2
3
Índex
4
Identitat, exòtic i exotisme Què és exòtic i què és exotisme? En una mena de febre estètica, l’exotisme va impregnar l’art a finals del segle XIX i principis del XX: influí en la decoració, en la moda, en l’arquitectura… i també en la música. Bizet amb Carmen, Verdi amb Aida són dos exemples musicals ben congeuts que escauen bé al programa curosament confeccionat per Fatma Said i Kunal Lahiry, ja que aquest se centra en Egipte i Espanya. L’estètica d’aquests dos països ha semblat -encara ara- molt exòtica a ulls centreeuropeus i ha influït molt en la pròpia estètica de l’exotisme. No obstant això, Said -d’origen egipci- i Lahiry -d’origen indi- s’acosten a aquests països des d’una coneixença de la identitat. Comencen el programa amb la bella però allunyada visió d’orient dels compositors francesos del tombant de segle -Ravel, Bizet, Gaubert i Berlioz- per passar després a compositors contemporanis egipcis. El mateix fan amb Espanya, aproximant-se al país a través de les Siete canciones populares españolas de Falla, d’enorme popularitat entre el públic però sempre sota l’ombra d’un folklore una mica estandarditzant, per passar després a les cançons compostes per Lorca de més profunditat identitària.
Fatma Said soprano
Kunal Lahiry piano
Fatma Said soprano
Kunal Lahiry piano
I Maurice Ravel (1875-1937) Shéhérazade Asie La flûte enchantée L’indifférent
Philippe Gaubert (1879-1941) Le repos en Égypte
Hector Berlioz (1803-1869) Zaïde
Georges Bizet (1835-1878) Adieux de l’hôtesse arabe
II Manuel de Falla (1876-1946) Siete canciones populares españolas Paño moruno Seguidilla murciana Asturiana Jota Nana Canción Polo
7
Isaac Albéniz (1860-1909 d’Iberia – Libro I Evocación El puerto
Frederico García Lorca (1898-1936) de Canciones antiguas españolas Anda jaleo Nana de Sevilla Sevillanas del siglo XVIII
Manuel de Falla Tus ojillos negros
Sherif Mohie El Din (1964) Tres cançons egípcies Al matar Pluja Ayadoum el nahr El riu seguirà? Dedda man Contra qui?
Najib Hankash (1904-1977) A’tini naya wa ‘anni Dona’m la flauta i canta per mi
8
9
Llum per Fatma Said
El programa que us oferim aquesta nit -basat en el meu últim disc El Nour- ha estat creat com una barreja de cultures que em fascinen, explorant cançons líriques de compositors francesos, espanyols i egipcis, al costat de cançons populars del meu Egipte natal i cançons populars de tot l’Orient Mitjà.
El Nour en àrab significa “la llum” i amb aquest disc sento que estic llançant llum sobre com la música que s’ha interpretat moltes vegades en el passat d’una manera es pot presentar de maneres diferents, és a dir, es pot percebre amb una llum diferent.
La idea és connectar aquestes tres cultures -àrab, francesa i espanyola- i mostrar quant, malgrat les diferències culturals, geogràfiques i històriques, tenen en comú pel que fa a la seva música. Al disc s’uneixen els socis musicals Malcolm Martineau (piano), Rafael Aguirre (guitarra), Burcu Karada (ney), Tim Allhoff (piano), Itamar Doari (percussió), Henning Sieverts (contrabaix), Tamer Pinarbasi (kanun), però al LIFE Victoria estaré acompanyada pel pianista i també amic Kunal Lahiry, que també debuta al Festival.
En la concepció d’aquest programa, vam treballar durant molt de temps a fer una selecció de cançons que agradés àmpliament a molts tipus diferents de persones i que també seguís els meus propis gustos i amors musicals. Això inclou especialment explorar formes noves, però connectades, d’aproximar-se a la música del passat, tant occidental com oriental. Fent això sense canviar les visions dels compositors, sinó afegint elements que considerem adequats.
10
Els vincles entre les cultures -espanyola, francesa i egípcia- representades a El Nour no s’han trencat mai, perquè cadascuna d’elles afirma una influència a la regió mediterrània. La idea principal d’aquest programa és transmetre un missatge intercultural a tots els públics del món, intentar que la música clàssica sigui accessible i estigui més propera a cultures que la desconeixen i viceversa.
*Fatma Said és una artista de Warner Classic. El seu disc El Nour
va ser presentat el 16 d’octubre de 2020 i aquest és el primer
concert que ofereix després del llançament.
11
12
Quan tenia catorze anys, Fatma Said va fer la seva primera lliçó de cant amb la soprano Neveen Allouba, emprenent un viatge musical que la portaria des de casa seva a El Caire, una ciutat amb una escena d’òpera limitada, fins al consagrat Teatro alla Scala de Milà, tot passant per ser New Generation Artist de la BBC Radio 3 el 2016. Inicià la seva formació a Berlín amb la Renate Faltin, que encara continua sent la seva professora vocal. Més tard, Julia Varady, Claar Ter Horst, Anita Keller, Wolfram Rieger i Tom Krause, han influït fortament en el seu desenvolupament artístic i l’han ajudat a perfeccionar la seva interpretació musical. Després de rebre la seva llicenciatura en música a l’Escola de música Hanns Eisler de Berlín el 2013, va rebre una beca per estudiar a l’Accademia del Teatro alla Scala de Milà, convertint-se en la primera soprano egípcia que va actuar en aquell escenari emblemàtic. Durant la seva etapa a l’acadèmia, va cantar el paper de Pamina en una nova producció aclamada per la crítica de Die Zauberflöte de Mozart, dirigida per Ádám Fischer i Peter Stein, per tornar a La Scala interpretrant Amore d’Orfeo ed Euridice de Gluck junt amb Juan Diego Flórez i Christiane Karg la temporada 2017-18. Va debutar al Royal Albert Hall cantant el Rèquiem de Mozart durant les BBC Proms, una gira a França amb Louis Langrée i l’Orchestre des Champs Elysées cantant Shéhérazade de Ravel i el Rèquiem de Fauré al Concertgebouw d’Amsterdam, entre d’altres. També ha ofert concerts i recitals al Wigmore Hall
Fatma Said soprano
13
de Londres, Teatro San Carlo de Nàpols, Staatsoper d’Hamburg, Konzerthaus de Berlín, Mozarteum de Salzburg o Konzerthaus de Viena. Compromisos per aquest 2020 inclouen recitals al Wigmore Hall, Konzerthaus de Viena, Mozarteum de Salzburg i Konzerthaus de Berlín, entre d’altres. Així com també participar al Concert de París a la Tour Eiffel i concerts amb l’Orchestre National de France a París i Baden- Baden. Ha representat a Egipte el dia dels drets humans del 2014 i del 2018 a les Nacions Unides a Ginebra i el 2017 al temple de Luxor, on va cantar pel dret dels nens a l’educació i la dignitat a través de la música. El 2016 va rebre un premi honorífic del Consell Nacional de les Dones d’Egipte. Debuta al LIFE Victoria.
El jove nord-americà Kunal Lahiry s’està convertint en un dels pianistes més prometedors de la seva generació, després del seu debut orquestral als disset anys amb la Gainesville Symphony Orchestra com a guanyador del primer premi de la beca Kiwanis Society. A més ha guanyat premis en concursos internacionals, tals com l’Atlanta Music Club, New Orleans Piano Institute o el Concours “Les Saisons de la Voix”, i el XXVI Concours de Flame a París. És Britten-Pears Young Artist, Yehudi Menuhin Young Artist o Leeds Lieder Young Artist, entre d’altres. El 2019 va ser seleccionat per al primer programa SongStudio de Renée Fleming dirigit a pianistes col·laboratius i cantants al Carnegie Hall, i també va ser guardonat amb el premi Sam Hutchings a l’Oxenfoord International Summer School, dirigida per Malcolm Martineau. Recentment, va ser convidat
Kunal Lahiry piano
14
el 2020 per la Heidelberg Lied Akademie sota la direcció de Thomas Hampson, amb actuacions a la Pierre Boulez Saal i al Heidelberger Frühling. Ha participat en masterclasses amb reconeguts artistes com Graham Johnson, Sir Thomas Allen, Malcolm Martineau, Murray Perahia, Hartmut Höll, Helmut Deutsch o Susan Manoff. La seva afinitat cap a la cançó artística ha donat lloc a recitals al Festival d’Aix-en-Provence, Carnegie Hall Weill Music Room (Nova York), Wigmore Hall (Londres), La Monnaie (Brusel·les) i Musée d’Orsay (París). Ha actuat diverses vegades per la Fundació Daniel Barenboim i el 2018 va ser seleccionat per a formar part de primera acadèmia de mélodie i Lieder a l’Abbaye de Royaumont - Musée d’Orsay, una residència d’un any que culmina a un disc en directe. Debuta al LIFE Victoria.
15
16
Maurice Ravel
SHÉHÉRAZADE Asie Asie, Asie, Asie, Vieux pays merveilleux des contes de nourrice Oú dort la fantaisie comme une impératrice En sa forèt tout amplie de mystère.
SHEHERAZADA Àsia Àsia, Àsia, Àsia, vell país meravellós dels contes de la dida on la fantasia dorm com una emperadriu en el seu bosc ple de misteri. Asie, Je voudrais m’en aller avec la goëlette Qui se berce ce soir dans le port Mystérieuse et solitaire Et qui déploie enfin ses voiles violetes Comme un immense oiseau de nuit dans le ciel d’or.
Àsia, voldria anar-me’n amb la goleta que es bressola aquest vespre al port, misteriosa i solitària, i que desplega finalment les seves veles violetes com un immens ocell de nit en el cel d’or.
17
Je voudrais m’en aller vers des îles de fleurs En écoutant chanter la mer perverse Sur un vieux rythme ensorceleur. Je voudrais voir Damas et les villes de Perse Avec les minarets légers dans l’air.
Voldria anar-me’n cap a l’illa florida escoltant el cant de la mar perversa en un vell ritme encisador. Voldria veure Damasc i les ciutats de Pèrsia amb els minarets lleugers a l’aire.
Je voudrais voir de beau turbants de soie Sur des visages noirs aux dents claires; Je voudrais voir des yeux sombres d’amour Et des prunelles brillantes de joie En des peaux jeunes comme des oranges; Je voudrais voir des vêtements de velours Et des habits à longues franges.
Voldria veure bells turbants de seda sota cares negres de dents clares; voldria veure ulls taciturns d’amor i ninetes brillants de joia, i pells joves com taronges; voldria veure vestits de vellut I robes de llargues franges. Je voudrais voir des calumets entre des bouches Tout entourées de barbe blanche; Je voudrais voir d’âpres marchands aux regards louches, Et des cadis, et des visirs Qui du seul mouvement de leur doigt qui se penche Accordent vie ou mort au gré de leur désir.
Voldria veure pipes entre les boques envoltades de barba blanca; voldria veure àvids marxants de mirada tèrbola, i cadis, i visirs que amb un únic moviment del seu dit que s’inclina decideixen la vida i la mort al seu gust.
18
Je voudrais voir la Perse, et l’inde, et puis la Chine, Les mandarins ventrus sous les ombrel·les, Et les prncesses aux mains fines, Et les lettrés qui se querellent Sur la poésie et sur la beauté;
Voldria veure Pèrsia, i la Índia, i després la Xina, els mandarins panxuts sota les ombrel•les, i les princeses de mans fines, i els lletrats que discuteixen sobre poesia i sobre bellesa;
Je voudrais m’attarder au palais enchanté Et comme un voyageur étranger Contempler à loisir des paysages peints Sur des étoffes en des cadres de sapin Avec un personage au milieu d’un verger;
voldria parar-me en el palau encantat i, com un viatger estranger, contemplar amb temps paisatges pintats en teles en marcs d’avet amb un personatge enmig d’un verger;
Je voudrais voir des assassins souriant Du bourreau qui coupe un cou d’innocent Avec son grand sabre courbé d’Orient. Je voudrais voir des pauvres et des reines; Je voudrais voir des roses et du sang; Je voudrais voir mourir d’amour ou bien de haine.
voldria veure assassins somrient del botxí que talla un coll d’innocent amb el seu gran sabre corb d’Orient. Voldria veure pobres i reines; voldria veure roses i sang; voldria veure morir d’amor i de odi,
19
Et puis m’en revenir plus tard Narrer mon aventure aux curieux des rêves En élevant comme Sindbad ma vieille tasse arabe De temps en temps jusqu’à mes lèvres Pour interrompre le conte avec art...
i desprès tornar més tard per explicar la meva aventura als curiosos del somnis tot aixecant com Simbad la meva vella tassa àrab de tant en tant fins als meus llavis per interrompre el conte amb art...
La flüte enchantée L’ombre est douce et mon maître dort Coiffé d’un bonnet cònique de soie Et son long nez jaune en sa barbe blanche, Mais moi, je suis éveillée encor Et j’ècoute au déhors Une chanson de flûte où s’épanche Tour à tour la tristesse ou la joie. Un air tour à tour langoureux ou frivole Que mon amoureux chéri joue, Et quand je m’approche de la croisée Il me semble que chaque note s’envole De la flûte vers ma joue Comme un mystérieux baiser.
La flauta encantada L’ombra és dolça i el meu mestre dorm cobert amb un casquet cònic de seda, i el seu llarg nas groc en sa barba blanca, però jo, encara estic despert i escolto a fora una melodia de flauta on es desfoguen successivament la tristesa o la joia. Una melodia successivament lànguida o frívola que el meu estimat enamorat toca, i quan m’apropo a la finestra, em sembla que cada nota voli de la flauta a la meva galta com un bes misteriós.
20
L’Indifférent Tes yeux sont doux comme ceux d’une fille, Jeune étranger, Et la courbe fine De ton beau visage de duvet ombragé Est plus séduissante encor de ligne. Ta lèvre chante sur les pas de ma porte Une langue inconnue et charmante Comme une musique fausse. Entre! Et que mon vin te réconforte... Mais non, tu passes Et de mon seuil je te vois t’éloigner Me faisant un dernier geste avec grâce Et la hanche l´égèrement ployée Par ta démarche féminine et lasse...
L’indiferent Els teus ulls són dolços com el d’una noia, jove estranger, i la corba fina del teu bell rostre de pèl ombrejat és encara més seductor de perfil. El teu llavi canta al llindar de la meva porta una llengua desconeguda i encisadora Com una música falsa. Entra I que el meu vi et reconforti... Però no, passes des de la meva entrada veig com t’allunyes fent-me un últim gest amb gràcia i amb el maluc lleugerament encorbat pel teu pas femení i cansat...
(Tres cançons per a soprano i orquestra, 1903)
21
Philippe Gaubert Albert Victor Samain
Le repos en Egypte La nuit est chaude, et le calme infini... Roulé dans son manteau, le front sur une pierre, Joseph dort, le cœur pur, ayant fait sa prière, Et l’âne à ses côtés est comme un humble ami. Entre les pieds du Sphynx appuyée à demi, La Vierge pâle et douce, a fermé la paupière; Et, dans l’ombre, une étrange et suave lumière Sort du petit Jésus, en ses bras endormi. Autour d’eux le Désert s’ouvre mystérieux; Et tout est si tranquille à cette heure, en ces lieux, Qu’on entendrait l’enfant respirer sous ses voiles. Nul souffle... La fumée immobile du feu Monte, ainsi qu’un long fil, se perdre dans l’air bleu...
El repòs a Egipte La nit és càlida I la calma infinita… Embolcallat amb el seu mantell El front sobre la pedra, Josep dorm, amb el cor pur, després d’haver fet la seva oració I la mula al seu costat és com un humil amic Entre els peus de l’Esfinx, ajaguda de costat, La Verge pàl·lida i dolça, tanca les parpelles. I a l’ombra, una llum estranya i suau, Deixa al petit Jesús, als seus braços adormit. Al seu voltant, el desert s’obre misteriós I tot és tranquil a aquesta hora, en aquests llocs, Que es pot sentir respirar al Nen sota els seus vels. Sense alè... El fum immòbil del foc Puja, com un fil llarg, cap al cel blau...
22
Hector Berlioz Eugene-Auguste Ròger de Bully
Zaïde Ma ville, ma belle ville, C’est Grenade au frais jardin. C’est le palais d’Aladin, Qui vaut Cordoue et Seville.
La meva ciutat, la meva bella ciutat és la Granada dels fresquívols jardins. És el palau d’Aladí, que val per Còrdova i Sevilla.
Tous ses balcons sont ouverts, Tous ses bassins diaphanes, Toute la cour des Sultanes S’y tient sous les myrthes verts.
Tots els seus balcons estan oberts, tots els seus gibrells són diàfans, tota la cort dels Sultans hi viu sota les verdes murtres.
Ainsi près du Zoraïde, À sa voix donnant l’essor, Chantait la jeune Zaïde, Le pied dans ses mules d’or.
Així prop de Zoraida, donant ressò a la seva veu, cantava la jove Zaïda, calçada amb les seves babutxes d’or.
La reine lui dit: “Ma fille, D’où viens-tu donc?”Je n’en sais rien, “N’as-tu donc pas de famille?” Votre amour est tout mon bien;
La reina li digué: “Filla meva, d’on vens?” No en sé res. “No tens família?” El vostre amor és tot el que tinc.
23
O ma reine, j’ai pour père Ce soleil plein de douceure; La sierra, cest ma mère, Et les étoiles mes soeurs.
Oh, reina meva, tinc com pare aquest sol ple de dolçor; la serralada és la meva mare, i les estrelles les meves germanes.
Ce pendant sur la colline, Zaïde à la nuit pleurait: “Hélas! je suis orpheline, De moi qui se chargerait?”
En aquesta pendent del turó plorava Zaïda de nit: “Ai! sóc orfe, qui s’ocuparà de mi?”
Un cavalier vit la belle, La prit sur sa selle d’or, Grenade, hélas! est loin d’elle, Mais Zaïde y rêve encor.
Un cavaller veié la bella I la prengué sobre la seva sella d’or. Granada, ai! està lluny d’ella, però Zaîda encara hi somnia.
(Cançó núm. 1 del “Fulles d’’Album” Op. 19) Manuel de Falla
24
Georges Bizet Víctor Hugo
Adieux de l’hôtesse arabe Puisque rien ne t’arrête en cet heureux pays, Ni l’ombre du palmier, ni le jaune maïs, Ni le repos, ni l’abondance; Ni de voir, à ta voix, battre le jeune sein De nos soeurs dont, les soirs, le tournoyant essaim Couronne un coteau de sa danse; Adieu! beau voyageur! Hélas! Adieu!
Comiat de l’hostessa àrab Ja que res no et reté en aquest benaurat país, ni l’ombra de la palmera, ni el moresc grogós, ni el repòs, ni l’abundor; ni veure com a la teva veu bateguen els joves pits de les nostres germanes, quan el seu eixam arremolinat corona el turó els vespres amb la seva dansa, adéu-siau, bell viatger! Ai, adéu-siau!
Oh! que n’es-tu de ceux Qui donnent pour limite à leurs pieds paresseux Leur toit de branches ou de toiles! Qui rêveurs sans en faire, écoutent les récits, Et souhaitent le soir devant leur porte assis, De s’en aller dans les étoiles! Hélas! Adieu! beau voyageur!
Oh! Tu ets d’aquells que posen com límit als seus peus mandrosos un sostre de branques o de teles! D’aquells que somniadors sense adonar-se’n, escolten els contes i, asseguts el vespre davant la seva porta, anhelen anar-se’n cap a les estrelles! Ai, adéu-siau, bell viatger!
25
Si tu l’avais voulu, peut-être une de nous, O jeune homme, eût aimé te servir à genoux Dans nos huttes toujours ouvertes; Elle eût fait, en berçant ton sommeil de ses chants, Pour chasser de ton front les moucherons méchants, Un éventail de feuilles vertes.
Si haguessis volgut, potser a una de nosaltres, oh jovencell, li hauria agradat servir-te agenollada en les nostres cabanes sempre obertes; ho hauria fet, bressolant el teu son amb els seus cants, per allunyar del teu front totes los mosques dolentes, amb un ventall de fulles verdes.
Si tu ne reviens pas, songe un peu quelquefois Aux filles du désert, soeurs à la douce voix. Qui dansent pieds nus sur la dune, O beau jeune homme blanc, bel oiseau passager, Souviens-toi; car, peut-être, ô rapide étranger, Ton souvenir reste à plus d’une! Hélas! Adieu! bel étranger! Souviens-toi!
Si no tornes, somnia una mica a vegades en les filles del desert, germanes de veu dolça, que dansen amb els peus nus sobre la duna, jove blanc, bell ocell passatger, recorda-les; ja que, potser, oh ràpid estranger, el teu record perdurarà per a més d’una! Ai, adéu-siau, bell estranger! Recorda!
(Cancó per a veu i piano, Op. 21/4, 1866)
26
Manuel de Falla Siete canciones populares españolas
Gregorio Martínez Sierra El paño moruno El paño moruno Al paño fino, en la tienda, una mancha la cayó. Por menos precio se vende, Porque perdió su valor. ¡Ay!
Text popular Seguidilla murciana Cualquiera que el tejado tenga de vidrio, no debe tirar piedras al del vecino. Arrieros semos, ¡puede que en el camino nos encontremos! Por tu mucha inconstancia yo te comparo con peseta que corre de mano en mano; que al fin se borra y, creyéndola falsa, ¡nadie la toma!
Text popular Asturiana Por ver si me consolaba arriméme a un pino verde, por ver si me consolaba. Por verme llorar, lloraba, y el pino como era verde, ¡por verme llorar, lloraba!
27
Text popular Jota Dicen que no nos queremos porque no nos ven hablar; a tu corazón y al mío
Ya me despido de ti, de tu casa y tu ventana, y, aunque no quiera tu madre, adiós, niña, hasta mañana.
Text popular Nana Duérmete, niño, duerme, duerme, mi alma. Duérmete, lucerito De la mañana. Nanita, nana, nanita, nana. Duérmete, lucerito de la mañana.
Text popular Canción Por traidores, tus ojos, voy a enterrarlos; no sabes lo que cuesta, del aire, niña, el mirarlos. Madre a la orilla, madre.
Dicen que no me quieres, ya me has querido… Váyase lo ganado, del aire, por lo perdido. Madre a la orilla, madre.
28
Text popular Polo ¡Ay! ¡Guardo una pena en mi pecho, guardo una pena en mi pecho, ay, que a nadie se la diré!
¡Malhaya el amor, malhaya, y quien me lo dio a entender, ay, y quien me lo dio a entender! ¡Ay!
Federico García Lorca Federico García Lorca Canciones antiguas españolas
Anda jaleo Yo me alivié a un pino verde por ver si la divisaba, y sólo divisé el polvo del coche que la llevaba. Anda jaleo, jaleo: ya se acabó el alboroto y vamos al tiroteo.
No salgas, paloma, al campo, mira que soy cazador, y si te tiro y te mato para mí será el dolor, para mí será el quebranto, Anda, jaleo, jaleo: ya se acabó el alboroto y vamos al tiroteo.
En la calle de los Muros han matado una paloma. Yo cortaré con mis manos las flores de su corona. Anda jaleo, jaleo: ya se acabó el alboroto y vamos al tiroteo.
29
Nana de Sevilla Este galapaguito no tiene mare; lo parió una gitana, lo echó a la calle. No tiene mare, sí; no tiene mare, no: no tiene mare, lo echó a la calle. Este niño chiquito no tiene cuna; su padre es carpintero y le hará una.
Sevillanas del siglo XVIII 1 ¡Viva Sevilla! Llevan las sevillanas en la mantilla un letrero que dice: ¡Viva Sevilla!
¡Viva Triana! ¡Vivan los trianeros, los de Triana! ¡Vivan los sevillanos y sevillanas!
2 Lo traigo andado La Macarena y todo
Lo traigo andado cara como la tuya no la he encontrado. La Macarena y todo Lo traigo andado
3 Ay río de Sevilla, qué bien pareces lleno de velas blancas y ramas verdes.
30
Manuel de Falla Cristóbal de Castro
Tus ojillos negros (Canción andaluza) Yo no sé qué tienen tus ojillos negros Que me dan pesares y me gusta verlos, Que me dan pesares y me gusta verlos. Son tan juguetones y tan zalameros, Sus miradas prontas llegan tan adentro, Que hay quien asegura que Dios los ha hecho Como para muestra de lo que es lo bueno, De lo que es la gloria, de lo que es el cielo.
Mas, por otra parte, ¡son tan embusteros! Dicen tantas cosas que desdicen luego, Que hay quien asegura que Dios los ha hecho Como para muestra de lo que es tormento, De lo que es desdicha, de lo que es infierno.
Y es que hay en tus ojos como hay en los cielos, Noches muy obscuras, días muy serenos. Y hay en tus miradas maridaje eterno De amorcillos locos y desdenes cuerdos, Y entre sus penumbras y sus centelleos Brillantes afanes y tus pensamientos, Como entre las sombras de la noche obscura Brillan los relámpagos con su vivo fuego.
Luces que parece que se están muriendo Y que de improviso resucitan luego. Sombras adorables, llenas de misterio Como tus amores, como mis deseos. Algo que da vida, mucho que da miedo. Yo no sé qué tienen tus ojillos negros Que me dan pesares y ¡me gusta verlos!
(Cançó per a veu i piano, 1902-3)
31
Sherif Mohie El Din Amal Donqul Tres cançons egípcies
Al Matar Pluja La pluja cau Netejant els arbres Carregant-los amb els seus pesats fruits.
Un recorda Tendres històries Estimades memòries d’amor Perdudes en el temps. Només les inscripcions a les branques Un cor amb una fletxa I dues paraules.
A prop meu, dues papallones Es perden en una abraçada I tu, estimada meva Ets un ocell viatjant.
La pluja para, I els arbres es panseixen I la pols cobreix totes les inscripcions I pintades.
El dolor descendeix Destruint els colors El cor, Les línies tortes... I els noms.
El corc s’està menjant la vella tija de l’arbre, I els blaus ocells han marxat Sense deixar cap adreça Preguntant pel nostre amor, l’amor que va ser... Només ha estat un somni que ha passat! La pluja cau La pluja se’n va Cau
32
I marxa Però el cor de la meva estimada Encara espera.
Ayadoum el nahr El riu seguirà? Pot una flor durar per sempre? I la casa al costat del riu? Caurà el nostre anell a l’aigua? I es perdrà en ella? Ens separaran els negres braços? Caminarem sobre camins de foc? Sense atrevir-nos, sota les pestanyes de l’opressió A mirar rere les flors? I el riu desapareix. Pot l’alegre casa existir per sempre? On ens barallàvem I ens reconciliàvem? Les campanes del rellotge i del desconegut Mantenen la distància quan et veuen. I dic a les flors, I dic Si tan sols les roses no tinguessin espines I la lluna plena durés per sempre No creixent a mitjans del mes? Oh flors! Si us haguéssiu quedat amb mi En el riu.
Dedda man Contra qui? Al teatre de l’operació Les mascaretes dels cirurgians eren blanques Les seves bates... blanques Les còfies de les infermeres... blanques Els vestits de les infermeres... blancs Els llençols, els bandatges i el cotó Les pastilles per dormir, les bombetes I el got de llet Tota aquesta blancor radiant angoixa el meu cor. Aleshores què, quan seré mort Vindran els assistents al meu funeral vestits de negre? És el negre el color per escapar de la mort?
33
El color del talismà contra el temps? Contra qui? I quan se sentirà el cor palpitant descansar?
Rebo els meus amics entre dos colors... Alguns veuen el meu llit com un cementiri I la meva vida com l’eternitat.
Najib Hankash
A’tini naya wa ‘anni Dona’m la flauta i canta per mi Dóna’m la flauta i canta per mi Dóna’m la flauta i canta per mi Perquè cantar és el secret de l’eternitat Ja que el so de la flauta viurà per sempre Més enllà de l’existència que pereix.
Cantem sota els arbres I sota el cel blau.
T’has banyat en perfum? T’has assecat amb la llum?
Les persones són com frases escrites amb aigua Aleshores el temps passa I les cançons que hem cantat És l’única cosa que queda per l’eternitat.
Traduccions: Fatma Said, Manuel Capdevila i Font, Marc Busquets
34
Propers recitals
Dilluns, 26 octubre 2020 Sant Pau Recinte Modernista Sala Domènech i Montaner
19h
35
AMB EL SUPORT DE
37
AMICS
Ingrid Busquets Figuerola María José Cañellas Joana Català Mercedes Falcó Saldaña Albert Garriga i Francesco Camillo Beatriz Martí Andreu Juan Eusebio Pujol Francisco Querol Lluís Reverter Gloria Rosell Josep Ramon Tarragó Alicia Torra de Larrocha Carme Verdiell Núria Viladot
Carlos Barrau Jorge Binaghi Gonzalo Bruno Quijano Isabel Escudé Inma Farran Francisco Gaudier Enric Girona Francisca Graells de Reynoso Elvira Madroñero Carmen Marsà Pere Grau i Mª Carmen Pous Juan Molina-Martell Mima Torelló
AMICS MECENES