Extra Festes ARAMultimedia

Aiguafort d’Antoni Miró: Cabo batidor, 2001

Festes d’Alcoi Sant Jordi 2010

Alcoi, 20 d’abril de 2010suplement especial amb

motiu de les festes de Moros iCristians en honor a Sant Jordi

www.aramultimedia.com

ualsevol dels tò-pics clàssics ensserveix a la per-fecció per dibui-

xar el sentiment del pobled'Alcoi en les hores prè-vies a la Trilogia festera enhonor a Sant Jordi. Nit idia es respira ambient fes-ter, especialment al cen-tre, on dimecres començatot amb la Festa del pas-doble des de les 19.30hores. Segons explica elponent de Festes de l'As-sociació, Jordi Verdú, alvoltant de 20 bandesprendran part en l'acte,que acabarà amb el cantde l'Himne, dirigit perJordi Bernácer. El Dia de les Entrades co-mença enguany un quartd'hora abans, ja que s'haavançat l'inici de la Dianaa les 5.45 hores. Es preténd'esta forma i segons ex-plica Verdú, aconseguirque les últimes quatre fi-laes mores puguen gaudirde l'acte, evitant que eltram final del mateix, perSant Nicolau, coincidiscaamb l'afluència massivadels alcoians al recorregutde les Entrades. Sobre les

Entrades no es preveuengrans canvis, la perspec-tiva de comptar amb uns9.000 participants, entreel bàndol cristià i el moro.Tot i això, des de l'Asso-ciació posen de manifest laseua voluntat d’intentarque no s'allargue massacap dels dos actes, ambl'objectiu que el públicpuga gaudir plenament detotes les filaes i boatos. Sitot va sobre la marxa,l'Entrada cristiana comen-çarà a les 10.30 hores ihauria d'acabar poc abansde les 15 hores. De ves-prada, els moros eixiran ales 17 del Partidor, peracabar amb l'Alferes pelsvolts de les 22 hores.El Dia del Sant Jordi de2010, dia del patró i delsactes religiosos, sí com-porta alguns canvis, deri-vats de la rehabilitació del'església de Santa Mariaper a acollir l'exposició dela Llum de les Imatges. Laprocessó de la Relíquiaanirà a Sant Maure i, enacabar la missa, anirà se-guida d'una altra processó,puntual, que consistirà enel trasllat de nou del patrócap al temple de Sant

Jordi, des d'on tornarà aeixir de vesprada en laprocessó General. Aquestano incorpora cap novetat. Jordi Verdú explica que elDia de Sant Jordi guardauna altra modificació, jaque el tradicional castellnocturn de focs d'artificies celebrarà en la nit deldia 24. Així s'ha deciditdes del Casal per a podermillorar l'organització dela Retreta.

El Dia dels Trons, dis-sabte, incorpora tambéimportants novetats que aben segur seran definiti-ves. El procés de regulacióa nivell europeu de l'ús dela pólvora en celebracionsfestives ha fet de momentque els festers només pu-guen usar un quilo de mu-nició per cap, quantradicionalment n'han fetservir entre dos i tres perpersona. El ponent de Fes-tes explica que aquestcanvi serà fixe, l'aplicaciódel qual serà supervisadade nou per un equip delDepartament d'Explosiusde la Guàrdia Civil de Va-

lència. Aquest incrementdel control, quasi ambtotal seguretat, encetaràen passar festes un procésde reflexió i debat sobrel'Alardo. Dos alternativeses presenten en l'horitzó:retallar el recorregut co-mençant el dispar en laGlorieta i el Parterre, o béreduir la participació delsfesters a un dels dos alar-dos (matí o vesprada).Rodrigo Tomás, Sant Jor-diet de 2010, tindrà en lesseues mans l'últim sospirde la Festa de 2010, quanpuge a dalt del castell pera l'Aparició de Sant Jordi,en la nit de dissabte.Al marge d'actes i d'unaTrilogia que ja tenim a lesportes, la Festa avança apoc a poc amb vells i nousdebats, que centren l'ac-tualitat local. El calendarifester, la participació de ladona, el paper de l'Ajunta-ment, la duració de les En-trades, el turisme i lescadires buides, la pólvora,l'oratge, l'esplendor delsboatos i dels càrrecs...Aquestos i altres temesfesters estaran per unsdies en boca de tothom ala ciutat d’Alcoi.


El poble vol FestaLa Festa de 2010 ve marcada pel canvi d'hora de la Diana, així com per l'estrictecontrol de la quantitat i l’ús de la pólvora: endavant cada fester només podrà dispo-sar d'un quilo per a l'Alardo, que podria veure's retallat. Les Entrades no presentengrans canvis: s'espera la desfilada d'unes 9.000 persones

Amb les festes de moros icristians d'Alcoi ací ma-teix, des d'ARAMULTI-MÈDIA ens plantegemper primera vegada adap-tar els nostres contingutsperiodístics al formatpaper. És per això quehem maquetat aquest xi-cotet EXTRA de festes deSant Jordi de 2010, queinclou informació d'inte-rés sobre la Trilogia al-coiana en honor a SantJordi. En format pdf,aquest suplement estáconcebut per a ser llegitdes de casa, oferint alsnostres lectors la possibi-litat de llegir-lo davantl'ordinador o tranquil·la-ment al sofà, en cas quedecidisquen imprimir-lo.Fins i tot guardar-lo al PC(o Mac) és senzill, ja quenomés cal descarregar-lo.Pel que fa als seus contin-guts, el disseny de portadaha sigut possible gràcies ala col·laboració d'AntoniMiró, que ens ha cedit elseu Cabo batidor, 2001(aiguafort, planxa de 33 x25 corresponent a SuiteMC). Jordi Peidro tambéha fet la seu aportació grà-fica, de la mateixa maneraque Josep Albert Mestre,professor de l'Escola d'Arti col·laborador d'AM, ensha valorat els cartells defestes.El músic alcoià ErnestLlorens, altre col·labora-dor de la casa, signa unarticle sobre la música enla Festa, com també elsprofessors Eugeni S.Reig(sobre la dona) i SergioSolbes (professor a la Uni-versitat de Las Palmas queparla dels alcoians quevenen a festes des de totEspanya). El periodistaCarles Figuerola completales col·laboracions literà-ries d'aquest primer extrafester d'AM, que per des-comptat incorpora l'actua-litat festera més pura de lamà d'entrevistes i repor-tatges amb el president del'Associació, Javier Mora-les, o el ponent de Festes,Jordi Verdú. També ofe-reix la seua visió festeraGemma Ballester, parlantcom sempre de la dona enels moros i cristians al-coians.

Redacció AM extra Fes-tes Alcoi: Javier Llopis,Natxo Lara i Jordi Orts.Maquetació: Jordi Orts.

EXTRA

QJORDI ORTS

Jordi Bernácerdirigirà l’Himne

2

DIMECRES 2119.30 hores. Festa del Pasdoble amb el concurs deles bandes de música. Cant de l’Himne i inici defesta, sota la batuta de Jordi Bernácer.21.30 hores. Nit de l’Olla i entradetes pels carrersdel centre, abans i després dels sopars a les filaes.Des de la Font Redona i pel País Valencià.

DIJOUS 225.45 hores. Arrancà de la Diana a la plaça. Desfi-lada d’una esquadra de cada filà.10.30 hores. Inici de l’Entrada cristiana, amb el ca-pità dels Andalusos a la bandeja sobre les 11.15hores. Final aproximadament a les 15 hores, enacabar la desfilada dels Asturians.17 hores. Inici de la desfilada dels moros. El capitàMarrakesch estarà davant l’Ajuntament 45 minutsdesprés i tot acabarà cap a les 22 hores, amb l’Al-feres dels Realistes.

DIVENDRES 239 hores. Segona Diana. 11 h. Processó de la Relí-quia fins Sant Maure, per a la missa general (poste-rior processó a Sant Jordi).14.30 hores. Mascletà davant l’Ajuntament.18 hores, Diana vespertina del Cavallet.De 19.30 a 21.30. Processó general, amb el con-curs de totes les filaes i els càrrecs.22.30 hores. Retreta.

DISSABTE 247.15 hores. Celebració del Contrabando, protago-nitzat per les filaes Andalusos i Maseros. En acabar,guerrilles fins les 9 hores.10 hores, Estafeta i Ambaixada mora, comença ladisputa pel control de la ciutat.11 hores. Celebració de l’Alardo del matí fins l’en-contre entre els càrrecs davant el castell.16.30 hores, Estafeta i Ambaixada cristiana. Seguidament, inici de l’Alardo de la vesprada,que acabarà amb Alcoi en mans dels cristians.21.30 Aparició de Sant Jordi. Tot seguit i a la ma-teixa plaça, Soparets (22 hores) per al fi de festa.24 hores. Castell de focs d’artifici disparat des dela Torre Na Valora.

+ Info: www.associaciosantjordi.org


GUIÓNoms propis

El més jove d'estos prota-gonistes és com sempreSant Jordiet, encarnat en2010 per Rodrigo TomásPons, de la Filà Cids ialumne dels Salesians. Vicent Cortés i Miguel Gi-ménez comparteixen al-guna cosa mes que elcàrrec de Capità (cristià imoro, respectivament).Els dos fa anys que viuen aValència i són amics imembres de la Penya l'En-reixat. Cortés, dels Anda-lusos, ha comptat ambl’ajuda directa de la seuadona, Concha, professio-nal de la decoració i queha sigut l'encarregada defer els dissenys del grup.Baixarà envoltat de divuitroders, un ballet d'AnaCalvo i sis punts musicals.El capità moro, dels Ma-rrakesch, ha comptat ambVíctor Ferrer i Santi Car-bonell com dissenyadors.Anirà arropat a les Entra-des per un grup de tretzepersones, entre amics i fa-miliars. Estrena marxamora, Chava capità, deJ.M. Valls i que interpre-tarà la banda de Xixona. Els Alferes estan en mansde Juan Pedrós i Juan

Carlos Anduix. Pedrós ésl'Alferes moro, realista, iha buscat noms nous perals seus dissenys. ManuelRuiz i David Verdú són elsautors de l'Alferes i el seuboato. Baixarà l'entradaacompanyat per dona, fi-lles, gendres i nets, aixícom amb onze cavallers.Aniran amb les bandesd'Albaida i Penàguila.Juan Carlos Anduix és l'al-feres cristià de la Filà As-turians. Una filà que l'ha

ajudat durant l'any i queposarà en escena un boatoclarament asturià. Acom-panyen al càrrec la seuadona i fills, com també al-tres 46 amics i familiars,com dames i cavallers.I més enllà d'estos nomspropis i dels Andalusos,Marrakesch, Realistes iAsturians, cal tindre encompte a Almogàvers iVerds (Mig), així com l'es-quadra dels Alcodians pels50 anys de la refundació.

Els protagonistes des-tacats de la Festa sónels càrrecs. RodrigoTomás (Sant Jordiet),Vicent Cortés, MiguelGiménez, JuanCarlos Anduix i JuanPedrós centraranl’atenció del públic

3

avier Morales,presidente de laAsociación de

San Jorge, es conscientede que le ha tocado gober-nar la nave festera duranteunos tiempos especial-mente complicados. Elmáximo directivo delCasal ha tenido que en-frentarse durante su man-dato con la explosión de lapolémica de la participa-ción femenina y con el rei-nicio de la discusión entorno a la celebración delos festejos durante el finde semana. El president esde los que no eluden losdebates, por espinosos quesean, y así, lo demostró enel sustancioso discursopronunciado durante elacto de la presentación dela Revista. En la Llotja,Morales hizo una autén-tica declaración programá-tica, que ha tenido unaconsecuencia clara y muypositiva: abrir frentes dedebate sobre los grandestemas pendientes de laFiesta alcoyana.En aquella intervención,Morales expresó, con es-pecial insistencia, su preo-cupación por el papel delos jóvenes en la Fiesta. Elpresidente lo tiene claro“en los últimos veinteaños, los festejos han ex-perimentado la expansiónmás importante de su his-

toria y eso, hay que atri-buirlo de forma exclusiva ala masiva incorporación delos jóvenes”. En estostiempos de crisis econó-mica y de recorte general,el mandatario festero con-sidera que es especial-mente importantemantener la presencia dela juventud. A este res-pecto, afirma que “unafulla de 700 u 800 eurossupone un esfuerzo muyimportante para un joveny las filaes deben buscarfórmulas para que estesector de la poblaciónpueda seguir participandoplenamente. Hay quemantener la ilusión de losjóvenes”.

El efecto de la recesióneconómica sobre la Fiestaes otra de las referenciasinevitables, a pocos díasdel inicio de la Trilogía.Javier Morales reconoceque en algunas filaes se hanotado un cierto descensode afiliación; sin embargoconsidera que el problemano afectará a los elemen-tos más espectaculares delprograma, “las filaes decargo llevan muchos añospreparando sus boatos y

creo que en este aspectono se va a notar nada. Loscargos serán igual de es-plendorosos que en añosanteriores”.Otra de las inquietudesapuntadas por Moralesdurante su discurso en laLlotja entra dentro de otrolos terrenos de la másdura polémica festera: laposibilidad de trasladarlos festejos a fin de se-mana, con el fin de evitarla preocupante fuga de al-coyanos que no puedenasistir, por vivir fuera de laciudad o por incompatabi-lidad con sus obligacioneslaborales. El presidenteconfía en que el tiempoacabará solucionando estasituación y afirma rotundo“no podemos permitirnosunas Fiestas en miércoles,jueves y viernes. En plenosiglo XXI, las empresas nopueden paralizarse du-rante una semana”. Sos-tiene Morales que en estadiscusión hay mucha hipo-cresía, “he visto personasque se manifestaron con-tra el calendario y que de-fienden las fechastradicionales, que aprove-chan la Trilogía para irsede viaje”. Su posición ladefine con claridad “si haytanta gente que quiere lasFiestas en fin de semana,pueden plantearlo ante laasamblea; cuentan de mo-mento con un voto: el

mío”.En opinión del presidentedel Casal, los festejos hanexperimentado en los últi-mos 30 años una especta-cular transformación, “losaños ochenta nos parecenmuy cercanos, pero ha-blando en términos feste-ros son la prehistoria”. Enesta dinámica de transfor-mación continua piensaMorales que se puede so-lucionar de forma defini-tiva la problemática entorno a la participación fe-menina. Respecto a supapel en este polémicoasunto, afirma que “másde lo que hecho no puedohacer”, añadiendo que seha sentido “muy solo” enmedio de esta discusión.Respecto al veto a la es-cuadras mixtas, padecidoeste año por la festera

Nuria Martínez, Moralesafirma que “la nueva orde-nanza fue aprobada por laasamblea y esto es lo quehay”. Sin embargo, el pre-sidente festero expresa suconfianza en que la cues-tión acabe normalizándosecon el paso del tiempo ,hasta quedar totalmenteasumida.

JJAVIER LLOPIS

“No nos podemospermitir una Fiesta demiércoles a viernes”

JAVIER MORALES, presidente de la Asociación de San Jorge

Festes d’Alcoi Sant Jordi 2010Festes d’Alcoi Sant Jordi 2010

El actual presidente de la Asociación de San Jorge ha tenidoque enfrentarse durante su mandato a algunas de las mayorespolémicas vividas alrededor del mundo de la Fiesta endécadas. Pero siempre ha dado la cara en cuestiones tanespinosas como la integración de la mujer o la conveniencia ono de cambiar las fiestas a fin de semana

Pasando a las cuestiones estrictamente organizati-vas, el presidente ve muycomplicada cualquier me-dida para recortar la dura-ción de las Entradas deldía 22. Morales consideraque “no se pueden aplicarrecortes a los boatos, porque supondría acabar conlas ilusiones de la filà quedesempeña un determi-nado cargo”. El mandata-rio festero cree que elactual diseño de los dosdesfiles se mantendrámientras continúe el nivelde participación de los fes-teros en el Dia de las En-tradadas.

“En el tema de laparticipación fe-menina, más de loque he hecho nose puede hacer”

“No se puedenrecortar los boatos,supondría acabarcon las ilusiones deuna filà”

4

Respecto al endureci-miento de las normativasen torno al uso de la pól-vora, Morales afirma que“hemos de asumir que lalegislación nos aprietacada día más”, añadiendoque “las filaes se han deacostumbrar a un kilo depólvora por festero y bus-car fórmulas para mante-ner la participación;comohacer que un grupo dis-pare por la mañana y otropor la tarde”. El presi-dente teme que esta nuevaordenanza, actualmenteen periodo de elaboración,plantee nuevos inconve-nientes, como la obligato-riedad de unareadaptación de las armas.Desde el Casal ya se estátrabajando en la búsquedade soluciones que reduz-can las molestias a los fes-teros.

Finalmente, hay que seña-lar que en el programa ofi-cial de este año seintroduce una gran nove-dad: el adelanto de laarrancà de la Diana, quesaldrá de la plaza a las seismenos cuarto. El presi-dente afirma que “esta de-cisión se ha tomado, sobretodo, para favorecer a lasúltimas filaes del desfile,que veían deslucida suparticipación por la lle-gada del público para laEntrada”. Morales afirma

que se trata de una pruebay que a la vista de los re-sultados, se verá qué tipode actuaciones se toman.La otra gran novedad delas fiestas que ahora lleganha venido provocada porlas obras en la Iglesia deSanta María, que estásiendo sometida a una re-habilitación para acogeren 2011 la exposición de laGeneralitat Valenciana, laLuz de las Imágenes. Ja-vier Morales señala que“esta circunstancia nos haobligado a centrar losactos religiosos en SanMauro y a cambiar el reco-rrido de todas las proce-siones. También hemostenido que organizar undesfile procesional nuevo,para llevar la Reliquiadesde San Mauro a SanJorge, al mediodía del díadel Patrón”.A pocas horas del inicio dela Trilogía de 2010, resultainevitable la referencia a lapreocupación por la clima-tología. El presidente esuna auténtica enciclopediasobre incidentes meteoro-lógico-festeros. Por su me-moria desfila hasta elúltimo detalle de las sus-pensiones y las alteracio-nes del programaregistradas en los últimos30 años. Acostumbrado alos rigores de la prima-vera, confía en que esteabril el tiempo respete losfestejos y contribuya a subrillantez. Sobre esteasunto cabe subrayar que,cuanto más nos acercamosal Día de los Músicos, máscontradictorios son los di-ferentes pronósticos deltiempo disponibles.


“La incorporaciónmasiva de los jóve-nes ha provocadola gran expansiónvivida por las Fies-tas en los últimos20 años”

n esto, como uncasi todo, hay dosteorías. Están los

que piensan que la Fiestase ha salido de madre, al-canzando una dimensióndesproporcionada, que laaleja cada día más de susraíces populares y su au-tenticidad. En el bandocontrario, figuran los mili-tantes del quant més sucremés dolç, que pierden lachaveta cuando ven pasaral capitán moro, acompa-ñado de un séquito de 500huríes, cuatro bandas demúsicas, siete grupos depercusión y un par de ele-fantes rebozados en pur-purina.En un principio, ambasposturas se perfilan comoirreconciliables. Sin em-bargo, por contradictorioque parezca, los festejosalcoyanos tienen momen-tos para todos. Esa es unade sus señas distintivas:

los amantes del ascetismofestero alcanzan el cielocon un pasodoble dianero,mientras que los partida-rios del espectáculo pue-den disfrutar con el quasicinematográfico montajede las Entradas del día 22.La Trilogía Festera escomo un gran banquetecon propuestas gastronó-micas para todos los gus-tos. Hay sibaritas que seapañan con un par de pi-caetes de Diana, Alardo yprocesión. Otros, por elcontrario, se comen todoel menú y gozan de losguisotes largos y pesadosde los desfiles del día 22.Conviene señalar que estasdos versiones de la Fiesta,aparentemente contra-puestas, necesitan la unade la otra para sobrevivir.Una Trilogía festera con-cebida únicamente comoespectáculo se pareceríamás a un carnaval que auna tradición centenaria,

enraizada en el alma de unpueblo. Tampoco tendríansentido unos festejos enca-jonados en la ortodoxia,en los que año tras año serepitieran las mismas ce-remonias. La gracia delasunto está en saber com-binar lo mejor de cadapropuesta.En las manos de la Asocia-ción de San Jorge, comomáxima responsable de laorganización de los feste-jos, está el saber mantenereste equilibrio entre lo su-perficial y lo íntimo. Comohumanos que son, nosiempre aciertan. HayFiestas que salen pasadasde show externo; otras porel contrario, quedan de-masiado secas. Sin em-bargo, el año que aciertancon las dosis, se produceuna conjunción irrepetibley los espectadores regre-san a sus casa el día 24 deabril con una sonrisa desatisfacción en sus caras.

La gracia del asuntoJAVIER LLOPIS

E

5

n parlar del car-tell anunciadorde les Festes deMoros i Cristians

d’Alcoi, hom ha de tenirpresent no tan sols la seuadimensió estètica, sinó,sobretot, la sociològica,doncs més enllà de la seuaqualitat, o no, artística,està la manifestada per lapoblació, que en gran nú-mero es concentra en elseu primer acte, el de lacol·locació a la façana del’Ajuntament l’1 d’abril –tret, per altra banda, forçasingular en els prolegò-mens de la nostra festa -.No es dóna aquesta carac-terística en cap altra mani-festació festiva desemblants particularitats.Aquest fet, que té l’avan-tatge d’una projecció pú-blica local rellevant, noobstant això, condiciona lallibertat de l’artista. Moltacautela davant els xiuletsper part de qui ha confor-mat bàsicament el seu gustallunyat de qualsevol es-tima per la investigació

formal, obliga a l’autor oautora a resistir-se a totainnovació; a caure en unaobra- siga disseny gràfic osiga pintura- d’encefalo-grama creatiu prou pla. Iaçò ha estat la norma.Però en tota regla hi hanexcepcions; i a aquestesanem a referir-se en elpresent treball; potser mésde les que pensàvem, peròmenys de les que hagué-rem desitjat.Perquè, efectivament, enalguns moments el cartellha ultrapassat el geniusloci per a endinsar-se enparàmetres estètics mésinnovadors, o connectats,fins i tot, a llenguatges ar-tístics internacionals. Comavançats i europeus erenels primers cartells, a prin-cipis del segle XX, de con-cepte i formulaciómodernista art-nouveau,quan en aquells momentsl’emprenedora burgesia al-coiana va assumir aquestmoviment artístic com ex-pressió de classe i de mo-dernitat. Així, entred’altres semblants, cal re-

cordar el nomenat cartellde 1907, el de Camilo Llá-cer Muntó, seleccionatmitjançant un concursmunicipal, que segueix lespautes d’un art nouveauproper a la “manera” delcartell francés de AphonseMucha.

El mètode per a elegir l’a-nunci de festes, al llarg dela seua història, ha estatdivers, bé el concurs pú-blic, convocat per la direc-tiva de l’Associació de SantJordi, o posteriorment perl’Ajuntament, així com perencàrrec d’una o de l’altre. Fins els anys trenta la pu-blicitat rellevant de lanostra festa ha estat for-mulada per Cabrera Cantó

i alguns del seus alumnes;a destacar: EdmundoJordá, José Mataix, JulioPascual, Adolfo Morrió,Rogelio Solroja y José Ba-laguer. L’estètica s’hamantés, en general, sem-pre dintre el concepte delmodernisme historicista.Malgrat tot, el cartell de1915, de Fernando Cabreraés peculiar; trencador, ex-pressant un concepte de laFesta més obert i lúdic;fins i tot, amb un cert tocd’ironia. Representa a unmoro xano que, assegutsobre una bastida, pintasobre la paret el text Fies-tas y Feria en Alcoy; uti-litza una brotxa, mentrereguerons de pintura gote-gen pel paredó. Potser açòsiga degut: “a l’angoixadacrisi per la que travessa lanostra pàtria i l’Europasencera”- no oblidem l’a-fectació de la primera gue-rra mundial -, “ però creuque mai millor que ara caluna forta sacsejada per adespertar dormits senti-ments i un raig de llumque dissipe negres pers-

pectives”, com deia en laintroducció de la petita re-vista la Junta de Festes deSant Jordi Màrtir.També caldrà ressaltar elde 1930, de José LópezBadía, de Xest, per la con-figuració d’un cubismecontingut en la represen-tació del cavaller SantJordi, i una molt decò, cri-danera, dinàmica ( en dia-gonal el marc tipogràfic) icromàtica tipografia; enlínia, per exemple, amb ladel francés Paul Colin. O elde 1933, de Jaime de ScalsAracil, resident a València,però naixcut a Xixona,amb figures- un cavallercristià i un enaltit moro-de formes geomètriques iexpressives, sobre la si-lueta negra del campanarde Santa Maria. Uns tex-tos, d’estil decò, clars i deràpida lectura, defineixenuna publicitat festera queesguarda al llenguatge in-ternacional.Com també el de José Joa-quín Arjona Vallet, un delsmillors anuncis que tenima la nostra història.

EJ.ALBERT MESTRE

El cartell: entre la tradiciói l’escassesa d’innovació

En gran, el cartell de 2010,d’Ignacio Trelis. De dalt abaix i d’esquerra a dreta: elcartell de 1968, de ManoloSolbes Arjona; el del 75 deJosé Anduix, d’inspiraciópop; el del 89 d’AntoniMiró; l’obra de Manolo Boix,no exempta de polèmicapel Sant Jordi i el drac, en1997, i cartell de 2005, obrade l’alcoià Miguel Peidro,amb el barranc del Cint alfons.


Del 87 a 2000,l’Ajuntament enco-mana els cartells aprestigiosos artistesplàstics, que forad’una mentalitatlocalista, assolirenuna dimensió mésqualificada

6

És de 1936, cavaller.....deformes geomètriques, quesubratllen la bidimensio-nalitat, de plànols amplis,claredat i simplificació delcolor; temes curts i gransimbolisme; en l’entornestilístic del valenciàJosep Renau.En arribar a la fi d’aquestampli període, hom ha desubratllar, com el seuresum conclusiu, duesconsideracions. Primera,que dominantment es téclar un concepte de cartell,de disseny gràfic, potseren moments de gran valo-ració d’aquest i de totes lesarts gràfiques en general,per les que va apostar l’es-til i la cultura modernistaa nivell internacional. Ensegon terme, que la majorpart dels nostres creadors,especialment durant la se-gona república, aportennoves estètiques, en conei-xença amb l’art europeu,que investiguen formesque es confronten ambmentalitats tòpiques i típi-ques, sense perdre peraixò les icones pròpies dela festa alcoiana.Valoració que, malaurada-ment no es pot fer de lamateixa manera pel que faal cartell que va des delsanys quaranta a l’actuali-tat, excepció d’alguns.Fins a la dècada dels vui-tanta, anote com els méstransgressors, polèmica

apart, i sense excloure dequalitat a altres dintre unconcepte més clàssic, el deArjona, de 1968, d’un in-formalisme expressionistaabstracte; el de LlorensFerri, figuratiu i matèric,de 1969; el de l’alumne del’Escola d’Arts i Oficis,José Anduix Gadea, deressonàncies pop, amb laPrimavera ha arribat , de1975.En les Festes que van de1987 fins 2000, l’ajunta-ment decideix encomanarla realització dels cartells aprestigiosos artistes plàs-tics, que fora d’una estretamentalitat localista , asso-liren una dimensió mésqualificada nacionalment iinternacionalment, perquèper alguna cosa serà que laFesta alcoiana és d’InterésTurístic Internacional.D’aquests, els més decidi-dament heterodoxes són elde Genovès, de 1998; unainteressant visió de laFesta, en la què es repre-senta a la multitud, en pe-tites figures, i gransespais, en perspectivaaèria, –espais de lail·lusió, en aquest cas-;gent que es mou al voltantd’un dels seus actes cen-trals, quina és l’Entrada;acompanyat d’un croma-tisme expressiu, viu, càlidi divers, en la tipografia.Genovés, com era presu-mible, generà polèmica;

fins i tot va rebre unaagressió física per partd’un o varis energúmens.El segon fou el de l’arqui-tectura tipogràfica ALCOI,d’Artur Heras, en 1996.Altres, que, sense oblidarel més típic imaginari fes-ter alcoià , desplegarenuna estètica de majorvàlua, i de reconeixementartístic de la festa, foren,per exemple, Manolo Boix,Rafael Armengol, MiquelCalatayud, Enric Solbes,Antoni Miró, Sento Masiài Manolo Antolí. Per cert,del segon cartell del pri-mer, el de Sant Jordi ambel drac, una filà alcoianava manifestar- continuafent-ho- un intolerantmenyspreu i d’escàs res-pecte a la cultura, encol·locar boca baix la re-producció d’aquestpòster. Llevat, doncs, d’un breuperíode, els anuncis de lafesta d’aquesta segonapart del segle XX i princi-pis del XXI, s’han caracte-ritzat per un queferrealment mediocre, peruna escassa aventura crea-tiva; i d’això, en part tam-poc tenen tota la culpa elspropis artistes. I del futur, a no ser que esproduisca un gran canviimpredecible, no endevi-nem més llum que la con-tinutat d’un ranci

localisme.

Sempre n’hi ha qui tétemps per a la paròdiadins del món de la Festa.És el cas de Mauro Solbes,que porta mesos amb elsseus Jorclicks de Moros iCristians d’Alcoi, que nosón una altra cosa que ungrapat dels mítics ninotsde Playmobil, clicks, ca-racteritzats com festers al-coians. En té de la pràcticatotalitat de les filaes i elsexposa fins i tot a internet(només cal buscar SantJorclick a la pàgina de Go-ogle). La darrera incorpo-ració va ser lacaracterització del cartellde festes de 2010, conver-tint a Sant Jordi en SantJorclick, com també almoro i al cristià i la batallade la part superior del car-tell. Perquè en el món deMauro Solbes, tot és pos-sible amb un paquet declicks.

El cartell de festes de2010, obra de l’alcoià Ig-nacio Trelis, serà recordatcom el de Joana d’Arc. Ales poques hores de laseua presentació en pú-blic, el 30 de març (per lacoincidència de l’1 d’abrilamb el Dijous Sant), vacomençar a circular pelsfòrums alcoians a internetuna imatge pictòrica deJoana d’Arc, en la queapareix amb la mateixapostura i l’armadura queTrelis ha pintat al cartellper a Sant Jordi. Els ru-mors es van disparar il’autor del cartell va deci-dir explicar que s’haviabasat en aquesta obra pera fer el seu Sant Jordi, sibé va voler deixar clar queés habitual en cartelleriaprendre imatges de refe-rència, afegint que el seucartell era molt més que lafigura en la que es basa.

Santa Joana d’Arc Sant Jorclick


7

o vull assaben-tar-me de lesprevisions mete-orològiques per

a la setmana que ve. Queningú em compte res, queningú em faça partícipdels seus auguris. I és queel pensar en un d'eixosruixats, a traïció i malallet, en plena entrada decristians o de moros, m'es-panta. A veure, no és pànica l'aigua, no és por a morirofegat ni d'una pulmonia,és un altre tipus d'acollo-niment, més conceptual,diguem, el que m'envaeix.Encara que no deuria,doncs després no puc dor-mir, imaginaré, o per mi-llor dir, recrearé algunasituació viscuda no famolt, sense necessitat re-muntar-nos al paleolíticcavernícola.Escenari : el carrer SantNicolau. Actors : molts,moltíssims festers i mú-sics. Espectadors: tots elsque caben a les cadires,balcons, cantons i racons,ple fins a la bandera, gai-rebé es podria penjar elrètol d'entrades exhauri-des. Guió: el de sempre.Director i regidors : tambéels manons de sempre.Malgrat que de tant entant canvien, en essència,esperit i estil, sempre són

els de sempre.Tot està preparat des de famesos, fins i tot, anys. Reso quasi res que puga pre-veure's es deixa a la im-provisació. En este poble,en assumpte de festes, l'at-zar té moltes menys opor-tunitats que en altres llocs.En altres aspectes de lavida ciutadana, hi hauriamolt que parlar, però aranomés parlem de festes. Nervis, espentes, veus ca-sernàries organitzatives,banderes, llances, espin-gardes, trages brodats, tú-niques, cascos, gorros,plomes i plomalls, carros-ses, cares pintades, barbesde mentida, puros havans,alcohòlica mentireta, unlocutor, micròfon en mà,des d'un balcó arengantamb gastats missatges,frases fetes, enhorabonesconstants i repetides alsexpedicionaris guerrers,que amb les seues favori-tes, acompanyants i balla-rines d’ocasió, volen isempre aconsegueixen,prendre la ciutat amb lesseues armes d'atrezzo.Tot el món mira insistent-ment cap amunt, cap alcel. Núvols de mal aspecteentre les que es veu algunglobus, quasi sempre enforma de cavallet, que se liha fugit de la mà, amb laconsegüent plorera, a

algun xiquet o xiqueta. Noplourà, ja veuràs!. Els ma-seros han complit amb laseua promesa de portar-lious a les monges per a queresen i no ploga, i a més,de bestreta, el sant patró,del nostre poble fidel pro-tector, amb les seues sa-grades fletxes dissiparànuvolots, evitarà tempes-tes i farà lluir un sol es-plendorós.

No plourà, no plourà!Avant l'entrà! i ja comen-cen les primeres gotes.Sonen clarins, tabals, mú-siques potents. Tot es posaen marxa. Cada vegadaplou més, però no passares. Consignes eufòriquesde resistència vers l'adver-sitat climàtica. Els tragess'ameren, les plomes i elsplomalls es fan malbé, elsmaquillatges s’en van a ferpunyetes, el manto deconfetis i serpentines delcarrer es converteix enuna massa pastosa i esva-rosa. Els espectadors nos’en van d’els seus seients iobrin els paraigües.Açò no pot parar. Els tim-bals sonen fofos i escupenaigua cada vegada quese'ls colpeja. Els instru-ments de vent sonen com

bromerols sota el que jacomença a assemblar-se aun diluvi. Els aguerritsfesters no desisteixen d’elseu interés d'avançar costeel que coste. Els manons,d'impermeable transpa-rent, segueixen impertè-rrits donant ordres,instruccions i ànims. Els músics no entenen eldespropòsit i comencen aaparéixer els primers co-nats d'abandó. Cares d'in-credulitat id'emprenyament musicaldavant d'eixa simfoniamusical festera sota unbany a pualades. Sol·lici-tuds, precs i fins i tot pres-sions per a que s'aguanteel ruixat, mai millor dit, ique la música no pare. Jase sap, sense música no hiha festa. I l'aigua segueix, immise-ricorde, amerant cossos,ànimes i instruments.S’escolta el director d'unabanda de música, no re-corde de quin poble, cri-dant cabrejat als músics :senyors, per dignitat, açòno es pot suportar! i aturala banda. Tot seguit i da-vant l'amenaça que nose'ls contractarà l'any se-güent, continuen, instru-ments en mà, suportant imaleint tot el que cau dedalt, que no és poc.Tot seguit un altre director

de banda i un altre con-cepte de dignitat musical :senyors, per dignitat,avant l'entrà! Un músic,amb cara de poca festa i demenys amics pregunta siallò és una entrada demoros o la presa de la Bas-tilla. Malgrat el desastre isota un manto de pluja id'incomprensió tot conti-nua llastimosament fins alfinal dels finals. Aplaudi-ments clamorosos del pú-blic. Fí de l’espectacle.Tots a la Plaça de Dins.Camí de l'autobús per atornar a casa un grup demúsics, calats fins alsossos, comenta que lapluja d'Alcoi, malgrat elque diguen, mulla tantcom la del seu poble i queallí a ningú se li ocorreexigir-los tocar plovent. Iun altre trellat: he vingut aAlcoi a tocar pasdobles imarxes mores, no a lluitarcontra els elements.Pregunta de concurs : i siplou enguany, què faremels músics? A)Mullar-nosfins als ossos. B)Enviar-hotot a pastar fang. Res-posta : Puc utilitzar el co-modí del públic? - Nodeus, que segurament etmullaràs. - Val, doncsmolt probablement emquede amb l’opció B, lad’enviar-ho tot a pastarfang, vull dir.

I si plou, què farem?

NERNEST LLORENS

Puc utilitzar el co-modí del públic?No deus


8

a primera dè-cada del segleXXI ha catapul-tat l’incertesa

pel futur. Mentre en elsanys 80 la despreocupacióera total, en el 2010 por-tem un grapat de malde-caps personals i globals.Tot són preguntes de lesque només podem obtin-dre una freda resposta.Quan acabarà la crisi?Quan augmentarà la tem-peratura del planeta,quantes espècies s’extingi-ran? És cobrarà la pensió apartir del 2025? Treballa-ran els joves, guanyaràalgú en tota Espanya mésde 400 euros? Estarà aca-bat el Boulevard d'Alcoiabans del 2050?Podríem seguir així tresfulls més fins que ensférem un nuc en el melic iens vinguera un atac depànic, però no es tracta decomplicar-se la vida niposar més dificultats a lesque ja existeixen. El queestà clar es que vivim èpo-ques de moviment, de can-vis, de modificacions,noves etapes.Si tot és mou, què passaràamb el moros i cristians?Canviaran les festes?Seran molt diferents lapròxima dècada? Cadascúpot tindre una resposta, ide segur que un bon con-sens d’eixes opinions seriala millor solució. Les festesno són un fenomen aïllat iseparat de la societat, per

això han de ser dinàmi-ques, àgils i adaptar-se alstemps. Anys arrere, par-lem del segle XX, el con-serge d’una filà i l’únicfester que quedava van re-clutar contrarellotge ungrup de voluntaris per aevitar la seua desaparició.En la postguerra, un pri-mer tro prefereix que nose celebren les festes per-què no comptava ambhomes entusiastes. Aramolta gent no es creuriaestes històries. Com l’evo-lució de molts actes; que liho diguen a les nostresmares la por que tenienen els alardos quan algunsfesters disparaven davantla presència d’una joveatractiva.

També hem passat l’etapadel florentinisme (no téres a vore amb Florènciasinó amb FlorentinoPérez, el president del Ma-drid) en què ostentació erasinònim d'èxit, en què esgastava el que no es teniai alguna vegada,el brillanti fantàstic càrrec tancavapoc després la fàbrica ambla sorpresa de tots. Etapesen què grans dissenyadorselaboraven un boato detres bes (bo, bonic i barat)i el rebutjaven perquè el

consideraven massa mo-dest. Ara. passa al con-trari,els pressupostos sónmassa ajustats i no quedaaltra opció que tallar unapart del boato perquè nosárriba a tot el que es vol.Les festes es troben en unmoment molt interessant.És com si una persona hade desprendre’s de moltescoses perquè ja no li cabenen sa casa i encara no s’hadecidit què llevarà. Venencanvis i caldrà fer-lossense histerisme, sensetremendisme, sense exa-geracions. Perquè la festa,es vulga o no, està enconstant transformació.Recordem la devoció alSant, la Cucafera, els tirsd'arcabusseria, l’apariciódels càrrecs i el torn d'an-tiguitat, la primera dellana i la primera de seda,Mahomet, la primera par-titura festera, aquells Ma-rrakesch, que van viatjaral nord d'Àfrica en lány1910 ,la marxa cristiana, ladeclaració de festes d'inte-rés turístic internacional,l’esquadra del Mig, el VIICentenari, la revolució dela percussió, la sumptuosi-tat dels ballets, l’especta-cularitat de les carrosses...Han sigut granets d’arenaque poc a poc han aportatuna festa única, peculiar,admirada i apreciada entot el món. Toca menejarfitxa, no quedar-se arrere,ser ferm i tindre decisió.Qui sap si d’ací a uns anysles festes de moros i cris-

tians són una de les princi-pals fonts de recursos?

I sobretot queda gaudir,assaborir les festes d’Al-coi, esta joia que tenim lasort de conéixer i que sem-pre té molts detalls queens passen desapercebuts.Però si a algú li agrada fer-se nucs en el melic, propo-sem interrogants sobre elfutur dels moros i cris-tians, alguns amb un pocd’eixa sornegueria al-

coiana tan autòctona.Hi haurà una dona presi-denta de l’Associació deSant Jordi? Quan eixiranmés dones que homes a lesfestes? Caldrà canviar laimatge de Sant Jordi? Elsmoros i cristians podenser la indústria del futur?Quants components tindràla filà Alcodians en el2025? Tindrà calci, vita-mines, ingredients revita-litzants, a més de ginseng,el café licor del futur? Pas-sarà lÉntrada pel nouBoulevard?

Les festes del futur

LCARLES FIGUEROLA

El conserge i unfester que que-dava van reclutarun grup de volun-taris per a evitar ladesaparició

Tindrà calci el cafélicor del futur?


9


P- Després de 8 anysd’anades i tornades isense moltes solu-cions, com manteniula paciència i l’esperitde lluita?GB- Som conscients queaçò és una carrera defons, Ho sabíem des delprimer dia. Recorde en laprimera reunió que vamtindre que vam planificarque tardaríem a resoldrela integración de la donauns dos anys, i que elsfons que obtinguerem, elsdonaríem a una altraONG. En aquell momentvam pensar que pel quelluitaven era just, i encaraho pensem. És el que ensmanté vius.P-Però si no heu acon-seguir eixir, ni vos fancas, nihan fet cas a la Justiciaque ha dictat al vostrefavor…GB-No opine el mateix. Laintegració de la dona ésprogressiva i visible. Pot-ser no estem integradesen igualtat de condicions,però cada any eixen mésdones com a músiques,percusionistes, xiquetes,adolescents i dones amb elvestit que denominem “dedrets 0”, o comunment co-negut com de col·labora-dora femenina. Sónsituacions que sorgeixen, isi sorgeixen és perquè laSocietat a soles les vol. Elprocés és imparable, i hovisualitzem en detalls quepoden ser insignificantsperò que tenen la seua re-llevància. Per exemple, faja dos anys que la maredel Sant Jordiet participaen el llançament i entregade fletxes des de la ca-rrossa després de l’apari-ció; també tenimconstància d’assajos de

filà mixtos i en filaes queno necessàriament tenencàrrec, o en els soparetsles dones dels festers japarticipen de l’acte.P-I paga la pena totaquest esforç? Nomésés una festa…GB-Al contrari, no ésnomés una Festa. Afectaals meus drets constitu-cionals. Els mateixos queels del vot o el dret a obrirun compter corrent sensela necessitat que signe elteu home. Clar que val lapena, per això estem ací.P-Com veus el temadels vestits femenins?GB- Les persones si es dei-xen enganyar és perquèvolen. Ha estat una solu-ción innecessèria pensadaper a guanyar temps. Elque ha provocat o potprovocar és un agravicomparatiu amb elshomes, perquè aquestosno teniu l’opció d’eixirsense pagar. En qualsevolcas, si eixa és la solució, ladel vestit femení, el quecal ara és que les deixenprogressar i puguen acce-dir a tindre els mateixosdrets que els homes. Vestitfemení però amb eixe ves-tit, igualtat de condicionsi integración per a lesdones que opten pel vestitfemení. Les dones hague-rem eixit abans, això éscert, si no hagueren im-provisat amb el vestit “0drets”.Més greu és el cas deNúria Martínez, qui si espassa al vestit femení per-drà tots els drets adquiritsdurant tots els anys queestà apuntada.P-Què està fent-se ambNúria?GB- S’estan vulnerant totsels seus drets, perquè li correspón fer esquadraper roda. Coneixes algun

home a qui no hagen dei-xat fer esquadra per serhome?

P-I quina és la solució?GB- Integració total. Valque uns anys, mentrearriben les dones mésjoves a enjuntar-se 11 perfer una esquadra, es po-dria pactar de maneratemporal una esquadramixta si la majoria no envol que s’institucionalitze.Però la normalitat ha d’a-rribar en breu. No entencper què s’ofenen per lesesquadres mixtes. És percriteri estètic? Cadascú téel seu gust i no pots jutjarla resta per l’estètica. Enqualsevol cas, els drets constitucionals estan perdamunt dels estètics.Fa 8 anys que estem repe-

tint el mateix. Des de Fo-nèvol hem plantejat undesig i una relitat: la inte-gració. Com que vé des deFonèvol, no és benvin-guda la idea. Potser és elmoment en què s’haja deplantejar des de dins laFesta.P-Què està passantamb la Festa?GB- No es pot desvincularla Festa de la Societat, queés el que està passant. Peltema de la dona, peròtambé perquè hi ha unproblema amb la gent queno pot vindre perquè viu itreballa fora d’Alcoi. Dels60.000 habitants, nomésen poden participar ambtots els drets 30.000 (quesón els homes, suposantque hi ha parittat) excepteles poquetes dones queeixen. Dels 30.000, noméseixen 6000. Ahí està pas-sant alguna cosa.P-A Fonèvol se l’haacusat de ser una asso-ciació que ha anat encontra de la Festa…GB- Anem a vore. Les fes-tes les paguen amb els im-

postos de tots, i a mi noem deixen participar. Enshan venut com a les roï-nes de la pel·lícula, peròés que la Festa la regeixuna enitat privada –queés l’associació- amb di-ners públics. I estan dis-criminant. P-També se’ls ha acu-sat d’entrar ‘massafort’ amb el tema delstribunals.GB- Vam anar a una filà ivam demanar entrar. Ensvan dir que no només per-què som dones. Li dema-nem empar l’Alcalde i al’Associació. No ens fancas al·legant que l’assem-blea és sobirana per apendre decisions. Què ensqueda? Per desgràcia imolt al nostre pesar elstribunals. Perquè en totaçò, salvant les distànciesi amb molt de respecte, hiha una forta dosi de mal-tracte psicològic cap a lesdones que hem tractatd’entrar en la Festa d’Al-coi. Esta no és una festa nidemocràtica ni participa-tiva.

GEMMA BALLESTER, presidenta de Fonèvol

Gemma Ballester porta quasi unadècada demanant la plena integracióde la dona en les festes alcoianes. Lluitaper una causa de “justícia”

Jo accepte que lamajoria no vulga laintegració. Peròhan de respectar aqui la demane, en-cara que siga unadona

NATXO LARA

“La Festa encara ésantidemocràtica iantiparticipativa”

10

P-Penses que algunesdones que volen eixirs’han tirat arrere pelcaràcter mediàtic queadopta aquest as-sumpte? És a dir, sieixes, en compte d’a-nar amb el barret i lamentireta, sembla quevas cridant l’atenció iets objectiu dels mit-jans de comunica-ción…GB- Ni Herminia Blan-quer ni Núria Martínezsón precisament dosdones especialmenteprotagonistes social-ment. La premsa i laSocietat en què vivimdicten aquestes coses.Som les primeres quevoldríem discreció,però és la factura quehem de pagar.P-És aquest un pro-blema educacional?GB-Resulta curióscom als joves homesse’ls mima perquè nodeixen la filà durantels anys de l’adoles-cència, quan van a es-tudiar fora o s’amplien lesofertes d’oci. Sempre hi haun tio que paga la fulladel nebot, o un pare que elprimer que fa és pagar elvestit nou per al seu fill.Amb les filles no passa elmateix. No conec ni unadona d’un directiu de l’as-sociació que estiga a favorde la integración. A les xi-quetes, quan es fan grans,els diuen que no podeneixir més i les paguen unvestit de boato en alguncarrec. I ahí s’acaba lahistòria.

P-Què n’hi ha d’eixetòpic que diu que és ladona alcoiana la queno vol eixir?GB-Jo accepte que la ma-

joria no vulga que la donaparticipe. Però és quecada vegada hi ha mésdones als vestits femenins,de músiques o als segui-cis… Això voldrà dir que ala dona sí que li agrada lafesta, no?Jo respecte a la dona quevol estar en el balcó, en lacadira, en el boato, en labanda de música o en elvestit de col·laboradora.Però només perquè unadona vulga participaramb plens drets de la

Festa, l’haurien de respec-tar també.P-Com va ara la inte-gració en termes quan-titatius?GB- No ens faciliten la in-formació de maneraclara. Però sabem que alsMaseros n’hi ha 2 o 3dones, als Xanos, 1; alsMarrakesch 5 o 6; als Na-varresos, 2 o 3; als Alco-dians, 1 i als Miqueros, 2...El que no aconseguim des-xifrar de cap de maneraés l’expedient X que esprodueix entre els 13 i els18 anys quan les xiquetesde les filaes que desapa-reixen quasi totes.P-Un consell per alstradicionalistes?G-B. Que tan de bo deixa-ren que una dona elsaconsellara. Mai s’handeixat asessorar per unadona, i això els vindriamolt bé.

es dones s’incor-poren, a poc a pocperò de maneraferma i decidida,

a les festes de moros i cris-tians d’Alcoi. Moltes fila-des han admés dones coma festeres de ple dret i al-gunes, fins i tot, tenen dis-senyada una variantfemenina del vestit propi

de la filada. La incorpora-ció de la dona alcoiana a lafesta és, doncs, una reali-tat que anirà creixent anyrere any i arribarà el mo-ment que la quantitat defesteres serà superior a lade festers, de la mateixamanera que, en la societat,la quantitat de dones éssuperior a la d’hòmens. Ladona, com és lògic i just,ocuparà els càrrecs i faràels papers que, fins ara,s’han reservat exclusiva-ment als hòmens. Arribaràel dia que el capità, l’alfe-res, el sergent o l’ambai-xador –tant dels moroscom dels cristians– seràuna dona. I ¿per què no?algun dia una dona farà elpaper de Mossén Torre-grossa o una xiqueta faràel de Sant Jordiet. Capracó de la festa pot quedarvedat a la dona perquèseria una discriminació in-justa i, per tant, completa-ment intolerable iinadmissible. Com queaquesta incorporacióplena de la dona a la festapot implicar alguns pro-blemes lingüístics, hem depreveure’ls i intentar re-

soldre’ls abans que es pre-senten. ¿Quin nom aplica-rem a la dona queevoluciona davant l’esqua-dra? ¿L’anomenaremcaba, capa, caporala? Ésimportant que ho pensemi que ho decidim. I si va acavall ¿serà caba bate-dora? Quan a una dona litoque ser cóp, ¿serà cópa?I si li toca ser capità, ¿serà

capitana? ¿I quin nom liaplicarem a la dona quetinga el càrrec d’alferes? ¿Ia la que tinga el de ser-gent? ¿I si és primer tro? Isi una xiqueta fa de santJordiet ¿continuaremdient-li sant Jordiet o cal-drà feminitzar-li el nom? Isi li’l feminitzem ¿seràsanta en lloc de sant? ¿Iquin nom li direm: Jor-dieta, Georgineta?El cas dels capitans –tantdels moros com dels cris-tians– és especialment de-licat. Tots sabem que elscapitans representen per-sonatges històrics: el delscristians, el rei Jaume I, iel dels moros, el cabdillMohamed Abu Abdalà BenHudzäil al Sähuir més co-negut com Al-Azraq (eld'ulls blaus). Si el càrrecde capità l’assumix unadona ¿s’ha de limitar a ferel paper de Jaume I o d’Al-Azraq?, ¿s’ha de confor-mar en fer el paper d’unhome?, ¿ha de ser, simple-ment, una dona transves-tida? No sembla moltdigne, la veritat. La solucióadient és que, quan el cà-rrec de capità recaiga en

una dona, aquesta faça elpaper d’un personatge his-tòric femení. En eixe castindríem una dona que re-presenta una altra dona.Eixa és una solució digna.A més, ja sabem que el ca-pità sempre porta una fa-vorita. Quan el càrrec decapità recaiga en una dona¿què portarà i quin nom lidonarem? Aquest perso-

natge –l’equivalent ala favorita– és im-portant i hem de tin-dre molt clar quinha de ser el seu nom.Una altra qüestió ésel nom que hem dedonar als membresfemenins de les dife-rents filades. En al-guns casos–alcodiana, cordo-nera, masera, mon-tanyesa, miquera,asturiana, arago-nesa– la solució éssenzilla, però en al-tres casos la cosa no

és tan fàcil. Per exemple¿quin és el femení de cid?La cosa és una mica pro-blemàtica. Però encara ésmés problemàtica en el casde les tomasines. Sempreque hem dit una tomasinahem entés que es referia aun home. I això era aixíperquè la filada no teniamembres femenins, evi-dentment. Però ara, si enla filada hi han hòmens idones, alguna denomina-ció caldrà crear que dife-rencie els membres d’unsexe dels de l’altre. Consi-dere que és la pròpia filadaqui ha de resoldre el pro-blema. I en el cas de lesdenominacions popularsdels membres de les diver-ses filades també tenim elmateix problema. Que elfemení de gat és gata ésevident, però ¿quin és elfemení de palomino? Calmeditar per a trobar unasolució adient a tots i ca-dascun dels casos.Hem de meditar sobretotes aquestes qüestions iresoldre-les d’una maneradigna i respectuosa. Lesdones s’ho mereixen i lanostra festa també.

Les dones i la festaFestes d’Alcoi Sant Jordi 2010

EUGENI S. REIG

L

Bones festes

Som les primeresque voldríem dis-creció. És la fac-tura a pagar

11

No es oro todo lo que re-luce en la centenaria Trilo-gía Festera. Los Moros yCristianos de Alcoy estánllenos de trampas , de mo-mentos de máximo riesgo,sólo comparables a lapráctica de los deportes deaventura. En el procelosoentramado del programaoficial se esconden peli-gros terribles que puedenamargarle la Fiesta al alco-yanito de a pie. Ahí vanunos ejemplos.


Los terribles peligros de la FiestaJAVIER LLOPIS

El niño de los petardosDejémonos de correcciónpolítica y de buen rollito.El niño de los petardos esun cabrón sin escrúpulos,que se aprovecha de suedad para convertir lasfiestas del prójimo en unapesadilla pirotécnica. Elmaldito enano tiene licen-cia para dejarte sordo, trascolocar un petardo bombaen una lata de Coca Cola;pero si tú de atreves a re-criminarle su actitud, ten-drás que enfrentarte conuna padre cabreado, queno quiere que nadie le re-corte la creatividad a suretoño. Si tienen algunaduda respecto a esta teoríaque les formulo, les pro-pongo un experimentomuy senzillo de llevar acabo. Pongamos que ustedtiene entre 40 y 50 años;pruebe a hacer lo mismoque el niño e intente ti-rarle petardos a la genteen plena calle y duranteestas fiestas que ahora em-piezan en Alcoy. Le ase-guro que en cuestión deminutos, quizá en segun-dos, alguien le romperá lacara. Y lo peor de todoesto, es que aquel que laparta la jeta llevará toda larazón del mundo.

El birlo rompepelotasSon metálicos y los colocael Ayuntamiento para im-pedir el acceso de los co-ches a las calles por lasque se desarrollan losactos. Se dice, que para sudiseño los técnicos han te-nido en cuenta la tallamedia del alcoyano; de talforma, que la parte supe-rior de estos pequeños pi-lares llegue justo a laentrepierna. El guión delchoque suele ser casisiempre el mismo: un pea-tón circula con sus amigos,entre grandes aglomera-ciones; en medio del fra-gor de la conversación, lavíctima no advierte la pre-sencia del birlo asesino y,de repente, sufre el terri-ble golpe en lo más sensi-ble de su virilidad. Elincidente tiene un doblecastigo: además de causarun fortísimo dolor, pro-voca la risa y el comenta-rio jocoso de losespectadores. La víctimasufre en carne propia losefectos del damunt decabró, a la presó.

El pesado del gotetLos estudiosos no han lo-grado averiguar todavíadónde se esconden estostipos el resto del año. Locierto, es que aparecen enFiestas por la calle comouna plaga. Van cogidos aun gotet de plástico conuna bebida indeterminaday cuando consiguen unapresa, no la sueltan con fa-cilidad. Su conversación(un monólogo casi incom-prensible) utiliza comopunto de arrancada algúnlejano contacto con la víc-tima y a partir de ahí, nadaes capaz de pararlos. Ha-blan de la mili, de las co-llejas que nos daba elmaestro en Cervantes, deaquella borrachera impre-sentable que cogimos undía del Alardo y en gene-ral, muestran una memo-ria fotográfica para losmomentos más vergonzo-sos de nuestra vida. Sonincansables. Se habla delcaso de un pesado quecogió a su víctima en laarrancà de la Diana y queno la soltó hasta que pasóel alférez moro. La únicamanera de luchar contraellos es aplicar el pies paraque os quiero y darse lafuga.

La ensaladilla letalCualquier experto en cues-tiones festeras sabe quemayonesa y Día del Alardoson dos conceptos incom-patibles. Año tras año, laley de la oferta y la de-manda hace bajar el preciode la ensaladilla rusa enlos bares, conformeavanza la jornada del día24 y se acerca la fecha decaducidad del citado me-junje. Los camareroshacen insistentes (y sospe-chosas) recomendacionesde esta tapa a unos clien-tes agotados tras tres díasde Fiesta, que ya sólo aspi-ran a conseguir una mesay a cenar algo mediana-mente pasable antes de re-tirarse a sus casa. Losincautos que caen en estatrampa mortal suelenpasar la jornada del Díadel Descanso muy cerca dela taza del water, maldi-ciendo ese último excesofestero y jurando en ara-meo que en años posterio-res cerrarán la Trilogía conuna tostadita y un aguamineral.

Con mando en plazaEl tío manda y quiere quela gente lo sepa. Para con-seguir su objetivo, se tiralos tres días de Fiesta bra-zeando en medio de lacalle, persiguiendo fotó-grafos en los actos oficia-les y dirigiéndose a suscompañeros de filà con ungesto más propio de uncuartel, que de una cele-bración festiva. Este tipode primer tro o de direc-tivo del Casal es una de lasseñas distintivas de losfestejos alcoyanos; hastatal punto, que hemos con-seguido exportarlo. Losmoros y cristianos de latoda la Comunidad (hastalos de los pueblos más pe-queños) están empudegatsde tipos que repiten ma-quinalmente los gestos demando aprendidos enAlcoy y que están conven-cidos de que sin ellos, lasfiestas serían un desastre.Conviene puntualizar que,gracias a Dios, existe unalarga lista de primerstrons y directivos amablesy simpáticos. Tipos quedemuestran cada Trilogíaque se cazan más moscascon miel que con vinagre yque consiguen que todo eldispositivc festero fun-cione como un reloj, sintener que andar exhi-biendo cara de vinagre.

Ese líquido negruzcoEn los bares la llamanmentireta y algunos deellos la cobran a precio deDon Perignon. Inicial-mente era una refrescantemezcla de limón granizadocon café licor. Conformeavanzan las Fiestas, el bre-baje empieza a parecersecada día más a un jarabecontra la mucosidad queha pasado unos días en lanevera. Unas gotas de cafélicor flotan en un mar dul-zón con un ligero sabor alimón. Aquello del grani-zado ya ha pasado a la his-toria y en la garrafa delchiringuito de turno luceun líquido espeso de colornegruzco, que cae comouna bomba en los estóma-gos. Sólo los jóvenes másavezados pueden resistir elimpacto de este misil di-gestivo. Ya que va de bebi-das la cosa, quiero llamarla atención sobre un fenó-meno altamente preocu-pante: cada año que pasa,los vasos de plástico paracubata son más estrechosdurante las fiestas; si lascosas siguen a este ritmo,dentro de una década seráimposible distinguirlos dela pajita.

12

ace 25 años quetrabajo y vivofuera de Alcoy,los últimos 17 en

Las Palmas de Gran Cana-ria, en las Islas Afortuna-das. Comienzo con estopues supongo que, conrazón, puedo ser conside-rado a todos los efectoscomo uno de esos alcoya-nos que viven fuera peroque acuden puntualmentey cada año a su cita conSant Jordi y las fiestas deMoros y Cristianos. Creoque en todo este tiempono he fallado más que enun par de ocasiones, siem-pre por causas de fuerzamayor.En mi familia, se encuen-tra en consecuencia per-fectamente establecida yasumida la circunstanciade que no se sale de las

islas ni se utilizan días devacaciones durante losCarnavales o la SemanaSanta, puesto que hemosadoptado la decisión dereservarlos para venir enabril a Alcoy. Tomamosentonces el correspon-diente avión desde LasPalmas, viajamos normal-mente con escala en Ma-drid lo que dilata laduración del viaje a prácti-camente un día entero, lle-gamos como mínimo a laNit de l’Olla, pasamos lossiguientes tres días disfru-tando de los Moros y Cris-tianos y el Día delDescanso, no descansa-mos, sino que volvemos aentrar en contacto connuestra querida Iberia ocompañía similar para de-dicarle un nuevo día altrayecto de regreso. Entotal son seis días cada

año, y una buena paliza,para ver cumplido el deseode estar presentes en unevento que nos anima, nosrecompone y nos revita-liza, de tal modo que el es-fuerzo compensa.Toda esta explicaciónviene a colación por unviejo asunto que da la sen-sación de que reverdece devez en cuando por estoslares. Se trata del tan ma-nido asunto de trasladarlas Fiestas al fin de se-mana con el argumento,entre otros, de que así losde fuera vendrían más ymejor. Cada vez que mepreguntan sobre el tema,dando por sentado quevoy a ser partidario incon-dicional de la idea, nopuedo menos que sonre-írme porque, como acabode exponer, venir a Alcoyen Fiestas requiere una

planificación que afecta almenos a seis días seguidosasí que, por lógica, yasuele ser sábado o do-mingo alguno de ellos,cuando no los dos. Esto esasí, a no ser que se en-tienda que cuando habla-mos de los de fuera nosestemos refiriendo a losalcoyanos de Ibi o Cocen-taina; o que se considerevenir a las Fiestas el apa-recer durante la Entrada ymarcharse con la Proce-sión.

Para venir a Alcoy en estasfechas lo que hace falta estener, en primer lugar,muchas ganas de venir y,en segundo lugar, una fa-

milia y unos amigos queestén pendientes de reci-birte con los brazos abier-tos, sacrificándose duranteel resto del año para man-tenerte en el día a día ycon el puesto perfecta-mente reservado (va porvosotros, Manolo y Poti).Lo del traslado al fin desemana es un asunto que,aunque se pretenda disi-mular, exhala un más queevidente tufo doméstico,es decir, local. Ruego enconsecuencia que, algrupo de los de fuera, nosvayan descartando y nonos utilicen como argu-mento en estas cuitas,mucho menos dando porsentada una posturacomún que no se encuen-tra en absoluto justificadapor la realidad de las cir-cunstancias. ¡Que bastantetenemos con lo nuestro!

Para ir descartando

Lo del traslado alfin de semanaexhala un evidentetufo doméstico

HSERGIO SOLBES


13

mb més o menysrigor i actualitat,cada vegada són

més els elements del mónde la Festa que tenen pre-sència constant a la xarxa.Primer va ser l'Ajunta-ment, que va muntar unweb amb informació deta-llada dels Moros i Cris-tians d'Alcoi. Quasi alhoraho van unes poques filaes itambé l'Associació deSant Jordi, que comp-tava amb una pàgina a laxarxa des de fa més d'unadècada.Però estes prime-res incursions en les novestecnologies per part delmón de la Festa s'han anatgeneralitzant i a horesd'ara ja no queda pràctica-ment cap filà sense webpròpia (actualment nomésels Maseros no disposende web propi oficial). I nonomés això, sinó que l'úsinternet s'ha escampat finsi tot a càrrecs, com ho de-mostra el web personalque li han dedicat al SantJordiet de 2010, RodrigoTomás. L'Associació deSant Jordi no s'ha volgutquedar enrere en la revo-lució tecnològica festera iha passat de disposar d'unweb simbòlic amb algunesdades històriques i de con-tacte, a oferir des de faunes setmanes una pàginacarregada d'apartats infor-matius i enllaços externs.Des de conèixer la històriade l'Associació i de la Festaa consultar notícies d'ac-tualitat festera o guionsd'actes i fins i tot reservarcadires per a veure les En-trades, són algunes de lesopcions que dóna el web,presentat amb un potentvídeo. Siga com siga, l'Ajunta-ment d'Alcoi ha sigut finsfa poc qui més informació

i material gràfic institucio-nal sobre la Festa ha posatsobre la taula, oferint fins itot la possibilitat de seguirles entrades en directegràcies també a Canal 9.Una altra opció molt po-pular és el Portal fester,una referència local i co-marcal més per tradició ipel seu popular fòrum, queno pels seus contingutsd'actualitat. Si bé és certque encara intenta in-cloure alguna informaciófestera d'interès, la quanti-tat no és significativa, dela mateixa manera que sího són els seus missatgesal fòrum de debat. Pràcti-cament no n'hi ha tema dediscussió festera quequede fora. Per exemple,ara fa uns dies va ser elprimer espai on es vaposar de manifest la sem-blança entre el cartell defestes de 2010 d'Alcoi i unquadre de Santa Joanad'Arc.

Pel que fa a les filaes, tro-bem de tot. N'hi ha queporten anys penjant infor-mació interna d'interés(propi i per a curiosos dela Festa) i n'hi ha qui es vaquedar pel camí, fent anysque ha deixat d'actualitzarde forma rigorosa. Val adir sobre això que és comútrobar bones pàgines fes-teres en anys de càrrec,com per exemple les d'An-dalusos, Asturians oMarrakesch, ben actua-litzades aquest any. Nopassa el mateix amb la pà-gina dels Realistes, capitàmoro de 2010. Altres filaes

amb bones webs són elsAbencerrajes o elsCreuats, que just l'acabende presentar.

Però la Festa és molt mésque les filaes i les institu-cions i per això trobemmolts espais a internet ongaudir i conèixer algunsdetalls dels Moros i Cris-tians, tant dels d'Alcoi comdels de fora. En primerterme hi ha l'opció de feruna recerca genèrica per aconèixer una mica la festafora de la ciutat (molt po-pular a les nostres comar-ques i també a altresindrets d'Espanya), o per aconèixer la música festera,com també podem fer unapassejada per pàgines comFlickr que inclouen abun-dant material gràfic. Fins itot conèixer el punt devista de les dones quevolen integrar-se en igual-tat de condicions en elsMoros i Cristians d'Alcoiés possible, consultant lapàgina de Fonèvol. I tanfàcil com conèixer la Festai tots els seus aspectes du-rant l'any a la xarxa, és se-guir en directe i gairebé entemps real la Trilogia al-coiana. Les Entrades espoden seguir en directe ainternet gràcies a la re-transmissió que facilital'Ajuntament d'Alcoi i mit-jans com ARAMULTIMÈ-DIA no queden enrereoferint tota classe de ma-terial (escrit, gràfic i au-diovisual) durant els diesde Festa i tambe de formapermanent.En paraules de fester, noles tenim ahí, les festes, lestenim on line.


La Festa envaeixla xarxaEn els últims anys s'ha produït una eclosió de webs festeres id'altres de caràcter divers que tenen en la temàtica festera undels punts forts. Webs de filaes, blogs personals, portals relacio-nats amb el món de la Festa, espais habilitats per retransmetreper internet actes festers, fins i tot Sant Jordiet de 2010 comptaamb un web personal. A ARAMULTIMÈDIA, com a altres mitjans,la informació festera ocupa un espai destacat

AJORDI ORTS

Actualment 27 deles 28 filaes alcoia-nes disposen depàgina web.Només els Maserosno en tenen

Sant Jordiet de2010 disposa depàgina web personal

14


HUMOR GRÀFICLa vinyeta de JORDI PEIDRO

ARAMULTIMÈDIA proposa un seguiment especial de la Festa des del minut 0. La celebració de la Festa del Pasdoble i el cant del'Himne dimecres de vesprada es podrà seguir al diari pràcticament en temps real, com també les Entrades del 22 d'abril. El desplega-ment a peu de carrer preveu diverses cròniques amb abundant material gràfic, així com algun vídeo dels càrrecs. La major part d'a-quest material gràfic i els textos estaran disponibles en temps real, si be anirem completant les cròniques en les hores posteriors alsactes. La idea és combinar la immediatesa del periodisme digital amb el rigor i la capacitat d'anàlisi de la premsa escrita, per tractard'oferir la millor cobertura festera possible.Però la Festa no acaba amb les Entrades, pel que també estarem sens dubtes pendents de l'actualitat del Dia de Sant Jordi i delsactes del Dia dels Trons. A posteriori, tractarem de recollir tota la informació publicada en la nostra secció especial Festes Alcoi 2010.Bones festes i ens veiem a la xarxa

L’ACTUALITAT FESTERA AL MOMENT

15

Extra Festes ARAMultimedia

Documents

Transcript of Extra Festes ARAMultimedia