor93 346 46 18

Camp dʼen Grassotjserra.gros@teleline.es

Camp NouBenavent, 14

Can Baró93 285 12 96

Can CaralleuGuarderia, 12

Can PegueraVilaseca, 1

Can Rectoret93 205 04 87

Carmel93 357 57 48

Casc Antic93 319 75 65

Cera93 329 48 53

Ciutat Meridiana93 276 30 94

Clot-Camp de lʼArpa93 232 46 10

Clota 93 357 72 59

Coll-Vallcarca 93 284 28 80

Congrés 93 340 70 12

Coor. Casc Antic93 310 53 33

Defensem la Barcelona Vella

93 319 00 87 Diagonal Mar

93 307 91 20Dreta Eixample

93 488 05 90Esquerra Eixample

93 453 28 79Font dʼen Fargues

ffargues@hotmail.comFont Guatlla-Magòria

93 424 85 06Font del Mont

93 406 90 49Fort Pienc

93 231 11 46Gòtic

93 315 18 20Gràcia

93 217 60 88Gràcia Nord-Vallcarca

93 211 26 27G. Via-Perú-Espronceda

93 308 77 34Guineueta

93 428 46 23Horta

93 407 20 22Hostafrancs

93 421 79 19Joan Maragall

93 347 73 10

La França93 325 08 93

La Pau93 313 28 99

Les CortsJoan Gamper, 48, 2n

Maresme93 266 18 56

Mercè, Barri de la93 205 16 95

Meridiano Cero93 274 02 72

Mont dʼOrsà-Vallvidrera93 406 84 53

Montbau93 428 29 34

Navas93 340 51 85

Ntra. Sra. de la Salut93 204 86 04

Nou de la Rambla93 441 01 83

Paraguai-Perú93 278 06 93

Parc93 221 04 87

Parc de lʼEscorxadorC. de Cent, 82, 6è, 1a

Parc la Vall dʼHebron93 428 68 66

Passatge IsabelPg. dʼIsabel, 6

Penitents-Taxonera93 418 68 71

Pi i Margall (Baró de Viver)93 311 41 93

Poblenou93 266 44 41

Poble Sec93 441 36 65

Polvorí93 432 36 42

Porta93 359 44 60

Prosperitat93 276 30 15

Provençals Verneda93 307 46 95

Putxetavputxet@hotmail.com

Racó de les Cortselracodelescorts@yahoo.es

Rambla, Amics de la93 317 29 40

Rambla de la Bordeta93 331 10 07

Raval93 441 77 21

Roquetes93 359 65 72

Ronda General Mitremitre@mixmail.com

Ronda Sant Antoni93 442 24 12

Ronda Sant PereRda. Sant Pere, 7

Sagrada Família93 246 53 19

Sagrera93 408 13 34

Sant Andreu de Palomar

93 345 81 54 Sant Andreu Nord

93 274 03 34Sant Antoni

93 423 93 54Sant Cristòfol

93 432 34 71Sant Genís

93 417 03 67Sant Gervasi

93 417 90 65Sant Martí Provençals

93 314 17 04Sant Ramon Nonat

93 440 14 54Sants

93 331 10 07Sarrià

93 204 90 58Sudoest del Besòs

93 278 18 62Tallers, Gravina, Jovellanos i Pl. Castella

93 317 38 39Taula del Raval

93 442 46 68Torre Baró

93 276 09 48Torre Llobeta

93 429 07 06Travessera de Dalt

93 284 23 42Tres Torres

93 205 77 89

Triangle de Sants93 431 75 45

Trinitat Nova93 353 88 44

Trinitat Vella93 274 19 58

Turó de la Peira93 358 06 95

Unió-M. Barberà-Sta. Margarida-Penedides

93 317 16 11Vallbona

93 354 89 82Verdum

93 276 02 30Verneda Alta

93 314 58 13Via Trajana

V. Trajana, bloc 10, 1r Vil·la Olímpica

93 221 93 93Xile

Av. Xile, 34, 11-15Zona Sud Sant Andreu

93 346 72 03Zona Universitària

93 401 77 43

La Veu del CARREREditaFederació dʼAssociacions de Veïns i Veïnes de BarcelonaObradors, 6-8 baixos08002 BarcelonaTelèfon: 412 76 00Fax: 412 58 88e-mail: carrer@lafavb.comweb: www.lafavb.comConsell de direccióAndrés Naya i Manel AndreuCap de redacció i maquetacióElia HerranzConsell de redaccióRedactorsMarc Andreu, Alberto González, Joan A. Guerrero, Francisco Manzano, Gerard Melgar, Jordi Gol, Marta Milà, Rosa Mª Palencia, Laia Farran, Vanessa Pedrosa, Albert López, Gemma Aguilera, Luis Caldeiro, Eva Lechuga, Alícia Tudela, Jaume Figueras, Laura Baeza, Rosa Mª Marcer, Cristina Salas, Iris Martín, Sergio Porcel, Gladys Echeverri.FotògrafsDani Codina, Joan Morejón, Ignasi R. Renom, Jordi Tarrés, Andreu Blanchar.Consell assessorAnna Alabart, Ernest Alós, Roser Argemí, Alfons Barceló, Jesús

Berruezo, Esther Cànovas, Joan Costa, Josep Ramon Gómez, Joan B. Isart, Alfons López, Eugeni Madueño, Pep Martí, Mariano Meseguer, Pep Miró, José Molina, Eduard Moreno, Ferran Navarro, Núria Pompeia, Albert Recio, Ferran Sagarra, Josep Lluís Rueda, Mercè Tatjer, Ángel Valverde, Ole Thorson, Pau Vinyes. Portada Ferran FernándezMaqueta originalJoan Carles MagransAdministracióMarga ParramonPublicitatIsabel Mancebo i Carmen PlazaFotomecànica i impressióGrinver, S.A. (T. 373 68 61)DistribucióTrèvol Missatgers (T. 93 498 80 70)

Lʼedició dʼaquesta publicació ha estat possible gràcies a la col.laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i diversos col.laboradors.

ASSOCIACIONS DE VEÏNS I VEÏNES DE BARCELONA ASSOCIACIONS DE VEÏNS I VEÏNES DE BARCELONA

La FAVB no està necessàriament dʼacord amb les opinions que sʼexpressen als ar-ticles signats per particulars o col.lectius. Qualsevol reproducció total o parcial del contingut dʼaquesta revista haurà de fer esment del seu autor i origen

Un nou CARRER a internet

www.lafavb.comImprès en paper ecològic de 65 grams

Dipòsit legal: B - 21300 - 1995

Aquest número té un tiratgede 8.000 exemplarsi la seva distribució és gratuïta

Canvis: Elia HerranzTelèfon: 93 412 76 00

Els nostresde DISTRIBUCIÓ

Pati Llimona. Regomir, 3Informació Cultural. Rambles, 118La Rosa de Foc. Rec, 69CC.OO. Via Laietana, 16El Cafetí. Hospital, 99El Glaciar. Plaça ReialTaller de Músics. Requesens, 5Llibreria Les Punxes. Rosselló, 260Forn de pa Aubet. Sicilia, 205Forn de pa Molí Vell. Padilla, 275Forn dʼen Pere. Dos de Maig, 281Confeccions El Rellotge. Comte Borrell, 89Autoservei Navarro. Av Mistral, 6Celler de lʼEstevet.Calàbria, 57Gelateria-Pastisseria Bonastre. Tamarit, 136Cafeteria Anem Al Gra. Còrsega, 382Centre Social de Sants. Olzinelles, 30Cotxeres de Sants. Sants, 79Poliesportiu M.Esp. Industrial. Parc de la Espanya Industrial, s/nCentre Tomás Tortajada. Fonthonrada,8-10El Rellotge. Pg. Zona Franca, 116Can Cadena. Mare de Déu del Port,397La Bàscula. Foc, 128Centre de Serveis Personals de Les Corts. Masferrer, 33Can Deu. Pl. Concordia, 13Forn de la Vila. Consell de la Vila, 9Quiosc. Plaça de SarriàLlibreria La Kktua. Pl. de Vallvidrera, 3Lluïsos de Gràcia. Plaça Nord, 7Hotel dʼEntitats de Gràcia. Providència, 42Centre Cívic de El Coll. Aldea, 15-17La Sedeta. Sicília, 321Tradicionàrius. Trav. Sant Antoni, 6-8Centre Moral Gràcia. Ros de Olano, 7-9Polisportiu Perill. Perill, 16-22Polisportiu Claror. Sardenya, 333El Carmel. Santuari, 27Casal de Joves El Carmel. Tolrà, 40Matas i Ramis. Feliu i Codina, 20Centre de Serveis Personals dʼHorta.Pl. Santas Creus, 8Cooperativa Cultural Rocaguinarda. Xipré, 13Ateneu Popular Nou Barris. Port Lligat, s/nCasal de Barri Prosperitat. Pl. Ángel Pestaña, s/nCentre Sóller. Plaça Sóller s/nCan Basté. Pg. Fabra i Puig, 274-276Centre Cívic Ciutat Nord. Rasos de Pegera, 19-25Centre Cívic de Trinitat Vella. Foradada, 36-38Centre Cívic de Sant Andreu. Gran de Sant Andreu, 111Can Guardiola. Cuba, 2Biblioteca Ignasi Iglesias. Segadors, s/nDistricte Sant Andreu. Pl. Orfi la, s/nCentre Cívic de La Sagrera. Martí Molins, 29Casal de Barri Congrés. Acàcies, 26Farmàcia. Bolívia, 19Llibreria Etcètera. Llull, 203El Tio Che. Rambla Poblenou, 44-46Centre Cívic de Sant Martí. Selva de Mar, 215Complex Esportiu Verneda. Binèfar, 10-14Casal Alternatiu. La Verneda, 18Casal Joan Casanelles. Pl. Joan Casanelles,s/nFoment Martinenc. Provença, 595SESE. Joan Alcober, 6

PUNTS

El pròxim número de Carrer el podreu trobar als punts de distribució el proper mes de

El ninot...Un dibuix de Editorial

Cartes dels lectorsLa suerte de ser gorila

Estos días he presenciado estupefacto cómo los cuidadores de Copito decla-ran con claridad que le han aplicado la eutanasia al ver que tenía síntomas de sufrimiento. Qué suerte poder elegir la muerte y dejar de sufrir. Lo que es una desgracia es que no se les permita lo mismo a las personas.

Oscar

¿Se puede dormir en Barcelona?Ésta es la pregunta que le hacemos a nuestro alcalde y a los regidores de los distritos. Hemos llegado a tal extremo de permisividad que no hay plaza, par-que o barrio que no tenga un grupo de jóvenes que por la noche y hasta altas horas organicen su fi esta particular: practicando el trial con las motos a todo gas, jugando a la pelota, a skatting, gri-tando, creyendo que la calle es suya. El problema se agrava debido a la falta de efectivos de la guardia urbana. ¿Por qué? La respuesta está en la nueva organización de descentralización que ha llevado a cabo nuestro ayuntamien-to, unifi cando la vigilancia por zonas. Horta-Guinardó, Sant Andreu y Nou Barris pertenecen a la zona cuatro. Esta “maravillosa” y caótica estructura

ha supuesto que el ciudadano tenga una espera de hora a hora y media desde su llamada hasta que llegue la patrulla, si es que se presenta. Está claro por lo anteriormente expuesto que este sistema no funciona y que el ciudadano no sólo se siente cada vez más desatendido, sino que actualmen-te está totalmente desprotegido. Señor Clos, estamos de acuerdo en tener una Barcelona guapa. Estamos de acuerdo en que el Fòrum está promocionando Barcelona al exterior, pero nunca hay que olvidar las promesas hechas en campaña electoral, en las que lo más importante era el ciudadano. Estamos de acuerdo en que el ciudadano es lo más importante, pues es el que confi gura la vida de Barcelona. Para nosotros, los ciudadanos, nuestra vida diaria es primordial. Y nuestro derecho al descanso es fundamental. Creemos que debemos ser atendidos por nues-tra guardia urbana, pero, ¿dónde está cuando se la necesita? ¿Qué intereses políticos han permitido que exista esta defi ciencia en el servicio? No hay nin-gún interés político que deba primar so-bre los intereses del ciudadano. ¿O sí?

Mª Rosa Graell

Amos del mercat Portem un temps en què la capacitat de sorpresa té els seus límits. Tot és qüestió dʼacostumar-se i acabar veient com a normal allò que és excepcional. Ens referim als anuncis als diaris dʼempreses que compren edifi cis amb els llogaters a dins, tot en el mateix lot. Els afectats solen ser persones soles, grans i pobres. El nou propietari, és a dir, el potent grup immobiliari, els pressiona fi ns que deixen lliure lʼhabitatge.Tanmateix, un nou anunci aparegut en un diari barceloní ha aconseguit tornar a sorprendreʼns: “Compro solars qualifi cats com a equipaments a Barcelona ciutat. 93 494 96 70 - 629 65 55”. Ni més, ni menys. Compren per vendre, per guanyar, per treure profi t, en aquest cas dʼun solar qualifi cat com a equipament. Si sʼanuncien és perquè sʼinteressen i si sʼinteressen és perquè hi ha negoci. Que el solar estigui destinat a la construcció dʼequipaments o zona verda implica un preu de venda més baix. Com és possible que es pugui especular amb aquesta qualifi cació? Molt fàcil: el solar es compra barat ja que el propietari només té lʼhoritzó de lʼexpropiació forçosa si no vol vendre. Després, a negociar a la rebotiga amb el constructor de torn i aconseguir la requalifi cació urbanística corresponent. Els pisos que es construeixin després faran la resta. Que aquesta ciutat és un paradís per als especuladors no és nou. I que la iniciativa la portin els promotors, les immobiliàries i els propietaris del sòl és una prova que lʼAjuntament, la Generalitat i el govern central han fet deixadesa de les seves responsabilitats. Però que els especuladors siguin tan atrevits i pocavergonyes per anunciar-se a la premsa demostra que estan més còmodes que mai i que el mercat el tenen completament dominat.

febrer

El Roto

Feliç i crític 2004 La redacció de La Veu del Carrer us desitja un bon Nadal i un feliç i crític 2004. I amb bon humor us regala el calendari que Floquet de Neu ens ha deixat com a epitafi .

3CRÒNICAdesembre de 2003-gener de 2004

La Veu del

CARRER

La pobresa és el malson de Barcelona

MARC ANDREU

Lʼhistoriador Jordi Nadal, exmem-bre del consell consultiu de nota-bles que Joan Clos va crear en el seu anterior mandat, explicava en una entrevista al suplement Lli-bres de El Periódico que lʼalcalde “somnia amb Tolosa de Llengua-doc, una ciutat antigament rural i encara poc contaminada que avui és lʼepicentre de la potent indústria aeronàutica francesa i que concentra 15.000 tècnics altament qualificats, amb uns ni-vells de renda, consum i cultura extraordinàriament elevats”. Però aquest somni, resumit en la dar-rera campanya electoral socialista en lʼeslògan de “Barcelona és la

millor ciutat del món”, xoca amb la realitat de que el 12% dels bar-celonins i barcelonines es troba en el llindar de lʼexclusió social perquè viu amb menys de 320 eu-ros (53.000 pessetes) al mes. En altres paraules: a Barcelona resi-deixen al voltant de 180.000 dels 715.000 catalans que, segons lʼObservatori de la Pobresa de la Fundació Un Sol Món de Caixa de Catalunya, viuen en la pobresa al

nostre país. A més a més, un altre 10% de barcelonins (150.000 per-sones més) viuen amb una renda mensual inferior als 448 euros (74.500 pessetes), cosa que els posa en una situació dʼenorme precarietat.

Un estudi de la Pompeu Fabra

Són dades dʼun estudi elaborat pels membres de la Universitat Pompeu Fabra Sebastià Sarasa i Albert Sales per encàrrec del nou regidor de Benestar Social de lʼAjuntament de Barcelona, lʼecosocialista Ricard Gomà, treball que analitza lʼevolució de la pobresa a la ciutat entre 1996 i 2001. Lʼinforme no quantifica, per tant, lʼexclusió social a la que estan abocats molts dels nous veïns i veïnes que en els darrers anys estan arribant als barris de Barcelona, una part dels quals són immigrants il·legals que, com a mínim a lʼinici del seu periple a la ciutat, es pot afirmar que literal-ment passen gana. Si, a més, es creuen les dades dʼaquest informe municipal amb les xifres que do-nen entitats com Arrels i Rauxa –i segons les quals entre 2.000 i 4.000 persones dormen habitu-alment als carrers de Barcelona, aproximadament la meitat de tots els sense sostre de Catalunya i una setena part dels de lʼEstat es-panyol- i Càritas Barcelona –que alerta dʼun col·lapse social perquè un 57% de les famílies que atén tenen dificultats per disposar dʼun habitatge digne-, sʼentén que la realitat queda molt lluny del somni

de lʼalcalde Clos sobre Tolosa.Lʼestudi de Sarasa i Sales, que

ha mesurat la pobresa segons els índex marcats per la Unió Euro-pea -són llars pobres aquelles els membres de les quals tenen una renda personal equivalent inferior al 60% de la mitjana- admet que entre 1996 i el 2001 “la població barcelonina en situació de pobre-sa ha augmentat la seva renda disponible en termes absoluts”.

Tot i això, en termes relatius sʼha mantingut el diferencial respecte la mitjana, de manera que els pobres “continuen sent tan pobres com ho eren cinc anys abans en relació als grups més benestants”. Sí que hi ha tendències, però, que van a més: lʼenvelliment i la feminització de la pobresa. Lʼes-tudi certifica que un 63% dels pobres de Barcelona són majors de 55 anys i que quasi la meitat

dels barcelonins més grans de 65, igual que la meitat de les perso-nes vídues, es troben en situació dʼexclusió social. A més, en cinc anys la ciutat ha passat de tenir 92 dones pobres per cada 100 homes pobres (el 1996) a tenir avui 108 dones pobres per cada 100 homes.

Col·lectius en situació de risc

Però malgrat que el perfil de la pobresa a Barcelona és el dʼuna dona gran que viu sola i amb una pensió insuficient, els joves, els aturats i les famílies atrapades pels elevats preus de lʼhabitatge són col·lectius en risc que no es-capen a lʼexclusió social. Així, un terç de les persones separades o divorciades, amb una propor-ció molt elevada de dones amb nens a càrrec, estan en situació de precarietat econòmica. Paral-lelament, un de cada tres barce-lonins aturats o amb contractes a precari i a temps parcial viuen en la pobresa. És en aquest context que és alarmant que el Consell Econòmic i Social de Barcelona admeti que el 85% dels contractes signats a la capital catalana durant el 2002 van ser temporals, amb una proporció molt elevada dels que tenien una durada inferior a sis mesos.

Si la realitat és, doncs, que els pobres de Barcelona podrien omplir més de dues vegades el

Camp Nou, queda clara la in-suficiència de les 700 places de menjadors socials que té lʼAjunta-ment i que lʼany passat van servir un total de 215.000 àpats. També semblen poques les 1.800 perso-nes que lʼany 2002 van passar pels serveis municipals dʼacollida temporal o diürna, o les 2.000 que van ser ateses pels educadors de carrer, o les 6.600 que van tenir accés a atenció domiciliària. És per això que, més enllà dels 144.240 euros que lʼalcalde Joan Clos va prometre a la Fundació Banc dʼAliments el mateix dia (16 dʼoctubre) que el seu regidor de Benestar Social, Ricard Gomà, presentava el sorprenent estudi sobre la pobresa, lʼAjuntament de Barcelona sʼha dʼimplicar a fons per lluitar contra lʼexclusió social. Erradicar aquest malson sí que seria un somni.

Un informe municipal reconeix per primer cop que a Barcelona viuen com a mínim 180.000 pobres. És a dir, que les veïnes i veïns que han de sobreviure amb menys de 320 euros cada mes podrien omplir dues vegades el Camp Nou. Davant dʼaquesta realitat, lʼAjun-tament endega un pla per a la inclusió social i ha incre-mentat els pressupostos dʼatenció a les persones fins a 356,3 milions dʼeuros, un 30% de la despesa total.

JORDI TARRÉSVeïna del barri Gòtic afectada per un procés de desnonament.

LʼInforme sobre la pobresa i lʼexlcusió so-cial a Barcelona -treball que només sʼha fet públic parcialment acaba amb lʼautoen-gany oficial de que Barcelona va bé. Però més enllà de trencar la consigna municipal de que a la ciutat no hi ha pobres, pretén sentar les bases dʼun pla de ciutat per a la inclusió social orientat en quatre grans línies estratègiques: impulsar lʼaccés als drets socials i de ciutadania; fer accions positives orientades a les persones i col-lectius en situació dʼexclusió, promoure la integració de polítiques i el treball trans-versal en xarxa, i facilitar la participació social i el treball des del territori, promo-vent plans dʼacció comunitària a una dese-na de barris, com el Raval i el Poble Sec, en la línia dels que ja hi ha a Trinitat Nova,

Vallbona i Ciutat Meridiana.Un exemple de les mesures que vol im-

plantar el regidor Ricard Gomà és que les 6.600 persones que els serveis municipals dʼassistència domiciliària van atendre lʼany passat (amb un promig de 4,3 hores set-manals) passin a ser, dʼaquí a quatre anys, 20.000. I no seran totes les que haurien de ser, perquè es calcula en més de 30.000 les persones, bàsicament gent gran, que la necessiten.

Que aquest pla dʼinclusió social es pugui materialitzar depèn dels recursos que se li destinin i de com es gestionin. LʼAjuntament ha aprovat que el 30% de les despeses corrents previstes pel 2004 es destini a lʼatenció a les persones. Amb 356,3 milions dʼeuros, aquesta és la partida més elevada

dʼuns pressupostos municipals que, en total, pel 2004 pugen fins a 1.189 milions dʼeuros, un 12,1% més que lʼany passat. El fet que els programes dʼatenció a les persones, tot i ser la partida més elevada, només sʼhagin incrementat un 5% respecte el 2003 ha ai-xecat crítiques. El govern municipal respon que els fons dʼatenció social primària pugen un 11,5% (i un 13,5% lʼatenció domiciliària); que el pla contra la pobresa té un 11,4% més de recursos i que lʼatenció a les per-sones grans puja un 15,2% A més, reclama la creació del Consorci de Serveis Socials, que permetria sumar uns 90 milions dʼeu-ros més, donat que fins ara la Generalitat gastava a Barcelona només la meitat del que destinava de mitja a serveis socials a la resta de Catalunya.

Un pla dʼinclusió social amb prou recursos?

El 85% dels contractes signats a Barcelona durant el 2002 van ser temporals

Tot i que el perfil de la pobresa a Barcelona és el dʼuna dona gran que viu sola i amb una pensió insuficient, els joves, els aturats i les famílies amb problemes per pagar lʼhabitatge voregen lʼexclusió social

4 PUBLICITAT desembre de 2003-gener de 2004

La Veu del

CARRER

5CRÒNICAdesembre de 2003-gener de 2004

La Veu del

CARRER

El monopoli de les botigues de roba En5 paraules

18.000 gossos

Dels 130.000 gossos existents a la nostra ciutat només han estat censats 18.000. La Guàrdia Urbana ha imposat 1.429 multes. 1.361 són per no censar els gossos, 42 per no tenir contractada una assegurança -obligatòria- de responsabilitat civil en ser potencialment perillosos i 26 per no tenir el permís especial que algunes races requereixen.

Xifres d’habitatge

El Patronat Municipal de l’Habitatge senyala que 17 de cada 100 habitatges nous són de protecció oficial. Cada família dedica el 46,9% del salari per accedir a un pis nou. Els pisos han pujat un 21,6% en un any. Respecte als lloguers, per cada metre quadrat es paguen 9,19 euros (1.520 pessetes).

Amb els palestins

Quasi un millar de persones es van concentrar el passat 9 de novembre a la plaça Sant Jaume per denunciar el mur que el govern d’Israel construeix a Cisjordània. Es va alçar un mur simbòlic de caixes de cartró i es va sentir la cancó The Wall de Pink Floyd.

L’ofici més antic

1.000 de les 11.500 prostitutes censades a Catalunya exerceixen a Barcelona. 661 treballen als carrers; el 47% a Les Corts, el 29% a Ciutat Vella, el 15% a Sant Martí, el 5% a l’Eixample i el 14% a Montjuïc. En les últimes setmanes s’intenta consolidar un nou punt als voltants de la plaça de les Glòries. El 85% són estrangeres i la majoria té més de 35 anys.

Es ven sòl públic

TMB s’ha venut un solar per 31 milions que es destinarà a construir 9.800 metres quadrats d’habitatge de règim lliure. Les ofertes presentades van ser 15. Segons fonts municipals, aquests ingressos serviran per finançar la construcció de les cotxeres d’autobusos d’Horta.

Canvi de metge

17.000 catalans han canviat de metge el primer mes de lliure elecció. La majoria ha argumentat la proximitat al seu domicili. Les sol·licituds rebudes han estat 19.483. Un 20% dels qui han canviat d’equip mèdic han estat menors d’edat.

La firma gallega de roba Inditex, que té entre les seves marques Zara, Bers-hka, Massimo Dutti i Stra-divarius, concentra gran part dels seus negocis al centre de la ciutat, amb 19 comerços entre Passeig de Gràcia, Portal de lʼÀngel, Portaferrisa i Pelai.

JAUME FIGUERAS

El centre de Barcelona és visita obligada per qualsevol turista que arribi a aquesta ciutat. Passeig de Gràcia, Portal de lʼÀngel, Portafer-rissa i el carrer Pelai són vies ine-ludibles, carrers que ofereixen un món ple de vida. Però el que so-bretot ofereixen aquests carrers, a part dʼalguns dels exemples més reeixits de lʼarquitectura modernis-ta, és una inacabable filera de bo-tigues, dʼaparadors que criden el vianant amb el seu cant de sirenes disposat a fer naufragar qualsevol tarjeta de crèdit. I és que si mai algú es veu en el compromís dʼha-ver-se de gastar 100.000 euros en un dia, de ben segur que acudirà al centre de Barcelona, on potser aconseguirà la seva proesa sen-se caminar més de 500 metres. I és que aquest és el carrer on es troben les grans marques del disseny i algunes de les joieries amb més pàtina de la ciutat. Bai-xant des del carrer Aragó i fins a la Gran Via, les botigues amb roba per carteres molt amples sʼamun-teguen (si és que les botigues de categoria poden amuntegar-se) en un continum només trencat per alguns bancs.

Entre bancs i McDonaldʼs

Al costat del Banco Urquijo, del Banco Bilbao Vizcaya Argentaria i del Santander Central Hispano es pot trobar un McDonaldʼs i botigues com la dʼun dissenyador anomenat Hermenegildo Zegna, un bon lloc per comprar un trajo i no engreixar-se, perquè ha de saber greu que un vestit que costa 1.048 euros seʼt quedi petit. En aquesta botiga el respecta-ble client pot vestir-se de tardor, sense abric, per uns 1.800 euros, calçotets i mitjons a part. La Gran Via fa de frontera difusa entre la Barcelona rica i la Barcelona no tant rica i és que a partir dʼaquí el Passeig de Gràcia comença a notar-se la presencia de botigues amb preus més ajustats. Vigila aquesta frontera un dels emble-mes de les botigues de roba de moda i de preu molt assequible: Zara. A la Gran Via amb Passeig de Gràcia, on sembla que faci un segle va haver-hi el Virgin, ara hi ha una botiga de Zara on les persones amb uns ingressos nor-malets poden comprar-se 7 panta-lons pel mateix preu que costen uns molt a prop, a Furest.

Però la massa, que diria Orte-ga y Gasset, sembla disposada a apoderar-se dʼun dels carrers més emblemàtics de la poderosa bur-

gesia catalana i en els últims anys lʼimpuls dʼempreses com Inditex han ocupat amb força un espai que semblava més reservat a les Visas Oro i a les American Ex-press que a les targetes de dèbit.I és que Inditex ha entrat en el centre de Barcelona com qui es llença a comprar en una partida de monopoli, i hi té instal·lades ni més ni menys que 19 botigues de les seves marques, concentrant la major part de la seva activitat al Portal de lʼÀngel on hi té 8 comerços. Inditex com a tal es constitueix el 1985 i des de lla-vors el seu creixement ha estat gairebé exponencial fins arribar a estar present en 46 països, amb una forta implantació al mercat europeu. Un camí que aquest any sʼha eixamplat amb una nova línia empresarial amb lʼobertura de diverses botigues de roba per a la llar amb la marca Zara Home, que ja ha instal·lat un negoci a la Rambla de Catalunya.

Les xifres econòmiques que facilita lʼempresa gallega, que co-titza en borsa i té com a principal accionista el seu fundador, amb gairebé un 60% de les accions, són més que optimistes. Amb dades dels nou primers mesos de lʼany, Inditex ha obert un total de 137 noves botigues i calcula finalitzar lʼany amb un total de 300 o 360 nous establiments i un augment de plantilla (7.000 persones) i de vendes (un 20%). Una empresa que no només fa roba actual a preus molt ajustats sinó que també rep premis com el de la Fundació Codespa a lʼem-presa espanyola més solidària. I fins aquí seria tot com un conte de fades però no sempre és or tot el que llueix. Lʼentrega dʼaquest guardó ha estat qüestionada per Setem, accionista dʼInditex que ha qüestionat repetidament la política de responsabilitat social corpora-tiva de lʼempresa. Per Setem, la responsabilitat social de lʼempre-sa no fa referència a la possible

inversió de part dels beneficis en campanyes socials o de mecenat-ge, sinó que fa referència a com i en quines condicions laborals i socials es generen els productes i els beneficis de lʼempresa.

Setem a través de la campanya Roba Neta, va adquirir fa un parell dʼanys 120 accions (equivalents a uns 1.800 euros) dʼInditex amb la voluntat dʼassistir a la Junta dʼAc-cionistes de lʼempresa per pressi-onar des de dins perquè sʼadoptin els criteris de responsabilitat social

de forma eficaç i transparent. Amb aquesta intenció la Campanya Roba Neta va formular diverses preguntes a la junta dʼaccionistes sobre on es produeixen les peces de roba dʼaquest grup empresa-rial, preguntes que van quedar sense resposta. Segons dades de Setem del 2002, el 60 % dels tallers de Tánger que contracten treballadores en condicions pre-càries i inaceptables produeixen articles per a marques espanyo-les, entre elles un 25% per Inditex, un 25% per Mayoral i un 15% pel Corte Inglés.

Una qüestió de talles

Un altre dels fronts oberts contra algunes grans cadenes de pro-ducció i comercialització de roba és el que fa referència a les talles. Una enquesta realitzada a 2.000 persones per la Coordinadora dʼUsuaris de la Sanitat afirma que

gairebé la meitat dels consumidors creuen que en els últims anys els productors de roba han modificat la mida de les talles, fent-les cada cop més petites. Una percepció que jutgen errònia des de mar-ques com Mango, afirmant que en els últims anys les mides de les talles no només no sʼhan en-congit, sinó que en alguns casos sʼhan engrandit, afirmació de la qual es pot deduir que o la meitat dels consumidors sʼhan engreixat o tenen una percepció deformada de la realitat i és que ja se sap que la majoria (en aquest cas majoria simple, ja que no arriba al 51%) sovint sʼequivoca.

Al marge de totes aquestes pe-titeses, la vida comercial al centre de Barcelona segueix el seu curs, el Nadal ens impregna de felicitat i engrandeix el cor de la gent i a la vegada empetiteix el seu ca-pital amb uns 600 euros menys, que és la despesa que es calcula per persona en aquestes dates. Mentrestant, aliè a les dificultats econòmiques de moltes famílies, el Portal de lʼÀngel segueix el seu rit-me vital i la gentada pren el carrer sense miraments i sense que un vianant qualsevol pugui parar-se deu segons a cordar-se la sabata sense que lʼempenyin (un exemple clar de lʼavantatge dels mocasins sobre les sabates amb cordons).

Quan el vianant arriba al Portal de lʼÀngel ha de fer-ho amb les necessitats bàsiques cobertes, és a dir, sense gana, set i havent pas-sat pel lavabo. I és que en aquesta petita via tant concorreguda només hi ha un bar on el comprador asse-degat pot fer una parada per agafar aire. Tot i això, només es pot agafar una miqueta dʼoxigen perquè aquest local esdevé el refugi natural de per-sones amb una relació prou estable per deixar a la seva parella sola en una botiga i, és clar, a la barra sʼamunteguen clients que difícilment trobaran la pau dʼesperit necessària per tornar a encarar el retorn al cor del consumisme.

DANI CODINAEl grup Inditex té 19 botigues al centre de la ciutat. (Vista del Portal de lʼÀngel).

La Gran Via fa de frontera difusa entre la Barcelona rica i la no tan rica: a la banda de mar ja hi ha botigues de preus més ajustats

6 24 HORES desembrede 2003-gener de 2004

La Veu del

CARRER

Â24 hores

La Rambla del Raval o la nueva BarcelonaLa nueva arteria del barrio condensa mestizaje y planes urbanísticos

CRISTINA SIRUR, LUIS CALDEIRO, JORDI GOL, SERGIO PORCEL

Retomamos la idea, como ya hi-cimos en el pasado número 79 con la plaza Orwell, de pasar todo un día en un rincón de la

ciudad con los ojos y las orejas bien abier-tos. La Rambla del Raval da para eso y mucho más, incluso en un día lluvioso.

16,00El escaparate del barrioEl Raval es el típico barrio portuario, canalla y de mala vida. Un paisaje que se repite a lo largo del Mediterráneo: calles estrechas, viejos edificios y ropa en los balcones. Pero ahora el Raval está sufriendo un lavado de cara. En lo primero que se nota es, preci-samente, en el nombre: Raval, en vez del castizo Barrio Chino, mucho más adecuado a su carácter canallesco. Pero por donde de verdad se cuela la modernidad es a través de los planes urbanísticos. La piqueta y el bulldozer están abriendo espacios allá donde antes hubo hacinamiento físico. Verdaderas brechas en el antiguo tejido del barrio.

Una de estas brechas es la Rambla del Raval. Aquellas calles sin luz han dado paso a un espacio amplio, compuesto de un paseo central bordeado de palmeras y dos caminos laterales. Y al fondo, en el horizonte, en vez de fachadas renegridas, se recorta el Tibidabo.

Accedemos a la Rambla por la avenida de les Drassanes, una tarde cualquiera de

otoño. La Rambla es el gran escaparate del barrio, allá donde se muestra en todo su esplendor. Y lo primero que constatamos es que el Raval es el auténtico laboratorio de pruebas donde se cuece una nueva

Cataluña: la del mestizaje. Aquí la mayor parte de la población es ya pakistaní, una gente que pasea su porte tranquilo -y no exento de elegancia- por la Rambla. Unos musulmanes atípicos, ya que no despiertan el recelo que los nativos suelen prodigar a los de su fe. “Son gente correcta que se de-dica a su negocio”, me cuenta un camarero de la archifamosa Casa Leopoldo, templo gastronómico donde solía comer Vázquez Montalbán, situado en la vecina calle de Sant Rafael.

El hombre, que lleva treinta años sirvien-do viandas, ha conocido lo que fue y lo que es la Rambla: “Ha cambiado, y para bien. Antes había calles estrechas, llenas de porquería, porque los vecinos echaban la basura desde los pisos altos”. ¿Y Vázquez

Montalbán? “Era un tímido. Y no tenía un plato predilecto. Le gustaba de lo bueno lo mejor”.

Casa Leopoldo sigue conservando su aire añejo, de negocio familiar. Fundado en 1929 por el abuelo de la actual propietaria, Rosa Gil, es sinónimo de buena mesa y lugar de reunión para cierta intelligentsia progresista. Las fotos que decoran el local dan testimonio de ello: el ilustre xarnego Vázquez Montalbán, amén de Eduardo Mendoza, Juan Marsé y Maruja Torres. Una parroquia devota que forma parte ya de la leyenda de tan singular establecimiento.

Con la reforma urbanística cayeron los viejos edificios de aspecto decimonónico. Pero las casas que los sustituyen parecen piedras cúbicas, clónicas y sin personali-

dad. Lo posmoderno tiene en la Rambla un representante: se llama Ámbar, y es un local de copas muy apropiado para estu-diantes neohippys de Bellas Artes y beca-dos Erasmus en busca de sabor español. Los jóvenes europeos se mezclan así con la inmigración legal e ilegal, dando lugar a un combinado estimulante que constituye uno de los principales atractivos de Ciutat Vella.

Pero la piqueta no descansa y ha abier-to, justo al lado de la Rambla, una nueva herida en el corazón del barrio. Se trata de un inmenso solar completamente vallado donde se presume alguna nueva construc-ción, algún nuevo escenario. En su interior corre el pavimento adoquinado de la calle Sant Sadurní, hoy desaparecida. Parece una calzada romana, un residuo de otros tiempos. Al fondo, en una calle próxima, cuelga el siguiente cartel de una fachada: “S.O.S. especulació”. Y más allá, otro: “So-cioslistos y mafiosos”.

Mientras tanto, ha caído la noche. La Rambla es una interminable sucesión de locales de Dönner Kebab, con nombres tan sugerentes como Omar & Ismael o Imran & Bilal. Un grafitero que respon-de al nombre de Koar, y que en esos momentos está trabajando en la valla del solar, me da su particular definición de esta arteria: “Diversidad: de estilos, de razas, de colores...”. De repente me percato de que hay un fuerte dispositivo policial, cosa nada rara, puesto que exis-te una comisaría no lejos de aquí. Un agente me pide la documentación, a mí y a mi acompañante. “¿Son ustedes espa-ñoles?”, inquiere al escuchar mi acento. Sin darme tiempo a responder, añade: “Con ustedes no tenemos nada”, y acto seguido se aplica en controlar a quienes están al lado, transeúntes de aspecto menos comunitario que nosotros. Nada nuevo bajo el sol.

JORDI TARRÉSEsquina de la Rambla del Raval con Sant Josep Oriol.

10,00Variedad en una mañana atípicaCon viento y lluvia comienza la mañana del 31 de octubre, víspera de todos los Santos, en la Rambla del Raval. El paseo está muy tranquilo, son las 10 y media y las mesas de las terrazas están aún amontonadas y atadas en la calle. Al poco, unos operarios de BCN Llum colocan los cables para los adornos navideños. Algunos locales se atreven a montar su terraza a pesar del espantoso día que se presenta.

La Rambla del Raval es un reflejo de la diversidad cultural de Barcelona, del asentamiento de otras comunidades en la ciudad. Podemos encontrar diversos co-mercios, como una peluquería, locutorios, un videoclub, restaurantes y otros locales

de origen pakistaní e hindú, sobre todo. Por ello, algunos como los de la Peña Coral la Xauxa, situada allí desde 1922, la llaman también la Rambla del Pakistaní.

Hablamos con algunos de los socios y socias más antiguos mientras juegan a cartas antes de comer, y nos muestran con orgullo las dos placas con los antiguos nombres de las dos calles que estaban allí antes de la Rambla. Una era el Carrer Sant Jeroni (a la derecha mirando al mar) y la otra el carrer de la Cadena, que cuelgan

como recuerdo al lado del cartel de la Peña. “La Rambla está muy mal”, comenta una de ellas, “hay mucha delincuencia, claro que está más bonita, pero no te puedes descui-dar un segundo que te roban”.

Resulta curioso observar algunos es-caparates, por ejemplo el del Restaurante Alex, especialidad en comida pakistaní e hindú, con un cartel de platos combinados

“occidentales” y bocatas corrientes. Al fin y al cabo, hay que adaptarse y no por ello perder las raíces.

Alrededor de la una, cuando el cielo ya lo permite, comienza a tomar más vida la Rambla; grupos de hombres con vestimen-ta árabe se reúnen a charlar alrededor de los bancos del paseo. Llega la hora de co-mer, son las 2. ¿Un pakistaní, una pizzería, un hindú, carne a la brasa? Puedes elegir entre un enorme falalel o shawarma por 3 euros, un menú hindú por 6 euros en el restaurante El Raval, o menú de sopa, chur-rasco y postre por 7 euros en La Fragua, entre otros.

Pero estamos en Ramadán y los restau-rantes no gozan de parte de su clientela habitual. Incluso muchos niños tampoco acuden a las actividades que realiza el Casal Infantil Estel dʼAssís, situado en ple-na Rambla, porque coincide con el fin del ayuno, sobre las 6, y ya pueden comenzar su comida. Solo los más grandes acuden al final de la tarde.

Lo fascinante de la Rambla del Raval es la variedad de comercios que en ella convi-ven. A lo largo de la mañana he visitado un locutorio y una tienda de comestibles de ori-gen árabe, una agencia de viajes asiática, el local social del Atlante Fútbol Club (desde 1986), un restaurante hindú, la Peña Coral

Visca Xauxa, entre otros. Las culturas se mezclan inevitablemente.

DANI CODINAVecinos de la Rambla parlamentando.

La Rambla del Raval esun reflejo del asentamiento de comunidades diversas en la ciudad

Por donde de verdad se cuela la modernidad es a través de los planes urbanísticos: las piquetas abren espacios donde antes hubo hacinamiento

724 HORESdesembre de 2003-gener de 2004

La Veu del

CARRER

04,00MadrugadaLas cuatro de la madrugada. La noche repliega sus alas mientras un goteo de jóvenes, y no tan jóvenes, se escurre sin cesar por la Rambla del Raval. Están ex-haustos, se puede decir que la aventura ha terminado por hoy para muchos de ellos. Algunos aprovechan los bancos para re-cuperar fuerzas; quizá para éstos, el paso por nuestro escenario sea el principio de un largo camino de vuelta a casa. Otros, sin embargo, cruzan la Rambla a paso ligero riendo y hablando, sin ni siquiera pensar por donde caminan. A estas horas, los in-cansables vendedores de latas de cerveza han adoptado una actitud pasiva. Los dos que hay, aunque parezca mentira, tan sólo exponen su mercancía en los bancos, sin

ánimo de ofrecerla a los transeúntes. Aún así, soy testigo de sus últimas ventas. Poco después se van.

La ciudad poco a poco entra en un pro-fundo sueño que se traduce en una extrema

inactividad en la calle. Son un poco más de las 6 de la mañana y sólo algún coche se atreve a interrumpir el silencio de la noche. Ahora, también se escucha a lo lejos una pequeña discusión, que mis nulos cono-cimientos de árabe me impiden entender, pero que no va más allá.

Con los primeros rayos de sol comien-za de nuevo la actividad. Pasadas las 7 y media se abre el primer bar, Visca Xauxa,

donde acudo a tomarme un café. Los pocos vecinos que ocupan la pequeña barra del local se conocen y hablan bromeando entre humo de tabaco negro y carajillos. El lugar me lleva atrás en el tiempo. El ambiente, la gente, la decoración, todo allí dentro hace que al salir me sorprenda encontrar de nuevo la Rambla del Raval, que ahora desentona en el paisaje.

Dos furgonetas han aparcado en la

zona peatonal de la Rambla y varias per-sonas se mueven alrededor de ellas des-cargando pequeñas carpas que empiezan a montar. Son las ocho y media y progre-sivamente más personas se suman a este grupo. Llegan otros coches, hay electricis-

tas colgando cables y el montaje de todo el tinglado avanza rápidamente. Les pre-gunto a varios vecinos si saben de qué se trata, pero no consigo deshacer mi duda. Nadie sabe nada seguro. Las diferentes opiniones divagan entre un concierto y un acto electoral, pero los protagonistas del evento me confiesan que es un mercadillo. Es la primera vez que se hace y, por lo que me dicen, tendrá lugar todos los fines de semana. Efectivamente, los puestos van cogiendo forma y algunos tenderos em-piezan a colocar su mercancía. Hay de todo, ropa, comida, muebles, pendientes y otros accesorios. Ya son cerca de las diez y hace una mañana de sol preciosa. En breve el mercadillo abrirá sus puertas.

IGNASI R. RENOMEl gato de Botero tiene una gran aceptación entre el vecindario.

A estas horas los incansables vendedores de latas de cerveza han adoptado una actitudalgo más pasiva

22,00La noche multicolorLa Rambla del Raval bulle de vida con la luz de las primeras farolas. El otoño acele-ra la llegada de las sombras y con ellas el levantamiento del ayuno que el Ramadán impone a sus fieles. Es hora de que los ve-cinos, ya cenados, se reúnan en las calles a comentar los avatares de otro día que se acaba. Las luces eléctricas perfilan las sinuosas curvas del gato de Botero y se las ofrecen a los niños como juguete improvi-sado: un exclusivo lujo solo al alcance de los más pobres. Poco a poco, las terrazas se van llenando con la fauna variopinta de la noche, ante la mirada impasible de som-nolientos edificios a la espera de un derribo cercano.

El bullicio crece, pero antes de dejarse arrullar por el murmullo multicolor de esta Babel barcelonesa conviene llenar el es-tómago y coger fuerzas para la larga no-che. La elección más acertada, “si hay de dónde”, es Casa Leopoldo (Sant Rafael, 47), templo del buen yantar, con sus su-culentas especialidades de la tierra que

tanto amó esa vaca sagrada, ese maes-tro de las letras y la vida que fue Vázquez Montalbán (50 €). Por algo menos de dinero (30 €) está La Fragua (Rambla del Raval 15), con sus tremendas parrilladas de carnes a la brasa. O, desviándonos un poco, las pizzerías Tress i no res y Lʼavia (en torno a los 8 €) de esa madre gitana que es la calle de la Cera, donde hasta las pizzas son mestizas como la rumba, cuyos ecos danzan en las esquinas con el cimbreo ondulante de los cuerpos morenos. Y si no, siempre podemos de-jarnos seducir por los aromas exóticos y especiados de cualquiera de los bares

del zoco oriental en que se ha transforma-do el margen derecho de la rambla. Derecho siempre mirando hacia abajo, porque la rambla es descenso, bajada al corazón de la noche de los Orfeos más moder-nos en busca de una Eurídice de diseño.

Pero una buena di-gestión exige reposo y para ello nada mejor que sentarse en la terraza de La noche del Ágora (Rambla del Raval, 10) para disfrutar de una grata compañía y de ese orujo luminoso y ar-diente, como una mano franca y cordial sobre los hombros en la fría noche otoñal. Y, porque no, rendirse al sano voyeu-rismo del espectáculo que a los ojos se ofrece: parejas acarameladas, okupas haciendo mala-bares, kumbas jugando a la pelota y, si hay suer-te, hasta algún animado corrillo de viejos canallas reviviendo viejas juergas con ese punto de surrealismo que dan los vapores del vino.

A medida que la noche avanza la gente va trasladándose a los bares que rodean la rotonda con la calle Sant Pau. La parte alta de la Rambla se convierte en un de-sierto paraíso para los grupos de jóvenes que se expresan a través del graffiti en los muros que cercan varias manzanas de escombros cargados de historia, donde el ayuntamiento tiene previsto instalar la nueva filmoteca y un hotel luminoso. Sus aerosoles cubren con nuevas quimeras ca-pas y capas de fantasías anteriores para el puro deleite del viandante. Una actividad cara y que no suele contar con el bene-plácito de las autoridades, empeñadas en mantener de un gris impoluto los muros que nos aíslan.

En la calle colindante, dos adolescen-tes extraviadas, asustadas por el aspecto

decrépito del barrio, son socorridas por un coche patrulla, mientras la noche se concentra los bares de la parte inferior. Son las dos de la madrugada y el Ámbar (Sant Pau, 77) hierve de modernos que buscan la luz y el calor del trópico en sus cócteles. A unos pasos, Lʼatelier (Rambla del Raval, 49), sede de una asociación cultural del mismo nombre, sumerge a los más atrevidos en un sueño feliniano, con sus cortinas insinuantes, su minús-cula pista de baile, el inmenso lavadero, transformado en foro de espectáculos alucinantes, y la metamorfosis exube-rante del patio de luces del edificio en un jardín repleto de sugerencias.

Las horas pasan. Cerrado todo, la ciu-dad duerme. Pero las persianas bajadas no persuaden a la gente, pertrechada en la encrucijada, de abandonar las calles. A eso de las cuatro y media comienza un

éxodo tímido hacia las paradas de metro más cercanas, que abrirán en media hora. Sin embargo, la rambla, acogedora, nos ofrece como último refugio LʼAurora (Aurora, 7), que a sus 50 años sigue ofre-ciendo amparo, “si la autoridad quiere y el tiempo lo permite”, a quienes esperan que el amanecer les sorprenda menean-do el esqueleto.

La Rambla descansa de su trajín las pocas horas que restan para las prime-ras luces. Su corto sueño apenas se ve perturbado por borrachos despistados o vagabundos insomnes. En el cercano mer-cado de Sant Antoni se desata una frenética actividad y los bares que lo rodean, como Els Tres Tombs, en la confluencia entre la Ronda de Sant Antoni y la Calle Sant Antoni Abad, bendicen con opíparos desayunos a quienes invocan su Sagrado hasta la salida del sol.

JORDI TARRÉSEl grafitti, expresión juvenil que tiene su presencia en un barrio en construcción.

Los vecinos dudan si se está preparando un concierto o un acto electoral: es el nuevo mercadillo que abrirá los fines de semana

Es hora de que los vecinos, ya cenados, se reúnan en las calles a comentar los avatares de otro día que acaba

8 OPINIÓ desembre de 2003-gener de 2004

La Veu del

CARRER

Estampeta miraculosa

Carles MartíPrometre és obligar-se a fer alguna cosa, i això va fer Katy Carreras davant els usuaris de les piscines Folch i Torres. Katy es va comprometre a obrir-les fins que es construís la nova piscina de Can Ricart. Lʼempresa municipal Focivesa va obrir un concurs per a les obres i els veïns van veure els plànols del que seria la vella piscina fins que es construís la nova. Katy no es va comprometre a títol personal sinó com a representant de lʼAjuntament, i ara el nou regidor no assumeix la promesa institucional i enderroca per sorpresa la piscina. Per què tantes presses? Què es pensa construir al nou solar? Es pensa construir un vial, al servei de lʼhotel de luxe de la Rambla del Raval, que destrueixi 148 habitatges de la zona? Dels 600 afectats alguns han dʼanar més lluny a altres piscines, altres estan en llista dʼespera sense poder-se banyar i tots se senten enganyats per un Ajuntament que ahir es deia Katy Carreras i avui es diu Carles Martí.

EN POSITIU

Les 54 torres d’alta tensió existents entre el nus de la Trinitat i la desembocadura del Besòs seran desmuntades abans de final d’any. L’operació, que costa 700.000 euros, és l’aportació de la companyia elèctrica al Fòrum 2004. Quedaran per desmuntar 64 quilòmetres de torres d’alta tensió entre Torre Baró, Ciutat Meridiana, Badalona i Santa Coloma. Els veïns afectats pel seu impacte segueixen reivindicant. Un primer pas positiu. Donin aviat el segon. Desmuntar té un alt cost, les companyies tenen altíssims beneficis

Menys barreres al Fòrum 2004“I jo, per on passo?” Això van preguntar diversos col·lectius a responsables del Fòrum 2004, que s’anuncia com a universal i s’havia oblidat de les persones amb disminució. Diversos col·lectius van denunciar que no es va pensar en ells en dibuixar el recinte. Gràcies al seu treball, ara, a corre-cuita, s’intentarà esmenar l’oblit. Això tenint en compte que la llei indica clarament que no es poden construir barreres arquitectòniques. Però les presses o la falta de sensibilitat tenen aquestes conseqüències. Enhorabona als col·lectius per la feina que realitzen: Que aviat deixeu de fer preguntes tan injustes com “ I jo per on passo?”

Increment de l’IBI als pisos buitsHo diuen els okupes: els habitatges s’han construït perquè compleixin una funció social. Els habitatges buits no donen aixopluc: es deterioren. Tot això, en molts casos, esperant el pessic especulatiu. El nou equip de govern ha decidit penalitzar-ho pujant l’IBIs un 50%. Segons una investigació municipal (no s’ha explicat com s’ha realitzat), dels 85.400 pisos buits que apareixen en el padró realment estan buits 18.874. L’augment es posarà en marxa l’any 2005 i no el 2004 com es va aprovar.

En favordel laicismeSindicats, ONG, lògies maçòniques i diversos grups progressistes han format una plataforma que té entre els seus objectius salvaguardar la vida pública de la influència de qualsevol religió.El manifest va ser presentat el passat mes d’octubre coincidint amb l’aniversari de l’afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia, el fundador de l’Escola Moderna, acusat d’inspirar la Setmana Tràgica. El seu text reclama “que cap opció de conciència particular gosi de privilegis a l’ensenyament, la fiscalitat, la presència mediàtica i l’ocupació simbòlica de l’espai públic”.

Lʼocultisme dʼEndesaEL CUARTO FOSC

Nou mesos després que una petita i innovadora empresa anunciés al mercat la possibilitat de contractar electricitat verda o neta al 100% procedent dʼinstal·lacions solars i eòliques, feta amb responsabilitat ecologista, els monopolis elèctrics han reaccionat I ofereixen també energia neta (¿?).Però, quina és la seva procedència? Quin tant per cent de “netedat” conté? No informen. No saben. No contesten. Les seves dues pàgines web només indiquen procedències hidràuliques, tèrmica amb combustibles fòssils i tèrmica nuclear. Ni una línia informant de la suposada energia neta. Al Cuarto Fosc, a la llum del llantiol, perquè abandonin les seves mitges veritats i el seu ocultisme.Iberdrola abusa de la sensibilitat de la gent. Demanar que es consumeixi més electricitat és una irresponsabilitat i és absolutament deshonest relacionar en un anunci lʼús de lʼassecador amb una millora de la natura.

Morir a Barcelona és més car que a la resta de ciutats. Vivim en una ciutat cara a la vida i a la mort. Ens costa el doble que a Saragossa, Màlaga i Palma. Un informe xifra la quantitat en 3.298 euros, més de mig milió de pessetes. No et regalen ni els recordatoris. Una barbaritat. Algú va opinar davant lʼinforme que “lʼerror hagués estat deixar les claus de la defensa de lʼinterès general en mans dels antics monopolistes”. Als tanatoris, els condols van acompanyats de les denúncies davant aquests abusos.

Morir-se de lʼensurt

Torres d’alta tensió

PEDRO MADUEÑO. La Vanguardia.

Eleccions autonòmiques. Tots guanyen. Ningú perd. Tot és possible, només el PP no té possibilitats de governar. Lʼesquerra es mobilitza: Firmes, emails, concentracions davant el Parlament exigeixen un govern dʼesquerres. La dreta -centrada- nacionalista reclama un govern nacionalista. Sʼhan distribuït milers dʼestampes com la que reproduïm: Artur Mas no ho té fàcil. Uns es manifesten, uns altres resen.

9PUBLICITATdesembre de 2003-gener de 2004

La Veu del

CARRER

10 OPINIÓ desembre de 2003-gener de 2004

La Veu del

CARRER

Guantánamoo la destrucció dels valors

Joaquim SempereSociòleg

a crueltat humana no és d’avui. En altres èpoques s’ha practicat l’empalament, s’han tallat mans i peus, s’han buidat els ulls o s’han esquarterat les víctimes (per exemple, estirant amb quatre cavalls les extremitats dels con-demnats en direccions contràries). La di-ferència entre aquestes formes de crueltat i el que s’esdevé avui a Guantánamo amb els presoners del govern dels Estats Units acusats de terrorisme islamista és que, entremig, han passat més de dos segles d’Il·lustració i de revolucions que han refi -nat substancialment la sensibilitat moral de la gent. Aquesta millora dels costums i de les sensibilitats s’ha traduït també en legislacions protectores de la integritat fí-sica i moral de les persones, que prohibei-xen la tortura i els tractes degradants i, en alguns casos, la pena de mort. La gra-vetat del fet rau en la regressió històrica que això representa i en la desinhibició i el cinisme amb què es duu a la pràctica.

La barbàrie no havia cessat durant aquests dos segles, i el progrés moral -com ha passat sempre- s’ha acompanyat de violacions constants dels propis principis

proclamats. El nazisme i les dictadures mi-litars han representat regressions no sols en les pràctiques de la crueltat, sinó també en la seva legitimació. Totes aquestes tiranies han proclamat la seva voluntat i el seu dret -autoproclamat- a practicar la violència sen-se restriccions contra els seus enemics. La superioritat dels règims democràtics que proclamen el seu respecte als drets humans

és que renuncien a l’ús (o almenys a l’ús ha-bitual) d’aquestes pràctiques condemnant-les com inhumanes.

Amb Guantánamo, el govern dels Es-tats Units esborra aquest principi. Durant un segle ben llarg hem vist com els Estats Units han estat practicant la violència institucional sense escrúpols, donant suport actiu a dictadors, assassins i tor-turadors, utilitzant l’arma de destrucció massiva més potent -la bomba atòmica- contra les poblacions civils d’Hiroshima i Nagasaki, fent la guerra química més mortífera de la història al Vietnam, etc. Ara, el govern Bush ha fet, però, un pas més, i greu: proclamar el seu dret a violar els propis principis que, segons la seva propaganda, legitimen el seu país com a “defensor del món lliure” i de “les lliber-tats” i capdavanter en la “lluita pels drets humans”. Molts ja sabíem que aquesta retòrica tenia més de fulla de parra que

de veritat. Però, com s’ha dit, la hipocresia és l’homenatge que el vici fa a la virtut. Si algú peca, però proclama hipòcritament el valor de la virtut contra la qual està pecant, com a mínim reconeix d’alguna manera quins són els valors respectables, encara que ell no els respecti. L’actual política de prepotència imperial sense limitacions del govern dels Estats Units afegeix a les seves inacabables violacions de drets la destrucció de valors essencials de la civilització. Aquesta actitud de ci-nisme sense embuts ja es va manifestar quan el govern nordamericà va anunciar públicament que crearia una agència per manipular la informació... ¿Quins efectes sobre la moral pública, sobre els joves es-pecialment, tindrà aquest cinisme?

Les maneres obertament il·legals com s’han detingut els presoners de Guantá-namo, com se’ls reté més enllà de tota li-mitació de temps, se’ls practica la tortura

i el maltractament, inclosa la “privació sensorial”, i tants altres abusos, són més odioses pel fet de practicar-se en nom de la defensa de la democràcia. I són parti-cularment inquietants perquè responen a la intenció de destruir valors bàsics de la civilització que crèiem adquirits, almenys en una part del món.

D’altra banda, suposa una regressió en un altre punt bàsic: la desigualtat en el trac-te de les persones en funció de si són “dels nostres” o no. El principi d’igualtat davant de la llei, una conquesta de la qual els euro-peus ens podem sentir justifi cadament orgu-llosos, queda destruït. La llei cedeix davant de la força. El poderós aplica el càstig segons la mera conveniència i discrecionalitat. Guantánamo és particularment sagnant perquè els presos hi són, senzillament, per-què l’orgull de la gran potència ferida neces-sitava que algú pagués, no importa qui, no importa com. El crim de les Torres Bessones de Nova York havia de ser venjat, no sim-plement castigat. Qualsevol que pogués ser presentat com enemic de la pàtria, de l’im-peri i de la civilització occidental servia per satisfer la set de venjança alimentada des de dalt entre la població.

Tornem a la llei de la selva, a l’imperi del més fort, a la identifi cació de les víctimes com a enemics, a la negació de tot principi d’igualtat i equitat. Entrem en un món molt més insegur que mai, molt més injust que mai, que tendeix a escindir-se en dues poblacions ben distintes: els que mereixen viure (i viure en la prosperitat) i els que no mereixen ni viure ni ser respectats. Si no aconseguim aturar aquesta follia, el nostre món entrarà en una espiral incontrolable on ningú no estarà segur, i on el feble i precari progrés moral aconseguit fi ns ara podria desaparèixer sense deixar rastre. Avança una nova forma de feixisme, basat com els anteriors en el culte a la violència i a l’unanimisme de base emocional “patri-òtica”. Que estigui legitimat per les urnes només el fa més perillós encara.

L

Kiosk

Trafi cantesJuan José MillásEl País, 14 de novembre de 2003

Hay en España más de tres millones de viviendas en cuyos dormitorios no folla nadie porque están vacías. Tampoco tiembla en sus tendales la ropa íntima recién lavada a mano ni por sus pasillos corren los niños en triciclo. El aire de sus habitaciones se pudre como el agua es-tancada. Si con los retretes de todas esas viviendas hiciéramos un solo y gigantes-co retrete, no podría evacuar, pese a su diámetro, las heces mentales que han dado lugar a esta situación. Si con todas sus bañeras construyéramos una sola bañera, tampoco cabría en ella cuerpo del delito. Y si con los hornos de todas sus cocinas construyéramos un solo y formi-dable horno, no alcanzaría el tamaño del infi erno que nos merecemos.

Pero cuanto más pútrida es su atmós-fera, mayor es la cotización de estas casas. Sus dueños calculan cada día el grado de corrupción del aire y apuntan los benefi -

cios en un libro. Nadie llamará nunca a la puerta de estas tristes moradas, porque no se diseñaron para ser habitadas, sino para especular con sus oquedades. Ima-ginemos que, mientras la gente muere de tuberculosis, los laboratorios farmacéu-ticos acapararan, sin poner a la venta, los antibióticos capaces de ter-minar con ella. Los antibióti-cos estarían cada día más caros y sólo los enfermos con muchos recursos podrían acceder a ellos. Supongamos que en esta situación de emergencia sanitaria el Gobierno, en lugar de tomar medidas radicales para evitar la especulación con un bien de primera necesidad, defendiera el derecho a la propiedad privada de los fármacos

por encima del derecho a la vida de los contribuyentes enfermos.

No es necesario imaginarlo. Está suce-diendo. Tres millones de viviendas, más las que hay en construcción, destinadas de antemano a no ser habitadas, son como tres millones de vacunas contra la polio

inmovilizadas en un país de poliomielíticos. El tamaño del disparate es colosal, aunque lo tenemos tan cerca que sólo

somos capaces de ver aspectos parciales de él. Cuando nos coloquemos a la distancia ideológica adecuada para observarlo en toda su dimensión, los especuladores ya estarán trafi cando con otro bien de prime-ra necesidad amparados por el Gobierno de turno. Qué mundo.

Hay tres millones de viviendas en cuyos dormitorios no folla nadie porque están vacías

MÁXIMO, a El País

Entrem en un món que tendeix a escindir-se entre els qui mereixen viure i els qui no mereixen viure ni ser respectats

Rauxa

Ens quedala paraula

Aquesta tardor ha sigut molt trista. El mal ave-rany va començar a la primavera, quan l’escriptor Terenci Moix va morir, i va seguir a l’estiu, amb la desaparició del cronista Josep Maria Carandell. Però és que en poques setmanes hem perdut la consciència crítica de Manuel Vázquez Montal-bán, els textos de l’escriptor Joan Perucho i els versos del poeta Miquel Martí i Pol. No: només hem perdut els autors. Perquè, com deia Blas de Otero, ens queden les paraules. I si en el cas del prolífi c Montalbán són molts els textos que ens el fi xen a la memòria, en el de Martí i Pol és la po-pularitat dels seus versos el que impedirà l’oblit. Perquè Martí i Pol, que va ser un obrer del tèxtil fi ns que l’esclerosi múltiple el va obligar a deixar la feina, però no la poesia, ha estat qualifi cat jus-tament com a poeta del poble. Del seu poble, Roda de Ter, que no va abandonar mai; del poble treba-llador, per qui va lluitar com a comunista; del po-ble català, a qui va cantar la llibertat; i de la gent del poble, o del barri, que fa servir els seus versos per enamorar-se, per morir-se, per emocionar-se.

11DOCUMENTdesembre de 2003-gener de 2004

La Veu del

CARRER

n la campanya per les últimes eleccions municipals, els dife-rents partits polítics van explicar

el seu programa. L’experiència contrasta-da amb la realitat ha posat de manifest que moltes coses que es diuen durant la campanya després no es porten a terme. Recordo que a les eleccions de 1999, en un acte electoral organitzat per l’Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou i altres entitats del barri, es va emplaçar els prin-cipals grups polítics que es presentaven perquè es definissin sobre les propostes sobre la necessitat d’equipaments. La notícia als mitjans de comunicació va ser que en aquest acte hi havia un notari que va aixecar acta del que es va dir.

Per a la ciutadania i, evidentment, per al moviment veïnal, és molt important que el partit que governi -en el cas de Barcelona, l’equip format per PSC, ERC i ICV-EUiA-, elabori el Pla d’Actuació Municipal (PAM), que és el que deter-mina l’actuació de l’Ajuntament durant els propers quatre anys. Aspectes sobre participació, fiscalitat, mobilitat, urba-nisme, equipaments, habitatge, benestar social, sanitat, educació i cultura, joven-tut i drets civils, serveis urbans i mante-niment, sostenibilitat i ecologia urbana i seguretat, han de quedar concretats i pressupostats. Tan important és el PAM que, un cop aprovat provisionalment al

plenari de l’Ajuntament, s’ha de fer obli-gatòriament una audiència pública on les entitats i la ciutadania puguin fer al-legacions i discutir-lo. D’aquí es dedueix que el PAM és el veritable compromís, i no el que es diu en la campanya electoral. És on l’Ajuntament assumeix aquest com-promís davant la ciutadania i que, de no complir-se, es poden demanar responsabi-litats polítiques.

Des de la Favb venim demanant reite-radament que un any abans d’acabar el mandat es faci una valoració del PAM per veure el que s’ha complert i el que queda per fer. D’aquesta manera, lluny de la pressió d’unes noves eleccions, es pot fer una anàlisi amb més serenor.

Cal tenir en compte, però, que a més del PAM a nivell de ciutat hi ha el PAD a nivell de districte. L’Ajuntament ha volgut que aquest últim es treballi abans d’elaborar el general, amb la intenció d’aprovar tots dos conjuntament. No te-nim gaire clar com es lligaran ambdues idees però, en qualsevol cas, cada districte haurà de marcar el seu ritme tenint en compte que per a nosaltres és molt impor-tant la participació.

En aquests moments, l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona només

ha elaborat un document “d’acord per al Govern a l’Ajuntament de Barcelona 2003-2007” del 13 de juny de 2003, on al llarg de 48 fulls s’estableixen els principis programàtics entre els tres socis que han de governar la ciutat en els propers qua-tre anys. Sembla que el calendari ve de-terminat per l’aprovació inicial del PAM al mes de desembre, la celebració d’una audiència pública al gener i l’aprovació definitiva al mes de febrer.

Preocupa al moviment veïnal i a la Favb que encara no s’hagi elaborat un projecte de PAM, i que es digui en alguns cercles municipals que fins al gener o febrer no es concretarà res. Això representa que pràc-ticament hauríem perdut un any per sa-ber cap a on va la ciutat i conseqüentment la possibilitat d’incidir sobre aquest futur

immediat. Volem pensar que la dinàmica municipal no està paralitzada (que ja és molt pensar tenint en compte les eleccions autonòmiques del 16 de novembre) però, malgrat tot, de fet s’està actuant sense haver debatut amb la ciutadania quines són les prioritats.

Aquesta vegada la Favb i les associaci-ons de veïns i veïnes ens hem avançant a les propostes de l’Ajuntament i hem elabo-rat un document de síntesi amb 115 pro-postes perquè siguin tingudes en compte en el PAM. Ha estat un treball on han col-laborat prop del 50% de les entitats veï-nals de Barcelona i altres entitats amb les que treballem assíduament. Estem con-tents de la feina feta, doncs no és habitual aconseguir uns índexs de participació tan alts. Per fer realitat el PAM també calen

recursos. En aquest sentit ens preocupa molt que aquest recursos puguin quedar hipotecats per les despeses que la ciutat està destinant al Fòrum 2004.

Alguns barris i districtes ja estant elaborant també els punts per aportar al PAM del seu respectiu districte i creiem que aquesta dinàmica ha de generar un procés participatiu important, tant a nivell de les mateixes entitats veïnals com amb l’Ajuntament. En aquest sentit, no volem que es repeteixi l’experiència de l’any 1999, quan vam haver de córrer per debatre en l’audiència pública les nostres aportacions i fer-ho en el mes de desembre, en dates properes a les festes de Nadal.

Barcelona està en canvi constant. El mo-del de ciutat ha estat qüestionat en alguns aspectes pel moviment veïnal. Davant de la ciutat de l’èxit, el disseny i les celebracions, també hi ha la ciutat que ho passa mala-ment, que té problemes, que té marginació i pobresa, amb joves que han de marxar… No podem amagar la ciutat que pateix i grinyo-la. Per això hem d’anivellar els desequilibris que encara hi ha entre els diferents barris i respondre a les necessitats bàsiques de les persones que hi vivim.

Des de la Favb hem valorat positiva-ment el resultat de les últimes eleccions municipals i en aquest sentit esperem de l’equip de govern, però també dels partits de l’oposició, que responguin a aquestes

necessitats i entre tots, cadascú des de la seva responsabilitat treballem per fer una ciutat més justa i solidària.

E

Per un veritable compromís amb la ciutat

Manel AndreuPresident de la Favb

Escultura-poema de Joan Brossa

El PAM es tan important que requereix obligatòriament una audiència pública perquè la ciutadania pugui discutir-ho

No volem que es repeteixi l’experiència de l’any 1999, quan vam haver de córrer per debatre en l’audiència pública les nostres aportacions

Aviat es realitzarà una consulta a les llars de Barcelona per-què tothom que vulgui assenyali les seves prioritats o sug-geriments per als plans municipals dels propers anys, tant a nivell de districte com de ciutat, perquè la presència de la ciutadania sigui palpable mitjançant les seves propostes. La informació la facilita la regidora de participació ciutadana Assumpta Escarp a El Periódico de Catalunya amb data de desembre. En el mateix article s’explica que “La intenció és democratitzar al màxim el procés, perquè no només les as-sociacions veïnals participin en la planificació, sinó que tot ciutadà se senti amb veu i vot”.

Un primer nivell en la participació, molt important, és que cada ciutadà sigui consultat omplint un qüestionari o reme-tent les seves idees. Però també hi ha altres nivells de parti-cipació col·lectiva, precedits de documentació i informació su-ficient, d’una anàlisi de la realitat social, d’un debat realitzat per grups de ciutadans que, en qualitat d’afectats o associats lliurement, estan asessorats per professionals que supleixen

els límits de coneixements que el col·lectiu pugui tenir.No deixa de sorprendre l’entusiasme amb que es planteja,

com a novetat, la participació individual, quan fins al moment la participació col·lectiva troba importants traves per rebre informació a temps i, en ocasions, per ser reconeguda com a interlocutora vàlida.

Les associacions de veïns no volen cap exclusiva. Venen reivindicant la participació ciutadana per a totes les entitats que existeixen de fa temps o pels col·lectius que sorgeixen puntualment davant actuacions concretes. Una participació col·lectiva és, com a mínim, tan necessària com la participació individual, encara que entenem que pot resultar més molesta pels seus arguments, la seva memòria històrica i la força amb que defensen les seves propostes gràcies al recolzament mutu ciutadà.

Que ningú s’equivoqui i pensi que els conflictes urbans aca-baran i es resoldran a base d’aclaparar amb una participació individidualitzada.

Jo participo, tu participes; ells deuen participar

12 DOCUMENT desembre de 2003-gener de 2004

La Veu del

CARRER 13DOCUMENTdesembre de 2003-gener de 2004

La Veu del

CARRER

●Constitució immediata del Consell de Ciutat amb major representació de les entitats.●Constitució d’immediat del Consorci de Serveis Socials i impulsar el funcionament dels consorcis d’Educació i Habitatge. Posar en marxa el Consell del patrimoni Cul-tural de Barcelona.● Compromís irrenunciable

de l’elecció directa dels consellers de districte.●Compromís per avaluar el PAM en el tercer any de mandat, mitjançant una Audiència Pública.●Veu de les entitats i els ciutadans i ciutadanes en tots els plenaris municipals i abans de cada votació.●Recuperar els Plens de Districte, un cop al mes, amb un total de 10 a l’any.●Posada en marxa de les Memòries Participatives.●Que en tots els mecanismes de participació estiguin precedits necessàriament d’una bona informació. ● Creació d’una comissió de control i seguiment dels parcs i jardins a la ciutat.

● Fiscalitat dels residus socialment justa i ecològica-ment responsable.●Que els impostos munici-pals que graven el cadastre no s’incrementin per sobre de l’IPC.●Avançar en l’objectiu dels pressupostos participatius i concretant, com a primer pas en aquest mandat, els

que afecten als districtes.

●Transport gratuït als aturats i aturades.●Ampliar l’horari del metro els dies feiners fins a la 1 i els caps de setmana tancar a les 2 i obrir a les 5.●Incrementar la freqüència del Transport Públic en els dies festius i no reduir serveis. ●Informar prèviament a les entitats veïnals dels canvis que es produeixin en els horaris i recorregut dels mitjans de transport.● Inversions que solucionin les barreres arquitectòni-ques, tant en el metro com en el transport de superfície.●Garantir el desplaçament de les persones amb dismi-

nucions ampliant i millorant els serveis actuals.●Garantir la regularitat del transport de superfície (10 minuts d’espera com a màxim).● Accelerar el compliment dels intercomunicadors de transport bus-metro-rodalies-tramvia. ●Potenciar el transport públic i donar prioritat semafò-rica al tramvia. Estudiar noves línies d’aquesta modali-tat així com la connexió de la Pl. Francesc Macià amb la Pl. de Les Glòries per superfície.●Treure de l’IBI la taxa de transport, pagant-se apart en funció de la seva necessitat.●No al túnel d’Horta.●Ampliar la preferència semafòrica per a la gent gran.●Millorar la seguretat i educació viària.●Desenvolupar la xarxa bàsica de carrils bici, en què tots els carrils tinguin continuïtat i connexió amb els al-tres carrils bici. Que aquests siguin segurs i segregats.●Dotar de carril bus els accessos a la ciutat.●Elaborar un pla global de mobilitat assumint els crite-ris de l’Agenda 21.●Eliminació de carrils a la Ronda General Mitre i Tra-vessera de Dalt, reduint-los només a quatre.●Alliberar del trànsit privat les Rambles i algunes illes de l’Eixample.●Limitar la velocitat dels cotxes a 30km/hora en els car-rers secundaris i a 50Km/hora a les vies principals.●Consolidar el dia sense cotxe recuperant el seu caràc-ter reivindicatiu i pedagògic.

● Preservar el patrimoni arquitectònic industrial do-nant-li usos de ciutat.● Conservar el patrimoni públic del sòl per destinar-ho a habitatge social.●Impulsar l’esperit del 22@ i aplicar aquests criteris a al-tres districtes de la ciutat.●Expropiació de Can Rigalt i fer-ne parc metropolità.●Elaborar un nou projecte

urbanístic participatiu i no especulatiu del barri de les Corts en substitució del Portal del Coneixement.●Elaborar un nou pla integral de la Plaça de Les Glòries on s’aclareixi definitivament el trasllat dels Encants, les zones verdes i els equipaments.●Impulsar la remodelació total del barri de la Mina so-bretot en l’aspecte social.●Introduir criteris de sostenibilitat en la construcció de

nous edificis.●Reconsiderar el pla de presons recollint les reivindica-cions dels barris i que deixi de ser especulatiu. ●Que la ciutat assumeixi part dels centres penitenciaris.●Actualització i calendari que obligui a acabar els dife-rents Peris en aquest mandat i entre ells el de Torre Baró i La Clota.●Soterrament de les vies a Sants i cobriment a Sant Martí i la Sagrera.●Potenciar el comerç de barri en detriment de les grans àrees comercials.●Activar Can Batlló. Compromís que garantirà la cons-trucció d’habitatge públic de lloguer i a preu assequible.●Pla per suprimir les barreres arquitectòniques en tots els districtes.●Revisió del PGM amb criteris democràtics.

●Destinar el 50% del sostre de nou planejament a habi-tatge protegit (bàsicament de lloguer)●Convenis anuals de cessió de sòl per a les cooperatives veïnals.●Tenir en compte la realitat dels barris alhora d’adjudi-car habitatges en règim protegit.●Que cap barri tingui pendent obres de rehabilitació o remodelació pels habitatges afectats per aluminosi a l’any 2005.●No construir habitatge en solars destinats per a equi-paments (10hj).● Compromís de lluitar contra l’expulsió de persones grans dels seus habitatges amb finalitats especulatives.●Buscar la manera fàcil d’accés de les persones grans als seus habitatges, instal·lant ascensors o permutar un pis per una planta baixa.●Establir una taxa per metre quadrat sobre els habitat-ges buits, mesura que s’hauria d’acompanyar de plans de suport per a la rehabilitació d’habitatges per introduir-los al mercat de lloguer amb preus “protegits”.●Establir ajuts especials per evitar els desnonaments.

●Elaborar un Pla d’Equipaments a nivell de barri i tam-bé a nivell de ciutat i impulsar el metropolità.

Propostes veïnals al Pla d’Actuació Municipal

Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de BarcelonaIl·lustracions: Montse Cabo

Participació

El Pla d’Actuació Municipal (PAM) i els Plans d’Actuació dels Districtes (PAD) per als anys 2004-2007 es pensen aprovar inicialment a finals d’any. En aquests docu-ments l’Ajuntament concretarà les seves prioritats per a tot el mandat.

La Favb va aprovar un document d’aportacions al PAM que publiquem en aquestes pàgines i que hem remès a tots els grups municipals. Estem a l’espera de conèixer el document aprovat inicialment per tal d’avaluar com es recullen les propostes i preparar la nostra intervenció en l’audiència pública que se celebrarà abans de l’aprovació definitiva, prevista per a la pròxima primavera.

Respecte al PAD, ens consta que en alguns districtes coordinadores d’AVV o associacions han presentat els seus corresponents suggeriments. A la pàgina 22 fem referèn-cia al text elaborat al Casc Antic per diverses entitats.

Fiscalitat

Mobilitat

Urbanisme

Equipaments

Habitatge

12 DOCUMENT desembre de 2003-gener de 2004

La Veu del

CARRER 13DOCUMENTdesembre de 2003-gener de 2004

La Veu del

CARRER

●Millorar l’atenció primàriaFamílies amb rendes baixes●Escolarització de fills de famílies amb situació de pre-carietat o risc social amb els programes adequats● Increment del nombre d’educadors i educadores al carrer amb programes i recursos que afavoreixin la intervenció real i no únicament la detecció i control de grups de risc.●Incrementar les places residencials per a infants i ado-lescents que són víctimes de maltractaments o d’abandó.●Establir programes d’intervenció educativa dins les fa-mílies en situació de risc social amb caràcter preventiu.●Prevenir la violència contra les dones dins i fora de l’espai domèstic. Establir mesures preventives que per-metin evitar els maltractaments. Crear equips i centres d’acollida que intervinguin en ajuda de les dones que han patit maltractaments. Garantir un salari digne que permeti aquestes dones sortir de la situació de maltrac-tament sense haver de caure en la precarietat social.Gent gran:●Construcció de 25 residències d’acord amb les necessi-tats dels barris.●Potenciar l’assistència domiciliària ampliant la seva cobertura.●Incrementar els casals de barri. ●Contemplar l’assistència a gent gran un cop superada la fase crítica d’urgència.Immigrants:●Creació d’un campament de pas per als treballadors temporals que acostumen a desplaçar-se i viure en cara-vanes pròpies.Persones amb discapacitats psíquiques i sensorials: ●Taxi servei a domicili.●Replantejament de l’Institut Municipal de Disminuïts, perquè estigui al servei del col·lectiu. ●Garantir el dret al treball, compliment de les normati-ves de contractació de persones amb especials dificultats. ●Desenvolupament i aplicació de les clàusules socials, començant per les empreses municipals i les que contrac-ta l’Ajuntament.Persones sense llar:●Creació de centres per pernoctar de Baixa Exigència on les persones, amb un acompanyament adequat, puguin recuperar el seu arrelament a la societat.●Establir menjadors que permetessin fer almenys dos àpats al dia (un al matí i un al vespre) i en horaris flexi-bles.● Incrementar els equips que treballen en medi obert per tal que puguin fer un acompanyament adequat a les persones sense llar.●Atendre i prevenir les necessitats de les persones en risc d’exclusió social

● Concretar un mapa sanitari més racional amb els desplaçaments dels usuaris.●Atenció als drogo-dependents a cada districte en centres

especialitzats o en els mateixos CAP’s.●Complir al 100% el Pla d’Atenció Primària sense pri-vatitzacions.●Participació de les entitats veïnals en els Consells de Salut a nivell de districtes i centres.●Elaborar un estudi epidemiològic de les ones electro-magnètiques.●Reforçar les activitats adreçades a la prevenció de ma-lalties mentals i a la plena integració sense discriminaci-ons dels malalts i malaltes mentals.

● Creació de places d’esco-la bressol.● Intentar fer compati-ble els hora-ris escolars i el calendari laboral dels pares.● Incremen-tar el pres-supost d’en-s e n y a m e n t i potenciar l ’ e d u c a c i ó musical.●Acceleració en la construcció dels edificis escolars pendents. ●Incrementar el nombre de beques escolars.●Que en cada barri hi hagi una biblioteca i en els barris amb implantació d’immigrants que en les biblioteques hi hagi lectura en les seves llengües. ●Programa per disminuir el fracàs escolar.●Que les entitats dels barris puguin utilitzar les instal-lacions de les escoles públiques quan aquestes no s’utilit-zen per activitats escolars.● Elaborar un pla de civisme conjuntament amb les entitats.

●Consolidar el dret a vot dels immigrants que portin dos anys residint a la ciutat.●Compromís amb la Carta de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat. Elecció popular del defensor o de-fensora de la Carta.●Creació de centres d’acolliment per a immigrants●Que les experiències culturals del moviment okupa, gaudeixin d’ajuts de les administracions.●Alternatives al fenomen del “botellón” obrin altres es-pais, perquè els joves es puguin trobar.●El cas dels menors immigrants no acompanyats me-reix un tractament especial per tal d’evitar al màxim la seva estada al carrer i vetllar per la garantia dels seus drets en tant que infants.

●Valorar la implantació de la recollida pneumàtica en la seva fase final ja que resulta ineficaç, i cara.●Elaborar un pla d’usos de les platges de la ciutat.● Impulsar la recollida se-lectiva domiciliària.●Replantejar-se el sistema de bujols substituint els bicompartimentats per uns apropiats per a cada ús (or-gànic i rebuig).●Tenir cura del manteniment de les infraestructures de la ciutat, enllumenat, jocs infantils, monuments, zones verdes...

●No a la Central Tèrmica de Cicle Combinat al Port de Barcelona.●No a la possible instal·lació d’una nova incineradora a la ciutat. ●Sense entrar en contradicció en què a cinc minuts de cada domicili hi hagi una zona verda, plantegem 10m2 per habitant i concretar compromisos en el manteniment, ja que és una greu mancança que tenim actualment.●Fer efectiu un canvi en el sistema de recollida i de gestió dels residus municipals per orientar-los a la mini-mització del rebuig, per arribar al 2006 a la recuperació del 60%● Complir el compromís de reduir l’any 2004 el 20% d’emissions de gasos d’efecte hivernacle respecte al 1987.●Augmentar els elements porosos a les places perquè deixin de ser tant dures. ●Ús de la fusta per al mobiliari urbà que estigui certifi-cada legalment.● Potenciar les energies alternatives creant l’Institut Municipal d’Energies Alternatives.●Elaborar un mapa d’elements contaminats (acústics, ones, gasos, líquids...).●Elaborar un estudi del possible impacte contaminant dels focs d’artifici.

● Potenciació d’una po-licia preventiva de segu-retat.●Recuperar la figura de la policia de barri.●No externalitzar els ser-veis de seguretat. ● Restituir a la Guàrdia Urbana l’atenció telefònica del 092.

Benestar social

Sanitat

Educació i cultura

Joventut i drets civils

Serveis urbans i manteniment

Sostenibilitat i ecologia urbana

Seguretat ciutadana

12 DOCUMENT desembre de 2003-gener de 2004

La Veu del

CARRER 13DOCUMENTdesembre de 2003-gener de 2004

La Veu del

CARRER

●Constitució immediata del Consell de Ciutat amb major representació de les entitats.●Constitució d’immediat del Consorci de Serveis Socials i impulsar el funcionament dels consorcis d’Educació i Habitatge. Posar en marxa el Consell del patrimoni Cul-tural de Barcelona.● Compromís irrenunciable

de l’elecció directa dels consellers de districte.●Compromís per avaluar el PAM en el tercer any de mandat, mitjançant una Audiència Pública.●Veu de les entitats i els ciutadans i ciutadanes en tots els plenaris municipals i abans de cada votació.●Recuperar els Plens de Districte, un cop al mes, amb un total de 10 a l’any.●Posada en marxa de les Memòries Participatives.●Que en tots els mecanismes de participació estiguin precedits necessàriament d’una bona informació. ● Creació d’una comissió de control i seguiment dels parcs i jardins a la ciutat.

● Fiscalitat dels residus socialment justa i ecològica-ment responsable.●Que els impostos munici-pals que graven el cadastre no s’incrementin per sobre de l’IPC.●Avançar en l’objectiu dels pressupostos participatius i concretant, com a primer pas en aquest mandat, els

que afecten als districtes.

●Transport gratuït als aturats i aturades.●Ampliar l’horari del metro els dies feiners fins a la 1 i els caps de setmana tancar a les 2 i obrir a les 5.●Incrementar la freqüència del Transport Públic en els dies festius i no reduir serveis. ●Informar prèviament a les entitats veïnals dels canvis que es produeixin en els horaris i recorregut dels mitjans de transport.● Inversions que solucionin les barreres arquitectòni-ques, tant en el metro com en el transport de superfície.●Garantir el desplaçament de les persones amb dismi-

nucions ampliant i millorant els serveis actuals.●Garantir la regularitat del transport de superfície (10 minuts d’espera com a màxim).● Accelerar el compliment dels intercomunicadors de transport bus-metro-rodalies-tramvia. ●Potenciar el transport públic i donar prioritat semafò-rica al tramvia. Estudiar noves línies d’aquesta modali-tat així com la connexió de la Pl. Francesc Macià amb la Pl. de Les Glòries per superfície.●Treure de l’IBI la taxa de transport, pagant-se apart en funció de la seva necessitat.●No al túnel d’Horta.●Ampliar la preferència semafòrica per a la gent gran.●Millorar la seguretat i educació viària.●Desenvolupar la xarxa bàsica de carrils bici, en què tots els carrils tinguin continuïtat i connexió amb els al-tres carrils bici. Que aquests siguin segurs i segregats.●Dotar de carril bus els accessos a la ciutat.●Elaborar un pla global de mobilitat assumint els crite-ris de l’Agenda 21.●Eliminació de carrils a la Ronda General Mitre i Tra-vessera de Dalt, reduint-los només a quatre.●Alliberar del trànsit privat les Rambles i algunes illes de l’Eixample.●Limitar la velocitat dels cotxes a 30km/hora en els car-rers secundaris i a 50Km/hora a les vies principals.●Consolidar el dia sense cotxe recuperant el seu caràc-ter reivindicatiu i pedagògic.

● Preservar el patrimoni arquitectònic industrial do-nant-li usos de ciutat.● Conservar el patrimoni públic del sòl per destinar-ho a habitatge social.●Impulsar l’esperit del 22@ i aplicar aquests criteris a al-tres districtes de la ciutat.●Expropiació de Can Rigalt i fer-ne parc metropolità.●Elaborar un nou projecte

urbanístic participatiu i no especulatiu del barri de les Corts en substitució del Portal del Coneixement.●Elaborar un nou pla integral de la Plaça de Les Glòries on s’aclareixi definitivament el trasllat dels Encants, les zones verdes i els equipaments.●Impulsar la remodelació total del barri de la Mina so-bretot en l’aspecte social.●Introduir criteris de sostenibilitat en la construcció de

nous edificis.●Reconsiderar el pla de presons recollint les reivindica-cions dels barris i que deixi de ser especulatiu. ●Que la ciutat assumeixi part dels centres penitenciaris.●Actualització i calendari que obligui a acabar els dife-rents Peris en aquest mandat i entre ells el de Torre Baró i La Clota.●Soterrament de les vies a Sants i cobriment a Sant Martí i la Sagrera.●Potenciar el comerç de barri en detriment de les grans àrees comercials.●Activar Can Batlló. Compromís que garantirà la cons-trucció d’habitatge públic de lloguer i a preu assequible.●Pla per suprimir les barreres arquitectòniques en tots els districtes.●Revisió del PGM amb criteris democràtics.

●Destinar el 50% del sostre de nou planejament a habi-tatge protegit (bàsicament de lloguer)●Convenis anuals de cessió de sòl per a les cooperatives veïnals.●Tenir en compte la realitat dels barris alhora d’adjudi-car habitatges en règim protegit.●Que cap barri tingui pendent obres de rehabilitació o remodelació pels habitatges afectats per aluminosi a l’any 2005.●No construir habitatge en solars destinats per a equi-paments (10hj).● Compromís de lluitar contra l’expulsió de persones grans dels seus habitatges amb finalitats especulatives.●Buscar la manera fàcil d’accés de les persones grans als seus habitatges, instal·lant ascensors o permutar un pis per una planta baixa.●Establir una taxa per metre quadrat sobre els habitat-ges buits, mesura que s’hauria d’acompanyar de plans de suport per a la rehabilitació d’habitatges per introduir-los al mercat de lloguer amb preus “protegits”.●Establir ajuts especials per evitar els desnonaments.

●Elaborar un Pla d’Equipaments a nivell de barri i tam-bé a nivell de ciutat i impulsar el metropolità.

Propostes veïnals al Pla d’Actuació Municipal

Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de BarcelonaIl·lustracions: Montse Cabo

Participació

El Pla d’Actuació Municipal (PAM) i els Plans d’Actuació dels Districtes (PAD) per als anys 2004-2007 es pensen aprovar inicialment a finals d’any. En aquests docu-ments l’Ajuntament concretarà les seves prioritats per a tot el mandat.

La Favb va aprovar un document d’aportacions al PAM que publiquem en aquestes pàgines i que hem remès a tots els grups municipals. Estem a l’espera de conèixer el document aprovat inicialment per tal d’avaluar com es recullen les propostes i preparar la nostra intervenció en l’audiència pública que se celebrarà abans de l’aprovació definitiva, prevista per a la pròxima primavera.

Respecte al PAD, ens consta que en alguns districtes coordinadores d’AVV o associacions han presentat els seus corresponents suggeriments. A la pàgina 22 fem referèn-cia al text elaborat al Casc Antic per diverses entitats.

Fiscalitat

Mobilitat

Urbanisme

Equipaments

Habitatge

12 DOCUMENT desembre de 2003-gener de 2004

La Veu del

CARRER 13DOCUMENTdesembre de 2003-gener de 2004

La Veu del

CARRER

●Millorar l’atenció primàriaFamílies amb rendes baixes●Escolarització de fills de famílies amb situació de pre-carietat o risc social amb els programes adequats● Increment del nombre d’educadors i educadores al carrer amb programes i recursos que afavoreixin la intervenció real i no únicament la detecció i control de grups de risc.●Incrementar les places residencials per a infants i ado-lescents que són víctimes de maltractaments o d’abandó.●Establir programes d’intervenció educativa dins les fa-mílies en situació de risc social amb caràcter preventiu.●Prevenir la violència contra les dones dins i fora de l’espai domèstic. Establir mesures preventives que per-metin evitar els maltractaments. Crear equips i centres d’acollida que intervinguin en ajuda de les dones que han patit maltractaments. Garantir un salari digne que permeti aquestes dones sortir de la situació de maltrac-tament sense haver de caure en la precarietat social.Gent gran:●Construcció de 25 residències d’acord amb les necessi-tats dels barris.●Potenciar l’assistència domiciliària ampliant la seva cobertura.●Incrementar els casals de barri. ●Contemplar l’assistència a gent gran un cop superada la fase crítica d’urgència.Immigrants:●Creació d’un campament de pas per als treballadors temporals que acostumen a desplaçar-se i viure en cara-vanes pròpies.Persones amb discapacitats psíquiques i sensorials: ●Taxi servei a domicili.●Replantejament de l’Institut Municipal de Disminuïts, perquè estigui al servei del col·lectiu. ●Garantir el dret al treball, compliment de les normati-ves de contractació de persones amb especials dificultats. ●Desenvolupament i aplicació de les clàusules socials, començant per les empreses municipals i les que contrac-ta l’Ajuntament.Persones sense llar:●Creació de centres per pernoctar de Baixa Exigència on les persones, amb un acompanyament adequat, puguin recuperar el seu arrelament a la societat.●Establir menjadors que permetessin fer almenys dos àpats al dia (un al matí i un al vespre) i en horaris flexi-bles.● Incrementar els equips que treballen en medi obert per tal que puguin fer un acompanyament adequat a les persones sense llar.●Atendre i prevenir les necessitats de les persones en risc d’exclusió social

● Concretar un mapa sanitari més racional amb els desplaçaments dels usuaris.●Atenció als drogo-dependents a cada districte en centres

especialitzats o en els mateixos CAP’s.●Complir al 100% el Pla d’Atenció Primària sense pri-vatitzacions.●Participació de les entitats veïnals en els Consells de Salut a nivell de districtes i centres.●Elaborar un estudi epidemiològic de les ones electro-magnètiques.●Reforçar les activitats adreçades a la prevenció de ma-lalties mentals i a la plena integració sense discriminaci-ons dels malalts i malaltes mentals.

● Creació de places d’esco-la bressol.● Intentar fer compati-ble els hora-ris escolars i el calendari laboral dels pares.● Incremen-tar el pres-supost d’en-s e n y a m e n t i potenciar l ’ e d u c a c i ó musical.●Acceleració en la construcció dels edificis escolars pendents. ●Incrementar el nombre de beques escolars.●Que en cada barri hi hagi una biblioteca i en els barris amb implantació d’immigrants que en les biblioteques hi hagi lectura en les seves llengües. ●Programa per disminuir el fracàs escolar.●Que les entitats dels barris puguin utilitzar les instal-lacions de les escoles públiques quan aquestes no s’utilit-zen per activitats escolars.● Elaborar un pla de civisme conjuntament amb les entitats.

●Consolidar el dret a vot dels immigrants que portin dos anys residint a la ciutat.●Compromís amb la Carta de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat. Elecció popular del defensor o de-fensora de la Carta.●Creació de centres d’acolliment per a immigrants●Que les experiències culturals del moviment okupa, gaudeixin d’ajuts de les administracions.●Alternatives al fenomen del “botellón” obrin altres es-pais, perquè els joves es puguin trobar.●El cas dels menors immigrants no acompanyats me-reix un tractament especial per tal d’evitar al màxim la seva estada al carrer i vetllar per la garantia dels seus drets en tant que infants.

●Valorar la implantació de la recollida pneumàtica en la seva fase final ja que resulta ineficaç, i cara.●Elaborar un pla d’usos de les platges de la ciutat.● Impulsar la recollida se-lectiva domiciliària.●Replantejar-se el sistema de bujols substituint els bicompartimentats per uns apropiats per a cada ús (or-gànic i rebuig).●Tenir cura del manteniment de les infraestructures de la ciutat, enllumenat, jocs infantils, monuments, zones verdes...

●No a la Central Tèrmica de Cicle Combinat al Port de Barcelona.●No a la possible instal·lació d’una nova incineradora a la ciutat. ●Sense entrar en contradicció en què a cinc minuts de cada domicili hi hagi una zona verda, plantegem 10m2 per habitant i concretar compromisos en el manteniment, ja que és una greu mancança que tenim actualment.●Fer efectiu un canvi en el sistema de recollida i de gestió dels residus municipals per orientar-los a la mini-mització del rebuig, per arribar al 2006 a la recuperació del 60%● Complir el compromís de reduir l’any 2004 el 20% d’emissions de gasos d’efecte hivernacle respecte al 1987.●Augmentar els elements porosos a les places perquè deixin de ser tant dures. ●Ús de la fusta per al mobiliari urbà que estigui certifi-cada legalment.● Potenciar les energies alternatives creant l’Institut Municipal d’Energies Alternatives.●Elaborar un mapa d’elements contaminats (acústics, ones, gasos, líquids...).●Elaborar un estudi del possible impacte contaminant dels focs d’artifici.

● Potenciació d’una po-licia preventiva de segu-retat.●Recuperar la figura de la policia de barri.●No externalitzar els ser-veis de seguretat. ● Restituir a la Guàrdia Urbana l’atenció telefònica del 092.

Benestar social

Sanitat

Educació i cultura

Joventut i drets civils

Serveis urbans i manteniment

Sostenibilitat i ecologia urbana

Seguretat ciutadana

14 PUBLICITAT desembre de 2003-gener de 2004

La Veu del

CARRER

15ENTREVISTAdesembre de 2003-gener de 2004

La Veu del

CARRER

RetratUna entrevista de Elia Herranz

Claudio Gómez-Perretta és cap dʼUnitat del Centre dʼInvestigació de lʼHospital Universitari La Fe de València des del 1983. És lli-cenciat en Químiques, doctor en Medicina i ha treballat com a be-cari a lʼHospital Bichat (amb beca del Ministeri dʼAfers Exterios de França) i al Down-State Medical Center de Nova York (amb beca de la Generalitat Valenciana). És autor de treballs sobre neurobiolo-gia i neurofisiologia de lʼaddicció i expert en psiquiatria clínica.El passat dissabte 29 de no-vembre va fer una conferència a Barcelona per presentar el primer estudi existent sobre possible síndrome de microones entre riberencs dʼestacions base de te-lefonia mòbil, del qual és coautor. El seu equip va treballar durant mesos al poble valencià de La Ñora i els resultats dʼaquesta in-vestigació els han donat la base per, com a mínim, pensar que val la pena continuar. Encara que de vegades ho sembli, no està sol. Professionals dʼarreu del món sʼintercanvien informació sobre el tema, sobretot mitjançant internet. Encara que falta recolçament ofi-cial, si hi ha una revolta popular que els anima a donar llum sobre uns dubtes raonables.

Perquè va començar el seu equip a investigar els efectes sobre la salut de les microones produïdes per la telefonia mòbil?

Per simple curiositat i sobretot per conèixer de la manera més objectiva possible si aquestes microones a camp llunyà o de les estacions base ens afecten o no.

Vostè ha dit que la medicina “encara està en bolquers” en aquest tema. Malgrat això, por dir-se que han trobat evidències que aquestes ones ens afecten. De quina manera?

Pot ser que ens afectin en funció d’un gradient d’exposició. Primer, per l’afectació d’un sistema tan vulnerable com el neuroendocrí, trastorns del son, fatiga, apetit i posteriorment si, com afirmen Lai, Leyzczinsky, Goodman, són capaces, per exposició a valors més alts (cel·lular o telèfon mòbil), de produir genotoxicitat i posteriorment, tumors.Malgrat això, és trist constatar que davant tota aquesta evidència, l’OMS i la UE continuen sense reconèixer de manera més que

arbitrària aquesta possibilitat.

Quin camí segueixen actualment les investigacions que estan realitzant?

Volem aprofundir en les bases fisiològiques de les alteracions que hem trobat en riberencs d’estacions base amb models animals.

Encara que falten moltes conclusions a les que arribar, és partidari de prendre algun tipus de mides o, en nom del progrés, sʼha dʼesperar fins a tenir unes conclusions definitives?

L’actual telefonia mòbil, i més la nova generació o UMTS, s’ha implantat menyspreant tota la literatura de l’antiga URSS, que adverteix de l’enorme ra-diosensibilitat dels organismes vius per aquestes radiacions i especialment de l’organisme més complex que és l’ésser humà. Per tant, com a estudiós independent en aquest tema crec que els pa-ïsos de la UE al nostre àmbit s’estan prenent aquest assumpte molt a la lleugera pensant només en un dels aspectes, com és la

seva enorme transcendència so-cio-econòmica.

A la conferència que va fer recentment a Barcelona va denunciar pressions de les grans companyies sobre les administracions, i dʼaquestes últimes sobre les investigacions. Com es concreten aquestes interferències en la seva feina?

Primer amb amenaces obertes d’expedient i ara, de manera subtil, com d’inexistència o mort civil. La fase final sembla ser deixar-nos sense pressupost per continuar investigant.

Quina lectura hem de fer del fet que les asseguradores es neguin a cobrir aquests casos?

Doncs que el líquid blanc de l’ampolla és llet.

La seva opinió apunta que les persones afectades no estan malaltes, sinó que tenen pitjor qualitat de vida que les que no estan exposades a les radiacions. Pot concretar aquesta idea?

Estar més fatigat del normal o tenir menys gana no són ma-

DANI CODINAClaudio Gómez-Perretta.

lalties per se. La gent s’adapta o malviu sota aquesta situació però oficialment no entren en un diagnòstic clínic de malaltia de-gut a què la medicina no segueix un paradigma nou de salut sinó l’antiquat de malaltia.

Sembla, doncs que la problemàtica no és una qüestió purament mèdica; quines implicacions polítiques existeixen?

Recentment, vaig poder conèixer que un Director General cridava a un departament d’un hospital espanyol exigint que un determinat especialista respongués a les preguntes d’una determinada agència informativa estatal. És trist apreciar com funcionaris públics són capaços de rebaixar-se davant la trucada d’un alt càrrec d’una empresa de telecomunicacions i avantposar les seves obligacions amb el ciutadà als interessos que, encara que legítims, són interessos de tercers.

La lluita per aclarir el tema no és només dels investigadors. Quin paper ens correspon als veïns i veïnes?

Tractar de seleccionar bé la informació que arriba a les nos-tres cases i després informar amb objectivitat i rigor els ciuta-dans. Després, per exemple, ser solidaris amb els riberencs de les estacions base i minimitzar l’ús del cel·lular, ja que, a més tràfec o trucades, augmenta el risc bio-lògic d’aquells.

Quines passes sʼhan de donar en cas de tenir una antena a prop o que coneixem que la seva instal·lació és imminent?

Si els nostres polítics auto-nòmics i locals mostren tan poc interès en el tema, els afectats hauran d’emprendre una dura batalla legal per salvaguardar el seu entorn domèstic. Crec que el domicili hauria de ser inviola-ble, sobretot si la indústria no és capaç de demostrar la innocuïtat d’aquestes radiacions.

Al seu pas per Barcelona, quin nivell de sensibilització social ha trobat? Com valora les mides preses per les administracions catalanes?

L’administració pública va ser convidada per CCOO a la nostra conferència. Malgrat això, ningú hi va assistir ni es va preocupar per elevar cap tipus de, diguem, excusa. Tenint en compte que vam presentar el primer estudi sobre estacions base i salut en el món, almenys amb la nostra metodologia, el seu desinterès en el tema és una mostra de la incompetència d’acord amb la no menys potinera Llei de Teleco-municacions de la Generalitat.

Perdoni la nostra impertinència, però no podíem evitar la pregunta: Té telèfon mòbil?

N’he estat usuari fins que els meus col·legues m’han convençut pels seus treballs científics del risc que estava corrent la meva salut per la seva utilització. A més a més, com ja he explicat, també es tracta de ser solidaris amb els riberencs de les estacions base que pateixen més la radiació en funció del tràfec de mòbils.

La curiositat del científic

Gómez-Perretta és una persona a la que li agrada fer-se preguntes. I deixant-se portar per la curiositat, de vegades s’arriba a conclusions sorprenents. Li ha passat amb les investigacions sobre microones derivades de la tecnologia mòbil, darrere de la qual hi ha una de les indústries més poderoses del món i una manera de comunicar-nos que ens ha canviat la vida i ens ha creat noves necessitats. Home afable, s’encén quan s’ha de defensar de les crítiques de persones que no han llegit el seu estudi. Quant a les pressions que arriben de dalt, ho té assumit: fugir del problema és típic de les nostres administracions. Repeteix que no està en contra del progrés però defensa obertament una societat alàmbrica, encara que ens molestin els cables. Es defineix com a crític -que no escèptic- i diu que el seu únic objectiu és fer un treball útil per a la societat.

Claudio Gómez-PerrettaMetge i químic

“La indústria no demostra la inocuïtat d’antenes i mòbils”

16 PUBLICITAT desembre de 2003-gener de 2004

La Veu del

CARRER

17REPORTATGEdesembre de 2003-gener de 2004

La Veu del

CARRER

Un reportatge de

Iris Martín

Una exposició i un llibre que es publicarà en

breu conviden a recordar el barri que existia

en el mateix lloc on ara es troben l’hotel Ars

i els bars del Port Olímpic.

Per no oblidar el Somorrostro

Ho confesso: fins fa poc, uns mesos potser, no havia sentit parlar del Somorrostro. A rel dʼuna notícia a la televisió vaig saber que al Palau de Mar sʼexposava una mostra de pintures i fotografies dʼun barri de Barcelona ja desapa-regut; que a més, estava construït de barraques, al costat del mar, entre la Barceloneta i la platja del Bogatell.

“Però si aquesta ets tu! I la teva cosina!”. “Mira, i tu ets el que ca-mina al costat de les barraques!”. La Pelá i el Manolo senyalen entre crits les fotografies que Albert Pu-jol va fer al Somorrostro a principis dels anys 60. Ells no sabien que es conservaven les fotos i encara menys, que trobarien els seus rostres penjats als plafons del Museu dʼHistòria de Catalunya, a lʼexposició Somorrostro. Pintura i imatges dʼun barri desaparegut al costat del mar, que es va poder veure el juliol passat.

“Mʼha emocionat molt veureʼm en aquestes fotografies. Veure gent de la meva família o que vivien al nostre costat”, comenta la Pelá. I mʼensenya una foto en blanc i negre on hi apareix una gitaneta de pell morena i galtes brutes. Els cabells negres, des-ordenats, i una mirada entre ingè-nua i trapella pròpia dels vint anys. “Sóc jo”, diu. Al fons es veuen dues cases de pedra i taulons de fusta, cobertes de parracs.

La Pelá defineix el Somor-rostro com “un món apart”. Era, sense més, una aglomeració de centenars de barraques, super-poblades i insalubres, a lʼestil de les faveles brasileres. Els carrers estrets de terra, coberts de sorra de platja. Lʼespai on es va formar el Somorrostro es va començar a poblar espontàniament a finals del segle XIX. La gent que hi arribava buscava un lloc i construïa el seu barracot amb tot allò que sobrava a lʼaltra banda de Barcelona.

El barri va anar creixent, fins que als anys 50 englobava més de 2.000 persones en una super-fície de 10 hectàrees de litoral. En un article publicat al 1942 al diari de tarda Noticiero Universal es defineix el Somorrostro com “una república sense governs i sense drets”. De fet, era veritat: al barri no hi havia cap dels serveis indispensables; va ser només per iniciatives altruistes o caritatives que es va crear una escola i una xarxa reduïda dʼassistència social.

Ni sostres dignes, ni neteja, ni hospitals. “Hi havia molta pobre-sa i passàvem gana”, explica la Pelá. Per esmorzar menjàvem els troncs dʼenciam que sobraven del mercat de la Barceloneta”. Som-riu, i resulta que té unes dents impecables.

Molts, segur, recorden el So-morrostro com la patria chica de la bailaora Carmen Amaya. I la re-cordaran, potser, a la pel·lícula Los Tarantos de Rovira Beleta (1962), on un dels escenaris del film són les barraques del Somorrostro. La imatge de la famosa Carmen Amaya passejant pel barri ha que-dat plasmada en la memòria dels veïns però no ve a ser del tot real. La comissària de lʼexposició, lʼhis-toriadora Virginia Tamborero, con-firma que lʼartista va abandonar el Somorrostro quan tan sols tenia 7 anys. Els comentaris populars que corren per la Barceloneta no coincideixen amb aquesta obser-vació: corre lʼesplèndid rumor que quan començaven a contractar-la per actuar als teatres es va folrar el terra de la seva barraca amb pell de bisó per a poder caminar descalça.

Lʼinterès de Virgínia Tambo-rero pel Somorrostro va sorgir

una mica per casualitat, quan va anar a parar a la Barceloneta per acabar la seva tesi. Va començar a recollir testimonis, documents gràfics i escrits, i va veure la ne-cessitat de donar a conèixer un fragment infaust del passat de Barcelona. Virgínia no comprèn com Barcelona ha pogut oblidar

la part més miserable de lʼèpoca de la dictadura. Remarca que és molta la gent que viu a Barcelona i desconeix lʼexistència del Somor-rostro. Respiro: jo no era lʼúnica. Però és trist a la vegada.

Mentre Virgínia Tamborero recollia material per a lʼexposició i es deixava seduir pel tema, va

escriure un llibre que es publi-carà dʼaquí a poc temps, sota el títol Somorrostro, memorias de barracas. Lʼobra recull vivències de persones que van tenir relació amb lʼextingit barri. Gent que hi va viure, o gent que hi treballava. Persones que evoquen allò que van viure entre peus descalços, bulerías i falta dʼaigua potable.

El valor de lʼobra, a part de la gran tasca de recerca i documen-tació que ha fet lʼautora, es troba en lʼemotivitat dels relats. El fet de rescatar de lʼoblit les històries de gent anònima contribueix a il-lustrar el barri dʼuna manera més viva, més humana. “El que més mʼimpactava”, comenta Virgínia, “era la naturalesa dels seus re-cords. Per la gent amb qui vaig parlar, el Somorrostro és una part de la seva infantesa o de la seva joventut; els relats tenen tots una lectura nostàlgica i emocional molt forta”. La Virgínia afegeix que en els testimonis del seu llibre es per-cep la lògica confusió entre bons i mals records: “tots coincideixen que les condicions de vida eren duríssimes, però a la mínima es desfan en elogis pel Somorros-tro”.

Quan la Pelá parla del Somor-

rostro no es cansa de repetir que “la misèria uneix”. Entre anècdo-tes, ressalta sovint la solidaritat i els valors de convivència comuna que es van desenvolupar entre els veïns. “Ens ajudàvem, no teníem més remei. El que havia es com-partia”, conclou.

El seu marit, el Manolo, explica que era un barri divers i mestís on es barrejava gent de tota mena. El Somorrostro sʼassocia sovint amb els gitanos i això no és del tot cert: “Érem majoria”, comenta, “però també hi havia paios procedents dʼAndalusia o dʼaltres regions dʼEspanya”. I afegeix que això no portava complicacions: “les bara-lles que havia eren derivades de la juerga, no de problemes racistes ni discriminacions”.

Lʼamnèsia que ha acompanyat al Somorrostro durant tots aquests anys es pot relacionar amb la manera en què va desaparèixer el barri: sobtadament, a causa dʼuna visita que Franco va fer a Barcelona al 1966 per presidir unes maniobres navals. Les au-toritats municipals van decidir que no era pertinent que el dictador presenciés patètiques escenes de misèria, i en dues setmanes van “desmuntar” el barri.

Una noticia apareguda a El Correo Catalán el 20 dʼoctubre de 1966 anuncia un “desembarco naval en las playas de la Barce-loneta”. Informa, contundent, que “unos días antes, las piquetas y las excavadoras hicieron desapa-recer casi por completo uno de los focos barraquistas más célebres de Barcelona: el Somorrostro”. No van haver plaques commemora-tives, es va córrer la cortina. A la gent que ocupava el Somorrostro seʼls havia promès un pis ràpida-ment, però van ser traslladats a barraques buides del Camp de la Bota i de la barriada de La Pero-na, tal i com explica la Virgínia en un plafó de lʼexposició. A més, el paral·lelisme del Somorrostro amb lʼactualitat és quasi una ofensa: en el seu lloc ara hi ha lʼHotel Ars i els bars i discoteques del Port Olímpic.

Lʼobjectiu de tot plegat és treure la pols a una vessant de Barcelona que sʼha esborrat de la memòria col·lectiva. Iniciatives culturals com un llibre o una exposició són sempre útils, perquè tots els que estimem Barcelona puguem conèi-xer també la cara més amarga de la història de la nostra ciutat.

ALBERT PUJOLFotografia del Somorrostro que va servir per anunciar l’exposició sobre el barri

Una visita de Franco va provocar la desaparició sobtada del barri i la reubicació dels veïns en altres barraques

18 VEÏNAT desembre de 2003-gener de 2004

La Veu del

CARRER 19Altres associacionsdesembre de 2003-gener de 2004

La Veu del

CARRER

Políticamente correctoColeccionable ilustrado de aquellos términos de actualidad

que fijan y dan esplendor a la condición humana

Alfonso López

LÓGICA: Si las partidas económicas destinadas a ciencia y tecno-logía sirven para sufragar armamento, sería natural que las sub-venciones al centeno sirvieran para mejorar la escuela pública. Pero nada, ni por esas.

COPITO DE NIEVE: Después de la eutanasia facilitada al gorila blanco muchos enfermos terminales escandalizados han decidido nacionalizarse gorilas, aunque se sospecha que además se les exigirá alguna anomalía genética.

FRASE HISTÓRICA INACABADA: “Estamos en Irak por las armas de destrucción masiva... er no, estamos en Irak para acabar con los malos... bueno... estamos en Irak porque no podemos irnos y... ¿de dónde salen todos estos moros? ...etc, etc”.

Los jóvenes y el movimiento vecinal

ROSA CARBÓ

Sí, soy joven, pero bueno, esto se pasa con la edad… Lo que no se va con el paso de los años son los retos a los que se enfrentan las asociaciones de vecinos. Uno de ellos consiste en cómo vincular a los jóvenes con el movimiento vecinal ya que éste parece estar incrustado en una determinada generación. “¿Qué les pasa a los jóvenes? ¿Qué estamos ha-ciendo mal?” Son algunos de los interrogantes que envuelven a un movimiento que, a primera vista, parece estar haciéndose viejo. Sin embargo, nada más lejos de la realidad, tal y como han señalado en los diferentes foros, mal lla-mados antiglobalización: “piensa globalmente, actúa localmente”. Las luchas llevadas a cabo por las AAVV -como por ejemplo, la cam-paña del agua, reivindicaciones de más espacios abiertos, control de un urbanismo salvaje- tienen su eje central en la defensa de los vecinos como ciudadanos de plenos derechos y obligaciones y, sobre todo, en la lucha por una metrópolis formada y construida por los vecinos, una ciudad más democrática en un amplio sentido de la palabra.

Si su núcleo, es decir, las ideas centrales del movimiento vecinal están en plena vigencia, ¿cómo es que la gente joven no parti-cipa? Como decía al principio, yo soy joven. Sin embargo, no puedo pretender alzarme con la voz representativa de todos, ya que ni somos un colectivo ni una organización. La realidad es más compleja. Así pues, mi granito de arena respecto al tema son un conjunto ideas críticas y criti-cables a partir de mi experiencia personal.

Entrando ya en la cuestión, hace falta tener en cuenta varios aspectos o procesos sociales como, por ejemplo, el individua-lismo creciente, tendencia que muestra cómo los ciudadanos asumen un rol pasivo y no parti-cipan de la vida asociativa. Ante este hecho, los medios de comu-nicación son una institución que contribuye a reproducir esta ten-dencia, así; ¿en cuántas series de televisión o películas vemos que los personajes son de alguna asociación de vecinos, pertene-cen a un colectivo alternativo o son sindicalistas? Existe una rea-lidad que los medios no contem-plan y, como he escuchado varias

veces: “todo lo que no sale en los medios, no existe”. Las AAVV, junto con otras organizaciones, deben hacerse visibles y sobre-todo accesibles.

Enlazando con lo anterior, otro aspecto a resaltar es la falta de conocimiento de la historia local y del papel que el movimiento vecinal ha tenido en ella. La trans-misión de la memoria colectiva es clave para crear conciencia de pertinencia a un barrio y para hacer emerger el yo comunitario; hace falta tener un pasado para poder enlazarlo con un presente y crear un futuro. Muchos jóvenes ni conocen la historia de su barrio, ni

saben el papel que jugó y juegan en él las asociaciones.

Y aún así, ¿cómo van a sentir suyo un barrio en el que viven okupando la casa de sus padres, una ciudad que les expulsa debido al alto coste de la vivienda? Éste, junto con otros problemas, no son sólo de un barrio en particular y es por este motivo que deben de tra-tarse transversalmente, mediante el trabajo conjunto de todas las AAVV. Se necesitan campañas diagonales en las que puedan verse reflejados los ciudadanos jóvenes y en las que sientan la ne-

cesidad de participar. Ir de lo más local como es el barrio a tratar los problemas compartidos con toda el área metropolitana es uno de los principales retos a los que se enfrenta el movimiento vecinal.

El trabajo en red, ya sea entre asociaciones de vecinos, federa-ciones o diferentes entidades no necesariamente vecinales pue-de ser uno de los instrumentos más eficaces. ¿Y los jóvenes? Algunos ya participamos de estas relaciones-red puesto que los ámbitos donde nos movemos no corresponden necesariamente con el barrio en donde vivimos; el lugar de trabajo, de estudio o de ocio abren lazos con otros barrios y otras ciudades que podrían ser utilizados para que esta partici-pación pueda ser posible. Falta el despertar del ser-ciudadano/vecino de muchos jóvenes y no tan jóvenes que suplen esta necesidad con actividades su-perficiales y vacías de contenido. Sin embargo, existen grupos de jóvenes que ya tienen despierto ese ser-ciudadano pero que no encuentran un espacio propio para desarrollarlo o que no en-cuentran el apoyo y los recursos necesarios. En este aspecto, las asociaciones de vecinos juegan un papel crucial ya que son espa-cios de todos y para todos y eso lo tienen que visualizar y hacer entender a los jóvenes y a ellos mismos. Además, un joven no debe de ser tratado como tal sino como un vecino más, un ser-ciu-dadano que tiene la capacidad de actuar a su forma y así oxigenar un movimiento que necesita de nuevas iniciativas y energía por-que el futuro se nos va en eso.

PEDRO MADUEÑOLos jóvenes: ni colectivo ni organización.

Un joven no debe ser tratado como tal sino como un vecino más, un ser ciudadano que tiene capacidad de actuar

19BARCELONESdesembre de 2003-gener de 2004

La Veu del

CARRER

EXPOSICIONS

Els instants de Cartier-BressonGEMMA AGUILERA

La seva mirada defuig l’artificialitat, els escenaris preparats i la manipulació de la imatge al laboratori. Cada fotografia és copsada només des del quadre visor de la càmera, i pensada des de la ment. En la composició d’aquesta realitat hi intervenen els sentiments, el pensament i els sentits, res més. És “l’instant decisiu” de Henri Cartier-Bresson (Chanteloup, 1908), el referent indiscutible del periodisme documental de tots els temps.

Els moments irrepetibles d’aquest fotoperiodista han arribat a Barcelona, al CaixaFòrum, de la mà del seu amic personal Robert Delpire, comissari de la mostra Henri Cartier-Bresson. Retrospectiva. Es tracta d’una selecció de 350 peces, a través de les quals es fa un retrat de la vida de Cartier-Bresson. Hi trobarem records d’infància, mostrats per primera vegada al públic; objectes i documents personals, com ara una fotografia d’un Cartier-Bresson presoner de guerra a Alemanya; imatges dels països que més l’han fascinat o retrats de personat-ges cèlebres que es van deixar seduir per la Leica d’un dels emblemes de l’Agència Màgnum. També hi ha exposats una vintena de dibuixos originals, que recorden la seva formació inicial de dibuixant i pintor, un plaer que va recuperar als anys 70 quan es va retirar de la vida activa de

fotògraf. Ara, amb 95 anys, segueix cultivant aquest art.

En una mostra paral·lela, Al gust de Cartier-Bresson, el mateix Cartier-Bresson presenta un recull de 93 imatges dels fotògrafs que més l’han commogut, als quals defineix com a poetes, geòmetres, fotògrafs compromesos o simples observadors amb talent. D’aquesta manera, el personatge que molts han batejat com el patriarca viu de la fotografia, ret homenatge a fotògrafs que no han estat tan reconeguts, però que, a gust de Bresson, han copsat l’autèntica raó de ser de la fotografia.

La mirada subtil i intel·ligent de Henri Cartier-Bresson ha capturat els grans moviments socials, artístics i polítics del segle XX des d’un punt de vista que sovint no ha coincidit amb allò que historiadors i periodistes han elevat a història. De fet, Cartier-Bresson no va estar a la guerra d’Espanya, i va retratar l’Índia un any abans de la seva independència, però les seves imatges han passat a la història perquè han descobert la veritable essència de cada

instant, de cada persona, de cada objecte. Afortunadament, hi ha genis que ens mostren allò que viu més enllà de la història dels manuals.

Capturant els moviments socialsHenri-Cartier Bresson. RetrospectivaCaixaFòrumDe dimarts a diumenge, de 10 a 20 h. Fins al 4 de gener.Entrada gratuïta.

HENRI CARTIER-BRESSON

La ciutat, protagonistaALÍCIA TUDELA

Places buides, envaïdes d’ombres amb figures quietes com estàtues de sal, castells i pobles d’una edat mitjana llegendària, ciutats que causen la pèrdua dels seus habitants, espais aïllats davant la natura amenaçadora. Des del passat 24 d’octubre i fins el

proper 1 de febrer, el CCCB acull l’exposició La ciutat que mai no existí. Arquitectures fantàstiques en l’art occidental, una selecció de representacions artístiques d’arquitectures imaginàries des de l’antiga Roma fins a

l’actualitat, en què els paisatges són els autèntics protagonistes. D’aquesta manera es tanca el cicle d’exposicions al voltant de l’imaginari arquitectònic dirigit per Pedro Azara.

La mostra, que recull una vuitantena d’obres en diferents suports, té com a eix central el gènere del capritx arquitectònic entre els segles XVI i XVII amb una representació dels millors pintors de les principals escoles europees. Tot plegat es complementa amb una selecció de frescos pompeians del Museu Arqueològic de Nàpols i amb una exposició d’artistes de les avantguardes històriques que han rebut influències d’aquest estil pictòric. La mostra també compta amb la presència d’obres de creadors plàstics actuals.

Les obres s’agrupen en set apartats temàtics on s’inclouen peces de diferents èpoques donant peu a una lectura transversal de les arquitectures fantàstiques. Arquitectures d’altres móns té com a protagonistes principals les obres De Chirico i Navarro. Tots dos autors s’han inspirat en les formes boiroses i els contorns nerviosos de les imatges dels frescos pompeians.

Arquitectures de llegenda és una mostra d’obres on, autors com Eugène Deshayes, Victor Hugo o Max Ernst, entre d’altres, representen castells i ciutats d’una edat mitjana llegendària.

Espais ambigus. Interior o exterior? mostra com en els espais es dilueixen les fronteres entre l’interior i l’exterior desdibuixant els límits dels edificis fins a convertir-los en llocs on tot és possible. En canvi, a la secció Ciutats maleïdes, les viles causen la pèrdua dels seus habitants enlloc de protegir-los la vida. Espais aïllats construïts enfront de la naturalesa amenaçadora és el que mostra l’apartat Als límits de l’hàbitat, mentre que a Arquitectures de la desmesura es revelen estructures impossibles inspirades en arquitectures maçòniques. L’exposició es tanca amb Arquitectures (in)transita-bles, on es poden veure espais reals construïts però que no poden ser recorreguts.

MARIO SIRONI, 1934

ArquitecturaimaginàriaLa ciutat que mai no existí. Arquitectures fantàstiques en lʼart occidental.CCCB. Montalegre, 5. 93 306 41 00 www.cccb.org4 euros/consultar preus especials

A la tele no tot són escombraries

ROSA Mª PALENCIA

Karakia és la pregaria que a la mitologia de les illes Samoa s’usava per obrir la terra i cuinar en un forn subterrani el menjar dels déus. Amb aquest nom tan suggeridor, fa ja tres temporades que Canal 33 ofereix un programa que ens retorna la confiança en la televisió com eina de cohesió comunitària. Després d’un descans de tres mesos, el proper diumenge 11 de gener torna a les pantalles en el seu habitual horari (22:50). Karakia és més que un programa sobre gastronomia. Amb aquest pretext, l’equip de Josep Mulet ens apropa a la vida quotidiana dels “nous veïns” que, procedents dels més diversos racons del planeta, han decidit arrelar-se a Catalunya. L’elaboració d’un menjar típic del seu país d’origen és el fil conductor que porta l’espectador a cultures culinàries sorprenents.

Si la ignorància és la major causa de la xenofòbia, és d’agrair el discurs de Karakia que, coent-se a foc lent a les cuines de conciutadans procedents de països dispars, ens mostra la riquesa de la diversitat, tantes vegades oculta darrera les portes tancades o la mirada de reüll. També el nostre paladar ho agraeix perquè a la web www.tvcatalunya.com/karakia/ podem consultar la temàtica dels programes i les receptes. A més, Karakia publicarà un llibre sobre cada comunitat. De moment només són a la venda el de la xinesa i la peruana i molt aviat, sobre cuina nòrdica.

El valor de la paraulaROSA Mª PALENCIA

Ara que el rebombori mediàtic ha passat i les posicions més intolerants ja han cridat la seva indignació, va molt bé comentar per què cal veure La pelota vasca. La piel sobre la piedra de Julio Medem. El dia de la seva estrena el director va declarar que el seu documental era “un ocell que vola de cap en cap”, que vola “com pot i com li han deixat” i demanava “una mirada neta”.

No es tracta en l’absolut d’una gran pel·lícula en el sentit cinematogràfic. El valor de La pelota… està en la seva declaració d’intencions: és, abans que res, una invitació al diàleg i una obra dedicada “a tots i a cadascun dels bascos” que els no bascos que estimem la pau també agraïm. En aquest sentit és realment un ocell que vola de cap en cap rescatant el valor de la paraula sincera, sense deixar de banda el dolor de molts cors. Ocell que vola com pot, “com li han deixat”, perquè aquells que es van negar a dir la seva paraula (el PP) o la van retirar (Iñaki Ezkerra, del Fòrum d’Ermua i Gotzone Mora, de la Plataforma Professors per la Llibertat, entre d’altres) d’aquesta manera l’han dita. Pel que toca als assassins, només la bona intenció de Medem en convidar-los podria fer pensar que acceptarien quan tots sabem que valoren més les seves armes que les seves pròpies paraules.

La mirada neta dels espectadors completa un discurs que arremet contra el dualisme irreconciliable, contra aquesta concepció maniquea del món del bé i del mal, del blanc i el negre, que tants vots cull per als mercaders de la política i que tan mal històric acumula. El conflicte basc és, com la vida, com la Història (amb majúscules), molt més complex que això. I la mateixa pel·lícula és la prova: amb més de mig centenar d’entrevistats, les opinions s’apilen massa ràpidament, sense gaire temps perquè els espectadors puguem digerir tants matisos. No obstant, la lluita de carners que, cap al final de la pel·lícula s’envesteixen obstinats sense més raó ni força que la de la seva cornamenta, és la terrible metàfora d’una realitat que cal trans-formar amb la força de la paraula.

Un ocell que volaLa pelota vasca. La piel contra la piedra.Julio MédemEspaña, 2003Pel·lícula documental115 minuts

Al món per la gastronomiaKarakiaTelevisió de Catalunya (Canal 33) Direcció: Josep MuletEs tornarà a emetre al gener i febrer de 2004

TELEVISIÓ

CINEMA

20 PUBLICITAT desembre de 2003-gener de 2004

La Veu del

CARRER

P ar kingsC onse l l de Ce nt , Pl a ça de l es Glòri e s,

Inde pe ndènc ia,Avda . Me ridi ana , Gra n Via

Me tr oGlòri e s, Clot

Autobus os18, 33, 34, 43, 44, 48, 51, 54, 56, 62, 92

UNA CIUTAT DINS UNA CIUTAT!!

Des d'un botó fins un canó!!OBERT DE SOL A SOL

ELS DILLUNS, DIMECRES,DIVENDRES I DISSABTES

ASSOCIACIÓ DE VENEDORSMercat MunicipalFira de Bellcaire

LA NOSTRA OFERTA: Conjuguem el nou i el vell.SUBHASTES: Dilluns, dimecres i divendres a les 7 del matí de

MOBLES I TRASTOS VELLS:Els més diversos objectes que vostè pugui imaginar i adquirir. Ontal vegada trobi els més inesperats.OFERTES PERMANENTS:Tot el que es fabrica i confecciona de qualsevol tipus, que s'ofereixal públic a preus veritablement satisfactoris.

Exclusives en llana 100% - Seda artificial i naturalPopelin Cotton 100%

Fundada l'any 1820

CAMISERIAESPECIALITAT EN CONFECCIÓ A MIDA

XANCÓ

Les Rambles, 78-80 Tel. 318 09 89 Fax 412 54 56Ronda General Mitre, 181 Tel. 211 54 45 BARCELONA

C R I S T A L E R Í A - C A R P I N T E R Í A D E A L U M I N I O Y P V CC R I S T A L E R Í A - C A R P I N T E R Í A D E A L U M I N I O Y P V C

C/. Enrique Granados, 26 - Tel. 93 453 87 16Exposición: Major de Gràcia, 244 - Tel. 93 415 57 26Fàbrica: Polígon industrial Can Buscarons de baix, s/n, Nau 3- Tel. 93 568 21 51

Hnos. JURADO10 % de descuentos en cualquier instalación de aluminio, mamparas de baño, rejas de seguridad, cortinas plegables

DIVISIONES DE ALUMINIOREJAS DE SEGURIDAD

PERSIANAS - MAMPARAS DE BAÑO

CASABEETHOVENRAMBLA DE SANT JOSEP, 97

08002 BARCELONATEL. i FAX (93) 301 48 26

http://www.casabeethoven.com-actiu.esludwingvb@com-actiu.es

Casa fundada l'any 1912

SUÏSSOS, ENTREPANS, ORXATES IGRANITZATS, GELATS...

FABRICACIÓ PRÒPIAI ARTESANA

OBERT TOT L'ANY

Rambla Poble Nou, 44-46Tel. 93 309 18 72 - BarcelonaPàg. web: www.eltioche.comE-mail: eltioche@eresmas.net

FORN DE PA D'AVINYÓ

PA I BOLLERIA ARTESÀESPECIALITAT EN COQUES

ESCUDELLERS, 59Tel. 93 301 57 43

REPARTIMENT DIARIA RESTAURANTS I COL·LECTIUS

PASTISSERIA GRANJA

AMPLE, 15 (Plaça de la Mercè)Tel. 93 302 24 41

AGRAÏM LA SEVA COMPRA.REPARTIM A RESTAURANTS, HOSPITALS,

HOTELS, BARS, COL·LEGIS, ETC.

ÒPTIQUESTUTUSAUS

Escudellers 35-39Tel. 93 317 33 53

Barcelona

Carrer del Vidre, 1(entre c. Ferran i pl. Reial)

Tlf. 93 318 05 12 - 08002 Barcelona

Fundada el 1823

RESIDENCIA CLARARESIDENCIA CLARA

Santa Otilia, 13-15

EN BARCELONA (HORTA-CARMEL)LO QUE VD. BUSCA PARA SUS MAYORES

Pregunte por Sra. CLARAT. 93 420 95 62

Casa-torre a cuatro vientos, sol y mucha luzcon ascensor, calefacción, terrazas y jardín.

24 plazas, habitaciones individuales y dobles,todas ventana exter. Lavandería y aseo personal.

Cocina propia, médico, animación y gimnasia.Trato esmerado y familiar por personal cualificado.

Atención las 24 horas: todos los días del año.Véala: le gustará

RESTAURANTE PERU

Psg. Joan de Borbó, 10 08003 BarcelonaTel. 93 310 37 09 Fax 93 310 53 27

Especialidades:Pescados Variados,Carnes Selectas

escu

dell

ers,

21

telè

fon

93

317

95 8

4ba

rcel

ona-

2

SI NECESSITES UNTAXI, TRUCA'NS

BARNATAXI

93 357 77 55

Anunciaʼt a La Veu del Carrer!93 412 76 00

ORXATES, GELATS, GRANITZATS, SUÏSSOS, ENTREPANS, GOFRES...I PER NADAL, TORRONS ARTESANS

21REPORTATGEdesembre de 2003-gener de 2004

La Veu del

CARRER

Un reportatge de

Alberto González

El col·lectiu Okupem les Ones reivindica la

creació d’una freqüència de ràdio i una altra

de televisió gestionades pels moviments

socials de manera assembleària

Un missatge alternatiu a les ones

Dissidència, desobediència, crítica i transformació són alguns dels valors que sʼamaguen darrera de la k dʼaquesta iniciativa. Okupem les Ones rebutja un panorama comunicatiu on els mitjans pri-vats únicament són gestionats amb interessos econòmics i els públics amb interessos partidis-tes. I callar no entra en absolut en els seus plans. Reivindiquen lʼús social i transparent de lʼes-pai radioelèctric i exigeixen una freqüència de televisió i una de ràdio per a ser gestionades de forma assambleària pels movi-ments socials.

És un plantejament del tot in-novador. Una ràdio i una televisió “on tots els col·lectius i persones interessades podran tenir, a més del dret dʼaccés, la titularitat i la capacitat de decidir sobre lʼús i els objectius del mitjà”. Així es llegeix a la carta oberta que Okupem les Ones ha enviat a les ràdios lliures i associatives dʼabast metropolità de Barcelona per demanar coo-peració.

I actualment ja són 70 els col-lectius de lʼàmbit de la transfor-mació social, a més de desenes de persones a títol individual, que estan apostant per la crea-ció dʼaquests espais. Ho han fet comunicant a les institucions la seva voluntat de recolzar aquest projecte.

Primeres emissionsPer demostrar que la iniciativa anava més enllà de la teoria i que era plenament factible, Okupem les Ones va voler fer real el seu projecte, encara que només fos per unes hores. Lʼexperiència pilot es va portar a terme a Gràcia i a Sants, aprofitant les festes dʼamb-dós barris.

Va quedar palès, així, que tot i la política dʼocupació institucional i comercial de les freqüències tele-visives, encara queda un lloc per a la creació dʼuna televisió dels moviments socials barcelonins: Es van poder emetre diversos espais en què es feia un seguiment de les festes, entre dʼaltres continguts.

En canvi, en el cas de la ràdio, van topar amb la dificultat objectiva dʼabsència de freqüències lliures dʼabast metropolità. Okupem les Ones creu que “sovint es tracta de freqüències infrautilitzades, amb poques hores dʼemissió en direc-te, i molta música enllaunada”. Això, que tindria una importància relativa en un àmbit on abundes-sin els espais, esdevé una forma de marginar de lʼaccés a les ones una sèrie de sectors socials que també hi tenen dret.

Per això, van pensar en dirigir-se a les ràdios lliures de lʼàrea metropolitana proposant com-partir lʼespai radiofònic utilitzat per aquestes, fins que no seʼls

concedeixi una freqüència pròpia. La idea seria dividir la programa-ció en dues franges, una per a la programació pròpia de lʼemissora i una altra per a la programació gestionada per Okupem les Ones. Amb aquest tracte ambdues emis-sores tindrien total autonomia, però compartirien, a més de la freqüència, lʼemplaçament del repetidor, els aparells dʼemissió i les despeses.

ContingutsSi bé els continguts dʼaquests nous mitjans no estan del tot defi-nits, els membres de Okupem les Ones sí tenen molt clar què és el que mai sʼemetria. Serveix com a exemple com el grup defineix lʼoferta actual: “Que el que passen a la tele i a la ràdio és una porque-ria, no ho discuteix gairebé ningú. Que tots els mitjans tergiversen, manipulen i acaben mostrant no-més una cara de la realitat és una idea compartida per bona part de la societat”.

Okupem les Ones utilitzaria els seus mitjans per difondre dʼuna manera senzilla molta de

la informació de què disposen els moviments socials i que mai no pot accedir de manera continuada a altres mitjans. Sʼafavoriria així lʼintercanvi dʼidees amb un públic ampli que té pocs mitjans per as-sabentar-se de les coses que pas-sen i ser partícep dels moviments socials.

Per últim, també conceben aquests mitjans com a eines de coordinació, contrainformació i difusió de plantejaments alterna-tius als oficials, de manera que es puguin organitzar, a través dʼells, campanyes i mobilitzacions.

OrganitzacióEn el model que impulsa Okupem les Ones no hi hauria espais fixes cedits a cap col·lectiu o persona, ni periodistes, comunicadors o conductors de programes, sinó “grups de facilitació que, amb cri-teris de transparència, garanteixin lʼaccés a les ones dels col·lectius que ho desitgin”. A la pàgina web del projecte (www.televisio.ws) també sʼexplica que aquests grups de facilitació, que serien re-vocables en tot moment, actuarien com a comissions dʼuna assem-blea oberta, que és la base de la seva organització. Lʼassemblea no només col·laboraria en la decisió dels continguts de la programació, sinó que també establiria els cri-teris dʼaccés i participació de les persones i els col·lectius en tots dos mitjans.

De moment, en lʼassemblea es poden diferenciar sis comissions de treball: Una encarregada de la difusió del projecte; la comissió de les qüestions tècniques i legals; la de continguts i formats de progra-mació; la comissió de finances; el grup de treball per lʼelaboració dels principis organitzatius i els estatuts; i el grup de treball per a les festes de Gràcia.

Algunes dificultatsNingú va dir que posar en marxa una iniciativa dʼaquesta magnitud fos fàcil. I, com era previsible, Okupem les Ones ja sʼha trobat amb diversos obstacles. En primer lloc, tal i com explica Enric Duran, de la comissió de difusió, “el que tenia dʼespecífic aquest projecte era promoure la participació de les pròpies entitats en lʼassemblea mensual. En canvi, reconeix que la participació ha estat bastant intermitent i que poca gent sʼha implicat de debò.

En segon lloc, i com no podia ser dʼuna altra manera, es troba la qüestió econòmica. Per posar en marxa una ràdio i una televisió per als moviments socials, Okupem les Ones calculava que es neces-sitaven uns 50.000 euros. Per això proposaven que els col·lectius fes-sin aportacions de 300 euros, i de 60 les persones individuals. Però, en paraules de Duran, “la demanda dʼaconseguir una aportació inicial per poder tirar el projecte endavant tampoc ha tingut molta resposta per ara”. Per això sʼhan plantejat uns objectius un xic més moderats. Per ara, a curt termini, pensen en la possibilitat de reunir 1.500 euros per a un amplificador amb què es podrien emetre programes de ràdio que arribessin a uns quants barris de Barcelona. “Aconseguint aquests diners, en els pròxims dos o tres mesos podríem començar a emetre amb continuïtat”, preveu el membre de lʼassemblea.

Per assolir aquest objectiu, han concretat i reduït la seva petició eco-nòmica, demanant una aportació de 30 euros als col·lectius i entre 6 i 10 euros a les persones individuals. Igualment, pensen en la possibilitat dʼorganitzar algunes festes per a la recaptació de més fons. Tot per aconseguir el seu somni: Un missat-ge alternatiu a les ones.

tallers, 79 tel.: 93 301 35 75barnasud, (gavà) tel.: 93 638 29 18tallers, (overstoks) tel.: 93 412 72 85creu coberta, 73 tel.: 93 424 57 96

nou de la rambla, 15 tel.: 93 302 42 36sant pau, 2 tel.: 93 302 23 95tallers, 3 (clàssica) tel.: 93 318 20 41tallers, 7 tel.: 93 302 59 46

*Les teves botigues de música*De la A a la Z *100 x 100 música

NATIVOS DE AMÉRICANATIVOS DE AMÉRICANATIVOS DE AMÉRICANATIVOS DE AMÉRICANATIVOS DE AMÉRICAArtesania y música de los pueblos indígenas

ARTE-SANO

INCASC/. Boqueria, 21 • Tel. 93 301 97 34 • Fax 93 304 02 39

C/. Bxda. Llibreteria, 9 • Tel./Fax 93 268 34 7308002 BARCELONA

e-mail: incas@logiccontrol.es

22 VEÏNAT desembre de 2003-gener de 2004

La Veu del

CARRER

Breus de barri●

SANTS

Al·legacions desestimadesSʼaprova definitivament la modificació del PGM que donarà llum verda a la transformació de lʼestació de Sants i el seu entorn amb motiu de lʼarribada de lʼAVE. Es guanyen 16.054 metres quadrats per a zona verda i equipaments. Les al·legacions veïnals han estat desestimades en la seva totalitat: el soterrament de les vies no es portarà a terme. Els veïns mantenen les seves queixes pel “calaix” de formigó.

ESQUERRA DE LʼEIXAMPLE

Actuacions polèmiquesEls veïns dʼaquest districte estan protagonitzant protestes per les actuacions que es porten a terme als patis dels interiors de les illes. Al carrer París, lʼexvicepresident del Barça, Àngel Fernández pretén convertir en aparcament-magatzem la terrassa existent a la seva illa interior. Els veïns estan recollint firmes com a protesta.Dʼaltra banda, a lʼilla existent entre els carrers Aragó, Villarroel i Casanova es va aixecar il·legalment un hotel que enterrava en vida els veïns dels voltants. LʼAjuntament té suspeses les obres.

Breus de barri●

HORTA

Errada administrativaLa masia de Can Fargas està amenaçada perquè lʼAjuntament no va ser informat per la via administrativa que corresponia de la seva venda al 1997. El preu que va pagar Unicompta S.L. va ser de 1,14 milions dʼeuros (190 milions de pessetes). Els serveis jurídics estan estudiant la nul·litat de la venda en no haver-se comunicat.

LES CORTS

Hipoteca de Can RigaltUnes actuacions sense els mínims canals de participació hipotequen el futur projecte del parc: Lʼampliació de les instal·lacions del Racc construint un immoble i 400 places dʼaparcament; lʼaixecament dʼun bloc de 7 plantes en les rodalies del camí de Torre Melina i la construcció dʼun immoble de 23 pisos de la Societat General dʼAigües en el Clot del Torrent.

FÒRUM 2004Hotel il·legalLʼHotel Atenea Mar va començar a construir una terrassa que el projecte no contemplava. Davant les denúncies veïnals, el districte ha paralitzat les obres.

Relligant Nou BarrisREDACCIÓ

A finals de novembre, lʼArxiu Històric de Roquetes va portar a terme a lʼAteneu Popular un homenatge al company recentment desaparegut Francesc Pujol. Unes centenes de veïns i amics van assistir a un acte entranyable en representació de tot el teixit associatiu..

Francesc, nascut lʼany 1958, era en lʼactualitat un dels mem-bres més actius de lʼArxiu Històric de Roquetes, responsable de la seva revista i autor dʼinnumera-bles articles que ajudaven a co-nèixer la història dʼun districte les terres del qual, abans de ser creat,

corresponien a Sant Andreu.A lʼacte es va presentar el llibre

Relligant Nou Barris, que recull una setantena de treballs publicats entre els anys 1988 i 2002 a la re-vista Rotllana. El primer dels cinc apartats fa referència als orígens i lʼexistència de diverses masies. El relat continua amb elements rela-cionats dʼuna manera o una altra amb lʼaigua. Les primeres urbanit-zacions, la història dʼalguns carrers i places, les lluites veïnals i diver-ses cròniques que fan referència a fàbriques avui inexistents omplen de manera amena i rigorosa les 160 pàgines del llibre.

Després de molts obstacles, segons senyala al pròleg Neus González, ha estat editat per lʼAjuntament de Barcelona. Llàsti-ma que una mort injusta i prema-tura no permeti continuar una obra necessària i inacabada.

Cent propostes per al Casc AnticREDACCIÓ

Diverses entitats del Casc Antic estan treballant en un important document titulat Proposta per al Pla dʼActua-ció del Districte. PAD 2004-2007. El text està dividit en 11 apartats on es concreten un centenar dʼobjectius, és a dir, aquelles prioritats que sorgeixen de lʼanàlisi de la realitat social i que permetin que el Casc Antic sigui un barri “per viure, treballar i disfrutar-lo”.

Senyalem esquemàticament algunes prioritats: Augment de les ajudes a les famílies amb rendes bai-xes. Creació dʼun centre per pernoctar de Baixa Exi-gència. Concretar un mapa sanitari del districte i exigir la participació de les entitats veïnals als consells de salut. Rehabilitació de les propietats municipals. Cons-trucció dʼuna escola dʼartesans al Born. Moratòria de

noves llicències de bars i terrasses públics. Interven-ció immediata als solars bruts. Construcció dʼuna resi-dència per a la gent gran. Creació de diversos espais dʼacollida dels immigrants. Petició dʼuna moratòria del PERI i la revisió de tots els projectes pendents.

Cinc annexes es refereixen a lʼordenació de lʼes-pai públic, la instalació de la font a la Porta Cambó, la posada en funcionament del Mercat de Santa Ca-terina i la preservació de les seves restes arqueolò-giques i, com no,el futur del Forat de la Vergonya.

El document el firmen lʼAVV del Casc Antic, el col·lectiu dʼexpropiats del Forat de la Vergonya, Eco Concern, Fòrum Veïnal de la Ribera, Rai i Veïns en Defensa de la Barcelona Vella, entitats que sol·liciten ser reconegudes com a interlocutores.

23FAVBdesembre de 2003-gener de 2004

La Veu del

CARRER

La Favb segueix dientno al Fòrum 2004

REDACCIÓ

Al mes de novembre de 2002 la Favb va emetre un comunicat on es desvinculava de la preparació del Fòrum 2004. Aquesta decisió va estar precedida de diverses reunions amb les associacions de veïns i ratificada en lʼúltima as-semblea del mes dʼabril de 2003.

Les raons que dèiem llavors continuen sent plenament vàlides en el dia dʼavui. Creiem oportú, però, recordar-les i actualitzar-les donada la pressió que les administracions i els mitjans de comunicació estan fent a favor dʼaquesta celebració. Tot això no treu, com dèiem en el nostre comunicat, que respectem lʼopció que altres entitats i organitzacions prenguin de cara al Fòrum 2004, però també amb la mateixa lliber-tat opinarem nosaltres sobre tot el que es vagi fent.

Una de les raons més impor-tants que seguim argumentant és que les institucions que avalen el Fòrum 2004 (Ajuntament, Gene-ralitat i Govern Central) fan poc creïble que els objectius de pau, sostenibilitat i diversitat cultural siguin assumits de forma autocrí-tica pels mateixos que les posen a debat. Com es pot parlar de pau, per exemple, sense qüestionar-se el govern del PP i la seva actitud davant la guerra dʼIraq? O les altres administracions en temes referents a medi ambient o immi-

gració? Dʼaltra banda, les empreses

patrocinadores, entre les que figu-ren multinacionals que han provo-cat situacions contràries a les que propugna el Fòrum, difícilment permetran que els actes tinguin un contingut que qüestioni o faci perillar els seus interessos.

En aquest sentit continuem pensant que el Fòrum 2004 ha estat el pretext per impulsar unes reformes urbanístiques que con-tribueixen a imposar un model de ciutat si més no discutible. Davant

de les grans obres, cal recordar que encara queden 3.762 habi-tatges afectats per aluminosi -la patologia es va detectar el 1990-, i alguns amb data dʼacabament per a lʼany 2009.

Els més de 2.000 milions dʼeu-ros (332.000 milions de pessetes) destinats a infrastructures són difí-cilment explicables, a excepció del barri de La Mina, si es comparen amb els recursos que les admi-nistracions públiques dediquen a solucionar els problemes dʼha-

bitatge, equipaments, educació i convivència que té la ciutadania.

Ens preocupa molt el pres-supost que es destini al Pla dʼActuació Municipal de la ciutat de Barcelona, doncs aquest pot quedar hipotecat per les despeses del Fòrum.

En quant als 360 milions dʼeu-ros (més de 59.000 milions de pes-setes) que costarà lʼorganització dels actes, cal recordar que una tercera part sʼha de cobrir amb la venda dʼentrades i les altres dues, a repartir entre les administracions i empreses patrocinadores.

Tota aquesta abundància de milions dʼeuros contrasta amb la tradició organitzativa i de debat que tenen el Fòrum Social Mundi-al i el seu homòleg Fòrum Social Europeu, on amb molts menys re-cursos han aconseguit ser un punt de referència mundial abordant el fenomen de la globalització.

Considerem que no sʼha aca-bat dʼengrescar la ciutadania. La nostra proposta consistia en im-plicar els barris i les entitats més representatives en un procés par-ticipatiu que anava de baix a dalt i amb dos anys dʼantelació a lʼinici de la celebració.

No dubtem que el Fòrum 2004 pot ser un èxit dʼespectacle i pro-paganda, sobretot si els mitjans de comunicació sʼhi aboquen, però nosaltres optem pel treball quotidià i més proper a les perso-nes que ens envolten.

Revistes de barri

Veïns

Lʼinformatiu de la Confavc dedica la portada a exlicar les plataformes veïnals pel dret a un habitatge digne. Entre els seus objectius senyala que la nova llei dʼhabitatge catalana fixa un mínim del 35% per a habitatge protegit. També dóna a conèixer la posada en funcionament del nou portal web de la Confederació (www.confavc.com).En un altre article es denuncia lʼaugment de la violència contra les dones.

El Butlletí

La publicació dʼEcologistes en Acció de Catalunya té com a subtítol pensar i actuar tant localment com globalment. Al número 11 continuen la campanya contra la instal·lació de la central tèrmica de cicle combinat al Port de Barcelona Alguns articles plantegen el caràcter descafeïnat del Dia sense Cotxes i posen en relació el Fòrum 2004 amb el respecte als animals. A la contra fan una ressenya del llibre Catalunya es revolta, de Xavier García.

Poblenou

Lʼatractiva i colorista revista de lʼAssociació de Veïns i Veïnes del Poblenou està dedicada quasi monogràficament a lʼaprobació del Pla urbanístic Llull-Pujades-Ponent. També informa de la incorporació del Front Marítim a la festa major del barri i de la negativa dʼun nombrós grups de veïns a la desaparició de la línia 7 per lʼarribada del tranvia del Besòs.També dedica un article al tema de lʼespeculació en els habitatges de lloguer.

Floquet de NeuVeí de Barcelona, nascut a Rio Muni (antiga Guinea espanyola) i mort el passat 24 de novembre. Lʼentrevista va ser feta el dia abans de la seva mort.

“M’agradaria morir a l’Àfrica, entre els meus germans negres” PUYAL

EL COR ROBAT

●CATHERINA AZÓN

Va arribar al vell continent un 19 de març de 1967. Va ser capturat i entregat a lʼalcalde José María Porcioles, conegut per les seves especulacions urbanístiques. El van tancar en un zoo a mode de presó. Realitzem lʼentrevista el passat 23 de novembre i ens entenem mitjançant sons guturals. Ens vam comprometre a no publicar-la fins a després de la seva mort. A Floquet no el podem mirar als ulls. És molt tímid.

Per què vas emigrar?Jo no sóc emigrant. A mi em va segrestar un català. Com que sóc goril·la albí, van pensar que algun profit traurien exhibint-me.

36 anys entre nosaltres.Sí, sóc un veí més. El que passa que no m’han deixat passe-jar-me per la ciutat per conèixer-la. Per no deixar, no m’han deixat ni sortir a comprar-me un gelat de plàtan.

Estàs malalt?Sí, l’equip habitual de doctors m’ha diagnosticat un càncer de pell incurable.

Com has rebut la notícia?Amb realisme; aviat moriré. Estic en tractament, però em sento molt cansat… i cabrejat.

No em diguis!Sí. Han anunciat la meva pròxima mort a bombo i platerets i han fet una crida perquè el veïnat vingui a donar-me l’últim adéu, previ pagament de l’entrada del zoo.

I la gent...?M’estimen molt, però els flashos em molesten i m’entristeix molt que em vegin ferit amb el pit sagnant.

Tʼhan consultat lʼúltima voluntat?Aquest és un Ajuntament poc participatiu. M’he assabentat de tot per la premsa i no m’han demanat l’opinió.

Quin és el teu desig?Morir a l’Àfrica, en pau i tranquil·litat entre els meus ger-mans negres. Donar el meu cos a la ciència… africana, evi-dentment.

Diuen que posaran el teu nom a un carrer.I per què no, si li han posat al pare del rei, saltant-se la seva pròpia normativa.

Algun desig no realitzat?Molts. Però trio l’aprovació d’una llei global que defensés el dret a la vida dels ximpanzés, goril·les i orangutans. Ens estan exterminant. Cal tenir en compte que a Suècia, les va-ques tenen una llei similar. I encara que moltes vegades les lleis no es compleixen, seria un passet endavant.

Carrer et dedica aquest any el calendari com a mostra de solidaritat.Va bé, però no baixeu la guàrdia i doneu canya a especula-dors, polítics corruptes i gent de mal viure.

Ho intentarem.

Amb molts menys recursos, el Fòrum Social ha aconseguit ser un veritable punt de referència mundial

24 desembre de 2003-gener de 2004

Parlant del

CARRERi de la ciutat

Zeta

Sal i pebre Lʼacudit

H

Il·luminats pel consumismeAquest Nadal els nostres carrers han estrenat 91 quilòmetres dʼun enllumenat de disseny que deixa enrera lʼestètica carrinclona de tota la vida i que, a més, gasta només 750 megavats per hora, un 10% menys que lʼany passat. Malgrat tot, la factura de la llum que lʼAjuntament paga aquestes festes pels 8 milions de microbombetes de 0,5 vats, les 100.000 de 3,5 vats i les 15.000 de 10 vats puja a 108.132 euros (18 milions de pessetes), als que caldria sumar la despesa no confessada (i potser no tan sostenible) del disseny i producció dʼunes guirnaldes nadalenques fetes per iniciativa del regidor-aparador Jordi Portabella, del Foment de les Arts Decoratives, de les associacions de comerciants i dʼuna marca de cava que ha fet de patrocinadora. Amb lʼexcusa de la modernitat hem perdut tots els complexes i hipocresies: Nadal ja no és una festa de recolliment familiar i solidaritat cristiana, sinó un festival del consumisme que dura gairebé dos mesos i que il·luminen les bosses de “Barcelona, la millor botiga del món” reciclades en llums de Nadal.

Fer

“En Barcelona la música está hoy más viva que nunca”

ace más 70 años, Antonio Castelló Fayos, desde su tienda de ropa del mercado de Sant Antoni, comenzó una aventura que ha acabado alcanzando una dimensión que jamás hubiera soñado. Buen aficionado a la música, comenzó a hacer tímidas ventas discos, a cincuenta céntimos, hasta que en 1933 decidió dedicarse plenamente al negocio y fundó la primera tienda de Discos Castelló en el nº 113 de la calle Hospital. Sus hijos continuaron el negocio y lo ampliaron con nuevas tiendas en la calle Tallers y en Nou de la Rambla y, desde entonces, la empresa familiar no ha dejado de crecer hasta la actualidad, con 11 tiendas en la provincia de Barcelona (seis en la ciudad), una línea dedicada a la venta al por mayor, y una facturación de más de 15 millones de euros anuales (unos 2.500 millones de pesetas).

Joan Castelló es el artífice de las últimas grandes ampliaciones. Como representante de una saga familiar dedicada a la venta de música, sabe mejor que nadie cual ha sido la evolución de los gustos musicales y del negocio de la música en Barcelona. “En época de mi abuelo, lo que más se vendía era música clásica, de orquesta y algo de jazz, aunque solo la gente con un poder adquisitivo alto podía permitírselo -comenta-. Pero mis verdaderos recuerdos comienzan en pleno boom del pop y el rock, cuando la juventud comienza a interesarse y a consumir música”.

Era época de los grandes clásicos, como los Beatles y los Rolling Stones, pero también de grupos locales que versionaban los éxitos ingleses en español, como los Munstang, los Sirex y los Diablos, cuyo éxito Un rayo de sol fue uno de los discos más vendidos de la historia de Castelló. “También fue muy importante el movimiento reggae” -afirma Joan-, y otras modas cada vez más ligadas al fenómeno de los clubs de fans, que se compran todo lo que sacan al mercado sus ídolos”.

No obstante, actualmente se vende

más música que antes, sobre todo como consecuencia de una cierta forma de consumo que afecta al mundo de la música y, sobre todo, gracias a la publicidad. “Antes se vendían uno o dos éxitos por temporada. Ahora, cualquier cosa anunciada por televisión se convierte en superventas”.

Sin embargo, Discos Castelló ha optado por la estrategia de la especialización, sobre todo en nuevas tendencias, géneros y estilos alternativos, ya sean producidos por sellos independientes, ya sean autoproducidos,

como el último trabajo de Ojos de brujo “que se ha vendido una barbaridad”. Por ello, además del asesoramiento al cliente que ofrecen en sus tiendas, también ayudan a los grupos noveles a través de actividades. “Yo creo que Barcelona es una ciudad musical muy potente. La más avanzada del Estado en cuanto a tendencias, gustos y estilos -dice Joan-. Quizá falta un poco de ayuda institucional para que los grupos emergentes puedan desarrollar sus carreras. Pero, de todas formas, yo creo que en Barcelona la música está hoy más viva que nunca”.

Por ello, Castelló se implica directamente en el apoyo a la música surgida del corazón de la ciudad a través del patrocinio de conciertos, la presentación de artistas o la instalación del escenario alternativo de plaza Catalunya, en la Festa de la Música (colaborando con el Icub), para dar la oportunidad a los grupos locales de expresarse en un lugar céntrico y popular. Incluso, con este objetivo, crearon su propio sello discográfico, que no funcionó por falta de rentabilidad, ya que la producción y la promoción de discos es muy cara y la grandes discográficas tienen copado el mercado.

No obstante este optimismo -que Joan Castelló demuestra con sonrisa franca y cordial- se observan algunos nubarrones en el panorama actual de la música, “sobre todo relacionados con el tema de la piratería y de internet”. El creciente fenómeno del top manta está afectando gravemente al mercado, que este año experimentará un descenso en el negocio de más de un 25 % con respecto al año anterior “Pese a que para nosotros, afortunadamente, las pérdidas se reducirán a un 7 %”, explica Joan, que afirma no saber por qué las autoridades barcelonesas, que siempre han sido muy duras respecto a la venta ambulante, hacen la vista gorda en este caso. “Supongo que es porque si no los que se dedican a esto podrían estar vendiendo cosas peores para poder ganarse la vida”.

Las nuevas tecnologías y, sobre todo, la descarga gratuita de canciones por internet es otro de los temas que afectan directamente al negocio. “Estamos un poco desconcertados porque no sabemos hacia dónde va a tirar todo esto, pero suponemos que, en cuanto se regule, más que competencia directa se convertirá en otra fuente de ingresos”. En cuanto al futuro, lo tiene más que claro: “El futuro es estar muy especializado y orientado al mercado. Y si hay que poner en la tienda un ordenador para que la gente se grabe canciones, pues se pone.” Y listos.

Jordi GolPeriodistaIgnasi R. RenomFotògraf

Joan CastellóPropietario de tienda de discos